.
3 minuts, un quart de 12 del migdia,
seguim endavant des del matí de Tarragona Ràdio,
i obrim el temps que dediquem a acostar-nos al món de les lleis de la justícia,
en un espai que realitzem en col·laboració amb el grup de joves advocats
del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
ens acompanya el seu president, Javi Terres, bon dia.
Bon dia.
Lourdes Guibernau, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Una mica fònica, la Lourdes, quan ella intervingui,
farem així molt de silenci perquè se la pugui sentir.
Tractant temes diferents d'interès, creiem, de la població en general.
Avui volem parlar del tema de la incapacitació,
del tema de les tuteles de persones, en principi,
que poden patir algun tipus de malaltia mental.
També podríem derivar, si la conversa així ho permet,
parlar d'un altre tipus de tuteles i altres tipus d'incapacitació.
Jo, de totes maneres, en aquest primer vocabulari
que hem posat damunt la taula mentre preparàvem una miqueta el programa,
us he sentit la paraula curateles,
i m'ha cridat molt l'atenció perquè no sé què és exactament
i no l'havia sentit anomenar mai.
Sí, és una figura molt semblant a la tutela.
El que passa és que la curatela, ara ho explicarem en el desenvolupament
de tot el que són unes incapacitacions judicials,
és, diguéssim, un tipus de tutela menor,
més, diguéssim, farcida, el que seria una incapacitació de tipus parcial.
Ho podíem entendre així des del punt de vista una mica profà.
Parcial en quant al temps, temporal o...?
Temporal perquè potser algun tipus d'incapacitació no és total,
no és absoluta.
Igual hi ha algunes coses que potser algun malalt mental sí que pot fer.
Per exemple, una persona que té un coma reversible,
o suposadament reversible, seria aquesta figura la que es...
O, per exemple, en el sentit que una persona pugui,
per exemple, se li hagi prohibit
o se li hagi anul·lat la seva capacitat per administrar els seus diners,
però pugui, per exemple, seguir fent la seva feina en concret
de, jo què sé, de mecànic, per dir-ho d'alguna manera.
Això seria el que coneixem tots com el pròdic.
Exactament.
És a dir, és la persona que...
Jo, David, coneixem tots, coneixem-ho.
No, sí, home, qui no coneix la paràbola de l'hijo pròdico?
Això és de la Bíblia.
La paraula sí.
I realment es refereix, la paraula del fill pròdic es refereix als pròdics.
Els pròdics, en teoria, són les persones que dilapiden,
que malgasten o que derrotxen els diners de la seva família,
deixant la seva família en una situació de precarietat,
de falta de recursos.
Amb la qual cosa, aquesta persona,
si tens constància que una persona de la teva família
té aquest problema,
perjudicant amb aquest problema tota la família,
el que s'ha de fer és nomenar o demanar
la sol·licitud d'un nomenament de curador.
Aquest curador l'únic que fa és complementar
la capacitat d'aquesta persona
en els aspectes que la sentència
de declaració de prodigalitat
contempli que s'ha de contemplar.
És a dir, amb els aspectes de la vida,
que no siguin purament d'administració patrimonial
i d'econòmics,
aquest senyor pot actuar perfectament
sense necessitat d'estar complementada
la seva capacitat per una persona
que seria, en aquest cas, un curador.
També el tema de la curatela,
ja que hem començat per aquí,
s'institueix en els casos
que hi hagi herències de persones
que no han nascut encara.
Imagineu-vos una persona
que deixi una herència per als seus nets,
que encara no té.
Però ni concebuts.
Ni concebuts.
Ja no els nasciturus,
que és el concebut però nascut,
sinó els no concebuts.
Llavors aquesta herència
se deixi com si diguéssim amb administració.
Però imagina't que aquests futurs nets
no arribessin mai,
no existissin mai.
De tota aquesta herència...
Llavors es tindria que veure exactament
a veure qui passa
i qui passa de nou a ser hereu de tot això.
La qüestió és també una situació d'incapacitat,
perquè el nasciturus, potser,
d'entrada, i depèn de com,
segons moltes teories,
no tindran ni tan sols personalitat.
Però una vegada ja entenem que sí,
clar, se'ls ha de donar uns vehicles
i sobretot uns poders de gestionar,
doncs al millor,
molt patrimoni,
molts béns i molta economia, no?
Però això seria ja, diguéssim,
anant a el que seria...
Ja hem entrat en figures així molt concretes.
Exacte.
Nosaltres estem parlant,
o almenys jo entenc que el debat d'avui
és sobre aquelles persones
que no poden governar-se a si mateix.
