Fins demà!
del grup de joves advocats
del Col·legi d'Advocats de Tarragona. Víctor, bon dia!
Bon dia! Com estan els jutjats, eh?
De feina, dic, perquè
avui t'han deixat sol davant del perill, podríem dir-ho així.
Estan pràcticament com l'estat de la mare avui.
Esteu col·lapsats! Amb molta ressaca
i molt moviment. És normal
en aquesta època, eh? Sí, no? Perquè, clar, hi ha
moltes vacances, els calendaris
també vulguis que no...
Bé, al mes d'agost hi ha vacances judicials
que en diuen, la inhabilitat del mes d'agost
amb molts dels 60. No es paralitza?
No es paralitza. Total i absolutament no es paralitza.
No rebenteix el ritme, en tot cas, no?
O tampoc? Dona, hi ha vegades
que, segons quins aspectes,
tinc a dir que, òbviament, no és
sàvil segons quins efectes, per exemple,
en matèria civil,
excepte en qüestions matrimonials
de certa urgència.
No és sàvil en segons quins
temes penals, encara que segueixen,
lògicament, segueixen delinqüències, segueixen
detinguts, segueixen guàrdies i en guanya
amb els judicis ràpids, fins i tot
consta que hi havia intenció
de fer alguns senyalaments de judicis
per anar avançant feina.
És a dir, que és un mes que cada vegada
s'atura menys. És una miqueta paral·lel
a el que succeeix amb les vacances.
Si us fixeu, cada vegada
el mite del mes d'agost de mes vacacional
únic, doncs cada vegada es van repartint
més. Doncs passa una miqueta similar
amb els jutjats i amb el volum de feina que hi ha.
Llavors, no hi ha una paralització absoluta,
no hi ha, vull dir, veus moviment,
i a vegades fins i tot serveix perquè algun jutjat,
doncs bé, amb la calma que hi ha, per exemple,
en matèria civil, doncs pugui
treure's algun tipus de feina i de paper.
Clar, posar una mica al dia.
Molt bé, paper, no?, que en diem, paperassa.
El que passa, això és un dia un parlar
des de fora, sense tenir coneixement
del mitjà, etcètera, etcètera, però ara que
esmentaves el tema dels judicis ràpids
i és un especular, eh?, insisteixo.
Clar, tenint en compte el tipus de delicte
que contemplen aquestes actuacions
judicials, l'estiu justament
és una època de l'any que facilita
molt aquest tipus de delictes, hi ha molt de moviment
de gent, tot fa pensar
que podria ser que hi hagués un increment, no?,
des d'aquest punt de vista, insisteixo,
és especular i és un parlar per parlar, eh?
Bé, home, lògicament, increment, increment...
Hi ha un increment del delicte sempre,
sobretot en zones de costa.
Jo recordo guàrdies dels...
Bé, quan ens toca de guàrdia,
d'advocari, hem parlat alguna vegada aquí,
del sistema de guàrdies que estem
seguint normalment, no?, al torn d'ofici, etcètera,
etcètera, doncs jo he tingut guàrdies
a mitjans d'agost brutals,
és a dir, d'un volum de detinguts de
12, 13, 14 assistències, bueno...
En un dia? En un dia, 24 hores.
I a vegades,
fins i tot la policia et manté detinguts
perquè no hi arribes. Actualment, al Col·legi d'Abocats
ha creat un servei de guàrdia
de retent amb el qual hi ha un advocat de retent, per si en un cas
no s'arriba, no? Però, clar, han donat
un advocat més, però, per exemple, a les comarques
amb el Partit Judicial de Tarragona
tenim un jutjat de guàrdia,
tocarà el que toqui, clar, i té un volum
de feina brutal. Abans
era, només, entre cometes,
prendre declaració als detinguts,
òbviament, la gent que anava a interposar
una denúncia podia dirigir-se
a l'oficina judicial, no?, també, al jutjat de guàrdia,
però, amb el que era
en referència als delictes,
als delinqüents, als presumptes, no?,
comitents dels delictes,
doncs hi havia, bueno,
8, 10, 15,
que feies, no?, detinguts, te'ls passaven de la policia
o guàrdia civil en allí. Clar, ara
han de fer això i,
seguint la nova normativa, la nova llei, han d'assenyalar
vistes per judicis,
conformitats de segons quins judicis,
judicis de faltes que se'n diuen immediats,
a l'argot, clar, això provoca
que al dematí estiguin
amb assistències a detinguts, que a la tarda
et senyalin 3 o 4 judicis,
hi ha judicis que duren 10 minuts, hi ha judicis que poden durar 3 hores,
perquè, clar, imaginem
testimonis, i vinga, i tal,
i què va succeir, moltes vegades
jo me n'he trobat molts últimament
amb discussions casolanes
de poca quantitat
jurídicament parlant. Perquè s'han allargat
més del compte, potser. Sí, es poden allargar,
poden comptar que es faran 10 minuts o un quart d'hora
per entre declarar un, algun testimoni,
els partes metges, analitzar el parte metge,
parlar dels advocats, preguntes,
tota la celebració del judici s'allarga, sí, sí.
