Ràdio.
Tres minuts i mig, un quart de dues,
un moment per obrir el programa demà, literalment,
per fer un repàs d'algunes de les propostes
que tenim aquesta setmana a la ciutat de Tarragona.
En matèria de cultura i espectacles,
amb Sílvia Ferreràs, molt bon dia, Sílvia.
Bon dia.
Benvinguda, tenim una setmana també...
Ui, ui, l'orquestra com està buida, esbarada, escolta.
Oh, quina barbaritat.
No, és que tu no tenies els auriculars,
per això no senties, fas trampa.
Jo dic, ui, aquesta orquestra, escolta, estan una miqueta allà...
Estan contents.
Estan contents.
Perquè ells no van treballar, ells.
Serà per això?
Clar.
Com jo i com molta gent, eh?
Vosaltres sou comels de Catalunya Ràdio,
sots aquells que diuen...
I no paren mai aquests, mai.
Mai, mai, mai.
Doncs vosaltres som el perpetuo mobile.
Sí, el perpetuo mobile.
Sí, sí, sí, quina por.
De totes maneres, ahir, Déu-n'hi-do, eh?
La quantitat de persones que treballaven,
diguem-ne, perquè els hi anava el sou,
d'altres de manera voluntària...
Moltíssima gent treballava, i la veritat és que sí,
és que era un dia que, a més, sorties al carrer
i hi havia una animació al migdia i al matí.
Sí, i això que no pintava bé.
No pintava bé la meteorologia.
A les 6 del matí, les que ens vam aixecar a les 6 del matí,
és que un dia que ho fa i un diumenge,
s'ha de saber també públicament.
plovia molt, eh?
I tant que plovia.
Tu també ho saps, això.
Jo també ho sé, plovia, plovia.
Nosaltres posem els carrers, no? Tu i jo.
Sí, alguna vegada.
Però escolta, no som aquí per parlar del temps,
que per això ja tenim aquests homes del temps
que s'equivoquen força últimament, eh?
Així de pas ho dient.
S'equivoquen, Sílvia.
S'equivoquen, perquè ahir durant el matí,
segons ells, no es podia sortir de casa
de la pluja que tindríem.
I escolta, fins i tot vam tenir estonetes de sol, eh?
Jo tinc una hipòtesi, és que avui estem una mica cansades, no?
Jo tinc una hipòtesi, espera que me'n recordi,
d'això dels homes del temps.
Com ells ja fan allò del canal 424 o 324,
no sé què és aquell.
És com una loteria.
I ells ja, a les 5 del matí ja estan allà,
doncs clar, ells van dir, no s'hi pot sortir al matí
perquè ells a les 6 del matí ja estaven allà.
Però tu no saps que tenen unes coses que diuen satèl·lits
i coses d'aquestes, que es veu que són la sofisticació personificada.
Però deia molt difícil, pobra Gena.
Sí, bé, també, mira, ets bona persona,
sempre justifiques.
Jo ho tinc, jo ho tinc, això.
Jo tens això, que ets bona gent, ets bona gent, Silvia,
i a tots li trobes justificació.
Per cert, espero que ens porti un justificant el senyor Marcelí,
perquè avui no ha vingut.
Ai, pobra.
Ens haurà de portar un justificant, com fèiem al col·le.
Potser li va tocar de president de taula.
Podria ser, ja està dormint i avui té festa.
Clar.
Perquè tens unes horetes de festa, si fas de president o de vocal.
Sí.
Per tant, ja ens portarà el paperet.
Ja ens ho portarà, ja els ho direm a l'audiència.
I ja direm als oients del programa demà
la justificació, si anava ben signada, correctament, per no venir avui.
Tu no ho feies, no t'ho feien fer, això?
I tant.
De portar un justificant del pare a la mare,
si faltaves a classe, doncs el mateix.
Sí.
Què tenim, Sílvia?