Sí, perquè quins criteris apliquem
quan diem que una persona pot ser incapacitada?
A veure, és una qüestió
que primer s'ha de diferenciar molt bé,
perquè potser popularment estem acostumats,
popularment i per raó de la feina,
estem acostumats a demanar incapacitats
de tipus laboral
perquè potser he tingut un accident
de caràcter, no sé,
in itineres,
és a dir, anant al treball
o en la mateixa empresa,
llavors demano una incapacitat
perquè potser he perdut
alguna extremitat
o algun de la mà,
una màquina que he fet anar,
llavors demano els poders administratius,
ja sigui generalitat, etcètera, etcètera,
doncs una subvenció econòmica.
No estem parlant d'aquest tipus d'incapacitat.
Això està dintre del que és en l'àmbit
del dret d'elaborar.
Estem parlant de la incapacitat
que anul·la la capacitat
i perdoneu la redundància
de poder obrar per tu mateix,
de poder governar-te per tu mateix.
És a dir...
I hi ha una tercera persona
que insta
perquè incapacitin
aquesta primera persona
i poder governar ell
o qui dessini el tribunal,
m'imagino.
És un procediment judicial.
La capacitat de governar
el seu patrimoni,
la seva vida,
les seves responsabilitats,
en definitiva,
explicat d'una manera així molt planera.
No, no,
és exactament així.
És exactament així.
Hi ha una sèrie de persones
que poden instar-ho.
Si agafem la llei,
doncs entenc jo que,
els primers que ens venguin
una mica al cap,
els familiars,
els ascendents,
el teu cònyuge,
inclús els germans...
Però aquí s'hi poden amagar
molts interessos econòmics, no?
I s'hi amaguen.
Molt.
Per això és un procediment judicial.
Clar, clar.
Si no, mira,
alegrement,
qualsevol persona
que vulgués fer-se
amb el patrimoni d'un altre
podria entrar en aquest joc.
A veure,
en principi,
pot ser inclús
que hi hagi incompatibilitat
entre la persona
que insta la tutela
d'una incapacitat
o que insta la incapacitació,
perquè actualment,
amb la nova llei
d'enjudiciament civil,
els dos procediments
es poden presentar conjuntament.
Abans,
primer declaraves un incapaç
i llavors nomenaves un tutor
i ara es pot fer tot
el mateix procediment.
Pot ser inclús,
imagineu-vos que un germà,
i això jo m'he trobat en casos,
un germà voler incapacitar
amb un pare
o amb un altre germà
per interessos purament econòmics.
Aquest senyor presentarà
uns informes,
presentarà unes valoracions mèdiques
que la persona que vol
que és un presumpte incapaç
realment no es pot valdre,
no pot governar el seu patrimoni,
no pot valdre per si mateix.
A millor aquests informes
estan maquillats,
per la qual sempre
i en tot procés d'incapacitació
entrarà en joc
la figura del metge forense,
que ja el dia que va vindre
el metge forense
ho va explicar,
que fa avaluacions
de si la persona
que volen incapacitar
realment
no té capacitat
ni pot governar-se
ni ella mateixa
en alguns casos
ni el seu patrimoni
i en d'altres.
Però escolteu,
qui s'ocupa
del presumpte incapaç
en tot aquest procés
perquè evidentment
dius la
intervé
el metge forense
que és
a més imprescindible
que hi hagi
un dictamen
mèdic
que justifiqui
o no justifiqui
aquella incapacitació.
Però tot i així
aquella persona
a la qual se la vol
incapacitar
algú hi haurà
que el defensarà
o que mirarà
per ell davant
del tribunal.
En el cas
que hi hagi
un interès contraposat
o entre la persona
que sol·licita la tutela
la incapacitació
que podria ser
la mare
i la persona
que suposadament
es vol incapacitar
que és la filla
en aquest cas
es designaria
judicialment
el que s'anomena
un defensor judicial
que normalment
pot caure
amb qualsevol persona
però normalment
fan caure'l
amb l'advocat
que defensa
el presumpte incapaç.
Aquesta persona
mentre dura el procediment
vetlla pels interessos
d'aquesta persona
que en aquest moment
encara no té cap
cap tothom
ni cap persona
que s'encarregui
dels seus interessos.
Per què?
Doncs perquè la mare
que en principi
és la que demana
ser tutora
té un interès contraposat
perquè va la mare
en contra de la filla
en aquest cas.
És una mica enrabat
però...
