.
3 minuts, un quart de 12 del migdia.
Aquí seguim en directe des del matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja els nostres advocats i advocades.
Ens acompanya una setmana més Víctor Roca. Bon dia.
Javier Terrés, bon dia.
Bon dia.
Regina Jove, bon dia.
I suposem, intuïm, que en uns minuts s'incorporarà
a la nostra conversa també l'Urdès Guibernau.
La veritat és que amb el que està caient,
ara comentàvem, el tema del dret internacional de la guerra,
que ens ocuparà també en aquesta hora al matí de Tarragona Ràdio,
serà amb un altre convidat amb Santi Castellà.
Avui, en tot cas, des de la perspectiva local
o partint d'una notícia de caràcter local,
avui els volem parlar de temes relacionats amb la construcció
i ens expliquem als mitjans de comunicació
a través d'aquesta sintonia.
Vostès també han conegut la problemàtica
que afecta centenars de famílies del barri de Camp Clar,
també del barri de Sant Salvador,
concretament de la zona de Sant Ramó,
però també podíem parlar de poblacions
com ara Constantí, Larbós o Alcanar.
Estem parlant d'aquest col·lectiu de cooperativistes,
de famílies, que ara es troben que l'habitatge
que havien adquirit en règim de cooperativa
està inacabat o presenta mancances,
a més, amb l'agreujant que alguns industrials
reclamen el pagament d'allò que se'ls hi deu.
El cas és que hi ha una promoció,
que és una empresa, que es diu la cooperativa Itaca,
el seu propietari, el seu promotor està emperador desconegut
i totes aquestes famílies se senten estafades
per aquesta cooperativa d'habitatges.
No entrarem en el cas estricte d'aquest que s'ha donat
a la ciutat de Tarragona i a altres poblacions,
però sí una mica abordar el tema de les cooperatives,
de la construcció, de la propietat, de tot plegat.
És un univers molt ampli, podríem donar alguna pinzellada
i, en tot cas, aniríem ampliant conceptes en següents programes.
No sé per on voleu que comencem.
Bé, el camp de la construcció en el nostre país,
en la nostra ciutat, és molt ampli,
té un nivell d'incidència bastant important,
però normalment es desenvolupa en dos àmbits.
Un seria aquest, que és greu, que diguéssim és una estafa,
és una estafa d'una empresa, d'una entitat,
amb les diferents classes jurídiques que tingui,
respecte a les persones que volen viure o comprar
aquells pisos, vivendes, etcètera.
I després hi ha un altre vessant, que és civil,
que potser és la que més incidència té,
i és la que parlem dels vicis que té la construcció
a l'hora d'executar-se, a l'hora d'acabar-se aquelles vivendes.
En el cas en concret d'aquesta última incidència
que estem llegint des de fa uns dies en les nostres contrades
respecte a empresaris que desapareixen...
Que es coneixen molts casos en la història, no?
Molt, el de la construcció s'inicia, jo penso,
amb el boom dels anys 60, amb el desenvolupament.
Posteriorment són patologies que hem rebut en la nostra època
que s'havien generat allà.
Us recordeu les luminosis i 40.000 coses més.
En aquest cas, i en concret en les notícies que dieu,
és una qüestió penal, és una qüestió d'estafa,
és una qüestió d'engany, no?
Que és per la qual podríem començar a parlar, si voleu, amb els companys.
I després, més tard, per tot el que són vicis,
deficiències estructurals, etcètera, etcètera, etcètera,
de lo que és una vivenda respecte als promotors,
constructors i diferents operadors jurídics,
és en l'àmbit civil on hem de parlar,
i si voleu ja parlaríem una mica després, no?
Clar, és que ara jo penso, i penso des de la vessant,
diguem-ne, més elemental, més ciutadana,
que, clar, quan tu prens la decisió,
una de les més importants des del punt de vista econòmic
que una família mitjana pot prendre,
que és la de fer-se amb un habitatge,
clar, en principi vas una mica en peus de plom,
i tot allò que pagues ho signes.
M'enteneu? Vull dir que sempre hi ha papers pel mig.
