...
Dos minuts, un quart de dues.
La vam enyorar la passada setmana,
que no vam fer el nostre programa perquè hi havia plenari
i el vam retransmetre en directe,
però ara torna després del parèntesi.
Sílvia, bon dia, Sílvia Ferreras.
Bon dia. Amb aquesta entrada no sé què dir-te.
M'has deixat sense paraules?
Bé, però tenim coses a dir, eh?
Sí, però m'he emocionat, m'he emocionat.
Cal ser amable, i més en dilluns.
Sí, això és veritat.
Què faríem si no tinguéssim una paraula amable
per les persones que ens envolten?
Nosaltres no és que ens ho diguem amb els que som així de majes.
Som així de majetes, eh?
Ja hi ha tothom.
I tenim bon caràcter.
Clar que sí.
Escolta, avui, mirin si tenim bon caràcter,
sobretot la Sílvia, que ha portat un parell d'entrades,
per regalar, entra a aquella persona o oienta,
si m'ho permeten que ho digui així.
Està mal dit, era per fer-me una mica la gràcia,
però no en té gaire.
Però, en fi, 977-24-4767.
Els deures que ens posa la Sílvia són ben senzills.
Senzillament ens truquen i ens diuen
si han participat d'alguna de les moltes activitats
que hi havia previstes aquest cap de setmana a la ciutat de Tarragona.
Al Teatre Metropol o allà on fos.
Ens truquen, ens comenten l'activitat
i la Sílvia els regala dues entrades
per anar a veure un espectacle que promet i molt.
L'espectacle de la Sol Picó, el Bésame el Cactus.
El Bésame el Cactus, el nom és Sugerent.
Home, i tan Sugerent.
Poden anar xics i poden anar xiques o poden anar parelles.
Aviam, jo pel que he vist i he sentit i tot plegat,
és un espectacle diferent i divertit, molt divertit.
El nom ja ho diu.
Oh, va guanyar dos premis mags.
Imagina't.
Quan encara els deixaven donar.
Home, ara també els deixen.
No sabem on, però...
Però també els deixen donar.
És que de seguida critiqueu ja.
Sí, sí.
De moment no els donen a Galícia.
No.
No se sap encara.
Que a Barcelona ja ho veuràs.
Ningú té un tros, una parcel·la a casa,
una cosa, allò, un magatzem,
donen els premis mags a casa.
Al saló de casa d'algú,
que sempre és bonic, que has lluït.
En fi, doncs, és una obra premiada.
Tenim ja una primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En Juana García.
Què tal, Juana?
Bé, eh?
On hem anat aquest cap de setmana?
Al Metropol.
I què has anat a veure?
Una obra de teatre infantil,
la del Mondo.
Ahir diumenge?
Sí, ahir al dematí.
I què et va semblar?
Molt divertida, molt bé.
I que sí?
Jo també la vaig veure.
Ah, sí?
Molt maca.
Feia fred en aquella sala, eh?
Mira, mira.
Sílvia, què t'he dit abans de començar?
Feia fred.
Li he dit, Sílvia, jo em puc queixar,
diu, truca.
Dic, dona, a sortir de l'estudi per trucar,
espectacle, va ser un espectacle molt bo
de categoria per la canalla.
Sí.
I però quan jo sortia hi havia algunes àvies
que s'estaven queixant del fred que feia a la sala.
És que ens vam veure tots posant-nos els abrics
i les xaquetes, dic, ui, malament,
aquí sortirem constipats amb els cries.
Estàs fent el mateix comentari que l'he fet a la Sílvia,
que a meitat de l'obra tothom es posava l'abric.
Sí, sí.
És una llàstima.
Jo comentaré als companys.
Segue el problema que té el Teatre Metropol,
que com que té tres alçades,
normalment, si no baixes la calefacció a baix,
a dalt s'ofeguen de calor.
És que a dalt no hi havia gent en aquesta ocasió.
