.
Amb aquesta sintonia comencem cada matí a aquesta hora el temps de la tertúlia,
temps per opinar, per comentar l'actualitat del dia, sobretot en clau local.
Avui amb tres convidats tenim un doctor, el metge, doctor Josep Maria Soler Poblet.
Bon dia, doctor.
Molt bon dia.
Tenim un mestre, un professor, el director de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Torrefort,
Rafael Muñoz.
Rafa, també bon dia.
Bon dia.
I tenim un bon moment de la tercera.
Un fotògraf, el president de l'Agrupació Fotogràfica de Tarraona, l'Albert Saludes.
Albert, també bon dia.
Bon dia.
Tres convidats, 11, per comentar l'actualitat del dia, que quatre dies després de les eleccions
del passat diumenge encara, en bona part, gira al voltant dels resultats i d'aquest panorama
polític tan apassionant que sorgir amb les possibilitats de pacte que sobren i que hauran
de negociar totes les forces polítiques, diuen sobretot a partir de la setmana vinent.
Aquests primers dies postelectorals estan servint segurament per marcar posicions de cadascú davant
d'aquest pacte de govern que ha de sorgir en les pròximes setmanes amb la Constitució del nou Parlament de Catalunya
al mes de desembre.
Quines inversions tenen? Costarà molt els polítics que arribin a aquest pacte?
Serà un bon procés d'aprenentatge després d'una època, en fi, en què han predominat
molts governs, majoria absoluta en algun cas, o simplement monocolors de Convergència i Unió?
Com veuen tot aquest panorama polític des de la barrera?
A mi em sembla que primer que ja t'hem parlat-ho.
i durarà dies i dies i ens sentirem de tots colors.
A mi em sembla que tal com ha quedat dissenyat el país en aquest moment, jo crec que és una cosa bona.
És a dir, és bo que ningú mani més que ningú i que tots s'hagin d'entendre que això al fi al cap és l'essència de la democràcia.
Per tant, jo crec que en aquest sentit no és dolent.
Una altra qüestió és, home, evidentment hi ha veus dissonants, que els importa tres pepinos el que ha de passar aquí a Catalunya
i jo me n'alegro que li importi tres pepinos, el que hauria de fer és callar-ho, perquè això seria que no li importa gens, de veritat.
Està parlant de Rodríguez Ibarra, el senyor de Molestat.
Però, bueno, ja està bé, no? I tothom és lliure i ha d'expressar-se lliurement.
Respecte al disseny a la situació en què hi ha, doncs home, jo crec que és bo que els polítics hagin de...
treballar una mica i exprimir una mica el cervell per fer els equilibris que corresponguin
i buscar el millor govern per Catalunya que porti la Catalunya endavant,
que fa bastant de temps que la tenim aturadeta,
i la tenim aturadeta perquè algú ens posa la mà al front i doncs deixi avançar, no?
I llavors jo crec que la millor resposta seria, doncs, possiblement no, des del meu punt de vista,
el govern de la gran coalició que preconitza o que demana al Carot Rovira en aquest moment,
però sí, per exemple, un pacte tripartit entre Convergència i Unió, Esquerra Republicana
i el Partit dels Socialistes de Catalunya, per exemple.
Un govern no de concentració, però gairebé.
Gairebé.
Gairebé perquè a mi, iniciativa, jo crec que és un partit que està molt bé,
però a mi aquells partits que s'avergonyeixen de la seva essència
i ara canvien el comunisme per l'ecosocialisme,
doncs, escolta, em trobo una mica...
Prefereixo que no hi siguin, francament.
A veure, més opinions. Albert.
Bé, jo com a home d'imatges em quedo amb una imatge
que és la que acostuma a haver-hi en cada convocatòria.
Sempre, en el cas, diguéssim, la imatge sorpressiva fins a cert punt,
que és, doncs, aquell somriure d'orella a orella del senyor Carot Rovira,
perquè malgrat, doncs, els que ja entenen ja feien una previsió i l'encertada,
per altra banda, doncs, hi ha hagut més d'un que s'han d'una sorpresa,
ho estava comentant el doctor, i els hi ha dolgut, no?
I llavors, veure que una persona dins de l'àmbit, dins de l'espectre polític,
té un somriure espontani, natural, amb gens d'hipocresia,
perquè realment se sent triomfador,
penso que per mi, doncs, és la imatge d'entre totes aquestes
les que pot dir alguna cosa de nova.
Bé, jo no estic molt content, però, vaja, ja està bé, ja està bé,
vull dir, sí que és veritat que s'ha produït un canvi,
com a mínim, com deia Josep Maria, és un canvi en el que fer quotidià
i probablement en el que fer parlamentari i probablement també ara és l'hora del seny.
