La una i gairebé onze minuts.
Sílvia Ferreres, bon dia.
Bon dia, Ricard.
La Sílvia Ferreres arriba cada dilluns, més o menys a aquesta hora,
carregada de propostes molt diverses,
perquè tenim de tot en aquesta ciutat en matèria de cultura i espectacles.
Obrim el nostre particular programa demà i comentem la jugada,
comentem algunes de les coses que tenim previstes per aquesta setmana.
N'hi ha moltes activitats, com sempre no les comentarem totes,
però sí que farem algun destacat.
A més a més de convidar els nostres oients que ens truquin el 977, 24, 47, 67,
per si algú, no, Sílvia, va anar divendres passat
a l'estrena de la temporada d'espectacles d'hivern al Teatre Metropol.
Per exemple, faci de cronista d'algunes de les activitats,
o bé va anar a la jornada Portes Obertes del Tron,
de la Sala Trono, ja a la part alta,
una sala que s'estrenarà aquest divendres amb un espectacle,
que ara comentarem, bé, l'espectacle no el comentarem,
perquè no sabem d'acabar,
però sí que podem comentar la nova sala de teatre alternativa,
o algú que ja anés, per exemple, a veure la Mariel Marbonet,
que va estrenar, com dèiem...
I què regalarem? Estàs generós?
Això, tu, no? Què regalem?
Home, jo tinc entrades pel teatre, si volen.
Doncs, de què?
De la Tangent, que és l'estrena mundial,
del món mundial que es fa el proper divendres.
De fet, és el segon espectacle de la temporada,
és el proper divendres.
Podem destacar una miqueta d'acabar aquesta obra?
Com funciona?
Sí, és molt divertida.
És un text del Josep Anton Baixeres,
escriptor tarragoní, autoteatral.
Advocat, a més.
Advocat, de tot, és un senyor.
Podríem dir polifacètic, i quedaríem molt bé.
I ha estat dirigida pel Pere Segristà.
I és la història, a veure, bastant asseguible,
de dos noies d'oficina
que tenen una sèrie d'il·lusions i esperances
i la vida els va complicant.
A veure, l'argument està explicat al Metropol,
però sempre passen coses.
Molt bé.
D'allò que comença de manera i sempre acaba d'una altra.
És la primera obra de teatre que fa el Josep Anton Baixeres?
O a mi, com a mínim, no em sonava, no?,
que aquest home hagués escrit alguna cosa pel teatre.
Sí, ha escrit més.
El que no em faig és...
A veure, la primera que s'estren del Metropol sí que és aquesta,
però ell havia fet textos.
Això és divendres?
És divendres a les 10 de la nit al Metropol.
Si algú hi vol anar gratis, de franc, el convidem.
Des del matí de Tarragona Ràdio, des d'aquest espai,
977-2447-667, ens truquen,
ens comenten, per exemple, si han anat a veure la Maria al Marbonet
o alguna altra cosa de cultura i d'espectacles
que hi hagi hagut aquests últims dies
per aquí, per la nostra ciutat,
i li convidem, com dèiem,
li regalem un parell d'entrades per anar a veure aquesta obra de teatre,
La Tangent, el proper divendres a les 10 de la nit al Metropol.
Però què més tenim aquesta setmana, Sílvia?
Per fer un tastet, el dimecres tenim a l'Antiquari
una gran pel·lícula,
jo la destaco perquè a mi m'agrada molt,
que és Un americano en París.
Home, una clàssica, no?
És bonica, el Gian Kelly ballant per París.
Una mica gran ja, el Gian Kelly, amb aquella pel·lícula,
que diu, s'han apretadet com va, amb aquella roba,
però és molt bonica, i a més, clar, l'entorn és màgic,
és per allà, bon matri i tot,
i és gratuït, vull dir que a més podem demanar,
vas allà, trons-ho de cop, et veus la pel·lícula.
Això deu ser de la filmoteca de l'Andrés Andrés, no?
Suposo que sí.
Pel·lícules clàssiques de tota la vida.
Un americano en París.
Aquest dimecres, hora?
A les 10 de la nit.
I joc?
A l'Antiquari.
Molt bé.
Què més?
M'has fet l'examen.
El dijous, oportunitat un altre cop d'anar a veure
un dels nostres grups de la demarcació,
el D.O. Tarragona, en aquest cas,
amb Mantra, que és un grup d'emposta,
amb 5 membres que fan tot tipus de música,
que m'ho he de mirar.
Les seves influències són metal, funk, tecno i hip-hop.
No et preguntaré què és cada estil?
No, perquè jo ho sé.
Ah, perquè soc més jove que tu.
Però que vagin allà...
Quines altres influències tenen?
El grunge.
Me l'havia deixat aquest.
