I aquí seguim en directe amb tots vostès des de la Rambla Nova,
des del primer tram, tot just, endavant de la carpa
que acull el projecte de remodelació de la façana marítima.
I parlant d'aquesta Rambla, que anirem passejant i vorejant
des de diferents perspectives, des de la perspectiva més cultural,
d'aquí una estona mirarem què hi ha darrere d'aquesta façana
on posa Cineteatre Tarragona, que ha de passar amb aquest espai,
amb aquest projecte de nou teatre tarragoní.
Parlarem de la Rambla des del punt de vista tradicional
i, evidentment, també incidirem d'una manera més pràctica
en el funcionament del pàrquing a través de la conversa que mantindrem
amb responsables de l'empresa que gestiona aquest nou aparcament de la Rambla.
Ara continuem recollint opinions, en aquest cas, la de professionals
que, per la seva tasca, justament estan aquí a la Rambla,
han viscut i probablement han patit també dins de la seva feina
el que ha estat la construcció.
Cal saber ara si s'obre, doncs, si s'acaba aquest malson
que moltes vegades jo imagino que ha estat,
si més no, són opinions que han pogut recollir.
Saludem en Glòria Salvador, Moïsès Gebellí, Rafael Fernández.
Molt bon dia a tots tres.
Bon dia.
Gràcies per venir, són advocats.
Imagino que aquesta hora no era una mica difícil per la vostra professió,
per tant, us agraïm doblement la vostra companyia.
Exagerava quan deia que de vegades ha estat un malson per la feina?
Per la feina que teniu vosaltres, que teniu al despatx aquí a la Rambla?
Home, hi ha vegades problemes, per exemple, amb visites,
que no sé si és cert o no és cert,
però l'excusa, quan arribaven tant, sobretot ficaven,
és que les sobres de la Rambla fan difícil arribar.
Oi, aquí caldria saber si era veritat o no.
Però, com a mínim, l'excusa te la fiquen, no?
Almenys els clients comptaven a la visita.
I és cert que, home, dificulta el trànsit, dificulta la mobilitat,
el soroll, el despatx, doncs, tu necessites per la nostra feina,
necessites una tranquil·litat per poder reflexionar,
per poder aprofundir en els temes, no?
I aquest soroll potser sí que perjudica.
Però, bueno, l'animal, l'home és un animal de costum,
si s'acostuma a tot.
I suposo que amb bona voluntat,
sabem la finalitat per la qual anava adreçada les obres,
però s'acostuma si ho pots suportar.
Sí, perquè, en principi, l'aposta era important
per a vosaltres, professionals, que teniu el despatx aquí, no?
Sí, sí, la veritat és que poder disposar de places de pàrquing
és importantíssim, perquè era una constant
de les visites que teníem al despatx.
És que he fet molt tard per trobar aparcament
i he hagut de deixar el cotxe allà, no sé què.
Ara bé, el que va ser la fase d'excavació
va ser un calvari, eh, perquè, creu-me que,
sobretot a l'estiu, al despatx van haver de fer
alguna cosa que no havíem tingut que fer
durant anys, que va ser instal·lar l'aire condicional.
No podíeu obrir les finestres.
Perquè no podíeu obrir les finestres
i llavors ens freixíem.
I clar, i tot el que així,
amb finestra tancada, era dificilíssim
sentir el que et deia el client,
que el client sentís el que tu li deies
i, bueno, ha estat un patit, la veritat és que sí,
però, bueno, esperem que compensi.
Esperem, en Glòria.
De vegades hi havia, no sé,
parlaves amb un company de Barcelona o de fora
que també, d'alguna manera, patia les obres
perquè et deien, és que no et sento,
és que sento un soroll de fons contínuament.
Ja, ja, doncs pensa que tinc les finestres tancades i tot,
però, clar, les màquines aquestes roturant
eren no tan sols el soroll,
sinó la vibració interior, no?,
que senties, però, bueno...
És que ha estat un any i mig, no?
No ho sé, sí, o dos, no ho sé,
perquè dos estius, per lo menys, sí, ho han sigut.
I, bueno, però el que deien abans els meus companys,
ara, si fins ara podia ser una mitja excusa dels clients,
si es retreçaven una mica,
ara, sortosament, esperem que no sigu així,
perquè, clar, efectivament,
el pàrquing ens posa la gent a la porta de casa.
