.
Matí de dimarts, matí de represa, com dèiem,
de l'activitat quotidiana habitual, matí de reencontres,
també amb alguns dels espais habituals que fem des del matí de Tarragona Ràdio,
després d'aquest parèntesi que hem tingut en les últimes dues setmanes
a causa de les festes de Nadal i de Cap d'Any.
Doncs avui tornem a recuperar algunes seccions i també algunes veus habituals.
A partir d'avui recuperem aquest espai setmanal que realitzem cada dimarts,
a aquesta hora en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Avui parlarem precisament d'això, del grup de joves advocats que tenim aquí a Tarragona
i ho farem amb el seu president, que és una de les veus habituals,
un dels col·laboradors habituals d'aquest espai dels dimarts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
El Xavier Terres, que ens acompanya. Xavier, bon dia.
Bon dia de nou, bon any nou.
Bon any els advocats. Avui, a més, suposo que és un dia de represa de l'activitat, no?
En general, els jutjats...
Sí, efectivament, perquè les vacances realment tenen el seu cop dintre del que és el funcionament habitual
i ara tornem una altra vegada.
Torna també l'activitat judicial, l'activitat dels advocats i avui, en aquest espai que fem cada dimarts des del matí de Tarragona Ràdio,
volem parlar dels propis advocats joves de Tarragona, d'aquest col·lectiu que promou i que realitza en col·laboració amb nosaltres aquest espai setmanal.
Volem donar a conèixer, d'alguna manera, qui representa, qui forma part d'aquest grup d'advocats joves
i com va sorgir aquest col·lectiu, aquest grup.
És una cosa recent, Xavier, o estem parlant de fa molts anys?
No, concretament, a Tarragona sorgeix cap a principis dels anys 70, un grup d'advocats que ara no són joves, però que en temps sí,
es van posar d'acord per una mica, doncs, fer ressò d'una altra mena d'agrupacions que s'estan fent a la resta de Catalunya i a la resta de l'estat espanyol, no?
L'advocat jove tenia una sèrie de problemes a l'hora d'incorporar-se, una sèrie de similituds en tots els seus aspectes
i llavors, doncs, creien que era necessari tindre una veu, una veu en el col·lectiu que governava la professió.
Concretament, aquí a Tarragona, si no recordo malament, la data de Constitució va ser a l'11 de setembre de l'any 70,
si no recordo malament, o sigui que dintre poc farem els 30 anys, no?
Qui representa o amb quins objectius s'ha anat generant aquest grup d'advocats joves?
El grup d'advocats joves forma en part tots els advocats que una vegada col·legiats,
perquè, bueno, no sé si ho coneixeu, però per poder fer d'advocat hi ha l'obligatorietat d'estar col·legiat,
almenys en el que respecta aquí a l'estat espanyol i crec que a la resta d'Europa també,
però aquí a l'estat espanyol hi ha aquest requisit, no?
I en el mateix moment, concretament a Tarragona, però en el mateix moment i per terme general que et col·legies,
també entres a formar part del grup d'advocats joves.
Fins quina edat? Doncs fins l'edat de 40 anys.
Això pot sorprendre alguns oïdors, però realment no és l'edat, diguéssim, de joventut natural, biològica,
sinó l'edat, diguéssim, de professió, no?
I considerem que aquesta és la franja, diguéssim, des d'un primer moment a partir de la qual ja pots generar-te una sèrie d'expectatives
i tirar cap endavant i potser ja no estar tan afectat per aquesta joventut de professió, no?
Que hi hagi un grup d'advocats joves vol dir que justament els advocats, quan són joves, realment, encara que sigui fins als 40 anys,
tenen unes problemàtiques o unes preocupacions diferents que després poden desaparèixer amb el pas dels anys de l'exercici de la professió?
Doncs sí, doncs ens hem adonat que és aquesta la radiografia que acabas de fer, Ricard,
perquè, bé, quan comences i sobretot a mesura que ha anat passant el temps, doncs molt més, s'ha anat greugent molt més,
és molt difícil entrar en el que és el mercat laboral.
