...
Jordi Bertran, molt bon dia, benvingut.
Una mica, amb unes veus rares avui, eh?
Sí, sembla una producció de...
Quina és la productora de l'Anna que dona,
perquè escolta, sembla una pel·li de dibuixos animats, això,
que fem tu i jo avui.
Ens estan doblant.
No som nosaltres, de debò, són els nostres égos.
Han baixat els angelets de Nadal i ens estan doblant.
Escolta, els angelets de Nadal,
tenen alguna cosa a veure amb la part més material del Nadal,
que és el tema de les loteries,
que és el tema que ens ocupa avui, d'altra banda?
En guany, estem molt materialistes en aquesta sèrie de programes de l'encs.
Sí, sí, vam anunciar-ho i, per tant, ho rematarem una miqueta, no?
Bé, d'entrada, si algun s'ha aficionat al joc,
a l'escola del programa possiblement li agradi,
però a algú li pot semblar que, evidentment,
tots els jocs d'atzar tenen uns possibles detractors.
En tot cas, estem fent una anàlisi més sociològica
d'aquest fenomen, que és una realitat bastant...
A més, a veure, no parlem de jocs d'atzar,
sinó que parlem de la loteria de Nadal.
Probablement sigui l'únic sorteig en el que participen
les persones que mai no juguen als jocs d'atzar, precisament.
Forma part d'una tradició com menjar torrons,
anar a la missa del gall, anar a veure la cavalcada
o fer cagautia o comprar un numeret de loteria de Nadal.
Sí, de fet, aquest joc d'atzar,
que en el fons el que busca és un guany econòmic dels participants
i també de l'Estat...
Però es desmarca de la resta de jocs d'atzar.
Sí, perquè ha estat ritualitzant, no?
Com la resta d'exemples de costums de l'any que posaves,
forma part d'aquesta ritualització del 22 de desembre, no?
Que fins i tot té un tempo, no?
És a dir, la gent es desperta ja amb els mitjans de comunicació,
que doneu informació, les cantarelles...
Amb el sobret allà posant tots els números i participacions.
Hi ha personatges que es veuen per la tele, no?
Allò de la tele de tota la vida dels senyors
que van disfressats i vestits amb amulets, amb coses...
Sí, sí, sí. És una mica això, no?
Bé, en tot cas, hi ha unes bases que estan com a bastant clares
i bastant anclades a la ancestralitat, no?
Sens dubte, la concepció màgica dels números
és una cosa que es perd, jo, amb els anys i amb els segles, no?
I és la base fonamental de la loteria, no?
És a dir, aquesta concepció màgica que tenen els números, no?
Tothom més o menys n'ha sentit parlar, no?
Des de la gent, doncs, més i tot a nivell, doncs, de lectures religioses
i els llibres sagrats, doncs, tenen un pes important, doncs, els números, no?
Els tenen en simbologies importants, no?
És a dir, en simbologies importants, però també els tenen en coses més quotidianes.
A l'antic testament hi ha diferents moments en què es resolen escenes quotidianes
a partir d'un joc de sort, és a dir, doncs, es pren una decisió moltes vegades
a partir d'una escena en què hi intervé l'atzarna.
Per tant, jo diria que això està molt imbricat fins i tot en temes religiosos, no?
I, per altra banda, hi ha, en el cas concretament del Nadal, de la loteria de Nadal,
hi ha una vinculació, doncs, que és evident, no?
A l'inici de l'any, i en aquest inici de l'any, doncs, hi ha tota una gran voluntat
i un gran desig d'il·lusió, però sobretot d'abundància, no?
És aquest inici de l'any, no?
Que, doncs, es marquen els regals amb el Tió, amb el rei, amb els grans àpats, no?
En el fons, tot això són símptomes d'abundància.
I la loteria, l'atzar, no és una altra cosa que aquesta idea, no?
De que comenci l'any, doncs, amb abundància.
Però la loteria, tal com l'entenem, no és un invent tan modern com pensem, tampoc.
No, a veure, la loteria, com anirem fent un repàs històric en aquest tema, no?
Però la loteria, a banda d'aquests exemples puntuals que trobem de l'Antic Testament, no?