Sí, és una mica
un trencar closques
aquests procediments
d'incapacitat.
Us sembla que posem
un exemple
i a partir d'aquí
anem mirant
el paper de cadascun
dels actors
d'aquest exemple
que podríem posar?
Vosaltres que teniu
experiència en aquest camp
què us sembla?
Podríem posar
no sé
una persona gran
o tu mateix
un cas real
es pot posar?
No, per entendre una mica
el que heu explicat
perquè estem parlant
d'aquell incapaç
que en tot moment
té família
i podem entendre
també d'entrada
que és una família bona
però també es pot produir
precisament
el cas que tu apuntaves
la mare
que vol aprofitar-se
el millor
d'un fill
que ha sigut designat
o ja ho és
beneficiari
d'un munt de diners.
Clar,
una vegada presentat això
amb qualsevol jutjat
de primera instància
de qualsevol partit judicial
de la teva ciutat
el primer
que ha de manifestar-se
és el Ministeri Fiscal
el Ministeri Fiscal
és un dels elements
dintre de tot aquest procediment
que ha debat
ja perquè tota la legalitat
es compleixi
en certa manera.
El Ministeri Fiscal
haurà d'investigar
haurà d'investigar
aquesta situació
si la troba dient
si la troba
en tot moment
doncs correcta
doncs possiblement
no es posi
dintre de les seves manifestacions
molt en contra
de precisament
una de les persones
que ha iniciat
aquesta incapacitació
però és que moltes vegades
moltes vegades
pot passar al contrari
pot passar
que aquesta persona
necessiti
per una sèrie de
no hi ha aspectes jurídics
sinó també
mèdics
per dir-ho d'alguna manera
necessitaria incapacitar-se
i al millor
els seus familiars
que són les persones
més properes
amb ells
no volen
no volen
perquè els sap greu
exactament
per motius alturistes
o perquè tenen
uns altres interessos
avui hi haurà
amb bones intencions
o perquè tenen
uns altres interessos
llavors el Ministeri Fiscal
ho ha de posar
en coneixement
dels jutjats
llavors aquí
és una situació
una mica
de trencar closques
perquè sembla
que el Ministeri Fiscal
estigui sempre a una part
però de cop i volta
si no té defensa
és ell qui defensa
i al mateix temps
i al mateix temps
encara i així
té un doble paper
en funció del cas
en el cas
en el cas
que no apareguin
per mig
per exemple
aquesta figura
que ha dit
la Lourdes
el defensor judicial
o bé no sigui necessari
o bé de cop i volta
no tingui familiars
que pot passar
pot haver-hi també
persones
que no tingui
cap mena de familiars
llavors
el que faria
llavors
el Ministeri Fiscal
és posar-se a l'altra banda
instar
la incapacitació
però a lo millor
aquella incapacitació
per part del defensor judicial
que ha dit la Lourdes
doncs no és del tot correcta
o no és del tot complerta
llavors entraríem
en dues parts
s'han format ja dues parts
la part que considera
el millor
el Ministeri Fiscal
que s'ha de fer una manera
i el defensor judicial
que potser no és que s'ho posi
perquè no és
en teoria
el seu paper
però sí que potser
ha de puntualitzar
diverses coses
és que jo ara em pregunto
si hi ha
en una família
que potser és el que
trobaríem molts casos
però continuem
amb aquesta família
que pobra
l'estem deixant
pel terra
una persona
demana la incapacitació
hi ha darrere
uns interessos econòmics
qui designa
que ha d'administrar
si aquella incapacitació
es materialitza
els béns d'aquella persona
perquè clar
si és la mateixa persona
que demana la incapacitació
això és molt sospitós
teòricament
s'hauria de buscar
una tercera persona
que tingués
una certa objectivitat
o que no tingués
interessos
directament
sobre aquell patrimoni
a veure
amb tot procediment
d'incapacitació
normalment
ja hi ha el que es diu
l'audiència
de los parientes
que fan vindre
a part de la persona
que ha instat
la incapacitació
que pot ser
com ha dit el javi
un germà
la dona
el marit
els fills
el ministeri fiscal
o una tercera persona
simplement
imagineu-vos una institució
com pot ser un hospital
que té una persona
que la tenen allí
i que l'han abandonat
i que ell creu
que s'ha d'incapacitar
o sí que té família coneguda
per la família
se'n desentén totalment
seria l'hospital
o benestar social
o la Generalitat
o qui fos
qui instaria
o notificaria
posaria
el convenciment
del ministeri fiscal
que s'instés
la incapacitació
en aquests casos
el procediment
ja s'escolten
els parents
per veure
quins interessos
pugui haver
per allí rondant
perquè evidentment
i en molts casos
hi ha interessos patrimonials
per part d'algú
del que vol ser
l'administrador
però no oblidem
tampoc
que el que és
l'administrador
no vol dir
que pugui fer
el que vulgui
amb els béns
de l'incapaç
perquè per fer
el que vulgui
amb els béns
de l'incapaç
ha de demanar
autorització judicial
sempre el jutge
ha de dir
si es pot vendre
un tutor
no pot ni vendre
ni gravar
ni donar en garantia
ni avalar
ni cedir
cap bé de l'incapaç
sense demanar
autorització al jutge
i ha de motivar
aquesta necessitat
de gravar
de vendre
de comprar
per tant
el jutge
exerceix
com una mena de tutor
és com el controlador
com un segon tutor
no?
