Música
Aquesta és la sintonia ja habitual de l'espai de Tradicions i de Cultura Popular
que cada dimarts, al matí de Tarragona Ràdio, ens apropa el Jordi Bertran.
A més, avui un espai que està enllaçat amb el tema que abordàvem fa pocs minuts,
just abans de les notícies de les 12.
Parlàvem amb el Salvador Fa, de l'Esbar d'Ensaida de Tarragona,
a propòsit de la recuperació d'aquest nou element del seguici popular,
com és el ball dels set pecats capitals.
Doncs justament d'això, des d'una perspectiva segurament més de recerca històrica,
avui en volem parlar en aquest espai amb el Jordi Bertran.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
Perquè el Jordi també, d'alguna manera o altra, té a veure amb aquest procés de recuperació.
Com podem explicar justament els antecedents històrics?
Ens hauríem de situar en el 1400, crec?
Sí, sí, més o menys sí.
Per tenir una referència d'aquest ball dels set pecats capitals.
Bé, jo el que d'entrada quan parles d'aquestes dates, jo crec que el que és important és que has d'intentar contextualitzar l'oient.
Perquè clar, avui en dia veus una processó de Santa Tecla o un seguici de Santa Tecla.
Llavors, aquest seguici que veiem avui en dia és un seguici que és un procés, o és la suma d'un procés d'evolució.
És a dir, comença el moment que arriba al braç de Santa Tecla, el 1321,
i s'acaba pràcticament amb la innovació que fa el darrer element l'any anterior amb no sé quina coseta.
Llavors, vull dir, això és important perquè si no, moltes vegades, quan ens comencem a remetre a dades històriques,
jo crec que la gent espera una mica, i és bo situar una mica què era el seguici del segle XV, en aquest cas.
Concretament, hi ha un historiador que és l'Emili Morera, historiador tarragoní,
amb una obra magna que és la Tarragona cristiana, però també amb altres llibres d'importants referència.
I una mica és allà on se'ns dona aquesta pista inicial d'aquesta representació.
A mi m'agrada més la paraula de representació que avall dels set pecats capitals.
Quan parlem d'aquestes representacions del segle XV, el que hem de tenir present és que
la Santa Tecla del XV amb la Santa Tecla d'ara té alguna cosa a veure, però jo diria que no gaire.
D'entrada, en el sentit que és una ciutat molt més petita,
i per tant, malgrat que té una importància gran, perquè és una seu eclesiàstica important,
doncs s'ha d'entendre que les dimensions de la ciutat són unes altres
i que la manera de desenvolupar la festa és una altra.
Jo diria que només hi ha un punt en comú,
que és l'estructura de la festa.
Aquesta estructura de la festa, curiosament,
i pràcticament de manera inalterable,
en el que fa les dades principals de Santa Tecla,
el 22 i 23 de setembre, no s'ha mogut.
És a dir, és un moment determinat.
Pocs anys abans d'aquesta representació dels set pecats capitals,
el 1370, hi ha un gran acord,
que jo penso que mai s'ha referenciat prou,
però que donaria per fet només un programa,
gairebé de ràdio,
que és l'acord que fa l'arcabisbe,
aleshores Pere Clascarí,
amb els gremis i amb el Consell Municipal
per organitzar la festa.
Se suposa que des del 1321,
que havia arribat uns 50 anys abans,
havia arribat la relíquia de Santa Tecla,
fins al 1370 la festa es va estructurant,
però com en qualsevol moviment
que s'estructuren a festa,
i especialment en aquella època
que es començaven a estructurar aquestes festes patronals,
dedicades a sants i santes,
jo penso que el que va caler
és tot el que s'havia anat muntant
durant 50 anys, organitzar-ho.
I una de les coses que calia organitzar
eren les sortides del seguici,
un seguici molt diferent del que tenim ara,
i jo diria que basat en un altre tipus d'element.
Perquè ens fem una idea,
en aquell 1370,
l'únic element que tenien constància que sortien
són algunes coses que es deien dances,
concretament es parla d'unes 10 dances,
que serà en el segle II, en el segle XV,
quan començaran a teatralitzar-se
i a esdevenir molt més complexes
en tots els moviments,
jo diria més teatrals que no coreogràfics.
És a dir, el 14 al 15 el que es produeix
és una teatralització de la festa.