Això encara em sona, perquè és allò una mica hippie.
Però a veure, bàsicament, tu vas allà, ho escoltes i dius
Ah, metal, funk, grunge i hip-hop.
Com es diuen aquesta gent?
Es diuen Mantra i van estar seleccionats amb el D.O. Tarragona
i actuen aquest dijous a les 11 de la nit al cau.
No us equivoqueu, perquè hi ha a la bequeria i al cau.
I aquesta setmana toca al cau.
Ja han començat els concerts 11 del D.O.
Sí, aquest crec, el tercer.
Bé, la setmana passada no es va poder fer perquè es va posar malalt,
no sé qui, del grup que li tocava,
però aquesta setmana li toca al cau, els de Mantra.
Molt bé, doncs els d'Amposta, els Mantra,
actuaran aquest dijous a les 11 de la nit al cau.
I què més?
Què més tenim?
Doncs, si voleu, passem al divendres,
que el que comentàvem, l'estrena mundial de la Tangent,
una coproducció de l'Ajuntament de Tarragona,
amb textos del Josep Anton Baixeres
i direcció del Pere Sagristà.
Que el Pere Sagristà, per cert, és un director...
Habitual.
Bastant més conegut.
Sí, a més, és veí, que és de Reus,
el que passa que ell fa anys que està a Barcelona,
i normalment dirigeix algunes de les produccions del Metropol.
Fa poc va a la gala dels Premis Literaris,
la va dirigir ell,
i l'any passat no,
però fa tres anys em va dirigir la dels Premis del Públic,
del Metropol.
i el dijous passat van estar fent un fòrum
parlant de la Tangent.
De totes maneres,
si el divendres no volen anar a veure aquesta obra,
pel que sigui,
tenim alternativa teatral, no?
Sí, sí, sí.
Tenim la Sala Trono,
s'estrena amb la primera obra,
que és Petits Suïcidis,
adaptació de Carles Canyelles,
i és una oportunitat...
A veure, la Sala Trono ara programarà també teatre,
gràcies també a l'Ajuntament de Tarragona,
que s'ha deixat l'espai,
i a la col·laboració d'Anímet,
que els introdueix en la programació.
Anímet fins ara feia cinema i música,
i ara també s'aventura el món del teatre
de petit format,
perquè, clar, la Sala Trono,
qui la van a veure ahir,
ja ho va a veure,
i si no,
quan la van inaugurar fa dos anys o tres,
ja és una sala molt petita per a 50 espectadors,
però que es poden fer alguns monòlegs
i petites obres de teatre.
De fet, és una sala que fins ara,
sobretot utilitzaven els de Trono Vigas,
pressàgios, no?
Sí, sí, sí,
però ells,
quan la va cedir l'Ajuntament,
ells ja contemplaven aquesta possibilitat
de poder oferir a la ciutat de Tarragona
algunes activitats,
i ara, finalment,
entre uns i altres s'han aclarit.
No és gratuït,
les jornades obertes ho eren,
però en aquest cas no ho és,
és que el teatre s'ha de pagar, no?
Sí, home, s'ha de pagar perquè té un cost,
vull dir,
perquè la gent que actua també ha de pagar la llum,
i ha de pagar la hipoteca i tot això,
no, perquè no els agradi,
però és que, pobrets,
s'han de menjar.
A quina hora faran aquesta obra de teatre?
A dos quarts de Déu.
A dos quarts de Déu,
a la sala Trono,
que està a la plaça...
De Dames i Vells.
De Dames i Vells, clar,
ara anava a dir jo,
com es diu aquella plaça?
Doncs es diu Dames i Vells,
però que...
Està pujant pel carrer Major a mà esquerra,
per entendre'ns.
A veure, la gent de tota la vida,
és a veure,
on hi havia l'Habana?
Doncs allí, al costat d'on hi havia l'Habana.
Molt bé.
Però també hi ha el restaurant L'Arc,
sí,
que doncs està al davant,
veus aquí són referències,
abans hi havia unes cases de cites,
però que ara ja no existeixen
i tampoc més els noms.
L'obra es diu Petits Suïcidis,
és una adaptació de Carles Canyelles,
com dèiem,
serà el divendres a dos quarts de Déu
en aquesta sala Trono,
que és el nou local de Trono Villegas,
ara adaptada per fer petites obres de teatre,
poc públic, 50 localitats,
és a dir,
que qui vulgui anar,
que s'espavili,
perquè de seguida s'exhauriran les entrades.
I qui no que recordi,
que fan la tanta gent,
que a més pot anar gratuïtament,
si ens truca i ens explica alguna cosa.
Sí, que de moment no ens truca ningú, eh?
No.
Que ningú va anar a veure el Maria del Mar Bonet,
per exemple?