Aquests papers no són cap protecció per aquesta persona
davant d'una fallida o davant d'una fugida
d'un promotor, d'un constructor?
A veure, hi ha una cosa,
quan parlàvem dels contractes ja ho vam dir,
evidentment els contractes estan per complir-los,
els advocats estem per garantir
que aquells contractes més o menys es compleixin,
però la voluntat de compliment,
aquesta no la podem controlar,
per tant, sí que existeixen contractes,
sí que això acredita tant l'existència de les vivendes,
dels diners que han entregat aquestes famílies, etcètera, etcètera,
però el que no podem controlar
i el que no poden controlar els operadors jurídics
és que el contracte es compleixi
i que aquest senyor s'apropiï d'aquests diners,
presumptament s'apropiï d'aquests diners
i marxi sense fer allò que es va comprometre per contracte.
Una altra cosa és que es derivin conseqüències penals,
i civils segur,
o es puguin derivar conseqüències penals
cap a aquesta persona incomplidora d'un contracte.
Però, a veure,
sempre la voluntat de les persones està per sobre dels papers.
Clar, però els creditors,
les entitats bancàries que han avançat aquests diners
en un crèdit o en el que sigui,
aniran darrere d'aquell titular
que ha demanat els diners
i aquest senyor, per molt que hagi estafat o no hagi estafat,
això ja es demostrarà davant d'un tribunal,
però si estan per a do desconegut,
aquestes persones han de complir amb uns pagaments, no?
Sí, sí, forçosament.
En principi, sí.
El que passa és que, clar,
també s'hauria de veure
si els propietaris d'aquestes vivendes
s'han subrogat a la hipoteca
o si aquesta hipoteca la van concedir al promotor.
S'han de veure diferents aspectes.
És a dir,
un propietari no se li entrega la vivenda
fins que no s'escriptura, per entendre'ns,
o fins que no es compromet amb una entitat financera.
Una altra cosa són les pagues i senyals
que hagi pogut avançar.
En aquest cas es tracta d'una cooperativa de vivendes.
Per tant, estem parlant de gent que és cooperativista,
que participa directament
com a promotors de les seves pròpies vivendes.
Llavors, doncs, clar,
sí que aquí la dificultat és molt més gran
perquè al ser promotors de les seves vivendes
també responen dels crèdits.
Per tant, és normal que els industrials i tothom
reclami els diners als cooperativistes.
D'altra banda, estan...
Legalment, em refereixo, eh?
Clar, sí.
I d'altra banda, estan els industrials
que poden repercutir, evidentment,
en el promotor
i en els cooperativistes, en aquest cas,
perquè són promotors.
Clar, en el cas que no sigui
la compra d'un pis en règim de cooperativa,
allò que moltes persones fan, evidentment,
que compren...
Mira que fan uns pisos aquí molts bonics, allò,
vinga a veure els planos, no?
I compres sobre el plànol de l'edifici,
allà no s'ha construït res,
vas posant dinerons i coses i coses
i allò no...
Però a què et refereixes?
Amb un sistema de compra normal?
No, no, un sistema de compra normal, sí.
A veure, potser la diferència...
És per marcar la diferència
entre un cas i un altre.
Bàsicament, la diferència és la...
amb grau, eh?
És la participació o el que...
o la responsabilitat directa o indirecta
que puguin tenir.
quan nosaltres adquirim una vivenda
com a particular
sense establir cap règim de cooperativa,
nosaltres signem un contracte
normalment amb un promotor o constructor
i a vegades pot succeir,
i de fet ha succeït,
abans ho comentaves,
jo l'entorn del principi,
que aquest constructor
hagi fet una espantada
i hagi marxat,
doncs perquè diu que els industrials
li reclamen amb ell
una sèrie de pagaments o impagaments fets.
La involucració del cooperativista,
ja ho diu, la cooperativa,
l'associació,
mitjançant aquest sistema jurídic,
fa que la responsabilitat
que pugui tenir
o que pugui arribar a tenir,
la involucració,
s'involucra molt més,
perquè ens entenguem jurídicament,
un soci cooperativista,
ja ho diu la paraula,
llavors potser és la diferència fonamental,
el grau d'involucrar-se
amb la promoció
i per extensió
amb la responsabilitat jurídica
que pugui tenir.
