.
És un quart de dotze del migdia i un minut aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Un dimarts més parlem dels temes relacionats amb el món del dret de l'administració de justícia
des d'aquest espai que ens agrada molt recordar-ho.
Realitzem en col·laboració amb els joves del grup, el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
És un espai en el que intentem fer pedagogia dins del possible
i divulgar aquells temes que a nosaltres com a ciutadans de vegades se'ns fan poc entenedors
dins de l'àmbit de la justícia.
En aquest sentit avui hem volgut convidar el dega del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Vives.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies.
Gràcies per la vostra invitació.
Una, la de Tarragona Ràdio.
Dos, la del grup d'advocats joves, que és l'anfitrió d'aquest programa,
perquè convidem un advocat de tan jove a compartir aquesta tertúlia.
Gràcies a tots dos.
Doncs saludem els anfitrions justament.
Javier Terrés, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
Com hi ha confiança, els he deixat allò per després, per saludar-los després.
El cas és que fa poc més, o farà un any ara al desembre, que Antoni Vives és el dega del Col·legi d'Advocats de Tarragona, d'una manera oficial, perquè anteriorment ja havia entrat a desenvolupar aquest càrrec.
Bé, les eleccions es van celebrar el 12 de desembre, vam guanyar les eleccions, bueno, vam guanyar, ens van proclamar candidats perquè no hi havia cap més candidatura,
l'únic que no vam prendre posició fins al mes de maig, tota vegada que l'anterior dega era també president del Consell de l'Abogacia Catalana i acabava el seu mandat el mes de maig.
Llavors, com que per ser president de l'Abogacia Catalana tens que ser dega del Col·legi d'Advocats,
vam prolongar el seu mandat fins al mes de maig perquè pogués continuar ocupant la plaça de president.
I llavors jo vaig prendre posició el mes de maig.
Era un tema més de forma que...
De forma sí que de forma, però bé, com que també era el visadegada a la seva junta, pràcticament ja feia dega des del mes de desembre.
Doncs jo crec que tenim un període de temps considerable, una mica per fer un cop d'ull de tot el que ha passat en aquest últim període.
Parlem amb l'Antoni Vives, jo diria fonamentalment d'aquells temes que tenen una dimensió cap a la societat, no?
D'aquesta relació que sempre s'ha volgut tenir des de l'entitat col·legial, des del Col·legi d'Advocats
i la seva relació amb la societat tarragonina en aquest cas.
I en aquest sentit justament han passat coses, s'han signat convenis...
Sí, doncs l'últim, jo diria que un conveni molt important ha sigut el conveni que s'ha signat amb l'Institut Català de la Dona,
que va entrar en funcionament els pactes d'aquest conveni el dimarts passat,
amb virtut del qual el Col·legi d'Advocats a través de l'Institut Català de la Dona prestarà un servei d'assessorament a la dona
tots els dimarts, tots els dimarts a la tarda a la delegació de govern de la Generalitat de Catalunya.
Llavors, totes aquelles dones que tinguin necessitat d'aquest servei poden trucar a l'Institut Català de la Dona,
que està a la delegació de govern de la Generalitat, demana hora,
i ell els atendrà d'una manera totalment gratuïta i desinteressada un advocat.
He de dir que s'han apuntat en aquest tòner, em sembla que són 20 advocats, no?
20 advocats que d'una forma altruïsta i desinteressada donaran aquest servei.
Anteriorment no hi havia algun tipus de servei d'assessorament també?
No sé si era per a temes de...
Bueno, hi ha el servei d'orientació jurídica que funciona diàriament al Palau de Justícia,
a la seu del Col·legi d'Advocats, al Palau de Justícia,
hi ha un servei que funciona tots els dematins de 10 a 1 o de 10 a 12,
de 10 a 12 funciona gratuïtament un servei d'assessorament jurídic
on hi ha un advocat que presta l'assessorament que se li demani.
I aquest nou conveni que s'ha signat amb l'Institut Català de la Dona,
què ho veig exactament?
Aviam, hi ha una obvietat que és la situació i l'augment de maltractaments, no?
Ho veig la sensibilitat social del maltractament de la dona.
Realment l'administració, l'abogacia, totes les corporacions públiques
són sensibles a aquesta problemàtica que hi ha avui en dia
de maltractament de la dona, de la vivenció domèstica.
Llavors se procuren donar solucions integrals.
I una solució va ser una llei que ha sortit recientment,
va entrar en vigor el dia 1 d'agost,
que modifica el Codic Penal, modifica la llei d'ajustament criminal.
I conseqüència d'aquesta sensibilitat
és precisament també aquests convenis
que s'han signat amb l'Institut Català de la Dona.
Per tant, d'aquest servei se'n pot beneficiar qualsevol dona?
Qualsevol persona.
Qualsevol persona que vulgui se'n pot beneficiar d'aquest servei.
