.
Dos minuts, un quart de dues,
en el recte final del matí de Tarragona Ràdio,
que vivim des del programa Demà.
Avui tenim la Sílvia Ferreres a l'altre costat del fil telefònic.
Per què? Doncs perquè està un pèl delicadeta.
Sílvia, bon dia.
Bon dia.
Un pèl i una miqueta.
Estem de costipatge, ja està.
Ui, ja se'n nota, ja se'n nota, eh?
Ja està, però bé, ja tinc la veu de nas.
És només una miqueta més.
Per això dic un pèl delicadeta,
que ningú es pensi que la Sílvia està malalta, no res d'això.
Una mica, una mica, només.
Sílvia, què tal? El cap de setmana, malgrat tot?
Bé.
Jo et pregunto pel cap de setmana,
perquè de fet és la pregunta aquella tan senzilla, tan fàcil,
el tipus de quin color era el cavall blanc de Santiago,
com aquell qui diu...
Blau, no?
Blau, efectivament,
perquè aconsegueix entrades
per un dels actes del festival de Dixieland,
aquesta cita meravellosa que tenim a la ciutat de Tarragona
quan arriba la primavera.
Hi ha algú que em penso que ja ens ha trucat, no, Lluís?
Em deia, sí, estan trucant.
Doncs que s'esperen una miqueta, eh?
977, 24, 47, 67.
Estàvem plantejant fer una mica de concurs formal, eh?
Ben fet, amb unes preguntes ben organitzades,
donar uns puntets, fer una mica de sorteig,
però hem pensat, escolta, tampoc no n'hi ha per tant.
que ens truquin, que parlin amb nosaltres,
que ens expliquin què han fet el cap de setmana,
si han fet alguna cosa...
Sí, vam veure el Josep Maria Pou, per exemple.
Per exemple.
La Marta Calbó.
Que els hi va semblar aquesta obra.
Jo el vaig veure...
Jo confesso que no vaig veure l'obra,
però anava per la Rambla i el vaig veure.
El Josep Maria Pou?
Ostres, és que és fàcil, era com un postre...
És el que t'anava a dir jo.
Destacar el seu cap deu sortir entre la majoria de caps.
Anava tot de negre.
Ostres, és gran, eh?
És molt gran, aquell home.
Com un jugador de bàsquet.
Impressiona.
I a l'escenari.
I fixa't que és un home tan agradable
i tan simpàtic quan hi parles
i que sembla que sigui tan esquerp
i no ho és.
Amb aquest físic, no?
I no ho és, eh?
No ho és, no, no, no.
Clar, que sempre has de fer papers de dolent
amb aquest físic.
Sí, també és veritat.
Et condiciona, pobret.
Però veus que eres bona persona.
Home, l'obra pintava molt bé, eh?
Sí, sí, sí.
I és el que va ser...
Doncs a veure si algú ens ho explica,
que van anar mil persones a veure-la.
Doncs mira, si algú ens truca i ens ho explica,
això o qualsevol altra cosa relacionada
amb l'activitat del cap de setmana
els regalarem entrades
per aquest concert
de les noies americanes
que canten el jazz més tradicional,
més clàssic, a capell.
Em penso que tenim una mostra per aquí,
oi, Lluís?
Que tenim una mica de música
d'aquestes artistes extraordinàries.
Jo estic fent una mica de temps,
aviam si ens posen...
Aquí les tenim, de Radcliffe Pictures.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Tenim unes quantes entrades aquí damunt la taula
per gaudir d'aquest concert dissabte.
Però, de fet, Silvia, el festival Dixi
estarà a cada racó de la ciutat de Tarraona.
I tant, el partir de demà
comença la caixa,
però l'Ugròsia comença el dimecres,
amb la inauguració de dues exposicions,
una al hall del Teatre Metropol
i l'altra al Cafè Bar-Museu,
i a partir de llavors, ja saps què és,
trobar música per tots els indrets de la ciutat.
Constantment.
Tenim una primera trucada,
en aquest cas,
per al festival de Dixi.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Soc la Teresa León.
Què tal, Teresa?
Molt bé.
No, feia dies que no ens acompanyaves.
T'enyoràvem, en serió, eh?
Doncs no he pogut trucar,
perquè he estat enfeinada,
però molt bé.
Però has pogut veure alguna cosa d'interès?
Sí, sí.
Què has vist?
Sí, vaig anar a veure el lloc de Maria Pou.
I què tal?
Doncs perfecte, molt bé.