És que és evident que la Rambla,
el centre de la ciutat,
per al tipus de professió que desenvolupeu vosaltres,
és un lloc ideal, un lloc cèntric,
un punt de referència.
Si això no va acompanyat d'unes infraestructures,
potser en determinats casos hi hagi professionals
que es podrien plantejar, doncs,
instal·lar el seu despatx en una altra zona de la ciutat.
Efectivament, l'atenció al client
és una de les nostres prioritats.
Hi ha moltes vegades, sí que ho faig,
i a telefònica,
però moltes coses per alternar la nostra professió
ha de ser personalitzada,
ha de ser en directe i en presencial.
Per tant, quan una entrevista
per qüestions personals, qüestions problemàtiques,
res millor que fer al propi despatx.
La mancança de pàrquings és una carència
a la qual podies veure't afectat
envers altres companys
que tenien més facilitat d'exposició de places
pel possible client que li vingués.
L'altre dia la inauguració era un tema
que li plantejàvem també a l'alcalde,
algun que altre comerciant de la zona
es queixava que no s'havia complert
amb el compromís que s'havia adquirit
des de l'Ajuntament,
doncs, des del punt de vista fiscal,
a donar algun avantatge
a tots els professionals que havien patit
aquestes obres.
L'alcalde ens ha dit que sí,
que això sí que està aprovat
i que això ha esperat.
Vosaltres ens podeu dir alguna cosa?
La promesa no s'ha fet als professionals,
s'ha fet als industrials.
Només als industrials?
Perquè jo vaig intentar...
Perquè fins i tot ens ha comentat l'alcalde
veïns, si no vaig equivocada.
Veïns, potser propietaris,
jo com que no soc de propietari,
doncs no ho sé dir.
Però els professionals que treballem,
jo vaig fer la gestió davant de l'Ajuntament
a veure si tindria alguna reducció de via E
i m'ha dit que no ho continués intentant,
que això només era pels industrials.
Ara, si hem complert el nom dels industrials,
doncs tampoc no ho sé,
espero que sí.
És a dir, que a vosaltres no entraveu dins de...
D'entrada ens van dir que ja ni ho demanessin.
Tot i que, clar, efectivament es veiem afectats
perquè és evident, no?
En la professió, la gent, molta gent,
que ja deien de no venir per les dificultats
i després, inclús per l'atenció a la gent,
ha sigut una molèstia continuada.
Però bé.
Aquí un moment sabrem com està el tema
amb els industrials,
que també tindrem representants dels comerciants
que estan aquí a l'arrable.
No, per cert, heu utilitzat ja el pàrquing?
No, jo tinc una plaça,
però encara certament no l'he utilitzat.
Aquest dia he anat de bòlit
i m'ha sigut impossible per temes de jutjats
el poder entrar i poder gaudir-ne avui,
que encara no l'he utilitzat.
Potser puc ho faré avui mateix,
però encara no he pogut ni veure'n in situ ni utilitzar-lo.
Per tant, a tu no et preguntaríem què et sembla.
La resta de companys l'han utilitzat ja el pàrquing?
No, tan sols no l'he utilitzat.
Jo tampoc no l'he utilitzat,
sinó que encara no he baixat de veure-ho.
No, és que passa una cosa en altres.
Tenim un garatge aquí que s'entra a Parquema.
Llavors, en tot cas,
entrarem per la curiositat de veure'l.
No s'ho fa necessari a vosaltres.
A mi sí, però el que passa
és que jo no he tingut materialment temps
per qüestions de feina d'aquests dies
de poder entrar i accedir.
El cap de setmana estava fora
i avui m'ha sigut materialment,
ara acabo d'arribar amb el jutjat,
m'ha sigut impossible el poder veure i accedir.
Jo imagino que aquests dies
aquelles converses una mica que es tenen
abans amb el client intrescendents,
no parlareu tant del temps,
sinó que bé que ja tenim el parc
i no déu ni do que ja han acabat les obres, no?
Serà aquell tema de recurs que es té?
No, no, això per moltes raons.
Primer perquè s'han acabat
i després perquè, clar,
suposen una millora d'aquesta zona indiscutible.
