Fins demà!
És tan puntual com el Tortell-Pultrona.
Ai, que és molt el Tortell-Pultrona.
És que podríem començar parlant d'això,
perquè és una de les propostes que continua
a la nostra ciutat.
Sí, senyal que el públic hi ha respost.
I per què diem això? Perquè la puntualitat,
i més en una cosa d'aquest tipus, s'agraeix moltíssim.
I el Tortell-Pultrona, déu-n'hi-do si és puntual.
Si l'espectacle comença a les 9,
comença a les 9. No a les 9 i 5,
ni a les 9 i 10, a les 9.
I a més ell creu en el que fa.
I fa molts anys, perquè el pobre ha fet
com una espècie de tom pel desert,
perquè ningú hi creia.
I suposo que també els ha cremat
que han vingut circs de fora,
que tots sabem el seu nom.
Oh, i tant. Res a veure, eh?
No, no, no. Però ostres, és que el teatre
és circ d'aquí, fet per gent d'aquí
que hi creu. Molt ben fet, molt cuidat.
De Tàrrega. I molt cuidat.
Un espectacle cuidadíssim. Fins l'últim detall,
jo m'atreviria a dir que aquelles persones
que s'acostin a veure aquest espectacle
pensin que el cap de setmana vinent
encara hi serà, aquí a la ciutat,
es trobaran allò tan ben tractats,
des que trepitgen aquesta pista de circ,
tan ben tractats.
I val la pena, encara que el preu
no ho és econòmic, perquè
dius, ostres, suma, si vas a dues o tres persones,
però és que també et costa anar
a una pizzeria aquest preu
i la veritat és que no...
N'hi ha que sí, però n'hi ha que no menges bé.
No, no, i aquí menges molt bé.
Molt bé. Menges, però de...
A casa del Tortell Pultron es menja molt bé.
Sí, sí, sí. Home, els periodistes
els va convidar el dia de la roda de Brems.
Sí, va fer una mica de port
o no sé què va treure,
i unes avellanetes o alguna cosa.
Encantador.
No, jo parlava en el sentit figurat de menjar.
El públic no donen menjar, eh?
No, però és com una guia mitjana.
Però et donen música en directe.
Quantes estrelles, Michelin, donaries?
Jo totes.
Sí, no sé quantes n'hi ha.
Jo tampoc, per això dic totes,
per no quedar malament.
Això és molt.
Tortell Pultrona, el circric,
el parc de la ciutat de Tarragona,
de veritat.
És el que deia la Sílvia,
hem de ser realistes,
el preu de l'entrada no és molt econòmic,
que diguem, però clar,
és un espectacle d'aquells tan cuidadets,
tampoc no és molt més car que altres circs.
No.
Tan cuidad, tan cuidad,
tan ben fet, tan professional,
tan tot,
que mira, és que li hem de posar un 10.
I surts d'allí content.
Surs content, feliç.
Sí.
Encara creus en alguna cosa
quan surts d'allà, eh?
Això és bo.
Sí, que és veritat.
Però està bé.
I és el Tortell Pultrona aquell
que els que tenen una edat
doncs ja ens va fer riure
fa uns quants anyets
i que continua fent riure
amb l'esquema del pallasso
renovat contemporani,
però clàssic a l'hora.
És molt divertit.
Molt divertit.
Jo recordo fa molts anys
al mercat per Santa Tecla
va venir a fer...
Feia un espectacle
que s'enfilava
en una torre molt alta
de no sé quants metres
i llavors deia que es tirava.
I total no feia res,
feia el pallasso.
Sí, sí.
Però ostres,
va estar una hora allà
i és que la gent s'ho va passar tan bé.
Ui, poca broma
que aquí també veig
algú que ahir va anar
a veure l'espectacle
del Tortell Pultrona.
Poca broma
que rissa, rissa
però fa un número
d'equilibrisme
amb unes cadires
que dius
és impossible
que ho pugui haver de fer.
Perquè el senyor Prim
no ho està, eh?
No, no, no.
Bueno, no et pensis, eh?
Perquè es queda...
No diré res més.
Sí.
No dic res més?
No, no, no.