A banda de dir, aquestes vaginades parlem de coses serioses.
A veure, però ho fem també,
perquè tothom avui està en un contingut molt polític
i una miqueta d'alegria hi ha d'haver.
I com que de política aquí no parlem,
mirem de no parlar-ne, si més no,
hi ha altres escenaris i altres moments de dia.
Lo nostre.
S'ha parlat àmpliament de política
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
des de les 7 fins a les 9,
amb tot el repàs de l'actualitat.
Després, aquesta tertúlia,
àmplia tertúlia amb periodistes fins a les 11.
I espera, espera't el que ha començat ara.
Per tant, nosaltres no.
I després ja...
A nosaltres no, per ell insisteix.
No, per les generals.
És veritat, cap a la primavera, les generals.
Al març, les generals i al juny, les europees.
Uf, no parem, no parem.
Van ser les municipals no faran.
Els que no els ha tocat anar a la taula a treballar,
que no sortejos i no de Nadal.
Deixem-ho aquí.
A mi m'han explicat
que això no són com les malalties aquestes de la infància.
És a dir, que si et toca una vegada,
et pot tocar una altra.
No com la varicela.
No, no, no.
La varicela la passes un cop, no?
I ja està, per tota la vida.
Ja et serveix.
Això d'anar a una taula, no.
Et pot tocar ara, et pot tocar a les properes.
Vull dir que no, no...
No, però...
Que sí, sílvia de veritat.
Que sí, no, que ja m'ho crec,
però a mi em va tocar fa temps.
Però hi ha moltes persones
que li han tocat 3 i 4 vegades, eh?
Que tenen tot un passat democràtic
de participar en aquestes taules.
Una festa de la democràcia.
Clar que sí.
Vinga, va, anem per feina.
Anem per feina.
Què tenim?
Tardor.
Encara és la tardor literària.
No, no és la falca.
Com es nota que avui no portàvem guió, eh?
No, no, no, clar.
Doncs aquesta setmana, a veure,
hi ha moltes coses,
especialment musicals.
però jo vull destacar també
que aquesta és la setmana
culminant de la tardor
perquè el dissabte
es lliuren els premis
de tota la convocatòria.
Els premis de literària.
Es lliuren.
Però durant tota la setmana
es van fent els veredictes.
El dijous passat
ja es va fer el del Domènech Guancé
i ara demà
ja s'en lliuren dos,
l'Amades i el Rubí de Virgili.
I anem fent...
A veure quines sorpreses hi ha.
Jo ja en sé d'alguns,
però no ho diré, eh?
No, perquè no ho pots dir.
Ui, si ho diguessis,
molt malament aniria.
Però ho sé, perquè vegin
que estic informada.
Clar, clar, d'aquestes coses
el juran no és una cosa d'un dia.
Però no sé, els grans, els grans,
els grans encara no se sap.
Se sap avui.
Avui.
El vi del Cuber
i el pin i soler.
Al llarg de la setmana
es van fent els veredictes,
però com deia la Sílvia,
el que és el lliurament
pròpiament dit material
es farà dissabte.
Dissabte, a l'Imperial Tàrraco.
És a dir, que torna
la fórmula del sopar
a l'Hotel Imperial Tàrraco.
Boníssima, a més.
A més, tothom hi pot anar, eh?
Home, a veure, 30 euros.
Però escolta.
Sílvia, però s'ha d'explicar,
no pots dir tothom hi pot anar.
Però és públic, és públic.
Això sí, això sí.
De pagant, però de dir,
no, no, és que només van els guanyadors
o els convidats.
No, hi pot anar tothom.
Qui vol?
A sopar?
I el Metropol pot anar a comprar els tíquets.
I el menú val la pena.
Que el saps?
I tant.
Ai, doncs explica el menú.
El primer és de...
Com que hem tingut això de les lletres a taula,
volguis que no la cosa.
És que és de lletres a taula el menú.