No s'exigeix cap tipus de requisit.
Així com per el torn d'ofici hi ha un requisit d'uns ingressos màxims...
Justícia gratuïta, etcètera.
Justícia gratuïta, per això no hi ha cap requisit.
No sé si voleu afegir el...
Regina Jue, bon dia, benvinguda.
Bon dia.
S'ha incorporat una altra de les joves advocats del Col·legi d'Advocats de Terraona.
Feia dies que no la vèiem i estem encantats de la vida que avui ens hagi pogut acompanyar.
I és que els advocats estan molt ocupats, eh, senyor Vives?
I més al dematí, que és el d'assenyalment, de judici, de gestions dels organismes públics.
O sigui que és una hora bastant complicada.
Surt que el programa ha de tenir un bon elenco ampli, eh, i es van tornant també.
Us heu substituït?
Sí, anem fent una...
A mi el que m'agradaria una mica, doncs, també assenyalar és, respecte a aquesta sensibilitat,
que el nostre de gada feia esment i que tu li preguntaves,
doncs comunicar a la ciutadania com al Col·legi d'Advocats de Tarragona,
i ara farem una mica de soberbis, però, bueno, és amb aquesta intenció...
Després us farem que sigui una mica autocrític, també.
Sí, vam ser un dels pioners en tindre tota aquesta mena de serveis
respecte a les dones i respecte a una lacra que en aquests moments té la societat, no?
És més, tinc constància que aquest servei de maltractaments a la víctima,
així com diferents també convenis posteriors amb la dona,
han sigut modèlics per altres també institucions col·legials de l'advocacia,
la resta no solament de Catalunya, sinó del nostre país, no?
Sembla que sigui una cosa única i exclusivament, doncs, per ficar-se en una medalla,
però donat un moment i una circumstància, doncs, on a tot arreu es parlava d'aquesta situació
tan desgraciada, creiem que nosaltres com a operadors jurídics
dintre d'una situació d'aquestes que era inevitable, no?,
posar en marxa tota aquesta mena de serveis.
En aquest últim període han passat coses notables en l'àmbit de l'administració de justícia,
per exemple, els judicis ràpids que també s'han incorporat en aquest últim any,
el que és el funcionament quotidià als tribunals.
Des d'aquest programa i amb la col·laboració dels diferents advocats,
doncs, evidentment, s'ha parlat sempre que s'ha fet la llei,
que la idea, en principi, doncs, és òptima, però que no es pot dur a terme
amb la qualitat i amb les garanties processals que han de tenir les persones
justament per la manca de mitjans.
La idea és boníssima, inclús s'ha transpolat, aquí té idea del judici ràpid,
el tema matrimonial del maltractament domèstic.
O sigui, que avui en dia ja qualsevol dona maltractada pot demanar la protecció,
no des del punt de vista penal, sinó des del punt de vista civil,
en el plaç de 72 hores, és a dir, se la separa del marit,
se li assigna l'ús del domicili, se li assigna la custòdia dels fills,
una pensió alimentícia...
O sigui, que són idees legislatives bones.
L'únic que el problema és de falta de mitjans.
Llavors, l'entrada en vigor del judici ràpid,
s'ha anat complint els calendaris,
però això fa que els jutjats de la instrucció
hagin hagut d'abandonar altres tasques que tenen,
com és la instrucció penal normal i corrent
d'aquell delicte que no se'l jutja a través d'un judici ràpid,
o sigui, d'un procediment normal,
s'hagin quedat enrederits.
Però jo crec que a poc a poc i amb paciència
ho anirem solucionant tot.
Jo ara faré d'advocat, no com vostè, sinó del diable,
en tot cas.
Perquè, clar, ara que parlàvem d'aquesta llei
que esmentava al setembre, el tema de les dones,
Déu-n'hi-do que s'estan realment aprenent
mesures importants sobre el paper.
Després la realitat,
cada dia als diaris trobem allò al quadret en negre.
Sí, però és inevitable, Iolanda,
per moltes mesures que prenguis,
lògicament la nostra obligació és sotmesos
als criteris normatius i de la realitat dintre del marc
amb el qual ens trobem, en aquest aspecte,
doncs estem obligats a intentar donar i cobrir uns serveis.
Òbviament, moltes vegades l'advocat,
molts de vosaltres, companys que esteu aquí,
ho sabreu trobat que nosaltres hem d'anar amb un client
i dir-li, escolti,
nosaltres defensem la legalitat,
s'ajustem a la llei,
l'assessorem jurídicament.
És impossible, no dic molt difícil,
és impossible, per desgràcia,
i he d'utilitzar aquest terme,
controlar com es desenvoluparà una situació a la pràctica.