I dic això perquè de tots els escenaris possibles que s'han parlat,
i s'han parlat de molts escenaris possibles,
jo crec que el pitjor escenari possible que tindríem seria el d'un govern inestable.
i aquest és un escenari, també, eh?
El govern en minoria.
En minoria o no minoria, vull dir, en minoria o en coalició,
i que aquesta coalició, per motius de prepotència ideològica
o prepotència programària o prepotència del que vulguis,
doncs s'acabi trencant en sis mesos.
Això no seria bo pel país.
Jo crec que el país en aquests moments necessita molta estabilitat,
política i emocional,
perquè és veritat que jo crec que no feien molts anys,
o probablement en tota la història s'ha de dir molt poques vegades,
un desconeixement tan gran de la situació a Catalunya per part de l'exterior,
i quan dic això no m'agrada dir-ho perquè al final se'n volem com els arzallos,
que ells diuen.
Sí, però és així.
Però és que la veritat és que en aquests moments s'està produint aquesta sensació,
i això no contribuiria gens ni mica a millorar-lo,
el fet que aquest és un govern inestable.
A mi hi ha gent com el Rodríguez Ibarra,
que va dir el Josep Maria Soler,
jo aquest matí quan sentia Tragona Ràdio a les 8
i posàveu una cançó de Paco Ibáñez amb un poema de Neruda,
i dius, mira, el Rodríguez Ibarra,
m'agrada quan calles perquè estàs com a ausente.
Doncs això, quan calles m'agrada molt més,
perquè està com a ausente.
Però com veuen les possibilitats?
El doctor ja s'ha mullat clarament per un tripartit.
L'Albert té alguna preferència com a ciutadà?
Sí, com a ciutadà i com a català que soc,
doncs m'agradaria alguna mena de pacte
en què per un costat quedés palès la nostra catalanietat
i per altra, evidentment,
amb ganes de posar més llenya al foc,
és a dir, progrés, per entendre això.
I em preocupa també el punt de vista que des de fora
no som conscients de la nostra realitat,
precisament perquè la informació no els hi arriba,
els hi arriba molt filtrada.
Llavors, per molt que ens esforcem aquí
de donar una imatge que o som victimistes o no ho som,
qualsevol de les dues posicions ens va malament
perquè des de fora, diguem-ne que diguem,
ens tenen mal catalogats.
Llavors, això, doncs potser és el moment
que algú amb molta mà, no sé si dreta, esquerra o central,
però que aquesta iniciativa del senyor Carot Rovira
d'anar a Madrid a explicar-los,
doncs podria ser una manera de dir,
escolta, tenim una situació molt concreta
i ens sou desconnecedors
i hem de posar-hi aquí l'agulla.
De totes formes, pels castellans,
diria que sàpigues que oír no és el mateix que escoltar.
Evidentment, aquí està gran problema.
Cosa del cas d'això que ha comentat ara l'Albert,
que els anava a proposar,
el fet aquest que Carot Rovira hagi dit
anirem a Madrid a explicar,
pedagògicament m'imagino,
què pensem, què volem i, en fi,
quina és la nostra idea de Catalunya,
la consideren com a mínim oportuna
i creuen que ha de servir d'alguna cosa?
És a dir, falta molta pedagogia des de Catalunya
respecte a la resta d'Espanya,
també més comprensió des de la resta d'Espanya
respecte a Catalunya?
Jo crec que falta molta pedagogia.
Una altra cosa és que el Carot sigui la persona més idònia
per fer aquesta pedagogia.
A mi, d'entrada, ja no m'ha agradat,
clar, és una matització personal i filològica,
però ja no m'ha agradat, d'entrada,
dir que va a Madrid a parlar del futur de Catalunya.
Vull dir, el futur de Catalunya no me l'ha dit
el senyor Carot Rovira.
El futur de Catalunya me l'han de dir, en tot cas,
els catalans.
I tot si tenim alguna cosa a dir.
Si el que va és explicar el seu projecte de Catalunya
em semblarà perfecte, em semblarà correcte,
no estaria de més que ens ho expliques també els demés.
A mi també m'agradaria, com a ciutat,
saber què pensa el senyor Carot Rovira de moltes coses.
Tu saps que com totes les borratxeres,
siguin del que siguin, hi ha una fase eufòria.
Sí, sí, sí.
Després ve la depressiva.
Ara està en fase eufòria.
Això és el que em preocupa, no?
