Fins demà!
Fins demà!
En aquesta ocasió ens acompanya en Javier Terres, bon dia.
Bon dia.
Lourdes Guibernau, bon dia.
Hola, bon dia.
Víctor Roca, bon dia.
Bon dia.
Benvinguts.
Temes damunt la taula.
Per sort o per desgràcia, l'actualitat ens remet a moltíssimes qüestions que tenen un ressò social
i Ciutadà només cal mirar els diaris, trobem diferents assumptes que estan relacionats amb els tribunals.
Clar, quan parlàvem exactament aquesta setmana, que sempre intentem donar-li una sintonia amb l'actualitat,
ens trobàvem amb moltes notícies de fets que havien passat, però eren diferents.
Per tant, vam arribar a la conclusió que l'interessant era probablement parlar de la ejecució de sentències
independentment dels delictes que es jutgen, la tipologia i com s'ejecuten aquestes sentències.
Un tema ampli, com gairebé tots els que ens ocupen els dimarts aquí, però que intentarem sintetitzar.
Això per què ho diem?
Perquè moltes vegades alguna persona que ens escolta ja sigui entès en la matèria o no pot dir
oh, s'han deixat allò, evidentment, ens deixen moltíssimes coses perquè, si no,
a les persones que han fet estudis de dret que ens diguin la quantitat de coses i lleis
que van haver d'amagats a mà en la seva memòria, no?
A veure, això de l'execució de sentències és un aspecte que possiblement, d'entrada per la...
Sobretot per la persona que no s'ha vist mai en un liteji o en un procediment judicial, no ho coneix.
Després de realitzar-se tot el que són les fases que componen un procediment i fins i tot el judici,
doncs el jutge ha de dictar una sentència.
Això més o menys ho podem conèixer tot.
Però hi ha, sobretot, un darrere després d'aquesta sentència.
Hi ha una última fase que és quan aquella sentència s'ha de complir.
Aquella sentència i aquesta fase que s'ha de complir,
la llei li anomena l'execució de la sentència.
L'execució de la sentència és un procediment que no només es dona en el procediment penal,
que és el que potser avui tocarem una mica més,
sinó que també s'ha d'executar en els diferents àmbits i les diferents branques
del que és l'administració de justícia,
és a dir, en la civil, en la condició administrativa i també en la laboral.
Depenent d'aquesta branca,
doncs l'execució consistirà en uns elements o en uns altres
que, sobretot, el que tindran com a fi és el restabliment,
la indemnització, el càstig, el compliment del càstig, etcètera, etcètera,
depenent una vegada més d'aquesta branca, com dèiem abans,
i que ara explicarem.
Si em permeteu, jo simplificaré al màxim el que les persones
que no estem dins de tot aquest entrellat judicial diem d'una manera planera.
Per exemple, si us sembla que comencem parlant de l'execució de sentències
que parlen de privació de llibertat.
Us sembla que comencem per aquí?
Que potser són les que criden més l'atenció?
Jo crec que hauríem de començar dient que per molt com una persona
o li posin una pena privativa de llibertat,
això no vol dir ni porta aparellat que hagi de complir la privació de llibertat.
Que vagi a la presó?
Que vagi a la presó, exactament.
No necessàriament?
No necessàriament, ni en molts casos allò que la gent diu
jo vull que es faci justícia, però bé, la justícia és igual per tothom
i si una persona, posem el cas, una persona que és delinqüent primari
que es diu, que vol dir que és una persona que no ha delinqüit mai
i que per les circumstàncies de la vida es troba en una situació
involucrat en un judici per un delicte,
que mira, tothom pot tenir un error en aquesta vida i pot equivocar-se.
Aquesta persona, si li posen una pena superior a dos anys,
de dos per amunt, aquesta pena l'haurà de complir.
