Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una fase de transició!
Que realment...
Aquesta transició és un tema molt serios!
Perquè estem parlant per una banda de la inseguretat, per altra banda després ja ho tractarem la relació amb la administració de justícia.
Però el tema d'inseguretat, vist des del punt de vista d'advocat, sobretot a nivell d'assumptos penals, guàrdies, etcètera, per què no també?
De temes de maltractaments, aquest tema que està també tan amb voga, no?
És a dir, en general, en tot, realment hi ha una mancança clara.
I això ho reconeix tothom, no distingeix ideologies polítiques ni institucions, tothom està d'acord.
Des d'aquest punt de vista avui és un programa molt políticament senzill, políticament correcte, com es diu,
en el sentit que crec que si féssim una enquesta, bé, al 100% mai es pot parlar,
sempre hi ha alguna veu dissonant, però crec que des dels propis cossos de seguretat fins als polítics,
si un veu i segueix una miqueta la classe política, també des dels dirigents,
fins als opositors, amb qualsevol de les institucions, des de locals, autonòmiques, a nivell estatal,
tots, tots sempre, allò, ponen el grit en el cielo, que això realment hi ha una carència molt important.
No hem vingut aquí per donar solucions, simplement per comentar el tema i per ratificar,
des del punt de vista, insisteixo, del prisma d'un advocat, és a dir, d'algú relacionat amb el tema de la justícia,
és una miqueta avui una ratificació, els advocats utilitem molt aquesta paraula,
ratificació que això és així i que té repercussió en el món judicial.
Clar, perquè nosaltres, des de la nostra visió, que anem pel carrer, allò on trobem a faltar o no,
o veiem aquests agents de l'ordre, podríem dir-ho així, per generalitzar,
perquè hi ha molts cossos que depenen de les diferents administracions,
com a tasques de vigilància, com a acció immediata,
però, clar, no hem d'oblidar que hi ha tota una sèrie de professionals
que tenen línies d'investigació obertes, que es poden perllongar en el temps
i que també hi han d'esmerçar les seves hores.
Per tant, és una tasca molt complexa i sovint molt laboriosa, no?,
allò de dia a dia, dia a dia, més enllà de l'acció immediata,
que també té la seva repercussió a l'hora que entren els altres elements
de l'administració de la justícia, com ara l'advocat.
Molt bé. No, a més és un problema, com sempre, i això ho hem parlat en altres programes,
al cap i a la fi el món jurídic està clarament impregnat de qüestions polítiques, no?,
és lògic. En aquest cas, els òrgans decisors estan governats per polítics
i ja no és qui ha intentat donar una solució, partint de la base
que hi ha una idea molt extesa amb la qual, doncs, li agradi a algú o no li agradi,
s'ha de funcionar, que és amb el tema de repartiment de competències.
Ja no només ha estat generalitat, per exemple, en el cas de Catalunya,
sinó a nivell local, no?, aquí a Tarragona hi ha una policia local
que és la Guàrdia Urbana, en qualsevol localitat mitjana, mitjana gran,
Reus, Tortosa, totes aquestes localitats tenen la seva policia local.
Vilaseca, que està proper, bueno, al Camp de Tarragona tenim localitats
prou grans com perquè tinguin el seu cos propi de policia local, no?,
Torre d'Embarra. Clar, llavors, aquesta disgregació de cossos
a vegades dificulta encara més aquesta tasca, eh?, perquè, clar, tenim
Mossos d'Esquadra, policies locals, Guàrdia Civil, Policia Nacional,
en una època de transició, sembla ser, però, clar, la transició és entre
els Mossos d'Esquadra, algunes funcions de la Guàrdia Civil
i algunes funcions de la Policia Nacional. Em sembla que no me'n deixo cap.
Clar, malgrat tot, encara hi intervinc de la policia local.