I voleu afegir alguna cosa més
des d'aquest punt de vista?
Respecte a cooperatives no,
però puc parlar-vos
respecte a una empresa
constructora normal i corrent
que fa una promoció
en uns terrenys,
ven els pisos sobre plànols,
pisos locals, etcètera,
i a l'hora d'entregar-se els pisos
no s'arriben a entregar mai,
perquè aquesta promotora
fa fallida
o està en una situació
de suspensió de pagaments, etcètera.
En el cas que imagineu-vos
que està en fallida,
és a dir,
que el seu passiu
és superior al seu actiu,
que té més deutes,
que no pas ingressos
que pugui rebre.
Una de les opcions
que fan
les constructores
en aquest cas,
però pot ser qualsevol tipus
d'empresa,
és declarar la fallida
i, en aquest cas,
les persones
que han donat
pagues i senyals
d'aquests pisos
o les persones que,
a part de les pagues i senyals,
han anat fent pagaments
fraccionats d'aquests pisos,
haurien de posar-se en contacte
al jutjat
on s'aporta la fallida
i fer valer
el seu dret.
És a dir,
portar allí...
Normalment no es posen
en contacte amb els jutjats,
sinó que et poses en contacte
amb els síndics
o els interventors,
depèn de si és fallida
o suspensió de pagaments.
Aquesta gent ja,
si tenen constància,
perquè moltes vegades,
imagineu-vos una empresa
d'aquest tipus
i d'aquesta embargadura
que arriba un moment
que no pot fer front
als seus pagaments,
és que ja,
de gestió
i d'administració,
la cosa tampoc no és
que sigui,
a veure,
que ja comencen a petar
i no porten un ordre
ni,
potser,
un control
de la gent
que ha donat
pagues i senyals.
Llavors,
aquestes persones,
si se n'assabenten,
han d'intentar
posar-los en contacte
amb la persona,
l'advocat
o el síndic que hi hagi
i fer valer el seu crèdit
que tenen
respecte de la societat,
entregar els contractes
d'arres,
els contractes
de compra-venda,
els resguards
dels pagaments fets,
per d'aquesta manera,
en el cas,
una vegada arribi
la venda
del patrimoni
d'aquesta societat
que serà per pagar
els acreedors,
en el cas
que hi hagi diners,
que aquesta és la segona part,
no,
però imagina't
que la construcció
en si
té un valor,
vull dir que aquella construcció...
El solar, com si diguéssim.
No, però és que a vegades
no és solament el solar,
és que hi ha el solar,
hi ha les quatre parets
i està l'estructura feta,
l'únic que és que
no ha arribat a més
i com que no hi ha més diners,
posa hagut d'aparalitzar l'obra.
Llavors,
aquella obra
s'ha vendrà
amb un tercer
i amb els diners
o hi haurà un altre promotor
que comprarà
aquella obra tal com està,
amb els diners
que treuen
d'aquella promoció
venuda,
d'aquella estructura
que han venut,
han de pagar,
però també tenim en compte
que hi ha els fredits preferents,
que són
i gent de pública,
la seguretat social,
qualsevol entitat
administrativa,
aquella família
que s'ha comprat el pis
seran els últims
a cobrar.
Són els últims
de la cua,
perquè a part hi haurà
abans que ells,
hi haurà els bancs,
hi haurà empreses
de persones
que han posat materials,
els industrials,
també abans que ells van,
són els últims.
I llavors,
ha arribat el moment
de repartir,
jo no vull ser fatalista,
però m'he trobat
en un cas concret
que no cobren,
no cobren
perquè no n'hi ha,
que no n'hi ha,
si han de fer,
que no paguen a tothom
el que se li deu.
És la despesa més important
que fa una família,
exacte,
que tothom no paguen.
Tots els estalvis,
moltes vegades.
Però és que moltes vegades
les famílies,
un dia ho comentàvem
amb la Lourdes,
precisament i una companya nostra,
ho comentàvem
que moltes vegades
les famílies
a l'hora de comprar-se
un electrodomèstic
es mira tots el prospecte
i s'assegura
i les instruccions
i que li s'allegin la garantia.