controla
que no es malvenguin
ni s'aprofitin
de la situació
de tutor
que pot tenir
el mateix tutor
perquè damunt
ja anualment
se fa la compte
de la tutela
que vol dir
se passen comptes
la persona que és tutora
va al jutjat
i diu
miri
aquest any
ens hem gastat
tants diners
i porten
factures de peluqueria
factures de roba
lloguers de pis
el que convingui
vull dir
el que ell necessiti
o hagi fet servir
dels diners del tutelat
per
tenir cura d'ell
de totes les seves necessitats
i això es fa una vegada
l'any
es fa inicialment
abans de
abans de
com un inventari
no
l'inventari se fa
a principi
una auditoria
quan acceptes
tu el càrrec de tutor
s'ha de fer un inventari
de què té aquesta persona
i en relació
amb aquest inventari
si vas necessitant diners
o amb els diners
que hi ha
no n'hi ha prou
i s'han de vendre béns
per poder subsistir
llavors
s'ha de posar en contacte
amb el jutjat
i s'ha de notificar
i el que t'has gastat
a final d'any
se diu amb aquestes gastes
jo no vull ser pel·liculera
aleshores
perquè de vegades
per aconseguir
el control
de determinats
amb béns
es busca la incapacitació
després no poden disposar
alegrament d'aquells diners
perquè el jutge
aporta aquest control
tan exhaustiu
o feta la llei
feta la trampa
allò que es diu popularment
és difícil
perquè realment
si tu aconsegueixes
com a familiar
que pot ser
que et facin tutor
ja ho tens
és a dir
sempre a l'hora
de presentar comptes
sempre a l'hora
de fer i desfer
diguéssim
que hi ha un marge
per poder
una mica justificar-ho tot
és molt important
tindre
com qualsevol administració
tu mateix
la capacitat
de gestionar-ho
que és el que passa
moltes vegades
ha arribat a la conclusió
que aquells familiars
no podien ser
els administradors
perquè en el procediment
judicial
s'ha vist claríssim
la intenció
és molt fonamental
com apuntava la Lourdes
aquestes tres grans proves
el procediment judicial
diu que
les tres proves
que són
el reconeixement judicial
per part del jutge
del malalt
és molt molt important
sobretot
la del metge forense
i també
és molt molt important
i molta gent
diu
ah però
fins a ser puntant
nosaltres diem sí
que és
l'entrevista
que ha de tindre el jutge
amb els seus familiars
més directes
i si és necessari
o no té tants familiars
amb les persones
del seu voltant
és una apreciació
que ha de tindre
el jutge directe
després totes aquestes proves
clar
s'han de veure dintre
del que és un petit judici
per dir-ho
en algun sentit
en aquest sentit
clar
una mica
agafant la pregunta
que tu feies
en un principi
i dius
bueno
però mentrestant
qui s'ocupa
d'aquest malalt
estem dintre
d'un procediment judicial
encara no s'ha arribat
perquè
bueno
ja sabem com funciona
l'administració de justícia
i el dia a dia va passant
hi ha un mecanisme
que són
les mesures cautelars
que es poden demanar
és a dir
no pots deixar
un malalt mental
al carrer
si realment
necessita una atenció
o si necessita
que s'ocupen
dels seus béns
i de les seves cases
llavors
això d'una manera
temporal
doncs administrarà
de certa manera
llavors
clar
en aquell moment
no se li podrà
designar un tutor
perquè en teoria
el tutor ha de ser
al finalitzar
el que seria
aquest procediment judicial
què fem?