De totes maneres, la nostra tasca, intervenció,
com deia abans l'Antoni,
jo m'hi vaig trobar la setmana passada,
un judici ràpid de maltractaments,
va ser, allí en un acte,
intervenció del Ministeri Fiscal,
l'advocat en aquell cas detingut,
i la meva intervenció com a assistent,
quasi més des del punt de vista, diria,
inicialment psíquic, psicològic,
que no pas jurídic,
però era una mica un compendi de les dues coses,
assistint a la, en aquell cas,
senyora, entre cometes, diguem-li, maltractada.
Llavors, nosaltres, allí,
amb la intervenció dels jutges,
del jutjat de guàrdia,
se li va donar una cobertura,
amb aquella senyora,
i insistir en qüestions que a la pràctica,
insisteixo i dic,
són quasi inevitables,
que n'és amb compte,
amb aquell senyor se li va dictar una ordre,
en aquest cas no era de protecció,
el que referia l'Antoni,
d'aïllament,
per una qüestió tècnica,
el dia següent s'instal·ven mesures provisionals,
no va ser el cas,
però allí se li va donar una cobertura a la senyora,
i lògicament avisar-la per part de tots,
per part de tots,
insisteixo,
els intervinents allí,
que anés amb una mica de compte,
que anés amb cuidado,
i lògicament,
doncs bé,
intentar evitar,
el que per desgràcia a vegades és inevitable,
com dius tu,
el requadret negre,
que són coses,
escolta'm tu,
que és preocupant,
que hi hagi cada dia notícia.
És molt trist,
és molt trist.
És que a veure,
Iolanda,
els mecanismes legals existeixen,
i evidentment hi ha ordres d'allunyament,
i es dicten,
i es fa prou ràpid,
o dintre dels mitjans que es tenen,
es fa prou ràpid,
es prenen mesures,
el que passa que el que no podem evitar,
ni els advocats,
ni els jutges,
ni ningú,
és que aquestes ordres que es donen,
en un moment determinat,
es puguin incomplir.
A veure,
les ordres d'allunyament hi són,
però si aquell senyor es proposa
i es posa entre cella i cella
que la quiera matar perquè s'uïa,
doncs es saltarà a la torera
amb aquesta ordre d'allunyament,
i no serà ni culpa del jutge,
ni culpa de l'advocat,
ni culpa de tots els que intervenien
en l'àmbit de la justícia,
sinó únicament d'aquella persona
que s'ha saltat un ordre express judicial.
Tots sabem que aquest és un tema
de responsabilitat social,
de la societat en general,
no d'un col·lectiu i un altre.
El que passa és que jo us voldria preguntar una cosa,
no en temes de violència familiar,
sinó en general.
Com a professionals,
no teniu la sensació que de vegades
els clients us demanem,
com que sou la part més visible
i més immediata
quan ens trobem davant d'un conflicte a la justícia,
demanem més a l'advocat?
Es demanen miracles.
Que no sigui exclusivament la solució
del cas judicialment?
Sí, moltes vegades es demanen miracles.
Moltes vegades te plantegen un problema
quan te ve el client al despatx,
te plantegen problemes
i et demanen una solució.
Més que miracles,
una solució immediata.
Hi ha vegades que els problemes
s'han de solucionar
en el decurs del temps.
Ni a vegades no se solucionen
ni en plates.
Poses un plate
i se soluciona
al marge del plate.
Per què?
Perquè el temps tot ho cura.
Sobretot aquests temes de família
o aquests temes d'això.
Hi ha vegades que la solució
la trobes a través d'altres vies.
llavors, el que no es poden demanar
són miracles.
La vida té el seu curs,
la vida té les seves seqüències,
la vida té el seu procés
i l'advocat no és res més
que una part,
una eslabó més,
perdó,
no em sortia la paraula,
una peça més d'aquest procediment.
Llavors, l'advocat ajuda,
procura buscar solucions,
però moltes vegades
tenim que esperar.
Lamentablement,
la justícia és molt lenta.
És que us anava a dir,
ara utilitzant una expressió planera.
I, perdó, Antoni,
quantes vegades
no haureu sentit
d'un client
quan expliqueu
una resolució d'un jutge
de dir
però com pot ser?
Aleshores, després,
hagueu de fer
tot aquest procés...
Per arribar a un punt
que no...
La justícia és lenta
i llavors, contra això,
també hi hem de lluitar,
hem de procurar
que tinguem...
A veure, a mi em preocupa
que totes les reformes
legislatives
les apelin de ràpides.
O sigui,
juicio rápido,
reforma matrimonial,
ràpida.
Ara farem
el procediment
de família ràpid,
el desnonament ràpid.
Escolti,
no cal fer coses ràpides.
Fem procediments
que funcionin.
Perquè realment,
i allò si ho apel·lem
procediment abreviado,
la primera reforma
va ser procediment abreviado.
Escolti,
sembla...
Sembla que
vulguem solucionar
la lentitud
de la justícia
a través de noms.