El primer és un plat així d'au amb foie.
El segon és de peixet.
I el postre,
és de formatge,
no me'n recordo què,
però que té molt bona pinta.
Diu que ho sap.
Agafa una gana.
Així també ho explico jo.
I els vins i els caves són...
Boníssims, clar,
però així també ho explico jo.
No, però tu no ho saps
que el celler del port ho posa
i aquell celler és molt bo.
Entre el celler t'agafa unes ganes
d'anar provant cada ampolla.
He de fer una mica de tants.
Doncs valdrà la pena.
I a més la presentació
ho fan dos xics de les nostres comarques
que són col·legues teus
i que a més són molt simpàtics
i que ho fan molt bé.
Els tíquets,
si volen anar-hi,
que poden,
ja ens ho ha dit la Sílvia,
pot anar a tothom
al Teatre Metropol.
Amb antelació,
perquè aquestes coses
aviam no improvises,
no dius,
mira, aquesta nit aniré
al sopar d'allunament dels premis.
No, tu planteges,
tu organitzes-la
una miqueta a la setmana.
És una de les cites
destacades,
però...
Anem a la cosa d'espectacle
pròpiament dita, Sílvia.
Quina de totes?
Bé, només dic...
Tenim la nit de la poesia.
El que presentava
per nom d'aquí,
l'Enric Company
i el Jordi Gil,
que eren els xics
que portaven el magatzem
de Canal Reus,
però que ara els han fitxat
a altres teles
i no els tenien per aquí,
però ho recuperem.
Ja tornen, eh?
Que no són de Reus, eh?
A més,
que és molt bé
que Reus som amics,
però que són de Tarragona
tots dos,
que això hi ha molta gent
que no ho sap.
Tarragonins,
un i l'altre viuen aquí.
Ja està.
Ja està fet el currículum.
Bé, no,
ja hem fet la falca així
identitària.
La nit de la poesia,
sí,
el dia 20,
sí,
és a dir,
el dijous,
és un acte dels també...
Sí,
una cita.
Déu-n'hi-do,
que pleguen molta gent,
aquest acte de la nit de la poesia
que es fa a la bequeria.
Ja sé ells,
el Xavier Morós Corbella,
el guanyador de l'any passat,
és una trobada clàssica
que ja fa molts anys
que organitza ara l'Editors.
I a més,
una cosa que vull recomanar molt
és el divendres
a la Caixa Tarragona
el viatge
amb Quim Lecina
i amb un grup de...
un quintet de jazz
que està molt bé.
Doncs això és molt recomanable.
I gratuït.
Per cert,
que tornant al tema
del lliurament dels premis,
cal anar a mudat, no?
Home,
una miqueta.
Arregladets.
Una miqueta, sí.
Això no ho hem dit
i calla que...
Però tampoc allò
que es posaven abans de llarg.
Lluentons, no.
No,
no cal lluentons.
Arreglat però informal.
Una mica sobri, no?
Sí.
La moda aquesta d'ara així més...
De negra,
que sempre quedes bé.
Sí,
sempre vas apanyat.
De negra.
Però no cal ni mentons.
Com una boda, però...
No, no,
com una boda,
Sílvia,
que hi ha bodes i bodes, eh?
Com una comunió, potser.
És que depèn.
És que sense mudar molt.
Les comunions ara també
es poden fer baranar.
És que fa molt temps
que no vaig amb una comunió, jo.
I et sembla que trigaré molts anys.
No, però encara no...
Fins a la primavera
no és el moment de les comunions.
A veure,
que no...
que es pot anar com sigui, però...
Mudadets, però sense passar-nos.
Sí, sí.
Una cosa així.
A la...
Català?
Una cosa catalana.
Què dius?
Com és l'estil català?
Com és l'estil català?
No ho sé.
La Judit Mascó és catalana, no?
Com ella?
Jo no em veig.