En diferents llibres, no?
La paraula, la mateixa idea de sorteig, no?
Prové de la tradició greco-llatina.
És a dir, a Grècia sabem exactament que s'usa, hi ha aquesta paraula de sorteig
i concretament la nostra llengua, que és una llengua romànica derivada, doncs, del llatí,
o es pot fer una etimologia perfectament tant del català, doncs, com des del castellà,
ve d'un joc romà, que també es deia igual en grec,
el que passa és que el grec, doncs, té una altra tradició, que és les sortes, no?
Que vol dir sorteig, no?
I les sortes, hi ha diferents descripcions, no?
D'aquestes sortes, que, doncs, entre unes i l'altres, doncs, ens poden donar,
en funció de l'època, una idea molt semblant al que tenim avui en dia, no?
Des de moments en què hi ha una mena de varetes que estaven lligades juntes
i que cadascuna hi havia una inscripció, en un moment determinat,
doncs, s'extreia una per, doncs, tenir una resposta, per exemple, a un oràcul,
això ja havia, s'aplicava aquesta paraula, doncs, de sortes, no?
Fins a altres moments en què ja hi ha una mena de tauletes de fusta,
de roure, concretament diuen les transcripcions,
que les posen dins d'un cofre i es barregen per un nen,
per un nen, és a dir, un nen...
La cosa del salí de fons...
Sí, sí, no, ara sortirà concretament això, eh?
Per un nen que, en el fons, el que fa és extreure aquesta sort, no?
De fet, el fet que estéssim parlant de nens que feien aquest procediment
el teníem documentat perfectament a Grècia,
allà on fins i tot es busca que els nens, doncs, siguin d'una edat determinada
i, doncs, que els seus pares estiguin vius,
és a dir, una sèrie de característiques que propiciaven la sort,
és a dir, aquesta tradició del nen extractor, podríem dir, de la sort,
doncs, això és una cosa que remunta a Grècia, no?
Però és perquè porta sol, però també, doncs, perquè projecta aquesta cosa de la innocència, no?
Exacte, jo crec que és la barreja de les dues facetes, no?
Però, vaja, etimològicament la paraula l'hem de remuntar ja a Grècia i a Roma
i, per tant, doncs, crec que això ens dona idea de la transcendència històrica, no?
Després, podem trobar diferents elements, no?, per arribar a perfilar la nostra loteria actual.
Un cas dels més coneguts era un sorteig que es feia durant les festes saturnals.
Les festes saturnals, recordem que són aquestes festes en honor de Saturn,
del rei Saturn, del Déu Saturn, perdó,
que d'una manera o altra s'han vinculat a la celebració del Carnaval,
a tenir el Carnaval també com un període molt ampli, no?,
que comença precisament a Nadal i és per llonga fins a final del Carnaval actual, podríem dir, no?
Bé, en tot cas, en aquestes celebracions de les saturnals,
en què hi ha un rei fictici, que és el rei del Carnaval,
hi ha uns àpats opulents i en aquests àpats es fan sortejos
en els quals es pot veure que es passa des de sortejos que podríem ser molt senzills,
d'elements gairebé intrescendents, fins a una evolució molt, molt important
que ens porta a l'època de l'emperador César August,
en què veiem que ja hi ha regals d'una importància econòmica molt alta,
fins i tot en alguns moments determinats es veu que l'imperi el que fa és jugar
amb aquesta loteria lúdica, podríem dir-ne, no?, de manera que incentiva que per motiu d'aquestes festes
la gent ja tingui una aposta important. Per què?
Doncs perquè podríem dir que 50% els regals són inofensius, sense gairebé cap valor econòmic,
però en canvi l'altre 50% tenen un valor econòmic molt alt, no?
En el fons el que veiem ja en l'imperi romà és una característica actual de la loteria,
que és que és el mateix estat el que fomenta el joc.
Sí, sí, i que treu els seus beneficis.
Exacte, i per tant això és una qüestió, doncs, podríem dir que en aquesta fase d'antecedents, curiosa.
No hem comentat mai, perquè precisament no havíem parlat de jocs d'atzar,
però en aquests elements de les Saturnals, doncs, és curiós que hi hagi aquest joc de l'atzar,
perquè ens ha passat moltes vegades, jo diria que ha desaparegut, no?
Després, aquí hi ha un gran període en què no tenim noves notícies fins a l'edat mitjana,
on sí que es veu que hi ha, jo diria una mica aquella imatge de pel·lícula,
en què es veu un gran mercat amb molta gent al carrer, no?
I que avui en dia podríem trobar també, doncs, en qualsevol mercat d'aquestos de carrer,
o si anem cap a la tradició musulmana, amb els grans zocos del món musulmà, no?
Aquestes rifes populars al carrer, no?
És la rifa, eh?
Exacte, és una altra paraula important, i a més molt pròpia també, doncs, de Catalunya.
En tot cas, jo diria que és el moment en què sí que hi ha una multiplicació dels sortejos, no?
És a dir, es desvinculen fins i tot dels elements oficials, i a l'edat mitjana hi ha usos i abusos, no?
Recordem que en un dels programes d'aquestos que hem anat fent de Nadal, ja,
parlàvem en un moment determinat que a l'edat mitjana els regals s'arriben a multiplicar de tal manera
que moltes de les notícies que coneixem de la tradició d'aquesta època venen donades per als accessos en regals.
Doncs exactament passa el mateix amb les rifes populars, no durant només el Nadal, sinó durant tot l'any, no?
És que ara al voltant de la loteria de Nadal, mira si s'enfant de rifes, també.
Sí, sí, sí, clar.
A l'Ondes pel viatge de fi de curs, la botiga de no sé què, és a dir, entre una cosa i una altra...
Aquí entraria la connexió, crec important, i en aquest, podríem dir, vocabulari de lotos i dels rifes que farem avui, no?
El concepte de participació, les participacions actuals que fa la gent, que fan les empreses, les associacions, les famílies, els amics, els centres de treball, etcètera, etcètera...
Aquestes participacions que, en el fons, analitzades amb fredor, és una cosa, podríem dir, absolutament...
És una il·legalitat tolerada, no?
Fraudolenta.
Fraudolenta, totalment.
De fet, n'hi ha, n'hi ha després, a vegades s'ha detectat que hi ha casos fraudulents, no?
Però aquestes participacions no són una altra cosa que el manteniment d'un costum d'aquestes rifes més populars del segle XIII,
o segle XIII, segle XIV, que és en aquesta època de l'edat mitjana, on es té molta documentació sobre això.
Precisament, hi ha un intent molt posterior, perquè la loteria com a tal, doncs, tardarà encara segles en arribar, de regular tot això, no?
Però les paperetes de Nadal, la rifa de Nadal, en el fons, el que manté és aquest esperit medieval, podríem dir, de la participació de la rifa, no?
A partir d'aquí, doncs, es pot anar veient com evoluciona, com s'instaura, no?
De fet, en el segle XV, ens hem de situar en una Europa on hi ha moltes més connexions, a vegades, que en les que podem pensar inicialment, no?
Però jo he buscat alguns casos, no? Per exemple, a Flandes, doncs, trobem que en el segle XV, els sortejos ja s'utilitzen per part de l'Estat per finançar obres públiques, no?
És a dir, en el fons, es busca la justícia...
Obre social.
Sí. Bé, social i pública.
M'enfreixo que es financen infraestructures, exactament igual que passa avui en dia amb les loteries de l'Estat, no?
També ja es va considerant que hi ha un increment progressiu dels premis,
i comencen a donar-se premis de manera encara, doncs, més abundant que en el món dels romans, podríem dir.
O sigui, hi ha trofeus de plata i elements d'aquest tipus, no?
I la cosa va progressant, no? És a dir, en l'imperi de Carles V, per exemple,
per trobar monarques ja amb una clara vinculació també, doncs, en Espanya,
es pot dir que hi ha una extensió enorme de valuteria, és a dir, comparem xifres,
que no les donarem per no avorrir aquí els oients,
però si comparem les xifres que es tenen, doncs, de 100 anys abans amb les del 1526, per exemple,
doncs, es veu que hi ha un increment enorme, no?