I, clar,
home, això significa que el jutjat
no pararà, i que el jutjat
que estigui de guàrdia aquella setmana són setmanals,
tot inclou tot el personal
d'allí, jutges, secretaris, funcionaris,
fiscal de guàrdia, advocats de guàrdia,
tot el funcionament, membres dels cosos de seguretat
aniran a treballar a tope.
Per tant, podem intuir que en guany la cosa
podria canviar respecte a l'agost de l'any passat,
ja veurem quan passi, és l'única manera de...
Jo em solidaritzo, jo puc dir perquè tinc
poques guàrdies, em solidaritzo amb qui estigui de guàrdia,
no vull ser dolent,
però realment serà d'orillo, eh, serà d'orillo.
Avui volem continuar parlant
d'un tema que ja vam encetar la passada setmana,
que és tot el tema de la instrucció penal.
Se'n recorda, em parlàvem de proves, de testimonis,
de tot aquest tipus de coses.
Ho farem immediatament. El que passa és que ara el Víctor
assenyalava que quan estàveu
de guàrdia, els advocats en el torn d'oficis
podíeu trobar 16-17 casos
en un dia. A mi em ha cridat molt l'atenció això que has dit
perquè arrel d'aquest judici que es va
celebrar ahir a Barcelona, de les casernes
de Sant Andreu, em va cridar... No, no entrarem
a parlar d'aquest tema. En tot cas,
el que sí em va cridar molt l'atenció és que, clar,
dels immigrants demanaven
que s'ajornés la vista,
l'argument que donaven és
que tots eren 10 o 11 advocats
d'ofici i cadascun d'aquests
advocats, com a mínim, tenia
70 persones a les quals
havia de defensar
i que encara no havia pogut ni escoltar-les
a totes elles. A mi em va sorprendre molt
aquesta data de dir
home, un advocat d'ofici, és a dir,
parlem d'11 advocats d'ofici
que estan actuant en un cas important com aquest,
no només des del punt de vista
jurídic, sinó des del punt de vista social
i que cadascun d'aquests advocats
ha de defensar una mitjana
de 60-70 persones. La veritat,
em vaig a escandalitzar una mica, potser per la falta
de coneixement que tinc del mitjana.
Mira, a mi no m'agrada... Bueno, de fet, aquí, amb la tònica
habitual del nostre programa, no ens dediquem massa
a fer valoracions de judicis mediàtics, perquè
es mediatitzen exactament,
però ja que treus el tema,
fent un breu comentari,
és complicat, lògicament, pels advocats
per una raó òbvia, perquè a tu et designen,
m'imagino que amb alguns d'aquests advocats,
si no recordo malament,
això és Barcelona, no? Sí, a les casernes
de Sant Andreu a Barcelona, i per cert,
la jutgessa va desestimar l'argumentació
dels advocats. Sí, bueno,
jo en temes de fons, si em permets, no entraré,
perquè sempre defenso la postura
i crec que així té que ser. No, no, ho dic com a dada,
Sí, sí, no, no, jo t'ho comento perquè
si no es coneix, bueno,
la instrucció del tràmit... Però en el fet aquest,
un advocat amb 60 persones del torn d'ofici...
Sí, mira, el torn d'ofici funciona
més o menys similar, però alhora
diferent amb cada col·legi, però si funcionés com a
Tarragona, doncs m'imagino que diverses persones
amb una pretensió similar han demanat
advocat d'ofici i li han designat.
A veure, si són diverses persones i han designat
un advocat d'ofici, la pretensió ha de ser la mateixa,
defensar amb un tema de desnonament, però
òbviament, jo m'imagino
que també s'exagera una mica la qüestió. A veure,
cert que tothom té dret a ser sentit,
però també hi ha una cosa,
60 clients... El cas és únic, és un, el cas.
Llavors, que hi vagi
un, dos, tres, quatre, cinc, porten veus
d'aquella gent que al cap i a la Fistan...