No, jo tampoc.
No dic pel tipet, però vaja.
No dic pel tipet, però vaja.
A veure,
que vingui com vingui,
que ja ho sé.
La gent ja ho sap.
Molt bé.
Escolta,
no cal mudar-se
per anar a veure el Tomeu Penya,
no perquè no s'ho mereixi,
sinó perquè és una cosa així més informal
i actua el dia 21, no?
El mateix...
No, el dissabte.
El mateix dissabte, sí.
Mira, ja el tenim aquí, el Tomeu Penya.
Veus?
Mira, va sonant.
Per no posar-te els auriculars,
no l'escoltes.
Em vaig a posar els auriculars.
Aviam, situa'ns.
Tomeu Penya.
Tomeu Penya.
El dissabte amb el circuit acústic.
De gratis.
De gratis.
De gratis, eh?
Que s'està acabant el circuit acústic.
De gratis per s'anar a buscar...
Les invitacions.
Perquè si no...
O al Metropol o a la cooperativa.
dubto que han quedat moltes,
però també us recomano una cosa.
Si dieu, ostres, se m'ha passat i jo vull anar,
aneu-hi.
Aneu-hi.
Perquè el que passa és que té dret primer qui té la invitació.
Però sempre hi ha algú que l'ha recollit
i és un despistat o de sobte ha guanyat un premi
i diu, ostres, es queden a recollir el premi.
Que clar, som dinerets, eh?
Molts.
Home, no el deixarem.
Tomeu Penya, però jo vaig a buscar el meu premi.
I han posat el còmpat.
Ah.
I llavors aneu-hi perquè sempre queden algunes cadires lliures.
Molt bé.
I us deixaran entrar.
Això serà dissabte.
Dissabte.
I el divendres, al Tarragona Sextet,
actua també a la cooperativa
amb tot aquest cicle de jats que estan fent
amb els de Banc Músic,
que també està molt bé que hi ha gent d'aquí.
Però el dissabte també us podeu veure els premis.
També.
Amb un dos per uno.
També, també.
Imagina't.
Hi ha molta cosa.
I el diumenge hi ha teatre,
a l'Atenea.
L'Atenea.
Que fa el casament de conveniència.
M'ha dit un ocellet que demà venen a parlar.
Sí, venen aquí, venen a parlar de l'obra teatral.
A l'Atenea cada any estrenen una obra d'autor català
a la tardor, en programació de Metropol.
L'any passat va ser el senyor Poporull,
si no ho recordo malament,
i en guanyes el casament de conveniència.
Tens entrades, no?
I tant.
Per regalar?
Per el diumenge 23 i pel diumenge 30.
Molt bé.
Volen trucar ja al 977-24-47-67.
És que si no li dic a la Sílvia,
ens passa el temps i avui no regalem res.
I si van al 23 després,
els donen a una copeta de capa,
que s'estrena i podran estar amb l'elenc.
Podríem dir l'elenc.
L'elenc artístic.
Sí, eh?
Però 977-24-47-67.
Si ens truquen ara mateix
i ens comenten alguna coseta
que hagin fet al cap de setmana,
votar no val, no?
Votar...
Com a activitats.
Què saps què estava pensant amb el Marcelí?
Ves que no estic impactant.
Que no...
Que també és...
Igual no ho sé,
no ho sé,
però m'estranya molt que no ho sigui.
No, no, a mi m'és igual.
Mentre ens porto justificant la setmana que ve,
ja m'està bé.
Quina llàstima, clar, perquè li porto...
Sí, perquè ens hagués explicat moltes coses de l'Atenea,
però és igual ens ho explicarà la setmana vinent,
perquè si actuen al cap de setmana,
no ho dic perquè com que l'Atenea
ha trepitjat molt el metropol.
Però a Barcelona han d'anar tots els partits,
allò de dir què farem ara.
Igual el Marcelí és que està a Barcelona.