A veure, jo vaig entendre perfectament
que després d'aquesta victòria inesperada,
per tots, i suposo que inclús per ell,
doncs, perdona, d'aquesta milloria inesperada,
perquè no ha guanyat el Carot Rovira.
No, no, això és evident.
Arriba un moment que al final ha guanyat tothom.
Sí, aquest també és un altre tema que...
Jo per això abans he dit, jo no estic gens content.
No, jo sí que estic content del meu partit, però bueno.
A veure, molt bé.
Entenem que estàs dintre.
Però, vull dir, quan parlaven del govern de concentració,
del govern de pactes,
jo crec que el que no podria ser en cap cas
és que un partit amb una clara millora electoral,
però sense una victòria clara,
fos qui marqués la pauta.
I això és el que em preocupava, a mi.
El que no pot ser és dir, no, és que aquí
qui ha guanyat Esquerra Republicana
i, per tant, escolti'm, el pacte el farem nosaltres.
I qui no combregui amb el que nosaltres diem,
no pot...
Escolti, això és molt poc assenyat.
I a això ho referia abans.
Sí, no, no, estic d'acord.
El que passa és que el Carot Rovira a vegades es contradeix,
perquè parlava que s'havia trencat el bipartidisme
i ell està creant un nou bipartidisme.
O sigui, ell i la resta, no?
I això tampoc és bo.
I això estem d'acord.
Deixem que amb una cosa...
No, no, cap problema.
No, no, el que volia dir és que, home,
a veure, Catalunya, malgrat que la resta de l'Estat
o quasi bé tota la resta de l'Estat
no ens entén, no ens comprèn
i no té cap intenció d'entendre'ns ni de comprendre'ns,
és qui ha contribuït més
a la situació de política econòmica
i estratègica del nostre país,
de l'Estat espanyol.
És a dir, la construcció de la democràcia en aquest país
ha passat per Catalunya
i Catalunya ha tingut molt a veure
amb l'entrada a Europa, amb l'euro,
amb la... etcètera, etcètera.
És a dir, jo crec que això és un mèrit que té Catalunya,
el que passa és que probablement aquest mèrit
sigui el que els altres els molesti a l'ull, no?
I llavors la reacció és adversa.
I després hi ha una desinformació intencionada
respecte de Catalunya
que fa que no se'ns comprengui ni se'ns entengui.
A mi em crida molt l'atenció, molt.
Durant molts anys he tingut moltes relacions
per problemes, no per problemes,
sinó pel fet de dedicar-me a temes de la societat civil, no?
I he tingut contactes amb gent de la resta de l'Estat espanyol.
I és sorprenent que cada vegada que arriba un
d'una terra diferent de l'Estat espanyol
digui, ah, ¿todos los catalanes sois así?
Home, doncs sí, todos somos así.
El que passa és que, clar, algú els explica una altra pel·lícula
i no es molesten amb informats de què som i com som,
doncs passa el que passa.
Però quan te diuen no pareces catalan.
Albert, què volies dir?
Sí, no, ara no ho dic, doctor Soler.
Precisament, potser és que aquest punt que deia abans
que em feia una certa gràcia
és que el senyor Carles Rovira anés a Madrid
a explicar qui som, què volem fer,
i a Catalunya, o sigui així.
és des del punt de vista, no diria folclòric,
em sembla, però sí, una mica, en plan de, diguéssim,
de burxar una miqueta, crear una certa expectativa
que la gent digui, bueno, què ve a explicar-nos aquest senyor,
que no ho sabem tot.
I doncs, creant aquest mena de caldo de cultiu
suficient com perquè alguns s'interessin
i algun percentatge, no sé quin,
s'enteri, doncs, que aquesta realitat nostra
és diferent.
Senzillament, que cap altre partit
potser, doncs, se li ha acudit
o no ha tingut una posició
tan, diguéssim, tan d'avantatge
per poder dir, doncs, escolteu,
potser no sabeu la missa la meitat, no?
És a dir, una mica, crear una situació,
doncs, fins ara
no s'havia adonat
i que algú creï expectatives,
dubtes, o diu, aquest d'on ve
que ens vinc d'explicar, que no sapiguem, no?
O sigui, aprofitar, potser, el moment,
en el cas, polític, evidentment,
perquè alguns es posin al dia.
No sé si pot ser o no pot ser un bon resultat,
però, en principi, en fer gràcia aquest punt.
El que està clar és que,
amb la situació creada,
amb cinc partits,
és un panorama polític, clar,
molt diferent el de Catalunya
i el de la resta de l'estat espanyol.