últimament
s'està portant a terme
per als jutjats
una mena de
diguéssim
pràctica
que ha estat
emesa
per les diferents
legislacions
i normatives
i és que
o bé
el defensor judicial
o bé
un administrador
és a dir
un comptable
un gestor administratiu
doncs
se n'ocupi
mentrestant
de totes aquestes qüestions
ara bé
ha de ser
sol·licitat
en aquest cas
per la defensa
d'aquest
malalt mental
i així
s'ha d'acceptar
també un administrador
que s'ha de veure
qui és
que noms té
i per qui treballi
i que deixa de treballar
i ja posteriorment
quan s'hagi acabat
el judici
doncs
ja es designarà
un tutor
que com molt bé
ha dit
la Lourdes
avui en dia
ja es pot fer
al mateix temps
i totes aquestes qüestions
passarien
al tutor
d'administrar
amb aquesta rendició
de comptes
que la Lourdes
ha explicat
que és bàsica
a l'hora
de portar a terme
tot el que seria
una gestió
però diguem-ho una cosa
no és fàcil
incapacitar
una persona
no és un procés
senzill
ni amb un petit
diagnòstic
mèdic
es diu
que aquella persona
és incapaç
en aquest cas
d'administrar
la fortuna
i el patrimoni
jo crec que senzill
no és complicat
no és complex
és un procediment
que una vegada
presentada la demanda
el jutge
s'entrevista
amb l'incapaç
amb la presunta incapaç
i després ja
just després
de l'entrevista
i que el metge forense
faci l'informe
se cita
a les parts
amb una vista
i a la vista
venen els familiars
els testimonis
els metges
que tu vulguis
per acreditar
si el forense creu
imagineu-vos
que el forense
diu
aquesta persona
no té
un grau tan important
de falta
de capacitat
com per poder-la incapacitar
totalment
o potser
la volia incapacitar
parcialment
i a la part
li interessa
una incapacitat total
vull dir que
a veure
pots portar
totes les proves
que vulguis
vull dir que
el procediment en si
no té cap complicitat
no és dels més complicats
que passa
que el codi de família
i tornant a la línia
del que estava explicant
el Javi
de l'administrador
preveu la possibilitat
de part de donar
un tutor
que se n'encarregarà
dels aspectes personals
d'aquesta persona
se pot nominar
un administrador patrimonial
que se n'encarregarà
dels aspectes patrimonials
imagineu-vos
una persona
que té un patrimoni important
aquesta persona
evidentment
el tutor
amb prou fenyes
que se n'encarrega
d'ell
de l'incapacitat
de si se l'ha de donar
el menjar
si se l'ha de rentar
se l'ha de netejar
se li ha de fer
qualsevol tipus d'ajuda
el tema patrimonial
pot portar perfectament
una altra persona
i durant el procediment
si encara no s'ha anomenat
el tutor
també hi ha una altra figura
en el codi de família
que preveu
la possibilitat
d'anomenar-se
que seria
el guardador de fet
que seria
qui se n'encarregaria
durant el procediment
de
de tenir cura
d'aquesta persona
i de les seves necessitats
amb la qual cosa
seria una figura
que actuaria
de forma provisional
mentre no es designés
un tutor legal
sí
són una sèrie
de figures
que precisament
estan per aquesta funció
el que sí que realment
s'ha d'una mica concretar
és que
quan es nomenen tutors
amb una persona
moltes vegades
les respostes
diuen
però si jo no tinc ni idea
d'administrar res
llavors clar
diuen
no accepto
llavors és precisament
per el que existeixen
aquestes figures
que estan contemplades
a veure
el ser tutor
no implica
directament
que tu tinguis
que tindre
alguns coneixements
directes
o un mínim
organització
ordre
de caràcter comptable
és a dir
tu et podràs ajudar
de tota aquesta sèrie
de figures
que fins i tot
s'havia fet
s'havia fet així
normalment
sempre
i
si eren per exemple
patrimonis
realment considerables
i grans
el que feies
era ajudar-te
de tots els mecanismes
d'organització
i comptables
que existissin
el que passa és que
ara amb la llei catalana
doncs en tot moment
ha tingut aquest reflexe
no?