És a dir, allò que en principi feien els gremis
es va fent una mica més complex,
de manera que s'afegeixen grans escenaris mòbils
amb uns carros impressionants
que venen a ser una mena de passos de Setmana Santa
però sobre rodes de carro,
que són les roques,
i que serveixen de escenografia a les danses
que han existit en el segle anterior,
en el segle XIV.
Enmig d'aquest context,
el que tenim és un segle XIV
amb alguns elements
dels que podem conèixer avui en dia,
però jo diria que pràcticament
en cap element dels que tenim realment avui.
És a dir,
amb alguns detalls,
amb algunes coses concretes,
però no en cap element festiu com a conjunt.
Sabem que hi havia algun diable
que ja sortia amb una màscara,
però en canvi no es parla en cap moment
de la representació de senyor Miquel i diables
que tardarà encara,
fins al 1426 no sortirà.
Hi ha alguns cavallets,
una de les notícies més antigues
de tots els països catalans
està a Tarragona,
però en canvi no lluiten contra els turcs,
el que passa és que sabem
que surten uns personatges
sobre uns cavallets
que hem de suposar que s'assemblen bastant
als actuals cavallets dels turcs i cavallets.
Però vull dir que no estan encara estructurats.
Llavors, precisament és en aquest context
de creixement i de dramatització de la festa
que ens apareix aquesta notícia
dels set pecats capitals,
que després realment
en tota l'àrea del Camp de Tarragona
i del Penedès
la podrem trobar fins al segle XIX
tranquil·lament
en diferents poblacions,
en diferents representacions.
Però, curiosament,
jo diria que aquesta és una de les primeres representacions
en què es parla d'una dramatització.
Per això m'agrada més la paraula representació
en el sentit que és potser el primer moment
en què es veu una clara lluita,
un clar enfrontament entre el bé i el mal.
De fet, aquí a Tarragona fa 10 anys
es va organitzar per part del Vall de Diables
la mostra de representacions de lluita
del bé i del mal,
on hi havia una sèrie d'elements
que una mica, jo crec que sintetitzen
una mica aquestes set pecats capitals.
I aquests elements ens expliquen
i han ajudat a la colla
que ha organitzat aquesta recuperació
a pensar com podia ser això.
En tota la península podem veure
que hi ha una sèrie de poblacions
que tenen lluites de set pecats capitals
contra una virtut
o contra diferents virtuts.
Jo diria que en el marc dels preços catalans
tenim algun exemple meravellós.
És a dir, el cas de València
és la moma de València
que és la virtut.
Moma és una paraula
que ve del món del teatre.
És a dir, la moma,
una moma, un momo
és un personatge teatral
de l'edat mitjana.
I al ball de la moma de València
apareixen la moma
lluitant contra els momos.
De fet, el rei Momo
és un rei que
des de les primeres notícies
de carnaval que tenim
sempre s'identifica
amb la part més de dius bauxa
i el rei de la disbauxa
va ser una mena d'antecedent
de carnes toltes.
Llavors, aquest momo
s'enfronta a la moma
que es contamina, diguéssim,
la paraula moma
que té el sentit de virtut
és contaminar
d'aquests personatges negatius
o de disbauxa
que són els momos.
I en el cas de València
es veu molt clarament
és una representació molt mimada
on hi ha uns passos de dansa
molt senzills
però on hi ha una voluntat
d'escenificar una lluita.
Això, per exemple,
per posar algun element
que la gent pugui conèixer,
el ball del Patatufo
o el ball dels Cerculets
o el ball de Gitanes
són valls
però no representen
cap lluita
ni cap escenificació
de res en concret
sinó que hi ha uns moviments
coreogràfics
i punt.
Jo crec que és aquesta
la gran diferència.
És a dir,
en el cas dels set pecats capitals
hi ha una lluita clara
entre el bé i el mal.
Es pot veure a València
d'una manera molt clara
i es pot veure també, per exemple,
amb el grup que padrinarà
els pecats de Tarragona
que és el grup dels cociers
de l'Aro
d'una petita població
del centre de l'illa de Mallorca.
Jo diria que això és una de les
grans notícies
que pot haver
en dins del procés
de recuperació
d'aquest ball a Tarragona
i gràcies a que la colla
dels set pecats capitals
de Tarragona
es recupera
tindrem, jo diria,
un luxe etnogràfic
i festiu
que és que vinguin
aquesta gent.