Recordem, bàsicament,
el conjunt d'Espanya
és que hi ha un sistema bipartidista
molt clar entre Partit Popular
i Partit Socialista Obre Espanyol.
Aquí tenim cinc partits,
aquest projecte de reforma de l'Estatut
que plantegen quatre de les cinc forces polítiques
i, clar, a Madrid han sonat les alarmes
davant dues possibilitats de govern.
El govern ultranacionalista,
que alguns ja li diuen
entre Convergència Unió i Esquerra Republicana,
o el govern a la Balear,
que seria aquell de Socialistes,
Iniciativa i Esquerra Republicana,
que seria una altra possibilitat
encapçalat per Pasqual Marrer.
Potser, davant d'aquestes opinions,
potser aquesta via,
que fins i tot al principi
la tertúlia comentava al doctor Soler,
que li agradaria...
No, no, jo no he dit que m'agradaria.
Ah, o que seria...
Això és una liematisada,
que era una possibilitat.
Era una possibilitat,
doncs potser és la que pugui cobrar
amb el pas dels dies més força.
Perquè avui aquesta possibilitat ja fa soroll,
llavors per això ho he comentat,
però no perquè sigui el meu ideal.
És a dir, jo soc partidari en el personal
d'un pacte entre Convergència Unió
i Esquerra Republicana.
Així de clar.
Però aquesta és la meva opinió personal.
Jo el que he comentat és que
el que se sent i el que es diu
i el que sembla que està emergent de forma...
I que no...
I que dic i reconec que tampoc seria dolenta
seria el pacte de tripartit.
Això és el que he volgut comentar.
Aquest tripartit que potser moderaria,
diuen alguns les coses.
Rafa, tu veuries...
És que qualsevol escenari és possible.
A veure, és que inclús és possible un escenari
en Esquerra Republicana o Partit Socialista.
I Convergència i Partit Socialista.
I Convergència i Partit Socialista, per què no?
Ahir sentia unes declaracions d'un politòleg
i penso que no van desencaminades en el que deia
home, en Carot Rovira,
el que s'hi ha deixat molt clar sempre
és que ell no és nacionalista,
és independentista.
Bé, aquest és una anàlisi.
Des del punt de vista independentista,
per què no un pacte amb el PSC
que aboga per un model federalista d'estat?
És possible.
Qualsevol conjunció és bona.
Convergència-PSC, home,
és un pacte que dóna resultat en altres llocs.
És a dir, qualsevol dels pactes possibles
en aquests moments s'ha experimentat.
Inclús, inclús,
el pacte entre el paper i Convergència,
que ha funcionat també en molts llocs.
Clar, quin serà la realitat?
Home, jo crec que dependrà molt
de cadascú dels partits
que posi a la tola negociadora.
El problema és que des de la visió
que es té des de la resta de l'Estat,
i home, parlo de visió política,
el que els preocupa d'un pacte
entre, per exemple,
Convergència Unió i Esquerra Republicana
és la hipotètica situació
que el partit governant
no aconsegueixi una majoria absoluta
i se'ls ha encongit el malic.
Aquesta és la realitat
i per això hi ha un sidral que no veig.
I més a més no hi poden posar
el cullerà des de Madrid.
Clar, exacte.
Aquest és el problema
que els dies garrifa.
I llavors munten pel·lícules
i ja equiparen
a altres formacions polítiques
d'altres llocs
molt més radicalitzades
i jo crec que no correspon
a la realitat.
I l'ofumut del cas,
i el que a mi em preocupa
és que és possible
que fora d'aquí
hi hagi molta gent que s'ho cregui.
I això preocupa.
Perquè torna a ser
una tergiversació
de la visió de Catalunya.
De d'altres maneres,
hi ha un fet
que no s'ha parlat molt.
S'ha parlat en alguns mitjans,
però que no podem deixar de banda.
I és
tota aquesta distorsió
de la realitat de Catalunya
moltes vegades
ve propiciada
per gent
de l'interior de Catalunya.
Hi ha un sector
molt concret
de la societat catalana
que li interessa
tot això.
És un sector
que en una part
té els mitjans
de producció del país
que continua dominant
els,
no va dir,
els cercles equestres.
Bé,
aquest és un sector
que no
el podem deixar de banda.
El podem deixar de banda
perquè
realment està fent política.
A mi més que
el que m'ha preocupat molt,
però és que...
Té un color polític
determinat.
És que el Piqué
em va preocupar moltíssim.
Molt, molt, molt.
Molt.
Perquè no eren les declaracions
del Partit Popular de Catalunya.
No sé,
avui tenia el Rafa Luna.