Quan no cal
matejar-la
amb adjectius
de rapidez,
sinó
que cal fer procediments
que siguin,
donin solucions
insatisfactoris
al ciutadà.
Tampoc es tracta
d'anar molt de pressa,
sinó es tracta
de donar solucions.
La justícia ràpida
tampoc és justícia,
perquè la justícia
moltes vegades
requereix
una meditació,
una tranquil·litat,
un repòs
que moltes vegades
anant tant de pressa
no ho trobes.
d'aquí hi ha qui
es preocupa
i diu
és que no sé
si tindré
les mateixes garanties
amb aquesta rapidesa.
Jo moltes vegades
tremolo
perquè tot necessita
el seu temps.
Per exemple,
en aquests temes matrimonials,
aquestes mesures provisionals
que ara s'adopten
en 72 hores,
que pràcticament
no tens ni temps
d'agafar la declaració
de renta
per dir-li
senyor jutge,
és que miri,
jo només puc pagar això.
O sigui,
moltes vegades,
a veure,
no cal anar...
Home,
si és un tema urgent
cal anar de pressa,
però si és un tema
no cal córrer tant tampoc.
No ve d'una setmana
ni de 15 dies
ni moltes vegades
d'un mes.
El ciutadal
el que li interessa veure
és que
les seves problemàtiques
estan vies de solució
i més o menys
veu que
a mig plaç,
a curt plaç
o té una solució.
No cal donar-li
una solució
d'avui per demà
que això moltes vegades
és impossible.
Amb aquesta rapidesa
i aquest temps de canvis...
Moltes vegades
és impossible
perquè són moltes coses
que han d'enquejar.
Són moltes qüestions
que has de valorar,
són moltes coses
que s'han de posar
de manifest
i que moltes vegades
no tens temps de fer-ho.
I parlant de temps,
la formació constant
i permanent
dels professionals del dret.
Tot amb els canvis
que van...
Has d'estar parlant
de la reforma
del Codi Penal,
per exemple.
Aquest és un tema
que és el primer tema
motiu de preocupació
de la Junta de Govern
del Col·legi d'Advocats.
Nosaltres,
us diria
que quasi cada dia
a la seu
del nostre col·legi
hi ha conferències
formatives
de tota la quantitat
de temes
que ens ocupen
des de la violència domèstica.
Ara s'està fent
un curs
sobre la reforma
del dret concursal
que és una nova llei
que entrarà en vigor
el mes de setembre del 2004
i que és una reforma
brutal
i una posada en dia
de lleis tan antigues
que estan en vigor
des de l'any 1829.
O sigui,
estem parlant
del Còdic de Comerç.
Aquí sí que s'han pres
el seu temps.
I lleis que neixien
anecdòticament,
per exemple,
la llei de suspensió
de pagos
que és de l'any 22
va néixer
que la va fer mirar
el ministre de Digenda
em semblava
que en aquell temps
era a Cambó
per la suspensió
del Mar de Barcelona.
Són lleis
que estan en vigor
el Còdic de Comerç
de 1929
de 1875
em sembla
la llei
aquesta de 1922
o sigui,
lleis que portaven
150 anys en vigor
i que, bueno,
i que estaven
legislades
per una Espanya agrària.
Imaginem-se
la fallida
a l'any 1829.
Què podia regular?
Quines fallides
hi havia
fa 200 anys?
Cap.
Aquesta llei
ha estat en vigor
200 anys.
Ara,
sortosament,
hi haurà
una llei concursal
que reforma
tot això
i que,
en definitiva,
suposarà
un gran canvi
en tots els temes
de fallides,
suspensions de pagaments,
etcètera,
etcètera.
Hi haurà
un jutjat únic
a la província
especialista
en aquest tipus
de matèries.
Per formar
a l'abogacia,
ara estem fent
un curs
que és de 6 sessions,
de dues hores
de duració
cada una
i que han vingut
primeres espases
a nivell de l'estat
de formants
i explicants.
I dic,
cada setmana
en tenim
de cursos d'aquest.
Penso que els joves
ens en parlaran més
de violència domèstica.
Tenim a la Regina
que forma part
de l'escola de Prac
que es t'organitza.
No,
a veure,
sí que,
i a més agrair-li
al nostre d'agra
que realment
hi ha molta predisposició
perquè hi hagi
una labor formativa
continuava.
És imprescindible.
Avui dia
l'advocat que no es forma,
no l'advocat,
el ciutadà,
perquè per tothom,
jo penso,
per als periodistes,
vosaltres també esteu
en permanent estat de canvi.
Tothom està en permanent
estat de canvi
i llavors
la formació
no s'acaba
en l'etapa universitària
o en l'etapa escolar,
sinó que la formació
dura tota la vida.
Aquella persona
que no tingui curiositat
per mantenir-se
realment acabarà
vivint
arreconada.
Arreconada.