ha tingut aquest reflexe
en concret
i sobretot
per una mica
també tranquilitzar
moltes institucions
perquè això és una cosa
que vull
en certa manera
deixar ben clar
la majoria
de malalts mentals
clar
estan internats
ja
d'entrada
en institucions
hospitals
precisament
aquests guardadors
de fets
que la Lourdes
estava explicant
acaben sent
constituïts
dintre d'aquestos
hospitals
d'aquestes fundacions
d'aquestes entitats
que estan una mica
darrere
d'aquestos
malalts mentals
i clar
fins llavors
potser no
sobresurt
perquè ja estan
dintre de tota
aquesta mena de cura
jo ara volia
una matització
respecte
de la persona
que és el que
estava intentant
comentar-vos
quines persones
poden ser designades
com a tutores
perquè tothom
algú de la família
pot ser
sí però a veure
en principi
hi ha un ordre
de prelació
fixat pel codi de família
en el qual
imagineu-vos
ara posaré un supòsit
pràctic
perquè així
ho veurem més bé
una persona
que no està casada
i que no
imagineu-vos
no està casada
no té pares
no té fills
i que l'únic
que té són germans
si anem a mirar
l'ordre de prelació
en primer lloc
el cònjuge
seria el cridat
aquesta figura
a fer de tothom
si no hi ha cònjuge
en segon lloc
ens vindrien ja
els descendants
els ascendents
i finalment
ja serien els germans
doncs una persona
que no té ni pares
ni fills
ni cònjuge
algun dels germans
seria en qui li tocaria
fins i tot els nebots
podria ser
si no hi hagués germans
doncs a línia directa
el que ve
després són els nebots
però bé
a l'ordre de la parlació
també manifestaria
que normalment
el que es fa
és
o pares
si pot ser possible
i en el cas
que els pares
siguin possibles
normalment
només s'anomena
un únic tutor
no pot ser
que hi hagi
dos tutors
normalment
a veure
casos molt excepcionals
que podrien ser
la persona
que està designada
i el seu cònjuge
sí que els dos
podrien ser tutors
però normalment
és una única persona
la que es designa
pel càrrec de tutor
imagineu-vos
i vull dir
i això és un tema
un cas que he portat jo
una nena
que té 27 o 28 anys
que té una malaltia mental
que no pot valdre's
per si mateixa
ni pot administrar
el seu patrimoni
la mare va sol·licitar
la incapacitació
i ella volia
que una germana
fos la designada
com a tutora
però resulta que la mare
la mare volia
que fos la germana
per què?
perquè és una senyora
que té
és gran
i diu
jo d'aquí 4 dies
me puc morir
doncs per què
m'han de designar a mi
llavors en el moment
del judici
n'entros vam proposar
que fos la mare
perdó
que fos la germana
perquè consideràvem
que era qui tenia
una
que podia
una major disponibilitat
tan personal
econòmica
laboral
perquè no treballava
i podia estar
per la germana
el jutge ens va contestar
donant-nos la tutela
d'aquest
d'aquest incapaç
a la mare
i dient
tot i que la voluntat
de la mare
era que fos la germana
que ho assumís
sí
perquè la mare
no és que no volgués
vull dir
que la mare
no és que no volgués
perquè aquest nen
l'ha cuidat
la mare tota la vida
però que veia
que tenia unes limitacions
pel bé de la seva filla
li toca primer a la mare
que no passa a la germana
i el jutge
va seguir estrictament
l'ordre de prelació
designant a la mare
llavors hi ha una altra
possibilitat
i es podria afegir
en tot això
i perdona
però jo parlo
des de la ignorància
més absoluta
tenint en compte
que aquella mare
és gran
doncs dins d'aquesta
mateixa sentència
que el jutge
apuntés que en cas
de mort de la mare
fos immediatament
o s'ha d'iniciar
un nou procés
no, no cal
hi ha la possibilitat
de designar tutors
a veure
personalment
cada persona
es pot designar
si vol tutors
i d'una altra forma
doncs
és a través
de sentència judicial
personalment
imagineu-vos una persona
que té el feimer
i que sap
que arribarà un dia
que no podrà
val altres
pot anar al notari
fer una escritura
i en l'escritura
fer constat
que vol
que sigui el seu tutor
el seu germà gran
prevaldrà
la voluntat
d'aquesta persona
davant de qualsevol
procediment judicial
a no ser que el jutge
o el Ministeri Ficals
consideri que aquella persona
no és vàlida
i perquè s'hagin estat
un procediment
però si no
si ningú diu res
cadascú pot nombrar
el seu tutor
i en aquest cas
el jutge
el que ens va donar
d'alternativa
seria
mare
tutora
la mare que en el cas
que diguis
mira me moriré
doncs abans de morir-te
fes un testament
en el qual
designis