I moltes vegades
la despesa més important
d'una família
que és comprar una vivenda
no s'assegura
ni de la situació
d'aquella promotora
ni de compra...
Jo crec que generalitzes
una mica,
justament perquè això
és important.
Mirem que són els culpables,
no culpabilitzem
a les víctimes
en aquests casos.
No, no, en absolut.
A veure, en absolut.
però que sí que la gent
té tendència
davant de certes aparències...
A banalitzar aquesta operació?
A banalitzar-la?
Sí.
No, exactament.
La conversa que vam tenir era
que la gent
quan va comprar
un electrodomèstic
mira la garantia,
s'ho llegeix,
s'ho rellegeix,
pregunta, repregunta
a la persona
que els està venent
el que convingui.
I si no ho veuen clar,
no el compren.
En canvi, en un pis,
la gent s'allança de cap
potser perquè et fa
una il·lusió enorme
o perquè ho necessites
i no tens altre remei,
agafen i firmen
un contracte,
per exemple,
d'arres,
alegrement,
sense gairebé
llegir el contingut
i després,
quan vénen els problemes...
I tot i llegir-lo,
has de consultar
algú que entengui més que...
una cosa tan senzilla
com pot ser
la plusvàlua.
El tema de la plusvàlua...
Sempre arribes a allò,
però això qui ho paga?
La plusvàlua qui la paga?
Normalment...
El comprador el venedor.
I normalment
el que ven paga.
I per llei,
però va,
pots pactar l'altre.
O per exemple,
un promotor
te pot colar,
te pot colar
un gol
posant-te
en el contracte d'arres
que tu alegrement firmes
i no vas a veure l'advocat,
perquè evidentment
per contracte d'arres
queda anar a veure un advocat...
Segur que no m'enganyen, no?
Segur que no m'enganyen.
I a veure què perdré.
Doncs mira,
pots perdre mig millors,
un millor,
el que donguis d'arres.
I et posen,
te colen la plusvàlua.
Llavors arriba el dia
de firmar i diuen,
no,
perquè jo m'he trobat
amb amics,
vull dir,
és que hi ha no clients,
amics que et diuen,
oh,
és que ara resulta
que em toca pagar
la plusvàlua.
I quan vas firmar
el contracte d'arres,
tu vas mirar qui pagava?
Home, no,
perquè allò era
un contracte d'arres.
Doncs xato,
és igual,
hi val el mateix
i el contracte d'arres
com un contracte de compra-venda.
Absolutament tot,
amb lupa.
I m'agrada l'optimisme
de la Lourdes
quan diu que
mig millor,
un millor,
perquè últimament
estic veient uns contractes d'arres.
Si compres un pis de primera nou,
evidentment dones més d'entrada.
Home,
hi ha vegades que s'anticipen,
potser no de cop,
exacte.
Jo en tinc una sora
de la taula
de 5 milions de tassetes.
Exacte.
Víctor,
parlo de pisos de segona mà,
ja no parlo de pisos nous,
que pisos nous
has de donar una entrada,
no dones arres,
dones una entrada.
10, 15, 20%.
El que succeeix
en aquest camp
de l'odificació
i com molt bé
apuntàvem abans,
sempre ha sigut
un camp minat
per precisament
treure grans diners
tots els operaris
que hi ha per mig.
Hi ha molta gent
que intervé.
Ara,
amb la nova llei
d'ordenació
de l'odificació
que va sorgir
concretament
l'any 99,
s'ha intentat
per la gent
que al final
se queda
en aquestes cases
i també
per els diferents intervenents
una mica
graduar
les responsabilitats.
Queda molt bé detallat
qui és un constructor,
qui és un promotor,
qui és
un aparellador
i un arquitecte
que són, diguéssim,
els tècnics
que faran
aquella obra
i finalment
qui serà el propietari
que es quedarà
en aquella vivenda.
Tot això
farcit
d'una sèrie de garanties,
una sèrie de garanties,
una sèrie de caucions
que variaran
segons
qui demani
aquell defecte,
aquella anomalia
que aquella casa
diguéssim
materialment
i constructivament
té.
