.
Ara passant cinc minuts i mig,
en de dos quarts d'una abandonem l'apartat
dedicat a l'actualitat de la llengua
i parlem des d'aquest espai, des de Prisma d'Immigració.
Un espai que realitzem cada dimecres al matí de Tarragona Ràdio
amb la col·laboració del Pla Comarcal
d'Integració dels Immigrants i la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira i Virgilí.
Un espai que pretén donar una visió àmplia
del fenomen de la immigració en general,
però en particular aquí, al Camp de Tarragona.
És un espai que, si vostès ens acompanyen habitualment,
intenta adoptar diferents formats.
La conversa, la taula rodona, però també el reportatge,
perquè és la manera més directa d'acostar-nos a un fenomen quotidià,
com és el dia a dia a les aules de les escoles de primària
de la nostra ciutat.
Quins mecanismes, quines estratègies s'utilitzen
per facilitar la integració des del punt de vista lingüístic,
però també en general dels nens i nenes estrangers
que arriben aquí a Catalunya.
Aquesta experiència l'ha viscut durant un dia
Marta Montagut a l'Escola Pública del Serrallo.
Escoltem el següent reportatge.
La integració dels alumnes que venen de fora i que no parlen el català
és un problema a solucionar en els centres educatius de Tarragona.
Han sorgit diverses iniciatives que ja estan en marxa des del mes de setembre.
Entre aquestes, per exemple, tenim un programa pilot de classes de reforç
fora de l'horari lectiu, on els alumnes estrangers o amb dificultats amb el català
poden disposar d'un professor que els hi dona un cop de mà amb els deures de cada dia.
Un dels col·legis tarragonins que acull aquesta iniciativa
és el Col·legi Públic del Serrallo.
A més a més, aquest centre educatiu també té, des de fa anys,
i com a part de la seva oferta pedagògica,
un taller de llengua catalana per nouvinguts durant l'horari lectiu.
El matí de Tarragona a ràdio vam tenir l'oportunitat d'acostar-nos
a aquestes dues propostes educatives
per tal que la llengua catalana sigui una eina d'integració social i cultural.
Em dic Claudio Pérez, soc director del Col·legi Públic del Serrallo de Tarragona.
Parlem primer del programa pilot de les classes de reforç.
La delegació territorial d'ensenyament d'aquí de Tarragona,
doncs aquest centre i un altre més de Tarragona i dos de Reus i un de Valls,
estem experimentant una hora més de professorat amb els alumnes de segle superior.
L'estructuració és així, se fa de dilluns a dilluns, una hora més.
Nosaltres tenim l'horari que acabem a les 4 i mitja de la tarda,
és a dir, a les 4 i mitja, i llavors ampliem una hora més,
és a dir, de 4 i mitja a 5 i mitja.
Únicament van els alumnes del segle superior,
és a dir, 5 i 6 de primària, d'acord?
Dos dies 5 i dos dies 6.
En principi, diríem que la normativa que ens van donar
des de la delegació territorial és l'única i exclusivament per a l'estranger.
Per què? Perquè tot, absolutament tot, se fa en català, una hora.
Per què? Per intentar donar-li oportunitat als nens, estrangers,
a que s'habituen a la nostra llengua,
perquè resulta que la llengua d'aprenentatge en el centre és el català.
És a dir, és la premissa número 1.
N'hauria un altre circumstàncies, com per exemple,
que aquests alumnes, podria ser que a casa seva no tinguéssim l'estructura,
per exemple, per fer-los deures o per estudiar.
Doncs al col·legi li facilitava aquesta estructura.
És a dir, que aquest professor, a banda que ho fa tot en català,
doncs les ajuda a l'hora de fer els deures
o a l'hora d'ensenyar-les a estudiar,
perquè el professor que anem tots tenim en concret és un mestre.
És un mestre i està fent una carrera universitària.