Els cociers de Mallorca
és un grup
que existeix
en algunes poblacions
a l'Aro
Montuíri
al Gaida
i és una lluita
del bé
contra el mal
també
molt cerimonial
i aquí és una de les altres
característiques
que podem apreciar
amb aquestes
representacions
del segle XV
que són precisament
la cerimoniositat
és a dir
una cerimònia
un to solemne
un to
doncs pausat
jo diria
molt diferent
de totes aquestes danses
que parlava
les gitanes
o els harculets
és a dir
on hi ha un esperit
clarament
doncs
alegre
i festiu
en aquest cas
sense deixar de ser festa
però el que es marca
és molt més
aquest to de representació
s'està teatralitzant més
o hi ha més
una representació teatral
en aquest cas
al carrer
que és el que podrem veure
suposo
el 22 i el 23
i després
també curiosament
tant
en la MoMA de València
com els cociers
de l'Aro
o d'altres poblacions
el que podem veure
és clarament
un element
que fins a l'actualitat
no s'ha recuperat
en el seguici
de Tarragona
i que precisament
aquesta creació
dels set pacats
capitals
ens portarà
que són
les màscares
o sigui
la màscara
serà la primera representació
amb màscares
dins del nostre seguici
no d'ara
perquè se suposa
que antigament
n'hi havien existit
bastantes
és a dir
per exemple
els diables
les primeres referències
es parla de caps
caps de diable
vol dir
sinònim
doncs
clarament
d'una màscara
i aquestes màscares
són característica
comuna
en bastantes
d'aquestes representacions
de la lluita
del vell i del mal
al voltant
d'aquesta
alegoria
d'aquesta explicació
simbòlica
d'unes virtuts
lluitant
contra uns pecats
potser les màscares
que han inspirat més
aquest cas
dels set pecats
capitals
això potser
ens ho haurien de dir
més ells
però
a mi
les que me recorden
molt
el punt de partida
són els
danzantes y pecados
del corpus
de Camuñas
de Toledo
que vam tenir
la sort
de tenir a Tarragona
l'any 93
i ho dic una mica
perquè
aquestes
màscares
ens expliquen
una mica
com era
el primitivisme
d'aquestes representacions
és a dir
màscares
molt esquemàtiques
amb un acabat
molt maco
perquè normalment
sempre van acabades
per darrere
és a dir
no és una màscara
que no té
una part posterior
que et tapi el cap
sinó que
se busca una mica
aquest acabat
és un detall
que em sembla
molt bonic
i molt de buscar
la perfecció
malgrat que es tracta
d'un tema popular
en aquest cas
hi ha moltes representacions
al conjunt de la península
que les han mantingut
en el cas de Catalunya
més aviat són escasses
podríem parlar
de les màscares
de l'apatum
dels diables de l'apatum
però no és un element
molt preponderant
i les màscares
que podrem veure
aquí
en aquest ball
com són?
en aquest cas
s'han inspirat
amb màscares
existents
i això és una altra
de les coses importants
d'aquest ball
crec
amb màscares existents
a la catedral de Tarragona
qui ha fet el treball
de recerca
l'ahir mateix
ha analitzat
quines són
les màscares principals
que apareixen
en la iconografia
d'aquest
catedral
i podem
definir
que hi ha
dos grans blocs
un a l'interior
del clàustre
de la catedral
que hi ha una sèrie
de monstres
que podrem també
per exemple
trobar amb la bota
del carnaval
que es munta
el dijous de carnaval
i es crema el dimarts
a Tarragona
són aquestes màscares
grotesques
còmiques
que representen
normalment els pecats
i després hi ha els altres
que hi ha més a la zona
de la façana
que són una mica
les
les
mascats que representen
les virtuts
sempre són molt més expressives
els pecats
i el mal
que les virtuts
fins i tot
sembla que ahir
quan presentaven
el Salvador
presentava aquesta
proposta
nova proposta
es veia
o parlava
que havia estat
molt més fàcil
identificar
els pecats
que no
les virtuts
en tot cas
això no és estrany
i això voldria remarcar-ho
en el sentit
que
les màscares
o les representacions
perdó
dels capitells
de les gàrgoles
del conjunt
d'escultures
que es pot trobar
en una catedral