A més, no ens enganyem,
cada persona té tot el dret del món
a que se l'escolti, eh? Això partim de la base,
però per motius ja d'economia,
anava a dir processal, però temporal,
escolta'm, tres porten veus,
allí la gent viu, ja no en pisos separats,
sinó com poden, pobra gent.
Això, Víctor, em fa pensar que, òbviament,
i això hem de tornar a esmentar el món de la ficció,
obeix sovint estratègies legals
que són necessàries, és a dir,
allò de tot val sempre i quan estigui
sota l'eixut de la llei, no?
Per economitzar, intentant, lògicament,
preservar les garanties.
Jo sempre dic una cosa,
l'afany d'economitzar mai té que pertorbar la garantia,
això és el mateix que els judicis ràpids.
Hi ha vegades, he de reconèixer que actualment
els judicis ràpids es tramiten amb tanta celeritat,
també estem començant amb aquesta experiència,
que hi ha vegades que fins i tot penses,
ostres, el fet d'anar tant de pressa
pot arribar a vulnerar la indefensió.
Escolta'm, hi ha vegades que es va tant de pressa
que gairebé no pots ni parlar amb el teu client.
Llavors, sobretot, el que es té que garantir
és el bon funcionament
i el dret que té el justiciable,
el ciutadà, a ser escoltat
i a tenir una situació, com a mínim,
d'igualtat o d'aparent igualtat
amb la part contrària davant d'un jutge.
És a dir, la possibilitat de preparar el judici.
Què passa amb aquest judici multitudinari?
Doncs algú similar.
Clar, a veure, és molt difícil
preparar un judici d'aquestes característiques.
I moltes vegades s'utilitzen situacions...
Mira, jo vaig viure una experiència aquí a Tarragona
d'un judici, si no similar,
no tanta gent,
però d'un problema que va haver a camp clar
d'unes defraudacions, de fluïdo elèctric,
o és a dir, gent que enxufava...
Sí, al pal, com si diguéssim.
Això es va fer aquí al Saló d'Actes de la Caixa.
Va ser una experiència curiosa
perquè érem trenta i pico advocats,
cada un d'ofici, a més.
Problemes que hi havia,
hi havia gent que no estava citada.
Mentre hi hagi un que no estigui citat,
no es pot salvar el judici, imagineu.
Clar, i molta gent hi ha molta dificultat
de citar-la, de ser citada.
Clar, es va haver de fer...
Persones que potser no tenien ni una adreça,
ni un domicili fixa, ni...
Intentant garantir la legalitat
i el dret de cadascú,
doncs se va intentar, òbviament,
ajustar una miqueta,
fer més i de menys sempre, insisteixo,
sense vulnerar la legalitat,
buscant una sèrie de qüestions,
doncs com comentaves tu ara, suposo, no?
És a dir, insisteixo,
sempre seguint la llei,
sempre ajustant-se a la llei, però...
Però són estratègies, legals, però estratègies.
Molt bé, perquè és que si no,
aquests judicis no es podrien celebrar.
És que és materialment impossible, no?
I realment el de Barcelona...
Bueno, el Barcelona, per exemple,
jo m'imagino que dintre del recinte
on la celebri aquest judici,
serà impossible que entrin tots 600 demandats.
Clar, és que és d'anar al pavelló del Serrallo, no?
Al pavelló del Palau Blaugrana és molt difícil, no?
A veure, són casos d'aquells que, insistim,
no entrem mai a valorar,
però sí que ens serveixen per il·lustrar situacions
que moltes vegades expliquem en aquest espai.
I no està malament perquè avui justament
continuem parlant de la instrucció.
Instrucció penal, eh?
Perquè és...
Sí, bueno, el judici que s'està seguint a Barcelona,
si no estic equivocat, és un desnonament civil.
Exacte, però que avui parlem d'instrucció,
parlem de formes, parlem de terminologia,
de vocabulari que s'aplica moltes vegades.
Jo no recordo exactament,
on ho vam deixar la passada setmana,
el que sí que podíem iniciar l'espai d'avui
és, respecte a aquest tema,
quan es considera acabada una instrucció penal?
Perquè la setmana passada vam parlar
que s'havien escoltat els testimonis,
s'havien aportat les proves,
els paritatges de les dues parts, etcètera.
Vam parlar de prova.
Mira, dintre de la instrucció penal...
L'altre dia vam parlar de proves.
Les proves formen part de la instrucció penal.
És a dir, la instrucció penal,
bàsicament, la seva finalitat és practicar
o celebrar proves, diligències,
a instància de qualsevol de les parts,
fins i tot del jutge.
És a dir, acusació, defensa, ministeri fiscal
i a iniciativa del jutge,
del propi jutge instructor.
