Ja la tenim entre nosaltres, Sílvia, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, com estem?
Molt bé, i tu recuperada ja?
Molt recuperada.
De la festa de la democràcia?
De la festa de la democràcia.
No, jo recuperada, però ara fixa't la feina que tenen els polítics.
Ahir hi havia un article del Joan de Sagarra al País,
que m'ha fet molta gràcia i també li va tocar de vocal en una taula electoral.
La gent de categoria us passen aquestes coses.
I deia que, pobre home, va estar molt cansat d'estar 12 hores
assegut en una cadira tan incòmoda.
Molt incòmoda.
A més, has de menjar un altre par com puguis
i per anar al lavabo t'has de tornar també,
perquè sempre han d'haver-hi dues persones a la taula.
És a dir, si les tres persones tenen ganes d'anar al lavabo, no.
M'ho pots explicar?
A mi m'ha tocat de presidenta.
És un altre nivell.
És un altre nivell.
Una responsabilitat diferent.
Sí, sí, però la presidenta de vegades se'n va a dinar
i els vocals han de fer la seva feina.
La presidenta se'n va a dinar tranquil·lament a casa.
Veus?
Però a quina manera?
Però va enquadrar la primera, eh?
presidenta de república bananera, tu, eh?
La presidenta que jo tenia a la taula...
Deixa la bananera.
La presidenta que jo tenia a la taula,
una dona com cal,
que no va anar ni...
No va abusar de la seva condició
per estar més estona aquí.
Per saber menjar s'ha de saber delegar.
I jo s'ha delegar.
No, doncs sí, que molt bonic, tot plegat.
I la veritat és que es fan amics.
És allò, és com els viatges.
Si et toca una bona taula,
escolta, fantàstic.
Sí, sí, sí.
Després m'hi veus totes a veure, però està bé.
Però ja està, ja està, ja està.
Què tenim aquesta setmana?
Tenim moltes coses.
No està malament.
Tenim molt de cinema.
Molt cinema.
Cinema d'aquelles pel·lis d'Arriba
i va per esperits nostalgis.
I cinema de festival de cinema.
I cinema de festival.
Glamorós.
L'incurt.
Comença aquesta setmana.
Comença dijous.
Comença dijous.
I com comença, eh?
Com comença?
Comença amb els superojos de Brujo.
Què tenim, musiqueta d'ojos de Brujo?
Tenim musiqueta d'ojos de Brujo, a punt, sí.
Ojos de Brujo.
una formació que, aviam, podíem caure en allò fàcil de dir que estan de moda,
però és que realment estan de moda.
És aquest grup que fa una fusió entre el hip-hop, el funk, la rumba, el son cubano, el flamenc.
Ho barreja en tot, eh?
I el resultat és aquest.
I s'inaugura l'incurt justament amb l'actuació d'ojos de Brujo.
Una actuació gratuïta.
Sí.
És gratis, eh?
Podem anar de gratis, que ens agrada dir a nosaltres en aquest espai.
Però han de passar a recollir les invitacions per a algun lloc, no?
Han de recollir les invitacions a l'antiga audiència, que hi és la seu d'incurt,
i allà a recepció hi haurà alguna persona que els donarà la invitació.
Recollant les entrades a l'antiga audiència, però aquest acte d'inauguració de l'incurt es fa al Camp de Mar, al Teatre Auditori.
Sí, sí. Primer hi ha la presentació protocolària, llavors hi ha la projecció d'un curt, com no?
Si és incurt, va de curt.
El curt que va guanyar l'any passat, fins ara aquest festival es feia a Lleida,
i ara per primer cop ja es fa a Tarragona.
I el curt té molt bona pinta, es diu Copy Shop,
i és un senyor que treballa en una casa de fotocopiadores, una copisteria,
i que fa còpies del seu cos i les posa per tot el món.
A veure què passa.
Ah, del seu cos.
Sí, de la seva persona.
Tu no ho has fet mai, això?
Sí, sí, però de la mà.
De la mà.
De la mà.
Però a les pel·lícules sorten a vegades altres coses.
Això ho fan a les pel·lícules americanes,
que fan aquelles festes a l'oficina per Nadal.