Ara els deixaria aquí
amb les ganes
que vagin a veure l'espectacle
però no és només
la pallasada
en el bon sentit de la paraula
sinó que com a artista
Circ-Cric
ja queda dit.
Divendres, dissabte,
rebento.
Si no ho dic, rebento.
Potser podem recomanar
més anar el diumenge
per la canalla
o a les 9 del vespre
potser el divendres
depèn dels hàbits
que tingui a l'hora
d'anar a dormir
l'espectacle.
Però bé, tenim tot tipus
de possibilitats.
Podem anar a les 9
que dura dues horetes.
Dues horetes també puntual.
I el dissabte
i el diumenge
tens la sessió a les 12
i sessió a les 6 de la tarda.
Aquest proper cap de setmana
perquè em senti
i m'hauria agradat beure.
Doncs encara pots
que hem prorrogat
i gràcies a Tarragona
perquè la gent
vol dir que ha respost
que hem prorrogat.
Què més tenim
aquesta setmana?
Tornem a la realitat.
Tornem a la realitat.
Carnaval ja li queda
pobret
els últims coletazos
ens queda el dimarts
que és un dia agraït
que la gent plora.
És bonic
a mi m'agrada.
Que la gent plori.
No, però que
jo és del més autèntic
hi ha gent que li agrada
perquè s'acaba
i hi ha gent que plora
i que no li agrada
perquè no s'acabi.
No, però jo crec que
els carnavaleros
hi viuran la quaresma
amb la mateixa intensitat.
Ja et dic jo que no.
No, no.
Perquè van al Port Aventura
també.
Ah, doncs ja està.
Que mare de Déu senyor
que això fa uns anys
ho fèiem
perquè van a fer carnaval
en època de quaresma.
Fa uns anys
només música clàssica.
I tant, i tant.
Per les ràdios
i per els festos.
I ara alluir
les plumes i els plomalls.
Vinga, alluir tot el que convingui.
Com camí amb la gent.
Ai.
No, però pobrets
que avui que reposin tots
que deuen estar molt cansats.
La veritat és que sí, eh.
Com estava a Tarragona dissabte.
Sí.
Si és que no es podia ni caminar.
Si tenies una pressa
no arribaves, eh.
Sí.
I a tu dic ara també.
Sí.
I les músiques.
A mi el que em fa gràcia
són les músiques.
Què dius?
Què es truquen abans
per posar la mateixa música?
Dius la música en directe
perquè hi havia
alguna que altra comparsa
que era
Batucada Pura
que allò era magnífic
o la música...
No, jo dic la música enllaunada.
És que jo no en sé de música.
Jo pensava que la Sere G triomfaria.
Però no va sonar la Sere G.
Poquet, poquet.
A mi em va sonar sobretot
una mica...
Chihuahua.
Chihuahua, Cibera.
Sí.
I hi ha una que...
Què més?
Calla.
Aquesta, quina és?
No ho sé, però n'hi ha una
que és molt...
El Lluís que és jove
li sona alguna d'aquestes.
Mira, escolta,
anem ràpid
perquè si no ho farem el concurs.
Vinga, va, concurs 10.
Què regalem avui?
Què regalem cosa?
Dos entrades per veure el Lluís Humar.
Què dius ara?
Per veure el Lluís Humar.
El gran...
Nosaltres parlarem amb ell també
com fem sempre.
Aquí parlem amb tots els artistes.
Fem una cosa,
o que ens expliquin
alguna proposta cultural
d'aquest cap de setmana
o que ens diguin
quina era la cançó
que va sonar més
a les rues de dissabte i de diumenge.
O que van sentir més, eh?
Sí, no, però...
Això no tindrà...
És que n'hi ha una que no em surt
que la poden cantar
si no saben el nom.
Que és molt famosa.
Sí, home.
Vinga, va,
977-24-4767.
Ens truca algú,
ens diu
quina era la cançó
que més sonava
i té dues entrades
per anar a veure
el Lluís Humar
i aquesta obra
et diré sempre la veritat.
Ja ens truca.
Mira, molt bé.
Oh, tenim una clientela magnífica.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
Maria Pilar Almena.
Què tal, Maria Pilar?
Molt bé.
Quina era la cançó
que sonava més?
Doncs potser la del Chihuahua.
O que tu vas sentir més?