És teatre de test,
aquell que surts encantada.
El missatge, no?
Que diuen?
Molt bé.
i han acabat, doncs,
i això,
que parlàveu,
doncs,
que els actors són boníssims,
tots dos,
i llavors,
doncs,
és bonic
i, a més a més,
és gratificant, no?
Perquè veus que la feina,
doncs,
l'han fet bé,
que està molt ben ambientada,
que realment és
té a treure de test,
no?
D'aquell que surts,
que pots parlar,
que...
Que et fa pensar.
Sí,
que et fa pensar.
i això significa que és bo
quan una cosa quan surts
et fa pensar
és com un professor
que si surts de la classe
i encara segueixes parlant
és que ha fet una bona classe.
Clar,
és que si et deixen
diferent d'espectacle,
sigui qualsevol manifestació artística,
és que realment
no aconsegueix,
no?
Transmetre.
Una bona obra de teatre,
doncs, eh?
Sí, sí,
a més reflexava molt bé
tot el que és
l'època de la Thatcher,
del recent cant
dels anys 80,
de la crisi,
allò el test és britànic,
no?
I es nota que està ambientada
a Londres
i ho aconsegueix,
no?
perquè aquell taracnau urbà
del decorat
i el test,
no?
Vull dir,
està molt bé,
ple de,
doncs,
d'això,
de la manera com parlen ells,
no?
Els britànics?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Aquella educació
encara que se'n soutin.
Sí, sí.
És que aquí està la gràcia,
no?
Que és aquell tipus de test urbà
i amb aquell encant,
no?
I l'ambientació també estava molt bé,
el decorat,
vull dir...
Jo recordo que el Ferran Madico
que ens explicava
una miqueta com l'havia funcionat l'obra
destacava,
sobretot la senzillesa
i que això no es traduï en superficialitat
sinó tot el contrari.
Ah, això mateix, sí.
Tot i que era molt senzill,
tot,
és a dir,
era allò,
càrregues de profunditat
en segons quins temes,
no?
És que és creïble,
vull dir,
jo vaig estar una temporada a Londres
i és que realment
parlen així
i la gent,
vull dir,
si llegeix el tipus de teatre d'aquest,
vull dir,
és que és aquesta cosa,
no?
Aquest tarannà que tenen els londinents,
aquesta manera de parlar
i l'ambientació,
és que era una cosa senzilla
però creïble,
100%.
És que era una cosa
que dius,
molt bé, no?
El tipus de moble,
el tipus de llum,
no?
Fins i tot,
i molt bé.
Un obre a la redona.
M'ha agradat moltíssim,
sí.
Allò que pots,
segurament està parlant una mica
perquè al final dius,
jo no l'hagués fet així
o queda com una mica obert,
però,
vull dir,
allò que pots xerrar molt,
no?
Que cadascú ve una cosa o una altra.
Molt bé,
doncs escolta,
Teresa,
ens ha encantat que Sengis trucat
perquè ens fas unes cròniques
molt encertades
de tot allò que veus.
Jo espero que ens truques
la setmana vinent
i ens digui
si t'han agradat
aquestes noies americanes.
Jo,
per els discos que tenim
i que estem escoltant aquests dies,
a mi ens sonen de meravella.
A mi m'encanta també.
Jo crec que en directe
també serà molt bonic.
Teresa,
tens les teves localitats
a la taquilla del Teatre Metropol,
d'acord?
Molt bé,
doncs moltes gràcies.
A tu per trucar-nos,
bona setmana.
Que priori la Sílvia.
Adéu-siau.
Sílvia,
quines oients
tenim més preparadetes?
De meravella,
o més que alguns crítics,
jo crec.
Sí, sí, sí.
L'hauríem de posar en nòmina,
la Teresa.
La Teresa,
la veritat és que va molt bé
perquè allò que ens facin la crítica...
I a més és militant,
perquè cada setmana
va de alguna cosa
i ens ho explica.
Molt bé.
Em penso que tenim
una altra trucada.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
En la Maria del Carme.
Què tal, Maria del Carme?
Molt bé, Iolanda.
I tu què tal?
Bé, bé.
Com ha anat el cap de setmana?
Doncs molt bé,
molt bé, molt bé.
I tu has fet alguna cosa així
en particular,
Maria del Carme?
Bueno,
posar part de treballar.
Ai, filla,
això també toca, eh?
Ai, si no treballar,
ja treballar a casa i fora, eh?
També fora?