En tant en quant,
s'intenti averiguar què ha passat.
Llavors, aquesta instrucció pot acabar de diverses maneres.
Passant-ho,
al que se'n diu,
si és segons quin delicte proceder ben abreujat,
si no sumar-hi, si no falta.
És a dir, continuar amb el procediment endavant
per arribar a la vista o al judici oral,
amb segons quin argot.
O el jutge pot optar,
segons el que hagi vist,
que allò, per exemple, no tingui
el que se'n diu ambissos de delito,
el que se'n diu característiques,
que el que s'hagi comès,
si és que s'ha comès algú,
no sigui perseguible penalment.
Per exemple, ja es porta molt
al posar una querella criminal,
a vegades per estafa.
Una estafa és
benefici propi, con ànimo de lucro,
etcètera, etcètera,
produir un perjudici patrimonial
amb un altre,
quedant-se uns calés, etcètera.
Quan és penal i quan és civil,
perquè al cap de la fi les qüestions...
Això com se sap.
Clar, llavors, precisament,
la instrucció penal,
en funció de les declaracions,
d'admetre tràmit la querella,
si s'admet, etcètera,
aquell jutge pot optar per dir
ho arxivo
o continuo endavant,
el que se'n diu arxivo.
En el cas que és arxivés,
es podria iniciar una instrucció civil?
Bueno, clar,
a veure,
és que quan tu poses un plet penal,
sobretot en un plet penal
on hi ha una qüestió,
normalment n'hi ha,
que puguin haver-hi responsabilitats civils
derivades d'aquella presumpta
comissió de delicte,
una falta,
normalment el que fem els advocats
és reservar-se a les accions civils,
és a dir,
fer el que se'n diu reserva expressa
o expressa reserva d'accions civils
per poder després pleitejar civilment.
Aprofites i agafes
el que s'hagi practicat penalment
i el fet que s'arxivi penalment
no vol dir que no hi hagi responsabilitat
pel presumpte autor
d'aquella acció,
aquella actuació, no?
L'estafa, per exemple.
si jo et deixo uns diners
o confio en tu
perquè m'administris uns calés
i després resulta que
m'estafes, com vulgarment.
Sí, sí, sí.
Amb l'argot vulgar
no explicarem què és l'estafa,
però més o menys...
Esclar,
potser s'arxiva,
perquè consideren...
Però tu em seguiràs de vent
3.000 o 4.000 o 5.000 o 6.000 euros
si és que ja ho demostro
perquè tinc documentació.
Puc anar al plet civil.
I la instrucció es tracta
d'averiguar què ha passat
perquè al moment del judici
que es torna a practicar prova,
és a dir,
al moment del juici oral
es torna a practicar prova,
doncs ja estigui...
hagi passat un primer filtre.
Perdonem que continuo
amb aquest petit rotllo
però hi ha una cosa molt important.
Dintre de l'administració
de justícia espanyola,
des de fa uns anys,
es van crear els jutjats
de l'U-Penal.
Per segons quines seccions
presumptament delictives
hi ha l'audiència provincial
més greus.
Com funciona el sistema judicial espanyol?
Amb dos...
dintre del que se'n diu
la primera instància,
és a dir,
des del principi d'esta judici
intervenen dos òrgans.
El que instrueix,
el juez de instrucción,
el que està aquí a president Companys,
i si és delicte,
el judici,
la fase de judici oral,
la tramita o la coneix
el jutge de l'U-Penal
o l'audiència provincial
si s'escau.
Això sí és delicte.
És a dir,
que es separa
el que és la instrucció,
l'averiguació
del que ha passat
i després el judici,
tots allà,
en cito,
la fase de juici oral
amb prova,
fins i tot a vegades
amb noves proves,
a vegades es poden introduir,
o celebra un altre jutge.
Això va ser arrel de,
bueno,
a garantir,
doncs,
bueno,
seguint la Constitució,
la independència judicial
i que el que emeti el veredicte
no estigui condicionat
per la instrucció que ha viscut
i, bé,
es miri els autos,
les actuacions
i practiqui
les proves
el dia de la vista
del judici,
no?
Hi ha aquesta diferenciació,
excepte en judicis de faltes
que el judici de faltes
la vista
la celebra
el mateix jutge instructor.
Ja, ja.
És una miqueta
aquesta diferència
perquè la gent,
a vegades sent parlar
d'instrucció,
no és la mateixa
la instrucció
que la fase de judici,
per diferenciar-ho ben bé.
Dins de la instrucció
entrarien altres figures
com ara, per exemple,
els anomenats careos.