I hi ha la introducció d'això que tu deies, de l'aspecte social, no?
Carles V, el que sí que fa és intentar contrarrestar una mica aquesta dimensió d'obra pública
de la qual se destinen els guanys que fa l'Estat,
i introdueix una part d'obligació perquè allò de l'1% cultural, no?, a vegades,
o del que es dona avui en dia, doncs, pels països subdesenvolupats o pel fons social, etc.,
doncs, una mica això es diu la part proporcional, doncs, per als pobres, no?,
per la gent desvalguda que es va introduir, no?
I Carles V va introduir la nocia més moderna de la loteria tal com l'entenem ara.
Sí, jo diria que és el primer concepte clar, no?
I després hi hauria tot el mecanisme, no?
També penso que és important el mecanisme, el país que el desenvolupa o la zona que el desenvolupa més,
perquè no és un país unificat encara, és Itàlia, concretament el sud d'Itàlia,
no sé si això té a veure alguna cosa amb l'esperit, a vegades una mica, podem dir,
anarquic i a vegades mafiós que hi ha al sud d'Itàlia encara avui en dia,
però hi ha totes unes dinàmiques que es van agafant des del que se'n diu el loto,
aquí ve la paraula loto, loteria, concretament prové de l'italià,
i concretament la història diu que és precisament per via italiana, des de Nàpols,
que es porta això cap a la zona de l'estat espanyol, concretament des de l'estat napolità,
fins a l'estat espanyol s'importa el sistema, fins al punt que la primera vegada que l'estat espanyol
com a tal organitza una loteria, podríem dir ja el concepte modern,
és el 10 de desembre del 1763, no és la loteria de Nadal encara, el 10 de desembre del 1763,
i arriben tota una sèrie de funcionaris de la cor napolitana, de l'estat napolità,
per organitzar tot aquest procés. En el fons, això no és una altra cosa que un intent
de reordenació de totes aquelles múltiples rifles populars que havien existit o que existien.
De fet, el sistema espanyol d'aquella època està absolutament copiat del món napolità.
No és exactament el mateix que avui encara, però té aquesta influència.
Hi ha algunes coses curioses, estem parlant del 1763, uns 30 anys més tard,
apareix per primera vegada al Col·legio de Sant Indelfonso, que tu comentaves.
Ja al 1600 i alguna cosa?
Sí, el 1796, com a mínim és la notícia que hem pogut recopilar aquí,
hi ha un procediment que explica com va fer la loteria en aquell any,
és una mica d'anècdota això, diu,
en seguida, ja està parlant d'unes 90 boles que es posen dins d'una mena de caixa,
diu, en seguida aquesta caixa la cierra el expresado señor fiscal Conllave
i per un dels porteros de la direcció, se mueve, vuelve i revuelve desordenadament
fins que, per el senyor ministro que preside el acte,
se fa la señal con la campanilla.
Llavors, un muchacho, com de uns 7 anys d'edat,
que és del Col·legio de Sant Indelfonso, vulgo de los doctrinos de aquesta corte,
el qual se presenta al acte d'extracció amb una túnica de damasco blanca galoneada de oro,
que li cubre desde els hombros hasta els pés,
i una peluqueta també blanca i rizada, a la manera dels nens napolitanos,
després d'haver-se persignado y manifestado al público su mano derecha,
libre y desembarazada de cosa alguna,
la mete dentro de la arquita por la puertecita redonda,
que se abre en la parte superior,
y tomando una de las 90 boles, doncs...
Imagina't, quin panorama, pobra criatura,
amb aquella túnica de damasco i la perruca i tot plegat.
En el fons, aquí el que veiem és aquesta connexió de Grècia amb Nàpols,
i de Nàpols, al final, amb l'estat espanyol.
És a dir, es produeix aquesta transacció, no?
I des d'aleshores, doncs mira com fins ara, no?
No, exactament, com fins ara, no.
De fet, el 1799 es fa la primera loteria de Nadal,
i després, en el 1812, després de la Guerra d'Independència Espanyola,
hi ha, podríem dir, una modernització de la loto napolitana,
podríem dir que es converteix en una loteria moderna, no?