Tu és que no vols regalar avui entrades?
Sí, sí, sí, que la gent truqui.
al Camí del Riarol.
Ens poden trucar allà, eh, si volen les entrades.
No aquest divendres, eh?
No, l'altre, l'altre.
El 977-24-47-67.
Donarem les entrades a les primeres persones
que ens truquin, que ens comentin
alguna activitat que hagin fet en els últims dies,
en algun dels espais habituals de la ciutat de Tarragona.
I mira, em penso que ja ens truca algú.
Estàs mirant la data, no?
Del Camí del Riarol, sí, el dia 28.
El divendres 28.
És a dir, o l'Atenea el 23,
o el Camí del Riarol el 28.
O l'Atenea el 30.
O l'Atenea el 30, escolta, aquesta dona.
Home, a veure, qui no es conforma.
Donem a passar una primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Montserrat.
Què tal, Montserrat, com anem?
Bé, molt bé.
Hem fet alguna activitat així, una mica diferent.
Aquest cap de setmana?
Sí, o dies anteriors.
Vull anar a plegar bolets.
Ah, mira.
Mira, també és cultural.
I es pot queixar per la tardor literària.
I escolta, em vas agafar o què?
No gaire.
No?
Hi havia més gent que bolets.
Això ja passa.
Doncs jo sí que n'he menjat.
No, tu dius menjar, ella va a plegar.
Oh, però jo vaig passar per la fruiteria del costat de casa
i hi havia un munt de caixos i em vaig comprar.
Estaven molt bons.
Sí, sí.
Robellons.
Sí.
Robellons, negrets.
Moretíssims.
És que la fruiteria de casa meva està molt bé.
Deu ser això.
Montserrat, hi vas anar a dir pescar, no?
Vas a replegar algun o què?
Alguns, però poquets, eh?
Poqueta cosa.
I per quina zona vas anar, si no és indiscreció?
Per la zona de...
Per allà dalt, l'Urgell.
Ah, ui, allà, Déu-n'hi-do, eh?
Però allà hi ha molta competència.
Sí, hi havia una jantada.
Que els barcelonins ja s'hi posen a...
Per tot arreu, per tot arreu.
Vas i te'n vas pel Montsant, també no queda res per allà.
Déu-n'hi-do, però bé, vas fer una bona passejada, no?
Sí, sí, sí, molt bé.
Doncs escolta, ara et proposem una activitat més reposada.
Et regalem dues entrades, eh?
I tant que sí.
On vols anar? I quan?
A veure, el dia 30?
Sí.
A veure la Tenea.
Molt bé, el diumenge, a dos quarts de set de la tarda, el dia 30.
Per tant, si ens dius el teu cognom...
Sí, Montserrat Roca.
Molt bé, Montserrat.
Doncs tindràs les entrades aquí a la ràdio, el teu nom, eh?
Per tant, només cal que portis el teu DNI i et donarem les entrades, d'acord?
Molt bé.
Gràcies per trucar-nos.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Veus, això d'anar a fer bolets està bé, el que passa és que no se'n troben gaires ja.
Una altra cosa, jo vull anar a Vitoria, què he de fer?
És que vull anar, jo no ho conec.
És que no sé, tu et tens de consell...
Sí, sí, vinga, va, una altra trucada, que ara que tenim la Sílvia així contenta,
vull que regali més entrades, ens aprofitarem d'aquesta alegria que l'agradaria.
Sempre estic contenta.
També és veritat. Bon dia.
Hola.
Hola, amb qui parlo?
Roser Costa.
Què tal, Roser?
Molt bé.
Molt contenta, eh?
Sí.
Faries bona parella amb la Sílvia.
Què has fet aquests dies que es pugui explicar, esclar, per la ràdio?
No, mira, surti i... no ho sé, no ho sé, no ho sé, cada cap de setmana.
Ja, però de tota l'activitat que hi ha a les sales.