Això en quin moment seria?
El careo,
mira,
el careo
és una de les proves
que l'altre dia
potser ens vam deixar,
l'altre dia vam parlar
de testimonis,
un testimoni és una persona
aliena que veu,
un testimoni pot intervindre
la instrucció
i el judici,
això està clar.
En els dos moments,
i normalment
si et citen amb instrucció
després el dia del judici
per això hi ha dos jutges.
Has d'anar a corroborar
i ha de deixar allò...
Normalment et pregunten
si ratifica usted
el que ha declarat
en el juzgado de la instrucción?
Sí, no, tal, llavors.
Llavors hi ha,
òbviament,
les declaracions de les parts,
denunciant, denunciat,
etcètera, etcètera.
L'altre dia
crec que vam parlar
de pèrits,
de peritatge.
Sí.
I llavors hi ha altres
diligències a practicar
el possible.
N'hi ha moltíssimes,
però entre d'altres
els careos,
el careo és posar
un davant de l'altre
era aquest o no era aquest.
És a dir,
el reconeixement a vegades
de la víctima
o de l'autor
o del presumpte autor.
Però cara a cara,
com diu la mateixa paraula,
les dues persones.
Escolta,
vull fer un careo.
A vegades es dona,
per exemple,
hi ha altres mitjans,
per exemple,
les rodes de reconeixement,
quan es detenem algú
doncs et posen en la lli,
normalment es fa la policia
amb intervenció del jutge,
et posen en la lli,
si et reconeixen o no et reconeixen.
El reconeixement fotogràfic,
que la policia té una sèrie
de fotografies,
ha sigut aquest,
no ha sigut aquest,
està vostè seguro?
A veure,
n'hi ha altres proves,
per exemple,
la inspecció ocular
o la intervenció directa
del jutge,
per exemple,
personar-se en un domicili,
a veure si troba proves.
I la reconstrucció dels fets,
que de vegades ho hem vist, això.
Sí,
sobretot en casos
on hi ha hagut
un presumpte homicidi.
Ja, reconstruir els fets,
però el fet de reconstruir els fets
també depèn molt.
Però això es fa,
sovint, no?
Sí,
bueno,
en determinats casos.
més que sovint es fa,
alguna vegada, no?
El que passa és que ja has de portar,
has de comptar amb la col·laboració,
clar,
intentar reconstruir els fets
és molt difícil,
sense la col·laboració
fins i tot del presumpte autor.
Sí, sí.
Si et fixes,
parlo de presumpte
perquè hasta que no hi hagi
una sentència condenatoria
i aquell senyor no és el...
Però en el cas
que es fes aquesta reconstrucció dels fets,
entraria dins del període d'instrucció.
Sí.
Sí.
És que, a veure,
posteriorment al període d'instrucció,
amb el que se'n diu
l'escrit de conclusions,
doncs la calificació dels fets
que es fa automàticament.
Nosaltres fem un escrit,
ho fa l'acusació,
ho fa la defensa,
una vegada s'ha acabat la instrucció,
dient,
jo concloc,
concluyo,
que des de...
Bé,
que amb el que s'ha practicat
donar l'instrucció,
això és delicte,
no és delicte,
es té que absolindre,
es té que culpar,
hi ha tanta responsabilitat civil,
hi ha una sèrie d'aspectes.
Una vegada es presenta això,
llavors ja s'obre
el que se'n diu
la fase de judici oral
i ja s'entra
el que es l'ha vist en si,
no?
Llavors,
què passa?
Que a vegades l'escrit de calificació
es demanen proves
o a vegades
si s'ha tingut coneixement
de...
Òbviament, no?
I més en qüestions penals,
és lògic, no?
Si tu saps
que existeix alguna prova
nova,
especialment,
que pugui
induir o implicar
que aquell senyor
doncs, bueno,
pugui ser innocent
o culpable, és igual,
però bueno...
Però que sigui important
per aquell procediment.
Sí, jo diria que,
bueno,
per igual,
doncs es pot
intentar portar
i el jutge
doncs plantejar-s'ho.
Fins i tot,
fins i tot,
a vegades et trobes
en què tu tens una sentència,
per exemple,
condemnatòria en primera instància,
és a dir,
el jutge de l'openal
diu
vostè està condemnat a tant.
Si tu plantegeixes un recurs,
normalment la llei
et diu
que no pots presentar proves,
però si hi ha fets
nous coneguts
o alguna cosa
que realment sigui rellevant
i que els magistrats
de l'audiència considerin
que es ha de practicar
aquella prova,
es pot fer.