Potser també
que li preguntis això.
Molt bé,
doncs ja li preguntarem
de part del Rafa Muñoz.
Fem qualsevol cas,
estarien d'acord
en que la classe política catalana
té un repte important
i que, en fi,
que els ciutadans
s'esperaran
que ho aprovin amb nota
perquè és el que deia
al principi de la tertúlia.
Estem davant
d'una situació inèdita
on es juguen moltes coses
i amb la capacitat
negociadora de cadascú,
en fi,
doncs es posarà a prova
i que l'objectiu seria
sortir-nos-en
amb un govern estable
i amb un govern,
en fi,
fort i que duri, no?
Estarien d'acord
en que això és complicat
com a mínim?
Complicat,
com tots,
qualsevol tipus de pactes,
sí.
El que passa és que a mi,
personalment,
cada vegada
m'importa menys
el que pugui passar
de l'Ebre per avall
i de...
i d'alguna zona més
per amunt cap al nord.
És a dir,
he quedat tan decebut
de tenir bons tractes
entre cometes
amb els senyors de Madrid
que m'ha repentinfla bastant
i som més partitari
d'un govern propi
d'una partida de comunitat
que és on es relleixen millor
com,
per exemple,
els països europeus petits
i passa l'únicament
del que pugui dir
el senyor Ibarri i companyia
i sigui del partit
o sigui de l'altre
o el senyor Espiquet.
S'ha de dir,
a mi,
si pogués sentir un govern
que fos gent d'aquí
per gent d'aquí,
perfecte,
tota la resta
és que no m'importa gens.
A mi em sembla
que estan davant
d'un repte important.
Jo no crec
que sigui un repte tan difícil.
Jo crec que es pot fer
i es pot fer bé
i és l'hora del seny
i no de la rauja.
I jo crec
que això es farà.
Catalunya és un país
que ha demostrat
ja moltíssimes vegades
les seves capacitats
i no dubto
gens ni mica
que es farà
un bon govern
per Catalunya.
I de pas,
i no vull dir
malauradament,
però em arriba
un moment que ja
també te la ufo una mica,
doncs serà bo
per la resta de l'Estat.
És que ara és més trist
que no se'n vulguin donar.
Ara m'estan contestant
una mica
com l'Ibarra,
el president
de la comunitat
d'Extremadura.
Clar,
declaracions com aquesta
poden fer
que cada cop
hi hagi més gent,
més ciutadans de Catalunya,
de carrer,
que diguin
coses com
la que diuen
Arla Albert
o el Josep Maria?
Jo saps el que penso?
Penso que el senyor
Rodríguez Ibarra
junt amb el senyor Bono
el que estan fent
és de torpedo
del senyor
Rodríguez Zapatero
i aprofiten ara
aquesta situació
com n'han aprofitat
d'altres
i més n'acorfitaran,
però aquesta és bona
aprofitació.
És a dir,
serien declaracions
en clau interna
del PSOE.
Sí,
el que passa
és que fan mal
a tot arreu.
Escolta,
perdona,
durant la campanya
electoral de Catalunya
el senyor
Rodríguez Ibarra
i el senyor Bono
van quedar retratats
i van fer un gran
servei al senyor Maragall.
El que passa
és que jo
amb aquí
jo ara vull fer
dues matitzacions.
Una,
bàsicament estic d'acord,
necessitem el seny,
el govern estable,
però tres matitzacions.
L'altra és la de l'Ebre.
Jo soc nascut a Tortosa,
però a la part sud
del riu Ebre.
Per tant,
de l'Ebre cap avall
no és clau.
Diguem fins a Xerta,
doncs.
No, no, no.
Escolta,
però també hi ha l'Escènia.
L'Escènia.
L'Escènia,
perdó.
L'Escènia,
i a mi tampoc m'importaria,
vull dir,
parlava la corona d'Aragó,
i no tinc cap problema
en parar de la corona d'Aragó
o dels països catalans.
O de la Franja, també.
No,
l'altra matització
és que parlem molt
del Rodríguez Barri del Bono,
que són dos subjectes
que, bueno,
jo ja ho he dit, no?
No, són casos de l'època o...
Però, a veure,
hi ha altres presencials autonòmics,
vull dir, com Chávez,
que també formen part
de l'Estat espanyol
i que, en canvi,
no han tingut
una actitud anticatalanista,
al contrari,
això és això,
al contrari,
i que compten
en Catalunya
per vestir
un projecte d'Estat.
Sí que sigui aquest projecte d'Estat,
sigui un Estat confederal,
un Estat federal,
més igual,
o un Estat llibre associat.
Bé,
per tant,
això també és important,
perquè, si no, clar,
al final,
dos personatges
de la catadura,
una,
la del Rodríguez Ibarra,
que és de catadura,
el Bono,
que m'ha sorprès moltíssim,
doncs, bueno,
al final poden donar
una imatge tergiversada.
L'altre,
abans ho dèiem
a la pre-tertúlia,
per a guerres les civiles.
I és evident
que aquí
no hi ha només
una qüestió
d'Espanya-Catalunya.
Aquí hi ha una qüestió
personal
de Rodríguez Ibarra
i de Bono
amb en Pasqual Maragall
i amb el PSC.
Això és evident.
I si de pas
escarregant el Zapatero,
potser si va bé.
No va ser el Bono
contrincant el Zapatero?
Sí,
i va perdre
la secretària general
per pocs vots.
Recordem que Rodríguez Zapatero
gairebé contra pronòstic
va guanyar aquell congrés
extraordinari del PSOE.
Per això vull dir
que els adversaris
són dels altres partits,
els enemics són del meu.
I hem de recordar
que estem a quatre mesos
a les pròximes eleccions generals
i que es juguen moltes coses.
De política
em sembla que podrem
continuar parlant
durant moltes setmanes
o d'aquest panorama
tan interessant.
Perdó,
si em deixes afegir
només una cosa.
Jo volia dir abans
i se m'ha oblidat
per això dir que ara
jo crec que
la pedagogia de Catalunya
des de la Generalitat
i des de molts altres àmbits
de Catalunya
se n'ha fet
i molta a Madrid.
Conferències
del Club Siglo XXI
que és la que surt
per televisió.
Suposo que n'hi ha més
però el que surt
és aquesta.
Des del president
Pujol passant
per Pasqual Maragall
el Carot Rovira
també la va fer
i se n'ha fet moltes.
La feina que va fer
el Josep Gomis
mentre va ser delegat
de la Generalitat de Madrid
la va fer molta
i molt bona
i se'n va fer molta.
El que passa
és que repeteixo
el que he dit abans.
Una cosa és escoltar
i l'altra és sentir.
En fi,
com dèiem,
segur que podrem
continuar parlant
de política
i del panorama postelectoral.
Deixi'm també comentar
una altra notícia.
Avui apareixen molts
els diaris
el tema
del projecte ITER.
Sembla que la Unió Europea
decidirà la setmana que ve
el proper dijous
una sola candidatura
de les dues
que n'hi ha a la Unió Europea
i sembla que les possibilitats
espanyoles
es van reduint.
Les possibilitats
de la candidatura
de Vandallós
es van reduint.
No sé
i no sabem
això caldrà
després analitzar-ho
si finalment
s'opta per la candidatura
francesa
de Cara d'Atxer
si les polítiques
exteriors
les relacions
internacionals
del govern espanyol
en aquest cas
hauran tingut
alguna influència.
Però aquest que havia estat
un gran tema de debat
i en fi
que havia generat
un cert entusiasme
en les setmanes prèvies
a les eleccions
al Parlament de Catalunya
ara
tot just després
de les eleccions
sorgeixen aquestes notícies
que segurament
posen
una gerrada
d'aigua freda
a les possibilitats
i a les aspiracions
de Vandallós.
Com ho veuen?
Ho veuen difícil?
Jo
si
els elements
que se sorpesen
són els pràctics
és a dir
els d'infraestructura
instal·lacions
possibilitats
de poder dur a terme
una feina feta
comunicacions
i etcètera
no em preocupa gens.
però veient unes declaracions
que va fer
per televisió
me'n sé
que va ser
la d'aquí
la Vest TV
no sé
el responsable màxim
de això
em va semblar
que potser
hi podia intervenir
altres factors
i llavors
a partir d'aquí
ja no hi entro
perquè no ho conec prou
si entren decisions polítiques
malament
si és
que realment
Malament per què?