A banda d'aquest diplomàtic magisteri,
està fent una carrera universitària.
És a dir, que penso jo del punt de vista,
sobretot als pares que fins ara he preguntat,
estan contentíssims.
I els professors, els tutors igual,
perquè alumnes que difícilment estudiaven a casa,
per les circumstàncies que fesien,
i no feien els deures,
doncs ara cada dia porten els deures,
cada dia,
tenint en compte que l'únicament van dos diners a aquesta classe,
però potser això les ha fet entrar en la normativa
que encara que no vinguin a aquella classe,
doncs han de fer-los deures pel dia següent.
S'ha creat l'hàbit i això...
Vamós, jo en resum,
els tutors de 5 i 6 anys estan contentíssims d'aquesta aula.
Hola, jo em dic Ferran Albiach,
tinc 22 anys,
he estudiat magisteri d'educació física
i actualment estic acabant el segon cicle de pedagogia.
Ara mostrem el col·legi del Serrallo
i m'ha tocat l'hora de reforç escolar
als alumnes de cicle superior.
Aquí l'objectiu principal
és que ells tinguin un espai
per a poder fer els deures del dia
i poder repassar
el que han fet durant el dia o durant la setmana.
Este és un primer objectiu.
El segon objectiu és que ells parlen en català
i d'esta manera
puguen tan verbalment
com a escritura
practicar el que és la llengua catalana.
No hi ha aquest alumne remolón
que no vulgui quedar-se...
No, no han trobat...
Potser a lo millor els mateixos
ja t'estudien que una de les coses
que han trobat més positiva
és que van a punt d'agafar l'hàbit
de fer els deures.
És a dir, ells sabien
que el dia siguen al col·legi
tindrien problemes amb el professor
a tothom perquè no havien fet els deures.
D'aquesta manera fan els deures.
I a més a més
és que tenen l'ajuda per fer els deures
o estudiar.
M'entens?
Potser a lo millor...
Jo no he tingut per part d'ells
cap queixa en aquest sentit.
És a dir, un que no es vol quedar
o un que ha fallat.
No, fins ara portem més d'un mes
i no hi ha cap falta de cap nen.
Jo el que he pogut comprovar
és que estan contents
perquè marxen d'aquí
i si no tenen tots els deures fets
tenen gran part dels deures fets.
I ells ja, quan els acaben,
pensen, ara podré anar a casa,
podré jugar,
o podré anar al parque,
o podré mirar la tele,
i ells t'ho diuen,
de dir, oh, que bé, ja està,
i tanquen el llibre,
i que bé, ja està.
Els que no tenen temps d'acabar
també ho diuen,
mira, veus,
si això ja ho tinc
i tot el que més ja ho acabaré a casa.
Vull dir que ells,
tot i que és una hora
que es queden aquí,
jo pel que he pogut comprovar
se ho agafen,
se ho prenen en ganes.
I és que aquestes classes
són necessàries
donat el volum de nouvinguts
i la seva diversitat
de procedència,
tant de fora
com de la resta de l'Estat.
Ara estem aproximadament
al centre,
països, tenim 13 països,
13 països,
i d'alumnes tenim un,
entre el 30 i el 33%
de matrícula són estrellers.
El que passa,
magrebins no n'hi ha gaire,
perquè s'estan últimament,
en els dos últims cursos,
tant que s'estan desplaçant
cap a l'arrel de Torreforta,
s'estan desplaçant,
i pràcticament de magrebins,
o sigui, de marroquins,
marroquins, marroquins,
me penso que tenim solament 4.
De països de l'est
tenim almenys,
6.
Ara, últimament,
l'última oleada
és de, diguem,
del cono sur,
Argentina, Uruguay, Paraguay.
En principi,
van vindre molta gent
de Colòmbia,
Ecuador,
Colòmbia, Ecuador
i Bolívia,
i per ara,
no s'estan venint d'Argentina,
Uruguay, Paraguay.