Normalment, la policia local, amb les relacions amb l'administració de justícia,
acostuma a tenir una tasca, parlo en general, per exemple,
d'assumptos penals, eh?, amb assumptos relacionats amb el món,
per exemple, de la circulació de vehicles, sí que hi tenen una intervenció
més àmplia, però amb assumptos penals, si tenen que detindre-me algú,
el detenen, li fan o li practiquen les diligències inicials,
però normalment no és qui te'l porta el jutjat, eh?, ho passen.
On el porten? A la Policia Nacional o a la Guàrdia Civil?
A la disposició dels altres cosos de seguretat,
de qualsevol dels altres cosos de seguretat,
a fi i efecte que els prenguin la preceptiva declaració,
si és que volen declarar, i després, posteriorment,
que els traslladin a dependències judicials davant de la presència del jutge, no?
La policia local, Guàrdia Urbana de Tarragona,
on sí que intervé una miqueta més, portant atestats,
per exemple, el jutjat és en temes relacionats amb el dret de la circulació.
Ara penso també controls d'alcohol i accessos de velocitat, també.
Per suposat. Assisteixen a judici directament.
Perquè m'entenguin, sí que d'acord,
el policia local que ha detingut ha participat en una detenció,
en principi, i té que venir a testificar en un judici.
Però qui practica normalment les diligències prèvies
al començament de la fase instructora,
i les inicials, la fase instructora en un procediment penal,
normalment les policies locals
entreguen perquè mantinguin el detingut
i es fan una miqueta enrere.
Però al cap i a la fi,
excepte aquestes qüestions o consideracions més puntuals,
hi ha vegades que es produeix,
es solapa una miqueta la funció d'un cos i de l'altre.
I això encara dificulta més la tasca,
perquè del que es tracta és de detindre'm aquella persona
i posar-la a disposició del jutge.
Per això encara ho dificulta una miqueta més,
a veure si amb aquest desplegament dels Mossos d'Esquadra
acaba i es consolida, més que acabar,
ja d'una vegada per totes,
i realment es clarifiquen totes una miqueta aquestes qüestions
que serveixin per millorar.
Clar, perquè per la part que us toca als advocats,
aquests agents,
doncs, efectuant una detenció,
fan una acció policial,
clar, tot això s'ha de traduir en un informe,
en una sèrie de papers,
que seran molt importants a l'hora d'anar al jutjat, no?
Importantíssims.
Per tant, només parlem de l'acció de carrers...
Pot ser informe atestat,
normalment atestat o diligències,
a la Guàrdia Civil li diu instruccions de diligències,
bueno, atestat o depèn, no?
Sí, sí, és importantíssim.
És importantíssim perquè, bé,
és una prova fonamental en un judici,
aquesta actuació de la policia, no?
I vincularà molta part al resultat final del judici, no?
És a dir, és la consideració,
l'òptica in situ
d'una detenció per qualsevol dels agents intervinents, no?
És molt important, per exemple,
anem a posar per cas, ja no,
el veure, doncs, el senyor forzó la puerta,
no forzó la puerta,
entró, no entró, sinó...
Fins i tot les característiques,
la resenya d'aquell individu,
doncs, per exemple,
per veure si anava en aquell moment
o semblava que anés begut
o es anava drogat,
tot això ja no per...
Bé, sí, fins i tot podria eximir la pena,
però poden ser atenuants,
poden ser greujants,
segons quin tipus d'actituds, no?
És molt important, és importantíssim, no?
Es requereix habitualment la presència,
sobretot penso ara en causes penals
d'un agent,
de qualsevol cos de seguretat.
Sempre. En causes, vols dir a la vista?
A la vista, a la vista, sí, sí.
Sí, sí, sempre.
Sempre. El que passa és que hi ha vegades
que, segons quina...
Anem a veure si es celebra el judici,
vull dir, es celebra que no hi existeixi
una conformitat previa al judici
per part de l'acusat,
si es celebra aquell judici,
alguna vegada el que passa,
i passa molt sovint,
i per això estem aquí,
per comentar qüestions pràctiques,
doncs resulta que han intervingut dos agents,
i un d'ells o està de baixa,
o està de vacances,
o està de servició en una altra localitat
i no baixa el judici.