Que ningú ha anat a veure alguna obra de teatre
o alguna pel·lícula?
Que ningú ens escolta.
Que ningú ens escolta.
9, 77, 24, 47, 67.
Fem una crida que algú ens truqui
perquè volem regalar un parell d'entrades
pel teatre pel proper divendres.
També es pot explicar
que van anar de Calçotada,
que també és un acte cultural.
La setmana passada va passar això.
O ens pot explicar que hi van anar a veure,
per exemple, la sala Trono, de Trono Villas,
però així és que hi ha un munt de coses per fer.
O van inaugurar aquí a la Caixa Tarragona
allò dels nens.
Sí, que va ser un gran èxit
perquè aquest matí
el director general de Caixa Tarragona
ha vingut a aquest programa
i de pas ens ha explicat
que ahir es van veure fins i tot desbordats per...
És que el Maclari atreu molt.
Home, el Maclari també ha estat fent
allò del teatre a prop
i bastanta gent ho ha vist, però...
Això també demostra segurament
que hi ha molta gent
o moltes famílies
que busquen espectacles infantils,
que ja teníem una oferta del Metropol,
però que ara, a més a més,
aquesta de la fundació Caixa Tarragona està bé.
Escolta, que ens han trucat, eh?
A veure...
Ara farem una salutació a aquest doyent
o a aquesta persona.
Ara la saludarem.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Josep Martín.
Josep Martín.
Josep, què has anat a veure tu últimament
per aquí per Tarragona?
Uf, jo aquí, doncs, cinema,
que és el que més veig
perquè altra cosa em sembla
que és bastant difícil
perquè en teatre,
que és el que m'ha de dir a veure més,
no tenim gaire cosa a Tarragona.
No t'agrada?
El que ve a Tarragona no t'agrada?
Exacte.
L'oferta de l'estat bastant pobra.
Però això, tot això jo ho sabeu d'altres,
vull dir, de fa anys.
A veure, això està bé que ens ho diguis
perquè també volem escoltar l'opinió de la gent
i la transmetem als que ho trien.
I què t'agradaria que vingués a Tarragona?
Doncs no sé, jo què sé,
obres, per exemple,
a Reus venen obres molt més.
Vull dir, ja no dic maques,
sinó consagrades.
No sé, aquí a Tarragona jo
moltes vegades he mirat al Teatre Metropol
a veure per alguna obra
i sempre veig, vull dir, no ho sé,
ho veig molt pobra
i no sé si és perquè sóc a un teatre
o perquè no està bastant ben...
ben allò ben...
no ho sé, això ara.
Programat?
Enfocat o no ho sé, no ho sé.
A tu t'agradaria que vinguessin obres més conegudes,
aquestes que es fan a Barcelona, per exemple?
Home, ja sé que això és un tipus d'estat difícil,
però de l'avant quant,
per exemple, aquí per veure una obra de teatre
així coneguda,
jo crec que és una cosa
el més normal,
Paco Morán i això...
Però aquests han vingut, eh?
I aquesta ve la propera temporada de primavera.
Però saps què passa?
És que a vegades et venen un dia
i clar, vull dir,
o vas corrents al Metropol o això,
i clar, hi ha vegades que la gent
no podem estar fent cua
o anar a buscar les entrades
perquè tenim que treballar.
i veig que sol ja un dia
i en un dia ho has d'anar
i si no,
doncs és a vida o a humor, saps?
Això sí que és veritat.
I abans dos o tres dies
estaria bé, alguna, clar.
Com a la Paspadilla, per exemple,
passar la tecla
ha estat dues vegades, no?
I llavors, doncs, encara
ha sigut...
La gent ha pogut veure-ho,
però si sol una vegada
és a vida o a humor.
O sigui, el que...
No és que no t'agradin les obres,
sinó que a vegades
en un dia hi és poc.
Clar, clar,
gent que treballem
no podem anar a fer cua ni això, no?
Home, però tens internet a la feina?
No, perquè també es pot comprar.
Clar, clar, ara sí.
Ara tothom anava amb internet, però...
Per exemple,
no sé si t'interessa el Toni Albà,
no sé si saps què ve ara per Carnaval
i no sé si saps que hi ha una nova sessió
que ja està a la venda,
perquè com que no és que estàs ple,
però va haver molta demanda,
et recomano que si vols anar a veure el Toni Albà
hi ha un segon dia,
venir a actuar el dimecres
i venir també el divendres de Carnaval a actuar.
Sí, és el dimecres 26
que estava programat
i ara vindrà també el divendres 28 de febrer
coincidint amb Carnaval.
Escolta, Josep, per trucar-nos,
tens un parell d'entrades
per l'obra de teatre del proper divendres,
així que les pots venir a recollir
el dijous, per exemple,
dijous o divendres,
per...