Ara entrarem aquí
perquè trobo
que és un aspecte important
en el millor dels casos.
Hem comprat el pis,
no hem tingut cap problema,
vam fer
el de la plusvalua,
les arres,
tot,
estrenem el pis,
que bonic,
ja el tenim moblat,
que maco
i resulta
que clar,
que surten humitats,
que surt la primera gotera.
Surten humitats
en el millor dels casos,
que això tenim la guerra perduda,
ja, no?
O es dilata una junta
i es comença a separar la pareja.
Demostra que aquestes humitats
no és culpa teva
perquè has fet no sé què.
Entrem,
perquè jo crec que
això que parlarem ara,
totes les persones
que ens escolten
o s'han trobat
o coneixen algú.
Senzillament,
no és la humitat,
és la normativa.
Si la normativa diu,
m'ho invento,
que la desconec absolutament,
que hem de tenir
una clau de pas de l'aigua
a cada habitació húmida
de la casa
i resulta que només
hi ha una general
per tota la casa.
Tenim un problema,
s'ha de tallar l'aigua,
no ho podem fer.
això està malament,
la normativa diu
que n'han d'haver-hi tres claus,
només n'hi ha una.
Que resulta
que jo he pagat
per un terra de primera
i aquell terra cada cop
que em cau un got a terra,
es trenca el got
i la rajola.
I comencem a trobar
problemes
i problemes
i problemes.
Vosaltres em direu,
hem de reclamar,
ara em direu,
aquí hem de reclamar.
Però moltes vegades
és una batalla
que moltes persones
no s'atreveixen a iniciar
perquè no saben
quan acabarà.
Perquè és molt costosa.
Normalment...
Surt més a compte
a comprar-te un altre pis,
potser.
No,
o bé...
O arreglar el que tens
sense que en puguis.
També us diré,
també us diré precisament
per aquesta sèrie de garanties
que existeixen,
que el que fan,
sobretot si estàs
dintre d'una comunitat,
és prendre un acord
tota la comunitat
perquè normalment
són vicis que apareixen...
Vicis ocults,
que es diu?
Vicis ocults
o vicis de la...
En concret,
en aquest camp,
són vicis de la construcció.
Llavors,
tota la comunitat
el que fa
és posar-se d'acord,
normalment li porten
al cas un advocat
i el que fan és demanar
els diferents operaris
d'aquella obra.
Qui són els que
abans hem nomenat,
des del promotor,
constructor,
aparellador,
arquitecte.
Són pràcticament
aquesta mena
d'operaris
de la construcció
els que normalment
són responsables.
Això què vol dir?
Que tots alhora
són responsables?
No.
Està també molt bé
definit en la llei
qui és responsabilitat
de cadascú.
Així,
a termes generals,
per exemple,
tu parlaves
d'unes claus de pas
que existeixen
que no existeixen.
He posat aquest exemple
com podia posar-ne
d'altres.
Potser és un vici
del disseny
que té aquell edifici.
Però si la llei
obliga a posar tres claus
és un fet evident.
No m'ho poden negar
que ho han fet malament.
El primer que tindríem
que anar
és a veure el projecte.
Però és que falta també
una cosa que es diu
la cèdula d'habitabilitat
que la dona la Generalitat
i en el cas
que no hi hagi les claus
jo no entenc
com donen la cèdula.
Aquí hi ha
jo sempre ben obro
una altra porta.
Són casos reals, eh?
No, no.
Jolanda,
obro una altra porta
de responsabilitat
que podria tenir
en aquest cas
l'organisme
que dona la cèdula
d'habitabilitat
amb una vivenda
que no pot donar-la.
Llavors,
ajuntaments,
administració en general,
també hi entra en joc.
Jo volia complicar
una mica la cosa.
És un can a l'optimisme
el programa.
Volia complicar
una mica la cosa
en un cas personal.
I perdoneu que ho exposi així.
És que tots
en tindentin
en tindríem víctima.
No, no, no.
T'ho dic en el sentit
que podem posar exemples
reals,
que els coneixem tots.