A vegades es somet a criteri judicial
prèvia consideració per part de les parts,
si es té que suspendre o no suspendre el judici,
perquè la seva intervenció sigui vital
o fonamental per al desenvolupament d'aquell judici.
I a vegades es considera que no,
que si tots dos a l'atestat veus
que no he intervengut per igual,
amb la declaració a vegades d'un,
es pot considerar suficient,
si les parts estan d'acord
i sotmés sempre el criteri del jutge.
Però sí, en principi han de vindre.
I això és una qüestió que també,
bé, més que criticar,
sí, a criticar en el sentit que
aquesta mancança d'efectius,
clar, provoca que han d'estar
donant servei al ciutadà,
potser un dia en ple servei
han d'acudir al jutjat.
Ja hem comentat més d'una vegada aquí
el que representa entrar en un jutjat,
en un judici assenyalat a l'hora que sigui,
perquè en moltes ocasions
perd-se el dematí.
Sí, sí.
Clar, llavors estàs privant
un efectiu,
clar, si anéssim sobrats, d'acord,
però si aquest senyor estava de servei
i demana permís,
clar, ja és un efectiu menys,
ells tindran els seus mitjans
per intentar suplantar-ho temporalment,
però clar,
moltes vegades què passa?
Que aquell senyor està de servei,
vostè té que anar al dia al jutjat,
se'n va al jutjat a declarar,
un o dos o tres,
els que faci falta.
Imaginem que n'intervenen sis o set,
que pot ser.
I clar,
potser els dirigents del cos de policia diuen,
escolti,
no és necessari
posar transitoriament una altra persona
que el supleixi durant unes hores,
doncs perquè estaran dues hores al jutjat.
A veure,
molts casos,
molts, molts casos,
no són dues hores,
són tres,
són quatre,
perquè els judicis,
és aquell lema, no?
Amb un jutjat saps quan entres,
però no saps quan surts,
perquè estem parlant,
per exemple,
del jutjat de lo penal,
no?
Per exemple.
Aquesta és una de les repercussions negatives
que es pot trobar
en la pràctica habitual de la justícia,
aquesta mancança de gens.
Hi ha altres efectes negatius
sobre el dia a dia,
la quotidianitat,
de la posada en marxa
de tota la maquinària judicial?
Sí,
en podríem descriure més.
Per exemple,
el tema recient dels judicis ràpids,
no sé si ho havíem comentat alguna vegada aquí,
però ho reiterarem
i remarcarem
ja que estem parlant
des d'aquest punt de vista.
Actualment,
és la policia,
parlarem en general,
la que té que citar
a les parts i testimonis
en un judici ràpid
o judici urgent
que se'n diu de faltes.
En els altres,
qui cita?
En els que no són ràpids,
en els ordinaris?
A veure,
en els altres es pot citar
per telegrama
mitjançant l'agent judicial,
a vegades s'envia
si és una localitat externa
o aquí a Tarragona.
Normalment no és la primera,
és la segona,
citació, per exemple,
que no es troba,
amb la qual no es troba
a la persona
que ha d'acudir a judici,
llavors sí que s'envia alguna gent.
A vegades li dic
a la gent o als clients
si té previsió
que els citin en un judici,
per exemple,
com a testimoni
que no s'espanti
si ve un agent
de la policia
a casa seva,
perquè el millor...
I mira que els veïns,
que diran els veïns...
Li han enviat un telegrama,
una carta certificada
i el típic,
escolti'm...
A més,
ja crec que hem comentat aquí
que molts judicis,
fins i tot el propi perjudicat,
actua com a testimoni,
doncs perquè no és persona
com a acusació particular,
o una persona qualsevol
que diu
jo no vull reclamar res
però després la citen a testificar,
o jo no volia saber res,
o no s'ho esperava,
pum,
i si estàs trucant a la porta,
trucant a baix,
policia,
a veure què ha passat,
o a veure si m'un fill
l'haver armat,
o a veure si...
Llavors,
bé,
és un mitjà,
una possibilitat,
però ja és una alternativa,
és una qüestió...