A veure,
aquí, en aquest moment,
hi ha un nen que és de Xina,
Ecuador,
i hi ha altres de Marroc,
també.
soc 10 múnes,
10 anys,
vinc de Marruecos.
T'ha costat parlar el català
quan vas arribar aquí?
Et va costar molt o no?
Sí.
És molt difícil?
Un poquet.
I tu sabies que aquí
es parlava català
o no en tenies ni idea
quan vas arribar?
No.
I què és el que t'agrada
d'aquesta aula?
T'agrada estar aquí?
Sí.
Per què?
Perquè jugar a comia amics,
jugar a futbol,
estudiar,
fer totes coses.
I aquí, clar,
fas els deures
i després,
quan arribes a casa,
ja no has de fer res?
No.
I què fas a casa?
Jugar, també?
Jugar al PlayStation 2.
Tens el PlayStation 2?
Hola,
i quin joc t'agrada més?
A futbol.
A futbol.
Sí, tu jugues a futbol al col·le
i quan arribes a casa
jugues a futbol davant de la pantalla, no?
Sí.
A futbol a totes hores.
Sí.
De gran que vols ser futbolista.
Sí.
Moltes gràcies.
Gràcies.
M'he dit Chuei
i soc de Xina.
Chuei,
tu sabies que aquí
es parlava el català
quan vas arribar aquí a Tarragona?
No.
No.
I et sembla molt difícil?
No.
No?
No gaire.
No gaire?
I això,
tothom diu que és una llengua
molt difícil.
El xinès és més difícil que el català?
Sí.
La lletra és molt difícil.
Jo no sé tant.
I què fas quan surts d'aquí?
Me voy a casa.
I jugues a casa també?
No?
Continues fent deures a casa?
Quan hi ha deures,
sí,
si no,
no sé si.
Tinc 9 anys i em dic Vanessa
i venim de Santo Domingo.
De Santo Domingo.
Tu, Vanessa,
clar,
tu sabies parlar molt bé el castellà,
no?
I tu arribes aquí
i et diuen
és que aquí hi ha una llengua
que es diu català.
Tu sabies alguna cosa del català
o no sabies res quan vas arribar?
Sí?
Sí?
Sabies que existia?
Sí.
I què et sembla?
Difícil?
Fàcil?
Fàcil.
I ara què estàs fent?
Explica'm-ho.
Matemàtiques.
Matemàtiques.
T'agraden les mates?
No.
No.
Què t'agrada?
Plàstica.
Vinc de Colòmbia
i em dic Jonathan.
I quants anys tens Jonathan?
10.
10 anys.
Molt bé.
Quant de temps fas que estàs aquí a Tarragona?
3 mesos.
3 mesos.
L'has trobat molt difícil el català?
Un poquet.
Tu sabies que existia?
Quan vas arribar aquí
tenies alguna idea
que aquí es parlava el català
i no el castellà com a tot arreu,
com a la resta d'Espanya?
No.
No?
No.
I què vas pensar?
Hola.
Sí, que me he impresionado.
Me he sorprendido.
Sorprendido.
I aquí què haces?
Quins són els deures que fas aquí?
Matemàtiques.
Estàs content de venir una hora més a classe?
Sí.
Sí? Per què?
Perquè si no tienes deures per a casa.
I en casa què haces?
Jugar a la Playstation 1.
I quin joc t'agrada més de la Playstation?
UB Rally 2.
Perquè després també tenim gent que és de nens que són de Madrid,
de Màlaga, Múrcia i d'altres indrets d'aquí, de l'estat espanyol.
Roger.
Roger.
Roger, d'on ben Roger?
De Cartagena.
De Cartagena. I com és que no parles gens de català?
Que no t'agrada el català?
No t'agrada el català.
Per què?
Perquè no l'entenc.
I a mi sí que m'entenc.
Sí.
I què fas aquí a la classe?
Deures.