Jo penso que he tingut sempre la curiositat
des del balcó,
des que van començar les obres,
d'anar prenent imatges
de totes les fases de construcció.
Mira, per curiositat.
I ara et diré una cosa, eh?
Venint ara per aquest tros de Rambla,
m'han adonat els acabats.
Jo vull creure que són provisionals.
No t'acaben de fer el pes, eh?
Home, és que escolta'm,
els aplacats de pedra de les entrades,
dels pàrquings
o les lloses aquestes del terra
que hi ha un munt d'elles trencades
ja de bon començament,
suposo que això,
doncs,
tins les garanties que donen els constructors,
doncs, les repararà.
Però en aquest moment
a mi m'ha cridat l'atenció.
Clar, entenem que després de tants esforços,
tantes molèsties,
tant de temps,
valdria la pena
que estigués tot ja més ben acabadet,
com si diguéssim.
No només la zona de jardinament,
que ja veiem que encara està per fer,
ja ens ho han dit,
sinó aquests acabats
i, com deies,
alguna rajola cada altra
aquí en aquest...
Estan trencades.
Estan trencades ja.
Tot i que és molt més còmodo
ara venint,
sí que ho dèiem, no?
Que per caminar,
clar,
el paviment que hi havia abans
relliscava molt
i, bueno,
aquest es veu més sòlid
i això,
la llàstima,
la llàstima
que abans de començar
ja tinguem algunes peces
una mica,
no una mica trencades,
vaia.
A mi se'm permet
una de positiva
i una negativa.
La de positiva
trobo que com a millora
els nous fanals,
i m'he fixat
que a diferència
de les altres coques
de la Rambla,
la part superior,
si bé de dia
es veu igual,
de nit
només s'il·lumina
la part de baix,
que s'agraïa ecològicament
que no es perdi llum
cap a dalt,
que això és una...
Europa ja s'està fomentant
i aquí trobes
encara molts ajuntaments
que encara aquesta disciplina
no l'apliquen
i entenc que la llum
ha d'anar cap a una
de la funció,
cap a baix.
I aquí m'he fixat
que aquests fanals
de nit
ja només s'il·luminen
la part de baix,
i això ho trobo molt positiu
i proposo també
que ho poguéssim fer ja
als següents fanals
de les parts posteriors
més a baix
que ja estan canviats.
La negativa
és que,
si bé agraeixo
que les aceres,
les laterals,
siguin més ampliades,
jo no trobo bé
que s'aprofitin
per ampliar
les terrasses dels comerços,
perquè és que al final
l'ampliació
sembla que sigui
pels comerços
no pels vianants.
I això sí que també
no acabo de trobar
del tot correcte.
No és fàcil,
no?
Sintonitza tots els interessos
d'una comunitat
tan diversa
com la que està a la Rambla,
industrials,
comerciants,
veïns professionals.
No és fàcil,
m'imagino, no?
No és fàcil,
però mira,
et diré,
si tothom
s'etingués estrictament
a les normes
potser no seria tan difícil.
Per això estan,
d'altra banda.
Aquí cada local
té els seus metres adjudicats
i la tendència
sempre és estirar per aquí,
estirar de llarg,
estirar d'ample
i han acabat.
Els dies que hi ha
una mica de trànsit
de personal
s'han de fer cugues
al passar aquestes terrasses
de taules de bar.
És que la veritat,
si en canvi
estiguessin al seu lloc
no hi hauria
tant de problema.
Per la part que us toca
que algú no us tocarà també,
heu entrat a veure
el projecte de remodelació
de la façana
encara no heu tingut ocasió?
Sí,
ara sortíem de veure
la correcuita.
Si no,
això és d'aquestes coses
que es fa una mirada ràpida
i dius,
ja vindré
quan tingui més estona,
no?
Amb detall.
La primera impressió,
la impressió,
quina ha estat?
Enjuarnadora.
Però clar,
quan una cosa
t'enjuarna
has de començar
a pensar
el que té de bo,
el que té de dolent,
el que té de possible
i jo et diré que
com que no soc arquitecte
ni planificador
de ciutats,
doncs de moment
no us haria opinar
amb pretensió
de certesa,
no?
A mi,
el que és
la passarel·la aquesta
per accedir
als ascensors
de baixar a l'estació,
a mi personalment
no m'agrada.