Normalment és un efecte secundari,
perquè ens entenguem,
la intervenció primera
o principal de la policia
amb els judicis ràpids
està així estipulat
per l'actual llei,
per la actual normativa,
és que sigui la policia
el que el citi.
Clar,
llavors ens trobem,
ja no perquè sigui la policia,
de per si els judicis ràpids
tenen dificultats
en quant a la celeritat
de totes les actuacions,
a vegades s'entenen
que serà d'un dia per l'altre
i la policia no et troba,
doncs perquè,
clar,
si queden 10 dies,
tens 10 dies
per plantejar-t'ho amb tranquil·litat
i d'aquests 10 dies,
un,
si no estàs de vacances,
te trobaran.
Però si el judici és d'aquí 3 dies
o 2 dies,
t'han de localitzar,
a vegades la policia
et truca,
no et troba,
clar,
com t'han de trobar
i han de fer una tasca complementària
que encara crec jo
que ha greujat més
tota aquesta situació
de carència d'efectius.
Això és des que estan en vigor
els judicis ràpids,
el que sistemàticament
hagin de convocar
els membres de la policia,
en aquest cas,
a les parts
per acudir a aquest judici.
En principi,
així funciona.
Tornant al tema
de la burocràcia,
la paperassa,
que es diu vulgarment
que han d'omplir
després de cadascuna
d'aquestes accions,
obligatoriament
l'ha de fer l'agent
o els agents
que han practicat
aquell cas?
Bé,
el tema de...
Clar,
ens podem trobar
molts casos.
Com que has dit
que aquest atestat,
aquests papers
són determinants
a l'hora del judici?
Normalment,
normalment.
Però parla que han de ser
uns informes molt acurats.
No,
per suposat,
per suposat.
Es dona la circumstància
següent.
Hi ha casos i casos.
Hi ha maneres
d'iniciar un procediment.
Es pot iniciar,
per exemple,
per denúncia.
Llavors,
qui et pren la denúncia
lògicament
no acostuma,
bueno,
acostuma a no haver
contemplat cap fet
que pugui tenir relació
amb la denúncia
i te l'agafen
allí mateix
a comissaria.
Per exemple,
parlem de comissaria
aquí a la Policia Nacional.
Però alguna vegada
es pot produir,
bueno,
es produeix
el cas de la detenció,
per exemple.
Doncs,
el més important,
com us podeu imaginar,
és la manifestació
per part dels agents
que han intervingut
directament,
que han tingut
una percepció directa
en aquell cas,
no?
Lògic.
Han sigut els que han detingut
o els que han vist
com es produïa un robament,
com es forçava un cotxe
o els que han,
bé,
el que han intervingut
directament.
Després,
normalment,
quan passen
les diligències
o quan es redacten
les diligències
al departament
de policia
corresponent,
hi ha,
normalment,
un inspector,
sotinspector,
membre,
per exemple,
aquí a la comissaria
hi ha els mòduls de,
em sembla que el MIP
és mòdul integral
de proximitat,
no?
N'hi ha dos a Tarragona
que són els que actuen
en molts casos
d'aquestes detencions,
no?
Llavors,
què passa?
que dintre del MIP,
dintre de les dependències
de la policia,
hi ha els instructors
que a vegades
poden haver participat
de la detenció,
a vegades són agents
que complementen
la tasca
dels que han intervingut,
perquè precisament
els que han intervingut
han d'estar una altra vegada
al carrer patrullant,
clar.
Han de sortir corrents,
han de tornar.
Correcte.
Moltes vegades
és el mateix
que ha intervingut,
el que ha anat allí
i preparar les diligències.
Alguna vegada
es pot donar
que l'instructor
veja,
no sé exactament
com funciona
internament la policia,
però consta
que alguna vegada
ha sigut
un instructor
diferent.
Aquest a vegades
no ha d'acudir
al judici
precisament
perquè ell
no ha vist
a judici
els agents
que acostumen
a ser importants,
transcendent,
la seva declaració
són els que han viscut
directament,
els que poden anar
a testificar,
ratificant
el seu informe,
els hi exhibeix
la seva assignatura
i a vegades
els hi fan preguntes
complementàries.