Potser la del Chihuahua.
Sí, per què està la digui?
Alguna més del Chihuahua?
Digue'ns, digue'ns.
És que n'hi havia una altra
que la posaven tots
i ara no em surt.
Sobretot ahir,
que ahir que es veuen tots
més seguits.
És que només vaia anar dissabte.
Ah, el Chihuahua sonava.
El Chihuahua sí,
però un altre no.
I la coreografia del Chihuahua
era sempre la mateixa
també a totes.
Sí, ens enganya.
Tu ets carnavalera,
Maria Pilar?
No massa,
pels crios més que res.
I ho vas anar a veure?
Sí, sí, sí.
Vam aguantar hasta el final.
Déu-n'hi-do.
I què et va semblar?
Bé, bastant professional.
Masses plumes per això, eh?
Sí, no?
No sé, altres anys
era més reivindicatiu,
anava més,
jo què sé,
anava més així
en contra de...
o d'algun cobert
o d'alguna organització,
però en guany,
no ho sé,
ja fa diversos anys
que ho trobo
masses plumes.
Jo vaig sentir comentaris
que la gent
no criticava
el fet
que hi haguessin
masses plumes,
sinó que s'assemblaven
molt totes,
deia la gent, eh?
És que no distingeixes
molt una de l'altra.
Eren comentaris
que se sentien,
que no tenen valor
d'estadístic,
per favor,
són comentaris
que...
Doncs que li fem
a la Maria Pilat
i Guaua
dues entrades.
Doncs t'agrada
el Lluís Omar, no?
Sí, sí, sí.
Amb aquella veu
que té aquell home,
escolta,
imposa la seva presència, eh?
El que s'hi veia
també és el circ, eh?
I què tal?
Sí, molt bé.
Estàs d'acord amb nosaltres?
Molt bé, sí.
A vegades
que allò
sembla més cutrillo,
el circ,
i depèn del que veigis,
també t'he tirat
de s'hi una mica enrere
i molt bé,
molt professional.
I no et vas sentir
molt cuidada
i molt...
Sí, molt,
i a més com a molt familiar
tot, eh?
Molt bé.
Doncs escolta,
Maria Pilar,
ens alegrem moltíssim
també que t'agradés
aquest espectacle
i esperem que t'agradi
també aquesta obra teatral
amb el Lluís Omar, eh?
Gràcies.
Gràcies per trobar.
Per cert,
el teu nom i cognom,
en tot cas,
ara t'ho prendran
des del control de so,
perquè em penso
que has d'anar a buscar
a aquestes localitats
al Teatre Metropol, oi?
Sí, sí.
Vale, d'acord.
A partir de demà,
quan vulguis.
Amb el teu carnet d'identitat,
tranquil·lament,
et presentes allà
i te les donaran.
Vale, d'acord.
Gràcies per trucar-nos.
Adéu, Maria Pilar.
Chihuahua, sí,
però més,
hi havia...
Tens raó, eh?
Hi havia alguna altra...
Jo vaig sentir moltes vegades
allò de que la detengan...
Aquesta,
mentirosa...
Aquesta, aquesta,
la vaig sentir diverses vegades.
Hi havia una altra.
Hi havia una altra.
No tenim res més per regalar.
No sé,
té una torreta d'aquí,
de les totes.
Si algú ens truca
i ens diu la cançó
que sonava.
Vinga, va.
Va, tornem a l'escaix Carnaval.
Sí,
si ens ha dit Carnaval
ja diem alguna
que altra vagi a anar
en aquest espai
no vindrà d'aquí ja.
I dimecres de cendre
serà una missa i tot això.
Sí.
Sí, sí.
Bé, va.
Tornem.
Tornem.
Quines propostes tenim
per aquesta setmana?
Lluís Omar?
Lluís Omar el divendres
ja...
Bueno,
entrem a la quaresma,
hem de menjar peix
i tot això,
no?
No és el que es fa.
Però tenim
un dels grans
del teatre català
com és el Lluís Omar
que celebra els 25 anys
d'estar damunt dels escenaris.
Sí, de teatre
perquè de l'altre ja...
No, del Carnaval
i de Carnaval...
No, ell ja en té uns quants més.