o en una església medieval
en el fons
tenen molt a veure
amb el que s'estava
representant
en aquella època
al carrer
per dos motius
una
perquè les persones
que els construïen
normalment
eren les mateixes
és a dir
la persona
que construïa
una carota
per una
catedral
fos esculpida
amb fusta
o
amb pedra
el que podia
pensar-se ràpidament
és que també
era un autor
important
d'escenografies
teatrals
això
a nivell europeu
s'ha pogut
constatant
aquest
paral·lelisme
i en el cas
de Tarragona
em sembla
també
que és una cosa
molt evident
al mateix
retaula major
de la catedral
ja apareixen personatges
fins i tot
datats
cronològicament
que són
coincidents
amb personatges
que surten al carrer
l'exemple més paradigmàtic
és l'arcàngel
Sant Miquel
que apareix
en la retaula major
de la catedral
a l'altar major
i que també
reapareix
en el mateix any
el mateix any
apareix la primera notícia
en el seguici popular
de Santa Tegra
estem parlant
del 1426
per tant
això és una qüestió
jo diria
com a molt
com a molt
com a Europa
el conjunt
de les manifestacions
europees
estem parlant
Jordi
d'una representació
jo dèiem
també ho comentava
abans
amb El Salvador
amb els set
pecats
capitals
amb les set
virtuts
abans que posaves
l'exemple
de la MoMA
de València
em sembla que
la MoMA
són els set
capitals
i una virtut
aquestes diferències
sabeu històricament
per què es produeix
o
hi ha alguna raó
que ho expliqui això?
aquí el que tenim
que tenir present
és que d'entrada
el que s'ha produït
és un procés
d'investigació
a partir de les diferents
notícies que s'ha trobat
les notícies
més antigues
corresponen
a Tarragona
hi ha aquesta notícia
del 1407
que és molt antiga
però el que és cert
és que
les notícies
més complertes
corresponen
a coronacions reials
és a dir
en el moment
que un rei
doncs era coronat
és a dir
era investit
es convocava
una mena de festa
major extraordinària
i sortien elements
de provenents
de tota la corona
catalano-aragonesa
per això no és estrany
i s'ha pogut trobar
que una àliga
que surt
en un banquet
que es fa a Saragossa
al cap dels anys
s'ha demostrat
que aquella àliga
no era de Saragossa
sinó que era l'àliga
que s'havia desplaçat
a la ciutat de Barcelona
a Saragossa
perquè s'han trobat
els rebuts
dels que van fer
el trasllat
d'aquesta àliga
llavors això
és una cosa
comuna
és a dir
concretament
en el cas
del 1414
de la coronació
de Ferran d'Antequera
del rei Ferran d'Antequera
trobem
trobem
que hi ha
la representació
dels vicis
contra les virtuts
que vindria a ser
aquest equiparable
als nostres set pecats
i en aquella època
el 1414
que és set anys
més tard
que la notícia
de Tarragona
però
que podria ser
perfectament
que aquell entremés
que està participant
a la coronació
de Ferran d'Antequera
fos un entremés
de Tarragona
o de València
o de Barcelona
el que es pot documentar
és que hi ha
set pecats
i set virtuts
capitals
concretament
parla de set mascarats
de diable
i de set virtuts
capitals
i a més a més
doncs
se donen uns detalls
de la representació
per tant
el que sí que sembla evident
és que aquesta notícia
molt coetània
a la de Tarragona
ens ha de permetre
parlar
que inicialment
aquesta representació
eren set
contra set
de fet
jo crec que
l'evolució
valenciana
és probable
que fos
diferent
en el sentit
que
a diferència
d'aquí
de Catalunya
a València
la processó
ha sigut
molt més constant
que a la ciutat de València
que a moltes poblacions
de Catalunya
amb la qual cosa
també hi ha hagut
més variables
si s'ha de tenir en compte
això
hi hauria un altre document
que jo
el relativitzo
però que crec
que és important
també
que és
ja posterior
del Penedès
del Joan Amades
que explica
una mena de representació
ja dialogada
en aquest cas
dels set pecats
lluitant
contra set virtuts
i
doncs
en aquest cas
una representació
del 19
que hi ha
en 7 i 7
amb una representació
del 14
que hi ha en 7 i 7
doncs crec que va