Va, va, Sílvia, que estàs entrant en un telèfon.
Allà em treballo jo, no s'ha fet...
Igual s'ha fet, però jo no hi era.
Aquell dia librava?
Sí, sí, sí, sí.
Perquè jo sóc el responsable.
El cas és que l'Incur, a banda de portar-nos curtmetratge, cinema,
té tot un seguit d'activitats paral·leles.
Ara parlàvem d'Ojos de Brujo, però també hi ha teatre,
i teatre maco de debò, eh?
Comèdia de l'arte.
Un espectacle que s'ha estrena a Tarragona,
que a més és baratíssim,
que val, no sé si 7 euros o així.
No és de gratis, però és també de preu.
Però gairebé.
I que després se'n va cap al Festival de Vinyo,
que és la comèdia de la Pia Pàtia.
Em sembla que són 7 actors italiens
que fan comèdia de l'arte al Metropol.
Hi ha concerts de música, també.
Jo és que veig que hi ha moltíssimes activitats a l'Incur.
I a més hi ha una cosa molt divertida,
que li diu en Xirincourt,
que és... com se diu això?
Tu que ets més moderna.
Ui, moderna.
Un espai chill-out.
Ui, això jo no.
Em sembla que és allò que t'estiris i veus.
Jo em vaig quedar en el party i vas caciu-te.
Sí, en el Guateque.
En el Guateque.
Diu, això del chill-out.
No, però ara es porta el chill-out, no?
Ja, ja, ja.
Si ho he sentit a parlar, ja.
Que et sembla que es fuma o no, no ho sé,
i es veu també i s'escolta música.
Doncs, amb l'espai chill-out,
que ara hem plantejat com a Xirincourt,
que està a la plaça...
Això ve de Xiringuito, eh, no de chill-out.
Sí, però és un espai chill-out,
que són moderns, que jo els conec.
Llavors, cada nit hi ha digeix.
Què dius?
Els digeix qui són?
No te'ls puc dir, però no els conec,
perquè Tito i Guilla de Juan, qui són?
No, però això la gent que està posada en el tema...
Doncs cada vespre hi ha activitat a la platja del Miracle.
Al damunt del...
Amb la remodelació, damunt del pàrquing,
amb aquella plaça que hi ha, doncs allí.
Hi ha la tercera marató d'escriptures de guió de curtmetratges.
De fet, de l'Incura en parlarem, eh, aquesta setmana,
amb els seus organitzadors aquí al matí de Tarragona Ràdio,
però, clar, tenint en compte de l'esdeveniment que es tracta,
doncs hem dit també.
I, evidentment, hi haurà tota la relació
de les projeccions de les pel·lícules.
De tots els curs que concursen.
Que justament és això l'objectiu,
però que paral·lelament, doncs, s'organitzen moltes activitats.
I a més hi ha l'exhibició de curs de realitzadors de Tarragona,
i què és el Tijous, em sembla?
Espera que t'ho diré exacte.
M'embusco la xuleta.
El divendres a les 6 de la tarda
i el diumenge a les 12 del matí.
I poca broma, eh,
que jo aquí estic mirant la relació de curtmetratges,
un gènere que, afortunadament,
cada cop està més reconegut,
que cada cop té més adeptes.
Aviam si esperem el moment
que a les sales comercials es projecti
com abans es feia el nodo a un curtmetratge.
Sí, perquè si no és molt difícil.
Perquè, clar, hi ha pel·lícules realment extraordinàries.
Hi ha una representació de gairebé tot el món,
el que arriba a aquest festival.
Deixem de moment el link curta,
i ja que parlem de cinema,
abans ho dèiem amb la Sílvia,
els nostàlgics.
Saben que aquesta setmana
podem veure aquella pel·li dels Beatles
que va dirigir Richard Lester,
Help.
Que bonica.
On la fan, Sílvia?
A l'Antiquari?
A l'Antiquari.
Sí, sí.
Sí, a l'Antiquari.
Perquè com que és l'Andrés d'Andrés
que programa a la Generalitat
i a l'Antiquari, ara sí.
Això mateix.
Veiem el Públics,
que ja tenim el número del mes de junts.