Que generosa. Sílvia, que et veig, que et veig, Sílvia, que li has de regalar les entrades.
a la Roser, però de totes formes és difícil.
Alguna coseta, abans, esforça-t'hi, has entrat a un bar i un cine o alguna cosa.
Sí, anar a veure alguna actuació musical, una exposició.
Ni que sigui la que t'hagis quedat a la porta a l'exposició.
Els Tinclados, no sé quina de totes és millor.
No.
O a veure la de la Chartres.
O la dels Exlibris.
O la dels Exlibris.
No, no, jo no.
No res.
No, això d'exposició.
És a dir, sortir al carrer i a caminar.
Vinga.
No, no, no, jo què sé, un bar, aprendre a alguna cosa.
Ah, i de què vas parlar al bar? Aviam, i amb qui anaves?
Ens has de donar algun detall, si no?
No, d'estudis i de gent i tot això.
No ens hi caben les activitats culturals que hi ha a Tarragona i ella se'n va.
És a dir, que era la Roser la que faltava.
Sí.
Doncs, escolta, a partir d'ara volem que fitxis, eh?
Roser, on vols anar? A l'Atenea o al camí del Riarol?
A l'Atenea.
A l'Atenea.
A l'Atenea, doncs el 23?
No, no pot ser el 30?
És que només en tinc pel 23, Roser.
Ah, i només queden pel 23, Roser.
Què et sembla?
Ho podem arreglar, això, o què?
Pots anar al 23?
No ho sé, bueno, sí, sí.
Ho dones a la mare, que està la contenta.
I tant, que està la contenta.
Vale.
Vinga, doncs, Roser.
Però amb una condició, puc fer com allò de...
Sí, sí, sí, t'ho posa a condicions.
Em vas a veure alguna exposició, que n'hi ha moltes.
Vale, vale.
Ni que sigui una exposició, ens truques i ens ho expliques, d'acord?
Vale.
Et posem deures.
Vinga.
Roser, gràcies per trucar-nos.
Tindràs les entrades aquí a la ràdio.
Adéu-siau, bon dia.
Posem una miqueta de música per començar a acomiadar-nos,
o has de dir alguna cosa més important?
Sí, remarcar una cosa que...
Jo no sé, però...
Bueno, jo he vist el diari.
El diumenge...
Ah, sí, això és important.
El diumenge, la Maite Martínez, amb el cicle aquell de dones...
Quina llàstima.
No pot venir.
Ho vaig veure el dissabte, els diaris.
Quina llàstima.
Mira que canta bé la Maite Martínez.
Ho sento, però no vaig apuntar aquí.
Que bé que canta aquesta dona.
Doncs no sé per quins motius no podia venir.
En fi, què hi farem?
Ja vindrà un altre dia.
Ja vindrà un altre dia i...
Ah, i lo dels...
No, no, sí, avui no ens acomiadem.
És que hi ha moltes coses xules.
I a la caixa, el dissabte, és que el dissabte hi ha moltes coses.
El triumenge, l'Eixer.
Músiques giddichs.
Oh, això sí que és bonic.
Això és bonic i molt diferent.
Això és la música ètnica.
És d'aquest cicle que fan a la Fundació, que és molt interessant també.
No tenim més...
Mirar que parles de música ètnica una mica de dosminguet, allò fusió o alegria.
Guai, és un bon dia per posar això.
Per posar el punt i final al matí de Tarragona a Ràdio.
El dilluns és particularment dur per tothom, però la Sílvia Ferreres posa aquest puntet d'alegria.
Per tant, esperem que vingui la propera setmana.
Per això em pagueu.
El Marcel i que porti el justificant, eh?
El teu responsable per que li diguis.
Sí, no, un càstig, eh?
Sílvia Ferreres, moltíssimes gràcies per venir.
Fins la propera setmana.
Gràcies i segur que està pactant.