Normalment
és sobre
nous testimonis,
imagina't
que apareix
una persona
i diu
no, jo ho vaig veure,
però,
i per què no va venir vostè?
Perquè no ho sabia,
per exemple.
Es pot intentar proposar
aquest testimoni,
escoltem,
estem jugant
amb la llibertat
d'una persona
i bé.
Això dius
en el cas
d'un recurs,
es pot fer un recurs
ni que,
és a dir,
un cop ha sortit
una sentència,
es pot recórrer
aquella sentència,
tot i que no tinguis
noves proves,
clar,
doncs això dona la sensació
que hagis de repetir
un procés calcat,
perquè si no tens
noves proves
o és que penses
o intuïixes
que hi ha hagut algun...
Sí, però no es repeteix,
amb apel·lació,
a veure,
si no tens noves proves,
tu et bases,
a veure,
tu el que normalment
fas amb un recurs,
clar,
depèn de la...
Què argumentes per...
Doncs, bueno,
a veure,
normalment intentes
argumentar el que pots...
Si no tens noves proves,
dic, eh?
Sí, sí,
no,
intentes argumentar el que pots
i, a veure,
òbviament,
el que intentes fer,
intentes.
Després, a vegades,
els magistrats
es basen
en el que se'n diu
la immediatesa
del jutge
que ha viscut el judici
de...
Perquè, clar,
el que està a la vista,
el jutge del penal,
li veu la cara
als testimonis,
els hi pren interrogatori.
A més a més,
amb dret penal,
amb l'àmbit penal,
les actes,
els judicis,
segueixen fent-se a mà.
Així com amb l'àmbit civil,
curiosament,
doncs s'han posat càmeres
per gravar els procediments
amb el DVD i tal,
i potser els jutges
i els magistrats
poden dir,
mira, escolta'm,
això potser surt
una miqueta
del que havia dit...
I sent la declaració...
Molt bé,
pots tornar-li a veure la cara
amb aquells testimonis,
no?,
per posar-te un dels exemples.
En canvi,
amb l'àmbit penal,
no,
amb l'àmbit penal
hi ha la secretària
que fent el que humanament pot,
perquè realment,
jo,
és una de les coses
que em dèrca el barret
perquè està tot al judici,
allà...
Sí, sí.
Clar,
no és una crítica,
al contrari,
és una lluança,
però normalment
l'acte no es reflexa...
És que no es pot,
com a l'àmbit no es pot.
No pots dir
que parli més a poc a poc.
La gent allí està
prou nerviosa com d'això,
i el secretari i secretària
fa el que pot
i pren nota.
Òbviament,
doncs, bueno,
clar,
sí que pots anar
a dir que aquell acte
no reflecteix
el que realment s'ha practicat
en el judici,
etcètera, etcètera.
Però el que és obvi,
el que està clar
és que tu el que pots intentar
és dir-li,
senyor magistrat de l'audiència
a la qual jo recorro,
instància superior,
miri,
jo no estic d'acord
amb la valoració
que ha fet el jutge de la prova,
jo crec que això
ho ha valorat cap aquí,
ho ha valorat cap allà,
a veure,
no és que no hagi sigut imparcial,
però jo crec que ha tingut
més en compte això, tal.
Clar,
és difícil,
perquè el magistrat no...
Clar,
la part contrària
possiblement diria
tot el contrari,
el que li convingui.
Però sí,
hi ha vegades que,
que bueno,
pot tornar,
si no valorar la prova,
però com a mínim
valorar els fets
o valorar tota la situació
del plet en si,
una sèrie de qüestions.
Perquè, per exemple,
pots argumentar això
que durant la vista oral
doncs no estàs d'acord
com s'ha portat
determinat aspecte,
també pots posar en dubte
algun aspecte
de la instrucció
o com que hi ha
un accés constant
de les parts
doncs es pot anar
modificant mentre es fa.
Sí, sí,
i regularitats
i el que a vegades
demanen anul·litat
d'actuacions...
Perquè aquesta instrucció
tenen accés
totes les parts
de manera transparent
a tot el que fan
cadascun dels actors?
Sí, sí,
bueno,
hi ha una cosa
en segons quins plets
més...
Bueno,
normalment els que tenen
més ressonància mediàtica,
que diem,
o alguns d'ells
que és el secret de sumari,
no?
Hi ha sobretot
la pràctica...
Que de vegades
és un secreto a voces
que diu l'Edita Castellana.
Que hi ha unes filtracions
que no veig.
No, sí,
és el que dius tu,
no?