En té uns quants més, Lluís Omar.
Doncs fa com una espècie
de tastet
de tota la seva trajectòria
professional
i ens la representa
al Metropol
el proper divendres
a les 10 de la nit.
Quan acaba la representació
fan una cosa
molt interessant al teatre
que és que es fa
una conversa
amb l'actor.
Teatre Fòrum.
Sí, Teatre Fòrum.
Teatre Fòrum.
Torna, eh, això?
Sí.
No només aquí,
a tot arreu,
en els àmbits així més culturals
torna molt la cosa
del Cine Fòrum,
Teatre Fòrum...
Jo tenia un profe
que deia
la història repeteix
i és veritat.
I tant,
allò de...
Vull dir que les plomes
desapareixeran del Carnaval
i tornarà a aparèixer
una altra cosa.
Sí, i reivindicarem
o farem a...
Bueno, centrem-nos
centrem-nos en el teatre.
La proposta de L'Omar
amb el Teatre Fòrum
que no vol dir
que tothom s'ha tingui de quedar
però que qui es vulgui quedar
a la platea del teatre
després pot xerrar.
Jo crec que
sí que quedarà la gent, eh?
Sí, home.
Perquè, clar,
poder tenir un tet a tet
amb el Lluís Omar
ni que sigui compartit
amb la resta del públic
és interessant.
I atenció,
tenim Sarsuela
aquest dia o mitjà.
Hombre!
Si són paraules majors, eh?
La gran companyia
del Josep Maria de Munt
que és un habitual
del nostre teatre
ens representa
la Sarsuela Marina.
Marina.
Que molts experts
la qualifiquen com a òpera
que és de l'Emilio Arrieta
i que és un dels clàssics
de...
Sí, sí, sí.
Del gènere.
Del gènere.
Que no me la facis cantar
perquè no me la sé
també t'ho dic ara.
I la canción de l'Olvido, no?
Si m'entra, sí,
perquè jo la meva...
A t'ho diré.
La meva cultura de Sarsuela
és de quan feien
aquell programa
del Pedro Sinaga.
Del Pedro Sinaga.
De les bodes de l'Oxeló.
Sí, la revoltosa.
Sí.
Que sempre ho feien
al mateix pati de veïns.
Totes les Sarsueles
la representaven
al mateix de curat.
Sí, el cantar, allò.
Sí.
Però això ja és una altra cosa.
Bueno, però també era un pati així, no?
Però això de que em dius
això de la Sarsuela
que era tipus Escalen y Fi,
això és anterior, eh?
A Los Cantarés, no?
Vols dir?
Sí, dona, sí.
Llavors no havia nascut jo,
no pot ser.
Va, va.
Va, què tenim més?
Tenim la Sarsuela,
per qui no ho sàpigui,
el diumenge,
a dos quarts de set,
al Teatre Metropol,
a 18 i a 15 euros,
que és una manera
molt bonica
de passar el diumenge a la tarda.
I tant anar a veure
i escoltar una Sarsuela.
I tant.
Més activitats?
Més propostes.
Més propostes.
El divendres,
mitja horeta abans
que comença el Lluís Omar,
a la Sala Trono,
inaugurada el mes passat,
tenim un d'aquells tastets
que fan,
perquè són un,
com que és un teatre molt petit
que hi ha molt poca gent,
doncs que hi ha molt pocs actors,
també,
però que fan unes,
unes experiències
molt interessants.
En aquest cas,
el divendres tenim
amb la companyia
Indenite,
que em fa gràcia el nom,
és com en la notxa,
però Indenite,
i ho escriuen així,
Leticia,
que són tres dones
que van canviant,
que una s'aproenteja
fer una cosa
i al final acabes en un altre,
és un joc de rol
i té un final.
Indenite,
Indenite a la Sala Trono.
A la Sala Trono,
a dos quarts de deu,
el divendres.
El divendres.
Llavors,
què podem dir?
Que durant tota la setmana
encara segueix
la Fira del Llibre en català,
a la plaça Verdaguer,
que aquí no hagi passat
val la pena anar-ho a veure,
que sempre trobes
algun llibre que està...
Que dius,
ostres,
aquest llibre,
quan tocava no me'l vaig comprar
i que està bé
perquè està per tots els pobles,
perquè vas amb la canalla
i està per fer el nostre llibre.