El dimecres a les 10 de la nit
a l'Antiquari,
Help dels Beatles.
I a la vaqueria,
el dimarts tenim El Padrino 1 i 2.
Quines grans pel·lícules,
totes dues, eh?
Doncs sí, sí, sí.
Perquè a més també fan
als Servis Territorials de Cultura,
d'aquelles del Roger Corman,
les de por que podem veure
les persones que ens fan por les pel·lis,
d'aquelles que són de por
però que les pots veure.
Perquè no fan molta por.
No, aquí fan aquella de
El hombre con rayos X en los ojos.
Ah, que és com el de la mosca.
Aquestes molt xul, sí.
Sí, aquestes sí que fan por
però es poden mirar.
Es poden mirar.
Però no són sang i fetge.
Per cert, jo no vull ser materialista
però avui no regalas res.
Sí, home, anem entrades.
Ah, és que no regalas res avui.
I que la gent ens expliqui
com va anar la setmana passada.
I què regalem, què regalem?
Home, podríem regalar
de la Comèdia de l'Arte.
De la Comèdia de l'Arte.
O del Paco Ibáñez.
Doncs també.
Doncs que ens truquin.
Que ens truquin.
Volen anar a veure
la Comèdia de l'Arte.
Aquesta setmana
volen anar a veure
el Paco Ibáñez
la propera setmana,
el dia 11.
Doncs que ens truquin ara.
que hagi anat a veure
el Paco Morà
i el Joan Pere
la setmana passada,
que ens ho expliquen una miqueta,
que avui en dues sessions
el tornem a tenir a Tarragona,
a les 6 i a quarts de 10.
No hi ha entrades.
Tarragona Ràdio
sort ja les últimes.
Sí, les últimes que quedaven
les hem donat aquí avui.
No en queda més.
Però que algú ens ho pot explicar.
Però sí que tenim
justament per això,
per la Comèdia de l'Arte
i per Paco Ibáñez.
Bon dia.
Hola, amb qui parlem?
Soc la Teresa León.
Què tal, Teresa?
Molt bé.
Què va anar a veure la Teresa
l'altre dia?
Doncs jo vaig anar
al festival,
ai, al festival,
a la festa aquesta
de les malalties congènites,
que vas fer l'entrevista molt bé
i va tocar una mica de fibra
i dic, vinga, anem.
És que saps què passa, Teresa?
Que són d'aquelles coses
que no hi pares compte
fins que no tens contacte
amb les persones
que ho pateixen.
I més enllà
del missatge amb la llagrimeta,
que moltes vegades
ens quedem amb l'anècdota,
doncs de vegades
val la pena aprofundir.
Sobretot a mi em va impressionar
que és una malaltia
que afecta
a molts més nens
dels que ens podem pensar, no?
La proporció és important.
Ens parlàvem
que de 150 nadons que neixen
un pateix una malaltia,
una cardiopatia congènita.
I vas anar a la festa dissabte, doncs?
Doncs sí.
Jo tinc una amiga
que té una criatura
que en té una malformació
no és gaire greu,
però la veritat
és que ho passa molt malament.
I la festa fantàstica,
perquè hi havia tot això
que vau dir,
i els castells,
i els bastoners,
i el grup d'animació
que per ser era molt bo.
El que passa és que
el miracle,
aquella esplanada,
si és per fer festes a la nit,
molt bé,
però durant el dia
te pots morir de calor.
Perquè n'hi ha un to,
n'hi ha un arbre,
són les places aquelles dures,
horroròs.
A l'hivern agraeixes,
però a l'estiu...
Home, és horrorós
i tots els polítics,
el Jordi Puigón
i companyia amb els trajes,
que avui pensa que es fotin
perquè és culpa seva.
Si fan aquestes places
és culpa seva.
Amb això jo ara trenco de llança,
que és allò que es diu,
però els polítics normalment
no triguen les places,
són els tècnics,
els organitzadors,
vull dir que els polítics
ho pateixen.
I més si estàs una mica calvet
que encara et deu entrar més el sol, no?
Sí, encara.
Si nosaltres vam portar banyadors
i encara vam poder ballar
amb el grup d'animació
des de l'aigua,
que va ser fantàstic.
Ah, molt bé.
Però que la gent...
La festa va ser un èxit.
Sí, sí, no,
la festa molt bé, la veritat.
I el grup que vam portar de Lleida,
que jo no el coneixia,
molt bo també.
Vull dir música així moderneta,
adaptada als nens...
I què tal de gent, Teresa?
La gent bé.
Jo vaig veure que la gent
tenia ganes de festa,
però molta calor.
i llavors és allò
que no t'hi pots estar gaire l'estona,
vull dir que anaven i venien, no?
No es concentrava molta gent.
Vull dir que hi arribaves
i no t'hi estaves les tres hores.
I més està al costat de la platja.
Clar, i anar al costat de la platja.
I és això,
però molt bé, molt bé.
I després a la nit
vaig anar a veure el Kiss Me Kate.
Això t'anava a preguntar.
Explica, Kiss Me Kate.
Vinga, que l'aigua està nostre.
Escolten, molt de rebombor
i que està molt bé
i que trobo que han fet una feina,
la postaven a escena molt bona,
el Ferran Madico, tot això.
i el treball dels actors,
la veritat és que s'ho van currar moltíssim.
Ferran Madico ens va dir
que les veus molt bé i tot,
però que no ballaven així,
que estaven parlant
de gent del conservatori
que estava factuant els seus estudis
i que el tema escènic de moviment i de bari
que no ho havien tocat,
que era tema veu, sobretot, no?
Sí, sí,
però feia una mica malament com l'actor.
Allò que dius
és que a mi se'm va fer una mica insuportable,
perquè a mi els musicals no m'agradaven
i pensava que potser m'agradaria una mica.
I va anar amb una amiga
que sí que li agrada a l'òpera i tal
i amb ella també s'hi va fer una mica pesat.
A ella també.
La posada en escena era com a molt lenta
i llavors ells que tampoc ho feia en l'aire bé
i que jo igual m'esperava
que hi hagués com a més diàleg, no?
Llavors, clar, les cançons eren molt seguides.
I la veritat, tots els m'ho respecten.
Més que un musical que era com un recital.
Sí.
Tots penses veure un musical allò amb...
Sí, i cançons molt lentes
i com a molt iguals
i el xésper que hi ha un misogin
amb molt de cuidado, eh?
A l'emmenziment de l'Arpia
que sí, que ja m'ho esperava, no?
Però allò que no em va acabar de fer el pes.
Ara, jo els musicals al cine
faig sàpid.
A casa vull dir que
potser anava amb una mica de prejudicis.
La Teresa cada cop perfecciona més
el seu paper de crítica
perquè fa una de freda i una de calenta.
Com ha de ser?
No, escolta, és que jo tinc cap obligació
i dic el que penso.
I això és el que ens agrada, Teresa.
Que diguis el que penses.
Només faltaria.
Però molt bé, eh?
Vull que vaig conèixer un munt de gent
que estava allà dalt
i una mica està al conservatori
li vaig dir, mira, escolta,
jo és que de veritat
se m'ha fet molt pesat
però trobo que heu fet una feina molt important
i els actors estaven molt nerviosos.
Bé, els actors, els músics, no?
I vam fer un esforç considerable.
Vull dir, això és admirable.
Com estava de gent, Teresa?
Estava tuope.
Estava en el que no hi ha estat mai
que per cert es va veure bé
però jo pensava, dic, escolta,
això dels musicals
jo pensava que els bitxos raros
eren els anglesos i els americans
perquè a mi no m'agraden gens, no?
Però es veu que a Tarragona
o una de dos
o ha agradat molt
o és que a la gent
realment hi havia molta família, no?
Home, jo crec que...
Són famílies extenses.
No, la veritat és que
se n'ha parlat molt
i que ja és la quarta vegada
que el Ferran Madico dirigeix...
O potser estem mancats
de teatre musical
i quan veiem una
tots hi volem anar.
També et diré que
família en tenen.
Era moltes gent
a l'escenari.
Jo diria que sí,
però vaja,
igual sí que a la gent li agrada
perquè la gent estava entusiasmada.
Home, però que molt bé.
També fer l'esforç,
clar, perquè els que són cantants
normalment no actuen,
els que són actors
normalment no canten
i ja està bé
començar a Tarragona.
Després ho faran a Reus
també i al Vendrell, crec.
Molt bé, Teresa.
I tu què vols anar a veure?
Vols anar al teatre?
Vols anar a sentir
a Paco Ibáñez?
Ja la té.
La comèdia ja la tinc.
Ah, ja la tens.
Jo vull anar a veure
Ojos de Brujo,
però ja, perquè m'encanta.
Ah, però això
és d'anar a l'antiga audiència?
Sí.
Sí.
I a Paco Ibáñez
potser fer un esforç
perquè...
Com que un esforç
a Paco Ibáñez?
Serà possible?
És un mite, no?
Home, val la pena.
Sí, val la pena.
Però aviam,
aquí hem de...
Tu que trencava...
Jo trenca una llança
Ah, tu trenca ja.
Del Paco Ibáñez
i el seu valor
com a cantant de poetes.
I tant.
Parlem de poesia
i literatura,
no parlem només
d'ideologia i d'icones,
que ho és,
sens dubte.
Sí, sí.
I és com a veure...
Però escolta,
jo tampoc no anirem a un museu
a veure el Paco Ibáñez.
És un senyor
que està en actiu
i que canta.
Home, i ens ha ensenyat poesia.
Les versions d'ell
musicades són preciosas.
Dius, aviam,
Jorge Manrique,
si el Paco Ibáñez
no hagués cantat
les coples
de la mort de su padre,
potser no l'haguéssim
conegut mai,
segons quins versos.
I se la sabríem tant.
Aquest senyor,
doncs, déu-n'hi-do,
deixa-la anar.
Home, i el doctor Brec
i hi ha un munt de gent
que...
El Tissolo, no?
El Tissolo,
qui no coneix les cançons del...
Sí, sí, no, a veure...
Bueno, faràs les fos
de memòria.
I a la retina,
les cançons,
perquè me les hem passat
de petita
amb els meus germans.
Pues clar que sí.
Allò que te les has de memòria.
A més, són dies d'aquells
que surts
amb el cor més gran
de dir, hòstia, encara...
Sí, i aquí...
El món encara té solució.
No, home,
aquests recitals
tenen una part
que és com si entrés
a la màquina del temps.
Fas un viatge en el temps, eh?
També té aquest component
que també és maco.
Però, de fet,
ells no canvien
perquè sempre van vestits de negre,
l'únic que, clar,
cada vegada hi ha més arrugues
a la cara.
El look aquest existencialista.
Jo també vull dir
una anècdota.
Sí, però rapideta ja,
perquè avui, escolta,
estem parlant més nosaltres
que la Teresa.
Jo tenia una cadira
a la cuina
que el Paco Ipáñez
i va cantar.
Quan va vindre
l'última vegada
al Camp de Mar,
vaig dir la meva cadira
de cuina.
Aviam.
Ara la tinc penjada
de la paret.
La cadira on vas seure,
te la vas endur
a casa teva?
O és que faltava
una cadira
i vas agafar
una cadira
de casa teva
perquè seies
el Paco Ipáñez.
Volia una cadira
d'una manera especial
que jo la tenia.
A veure,
aquestes coses
podem explicar
sempre als que treballem.
Tot i si la neteges
de tant en tant.
Després la van pintar.
La van pintar
al teatre mateix.
No té valor
de relació.
Però la conserva
amb una placa.
Teresa, així doncs,
Paco Ipáñez,
vinga, gràcies per trucar-nos.
De res.
Bona setmana.
Adeu-siau.
Sílvia Ferreres,
moltes gràcies per venir.
Com ens enrotllem.
Esperem la propera setmana.
Adeu-siau.
Vinga, adeu.
I per acabar el programa
d'avui també música,
música bonica.
Avui nosaltres posem
el punt i final
amb un clàssic
de Bruce Springsteen,
el Thunder Road,
i desitjant-los
que acabin de passar
un bon dilluns.
Gràcies per la seva atenció
i ens retrobem
el proper dimarts,
és a dir,
demà al punt
de les set del matí.
i��.
Fem,
men armor.