apuntar
a la possibilitat
doncs
que realment
el Vall de Tarragona
doncs
inclinés més per aquí
que no
pel tema
de MoMA
que són
7 contra 1
de fet
podria haver estat
de l'altra manera
i jo crec
que aquí
s'ha de respectar molt
el treball
que ha fet
la gent del Vall
perquè
bueno
tot són hipòtesis
algú hauria preferit
utilitzar una tesi
que és aquesta
de la tesi
dels països catalans
que sembla que explica
que els cossiers
de Laró
els cossiers
de Montuïri
de tots els cossiers
mallorquins
i al mateix temps
les danses
de la MoMA
de la ciutat de València
i també d'altres
poblacions valencianes
emmarcarien
un triangle
general
de tots els països catalans
que tots serien
7 contra 1
però
bueno
en tot cas
aquí s'ha optat
per un criteri
historicista
que és aquest criteri
del 7 contra 7
que correspon
a la lluita
pròpiament
que tenim documentada
a l'època medieval
a terres catalanes
és la qual cosa
sempre s'ha de tenir en compte
que evidentment
les
no sé
al meu entendre
les interpretacions
que fa cadascú
sempre s'han de basar
en uns criteris
o en nosaltres
jo crec que
tant bo
hauria estat un
com l'altre
en aquest cas
s'ha optat
per aquest historicista
qual cosa
em sembla extraordinari
de fet
abans quan parlàvem
del corpus
de Camunyes
els danzantes
i els lluitant
contra els pecados
és a dir
els danzantes
són les virtuts
en plural
i els pecats
són els pecados
són els pecados
són els pecats
d'aquí
i hi ha molts més personatges
per tant
jo crec que
l'important d'aquí
és remarcar
que
tant en aquest ball
com
amb d'altres
d'aquesta època
podíem parlar
d'una etiqueta
que són els xocs
o representacions alegòriques
que són les mateixes etiquetes
que s'utilitzen
al segle XV
es parla de joc
com a representació
de teatre
i aquest joc
d'una manera o altra
es caracteritzaria
per l'ús
de la gestualitat
totes aquestes danses
es basen molt
en gestos
és a dir
em sembla que
ho haureu comentat
que la gent porta septres
porta bastons
és a dir
normalment són elements
que perllonguen el braç
i serveixen
per ampliar la gestualitat
això es manté també
a la MoMA
on hi ha també
uns bastons
o es manté
els cociers
on potser sense els bastons
hi ha aquesta gestualitat
més ampliada
i sempre en la voluntat
aquesta de representar
en el cas de Tarragona
actualment només tenim
un element
comú
amb els set paquets
capitals
que és la Moxiganga
en el sentit
que és una representació
també de la passió
de Cris
és a dir
en aquest cas
els investigadors
diuen que es basaríem
en una antiga
representació
en una antiga dansa
que és el contrapàs
però vaja
el real
és que aquí hi ha
una representació
d'uns quadres
religiosos
en aquest cas
també podem dir
que són uns quadres
religiosos
a partir
de moviments
molt populars
en aquest cas
doncs
en el cas
de Moxiganga
són d'enlairar-se
uns sobre els altres
i en el cas
dels set pecats
doncs veureu
que es tracta
d'unes passades
de dansa
molt senzilles
però bueno
on hi ha també
aquesta lluita
molt evidenciada
jo pel que he pogut
veure amb algun assatge
tampoc és que
conegui perfectament
com anirà aquest tema
la recerca ha estat
molt complicada
en relació
o en comparació
d'altres elements
del seguici popular
home
jo no ho sé
això ho haurien de dir ells
però el que és cert
és que
sempre és més
complicat
retrobar
o inventar
o reinventar
cadascú pot utilitzar
una paraula
una representació
o un ball
o un element
del seguici
que no
existeix
en la teva àrea
immediata
aquesta és la realitat
és a dir
de set pecats
i set virtuts
només hi ha notícies
jo no he esmentat alguna
hi ha un altre més
de Vilafranca
del 1825
on es parla
dels set pecats mortals
i les virtuts
però bé
bàsicament són detalls
en què pots treure
molt poques coses
jo crec que
aquí el bo
és que
elements com
la mostra de folclore viu
que es fa cada any
doncs ens han ajudat
a contextualitzar
possibles vies de solució
i jo crec que aquí