Perdona, perdona.
No, no.
La formació
no només
es centra
en les noves lleis,
sinó que també
en les lleis
que en teoria
tots ja hem de saber
i que ja
hauríem de tenir sumides.
La jurisprudència
també va canviant.
Hi ha petits detalls
i petits articles
i petites reformes
que es van produint
i que la vida diària
aporta
que aquella llei
que tu vas estudiar
a la facultat
o que ja fa uns anys
que està en vigor,
la pràctica
aporta
que hi hagin hagut
petites modificacions
i petites coses
que fa que
haguem d'estar
dia a dia
no només
sabent les noves lleis
que surten
sinó també
la nova jurisprudència
que surta
interpretativa
de les lleis
que ja fa temps
que estan en vigor.
I en aquest sentit
pendents de fenòmens
socials
com ara el tema
de la immigració
que imagino
que també
pels advocats
o per exemple
nous delictes
com poden ser
tots els que tinguin
a veure
amb el terreny informàtic.
És a dir que
no només lleis
sinó en noves realitats
que amb les que
com a advocats
també us trobeu.
Sí, sí, sí,
que això
realment
no podem estar.
Ara precisament
tindrem que fer
o s'organitzarà
el proper any
un curs
sobre estrangeria
que l'estrangeria
abarca problemàtica
des de tema laboral,
d'índole civil,
d'índole administrativa,
d'índole penal,
o sigui que
abarca
una problemàtica,
un ventall
de possibilitats
enorme.
Llavors,
ara també
si iniciara...
Em sembla que se'n va fer
un i a per videoconferència
i per l'any que ve
en farem una estrella.
De tots modus,
jo retornant
a allò del començament,
m'agradaria enviar
un missatge
a aquestes víctimes
dels maltractaments.
M'agradaria enviar
un missatge
a dir-li
que té solució,
que avui en dia
la societat
és sensible
a aquesta problemàtica
i que intenta
i vol donar solucions.
Llavors,
a qualsevol persona
que sigui víctima
d'aquesta situació,
jo li aconsello
que vagi
en qualsevol
d'aquests múltiples serveis
que l'administració
i el Col·legi d'Advocats
i la pròpia advocacia té.
Avui en dia té,
pot assistir
des de l'Institut Català
de la Dona,
que està al carrer Sant Francesc,
des del servei
d'orientació jurídica
que està al Col·legi d'Advocats,
des de qualsevol
caserna de la policia,
guàrdia civil,
Mossos d'Esquadra,
policia local,
on hi ha serveis
d'atenció a la víctima
o fins i tot
i que estan oberts
a qualsevol despatx
de qualsevol advocat
de Tarragona
que l'atendran,
l'assessoraran
i l'ajudaran.
Ho dic perquè
aquesta és una problemàtica
que la veiem
dia a dia
i que està,
es veu
el que és notícia
de premsa,
no es veu...
El que es va solucionant.
El que es va solucionant,
no es veu aquesta problemàtica
que es viu dia a dia.
Jo m'agradaria
que el programa d'avui
servís
per donar un pas més
per solventar
tota aquesta problemàtica
i que d'alguna manera
posessin fi
amb ella.
Ànim
a tothom
que ho denunci
que tothom té solució.
I si tenen alguna queixa
hi ha els canals també, no?
També, també, evidentment.
Jo he fet això
i no m'ha funcionat.
Si no funciona algun servei,
concretament, jo ho dic
que el servei de l'abogacia,
escolti,
al Col·legi d'Advocats
rebem les queixes
cincó en expedients
i buscarem solucions.
O sigui,
que en definitiva
del que es tracta
és que
s'assolventi
tota la problemàtica.
Parlem de la problemàtica
de la violència domèstica
com pot ser
qualsevol altra problemàtica.
O sigui,
que jo avui
m'ha referit
inquieta
perquè ha sigut
una mica
el que m'ho veurà
el programa.
Sí, sí, sí.
I és una qüestió
que està,
que el dia a dia
ens ocupa cada dia
tots els programes
de notícies
sobren.
Mora una persona
víctima de no sé què.
Doncs, bueno,
això potser s'ha d'acabar.
Jo no crec
que n'hi hagi més
avui de maltractament.
Home,
no cal mirar
a la hemoroteca.
Ahir mateix
ja en va morir una
que el seu excompany
la va cremar amb àcid
qualsevol dia,
cada dia.
No cal mirar
a la hemoroteca
dies enrere
perquè cada dia
dissortem la víctima.
Llavors,
no arribem a aquest punt
i que si víctima
no solament hi ha
de maltractament físic
sinó psicològic.
O sigui,
que avui en dia
ja la legislació
és sensible
inclús a penalitzar
no el maltractament,
bueno,
el maltractament físic
i el maltractament psicològic.