a qui vols que sigui
tutor de la teva filla
i designes
a la teva
altra filla
que no hi ha
cap impossibilitat
ni hi ha cap
inconvenient
en fer-ho així
i es pot fer
important
ara que treus
el tema
de la figura
del tutor
no parlant
estrictament
del tema
d'incapacitacions
parlem
d'unes persones
no que tenen
un gran patrimoni
que les persones
que tenen grans fortunes
de ben segur
que tenen els papets
molt arregladets
parlem de les famílies
mitjanes
que tenen fills
que per causes
fortuites
un accident
desapareixen
i els seus fills
estan allà
no hi ha testament
hi ha el petit patrimoni
que pot tenir
una família mitjana
doncs al piset
al cotxe
i poc més
com se solucionen
aquests problemes
però jo crec
que en els grans problemes
de les grans fortunes
tot està molt lligat
els advocats
ja estan
i aquí sí que es practica
molt el dret preventiu
que parleu vosaltres
però les famílies
normals
de classe mitjana
no hi pensem
o no hi pensen
en tot això
com se soluciona
davant d'un tribunal
perquè clar
aquells nens
poden tenir parents
no poden tenir parents
i aquest petit patrimoni
de supervivència
podríem dir
tot això
com se soluciona
doncs precisament
ara que ho apuntes
la minoria d'edat
és una altra forma
d'incapacitació
és a dir
els menors d'edat
no tenen tota la capacitat
total
se'ls tindria
que anomenar
un tutor
i si és necessari
acudir als jutjats
doncs també
prèviament els pares
no han disposat res
si han disposat
alguna cosa
doncs serà allò
però si no n'hi has posat res
si no tindrem
que anar
inevitablement
als jutjats
i serà el mateix procés
mirar tota la família
que hi ha disponible
serà un nomenament
de tutor
perquè incapaços
no els han de declarar
incapaços
perquè ja ho són
però el tutor
el designaran
amb allò que deieu
la prelació
també aquest terme
el codi de família
també determina
qui té preferència
seria una cosa
semblant
sobretot
el procediment
més o menys
per entendre-ho
seria molt semblant
però sobretot
en la fase final
perquè clar
determinades proves
com per exemple
l'examen mèdic
no és necessari
però sí que hi hauria
un reconeixement
sí que es produiria
una sèrie de
diguéssim
de vista
és un tipus
d'incapacitat
és un tipus
d'incapacitat
i aquestes persones
fins que no tinguin
la majoria d'edat
o una sèrie
de
perquè el tutor
ha d'assumir
diguem-ne
la responsabilitat
de tenir cura
d'aquells menors
i a més a més
també
del seu petit
o gran patrimoni
segurament que ho heu vist
al millor
en situacions
una mica
extremes
quan moltes vegades
algun
criu
algun infant
de cop i volta
a l'hora d'organitzar
alguna cosa
al col·legi
diu
és que no tinc pare i mare
diu
doncs que signi el tutor
la cosa més
més transcendent del món
una autorització
són aquestes persones
que han sigut designades així
jo volia puntualitzar
una cosa
que potser no ha quedat
molt clara
que s'ha comentat abans
a veure
tu et pots
designar un propi tutor
però clar
sempre tenint en compte
que estàs en plenituds
de les teves capacitats mentals
en el moment
aquí també un forense
ho ha de determinar
en tot moment
tu pots anar al notari
i dir
jo per quan estigui malament
perquè en aquests moments
estic bé encara
doncs jo vull
que aquestes persones
però ho ha de certificar
que jo estic bé
exactament
quan faig això
normalment
el notari en principi
ha de veure
si tens capacitat
per fer-ho
jo comentava
perdona'm
el tema de l'Alzheimer
perquè a veure
quanta diagnostiquen
un Alzheimer
que potser no havia quedat clar
en aquell moment
no estàs incapaç
perquè vull dir
tu t'ho dones compte
però saps el procés
però saps què passarà
llavors és quan no fa falta
en els jutjats
ara en el moment
en què ja ets malalt mental
doncs com és lògic
normalment
tu no relleixes
i única i exclusivament
el que procedirà
és la intervenció judicial
i una cosa
amb els nebots
que eren aquestos
que tenen una mala fama
en tema d'herències
i tot això
pobres nebots
també que de tot hi haurà
en aquest món
amb aquí
sí que són
tenen els seus drets
però no d'una manera
molt directa
tindrien que instar
a algun tipus d'actuació
per exemple
doncs tindrien que acudir
al jutjat
amb una sèrie de declaracions
però bueno
en definitiva
i al final si ho fan
podrien estar també presentes
m'agradaria preguntar-vos
ja sé que en els últims moments
ja sé que és d'aquelles preguntes
que no són gaire còmodes