Deures. I quan arribes a casa, a què? A jugar?
A veure la televisió.
A veure, quins deures estàs fent? Explica'm.
Matemàtiques.
I tu creus que d'aquí a final de curs el català el portaràs bé o...
Jo creus que sí.
Tu creus que sí?
Sí.
Amb els teus amics què parles castellà?
Castellà.
Sempre.
Sempre.
Com podeu comprovar, les aules de reforç són una bona manera no només d'aproximar-se a la llengua catalana,
sinó també d'agafar l'hèbit de fer els deures.
Parlem ara de l'altra iniciativa que us comentàvem respecte a propostes
perquè els alumnes estrangers aprenguin català.
Estem parlant del taller de llengua que el Col·legi del Serrallo porta en marxa des de fa un temps.
Un taller que, com el propi director ens indica, va ser fruit de les reivindicacions
de diversos centres educatius de la ciutat.
Entrem a conèixer precisament aquesta iniciativa.
Com que resulta que a banda d'aquesta hora de més classe que tenim,
tenim una professora única i exclusivament que atenien aquells alumnes.
No sé si tu te recordaràs que l'any passat hi va haver una moguda aquí a nivell de Tarragona
en què diversos...
Bueno, vaig començar jo, però no és una tonteria.
És a dir, els meus companys de direcció de Tarragona me van acompanyar i van presentar la dimissió
perquè estaven rebent alumnes de procedència estrangera
i la delegació no es feia gaire cas.
i, bueno, diríem que jo vaig fer una mica de protesta
i en aquests moments jo tinc un professor de més únic i exclusivament
no per a aquests alumnes que jo estic parlant d'esta hora de més, no, no.
És que ara t'ensenyaré una classe que solament funciona amb alumnes estrangers
durant tot el dia.
És a dir, tot el matí, perdó, tot el matí.
I t'agafen nens des de primer fins a sisè.
En l'única condició d'ensenyar-los el català per intentar habituar-los ràpidament a llengües d'aprenentatge.
Entens?
I jo t'he puc demostrar ara, no t'he puc demostrar ara, ho pots veure tu.
Nens de l'és, com parlen en el català.
Ara, si vols, veuràs la classe, la professora, tutora, i ja ho veuràs.
Soc Pau Torrents, del programa d'educació compensatòria, aquest any en el PANE,
que és atenció als alumnes de nacionalitat estrangera,
i estic a l'escola del Serrallo amb un taller de llengua.
Aquí, doncs, estan en petit grup.
Els altres han marxat perquè era l'hora del pati i havien d'esmorzar,
i s'hi troben a gust, i la classe és més distendida, no?
És més familiar, i com veus hi ha coses de diferents cultures penjades per la paret,
respectant la cultura de cada un d'ells,
i procurant que, de mica en mica, tot jugant,
i d'una forma el més divertida possible, fer català.
Sempre hi ha recolzament amb la llengua escrita,
però aquí, generalment, tot ho comencem amb moral.
Per exemple, ara estem fent el cos humà, veus?
Allà tenim el moral del cos,
després tenim materials del cos,
que a través de jocs els anem treballant,
i si haguessis vingut una mica abans,
doncs ens haguessis vist aquí saltant i ballant,
perquè estàvem fent el cos.
Llavors ells fan de professors, jo faig d'alumne,
i ens anem intercanviant, en un grup de quatre,
i estàvem molt bé.
Si mires la porta de la classe,
veuràs que a fora hi ha un mapa amunt,
i aquí tenim totes les nacionalitats que tenim aquest any aquí.
Hi ha de Xina, d'Uruguai, Bulgària, Marrocs,
això ho han fet els nens, eh?
Això ho han fet els dos de sis, eh?
I dins d'aquest taller ens trobem amb curiositats.
Per exemple, la reacció dels alumnes i els pares
que no sabien que a Catalunya es parla el català.
Ens ho explica la Pau.