O sigui,
hi ha vegades
que aquests maltractaments
no arriben
a l'agressió física
però hi ha un maltractament psicològic
que potser és pitjor.
Però això també
és denunciable.
Hi ha dues qüestions
que també
és que ens han ocupat
al llarg d'aquests programes
que són d'interès
perquè,
per la raó
que sigui,
per raons evidents
i òbvies
que tothom coneix,
els temes relacionats
amb l'administració
de justícia
doncs ara
traspassen a través
dels mitjans de comunicació,
arriba a l'anar
a la població en general,
que està molt bé
per la part que els toca
perquè al cap i a la fi
la justícia
està per la ciutadania,
no?
Vostès estan dins
del que és
tota la maquinària.
El tema
del Codi Civil Català?
N'hem parlat molt
últimament.
N'hem parlat molt.
Volem aprofitar avui
que tenim aquí
el company Antoni
que té el tema
del dominat
i m'agradaria
que parlés una miqueta
perquè nosaltres
hem parlat molt
perquè les notícies
eren de signar positiu
últimament.
De signar positiu,
a veure,
i la gran notícia,
en definitiva,
el Parlament de Catalunya
va projectar
fer un Codi Civil Català,
és a dir,
una sèrie de normativa
que regulés
les relacions privades
entre els ciutadans
de Catalunya.
Això es va començar
amb una sèrie de lleis,
el Parlament
ha anat legislant
des de durant
aquests 20 anys
amb una sèrie de lleis,
mireu com és el Codi de Successions,
la llei de Servituts,
la llei de l'ús de fruit,
etcètera, etcètera.
O sigui,
quantitat de lleis
que es anaven promulgant
aïlladament, no?
Llavors el legislador va dir
això ho tenim
que agrupar tot
amb un Codi,
amb un Codi únic
que siguin
totes aquestes lleis, no?
Llavors,
per agrupar això
va començar
per fer el títol preliminar,
és a dir,
aquell títol
que d'alguna manera
marcava
el que seria
el futur Codi Civil
de Catalunya.
Malauradament,
aquesta llei
que legislava
el títol preliminar
del Codi Civil
de Catalunya,
que marcava
les pautes
d'aquest futur Codi,
va ser recorregut
pel Govern Central
de l'Estat
per entendre
que aquesta era
una competència
legislativa
reservada
al Parlament Estatal.
Llavors,
interposa un recurs
de constitucionalitat
davant del Tribunal
de Constitucionalitat,
constitucional,
i demana
la suspensió
de l'entrada
en vigor
d'aquesta llei.
En principi,
el Tribunal Constitucional
admet el recurs,
decreta la suspensió,
però,
sortosament,
fa unes dues o tres setmanes,
no recordo,
no sé si em sembla
que és dues o tres setmanes,
dues o tres setmanes,
tres setmanes,
perquè ho vam comentar
crec que la setmana passada...
Va coincidir
amb el manifest
que es va fer a Barcelona
de totes les entitats
jurídiques catalanes
reivindicatives,
on el Tribunal Constitucional
dicta una resolució
que diu
no,
no acordo
la suspensió
de l'aplicació
de la llei
mentre es dura
la tramitació
d'aquests recursos.
Per tant,
aquesta llei
ja entrarà en vigor
el proper mes de gener,
entra en vigor
el títol preliminar
del Codic Civil
que d'alguna manera
modifica temes
tan importants
com és el pla
de l'exercici
de les accions judicials.
O sigui,
que ara ben bé
avui en dia
per...
Tothom sap
que per interposar
una demanda
o fer una reclamació
tens un plaç,
i que passat aquest plaç
et perds el dret
de reclamar.
Fins ara,
els plaços
de l'exercici
de les accions
venien regulats
pel Codic Civil
o pel Codic de Comerç.
Ara,
el que és a Catalunya,
vindran regulats
pel títol preliminar
del Codic Civil
de Catalunya.
I aquests plaços
en alguns casos
se modifiquen
tant al terme,
a la duració,
al plaç de duració,
en alguns casos
s'amplia,
amb altres s'escurça,
i el més important
és la interrupció
de la prescripció
d'aquest plaç.
Això és molt important.
Això és molt important.
Això ho hem d'explicar un dia.
Això ho hem de preguntar
sempre.
Quan prescriu?
No, quan prescriu,
ho dic perquè fins ara
es podia interrompre la prescripció
exterioritzant la voluntat
de dir jo reclamo.
Tu enviaves un telegrama
i deies
arribés o no
el destinatari
i quedava interrompida
la prescripció.
Avui,
a partir de l'endrada
en vigor del títol preliminar
del Codic Civil,
aquesta interrupció
de la prescripció
tindrà que arribar
al destinatari
dins del plaç
d'exercici
de l'acció.
Això és un canvi
fonamental,
perquè fins ara
moltes vegades
els advocats
els professionals
esperàvem l'ultim dia
enviar un telegrama
amb un requeriment tutorial.