Aquest és un dels objectius bàsics que els advocats joves defensem sempre, no?
Tots coneixem com és la professió de l'advocat, que està estructurada en despatxos, en gabinets, etcètera, etcètera, etcètera,
i és molt difícil accedir-hi, no?
També perquè hi ha un gran volum d'advocats, no?
Llavors, clar, a l'hora de repartir la feina, a l'hora de trobar el treball, és molt difícil, és molt difícil.
El grup d'advocats joves sempre intenta, doncs, fer de mitjancer entre el que és el mercat laboral de l'advocat,
el col·legi d'advocats, que és, diguéssim, un òrgan regulador,
i les necessitats bàsiques d'aquella persona que entra i no coneix exactament com és tot aquest món, no?
No és que siguem un col·lectiu paral·lel al col·legi, perquè el propi col·legi ja té també, i sobretot actualment, no?
Té els seus mitjans, no? Per defensar la gent i per interessar-los i per aformar-los, no?
Sobretot els joves que comencen.
Però nosaltres el que fem també és una mica de ressò, de defensor de l'advocat jove en qüestions concretes,
i és per aquest motiu que tenim una sèrie de prerrogatives dintre del nostre òrgan, no?
Tenim vot, tenim capacitat per estar present en els òrgans de govern, i, bueno, i a poc a poc fem tota aquesta tasca, no?
Aleshores, en contra del que pugui semblar la majoria de gent, de ciutadans,
del que pugui semblar per la categoria de la professió, hi ha molta precarietat laboral en el món de l'advocacia?
Doncs sí, doncs sí, la veritat és que és un fet.
És un fet, i a més a més, cada vegada jo crec, jo crec, i potser no estic donant una notícia esperançadora, no?,
a la gent que està pensant dedicar-se a fer d'advocat, però sí.
I la veritat és que la incorporació a l'exercici de la professió d'advocat, cada vegada s'anirà,
més que tancant, s'anirà demanant molts més requisits.
Concretament ara s'està, en el Parlament, en el Congrés dels Diputats a Madrid,
tramitant una llei d'accés a l'exercici de la professió d'advocat.
És una llei que se'ns està venent com d'adequació a, diguéssim,
la normativa que hi ha a la resta dels països europeus,
dels que formem part per la comunitat europea, no?
Allà demanen una sèrie de requisits, demanen una sèrie d'exàmens,
demanen una sèrie de proves, que fins ara aquí al nostre país no eren necessaris.
Què succeix, com sempre?
Que les situacions no són les mateixes, no?
Les situacions a nivell europeu es formen molt,
potser dintre del que és l'àmbit universitari,
i en canvi aquí a l'estat espanyol l'advocat no és advocat fins que no ha acabat la carrera
i fins que no és col·legia.
Per tant, està tractat de diferent manera, no?
També per aquest motiu el nombre d'advocats joves que hi ha en els països europeus
és molt menor que el que existeix aquí a Espanya.
Però bé, també són uns altres conceptes, com el d'accés a la universitat,
mercat laboral i, bueno, unes situacions heredades que no són per res
les que nosaltres hem volgut, però que no corresponen única i exclusivament
a un projecte educatiu, no? Un projecte educatiu universitari.
Hi ha precarietat. L'altre dia, no aquí, no aquí a Tarragona,
però estava en el Col·legi d'Advocats de Barcelona
i, bueno, sempre tenim que fer un parèntesi quan tractem coses de la ciutat com tal, no?
Però m'ensenyaven un treball, un estudi, no era actual,
però era fa uns anys que suposo que deu estar encara molt més, diguéssim,
agreujat que es veia una precarietat considerable, no?
Es veia un volum cada vegada més gran de col·legiacions,
però també un nombre d'abandonaments d'advocats joves que, bueno,
que era bastant colpidor, no?
Com sempre, a totes aquestes estadístiques i estudis
feien un munt d'explicacions, interpretacions,
però, home, el fet d'abandonar un objectiu professional
com és el d'advocat, doncs, et fa pensar molt, no?
Et fa pensar molt.
Hi ha camins, hi ha solucions, suposo que sí, no?
Però penso que entrem en una època de bastant moviment
i de bastanta polèmica, eh?, en aquest aspecte.
Però moviment i polèmica en sentit, doncs, negatiu,
que encara pot empitjorar les condicions dels advocats.
A veure, més bones o més còmodes o més tranquil·les,
jo m'aventuro a que no seran.
Eh? No seran.
En canvi, què tindrà de bo?
Perquè també hem de parlar de les coses bones.
Jo crec que tindrà una qüestió bona,
que és la formació dels advocats, no?
S'està incidint molt en que l'advocat jove,
sobretot el que comença,
tingui una sèrie de coneixements
que abans no tenia d'entrada,
perquè els tenia que anar aprenent per ell mateix.
Tots coneixem la figura del passant, dels despatxos, no?
Era allà on realment adquiria tota una sèrie de protocols,
de forma de fer, de coneixements, etcètera, etcètera,
que l'ajudaven a ficar-se dintre al cap d'uns anys en la professió.
Ara el que es vol és, diguéssim,
arropar una mica més a tot aquest advocat
i que quan estigui dintre del que és el dia a dia de l'exercici
estigui molt més preparat.
Això és una seguretat.
Això és realment un aspecte que valorarem tots.
Però a part d'això, clar,
el que es vol també és tancar l'aixeta en aquest aspecte, no?
I llavors, clar, molta més gent que pels seus mitjans
o, diguéssim, per al seu propi tarannà,
doncs volia dedicar-se a aquesta professió i tenen davant,
després era el mercat, el que ho regulava tot, eh?
Perquè realment era el mercat.
Doncs aquests es veuran en certa mida, doncs,
bastant parats, bastant parats.
Crec que, sincerament, no tornarà.
No tornarà aquest estat en el que teníem al nostre país
que el dia següent que et llicenciaves d'advocat
doncs podries ja obrir un despatx, no?
Clar, jo suposo que per la gent profana en aquest aspecte,
pensar que estudiant un universitari el dia següent
pot obrir un despatx i portar qualsevol mena de casos,
doncs pot ser alarmant.
És precisament el que es vol ara una mica, doncs,
mediatitzar i controlar una miqueta.
Si voleu, la meva opinió personal,
s'havia fet fins ara així i no havia passat mai res.
Però, bueno, diguéssim que les coses també,
quan es massifiquen i quan es poden descontrolar,
doncs també una mica d'ordre no va malament.
Per Sergia, bé, parlem de coses concretes.
Quants advocats joves sou a Tarragona, per fer-nos una idea?
Doncs mira, som 483.
Carai, exactes, 483.
És un connectiu molt gran.
El Col·legi d'Advocats de Tarragona, a quin territori representa?
Doncs mira, el Col·legi d'Advocats de Tarragona
és el partit de Tarragona,
que, diguéssim, geogràficament arribaria fins per al sud,
fins a la zona de Salou, diguéssim.
Per al nord fins, diguéssim, la línia que hi ha entre la Riera de Gallà i Altafulla.
I després està el Partit Judicial de Valls,
que també depèn del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Valls, que és bastant gran.
Valls, igual Múrcia, Montblanc, etcètera, etcètera.
I per últim està el Partit Judicial del Vendrell,
que és aquest baix Penedès,
que també és molt gran,
que, bueno, agafa, doncs, Calafell, agafa Llorens del Penedès,
tota aquella sèrie de territori que hi ha
i que depèn de, diguéssim, de la capitalitat del Vendrell.
És bastant.
Home, mig miler d'advocats gairebé per Tarragonès,
Alcàm i Baix Penedès.
Sembla que són molts, no?
Estem parlant de joves advocats.
Doncs sí, tenim que tindre en compte
que moltes vegades no només som els d'aquí,
o sigui, no tenim cap mena d'exclusivitat sobre el nostre territori,
perquè des de fa un temps,
bueno, sempre havia sigut,
però des de fa un temps encara d'una manera més oberta,
poden vindre advocats de tot arreu.
És a dir, si vol vindre un advocat de Santander
a exercir aquí en el Partit Judicial del Vendrell,
doncs l'únic que tindrà que fer
és comunicar-ho al nostre col·legi
i li tindran que donar, bueno,
la màxima autorització per portar-ho, no?
És una competència del dia a dia.
El que passa és que nosaltres juguem amb el factor aquest
que estem en la ciutat, estem en el partit,
i que potser sobre l'assumpte, doncs, coneixem més.
Però sí, el que és important també
és que d'aquestos 482 advocats joves que hi ha,
que no tots tenim, diguéssim,
la mateixa radiografia professional.
És bastant diferent, és bastant diferent,
que és un dels altres aspectes
que moltes vegades hem tingut problemes, no?
veiem que hi ha un llançament,
veiem que hi ha un impuls a partir d'una certa edat d'exercici
que potser no correspon amb el que és, doncs, els inicis, no?
I és difícil de conjugar.
Per això tampoc tenim una mena de problemàtica comú, no?
Que ens ajudaria, doncs, a estar d'una manera més amb una.
S'han de respectar les diferències.
Jo sóc el primer que ho entén així, no?
Però intentem, doncs, per exemple,
amb aquest partit judicial que deies tu,
intentem que hi hagi un repartiment de la feina, no?
I amb això tinc present que el Col·legi d'Advocats
és bastant oïdor, eh?
El que passa és que, clar,
sempre estarem molt més a prop nosaltres dels problemes nostres
que no potser, doncs, un col·lectiu tan gran
com és la resta dels advocats, no?
I per això estem.
El que no hi ha suposo, Javier,
no sé com funciona la professió en aquest sentit,
però és com una mena de borsa de treball.
Hi ha col·legis que tenen el seu departament de borsa de treball.
A Tarragona té un que coneixem i fa la seva via,
que està últimament bastant instruïda
per el que són les escoles de pràctica jurídica,
que és un òrgan que s'ha creat per als col·legis d'advocats
que funciona bastant bé
i que procuren, doncs, inserir
aquella persona que comença
en els diferents despatxos, gabinets,
empreses, assessories, etcètera, etcètera.
A veure, era un dels aspectes
que més o menys en temps,
no només aquest, sinó, per exemple,
el de la formació que necessita tot advocat jove,
que abans potser sí que era
més de l'àmbit del grup d'advocats joves.
Ara, en aquest aspecte de l'escola,
doncs, ha quedat, sobretot a nivell de tot,
de tota Catalunya i de tot l'estat espanyol,
ha quedat molt dirigit,
perquè realment són els que tenen més mitjans, no?,
en oferir un corolari d'aspectes
que no només es tocaran en les escoles,
sinó també, per a part, doncs,
a lo millor els mateixos professors,
doncs, en els diferents despatxos que hi hagi.
Cada vegada tenim més eines, no?,
però cada vegada s'anirà tancant més el tema.
És una cosa que s'ha de conjugar bé.
Com altres vegades, em sembla que hem parlat en aquest foru,
per res específic, eh?
Hi ha bastanta polèmica
i el que hem de fer és escoltar-nos tot i arribar,
sobretot,
sobretot que les persones que ja estan ficades
dintre d'aquesta intenció professional,
doncs, que no els hi afecti, no?,
i que realment això es posi en vigor
a partir d'un any,
a partir d'un temps en què l'estudiant
que vulgui fer dret ja ho sàpiga,
no mentre estigui estudiant
o quan hagi acabat la carrera
i que es trobi amb allò de cop i volta, no?
Funcioneu de manera autònoma, ja ho dèieu,
com a grup d'advocats joves dins del col·legi.
Teniu una persona, en aquest cas el propi president,
el Xavier Terrés,
forma part de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats.
Els advocats, quan us feu grans,
enteneu els joves,
justament perquè heu passat potser per la mateixa experiència,
ho dic en el sentit que sou grup autònom,
entenen d'alguna manera ja sensibilitat
per la problemàtica que pateix els professionals joves?
En termes generals, sí.
O després, quan un es fa grans, ja no se'n recorda?
Sí, sí, a veure, sí,
a veure, el que passa és que també...
Perquè també és possible, Xavier,
que abans l'accés a la professió fos més fàcil
i per tant els advocats ara de més de 40 o 50 anys,
en fi, hagin tingut una carrera professional més accessible,
no?
Sí, sí, efectivament és aquesta, no?
La, diguéssim, la realitat que es dona.
Som sentits, som escoltats, això sí que és veritat,
però clar, parteixen d'una altra situació
que era molt més accessible, no?
Sobretot les persones que normalment
estan dirigint ara els nostres col·lectius.
Suposo que no deu ser única i exclusivament
del món dels advocats, això, eh?
Suposo que deu passar en molts col·lectius, no?
Per això creiem nosaltres que tenim que estar més presents que mai, no?
Per especificar i per manifestar una i altra vegada
quines són les queixes.
Tots estem en el mateix món,
però suposo que ho patirem de manera diferent.
I és aquest el nostre missatge,
i és aquesta la nostra funció, la que tenim que fer, no?
Ens escolten, moltes vegades discrepem,
que és una cosa que, bueno, dintre del nostre foro,
si ja no discrepem els advocats, no sé qui podrà fer.
I, bueno, les solucions a vegades són preses en comunitat,
i unes altres vegades, doncs no, parcialment.
Però moltes vegades ens trobem,
i aquí a Tarragona se n'adona,
que molts dirigents actuals del nostre col·lectiu
i també molts dirigents en la resta dels col·legis d'advocats de Catalunya
han sigut membres dels seus grups d'advocats joves, no?
I això ens facilita molt la feina,
perquè s'han vist en aspectes similars,
no professionals, que estan molt bé,
però sí a l'hora de reclamar les coses, no?
Aquí a Tarragona jo no tinc cap mena de...
Cap mena de queixa, tot el contrari,
i bé, i sempre tindrem allà una discrepància,
que va, si em permets,
genero professional,
que, bueno, suposo que és la que ha d'estar.
Per cert, que ha canviat el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
on vam parlar en els serveis informatius el passat mes de desembre,
tenim l'Antoni Vives, no?
Efectivament.
És el nou degà,
amb el qual suposo que el grup d'advocats joves
s'intentarà mantenir la millor relació possible
de cara al futur més immediat, no?
Doncs molt content, el grup d'advocats joves,
perquè és un company amb una trajectòria col·legial,
bé, i molt bona, molt bona.
Havia sigut membre, també, en el seu temps,
de la junta directiva del grup d'advocats joves,
concretament, si no recordo malament,
havia sigut el seu secretari,
o sigui, un càrrec molt important.
I, bé, tenim una sèrie ja de converses fetes,
en una sèrie de projectes en comú,
que estem tots molt esperançats
i que esperem que siguin per al beneplàcit
de tots els advocats joves.
Javi, acabem ja, deies al principi
que esteu a punt de celebrar,
o voleu celebrar aviat els 30 anys.
Efectivament.
I heu pensat de quina manera, o no?
S'està projectant.
Volem fer-ho bastant gros, eh?
Volem fer una sèrie d'actes
i volem fer ressò per tota la ciutat
i, sobretot, convidarem a tots els tarragonits,
en el moment que ja ho tinguem projectat,
doncs, a participar-hi, de veritat.
Doncs parlarem d'aquests actes.
Mentrestant, cada dimarts continuarem
comptant amb la presència del col·lectiu
del grup d'advocats joves de Tarragona,
del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
amb el Xavier Terrés o amb el Víctor Roca
o amb altres companys que, més o menys,
cada dimarts també visiten els estudis
de Tarragona Ràdio per participar
en aquest espai setmanal.
Javi, bona rentrer.
Moltes gràcies a vosaltres.
Després de les festes.
Que vagi molt bé i fins al proper dimarts.
Fins al proper dimarts.
Adéu-siau, bon dia.