Són diferents.
Per exemple, pel llatino-americà que ve a Espanya,
la madre pàtria,
no entenc que la madre pàtria no es parli la llengua que parla ell.
Això ja és un xoc.
Ja ve el pare i et diu,
oiga, mire, niño que hable la llengua de verdad, eh?
Això també es passa amb els magravins.
Els magravins, abans de venir el pare,
i deien això, la llengua de veritat.
És clar, perquè ells són de molts de parla bé de ver,
que no és llengua oficial.
Llavors, entendre això és difícil.
Els xinos ja ho entenen més,
perquè ells tenen tantíssimes llengües
que hi ha una més, no els ve d'aquí, com aquell qui diu.
Els hi costa més de parlar,
però després hi va deixar el xiu...
No, el xiu guai ja no ve avui.
Ha vingut abans, el xiu guai,
que no parlava res quan vam començar el curs,
i és un nen de l'any passat, de finals de l'any passat,
aquest any s'ha despertat aquí a parlar.
És clar, aquí, a través del joc,
o juguen i per jugant de parlar.
O sigui, que no el toca cap més remei.
També hi ha diferències en la formació dels alumnes
depenent de la seva procedència
i el seu procés d'escolarització.
Això depèn.
Per exemple, els nens que venen del Marroc, sí,
que és molt diferent.
I pel nen de la Xina,
també, si és que ve escolaritzat des de Xina.
Però si ja fa temps que és aquí, ja és diferent,
és si ja porto un temps fora.
Perquè, per exemple, al Marroc hi ha una disciplina
amb càstig corporal.
Després, doncs,
les classes estan superpoblades,
han de fer torns de dia i de matí i tarda.
Els nens que venen de Sud-amèrica
en tinc de tota manera.
Tinc nens, doncs, amb un nivell molt bon.
Per exemple, els dos que hi ha d'Uruguai
tenen un nivell molt bo.
D'altres, no tan bo.
O sigui, depèn.
Tinc de tot.
Hi ha de tot.
Hi ha nens que no han tingut
una escolaritat seguida
perquè venen d'un poble,
que ha passat la guerrilla,
que l'escola s'ha tancat,
etcètera, etcètera.
I en aquests projectes
tota la gent del col·legi
t'està molt coordinada.
Mira, ara ve la Maria Rosa,
la cap d'estudis.
Feia molta falta al nostre centre,
al taller de llengua,
i esperem que no sigui el darrer any
que ens ho donin.
A més, la professional que ja és número 1,
vull dir que ens va molt bé.
Nosaltres, com a centre,
ja havíem adaptat
una aula d'atenció a nouvinguts,
que era aquesta mateixa,
però tot a nivell inters,
sense més personal.
Ens havia funcionat molt bé.
i això farà 4 anys, 4 o 5 anys,
i aquest any ens ha vingut de perles
perquè la quantitat de nouvinguts
és substancial.
Voleu conèixer els alumnes del taller?
Hola, soc Dimiter,
tinc 9 anys i soc de Bulgària.
Ets a Bulgària.
Quant de temps fa que parles català, Dimiter?
Unos 3-4 mesos.
3-4 mesos?
Doncs el parles força bé, no?
T'agrada?
Sí.
I amb els amics què parles?
Català i espanyol.
Català i espanyol.
I aquí a la classe què feu?
A veure, explica'm com són aquests tallers,
que m'han dit que són molt divertits.
Doncs aquí fem coses
de dibuixar,
d'adivinar,
d'escriure,
d'escriure i totes aquestes coses.
Hola, em dic Safa.
I d'on vens?
De Marroc.
Quant de temps fa que parles català?
Dos mesos.
I què fas aquí a la classe?
Explica'm.
fem un dibuix
i treballem
i moltes coses.
gràcies.
Hola, em dic Virgínia.
Jo tinc 9 anys
i soc d'Equador.