és en funció de la vostra experiència
generalment
creieu que es resolen
amb justícia
aquests temes
quan hi ha diners
incapacitacions
malaltia
mental
home
jo
jo personalment
penso que
que moltes deia sí
però també
les lleis tenen prou mecanismes
perquè es resolgui
d'una manera
diguem
la llei
i la justícia
pura i dura
no l'aconsegueix
això
no sé si
única i exclusivament
en aquests procediments
però sí que puc dir
que la majoria sí
jo és que
parlo com a advocat
que està portant a terme
precisament
una fundació
de malalts mentals
i una mica
ho veig
des d'aquell cop
de vista
i puc dir que
des de la part dels incapacitats
des de la part dels incapacitats
i puc dir que
també últimament
doncs sobretot
sobretot
i encara que sembli
molt meridiar
o molt senzill
aquest comentari
però en el moment
que hi ha molts
i molts diners
és quan hi ha les complicacions
en el moment
que no hi ha tants
doncs són petites qüestions
que possiblement
doncs tenen la seva
complexitat
però bueno
la resolució
és possible
quan no hi ha
ni un euro pel mig
em penso que problemes
com suposo que altres procediments
jo volia matitzar una cosa
que no és tan senzill
vendre els béns
d'un incapac
així per així
jo tinc un problema
vull dir
tinc una situació així
a la família
i no és fàcil
vull dir
al damunt
en aquests casos
que hi ha patrimoni
hi ha un administrador patrimonial
vull dir
que no és allò de dir
jo sóc el tutor
i jo aquí disposo
i fa el que vull
vull dir que no és fàcil
i des del meu punt de vista
igual que el Javi
i recolzant el que diu el Javi
considero
que els jutjats
actuen molt coherentment
respecte a les designacions
de tutors
inclús respecte a les vendes
de béns
quan realment hi ha necessitat
per vendre béns
no sol d'incapaços
sinó també de menors
perquè no n'hem parlat avui
però també hi ha la possibilitat
que hi hagi béns
en nom de menors
que els pares
tinguin la
a veure
siguin la guarda custòdia
patria i potestat
i que vulguin vendre aquests béns
tampoc els poden vendre
així per així
que han de demanar
també autorització al jutjat
i en tots aquests casos
a veure
normalment
i vull confiar
que si continuïssin així
s'atén molt en compte
els interessos
tant dels incapacitats
com dels menors
i a veure
ja tenim
que tenim jutjat de família
aquí a Tarragona
vull dir
el jutge que hi ha
ja és especialista
en aquests temes
i crec que
ja hauria de fer
hauríem d'argar
una llança a favor
que realment
es fa justícia
en aquests casos
la complicació
potser ve
en aquests casos
ja d'entrada
quan hi ha molts diners
possiblement
precisament
si ja ens endinsem molt
i hem arribat
a la fase final
del procediment
ja doncs
tot allò
quedarà molt més controlat
la immediació judicial
procurarà
totes aquestes coses
però és que
jo em referia
quan hi ha complicació
hi ha les grans
fortunes
o patrimonis
d'entrada
és molt habitual
per exemple
quan nosaltres
estem defensant
com a defensors judicials
algun malalt
de la nostra fundació
que fins i tot
familiars
molts propers
amb ells
defenguin
que aquella persona
està molt bé
perquè poden
poden d'entrada
seguir administrant
i en definitiva
encara que una administració
i una gestió
com a tutor
doncs
tingui que respondre
durant un any
també es poden fer
moltes coses
i tots coneixem
quines són
les enginyeries
financieres
i precisament
com t'ajudes
en un munt de coses
no estic dient
que passi
i que succeeixi
molt habitualment
però és un fet
jo l'únic que vull dir
és que el procediment
i les incapacitacions
sorgeixen
sobretot
per dos motius
fonamentals
primer
perquè la societat
necessita
tindre un control
de les persones
que precisament
per els seus propis actes
no es poden governar
podria ser un perill
i segons
perquè és un dret
constitucional
que tota persona
ha d'estar assistit
com a malalta
que és
en tota la tranquil·litat
patrimonial i social
volem creure
que les lleis
els mecanismes
estan per protegir
justament
els drets
de les persones
més febles
i que no es poden
defensar soles
volem creure
que és així
la vostra experiència
diu que
en la majoria de casos
en bona part dels casos
sí que es enresolt
beneficiant
aquestes persones
gràcies
per venir una setmana
més aquí
al matí de Tarragona Ràdio
Javi Terres
Lourdes Guibernau
fins la propera setmana
gràcies
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres