...
Pràcticament és un quart de dotze del matí
i nosaltres seguim amb de bandes al matí de Tarragona Ràdio
com cada dilluns a aquesta hora i amb aquesta sintonia
ens acompanya alguna de les persones responsables
de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Amb aquest centre cada dilluns fem un espai setmanal
per repassar algunes novetats o altres ingredients,
coses que puguem trobar d'interès a la pròpia Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui ens acompanya la Cristina Barber.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui ve ben sortida de llibres d'algunes coses que són novetat,
altres que no són precisament novetat
però que sí que tenen relació amb l'actualitat més immediat
en el món de la literatura.
I si n'hi ha alguna d'interès i d'actualitat
i que s'entra moltes vegades,
doncs això, l'interès de molta gent arreu del món
és la concessió del Premi Nobel de Literatura.
S'ha conegut el guanyador en els últims dies.
Es tracta d'un escriptor sud-àfricà de cognom Koetze
i de Koetze, justament, del Premi Nobel.
Comencem parlant, doncs, avui, no?
Doncs comencem pel Koetze,
que és un autor no desconegut del tot,
com ha passat d'altres vegades amb altres nobels,
que pràcticament hem d'esperar que es tradueixin
per conèixer una mica la seva obra.
En aquest cas ja hi havia un parell d'obres d'ell traduïdes
i la que ja vam comentar fa uns mesos aquí
en aquesta mateixa emissora
era l'edat del ferro,
amb motiu que se li va atorgar el Premi Llibreter.
I va ser una obra bastant extesa
pels aparadors de la ciutat.
La que avui portem per presentar-vos
es títula Esperant els bàrbers,
és de la col·lecció Clàssics Moderns
de l'editorial Edassa.
I aquesta obra,
seguint la mateixa trajectòria
que la que ja vam comentar,
la de l'edat del ferro,
ve a ser una obra alegòrica.
És una obra alegòrica
que ens presenta un món d'oprimits
i un món d'opressors.
No la situa en cap lloc concret,
no hi ha una situació geogràfica clara
ni un espai en el temps clar.
És una obra que a vegades retrocedeix cap al passat
i a vegades és futurista.
El que li interessa és la idea.
I en aquest sentit,
aquest autor,
aquest sentit de fer una alegoria
de l'opressió
i d'aquesta escriptura
una mica més idealista,
podríem enmarcar aquest premi Nobel d'aquest any
dins de la primera idea
que va tenir l'Alfred Nobel,
que es donés un premi,
que l'apartat literari dels premis Nobel
es donés a una obra
de clara inspiració idealista.
No sempre ha estat així,
a vegades s'ha donat el premi
a haver apès en altres motius,
a vegades motius polítics,
encara que no es digui.
La llengua en principi no hauria de pesar,
però a vegades pesa,
perquè no es dona una novel·la a una llengua
ni a un país.
Es dona a un autor,
però dels darrers anys,
no dic que no,
en llengua portuguesa no n'hi havia hagut cap,
se n'hi va donar el Saramago,
en llengua xinesa tampoc n'hi havia hagut cap
i els darrers anys també s'ha donat un xinès.
És a dir que,
a poc a poc,
van anar empesant altres motius,
jo crec que únicament els merament idealistes,
que l'Alfred Nubel va decidir una mica
per redimir,
per això va crear els premis,
per redimir una mica la seva culpa,
una mica empenedit d'haver estat l'inventor
de la dinamita.
Aquest autor sud-àfricà,
com dèiem,
el coetzer,
no és absolutament desconegut,
ja ho deies,
però tampoc és molt popular.
No.
Ara sí que es farà popular,
imaginem, no?
I suposo que llibres com aquest que portes avui
seran més amenats a la biblioteca.
Suposem que sí,
això esperem,
donar-los a conèixer,
ser un aparador,
perquè tothom conegui les obres
de gent que ara,
doncs,
merescudament,
salten a ser més coneguts,
salten a la fama d'alguna manera.
No hi ha moltes obres no traduïdes
de coetzer,
ni al català ni al castellà?
Coneixem aquestes dues,
una altra que no recordo el títol,
Esperant els bàrbars,
L'edat del ferro,
i se n'estan traduint més.
Segur que ara se'n traduiran més
amb aquest premi
que ha rebut aquest autor a coetzer.
L'escriptor aquest,
volíem recordar,
que és sud-africà
i que,
junt amb la Nadine Gordimer
i l'André Brink,
són els representants
de la més important renovació literària
de la literatura sud-àfrica.
S'han distingit,
a més,
si no recordo malament,
coetzer també s'ha distingit
per la seva lluita
contra el règim segregacionista
que hi havia a la República Sud-africana.
En fi,
aquí queda el Premi Nobel de Literatura,
coetzer,
amb aquest Esperant els bàrbars,
que el podeu trobar
a la Biblioteca Pública de Tarraona.
Però avui la Cristina
ens porta més llibres,
un parell de petitons,
podríem dir edicions de butxaca,
d'una nova col·lecció, no?
Efectivament.
Us he portat un parell de llibres,
de cinc que n'hi ha ja editats,
d'aquesta nova col·lecció
que es titula,
bé,
que és l'Editorial Destino
i la Universitat Pompeu Fabra,
que n'han engegat aquest projecte,
que es diu
Biblioteca Pompeu Fabra,
i que té com a objectiu
oferir els millors textos
de la literatura universal
traduïts al català.
El precedent serien
les obres d'edició
de l'Editorial 62,
que ja es van traduir
ja fa força anys,
que eren les millors obres
de la literatura universal.
En aquest cas,
hi ha nous títols,
el format és un format
de butxaca,
però amb tapa dura,
és a dir,
ni que sigui una col·lecció de butxaca
no dona la sensació
de ser literatura de quiosc,
dona la sensació ja
d'una obra bastant ben feta,
a més a més,
amb el seu passador
per aguantar el punt del llibre.
I entre els primers títols
destacaríem
les tragèdies
de Shakespeare,
que hi ha Hamlet,
el rei Lear i Macbeth,
amb la traducció
de Salvador Oliva.
Després tenim
les cròniques italianes
de l'Estendal,
amb traducció
de Javier Pericay.
El David Copperfield,
de Charles Dickens,
amb una traducció
de Joan Sellent,
després hi ha més cap aquí,
tenim Peludes,
d'Andrea Gida,
traducció de Núria Petit
i del Francis Scott Fitzgerald,
en aquest costat del paradís,
amb traducció de Josep Maria Folquet.
Josep Maria Folquet.
Jo el que destacaria
d'aquesta col·lecció,
jo i la intenció
dels editors,
evidentment,
és aquesta,
és donar
tanta importància
al traductor
com al propi autor,
perquè,
en definitiva,
l'obra que llegim
és la que ha traduït
aquest senyor
que ens figura
a la coberta.
Això ho posen
els mateixos editors
en la presentació
d'aquesta col·lecció,
ho recalquen,
que aquesta importància
que li volen donar
al traductor,
que fins i tot
l'assenyalen
tant a la portada
com a la coberta,
que moltes vegades
el traductor
passa desapercebut
i no figura
ni tan sols
a la coberta.
En aquesta ocasió,
sí,
i els traductors
han estat molt ben seleccionats
i, a més a més,
cada obra
la prologa
un especialista.
Suposo
que continuaran
més títols
i els esperem
que tinguin
força èxit,
perquè,
a vegades,
apropar-nos
als clàssics
també a vegades
per a la gent
que li costa
una mica més,
clàssics
i no tan clàssics,
si no hi ha una...
La gent busca bastant
el llibre nou,
no un llibre desgastat,
ja.
I crec que això
és una bona idea.
És una novetat
recuperar els clàssics,
a més amb traduccions
d'ara.
No estem parlant
que s'estiguin fent
una reedició,
això és important dir-ho.
No és una simple reedició
amb un canvi de cobertes
i de format del llibre,
sinó que són traduccions
fetes ara.
Són noves traduccions, sí.
I de clàssics
que, com comentaves,
a més hi ha obres
ben vàriades,
aquests cinc títols
que has comentat,
hi ha obres i continguts...
Són de diferents segles,
és a dir,
que no ens...
Parlem de clàssics
perquè no són d'ara mateix,
però ja són...
Mira,
els del segle XX
ja pràcticament
els considerem clàssics.
A vegades costa, eh?
Com nosaltres.
A vegades costa, no?,
que el lector
s'apropi a aquests clàssics,
potser tira més
la novel·la,
la narrativa contemporana,
la d'ara mateix,
la novetat recent, no?
Sí, a veure,
és lògic que així sigui,
que tinguis curiositat
per conèixer tot allò
que s'edita,
però a vegades
quan te demanen,
escolta,
jo vull un llibre
que m'expliqui una història,
però una història
que m'arribi,
llavors dius,
doncs escolta,
llegeix-te...
d'Ostoyeski,
per exemple,
i a veure si t'arriba.
Molt bé,
doncs aquí queden
aquests cinc primers títols
que també els podeu trobar
a la Biblioteca Pública
de Tarragona
en aquesta iniciativa
de la Universitat
Pompeu Fabra
i de l'editorial Destino
que té el nom,
que porta el nom justament
de Biblioteca Pompeu Fabra.
Unes altres novetats
que ens comentava la Cristina.
També n'hi ha,
avui ens porta un llibre
d'un autor
que dius que ha passat
una mica de sapercebut,
no?
Que no és gaire conegut.
Sí,
el Ramon Montón
va escriure
el Niàvit
i aquesta obra
li van donar
el Premi Enciclopèdia Catalana
de l'any 99
i l'hem recuperada
i l'hem portada aquí a la ràdio
perquè és d'aquelles obres
que a vegades la gent busca,
una història divertida,
una història sorprenent,
d'ambientació històrica
i com que en català
ara en surten,
n'hi ha poques,
però ara en surten
perquè hi ha autors com
El Salvador,
d'altres que han fet ara,
que s'estan traient obres
d'ambientació històrica,
però aquesta
és una història
basada en les aventures
d'un noi per a Europa
en l'Europa destrossada
de la Guerra dels 30 anys.
És una història d'aventures
entre l'Orient i Occident
barrejades
amb històries d'imaginació
i és una història
d'aquelles que podríem dir
que arrossega el lector
fins a la darrera pàgina.
Era per remarcar-vos
aquesta obra
que es titula
El Nièvit.
L'autor?
Ramon Montón,
editada per Proa.
Molt bé,
és de l'any 99,
premiada del 99.
Premiada de l'any 99, sí.
Doncs la recuperem
encara que sigui
quatre anys més tard
per a aquelles persones
que puguin estar interessats
en llegir alguna cosa
de novel·la històrica.
I parlant d'història,
avui acabarem l'espai
justament parlant
d'una història,
en fi,
i d'una obra
espectacular,
em sembla,
pel seu volum,
perquè de fet
són més d'un volum
el que ocupa
la història general
de Reus.
Sí, efectivament.
És una obra
d'aquelles magnes,
perquè és una obra
escrita amb cinc volums,
amb la col·laboració
de molts autors
del Camp de Tarragona,
és a dir,
que és d'aquelles obres
de referència
i de consulta,
i que convé
que la gent sàpiga
que això es troba
disponible
a la biblioteca,
a la secció de Tarragona,
justament,
i que és una obra
cara,
està editada
pel propi Ajuntament
de Reus
i d'adquisició
cara.
Els cinc volums
estan
estructurats
amb diferents
períodes històrics.
El primer
es titula
Dels orígens
fins a l'edat mitjana,
fins a la fi
de l'edat mitjana,
escrita per Jaume Massó
i Assequiel Gord.
El volum segon
és L'època moderna,
els segles XVI, XVII i XVIII,
escrit per Carles Maristany
i Jordi Andreu.
El volum tercer
és Una societat en abolició,
1800-1923,
escrit per Pere Anguera,
Albert Arnevat,
Maria Moïños
i Jordi Tous.
El volum quart,
Entre les dues dictadures,
escrit per Joan Maria Roig,
Joan Navalls
i Frederic Samarra
i Montserrat Duc.
I el volum cinquè,
La recuperació de la democràcia,
l'aportació a la literatura
per Antoni Gauvaldà
i Magí Sunyer.
Tot això va acompanyat
en l'edició
per una carta de població
de la ciutat de Reus.
És una obra
enquadernada en pell,
molt ben enquadernada
i que us espera
la biblioteca
per la consultar.
És una obra
gairebé de luxe,
podríem dir.
Sí, és una obra de luxe.
De fet,
és una obra per consultar,
per anar a la biblioteca
per consultar dades
o algun període històric
determinat
que et pugui interessar
en aquest cas
de la ciutat de Reus.
Exacte.
Cinc volums?
Cinc volums,
d'un preu aproximat,
m'ha semblat,
d'unes 60.000
de les antigues pessetes.
És a dir,
que no és una obra,
s'equipla totes les butxaques.
De publicació recent,
això sí.
De publicació molt recent,
sí.
És una edició d'enguany
promoguda,
com dèiem,
per l'Ajuntament de Reus.
Aquelles persones
interessades,
en consultar qualsevol aspecte
relacionat amb la història
de la capital del Baix Camp,
podrem trobar
aquestes dades
i aquesta informació
en aquests cinc volums
de la història general de Reus.
Cristina,
alguna cosa més?
Res més per avui.
Doncs,
així acabem avui
l'espai
de la Biblioteca Pública
de Tarragona,
que com sempre,
avui,
amb la Cristina Barbé,
ens ha portat
algunes coses d'interès
que podem trobar
en aquest centre cultural
de la ciutat.
Acabem, doncs,
l'espai de la Biblioteca Pública.
Gràcies, bon dia.
Adeu.