Perquè a casa ja treballem molt
els caps de setmana,
però fora...
Fem jornada doble.
Déu-li-do.
I no t'ha donat temps
a gaudir de res?
Sí, debo dir, sí.
Vaig veure l'obra, eh?
Ah, també vas anar a veure Salobert?
I t'ha agradat?
I va agradar?
Sí, la concursant
a veure la senyora
que ha trucat abans.
Me va agradar molt, eh?
Vaig s'estir molt contenta.
En general tot, no?
Sí, en general tot.
és que des que s'aixeca el teló
fins que baixa
és una obra que t'atrau.
Que dius,
bueno, aviam, com acabarà?
Com ho faràs?
Més o menys pel que has llegit.
Saps més el que és.
Però penses, aviam,
com serà?
I com ho faran?
I des de l'ego queda molt bé.
A més, és un actor fenomenal,
el Josep Maria Pou.
I llavors la Marta,
l'altra companya,
i l'asta el xic.
O sigui, els tres que ho fan,
ho fan molt bé,
però des de l'ego ell,
el Josep Maria Pou,
és insuperable, eh?
Un bon text,
bons actors,
tot era perfecte, no?
Molt, molt.
M'agrada molt.
I a més, clar,
l'ambient per l'ocasió d'escriu
a Anglès,
doncs ha de ser allò,
encara que no he estat a Inglaterra,
però vaja,
doncs...
Les referències que tenim,
les referències que tenim
són aquestes,
però a mi,
bueno,
vaig godir allò de l'obra
i m'agrada molt, eh?
I escolta,
Maria del Carmen,
a tu t'agrada la música,
Dixi?
Sí, també.
És aquelles coses maques, eh?
Sí, sí, a mi m'agrada també.
I si és el jazz i el Dixi
i el swing,
el dissabte al Metropol.
Sí, sí.
Amb permís de la Sílvia
li donem les dues entrades, no?
Home, meu, no.
És de tot això.
Que no ho hem dit,
és a dos quarts d'onze el dissabte.
El dissabte.
El dissabte, dos quarts d'onze.
Al Teatre Metropol.
Podràs anar, no, Maria del Carmen?
Sí, sí, tant.
Aviam, clar, que sí, dona.
Però prohibit després
marxar cap a casa, eh?
No, no, exacte.
Poden anar a qualsevol dels bars
que n'hi ha com a...
Sí, però ja que ets al carrer, escolta.
No, no.
Fins a les cinc del matí...
És que veiem del començament
fins al final, eh?
És que em sento fatal.
Sí.
Que fins a les cinc del matí
es pot anar a qualsevol bar de Tarragona
que hi haurà actuacions de Dixilan.
Si no, ja ho sé, ja.
Tenim la família home de la Dixilan.
O sigui, ja ho sabem
i llavors no es potser.
Molt bé, Maria del Carmen.
Cap a espectacle que podem anar a veure.
Molt bé.
Vinga, moltes gràcies, eh?
A tu per trucar-nos.
A tu per trucar-nos.
I les entrades,
recordem que les tens a la taquilla
del Teatre Metropol.
Aviam si poden sonar una mica més
aquestes xiques americanes
que canten tan bé.
Molt bé, doncs moltes gràcies, eh?
Adéu-siau, Maria del Carmen.
Adéu-siau, moltes gràcies.
Adéu-siau, adéu-siau.
I encara em penso que tindrem temps,
Sílvia, si et sembla,
de recollir una altra trucada.
Molt bé.
Que bonica és aquesta cançó.
És molt bonica, el Chic to Chic.
Que és que...
Oh, oh.
Ha de ser molt maco, eh?
Aquest concert de dissabte al Metropol.
Sí.
Molt maco ha de ser.
I una altra cosa molt recomanable
és a la sala Vidal Alcubé de Poetes.
Durant tres dies
és l'actuació de l'Ignasi Terrassa.
Imagina't.
Que serà jazz a les fosques
i que hi haurà 50 persones
i el senyor Ignasi Terrassa és sec
i tothom estarà sec a les fosques.
O sigui que és una experiència
que els 150 que la puguin anar a veure
que no se la perdin.
Molt bé.
I després el Pep Bou el primer dia.
Ai, amb les seves bombolles
i la música i tothom.
Que és una cosa originalíssima
que començarà aquí.
Això no s'ho pot perdre ningú.
Jo crec que no, eh?
No ens ho perdrem.
De fet, i donem pas ja
a l'última trucada d'avui.
Bon dia.