Si li posen una pena de dos anys per avall, és a dir, inferior a dos anys,
podrà aplicar-se-li el que es diu la remissió condicional de la pena
o la suspensió de l'execució de la condemna
perquè el Codi Penal preveu que en els casos de penes de dos anys en avall,
inferiors, es pot suspendre l'execució de la condemna
sempre quan es donin uns requisits que té tassats a la llei d'enjudiciament criminal,
que sigui una persona delinqüent, com hem dit abans, delinqüent primari,
que no tingui intercedents penals,
o en el cas que tingui intercedents penals, que siguin intercedents penals cancel·lats
o dintre d'un altre títol del Codi Penal que no és el títol on hi ha el delicte
pel qual se l'està jutjant en aquest moment o se l'ha jutjat i té una sentència condemnatòria.
Clar, perquè em permeteu una pregunta que jo ja sé que sembla molt simple,
però és curiositat. Els antecedents penals aquests tard o d'hora caduquen, no?
Depèn del tipus...
Prescriuen, dit amb més propietat, o no es diu així?
Sí, depèn del tipus de delicte i de la pena que se li ha imposat,
els antecedents caduquen als tres anys, als cinc anys, etcètera.
Llavors, normalment, pot ser que els tinguis caducats,
però quan hagis demanat que te'l borrin dels antecedents...
Que això ho pots demanar.
Exacte.
Automàticament no desapareixen, diguem-ne.
No, no. Passa un temps i que si tu pots demanar-ho a sol·licitud a instància teva,
pots enviar una carta a la direcció en general de Penados y Rebeldes
i llavors t'avorraran de la llista negra.
Igualment pot passar amb el tema dels antecedents policials,
que no són el mateix, però molta gent els confon.
Una cosa és que estiguis fitxat per la policia
i que hagis tingut un problema una vegada,
imagina't que t'hagis vist involucrat en un accident
i que, doncs, bueno...
T'hagin pres declaració.
Exacte.
I potser poden haver pres les empremtes
i la policia té la teva fitxa
o perquè t'han denunciat per uns fets
que després s'ha demostrat que són incerts.
Un veí perquè feies molt d'escàndol, per exemple.
No, aquest no seria el cas perquè no et vindran a atindre,
no et detindran, sinó que et citaran directament a llotjar.
Però una baralla pot desembocar...
Però una baralla perfectament et pots trobar fitxat per la policia.
La policia t'ho pots demanar que et cancel·lin la fitxa
en el cas que tinguis una sentència
o un auto d'arxiu o qualsevol tipus de resolució
que digui que tu no tens res a veure en aquests temes.
Però si tu no ho demanes expressament,
aquella fitxa policial queda allà, a la comissaria.
Sí, sí, sí.
Doncs, bueno, ara tornant amb el fil del que et comentava abans,
per aclarir en el petit terme,
aquestes persones que es troben en la situació
que no tenen antecedents penals,
tenen domicili conegut,
no s'ha causat alarma social amb el fet que se'ls ha imputat,
són persones que mostren,
per unes circumstàncies pot ser laborals, familiars,
que són persones que no es morran d'aquí
ni deixaran de complir la pena,
o s'escaparan, per exemple,
els permeten aplicar la suspensió de la condemna.
Però s'han de donar una bona part d'aquests requisits
o amb on ja n'hi ha prou?
Uns quants.
No, i a més a més hi ha una qüestió
que també servirà perquè estem parlant
d'execucions de sentències penals,
que en aquest cas, com havies dit tu,
són a vegades més escandaloses
pel propi connotació d'anar del tema delictiu, etcètera.
De tota manera, hi ha un altre requisit
i així ho lligarem potser una miqueta
amb el poc temps que tenim
per parlar d'execucions de sentències civils,
perquè crec que en Javi i la Lourdes
han fet en breus moments
una definició exhaustiva de tota la qüestió,
que és el tema de responsabilitats civils.
Un delicte, una situació delictiva,
constitutiva de falta,
pot comportar una sèrie de responsabilitats civils,
doncs reparar el dany causat.
Imaginem que, per exemple,
sigui un atropell, unes lesions,
un delicte de lesions, per exemple,
un li fuma una trompada amb una altra,
i pot haver-hi indemnitzacions.
Un dels requisits, en principi,
per poder suspendre o mitigar
els efectes d'una sentència penal
és també el rescabalar el dany,
el reparar aquest dany causat
i el pagar la responsabilitat civil,
que no és una multa.
La multa és una pena o una sanció.