Perquè llavors
suposo que
com a representació
Espanya
quan surt
de la frontera
som zero
a l'esquerra
tot està claríssim
no és cap novetat
no, no,
evident
per això et dic
que em preocupa
però
si el que realment
estem
sospessant
doncs és
el que hi havia abans
la infraestructura
les comunicacions
la possibilitat
de poder creixer
donar un servei
diuen que és millor
aquest que l'altre
l'altre aquest
bé, doncs que toqui
que sigui el millor
no n'hi podem fer res més
m'ho puc oprir
a l'altre aspecte
jo ho tinc molt clar
i brevíssim
no tinc cap dubte
que la repolítica
exterior espanyola
ha tingut molt a veure
amb el final
amb el resultat final
d'aquest tema
i així de clar
home, no som un servei
a l'esquerra
som bastió a Irak
això és important
probablement per això
no tindrem
l'iter avant d'ellos
és clar
te'n juguen
aquestes coses?
jo crec que sí
jo crec que sí
és a dir
no estaran en compte
d'uns infraestructures
acabem
quasi bé
de perdre
l'escola
de jurista
l'escola judicial
de Barcelona
o la que hi ha a Catalunya
perquè s'han guanyat
unes eleccions
de forma
excessivament democràtica
tot té a veure
i és una mala notícia
la pèrdua de l'iter
és una mala notícia
per a tots
o potser
els hi pregunto
potser s'havien creat
masses expectatives
potser no havíem arribat
de la candidatura
de bandellós
tan amunt
no ho sé
pregunto
quan ens ho vam presentar
teníem totes les possibilitats
del món
se suposen
que els hi ha de tenir
en canvi ara
el discurs ja és
que
teníem en compte
clar
que m'ha ratllat la final
i que la final
ja és
una final
ja és
d'un cert nivell
que m'estàs venent
l'important és participar
la meva opinió
és que
té moltes condicions
bandellós
que la ciutat francesa
i deien que fins i tot
costava menys
i més barata
és un 2%
per ells
la inversió és bestial
i un 2%
deu ser la conya
però
no sé exactament
el quin és
però és un 2%
i home
a mi que em diguin
que
el mèrit
que té la ciutat francesa
és exclusivament
que té
en certa experiència
que vol que li digui
doncs
home
hi veia unes altres
connotacions
és a dir
qüestions polítiques
la relació de l'estat espanyol
amb els seus socis europeus
si això fos
no sé
a Murcia
o a Badajoz
o a Sevilla
doncs potser estaríem
parlant de més possibilitats
jo crec que especialment
amb els socis europeus
amb dos socis europeus
en concret
jo també
home
França i Alemanya
França i Alemanya
està claríssim
és a dir
el context internacional
arran també de la guerra
de l'Iraq
a veure
els que manen
a la comunitat
vull dir
que és només
sembla que internacionalment
hi ha un trencament
entre el que seria
doncs bueno
l'òrbita d'en Bush
i l'òrbita liderada
és un trencament europeu
això es va dir
es va comentar
i moltíssim
que nosaltres havíem trencat
la Unió Europea
i en certa mesura
teníem raó
i ara possiblement
no s'apaguen les conseqüències
en fi
falta només una setmana
serà el proper dijous
perdona?
que és tristíssim
que per qüestions polítiques
perdis això
sí
és el que els hi plantejava abans
no?
que sembla que
no, no
és que vull dir
malgrat que he fet el comentari
que a nosaltres
sembla que Espanya
és qui va trencar
la Unió Europea
home
és molt trist
que hi hagi
connotacions polítiques
que puguin decidir
una cosa d'aquest tipus
és trist
vull dir que la democràcia
no és tanta democràcia
arreu d'Europa
en fi
ja en la recta final
de la tertúlia
coses segurament
més casuales
abans d'entrar en la tertúlia
ens comentava l'Albert
que havia estat
un parell de setmanes
molt engripat
i avui que tenim un metge
hi ha més grip o no?
és la típica pregunta
doctor
que fem als metges
l'epidèmia
de fet és que avui
li preguntarem al doctor Carulla
l'epidèmia de grip anunciada
no ha arribat encara
no ha arribat
però arribarà
arribarà
arribarà després de Nadal
als voltants de Nadal
és a dir
l'Albert ja l'ha tingut
ha tingut una prèvia
ja té anticossos
ha estat molt fort o no?
per cert
Déu-n'hi-do
sí
ha sigut amb febres
però ha sigut
totes les mateixes sensacions
que dolor intern
això el doctor ens ho podeu explicar
articular
jo el que vull aprofitar
la malentesa
no la vincentesa
que ell ha passat el grip
per recordar
als que ens escolten
als nostres oïdors
que ningú s'automediqui
que demà cridin al metge
i que facin el que el metge
i que es vacunin també
encara hi són a temps
justet
però jo d'ells ho faria
vacunar-se
i no automadicar-se
fins i tot
el company Rafa
també li recomanaria
que es vacunés
jo em volia vacunar
però m'ha convençut
que la grip és un dret
i per tant
posar-me vacunaré
però no la grip d'enguany
que sembla ser
que serà bastant forta
i dura
sí, serà forta
diuen que sí
Rafa, tu no esperes tenir-la
no, jo em vacunaré
com cada any
i espero no tenir-la
la vaig tenir una vegada
i és...