Virgínia,
tu sabies que aquí es parlava català
o no en tenies ni idea
quan vas venir?
Pensaves que amb el castellà
ja ho sabies tu, amb l'espanyol.
Sí.
Sí?
I què t'ha semblat el català?
T'ha semblat difícil, fàcil?
Difícil.
Difícil.
És molt diferent, a l'espanyol?
Una miqueta.
A tu, aquí, què fas?
Què és el que més t'agrada fent
al taller de llengua?
Què més t'agrada fer?
Doncs que me manden deures.
Et manden deures?
Sí, perquè m'avorro a casa.
Hola, jo em dic Natàlia.
Tengo 9 anys.
I d'on vens?
D'Uruguai.
D'Uruguai.
I tu també sabies que existia el català
o no sabies que existia el català?
No el sabia.
No sabies que existia.
I què t'ha semblat?
Difícil, fàcil, complicat.
Difícil.
Que és molt diferent, molt diferent a l'espanyol?
Una miqueta.
Perquè tu a l'espanyol, evidentment,
el parles perfecte.
No?
Sí.
Només portes un mes
i ja m'entens,
li estic parlant tot en català
i m'entens perfecte, que sí?
Sí.
T'agrada el català?
Mucho.
I t'agrada parlar de casa?
Els hi ensenyes als teus pares o...?
Sí.
Què els hi ensenyes?
Què els hi dius?
Jo...
Li he copiat a la senyora de tapau
com a professora.
Com te dius?
Jo me'n dic Mirley.
I d'on vens, Mirley?
De quin país vens?
Jo vinc d'Equador.
D'Equador.
Sí.
I què tal?
T'agrada el català?
L'entens bé o et costa una miqueta?
Sí, l'entiendo.
A poco entiendo
i a veces se entiendo.
Pero se parece un poquito al castellano.
Se parece un poco.
Com és que esteu a Tarragona amb els pares?
Quant de temps fa que esteu aquí?
Mi mare tenen un any aquí.
Mi pare vive a Madrid.
I t'agrada a Tarragona?
Sí, m'agrada molt.
Mi pare dice que vol a Madrid
i jo no vol.
Doncs aquestes són les dues iniciatives.
Les classes de reforç
i el taller de llengua
al voltant de l'educació dels nens i nenes
que venen d'altres països
i tenen problemes d'aprenentatge i d'integració.
El Col·legi Públic del Serrallo
és un bon mirall
on mirar-se per trobar algunes solucions.
Des de l'escola és des d'on es preparen els nens per la vida.
És la primera societat variada que tenen.
Els nens del nostre centre són molt oberts,
molt oberts a l'alumnat que ve.
L'alumnat que ve no es troba mai,
oi, Pau,
no es troba mai, mai,
recelós de res,
perquè és curiós.
Els nostres nens, però de sempre,
no d'ara,
jo ja fa nou anys que estic aquí
i sempre em va sorprendre aquesta qüestió,
que veus un nen que arriba,
la millor, el mes de març, el mes d'abril,
que a la millor no coneix la llengua
o que ve d'una zona on el català no el coneixen
i de seguida aquest nen es nota integrat,
juguen amb ell a futbol,
al pati, les nenes, amiguetes, sortir...
Molt bé.
Les famílies els ajuden, si cal,
en qüestions diferents, més personals...
Molt bé.
Quan la immigració ens mostra la seva cara més dramàtica,
la de la desesperació,
afortunadament té una altra,
una altra cara més positiva,
la que ens mostra aquest prisma
de la immigració de l'actualitat
i que, reduït al nostre territori,
avui, doncs, ens fa pensar
que hi ha coses que tenen solució
i que compten amb la professionalitat
de persones que hi creuen
i, sobretot, amb moltíssimes ganes i entusiasme.
Aquest ha estat un reportatge
de Marta Montagut
per al prisma d'aquest dimecres
al matí de Tarragona Ràdio.