la gent que ha portat
a temps
aquest procés
s'ha inspirat
bastant
en representacions
que han vingut aquí
i que sortosament
són vives
i això ajuda
bastant a contextualitzar
però jo crec que
si no realment
seria difícil
ara
si preguntem a la gent
que
no sé
que fa 20 anys
va recuperar una cosa
doncs m'imagino
que l'any 81
bueno
20 i escaig anys
recuperar les dames
i vells
devia ser també
una odissea
vull imaginar-me
que el procés
devia ser
molt difícil
perquè
tot i que hi havia
balladors vius
i hi havia textos
i tal
suposo que era més difícil
imaginar-se
com se podia introduir
això dins de les festes
actualment
jo diria que
el context
és molt més fàcil
ajuda més
però també
és molt més exigent
i segurament
si parlés
amb la gent
dels darrers
elements recuperats
del seguici
jo diria que hi ha
una certa pressió
perquè les coses
han de sortir bé
potser
això obliga
que hi hagi
un treball més rigorós
i que
diguéssim que abans
no es passava tant
l'examen
com es passa ara
segur
deixem la perspectiva històrica
per acabar Jordi
i introduixo
segurament un element
del qual
en podrem parlar
en temps de debat
fins i tot
durant les pròximes setmanes
ara que s'apropa
Santa Tecla
amb aquesta recuperació
del ball
dels set pecats
es recupera un altre element
del seguici popular
ja n'hi ha prou
seria una pregunta
potser una mica
gossarada
hem tocat sostre
pel que fa
a la recuperació
d'elements
jo sempre dic
que això
correm el risc
de saturar el seguici
això sempre
es corre el risc
de saturar-se
jo diria que
és un tema
d'aquests
de polèmica
i de debat
per això deia
que ho podia introduir
i en tot cas
jo no sé si soc
la persona més indicada
perquè treballo
en una institució
i entenc que
la institució
el que ha de fer
és vetllar
pel compliment
de la normativa legal
i la normativa legal
el que diu
és que
les lleis
de patrimoni etnogràfic
a nivell estatal
les lleis
de patrimoni cultural
català
la llei de foment
i protecció
de cultura popular
i tradicional
el que diu
és que s'ha de vetllar
per la conservació
preservació
i recuperació
de tots aquests elements
populars
això és el que diu
la llei
a partir d'aquí
el que sí que crec
que s'ha de ser
és intel·ligent
intel·ligent
i adoptar mesures
per arreglar
situacions
quan sigui necessari
arreglar-la
ara
ens podem passar
anys sense arreglar
situacions
és un cas
que cada vegada
que succeeix
que el que arriba
a una festa
es produeix
aquests dies
llegia
o sentia
per les emissores
doncs
aquella etern
clam
que per Santa Tegla
ha d'existir
una diada
on vinguin colles
de nou
cosa tan evident
a poblacions
com Lleida
Mataró
o Girona
i en canvi
nosaltres
que som de l'àrea
tradicional
no portem a terme
aquest procés
d'adaptació
a una cosa
que ens han portat
als temps històrics
que és que
si no volem perdre
el tren
dels castells
o ens posem les piles
o malament anem
i crec que és un sentiment
bastant generalitzat
en dins del bon
afeccionat castellano
això no vol dir
que no puguin sortir
les colles
que hagin de sortir
aquí de la ciutat
ara
crec que s'han de fer esforços
l'any 91
per posar un altre detall
en aquest cas
del món geganter
algú va haver de fer
l'esforç
de dir
la vitalitat
dels gegants de barri
i dels nanos de barri
s'ha de mantenir
s'ha de potenciar
perquè ho diu
la normativa
i a més creiem
que és positiu
i estem convençuts tots
però això
ens vam inventar
un acte
d'aquests
que ja sembla
que siguin
de tota la vida
que és l'arrencada
després del pregó
i és de tota la vida
això
perquè hi ha gent
que ho ha vist ja
durant 12 o 14 anys
molts nens
i nenes
ja ho han viscut
des de sempre
però el que és cert
és que jo penso
que la gent
ha d'adaptar
o sigui
que la festa
no la pots copiar
d'un any a l'altre
i per tant
és bo
que es vagin adaptant
coses
i en aquest sentit
quan es parla
de fomentar
la participació
i que hi hagi
noves incorporacions
i tal
cosa que a mi