Interrompa prescripció.
No sé què.
Tranquil,
li deies al client
tranquil
que ara l'interrompem.
No,
ara,
entre altres coses.
Això és un tema
molt fonamental.
Això és que sona molt familiar
a més pels oients segur.
Pels oients,
o sigui que
tot això
a partir del mes de gener
ull,
ull perquè canvia
i si voleu un dia
ja parlarem més de títol.
Jo crec que hauríem de dedicar
un programa exclusivament
preliminar del codi civil.
Avui la notícia
és d'Alegria i de Joia.
De moment
entra en vigor
aquest títol preliminar.
Se reconeix,
bueno,
no es reconeix.
Esperem que el Tribunal Constitucional
o el govern central
sigui sensible
i retiri aquest recurs
perquè si no
estarem tres o quatre anys
a resoldre'l.
Això ja es va recórrer
en el seu dia,
ara ho ha recorregut
el PP,
en el seu dia
els socialistes
també van recórrer
el Codi de Successions
i van tindre
el Codi de Successions
de Catalunya recorregut.
Després van retirar
el recurs.
A mi m'agradaria preguntar-te,
això anirà passant
amb cada una
de les lleis
que formin part
del Códic Civil Català?
Home, jo penso que...
Si hem d'estar així
no tindrem Códic Civil
fins a l'any 2700.
Jo penso que no,
que el govern
serà sensible
retirarà el recurs.
És una mica
un dret del pataleig
que diuen
aquest es prendran aquí
la competència
que tenim nosaltres
en regular
unes lleis
decimonòniques,
que el Códic Civil Espanyol
és de 1875.
I a més a més no és cert.
Hi ha d'altres precedents
històrics a Espanya.
hi ha la comunitat
foral de Navarra
i la comunitat
foral del País Basc
i sobretot Navarra
tenen competències
en matèria legislativa
civil,
però no només això,
també fiscal
i en matèries
d'aquest estil.
Per tant,
doncs a veure,
a fi el Cap Catalunya
no deixa de ser
una comunitat
foral històrica
com ho és Navarra,
com ho és el País Basc,
com ho és Galícia...
més que comunitat
foral històrica.
entrem ara en un debat,
en un debat que per si voldrien
els candidats a les eleccions.
Jo ho intento dir
en els termes constitucionals,
per entendre.
I la Constitució és molt clara.
i la Constitució,
l'article 149,
si no recordo malament,
és molt clara
i parla del desenvolupament
en una sèrie
del dret civil català.
Sí,
a més que
el Parlament de Catalunya
ha legislat
moltes lleis
en matèria de dret civil.
O sigui,
tenim el tema
del còdic de successions,
tota la matèria
de successions
família,
ho tenim regulat
en tema de dret de família,
en tema de relacions
de parelles,
de fet,
en tema de relacions
heterosexuals
i homosexuals
i tot això
està regulat
i és el que formarà
el futur còdic civil.
O sigui,
totes aquestes lleis
que ja les tenim promulgades
que estan en vigor
i que s'apliquen,
és el que formarà
el futur còdic civil
de Catalunya.
Per la part que ens toca,
als ciutadans
us posem deures
i en propers programes,
a mesura que s'acosti
a aquesta data
del mes de gener,
jo us convido
a que ens parleu
i ens ho expliqueu.
Abans que prescrigui.
Abans que prescrigui.
Abans que prescrigui,
si no,
interrompirem la prescripció
abans del 5 de gener.
Em sembla que el 5 de gener
que entra en vigor?
Crec,
segons sortiria,
sí,
5 de gener.
Les grans lleis
que entren en vigor
després de Reis.
Com les rebaixes.
Com les rebaixes.
Exactament igual.
Ja en parlarem.
Una petita cosa
abans d'acabar.
Normalització lingüística.
Aquí també tenim
molta feina a fer.
Aquesta és la signatura pendent,
no dic de l'abogacia.
Dels tribunals en general.
Es posa molta,
molta,
molta voluntat.
Jo diria que
en els tribunals de justícia
amb el sistema oral
cada vegada s'està imposant ment.
On costa
és amb el sistema escrit.
No sé per què, no?
Sí,
la realitat
que a vegades
havíem explicat
que el personal
de l'administració de justícia
La terminologia, no?
La terminologia
i sobretot
el funcionariat
d'aquest tipus d'administració
normalment
no és molt català.
Inclús
els funcionaris,
hi ha jutges,
magistrats i secretaris,
no es dona la circumstància
que siguin catalans.
Això provoca
que es fan esforços
en plan mòduls
de jutjats
que s'adhereixin
durant X anys
a fer
tractament del català,
etcètera,
però dura això.
Dura aquell compliment,
aquella obligació
que ve de l'administració
i punt.
És difícil.