Però no sé què va passar.
En aquest cas, no ho sé, jo no hi era
i sí que m'ho apunto, la Jolanda ja m'ho ha dit,
però està molt bé que també ho digueu.
I es notava com un corrent d'aire, no?
Sí, sí.
També no era normalment de fora.
Allò que s'obren les portes i corren l'aire, sí.
Sí, sí, sí, però que és aquest problema,
la veritat és que fa anys que el tenim
i no s'ha pogut resoldre tot el que voldríem.
Però a tret d'això, l'espectacle...
en aquest cas, i d'altres que han pogut comprovar
el Teatre Metropol, però també altres teatres,
la qualitat que tenen sovint els espectacles infantils.
Ja voldrien molts grups professionals d'adults
tenir la qualitat i l'ofici que tenen aquests actors.
Que es fan pocs, eh?
Sí.
Home, ara s'ha de recollir que a Tarragona,
entre la Fundació La Caixa i La Caixa Tarragona,
se'n comencen a fer més el del magatzem.
Jo, per exemple, el dissabte vaig anar...
M'ha truco a mi mateixa.
M'ha trucat a tu mateixa, et dones entrades si vols, també.
Sí.
Doncs vaig anar a veure un ràper Hollywood,
que era un clarinetista i un pianista,
anglesos boníssims, perquè a més tenien la dificultat del llenguatge,
però van connectar perfectament amb la canalla
i va ser un concert que vam fer el dissabte al dematí,
que estava molt bé.
No vam tenir problemes de calefacció a la caixa.
No, allà no, allà no vau tenir problemes.
El cert sí que feia fred, però allí no.
Bona, doncs el que cal és apostar perquè continuïn veient bons espectacles.
Jo recordo que fa molts anys això dels espectacles per als nens
era qualsevol cosa, eh?
Amb qualsevol cosa la canalla ja s'havia de conformar.
Avui dia, afortunadament, es fan espectacles professionals ben fets
per gent que té molt i molt d'ofici,
com van demostrar l'actor i l'actriu d'Era,
la industrial, Teia Treda, si no recordo malament,
la companyia que ho representava.
Home, és que l'oferta cultural cada vegada és més gran
i no per als grans i per als petits.
I allò que els nens són tontos, quatre palmes i una guitarreta, no.
No, no, no, afortunadament, cada cop són més llestos.
Juana, doncs, escolta, tens dues entrades.
Què ha de fer, la Juana?
Recollir-les al Teatre Metropol a partir de demà, a l'hora que vulguis.
Et posarem el teu nom, allà a la taquilla.
Dius, vinc a buscar les entrades que estan a nom de Juana García,
presentes el teu document nacional d'identitat
i tindràs les dues entrades per anar a veure la Sol, Picó i el Bésamel Cactus.
Pel proper divendres, a les 10 de la nit.
Gràcies, ser molt amable.
Gràcies a tu per trucar-nos.
Adéu-siau, bon dia. Adéu.
Veus, la Juana va anar a aquest espectacle infantil, que està molt bé.
I a més està bé queixar-se.
Mira que t'ho he dit jo, eh, Sílvia.
Sí, sí, sí, ets una gran usuària.
Dic, deixa'm queixar-me, diu, truca.
No truco, Sílvia, perquè he de trucar al meu programa.
Home, perquè si no no colava.
Hasta aquí podíemos llegar.
Sí, bueno, ja està bé.
No, doncs, molt bé.
I la veritat és que cridava l'atenció,
però també és cert que l'escalfor de l'espectacle d'aquesta companyia,
doncs, va...
Jo crec que el truco d'un espectacle infantil és quan també agrada als grans.
Això vol dir que està molt bé.
Sí, sí, sí, els grans i els petits.
Sí, no, que els petits els agradi, i a més els grans vol dir que està molt bé.
I amb la Sílvia, ho dèiem ara fa un moment, a micròfon tancat,
quan parlaven dels espectacles infantils.
Sense desmereixer a ningú.
No és fàcil trobar l'equilibri entre el sol solet i els estopa.
I vostès m'entendran.
La canalla ja sabem avui dia que amb els mitjans de comunicació tenen gustos,
doncs, això.
Poden anar a veure a los hermanos Muñoz perfectament i és estupendo.
I també en un moment donat poden cantar al sol solet i anem a veure.
Però, clar, de vegades podem pecar en els extrems.
I hi ha gent que sap trobar el punt, de no ser carrincló,
de tenir un punt de modernitat sense caure en allò que potser no és el més adient.
I hi ha companyies que aconsegueixen, que tenen aquest mèrit.
Home, saben canviar de registre i saben adreçar el llenguatge correcte per als infants.
Ai, que sèries que estem bé.
És que, mira, és que...
Avui estem...
Oh, mira, tan bé.
Sí, sí, sí, sí.
No sé això de la neu que diuen que ha d'arribar.
Ai, tant de bo.
Quin sol que fa avui.
És que aquí ens estem morint de calor.
Fa molta calor aquí.
Estem com a Pollets.
No estem com al Metropol.
No, no, no.
No estem com al Metropol.
Aquí a la ràdio fa molta calor, els asseguro, sobretot a l'estudi.
Mireu una mica de sauna.
Sí, també.
Ja va bé.
Què tenim aquestes darrere?
Vinga, repassem.
Fem un testet.
Ja sabeu que a la revista Públics i a tots els informatius de Tarragona Ràdio
podem dir així com diuen a la tele, eh?
Que actualment teniu la informació.
Però fem uns destacats d'aquesta setmana.
Oi, deixa'm que digui una altra cosa, ara que dius això.
Surtosament allò per obrir boca podem parlar amb persones que van actuant.
Aquesta setmana que hem deixat enrere vam.
parlar amb el Miguel Poveda, vam parlar amb l'Emparo Rivelles.
Val la pena.
Ull, quina categoria?
Jo dius que dius, val la pena la feina que he triat.
Val la pena venir a la ràdio només per parlar amb aquests trossos d'artistes,
de persones que realment estan, doncs, el Miguel Poveda és dels millors cantaós,
sens dubte, d'arreu del món mundial.
L'Emparo Rivelles, què digui?
L'Emparo Rivelles, quina senzillesa, quina manera de tractar
i quina professionalitat del de l'escenari,
perquè tinc entès que va ser extraordinari tant un espectacle com l'altre.
No el vaig poder veure, estaria bé que algú es truqués?
Van anar a veure la Rivelles o el Poveda, doncs, ens truquen,
la Sílvia està generosa, avui també.
Del Cactus, també?
Sí.
Doncs vinga, més entrades del Cactus.
511 persones hi van anar, vull dir que algun ha de ser oient de Catalunya Ràdio.
Segur, segur, segur.
O dos.
O dos, o sigui.
Doncs mira, truquen, truquen.
Aviam si és per nosaltres, no ho sé si serà per nosaltres.
No, em diuen que no és per nosaltres.
Malament.
977, 24, 47, 67, per anar a veure la Sol Picó,
però han de fer els deures primer, que és comentar-nos...
Sí, vinga, aviam si...
Per exemple, demà tenim al Metropol el concert de joventuts musicals,
que feia disque, no el destacàvem.
En aquest cas, un ha sigut al cicle, que és l'Ivan Zenati,
amb la capella Santa Cecília.
Ui, l'Ivan Zenati i ha actuat diverses vegades al Metropol.
Sí, sí, sí, sí.
Ens truca en Silvia, després continuem el repàs.
Bon dia.
Yolanda, buenos días.
Amb qui parlem?
Con Conxita.
Què tal, Conxita?
Muy bien, ¿y tú?
Oye, que te estoy escuchando.