Nosaltres vam estar,
si us recorden,
el divendres fent una part
del nostre programa
allà en directe
i vam fer una banda de parlar
amb diferents convidats,
vam fer un cop d'ull
i cridava molt l'atenció
perquè justament trobaves
la novetat més novedosa
fins al llibre que aquell que...
De quan eres petit
que recuperes.
Sí, sí, hi ha de tot una mica
en català.
A part que hi ha tota una sèrie
d'activitats vinculades
que vosaltres ja ho expliqueu molt bé
i que no cal que ens allarguem.
Què més tenim?
El diumenge tenim una altra activitat
molt interessant,
sobretot per a la família,
que és el Marcel Gros,
un altre clown.
Ah, el Pallasso.
Un altre Pallasso.
A veure,
a qui no hagi vist el CIRC-RIC,
que vagi al CIRC-RIC.
I qui hagi vist el CIRC-RIC?
Pot anar al Marcel Gros.
Bé, pot fer el que vulgui.
Només faltaria.
Però que amb l'Auditori
de Caixa Tarragona,
aquest nou que hi ha,
hi ha dues sessions,
una a dos quarts d'una
i una...
No, dos quarts de dotze,
no ho deia malament.
Dos quarts de dotze
i a la una hi ha dues sessions
amb entrada lliure
per a veure el Mira a Mira
del Marcel Gros,
que també,
després del Tot i Poltrona,
és molt bo.
I tu passes molt bé,
no només la canalla,
sinó tothom.
Què més tenim?
Doncs,
durant tota la setmana...
Tothom no ho direm,
fem una tria.
Fem una selecció,
doncs tenim
Les Uvas de la Ira,
la gran pel·lícula
del John Ford,
a la Filmoteca,
a les 10 del vespre
del dimarts,
11 de març.
Tenim
la proposta
de la bequeria Cabaret
el mateix dimarts
a dos quarts d'onze.
És que ara fan
moltes pel·lícules
també als bars.
Veus,
també això s'ha posat
en una moda
que és una moda
molt encertada
de projectar pel·lícules,
algunes d'elles clàssiques,
pel·lícules d'aquestes
de culte,
a diferents locals
de la ciutat.
És una altra manera
de veure cinema també.
Lluns també es pot veure 2001,
una edició de l'Espacio.
Tot això
ho podeu recollir
a Públics,
que és una gran revista
que es pot recollir
a molts espais culturals
i també al Teatre Metropol,
i allí ho teniu agafat.
Perquè hi ha tantes coses
ara
que és molt difícil
destacar-ho.
Però què podem destacar
també?
Per exemple,
perquè ens anem
a la setmana que ve,
però una cosa
que jo vull recordar.
El Cafè Poetes
un cop al mes
fan els contacontes,
aquest col·lectiu
que els agrada explicar històries
i que n'expliquen
per a tots els gustos,
en aquest cas
actua el Carles Alcoy
amb contes murals,
contes murals o no,
ja veurem,
a veure què explica.
I la Carme González
amb contes del si és,
no és.
Però això serà
la setmana que ve.
Això és la setmana que ve.
Aquesta setmana
anem enllestint el Carnaval
amb els actes
que encara queden.
M'he deixat una cosa
molt important.
Has deixat?
la trobada d'escriptors
en homenatge
a Montserrat Avilló,
una escriptora
d'aquí,
però que ara
està residint a Barcelona
i que està bé
per tota la gent
vinculada
al món de les lletres.
També en parlarem
al llarg de la setmana
al matí de Tarragona Ràdio.
Aquestes són
algunes propostes
del Lluís Omar,
la Sarsuela Marina
i altres actes
que ens ha comentat
la Sílvia Ferreras.
Posem el punt i final?
Posem el punt i final
recordant,
circcric sobretot,
que això sí que marxa
i no torna.
No torna,
amb aquest espectacle,
però vull dir
que ara que el tenim aquí
no diguem
ai, me'l vaig perdre.
Val la pena aprofitar-los.
Queden tres dies encara.
Sílvia Ferreras,
gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Bona setmana,
adeu-vos-hi-ho.
Igualment.