Però és molt curiós
i molt freqüent
perquè,
com en el meu cas,
no es tracta
d'una clau de pas
ni d'una cosa
que faci la quasi inevitable,
sinó la discussió
si s'han posat
prou mòduls
de calefacció.
És a dir,
normalment,
segons els metros cúbics
o metros quadrats
es fa un càlcul.
Jo sé que això
es reprodueix
en moltes construccions
per estalviar calés.
Fent al·lusió
amb una normativa
que no sé si existeix
i que a Madrid
fa més fred
i posen els mateixos mòduls,
a Tarragona
te'n posen tres.
I per escalfar
un menjador
amb tres mòduls,
entenem per mòduls,
doncs cada radiador
té actualment
a gas
feina rai
per arribar
a una temperatura
de 21-22 graus.
Què passa?
Senyor promotor,
senyor constructor,
no tinc prou calefacció.
Tinc una criatura petita
i no escalfa suficient
i no em passo
de 22 graus.
què hem de fer?
Penseu que
crec,
segons tinc entès,
que tècnicament
esmenar i canviar
tota la calefacció
de tot un edifici,
en el cas de casa meva,
per exemple,
a quatre escales,
és brutal.
El cost econòmic
ho farà el constructor
promotor.
Demanda.
Demanda
per què es meni
aquesta situació
i no és una cosa
que faci habitable
o ni habitable
com deia
l'Urdes de la Casa,
sinó que realment
fa fred.
Amb què es basen?
Doncs amb uns paràmetres
que, bueno,
en principi,
l'excusa és que a Madrid
fa més fred
i que allí
les cases
per metro quadrat
tenen el mateix mòdul.
són tan febles
que et preguntes
com s'aguanten.
Però no hi ha el mar
i la brisa marina
també refresca
i també fa humitat.
Aquesta és una qüestió.
No diguis la brisa.
Les humitats
als pisos
acabats d'estrenar.
Això no pot ser culpa
de la persona
que està vivint allà.
Allò és un defecte
de construcció.
És un defecte
de construcció.
Les esquerdes
també.
Les esquerdes
que diuen
que s'està assentant
la casa.
Doncs que segui aviat
perquè, escolta,
potser...
A casa dels meus pares
porten quatre anys
vivint
i encara s'està assentant
la casa.
I fa quatre anys
que està feta.
Totes aquestes qüestions
estan reflexades
dintre del que és
la llei de l'ordenació
de l'edificació
i precisament
generen responsabilitats
precisament
amb tots aquests operaris.
També s'ha obligat
aquesta gent
a tindre unes assegurances.
Precisament
per el que deia el Víctor.
El constructor,
per exemple,
dintre del termini
d'un any
tindrà que respondre
amb un seguro
que li cobrirà
durant aquest any
aquestes possibles
deficiències.
Si hi ha problemes
d'habitabilitat
com deia la Durdès
potser aquests operaris
jurídics
estan obligats
durant els tres anys
següents
a donar el certificat
final de l'obra
a respondre
d'aquestes unitats
que tu deies.
Si hi ha un problema
d'assentament
de l'edifici
d'estructura
d'afonaments
de seguretat
que potser
no s'ha assentat bé
en el que és
la terra
són deu anys
el que té
el comprador
d'aquell edifici
a l'hora
de poder
aconseguir
la responsabilitat.
Casos tots
en coneixem d'aquests.
Jo m'imagino
que si féssim
una enquesta
al carrer trobaríem
que tothom coneix
algun cas.
El Víctor esmentava
i jo conec
un cas
a més de primera mà
una casa
que no és
que s'estigui assentant.