Responsabilitat civil és la quantitat indemnitzatòria
que es fixa dintre d'una sentència penal.
És un requisit, en principi, sine qua non.
Després entraríem a valorar si aprofundíssim,
si la persona que té a pagar és solvent,
no és solvent, complicaríem la qüestió.
Però, en principi, seria un altre requisit.
És a dir, indemnitzar-me aquella persona
i és un requisit més per contribuir
en aquesta possible suspensió
de l'execució de la pena
o mitigació de la qüestió penal.
I, dit responsabilitat civil,
també una miqueta per donar peu,
parlar una miqueta, si us sembla,
de l'execució de sentències civils,
que és un món a part,
i no menys civils laborals.
Però, de totes maneres, encara incidint
en una sentència de caràcter penal greu,
diguem-ne que el delicte que s'ha jutjat
i s'ha sentenciat posteriorment
era un delicte greu,
això que acabes de dir, no?
30 anys de presó,
que és la pena màxima,
si no m'equivoco,
i no sé quants milions
en concepte d'indemnització a les víctimes.
Aquella persona, evidentment, és insolvent,
per tant, és un fet simbòlic,
això de la indemnització, no?
A la pràctica.
A veure,
els jutjats i, precisament,
l'execució de la sentència,
el que permeten i el que demanen
és, precisament,
conèixer quines són les suficiències
o bé insuficiències patrimonials,
econòmiques,
d'aquella persona que ha sigut condemnada.
És un dels elements que s'ha d'averiguar.
És veritat que el de la insolvència
ha sigut un canal
perquè moltes persones
de tot tipus i de tota indolent,
no només els delinqüents de menys recursos,
sinó també altres que tenen molts,
però poden desviar l'atenció,
doncs, s'han pogut desviurar, no?,
d'indemnitzar les persones.
A veure,
hi ha molts medis i mitjans
per també poder averiguar-ho
i enxampar-los
i també les responsabilitats
no són únicas i exclusivament directes,
sinó també a l'hora de respondre
pot haver d'existir responsabilitats subsidiàries.
No és fàcil, eh?
No estic parlant d'una cosa
que moltes vegades ens trobem,
precisament,
feta la llei, feta la trampa,
mai millor dit en aquest aspecte
i és molt difícil de ens trobar
aquesta mena de responsabilitat econòmica.
Ara bé, també per altra banda,
i com molt bé ha comentat el Víctor,
la responsabilitat civil
és una de les parts
que tenen que tindre satisfetes
aquestes persones
si es volen desviurar
no únicament i exclusivament
del compliment efectiu
d'una pena de presó, etcètera, etcètera,
sinó també, per exemple,
pel que comentaves tu,
abans de la cancel·lació dels antecedents.
Uns antecedents,
doncs, depèn de com,
poden fer molta nosa, no?,
en qualsevol qüestió,
no única i exclusivament en el dia a dia,
sinó, potser,
a l'hora de tindre
qualsevol mena de desgràcia
i que, de cop i volta,
doncs, salten els antecedents, no?
Precisament,
un dels requisits
que demana la cancel·lació
d'antecedents penal
és que totes les indemnitzacions,
totes les qüestions
de responsabilitat civil
estiguin pagades
en la seva totalitat
per poder obtindre
aquest certificat
que explicava la Lourdes
també, no?
Això és un dels requisits.
Tot està lligat
i tot té, diguéssim,
aquesta pressió
perquè, al final,
doncs,
aquestes víctimes
que s'han d'indemnitzar,
aquestes víctimes
que han de cobrar,
aquestes víctimes
que se li han de restablir
també,
perquè a vegades no és econòmica,
a vegades és un restabliment,
doncs,
puguin, al final,
doncs,
veure,
en tot moment,
aconseguit
la seva situació normalitzada.
una cosa,
us ho plantejo
damunt la taula,
no sé en quin apartat
s'hauria de col·loqueixer,
jo parlo de percepcions
que tenim al carrer
en quant a l'execució
de sentències.
Quan parlem
de delictes financers
som té la creença
que les persones
que estan implicades
en delictes financers,
que hi ha una sentència,
que no s'executa mai
en la seva totalitat,
i allò típic,
allò que els banquers
fan un delicte
i ja són al carrer,
és una creença generalitzada,
no sé si s'ajusta
a la realitat
o no,
què ens diu l'experiència?
Quan es tracta
de delictes financers,
l'execució de la sentència
canvia en funció
d'altres delictes?
És diferent.
A veure,
executar-se,
executar-se,
s'executen,
perquè hi ha molta gent,
senyors amb americana
i corbata,
que entren a la presó
amb la seva mala teta
i evidentment
tenen alguns privilegis
més que los delinqüentes comunes.
Això és el que és
la vida quotidiana
al centre penitenciari.
Al dia a dia,
al centre penitenciari.
Llavors,
l'únic problema
que hi ha
és que si poden demanar
fiances,
perquè poden pagar
les fiances,
són persones
que tenen una feina,
tenen una vida
normalitzada
i que siguis
un estafador
o que siguis
una persona
que ha defraudat
a Hisenda
molts diners
a costa
d'haver-se
guanyat molt bé
la vida.
Com un delicte financer.
Com un delicte financer.
Normalment,
els delinqüents financers
trobem apropiacions,
aixecaments de béns,
estafes,
defraudacions a Hisenda
de més de 17 milions,
era?
Més o menys,
abans,
ara en euros ja no ho sé.
100.000 euros,
me sembla.
Aquest és el límit
per considerar
una persona
que ha comès
un delicte
contra la Hisenda
pública,
que es diu.
Llavors,
aquesta gent
entra igualment
a la presó,
l'únic és que
dintre de la presó
i això s'aplica
a tothom,
hi ha el que es diu
la classificació.
És a dir,
una persona
es pot classificar
més de pressa
o més a poc a poc,
tenint en compte,
classificar vol dir
posar-te en un...
És que és una mica
complicat
per explicar-ho
des de fora
si no saps més o menys
l'estructura
de les presons.
Les presons
estan dividides
en mòduls
i cada mòdul
hi ha un tipus
determinat
de persones.
Hi ha el mòdul
de les persones
que compleixen
penes
de cap de setmana,
que entren el divendres
i surten el diumenge.
Hi ha un altre
que són els més perillosos
de tots.
Hi ha un altre
que són els de delictes
econòmics
i penes
menys importants.
I el complement de la pena
balla una mica
en funció del mòdul
en estàs
i tota una sèrie
de factors
que es tenen en compte
de comportament,
de treball...
Tu entres en un mòdul
i t'has de classificar
i una vegada
t'has classificat
t'envien en un altre mòdul.
Llavors,
potser t'apliquen
els beneficis penitenciaris
i en qüestió
de tres mesos...
Mira, una pena...
A veure, espera,
deixa'm pensar
que l'altre dia
em va passar un tema.
Una pena
d'un any de presó...
Imagina't que té
algú antecedents,
vull dir,
una persona amb antecedents
una pena d'un any de presó,
se pot convertir
en tres, quatre mesos,
llavors,
en tres, quatre mesos
que està classificat
i pot sortir
en règim obert,
és a dir,
entrar a dormir a la presó
i anar a treballar.
Vull dir,
si aquesta persona
té una feina
i la seva vida
s'ha vist entrencada
per una pena anterior
que ha hagut d'executar,
a veure,
és una injustícia
que aquesta persona
hagi de perdre la feina
per un fet
que va passar
fa sis o set anys
i que tothom té dret
a equivocar-se
i a refer la seva vida.
Llavors,
aquesta persona
tarda potser un mes
a classificar-se
entre que entra
i el classifiquen
i li donen el tercer grau
tarda un mes.
Doncs mira,
aquesta persona
o pot demanar feina
o pot demanar vacances
o excedència
o com sigui
i està allà dintre
i es classifica
una vegada classificat
i ja pot anar a treballar
i a dormir a la presó
i així pot passar-s'hi mesos.
Però vull dir,
la vida la té més o menys
està en una situació
de semi-lllibertat.
Déu mirar,
no és senzill.
I això en molts casos
passa amb els temes financers.
De tota manera,
us referieu abans
als banquers.
Crec que hi ha un exemple
bastant evident
amb bastant actualitat
que és el tema dels Albertos.
Sí,
amb aquest indult
que s'esperava que es doni.
Sí,
que no s'han donat l'indult.
Crec que tenen l'itispendència,
és a dir,
que acabi,
si no he seguit malament el tema
per la premsa,
mitjans de comunicació,
al Tribunal Constitucional,
però quan aquest senyor
se li exaureixi la via
si decideixen
que tenen que anar a presó,
òbviament,
gaudint d'aquests entre cometes,
privilegis,
que poden gaudir
a l'hora de complir les penes,
però aquests senyors
aniran de costellas
en principi
a la presó,
al calabós,
com es diu vulgarment,
encara que
les presons,
com diu la Lourdes,
estan bastant acondicionades,
moltes vegades
en funció de les...
No és el del conte de Monte Cristo,
eh?
Home,
amb el penya segat i...
No,
no és el tema.
que el tema de presons...
Tampoc van tots a les...
A veure,
a la presó que van
no vénen, per exemple,
a la presó de Tarragona.
Per exemple,
mira,
al cas del Roldán,
posem el cas del senyor Roldán,
aquell senyor
no estava a la Model,
a la Model,
o no estava
a la presó de Madrid,
no,
aquest senyor estava
a la presó de Brieva,
de província d'Àvila,
que és una presó de dones.
Mario Conde,
també,
no sé si va entrar...
I aquest senyor estava allí,
tenia una habitació,
la Mar de Maca,
amb televisió,
vídeo,
DVD,
tenia de tot,
estava com a casa seva,
l'únic és que estava
entre quatre parets.
Qui determina
en quin establiment penitenciari
s'ha de complir la sentència?
El jutge de vigilància penitenciària.
És una figura que potser...
De tota manera,
volia fer un comentari
quasi és merament informatiu.
Oficialment,
si és que no ha canviat,
la presó de Tarragona,
en principi,
està encaminada
a presos preventius.
El que passa és que,
com avui en dia,
tot això està desbordat...
Preventius,
a vegades dones també,
però en moment van a llei.
Sí,
normalment van a llei de dos,
ni diuen, m'assembla, no?
De tota manera,
Tarragona actualment
amb la...
Es veu que hi ha cert col·lapse
i consta que hi ha gent
complint condemnes
a la presó de Tarragona.
Doncs per...
Bé, ja seria un tema
que també s'ha posat molt de moda
en els últims mesos.
Que és la saturació de les presons.
De funcionament, saturació
i on fem la presó.
Crec que,
com el seu dia
vam parlar a la societat judicial,
crec que també hi ha endavant
un cert procediment
per ubicar una nova presó a Tarragona
i a veure si la converteixen
realment al final
en una presó
per presos definitius, diguéssim.
És que aquesta...
Allò que deia jo,
la creença que hi ha, no?
Que moltes vegades
en funció del tipus de delicte
del perfil del sentenciat,
podríem dir-ho així,
poden complir la sentència
per unes condicions
molt més confortables
que una persona anònima.
Moltes vegades.
Això és una evidència.
Em penso que no cal
que afegim res més
perquè és més que conegut
aquesta situació.
No, l'únic són...
Hi ha uns procediments,
hi ha una normativa
que relleix les presons
on té bastanta importància
com a autoritat
que decideix
aquest jutge
de vigilància penitenciària
que la Lourdes ha comentat
i on, a mesura que tu
vas passant el temps,
doncs la teva
comoditat,
per dir-ho d'alguna manera,
no només dintre de l'edifici,
sinó
poder entrar
i sortir,
i quan dius això
la societat
se li posa
els pèls de punta,
doncs sí,
la llei permet,
depèn de la situació
i depèn del teu estat
entrar i sortir
de les presons,
doncs pot variar,
pot variar
a millor o a pitjor
i és un fet
del dret penitenciari actual.
I probablement,
com deia la Lourdes,
hi hagi moltes persones
que està molt bé
que es beneficien
d'aquest avantatge
d'altres,
probablement no,
però és un debat social
que també tenim
damunt la taula.
Antigament es parlava
d'una cosa
que es deia
res domiciliari,
que la gent no podia
sortir de casa.
Avui dia,
això es tradueix
en alguna fórmula
a la res de cap de setmana
a la presó.
A la presó.
Tu arribes
a la teva busceta
el divendres.
També que s'estava a casa,
ja em pensava.
Sí, però bueno,
el tema de la casa...
Clar, com controlaves,
també, no?
No, es controlava
perquè la policia
et venia tres vegades
al dia a veure
si estaves a casa
i si no estaves
doncs quebrant
també en tot i condena.
Anava passant.
Ara,
doncs,
t'envien a l'Hotel Las Rejas,
un fantàstico
fin de setmana
a l'Hotel Las Rejas.
Que poden ser molts?
Sí, i tant.
Depèn de la pena.
Jo tinc algun client
que per tema de,
per exemple,
baralles entre parelles,
cònjuges,
i ho dic així com
un avís a l'aire
perquè hi ha molta problemàtica
actualment
amb tot el tema
de la violència domèstica.
S'ha endurit, per cert.
I que s'ha endurit
recentment,
s'ha endurit molt
perquè el recentment,
ja que ha sortit el tema
ho comento,
ja no hi ha faltes
de lesions
a la teva parella.
Tots són delictes.
des de fa 15 dies
jo vaig estar de guàrdia
i fa 15 dies
va sortir una nova reforma
del Codi Penal
i tots són delictes.
I jo crec que això
és tan bo
com dolent
perquè també hi ha
moltes denúncies
que la fonamentació
de la denúncia
és molt relativa.
Però això l'Urdes
és el mateix que deia
de la gent que pugui sortir
i entrar de les presons
que en alguns casos
és positiu
i en d'altres
probablement no tant.
Ho deixarem com una part.
Però el cas és que
aquest pot ser un motiu
perquè a una persona
la s'entenciïn
a un arrest de cap de setmana
a la presó.
Sí, però també hi ha
una altra cosa
que és que el tema
d'arrestos de cap de setmana
tenint en compte
que hi ha persones
que tenen circumstàncies
laborals determinades
que treballen
en cap de setmana
per exemple
o qualsevol altra pena
hi ha la possibilitat
de substituir
la pena de presó
o pena
de rest de cap de setmana
per multa pecuniària.
Articul 44
em sembla
del Codi Penal.
Per temes laborals
exclusivament?
Laborals, familiars...
A veure,
és el penat
que diuen
el que pot optar
a demanar
al jutge
que l'ha condemnat
a que en vez de complir
la pena de rest de cap de setmana
pugui fer
la substitució de la pena
per un dia multa
tenint en compte
la capacitat econòmica
de cada persona
tu pots proposar
quina quantitat
pots pagar
per dia multa
llavors són
per cada dia
de rest
dues quotes de multa
es paguen.
És a dir,
si tu tens una economia
bona
no cal que hi vagis
a la presó.
Si tu tens diners
el que ha fet aquí
és tocar la butxaca
que és el que més mal
fa tothom.
Llavors,
si tu no vols entrar
paga
i pagant ho arregles.
Clar,
aquí hi ha la segona part
que la gent
que no té recursos
ha de complir.
Clar,
hi ha d'anar
a la presó
independentment
que si el delicte
d'un o d'altre
té més...
Què és això
de serveis a la comunitat?
Això és una figura
també de món de la ficció
o això existeix
al nostre ordenament jurídic?
Això el Codi Penal
ho contempla
dintre
d'un apartat
que és
el càstig
de diguéssim
de l'anul·lació
o la provisió
d'exercir els teus drets.
Es considera que
tu tens un dret
en tot moment
que és el treball
el poder retribuir
però aquest càstig
serà
fer uns treballs
per la comunitat
que consideri
l'autoritat judicial
que has de fer
i en tot moment
sense retribuir-te.
O sigui,
estàs fent
un ressarcimento
aquell dany
que has causat
no només a la víctima
perquè no són
normalment
treballs
diguéssim
de caràcter particular
sinó
que tenen
aquesta generalitat pública.
Aquest tipus
de sentència
es deuen estar
ben vistes
per la societat.
N'hi ha poques.
Per això us ho dic
que se'n posen poques
i probablement
estarien molt ben vistes.
S'adiria allò que és
obra social.
El que feien
la prestació social
substitutòria
feien abans
els que feien l'Emili.
Perquè fos un compliment
de condemna.
És exactament el mateix
és anar a fer
amb una llar de jubilats
anar a ajudar la gent
o anar-te'n a un hospital
a ajudar
o anar-te'n a la Creu Roja
o qualsevol cosa
o agitar-ne a tejar boscos
o...
És molt per comú.
Jo no n'he tingut mai cap
que li hagi un problema.
I per què creieu
que no s'imposen aquestes penes?
Per la dificultat d'executar-les?
Per la dificultat d'executació
sembla ser.
Si tu treballes.
Clar, s'ha de portar un control
on sí que s'apliquen
i no voldria que fos un tema ara
no tindrem temps per parlar-lo
però també està bastant d'actualitat
és en la jurisdicció de menors.
Aquí sí.
Una sèrie d'hores,
10 hores, 15 hores, 20 hores
amb treballs en benefici
que se'n diuen de la comunitat
i com deia la Lourdes
per exemple
el cas típic de la Creu Roja
per exemple
o NGs que col·laboren
i que presten la seva estructura
que aquella persona
compleixi aquesta sentència.
Clar, perquè la jurisdicció de menors
i insisteixo
només ho comento objectivament
Sí, perquè aquest tema
ens ho hauríem de analitzar
però en principi
amb aquesta finalitat reeducadora
i resocialitzadora
que en cap i a la fi
jo crec que també té la justícia de majors
perquè el que es pretén a una persona
quan el primer objectiu
d'una persona, almenys
això ho diu la llei
en general
d'una persona
quan ingressa a la presó
és que aquesta persona
després pugui reintegrar-se
a la societat
més que castigar-lo
La idea és que es reduquin
però ja sabem que...
Però és una finalitat molt...
A veure, es diu
és una declaració d'intencions
però...
Clar, però també pensem
en casos
que no cal posar cap exemple
perquè per això
o per desgràcia
ja hi ha determinats mitjans
que ja esmercen
tot l'esforç
per donar en detalls
ja molt escabrosos
casos realment esfareïdors
que de tant en tant
assistim a la nostra societat
que arriben als tribunals
de justícia
que la sentència
és la màxima
i hi ha gent que diu
que no n'hi ha prou
endavant de determinats
en delictes
crims
hi ha persones
les que es veuen
més implicades
sobretot
que evidentment
cap pena pot compensar
en aquests casos
la sentència
és allò que dèiem
30 anys
és la pena màxima
no parlem de casos
de terrorisme
parlem de delictes penals
delictes comuns
aquella persona
realment compleix
els 30 anys
no
no justament
parlem d'execució
de sentència
no justament
pel que t'acabo d'explicar
dels beneficis penitenciaris
abans
no hi ha cap clàusula
que pugui privar
aquella persona
de beneficis penitenciaris
que es pregunta
a la societat
a veure si té un mal comportament
és l'únic que et priva
el mal comportament
dintre del centre penitenciari
no treballar
per exemple
a veure
dintre d'una presó
una presó és un poble
i com a poble
hi ha el bar
la bogaderia
hi ha tallers
hi ha
doncs el que fa
les reparacions
de les quatre
xapucilles
que s'han de fer
a la presó
i vull dir
els presos
els interns
prefereixo dir els interns
perquè a cap i la fi
és una mica
és més respectuós
i és el que s'utilitza
als centres penitenciaris
els propis interns
són els que fan
les reparacions
de les coses
que s'han de fer
són els que netegen
la roba
els que fan el menjar
a la cuina
és un poble
i ells van col·laborant
llavors el fet
que ells no col·laborin
ni participin
el que fan
és perjudicar-se
amb ells mateixos
i el que hem dit abans
de la classificació
quan portes uns anys
o uns mesos
en un règim
pots classificar-te
en un règim
més beneficiós
com pot ser
el tercer grau
que pot sortir
i entrar
després
finalment
hi ha la condicional
que te la donen
quan ja no surts
ni entres
sinó que
simplement
tu estàs a casa teva
amb suspens
l'execució
de la pena
que tu no facis res més
si tens algun tipus
d'incident
tornes a entrar
una altra vegada
i complim tot
sense beneficis
és una qüestió
ja que estem parlant
una mica
en aquest tema
d'avui
de l'execució
de sentències penals
i dintre del dret penitenciari
que també està
en qüestió
en una qüestió crítica
permanentment
perquè també
la realitat
del que succeeix
dintre de les presons
s'ho demana
és a dir
abans per exemple
parlàvem
dels arrestos
de cap de setmana
bé
encara no ho tenim
molt molt conegut
però sabem
que en el congrés
dels diputats
a Madrid
els arrestos
de cap de setmana
per part
del partit
que està en el govern
es vol
treure
es vol anul·lar
per què?