jo manifesto probablement
que m'he vacunat
de fet cada cop
hi ha més consciència
en aquest aspecte
com a mínim
dels grups de risc
s'ha de tindre en compte
és que ara
els grups de risc
s'han d'ampliar
ja molt
perquè jo crec que
malgrat que
a vegades la gent
diu
home, jo em vaig vacunar
i vaig passar la grip
home, escolti
això és cert
perquè les cepes
no les tenim totes
a la perfecció
però si més no
el que està vacunat
sempre passa
una grip molt més atenuada
per tant
home, en qualsevol dels casos
per si no l'agafes
o per si l'agafes atenuada
val la pena
i el que no val la pena
de cap manera
és que tothom
s'automediqui
i es prenguin medicaments
perjudicials
per tant
consulti el metge
molt bé
no el farmacèutic
el metge
estàs comprant cap a casa
el doctor Soler
per cert
que parlant de metges
llegia aquesta setmana
el claxon
doctor Soler
que hi ha com
14% de metges
que no toquen gaire
del cap
venien a dir
un doctor
això és una aberració
això és
un 12
no, això és una animalada
però de les grosses
no, no
a veure
això ha sigut
arreu
que s'ha fet
un congrés
aprofitant que hi havia
una reunió
de l'organització
mèdica col·legial
s'han autoanalitzat
els mateixos
a Cordova
no, es va fer un congrés
del PEIM
del programa d'atenció
al metge
i no sé per què
en un moment
d'ofuscació
el secretari
del Col·legi de Metges
de Barcelona
va fer unes declaracions
que estan fora de ton
és a dir
primera
escoltim
els metges
en aquest moment
les malalties
que patim
patim les malalties
que tenen tots
els pobres mortals
igual que els altres
qualsevol
no estem accents
de res
desgraciadament
ja ens ha agredit
tindrà bula
però ja no es pot comprar
la bula
per tant patim
les mateixes malalties
que els altres
però en patim
de malalties
afegides
que són
la pressió assistencial
que és molt forta
i la pressió
que patim
segurament
de gestors
que miren la sanitat
des d'un punt de vista
purament economicista
i que des d'un punt de vista
òbviament
és un error
però és el que hi ha
i llavors això
comporta
una doble pressió
al metge
i podríem parlar
d'una espècie
de mòbing
i d'un síndrome
de burnout
que és el metge
cremat
que està ja
esgotat
i rendit
aquestes són les patologies
que pateix el metge
afegides
no n'hi ha d'altres
n'hi ha d'altres
patologies
i altres malalties
com qualsevol
altre pobre mortal
i nosaltres
per aquests casos
el col·legi de metges
de Tarragona
va crear
un programa
d'atenció
al metge
que patia
aquestes malalties
del burnout
la sobrepressió
el surmenaix
etcètera
aquest programa
després es va
implementar
i es va estendre
a tot Catalunya
i evidentment
Barcelona
com sempre
doncs s'ha l'ha fet seu
i ara resulta
que el va inventar
Barcelona
i bueno
és que el tindrem
és fàcil
el programa d'atenció
m'assembla molt bé
i ara
fins i tot
l'hem exportat
a la resta
de col·legis d'Espanya
i ara
s'està posant en marxa
a tot Espanya
i per això
es va fer aquest congrés
aprofitant la reunió
de l'organització
mèdica col·legial
jo crec que les declaracions
del doctor Pedro
de Barcelona
són desafortunades
però en fi
estan molt bé
no?
els metges en general
els metges jo crec que
miri
el que consta
és el grau de satisfacció
de l'usuari
i jo crec que en aquest moment
malgrat les mancances econòmiques
tenim la millor sanitat
de l'estat espanyol
per tant
jo crec que això és el que consta
els mestres
el que pateixen
és depressions
no?
diuen?
sí
també el burnout
vull dir que
de tot
una miqueta de tot
en fi
però bueno
senyors
que no és de primer aixent
és un mòbil
que acabem la tertúlia
tindrem temps
com dèiem
segurament
les pròximes setmanes
de continuar
comentant aquesta actualitat
com a mínim
la política
que sembla bastant
bastant apassionant
després de les eleccions
el passat diumenge
avui hem fet la tertúlia
amb Josep Maria Soler Poblet
en Rafa Muñoz
i Albert Saludes
moltes gràcies a tots tres
que vagi molt bé la jornada
i fins la pròxima
moltes gràcies
adeu-sia, bon dia
bon dia
bon dia