Penso que tal...
Es coincideixes
amb moltes persones, eh?
Sí,
és que tal com està ubicada,
a veure,
el bonic d'aquí a Tarragona
anar a tocar ferro
és arribar aquí al balcó
i gaudir de tota la vista
que tens
amb esquerra,
amb dreta
i clar,
penso que aquesta passarel·la
entorpirà molt
el que és la mirada
i de tot el paisatge,
no?
A banda que també veig
que està feta
tota de vidre,
amb la qual cosa
aquí tenim un gran problema
amb el tema dels coloms,
amb la humitat
que està a prop del mar
i clar,
tinc els meus dubtes
que això,
aquest acristal·lament
pugui estar sempre net
i bonic
i a banda
que ho veig una mica
mamotret
o potser inclús
al costat
del senyor Roger de Llúria
que tenim aquí
president
la nostra Rambla,
a mi personalment
és una mica
el defecte
principal
que hi trobo.
Que aquest sí que ha patit
les obres,
hem de dir una nit.
Ah, senyor, sí.
Déu-n'hi-do,
aquest home
l'hauríem de fer
gaire bé.
Escolteu una cosa,
ja per acabar,
que avui us hem tret
de la vostra feina
d'entre les lleis i tal
per posar-vos una miqueta
en la postura
dels ciutadans.
En general,
el conjunt de la Rambla,
què us sembla?
Ara ja imagineu-vos
com hi ha el fet
que s'allargui
i que es volia allargar
pràcticament en un futur
fins a Joan XXIII
aquest macro projecte
de ciutat.
M'ha semblat molt maco
perquè a mi
jo soc una enamorada
de la Rambla,
de fet soc filla
de la Rambla
i visc a la Rambla,
treballo a la Rambla
i sempre és una zona
que m'ha agradat
moltíssim
i penso que, clar,
tot el que és
l'avinguda,
com pot quedar
fins a la plaça
a la Generalitat,
pot ser un projecte
molt bonic.
Ara,
tinc també
les crítiques
que tinc altres vegades
en els temes
de circulació,
que ho veig
una mica caòtic,
difícil,
potser l'entrada
de tants cotxes
sempre aquí a la Rambla
fa molt difícil
el trànsit.
Però, vaja,
a nivell estètic,
pel meu gust,
molt maco,
molt bonic.
Cerquem unes
últimes opinions, ja.
Jo, en Tarragona,
per mi,
és la Rambla,
també.
Clar que és
moltes més coses,
però la meva percepció
més directa
i més habitual
de Tarragona
és la Rambla
i m'agrada molt,
la veritat, sí.
Moisés.
Sí, l'únic,
per dir que
jo també soc un fill
de la Rambla
i un enamorat
de la Rambla,
aquest tram,
per mi,
és únic,
igual que pot ser
les Rambles a Barcelona,
per mi també
té el segon camp propi,
l'única por que em fa
és que allargar-lo
cap a fins al Joan XXIII
pugui desnaturalitzar
aquesta essència
de la Rambla.
Que es perdi
la identitat de Rambla,
no?
Exacte, aquest caliu
que tenia
perquè precisament
no hi ha un tocaferro,
no hi ha aquesta vista al mar,
no hi ha aquesta porta al mar
i allí no són
bàsicament de vivenda,
sinó més d'oficines,
de qüestions oficials
i es pot perdre,
no hi ha comerç,
es pot perdre aquest caliu,
aquesta natura
que per mi faria por
que patís aquesta part
de la Rambla
en vers donada
la prolongació,
només per això
dubto,
només per això.
Una Rambla,
vosaltres que dèieu
que sou fills
de la Rambla
que s'ha transformat
moltíssim
en els últims anys
no només parlem
d'aquest pàrquing
però el costum
es manté el de sempre,
anar a tocar ferro,
passejar per la Rambla
és un costum
del que parlarem
després de les 12 del migdia
amb Jordi i Bertran.
Ara de moment
us donem moltes gràcies
a la Glòria Salvador
al Moïseo Giavellí
Rafael Fernández
per venir avui
al que sense dubte
és casa vostra,
la Rambla Nova
i us hem tret
una miqueta
de la vostra feina
d'advocats.
Gràcies, molt bon dia.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, bon dia.