No, millor, sí, mira, jo...
Espera, doncs que t'ho diu la segona.
A veure, Ricard, si et sembla bé,
quedem al Metropol
i així donem les entrades
i després fas una ullada a la cartellera
i si t'interessa alguna cosa
i la pots comprar.
Què et sembla?
Doncs les vas a buscar directament
al Metropol, el teu nom estaran.
Vale, perfecte, moltes gràcies.
Gràcies, Josep.
Josep, gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs ja teníem aquí el Josep Martín
que ens ha fet també alguna crítica.
És que això...
Que s'ha de estar bé.
I tant, perquè almenys
després la trasllades a qui ho programa,
pots fer cas una,
però almenys ho demanes.
Bé, seguim?
Sí, on estàvem?
Divendres a la nit?
No sé si hi ha alguna cosa més
de cara al cap de setmana?
Doncs sí,
de totes les actuacions
que habitualment ens delecta animat,
jo destacaria l'actuació
del grup d'escada del País Basc,
Beta Garri,
que són un grup de noix
amb un munt d'instruments,
aquests instruments tipus
Xalaparta,
que fan aquells xorolls
i són tan bonics,
i que acaben fent
l'estaca de Lluís Llach.
Què dius ara?
Imagina't.
En eusquera?
Bueno, amb cloc,
cloc, cloc,
sí,
però en eusquera,
val la pena,
una oportunitat,
8 euros,
que amb 8 euros
que compres una caixa de bombons,
ja.
Doncs pots anar a la sala Golfos
a les 11 de la nit
el divendres
i veure l'actuació de Beta Garri.
El que veig aquí
és una gran concentració
d'activitats el divendres,
eh?
Sí,
tenim ja la tangent,
tenim l'estrena de la sala Trono
i tenim aquest concert
dels Beta Garri.
Sense oblidar que hi ha altres concerts
aquella mateixa nit.
Sí, sí, sí,
però és que hem de destacar,
n'hi ha tantes
i no per a tots els gustos.
I acabem, si et sembla,
el diumenge.
Què podem destacar?
Dos temes diferents.
Una,
Castanyoles.
Parlem de Xalaparta,
parlem de Castanyoles.
Tenim el cor de Castanyoles
d'Emma Maleres,
que és un espectacle
que es diu 10 anys de tocs.
Emma Maleres,
si no m'equivoco,
que és una alumna avantatjada
de José de Udaeta.
Que aquest sí que és molt conegut,
és molt famós.
Castanyolero,
li podríem dir?
Castanyolero, sí.
I a més tenim l'oportunitat
de parlar amb José de Udaeta.
Imagina't que emocionant.
A dos quarts de set
hi ha el cor de Castanyoles
i llavors,
quan acaba l'actuació,
a les vuit del vespre
podem estar xerrant
amb el gran José de Udaeta,
que el senyor no sé si té 90 anys,
vull dir que aprofitem,
que pobre,
que trasllades fins a Tarragona
per xerrar amb el públic de Tarragona
de Castanyoles
i amb la directora
de l'Emma Maleres,
que es diu Consola Grau.
Molt bé.
Doncs això serà el proper diumenge a la tarda.
I pels petits també.
Què podem fer el diumenge?
Dius, fa fred
i no hi va a ir de calçotada.
Que ara hi ha moltes calçotades, pensem.
Però què podem fer també?
Podem anar.
Home, però després de la calçotada
a les 6 de la tarda
potser has acabat amb els calçots, no?
Home, sí, però no sé
si després de la calçotada
anar a veure
s'enfila un cranc
a la sala de magatzem
és el més oportú
o anar al cine
a veure el gat sense cua.
Jo et recomano
si vas de calçotada
vés-te'n cap a casa
i descansa
perquè fas un olor.
Però si no vas
però si no vas de calçotada
el diumenge a la tarda
tenim un parell de propostes
pels nens.
A l'antiga audiència
amb el cine, no?
El gat sense cua.
I si no vols cine
vols teatre
si no has vist encara
s'enfila un cranc
de canteatre
el pots anar a veure.
Molt bé.
Això és el magatzem, no?
Això és el magatzem.
A les 6 de la tarda.
Sílvia, què més?
Doncs no ho sé.
Moltes més coses, no?
O segueixin
la gran emissora
a Tarragona Ràdio
que puntualment informa de tot.
Sílvia Ferreres
gràcies per venir amb el programa demà
un dilluns més.
Molt bé, Ricard Ló.
I fins el proper dilluns
que ahir serà la Yolanda.
Home, molt ben acompanyada
per la Yolanda
però també és un honor
parlar amb el director.
Gràcies.
De res.
Adéu-sia, bon dia.