Hi ha vegades
que hi ha secret de sumari
i llegeixes la premsa
i dius,
neta,
segurament,
a lo millor ni l'advocat
sap el que s'està practicant,
no?
Però a veure,
aquest secret sumarial,
doncs bé,
bueno,
ja hem parlat alguna vegada
i es deu precisament
a intentar a vegades...
Bueno,
per el bé de poder,
clar,
si tu...
Però les parts implicades
a l'acusació
o la defensa
tenen accés
a la instrucció?
No,
excepte el secret sumarial,
a partir d'aquí sí,
sempre.
Hi ha transparència
i pots...
Si tu ets part implicada
t'ho pots demanar,
bé siguis l'interessat...
El que està fent
l'altra part,
sigui l'advocat i procurador,
tot el que es faci
a l'altra part
que estigui presentat
al jutjat,
tens dret a veure-ho.
Advocat o procurador
personats,
no?
És a dir,
hagin anat a llei
i estiguin designats.
Pots,
hi ha transparència,
vull dir que això
no hi ha cap tipus
de problema,
eh?
No, no,
en absolut.
Per tant,
tot i que no es parla
tant d'acabament
de la instrucció,
sinó de presentació
d'un informe
que ara heu oblidat el nom
que abans esmentaves...
Escrit de conclusió.
Això,
l'escrit de conclusió.
O de qualificació.
Que això no és una porta
que tanqui la instrucció,
perquè la instrucció,
jo pel que expliques,
intueixo que sempre
està una miqueta oberta.
Sí,
però la instrucció,
tècnicament parlant,
s'acaba en el lli.
Tècnicament parlant.
S'acaba en el moment
que, per exemple,
s'adicta interlocutòria,
auto en castellà,
ho dic perquè és una
de les paraules
que amb la traducció,
amb la normalització lingüística
són més diferents,
no?
Un dia tindríem que parlar
de l'argot
amb castellà i en català
perquè hi ha paraules
que el desauci no existeix.
No.
És un desdoblament.
No,
i realment
del tema
de la normalització.
Sembla que aquest és
un dels temes més pendents
dins del camp
de la normalització lingüística
en general,
de l'ús social,
de la llengua,
el tema de l'àmbit
de l'administració de justícia.
Sembla que encara
l'hi hagués.
Sí,
l'altre dia hi havia
uns informes
que el Dolors Morillo
sortien comentant
que s'estava fent
una tasca
de normalització
en aquest aspecte,
però també s'apel·lava
a la mobilitat
del personal
en general
i lògicament
també dels jutges
que hi ha
en concret
a les comarques
de Tarragona.
Jo crec que en general
en tota Catalunya
no hi ha funcionaris.
Bé,
no estan sortint
gaires funcionaris
inclòc
des dels agents,
auxiliars,
secretaris,
jutges,
funcionaris catalans
d'escutxa de Catalunya.
El tema dels trasllats
i tot això fa que...
I moltes vegades
en concret
Tarragona
és una plaça
de...
bé,
amb la qual...
de trànsit,
no?
Hi ha molts...
És un tema
que ja hem parlat
alguna vegada
i que realment
seria idoni
segons el meu punt
de vista,
el meu parer,
que s'intentés
per part de tots,
no?
Lògicament no es pot
obligar a ningú,
però que hi hagués
una situació
de més permanència,
no?
De més durada
dintre d'una localitat
per conèixer
ja no solament...
Bueno,
per conèixer
bàsicament la plaça,
no?
És a dir,
cada plaça és un món
i no és el mateix Tarragona,
el jutjat de Tarragona,
que de Reus,
que de Vendrell,
que de Valls,
el propi jutjat teu
i lògicament la localitat,
no?
Però bueno,
això és un tema
que donaria molt a parlar.
Un altre tema
que apuntem a la vista
que no té gaire
a veure amb la instrucció.
Aviam,
què més podem afegir
en aquest sentit?
Ja hem fet la instrucció,
l'informe de conclusions,
hem celebrat la vista,
hem sentenciat el cas
i fins i tot
ens hem plantejat l'apel·lació
perquè no estàvem d'acord
amb la sentència.
A partir d'aquí ja...
Sí, bueno,
llavors,
a veure,
depèn,
l'apel·lació
recorre una sentència
d'un jutjat de l'openal,
es fa a l'audiència provincial.
Sí,
però el que és l'apel·lació en si
és un escrit
i a vegades
hi pot fins i tot
haver-hi una vista,
però...
Es pot rebutjar també
aquesta apel·lació,
no?
Bé,
pots no presentar-la
o pots retirar-la,
sí, bueno,
però això és...
Tu apeles,
no, no,
vostè no té prou arguments
com perquè...
Bueno,
però hi ha d'haver-hi
una resolució,
té d'haver-hi
una resolució fonamentada,
una interlocutòria...
Bueno,
normalment una sentència,
una interlocutòria...
Home,
pot no admetre's a tràmit
per segons quin motiu,
però, bueno,
en principi
contem que s'admet a tràmit
i llavors amb la sentència
ja et diuen que sí o que no.
Llavors,
si és un judici
tramitat a l'audiència
provincial de Tarragona,
resolt per l'audiència
provincial de Tarragona
per segons
judicis amb jurat
o judicis de segons
quina entitat,
no?
Fa poc,
recordo,
no ho sé,
el famós judici
del Serrallo
que va haver-hi aquí,
segons quins
judicis que hi ha hagut.
Llavors,
la instància superior
lògicament
no és l'audiència provincial,
si no recordo malament,
és que no s'hi va pràcticament,
bueno,
s'hi va molt poc,
crec que és al Tribunal Suprem
directament,
això no ho sabria dir-t'ho
exactament,
però bé,
en principi
sempre hi ha una instància superior
per apelar aquella sentència
i, per exemple,
la sentència resolutòria
d'un recurs d'apel·lació
respecte
d'una sentència dictada
pel jutjat de l'openal
ja no pot anar
en principi,
normalment,
excepte excepcionalitats
i costa
al Tribunal Suprem.
Normalment,
la via següent
és el recurs d'empara
al Tribunal Constitucional
i el Tribunal Constitucional
en aquests casos,
com quasi sempre,
quan actua
en relació
a resolucions judicials
té que tractar-se
de la vulneració
o hipotètica
de la vulneració
d'algun dret.
Llavors,
els advocats
sempre recorrem,
a vegades amb raó,
ara faré una mica
d'ironia,
una mica de broma,
a invocar
aquests articles
de l'article 24,
l'ausència
o la vulneració
de la tutela judicial
efectiva
o l'article 14
o la vulneració
del principi d'igualtat
o aquestes coses
que sí,
que a vegades es fa,
vull dir,
jo no estic,
perdoneu la petita ironia,
però hi ha vegades
que un
no sap a què recórrer
i a vegades
tens que recórrer
a la vulneració
de la presència
d'innocència
o de la igualtat
o de la tutela judicial
efectiva.
El que passa és que els jutges
això ja ho saben també,
és allò així.
Bueno, però, clar,
no, hi ha vegades
que bé,
hi has de recórrer,
no?
Ho dic amb certa ironia
i insisteixo,
compte,
moltes vegades
és veritat,
ara no estic dient aquí
que els advocats
quan invoquem
aquests articles
que si algú em sent
i està sent...
No, no,
que de vegades
és justificadament
i de vegades
tornem a les estratègies
que comentàvem abans
a l'inici
de l'espai d'avui,
no?
De vegades
ho veig a una realitat
i de vegades
doncs és una estratègia
perfectament legítima.
Total,
és la teva estratègia,
és el que tu has sobtat
per fer
i ja et dic,
a vegades és la solució
doncs, bueno,
per intentar
portar...
Home,
anava a dir
a vegades funciona,
no?
És que jo ho dic
perquè insisteixo.
Hi ha vegades
que s'utilitza
d'una manera
amb calçador,
no?
Hi ha vegades
que sí,
que està plenament justificat,
no?
I això
és el que tens
que invocar
quan vas al Tribunal
Constitucional.
Després ja no...
Ja te'n vas a Europa
i els tribunals
aquests que hi ha
en lli de vulneracions
dels drets humans
i d'Estrasburg
i aquestes coses
que bé,
també pot passar,
es pot donar,
però, a veure,
ja és una instància
més complicada,
no?
Més complicada.
Déu-n'hi-do,
és una mena
de curset d'estiu,
eh?
El que hem fet
en aquestes darreres capítols.
No em voldria,
exacte,
un petit rotllo
de manera condensada.
Ens estem familiaritzant,
no?
Amb tot aquest argot,
amb tota aquesta terminologia judicial
que de vegades
ens deixem enganyar
per allò de la ficció
que hem dit moltes vegades
i la realitat
és una altra.
sí que pot haver-hi alguna similitud,
però, en el fons,
és ben diferent
la pràctica quotidianà del dret.
Una qüestió
que ens ocupa
cada dimarts
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
en aquest espai
que realitzem
en col·laboració
amb el grup de joves advocats
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona.
Víctor Roca,
gràcies per venir
i fins la grup de la setmana.
Adéu-siau.