Mira, sóc l'Antònia Robert.
Què tal, Antònia?
Quina, torno a trucar.
Escolta, què has fet aquest cap de setmana?
A banda de passejar-te
pels carrers de la Paralta.
Sí, a veure, jo...
Va ser el divendres
que vaig estar a la catedral
que vaig anar a veure
d'aquesta orquestra
i cor nacional russos.
Doncs molt bé.
Va ser una molt bona impressió
perquè estava bastant ple,
molt ple de gent
i sobretot, doncs,
va estar força bé.
Unes veus molt conjuntades
i les sopranos, molt bé.
Va ser força maco.
És que és l'orquestra
i el cor nacional russos.
Exacte, sí, sí, sí.
No, no.
I el repertori.
Era molt agraït.
Sí.
Aquests dies no ho tenen fàcil
per triar, eh?
La primera part va ser molt maca.
Sí.
I molta gent, dius, Antònia?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Està ben ple, eh?
Molt bé.
Sí, sí.
Doncs, escolta,
jo imagino que estarà ple
però dos seients
els tens assegurats
a aquest concert del dissabte, eh?
Ah, sí, sí, també m'encanta.
Pots passar per les taquilles
del Teatre Metropol
que allà tindràs les entrades al Tornam.
Molt bé.
Gràcies, Antònia.
Benvingut a nosaltres.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Veus, Sílvia, també,
no només era el cel obert
sinó que altres oients també.
Ai, i ens continuen trucant
però ja no tenim ni més entrades
ni més temps, eh?
En tot cas, el dilluns vinent
amb la Sílvia
tornarem a obrir els telèfons
a la recerca dels nostres
i les nostres, sobretot,
cronistes accidentals
del lleure i la cultura
del cap de setmana.
Jo voldria aprofitar
per dir dues coses.
Una, Iolanda,
no et perdis el ben ur
que aquesta setmana
fan a la Generalitat.
Jo no sé quantes vegades
he vist aquesta pel·lícula.
Bé, no només jo, tothom.
No, no, però és que
no fa res de tornar-la a veure.
Ja, però és el cel·loge.
I és com de la família.
Sí, jo recordo
aquella escena
que van corrent pel cercle.
A la de les quàdrigues,
aquí, és clar.
Per aquí, pel cercle de Tarragona
i es baralla.
Són dolents, eh?
Ui, i tant.
I te posen allà les rodes,
els punxos aquells, no?
Per trencar la roda del contrari.
Això no te'n recordes?
A mi em cridava molt l'atenció
que diia, ai, mira que és dolent.
És una mica rotllo i amb bons.
No està jugant net, allò que diies.
No juga net, eh?
I els altres són molt bons
perquè són cristians.
I quan dius que tenim el Benú?
El dijous a dos quarts de vuit.
Ah, doncs mira.
A la Generalitat,
als Serveis Territorials de Cultura.
És bo saber-ho.
I la següent cosa,
el 24 d'abril,
l'endemà de Sant Jordi,
es posen a la venda
les entrades
a la propera temporada
del Metropol.
I ve el Paco Moran
i el Joan Pérez.
I ve el Paco Ibáñez, també.
Bueno, sí,
però com que...
El Paco Ibáñez ja ho sabem.
Però com que...
Què pregunta la gent?
Clar.
Quan ve el Paco Moran
i quan se posen les entrades a la venda?
A les 10 del matí del dia 24.
Allà, a les taquilles
del Teatre Metropol.
Tranquils que ve dos dies.
Però els fans,
perquè en té,
els seguidors,
un poc,
com el Joan Pérez,
doncs sàpigueu
que és la 24 d'abril.
Teniu temps fins aquell dia.
I nosaltres ja ens encarregarem
de fer memòria, oi, Sílvia?
I tant.
T'esperem el proper dilluns.
Aviam si pots estar amb nosaltres.
Cuida't.
Sí, home, sí,
que avui no us volia
baixar virus.
Ha estat una deferència
per no contagiar-nos, eh?
Això mateix.
T'agraïm moltíssim, Sílvia.
Vinga.
Una abraçada.
Adéu.
Fins aviat.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
D'agraïm moltíssim, Sílvia.
Miz.
Finds o себ?'
Adéu-siau.
Doe you play yourself and think
Your time alone will bring
My loving heart to share
There's a choice
There's a choice
You have to make a body
Yeah
Give up a cake
You can't have
The cake you need in two
Your mystery's giving clues
And I can't be sweating
Gràcies.