Tinc idea
que la Generalitat
al Departament de Justícia
el que està intentant
és vacar
a tots aquests opositors,
a tota aquesta gent
que al final
acabarà treballant
en l'administració de justícia
amb gent del país,
amb gent que realment
tingui coneixements de català
perquè així
tot aquell acolliment
no únic
i exclusivament normatiu
o no únic
i exclusivament obligatori
tingui una realitat
a l'hora de presentar un escrit,
a l'hora de que l'advocat
quan vagi amb un client
que sigui català
li pugui dir
tranquil,
que ens podrem expressar
en la llengua que sigui
perquè aquest senyor
mantindrà a la perfecció
i després
a l'hora de dictar una sentència
doncs no ens veurem
agreujats
per la qüestió de la llengua.
És molt difícil
com apuntava
l'Antonio Vives
tota aquesta qüestió.
Els educats no?
No.
És tot l'engranatge.
És un engranatge
de tots mòdus.
Home, he de dir
que no és que hi hagi
una imposició
de la llengua castellana.
Tampoc és que ens digui
escolta,
l'en castellano
no s'ha produït mai.
Quan vols parlar en català
parles en català.
Però la mateixa rutina.
Sí, hi ha unes inèrcies,
hi ha unes inèrcies,
hi ha unes inèrcies
que arribes al jutjat
i, bueno,
jo moltes vegades
parlo en català
els informes.
Altres,
per què parles en castellà?
No ho sé,
perquè potser
el que t'ha precedit
ha parlat en castellà
i perseguir.
O hi ha jutjats
que acostumes
a parlar sempre en català.
Va una mica en funció,
no hi ha hagut mai
cap imposició
ni mai cap queixa,
jo no l'he vist mai,
però hi ha unes rutines,
unes inèrcies,
per el que deia el Javi,
molt de funcionari de fora.
Ve molt de funcionari
que no és català no parlant,
que no coneixen la llengua.
I llavors,
doncs, bueno,
tampoc és funcionari
molt de pas
que no es queden aquí.
Perquè el que es queda,
si no apren la llengua,
almenys fa esforços
per entendre-la
i et respecta
que la parlis.
Inclús,
avui en dia,
dictar una resolució en català
no és tan difícil
perquè hi ha traductors automàtics.
O sigui,
aquí el jutjat,
em sembla que té
el concert,
aquest mòdul,
és una jutge
que ve de fora
que no parla el català
i envia la sentència en castellà
i li retornen en català.
Crec que no és tan difícil
fer-ho,
no és tan difícil.
I que entendre el català
tampoc és tan difícil.
per una persona
amb una cultura universitària
i amb uns estudis
i se li suposa
amb els coneixements
d'una segona
i tercera llengua,
conèixer una quarta
o una tercera
no és tan difícil.
Per tant,
jo crec que és més
una qüestió
d'inèrcies,
de rutines
i que entre tots
hem de fer un esforç,
jo el primer,
sempre dic
que hem de fer un esforç
per utilitzar
la llengua
del nostre país
que és el català.
Voleu afegir
alguna cosa més?
Breument ho dic
perquè ja hem de posar
el punt final.
i això que ens queda en temes,
de molt de tal,
ho hem de convidar
al degà del Col·legi d'Advocats.
Jo encantat.
Jo sí que vull agrair una cosa.
Agrair al nostre degà
la invitació
del grup d'Advocats Joves
donat que ell no és advocat.
Jo he de dir
que el nostre degà
ha sigut un membre
molt actiu
del grup d'Advocats Joves.
Gràcies, gràcies, gràcies.
Gràcies, gràcies.
Llavors, no és cap convidació...
Ho considero jove.
Això s'ha de prendre
com un apelac o...
Llavors, no és cap convidació.
Està dintre del seu grup.
Perdó, espiritualment
ho segueix sent.
Que consti que quan jo era
advocat...
Ara, aquest any en faré 50.
Quan era advocat jove jo,
podia ser advocat jove
fins als 45.
Jo vaig ser advocat jove
fins fa 4 anys.
Ara ho hem modificat
i no sé en quina edat està.
Ara fins quan es pot ser?
Fins als 40.
Fins als 40 encara, Déu-n'hi-do.
Home, ja és més que el Club Super 3, eh?
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
És una mica més.
És una joventut
no d'edat,
sinó professional,
però bé, està en vies de...
Un dia també hem de vindre
a parlar del grup d'Advocats Joves.
Doncs vinga, així queda pendent.
Hem de parlar del grup d'Advocats Joves, també.
Convidarem diferents generacions
i farem una miqueta de xerrada.
Antoni Vives, gràcies, de veritat,
per venir a la ràdio.
Gràcies a vosaltres per la vostra invitació.
és un plaer estar una estoneta amb altres.
Molt bé.
Javier Terrés, Sant Regina Joves, Víctor Roca.
Gràcies. Fins la propera setmana.