perquè aquesta mena
de situació
en la que un pres
un divendres
com explicava
la Lourdes
anava a l'Hotel Rejas
doncs
no ha donat
no ha donat
segons ells
i segons les diferents
administracions
que tenen
les competències
de presons
que amb mena
de benefici
no s'ha complert
moltes vegades
fins i tot
eren
les forces
d'ordre públic
que tenien
que anar
a buscar
el seu inquilí
a l'hotel
no?
perquè anés
a l'hotel
millor dit
i bé
doncs
aquesta mena
de mesura
està en qüestió
precisament
es vol anul·lar
es vol potser
doncs
trobar una altra via
doncs
que ja no contempli
el cap de setmana
altres exemples
hi ha un munt
per exemple
en el que parlàvem
abans
de la reducció
de les penes
i com era impossible
que càstigs
d'aquestos
de 30 anys
no es complessin
mai
íntegres
doncs bé
hem d'entendre
per exemple
que el dret penitenciari
el que vol
i l'objectiu final
que té
teleològic
és la reinserció
no?
si parlem
de la reinserció
tenim que dotar
tota aquella normativa
d'uns mitjans
que puguin
aquell pres
no només
reduir el seu temps
d'estada
en un centre
penitenciari
del que està privat
de llibertat
sinó també
donar-li tota una sèrie
de connotacions
que els puguin anar bé
per després
quan surtin a la societat
no ser aliens
amb ella
això en temps
per exemple
explicava els beneficis
per al treball
que tu abans comentaves
els beneficis
per al treball
reduïen la pena
tenien aquesta doble component
avui en dia
segons el nou Codi Penal
això ja no es contempla així
es contemplen
altres tipus
de situacions
com per exemple
la conducta
la conducta
si és bona
també és
ressocialitzadora
o sigui
no és única
i exclusivament
el castigar
és també
la funció
que estiguin
tancats
i privats
de llibertat
que adquireixin
una nova manera
de reeducar-se
que això
s'aconsegueix
és un altre tema
del que no hi ha dubte
és que tots aquests temes
tenen en compte
que són temes
que socialment
estan sempre
en la parada
on de l'actualitat
imposa una reflexió
abans
la Lourdes
deia
és que hi ha gent
que se'n beneficia
clar
de vegades
la societat pot dir
és que això
no hi ha dret
que ho facin
han de complir la pena
però també estem restant
l'oportunitat
a persones
que s'han pogut equivocar
una vegada
que realment
puguin refer
la seva vida
i d'altres
que realment
aquí no entrarem
a valorar-ho
però que veus
molt difícil
que es poguessin
refer
doncs també
se n'aprofiten
o se'n beneficien
d'aquests drets
és allò
de la justícia
que no saps ben bé
per on ha de tirar
jo m'imagino
que vosaltres
cotidianament
assistiu
a casos
de tota mena
que us fan
tenir aquesta reflexió
justament
i una sèrie
que deia
i veu la foscor
ho deixem aquí
avui hem parlat
breument
i de manera molt sintètica
d'alguns aspectes
de l'execució
de la sentència
surtosament
aquest programa
té continuïtat
per tant
sobre aquesta
i altres qüestions
incidirem en propers
dimarts
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
des d'aquest espai
que realitzem
en col·laboració
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
Xavier Terres
Víctor Roca
Lourdes Guibernau
gràcies
bon dia
a vosaltres
a vosaltres
gràcies
gràcies