Hoy fui a ver a Amparo Rivelle y desde luego tiene razón, eh.
Qué interpretación.
Algo fuera de serie, eh.
Una gran dama, eh.
Fabulosa, fabulosa, eh.
Tu havies visto la pel·lícula?
No, no la había visto.
Per tant, vull dir, vas anar amb el cap ben obert a veure una obra nova per a tu, no?
Que això també és molt interessant.
Pero yo creo que te escuché también la entrevista que le hacías por la rádio y como hablaba.
Y bueno, a mí es que me gusta mucho.
Tu vas veure aquí quina cosa.
Allò dient que feia anys, que aquesta gucateria que de vegades tenen les actrius aquestes.
Sí, perquè ha de ser gran.
Era en Paro Rivelles.
78 anys.
Sí, perquè sí, que tú le decías, podías decir que tenías 62.
Dice, no, que entonces dirán, qué carcamal.
Sí, que està, que estava gran per 62, que valia la pena dir la seva edat de veritat.
Dice, si digo que tengo 78 dirán, está hecha una flor.
Perquè el seu germà és gran.
Però no veas con que agilidad se movía y con que...
Y luego cuando ella hacía de viejecita, una interpretación, ya te digo, extraordinaria.
I el que feia de xofer, què tal?
Perquè ella deia que era un actor cubano, molt maco i molt bé.
Muy simpático, muy simpático el hombre aquel, el negro que no lo quería y después mira como lo quería.
Era l'únic amigo que tenía, como ella decía.
Ara em diu la Sílvia, perquè tu això no ho has vist, que és el que té la ràdio, que no es pot veure, eh?
Claro.
Però quan ha dit, està millor que el seu germà, i he posat una cara així, i ella pensava que no és el Carlos Larrañaga.
És que m'has deixat amb un lapsus de calla, que...
Sí, sí, sí, hi ha una, que és el germà, eh?
Tu ho sabies també, no, Conxita?
Claro, claro que sí.
Jo em reconec que ho vaig saber el dia que vaig entrevistar l'Emparo Rivelles.
No sabia jo que fos un germà.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Lo que pasa que, claro, son años de diferencia uno con el otro, no?
Pero es una saga buenísima, eh?
No, però és una oportunitat, perquè també és admirable que amb 78 anys encara faci bolos aquesta senyora.
No, ja ens va comentar que estava preparant una cosa amb l'Esper.
Sí, sí.
Que anirien juntes les dues.
Sí, sí, sí.
O si sumes anys.
Sí, sí, sí, jo la dico, amb la Núria Esper.
Amb la Núria Esper estàvem preparant una funció, imagina't.
250 anys com a mínim, eh?
Sí, sí, d'actriu, d'unidós.
Sí, sí, però...
Molt bé.
I decíamos nosotros que memoria, ¿no?, para aprenderse, porque como está todo el rato en escena, para aprenderse todo esto.
I la calafocció, Conchita, com va anar a fer el fred o no?
Ah, no, se estaba muy bien, eh?
A la nit, sí.
Que estaves, a Platea, primer o segon pis?
No, estábamos abajo.
Ah, pues mira.
Pero fenomenal estábamos, eh?
Ahora tengo entendido con gente que estaba así más hacia el pasillo, que se ve que les entraba un frío por ahí.
Veus? Deu ser aquest corrent d'aire que jo deia d'ahir al matí.
O això, o donem mantes, d'aquelles de viatge.
També, però després les regaleu, eh?
Clar, home.
Jo si regaleu la manta, passo fred.
Eso.
Que cutre, no?
No, que llevábamos el abrigo, si habíamos tenido frío nos lo habíamos puesto y ya está.
Molt bé, Conchita.
Escolta, diga'ns el teu cognom, sisplau.
Sí, Moreno.
Moreno, doncs escolta, tens les dues entrades per anar a veure la Sol Picó i el Bésamel Cactus.