em sembla extraordinària
el que sí que també és veritat
i em consta
que hi ha gent
que ho creu
també s'ha de pensar
amb eines
perquè això sigui viable
és a dir
perfecte
que hi hagi un creixement
de participació
això crec que és molt positiu
i que tothom
s'ha de sentir satisfet
però també hi ha altres elements
a la festa
amb molta documentació històrica
que podríem participar-ne
sense necessitat
d'estar introduïts
en els mateixos dies
de la festa
jo dic que tenim la gran sort
que Santa Tecla
amb actes com la Mostra Folklore
ens han obligat
amb el pas dels anys
a que ens agafin
més dels dos dies
del 1370
avui n'hi ha en deu
i això
en deu dies
permet moltes coses
si l'any
bueno
fa cinc anys
la gent que estava
aleshores a la Junta
del Vall de Diables
se li hagués entestat
al cap
la idea de posar
els diables petitets
al costat dels grans
doncs segurament
hauríem tingut un problema
la gent va ser molt hàbil
molt dialogant
i el que va pensar
és que era una aposta arriscada
però que la Santa Tecla Petita
estem parlant de fa cinc anys
havia de ser
un altre dia
jo crec que es va encertar molt
perquè en perspectiva de futur
s'ha vist que allò pot créixer
llavors una mica
crec que
la gent que
es vulgui anar
fer gent a la festa
que jo crec que és molt positiu
i molt saludable
doncs haurà de tenir també
capacitat per generar aquestes eines
perquè no es plantegi
ja ni tan sols aquest debat
és a dir jo crec que
és evident que és important
que hi hagi
recreacions
invencions
jo ja vaig més enllà
és a dir
em sembla molt positiu
que la gent s'inventi coses
però també penso
que és important
que cadascú
la miri d'ubicar
en el lloc que li pertoca
i llavors doncs
igual que no sé
fa quatre anys
la Moxiganga
no va fer la seva representació
doncs
al mig
de
l'escenari
de la plaça de la Font
perquè evidentment
que hi ha el temps que hi ha
sinó que es va inventar
un nou espai
que en guany utilitzaran
els set pacats capitals
que és en el fons
un espai que tots coneixem
però amb una hora
que ningú coneixia
que és la plaça de l'Escolz
a les deu de la nit
a la vigília de Santa Tecla
crec que es pot trobar
solucions d'aquestes
que no són solucions
és a dir
senzillament
és adaptar-te
a la gran possibilitat horària
que té
els dies de Santa Tecla
i que crec que és
un exercici
bueno
extraordinari
ara
també ens haurem de pensar
entre tots
que quan més coses
hi vulguem
anar a fer
gent
amb el mateix
temps horari
doncs tot això
hi haurà un moment
que tindrà un límit
llavors aquest límit
el podem superar
ampliant la festa
els dies de festa
jo crec que
amb els dies que hi ha
n'hi ha prou
però que realment
que tots podem fer
una mica
aquestes
a veure
l'altre dia
em estava molt satisfet
d'una cosa
és a dir
fa dos o tres anys
vam tenir
alguna discussió
important
d'anar amb algun casteller
perquè deia que les dotze
no era cap hora castellera
i en canvi
s'ha demostrat
que per Sant Magí
doncs les dotze
és una hora molt saludable
i que la gent
doncs pot anar
a dinar a casa
en una hora prudent
i les coses
s'han de variar una miqueta
el que no podem estar
sempre allà
capficats
perquè s'han fet
tota la vida
i moltes vegades
tota la vida
que diem
jo sempre poso
l'exemple
del cafè copa
puro per un duro
que els diaris
i els mitjans
de comunicació
el tradicional cafè
copa i puro
per un duro
i té de vida
no sé
sí, set
no, una mica més
potser
però foc
és a dir
de Santa Tecla
continuem parlant
durant les pròximes setmanes
avui hem dedicat
l'espai de tradicions
i de cultura popular
amb el Jordi Bertran
a parlar sobretot
de la perspectiva històrica
dels antecedents històrics
i del procés de recerca
de recuperació
d'aquest ball
dels set paquets capitals
que serà
sens dubte
la gran novetat
d'aquest any
de la festa major de Tarragona
Jordi, gràcies
a vosaltres
fins dimarts vinent
que vagi bé
adeu
i de l'espoixi
i de l'espoixi
i de l'espoixi