És que ja corria
corria
per tot arreu
aquella casa
apunta-la
als sostres
no era un pis
era una casa
aquella família
havia de continuar
visquent allà
i aquell cas
estava
en els tribunals
finalment
ha guanyat
aquesta família
però no us enganyo
si us dic
que han estat
vuit anys
pleitejant
finalment
han cobrat
una indemnització
i han pogut
arrenjar la casa
però tot aquest procés
de vuit anys
s'ha hagut de viure
clar parlem
que pot haver-hi
una humitat
lleig malament
fatal
però hi pots viure
dins de tot
però hi ha casos
realment extrems
que el ciutadà
com sempre diem
ens quedem molt parats
de veure que no tiren
endavant
amb una certa celeritat
parlem de l'habitatge
d'una persona
a mi m'agradaria parlar
del tema
dels pericials
a veure
moltes vegades
aquests pleits
es retarden
precisament
perquè existeixen
moltes pericials
és a dir
el que
una casa
tingui un defecte
o no el tingui
es pugui considerar defecte
o no es pugui considerar defecte
tingui la responsabilitat
l'arquitecte
el tingui
l'arquitecte tècnic
el tingui el constructor
el tingui el promotor
moltes vegades
depèn
de l'opinió
d'uns experts
d'entrada
el que una persona
ha de fer
quan es troba
amb esquerdes
quan es troba
amb humitats
és
posar les mans
fer fotos
com diu
com està apuntant
la Lourdes
fer fotos
fer un paritatge
sobre
aquella esquerda
que algú
li digui
si aquella esquerda
és perquè la casa
s'està assentant
o perquè
hi ha un defecte
greu d'estructura
i se li caurà
la casa a sobre
i evidentment
si aquest expert
aquest pèrit
els diu
aneu amb compte
que se us caurà
la casa a sobre
anem immediatament
a casa de l'advocat
que el play
comença a apagar
ja el pèrit
el fotògraf
ja comencem
a apagar
d'entrada
les fotos
les podem fer nosaltres
a veure si ens entenem
jo recomano
que abans
vagin a l'advocat
però
sí
abans de fer ells
de fotos
jo recomano
que precisament
vagin
a vegades
una actuació
pròpia
no és del tot
ben dirigida
segueix
seguint
és una miqueta
tots hem de dir
el que pensem
evidentment
sí que és un procediment llarg
i sí que és un procediment costós
però
alguna cosa s'ha de fer
el que no pot quedar
una persona
que ha construït malament una casa
és impune
i no ens oblidem
que tal com ha dit el Javi
que fins ara no havia sortit
amb la nova llei
de l'edificació
tenen l'obligació
de tenir
unes assegurances
per un temps
determinat
depenent
del tipus
de defecte
que es pugui detectar
llavors doncs
aquestes assegurances
ja és molt més difícil
que facin fallida
pot fer fallida
la constructora
però l'assegurança
ja és molt més difícil
i respondran
per què es retarden
aquests pleits
doncs molt senzill
perquè estem parlant
que normalment
s'acaba demandant
a l'arquitecte
i la seva
companyia de seguros
a l'arquitecte tècnic
i a la seva
companyia d'assegurances
i estem parlant
de quatre persones
quatre advocats
al constructor
i a la seva
companyia d'assegurances
al promotor
i a la seva
companyia d'assegurances
amb la qual cosa
en situacions normals
normalment
de contraris
tindrem
a vuit advocats
que no vol dir
que tinguin la raó
en absolut
ni que se'n puguin
sortir ben parats
res
i a més a més
es tracta
de temes
que porten
molta prova
documentació
molt extensa
i sobretot
normalment
una
en els millors casos
o tres pericials
que és lo normal
per cadascun
de les companyies
és que això
per això retarda
jo us volia preguntar
una mica
des de la vostra
experiència particular
es resolen els casos
ja sé que és difícil
aquest exercici
en quin percentatge
de manera més o més positiva
o negativa
això t'ho puc contestar
fem una ronda
i ens parlem de la vostra experiència
porto
porto
assuntos de vici
de la construcció
concretament
la defensa
d'un d'aquests
operadors jurídics
i t'en asseguro
que el repartiment
el repartiment
normalment
normalment
es produeix
i bastant
entre tots els operadors
és molt difícil
individualitzar
qui ha sigut
el causant
d'aquell vici
en concret
quan ho aconseguim
quan individualitzem
les persones
que portem
la defensa
és realment
un fet aïllat
que celebrem
dies i dies
com una boda gitana
amb permís
perquè a vegades
és molt difícil
esbrinar
qui és la diferència
de totes aquestes responsabilitats
i en tot moment
al final
la solidaritat
que diu la llei
és que serà conjunta
si no arribem
a esbrinar
es fan
que triguen molt
per tots aquests
intervenents
que ha dit la Regina
però també
he de dir
que per altra banda
com precisament
existeixen
companyies
d'assegurances
i saben la gent
que demanen
que estan allà darrere
també la demanda
es fa molt habitualment
i es reclama
molt habitualment
i expressaré
quina és
la situació contrària
és a dir
potser
hem deixat
de banda
tot aquella mena
de petites
perquè estic parlant
de petits
vicis
i de cop i volta
se'ns acaben els anys
per poder reclamar
de cop i volta
i mesos
mesos abans
que s'acabi el termini
per partit
les qüestions
que potser
han sigut generades
per la falta
de manteniment
del propietari
falta de manteniment
i bon ús
que també ve recollit
a la llei
i que el propietari
o com que diguis
comunitat
d'un edifici
també ha de demostrar
que ho ha de fer bé
doncs en aquell moment
comencen a demandar
tots els intervinents
seria el cas contrari
no?