Aviam si t'agrada.
¿Para quan deies?
Pel divendres a les 10 de la nit al Teatre Metropol.
Doncs moltíssimes gràcies.
Agafa l'abrigo per si t'agrada.
Gràcies.
A tu per trucar-nos.
Adéu, Conchita.
Adéu, bon dia, adéu.
Adéu, digues, digues, Sílvia.
Què més tenim?
Si no, no ens donarà temps de repassar-ho tot.
Sí, no, a veure, també a banda de la Sol Picó que heu comentat, el Bésamel Cactus, hi ha dos espectacles...
Parlarem amb la Sol Picó.
No dubtàvem pas, sou uns grans professionals i millor persones.
Tenim dues sales alternatives on fan activitat aquest cap de setmana.
Recordem que la sala Trono Villegas...
El divendres, no?
El divendres, fan paraigües elèctrics del Pere Miró, a càrrec de l'actriu d'aquí, Agnès Busquets.
L'argument és interessant.
També entrevistarem a...
Una noia que li agrada mullar-se i posar els dits dintre dels endons.
Hi ha gent per tot en aquesta vida.
Sí.
Hi ha gent per a tot.
I llavors Déu li envia un càstig, que te clanc, a base de llamp.
Què passa després?
Us sabreu.
Si aneu a dos quarts de Déu el divendres a la sala Trono.
I aquí sí que s'ha de fer via, perquè a la sala Trono ja sabeu que és teatre de butxaca.
Sí.
I és petiteta i si no espavilem no tenim cadira.
I parlant del teatre de butxaca, ara que bé que ho he fet com a la tele, també tenim el pobret teatre malic que va tancar el mes de gener.
Doncs una oportunitat de veure a l'amo del teatre malic, el Toni Rimbau, amb un espectacle de titelles.
Però pareix en gran a la sala al magatzem.
Estem parlant del gran titellaire, eh?
Sí.
No estem parlant d'un qualsevol.
No, no, no.
Per les persones que no estiguin molt introduïdes en el món de les titelles, que és una persona molt interessant.
Podem veure l'espectacle a dues mans a la sala al magatzem, tant el dissabte com el diumenge a les vuit del vespre.
Molt bé.
Que val la pena, que aquella sala és molt acollidora.
Hi ha més coses.
Hi ha més coses.
No em vull oblidar, els bufons del regne, per exemple, sàpigueu que la primera sessió...
Del Toni Albà.
Del Toni Albà, que es farà la setmana següent, però que hi ha una sessió ampliada, que hi ha gent que es pensa,
oi, no queden entrades la primera, però es fa la següent el divendres.
Però ja poden anar a buscar entrades també per aquesta sessió, eh?
No dir per aquesta, per aquesta també, aquesta altra.
Sí, sí, sí, perquè de la primera sessió aburida, després de la segona n'hi ha.
I és la portat de veure a tot el Toni Albà fent de rei, que ho fa molt bé.
Clar, clar, clar.
Que ho fa molt graciós.
Facin via, eh? Facin via, si volen anar a veure aquest espectacle.
I altres activitats, doncs, el teatre a prop, els centres cívics de la ciutat, els clàssics,
el receptari de la Teia Moner, que es farà a Sant Salvador, a Sant Pere i Sant Pau, a Bonavista...
Bé, ho dic de memòria.
Doncs hem repassat el programa demà amb la Sílvia Ferreres, i el que ens agrada molt,
la Sílvia i una servidora, l'hem repassat també amb vostès.
Que ens agrada molt que ens diguin, si tenen fred o calor al metropol,
que ens parlin bé o malament de les sales i dels espectacles de la ciutat.
Tot té cabuda en aquest programa demà, que ja hem de tancar,
com hem de tancar el matí de Tarragona Ràdio.
Ja està bé.
Sílvia, gràcies. Fins la propera setmana.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.