Similar a l'actual, però, curiosament, de procedència...
O sigui, el primer país que va modernitzar aquest sistema de sorteig
va ser Mèxic, i arriba aquí a través d'una influència americana,
és molt diferent, no?
Bàsicament, el que es va pretendre en aquesta reorganització,
per això, precisament, es van organitzar alguns sortejos extraordinaris,
entre altres, es va potenciar el sorteig extraordinari de Nadal,
es va intentar resoldre les penúries que havia generat,
doncs, precisament, la Guerra d'Independència de principis del segle XIX, no?
Però, vaja, que...
I després, també, d'aquell període,
hi ha un altre terme que és molt curiós, no?
Que és això de la grossa de Nadal, no?
Sí, que correspon a una fotografia que tens aquí.
Bueno, és que una fotografia...
Bueno, és un dibuix...
És un dibuix que...
D'un senyor molt gras, molt gras, molt gras,
que es deu referir al gordo de Navidad, no?
Es deu referir.
Que és ple de números, no?
És a dir, durant un llarg període,
que és aquest de finals del segle XVIII fins a mitjans del segle XIX,
si no m'equivoco,
es van emetre aquestes...
aquestes bulletes del sorteig...
de sortejos de luteria en general,
doncs, a través d'una imatge que era com una mena de capgros, de nano,
que era el nano de la sort, no?
Que era una persona grossa,
plena de números i de boles del sorteig, no?
I que, d'una manera o altra,
es va popularitzar durant un gran període, no?
Per tant,
aquesta imatge que va existir durant molts anys,
doncs,
és la que, en el fons,
és la que va donar el nom del gordo,
o la grossa, no?
Que, en el fons,
també és una mica allò del senyor que surt ple de botons, no?
Ah, sí, sí, sí.
És una mica aquesta imatge,
però en lloc que sigui molt esquifit,
doncs,
els oients haurien d'imaginar un senyor molt opulent, no?
I, en el fons,
és aquesta idea d'on surt tota aquesta tradició, no?
De fet,
hi ha un...
un edita,
jo per clica,
que en aquest cas és un edita,
no sé si és popular,
però, en tot cas,
la primera d'aquesta constància que la va dir va ser Carles III,
el rei Carles III,
a finals del XVIII,
va dir que el que juga molt és un boig,
però el que no juga res és un tonto, no?
És a dir,
que facis el que facis...
Bueno,
però, bueno,
suposo que intenta traslladar aquesta imatge intermitge, no?
És a dir,
que el joc en excés,
doncs,
és dolent,
però que la rifa 2 de Nadal,
en el fons,
és...
És el que diem,
més enllà del tema del joc,
la rifa de Nadal,
la loteria de Nadal,
sí que és d'aquelles que gairebé participa a tothom,
fins i tot aquelles persones que no tenen per costum jugar,
els jocs en Nadal.
I són moltes les persones
que ja comencen a posar la seva branqueta de Julibert
davant de la imatge de Sant Pancràs,
que diuen,
doncs,
que té debilitat per a aquests jugadors
i que els hi atorga la qualitat
o la sort,
la fortuna d'aconseguir
algun que el treguant jugant a la loteria.
Just abans d'entrar,
estava fent un cafè
i hem passat una persona pel meu costat
i ha vist que estàvem amb diverses...
Clar,
la documentació que portem,
hi ha imatges de dècims i tal.
Diu,
que estàs preparant,
que tens un manual
per veure quin número has de comprar.
Perquè també surten supersticions
i coses al voltant d'això,
que el tema superstició
no l'hem tocat avui,
avui més aviat hem mirat
l'evolució històrica.
Mira que ja no m'he recordat,
el que passa que
quedaré molt malament
perquè no recordo el títol,
però hi ha un relat breu de Borges
que parla d'un país imaginari
en el que hi ha una loteria.
La diferència amb la nostra loteria
és que et pot tocar un premi,
però també et pot tocar un tàstic.
Ah,
és per reflexionar
aquesta idea també.
Jordi Bertran,
com sempre ha estat un plaer
i t'esperem la propera setmana.
Molt bé.
Adéu-siau, bon dia.