també existeix
l'altre
diguéssim cas
on hi ha hagut
una mancança
per persones superàlis
però l'altre
també hi ha
i te'n trobes
a professionals
es podria dir
del món immobiliari
com van passant
amb els seus arxius
particulars
per totes les vivendes
i portals
dient
aquesta casa
en quin any
se va construir
ui mira
deuen estar quedant
no sé què
a veure com estan
aquí les coses
bueno
això
bueno sí
aquí la veritat
és que no netegen
aquesta mena
o no pinten
o no fan canvis
en aquest quarto
de màquines
però bueno
el podrem ficar aquí
a veure si el constructe
i tal
però això es pot saber
quan és per una falta
de manteniment
a mi m'has de perdonar
és precisament
el que nosaltres
estem ventilant
en un judici
i moltes vegades
ens portem sorpreses
i moltes vegades
els jutges i les perissals
diuen
valent molt bé
però és que això
també ha sigut
falta de manteniment
dels propietaris
normalment
tampoc és que sigui
una cosa així
però també succeeix
i vull dir-ho així
expressament
també hi és
i és una obligació
que en tots aquests operadors
sempre s'oblida
el manteniment
dels edificis
que ha de fer
tot el propietari
i tota la comunitat
heu obert
un tema important
en l'últim moment
del programa
breument
breument
no deixem que us quedeu
amb les ganes
de fer una intervenció breu
la resta de convidats
no la puc fer breu
impossible
només dir que
la gent que cregui
que realment
té problemes
a la seva vivenda
que ho deixi
en mans d'un expert
que primer
faci fer una pericial
algú que determini
si allò
és reclamable o no
abans de
reclamar
només
digui això
Lourdes Víctor
jo una petita
al·lusió
al que ha dit el Javi
no són tantes
com el Javi ha dit
les reclamacions
per vicis
de la construcció
no en són tantes
perquè són molt costoses
a no ser que sigui
un problema
molt greu
farem un punt
i seguit
a l'espai d'avui
continuarem la propera setmana
a no ser que sigui
un problema molt greu
la gent no demanda
perquè costa molts diners
no
Víctor
vols dir alguna cosa
jo més que una intervenció
farem una miqueta de cadascun
però amb al·lusió
al que ha dit la Gina
d'acord amb que
un bon assessorament
és importantíssim
i amb el que ara comentava
Lourdes al final
realment
són plets
llargs
i costosos
donada la dificultat
d'anar contra
diversos demandats
i que a vegades
econòmicament
es té que plantejar
prorratejat
entre els propietaris
que formen part
d'una comunitat
però
que hi poden haver despeses
i que no se sap com acabarà
i jo que em quedo
amb les ganes
de saber el percentatge
d'èxit
en aquest tipus de pleids
per animar
aquelles besos
85% a favor
del propietari
em penso que
aquest tema
l'haurem de continuar abordant
en propers programes
ja vi de res
Lourdes Guibernau
Regina Jove
Víctor Roca
gràcies per venir
bon dia
bon dia