Ja ve amb la picaresca
d'advocats,
Ministeri Fiscal,
acusadors,
el fet de
a vegades
intentar
hem de reconèixer-ho
i ells ja ho saben,
tornar-los bojos
i intentar fer
que si convé
contradiguin
el que han dit
a l'informe
i bueno,
totes les coses
que es fan.
pot rebatre
o no rebatre,
després pot posar...
Molt bé,
més que contradir
rebatre,
no?
Clar,
aviam,
en un inici
quan s'ha comès
un delicte,
el presumpte
autor del delicte
i...
Molt bé,
això de presumpte,
anem a aprenent,
anem a aprenent.
Ja comença a aprendre
a dominar el llenguatge
i el presumpte autor
o autora del delicte
i la policia
o la policia
en aquell cas
diguem-ne
que són...
s'estableix
una relació
entre aquests dos agents.
Quan intervé
l'advocat?
En quin moment?
Perquè encara,
diguem-ne,
és en un moment
bastant immediat,
no?
Nosaltres,
s'inscrida la declaració
davant de la policia.
A més,
per un motiu òbvi,
l'advocat té dret
a intervindre
en moltes diligències.
Aquestes immediates
que parlàvem ara.
Bé,
però tu m'estàs parlant
d'inmediates prèvies
a la detenció.
És a dir,
una qüestió
són les investigacions
prèvies a la detenció.
Normalment,
per qüestions òbvies,
prèviament a la detenció
no t'avisen
per un senzilla raó.
perquè si s'està duant
a terme
fins i tot
amb actuacions posteriors.
No s'ha incompatat a ningú encara,
per tant,
ni s'ha detingut a ningú.
No,
però hi ha una qüestió,
a veure,
ja mateix m'he n'hi trobat,
que s'estiguin
duant a terme
unes investigacions,
per exemple,
per averiguar
si en una casa
hi ha droga
i qui pot estar vinculat
i relacionat
si és que en troben,
perquè sospiten
que pugui haver
una xarxa,
una petita xarxa,
per exemple.
Llavors,
clar,
el que és prèvi
a la detenció,
mai,
diria,
mai intervé l'advocat
perquè es porta,
la policia actua en segret,
perquè si comença
a tenir transcendència
l'advocat pot agafar el telèfon
i,
bé,
quanta menys gent,
millor.
Que a vegades
que hi ha vegades
que es deté
amb una persona
i aquesta persona
canta
en presència de l'advocat.
És obligatori
i constitucionalment reconegut
que,
si és major d'edat,
amb caràcter
posterior,
mai previ,
se li lleixen els drets,
declara
i amb caràcter posterior,
insisteixo,
pot entrevistar-se
amb el seu advocat.
Però si aquella persona
canta,
és a dir,
explica,
doncs miri,
ja he involucrat
aquest, aquest, aquest...
Per declarar no cal
que estigui l'advocat.
Sí, sempre.
Per això,
és el que et deia.
Declara i després
la visita a l'advocat,
no, no.
No m'he expressat bé.
Posteriorment,
pot entrevistar-se
en privat amb l'advocat.
Si es tractés
de menors d'edat,
pot ser una entrevista prèvia.
És a dir,
l'advocat pot entrevistar-se
sempre...
Abans de la declaració?
No,
en el cas dels menors.
En el cas dels menors abans,
amb els calds de major d'edat,
més de 18 anys després.
Prèvia a la del jutge,
perquè hi ha la de la policia,
entrevista i jutge.
D'acord.
Llavors,
pot ser que canti
declaració a la policia
i ho expliqui tot.
L'advocat,
doncs,
o ens fan quedar allí,
o a vegades ens diu
és possible
que el tinguem
que avisar vostè,
si estem d'ofici,
si estem de particular,
doncs,
potser,
si aquest senyor ha cantat
per motius sobvis,
i d'ofici també ens passa,
tenim després que renunciar,
el fet que involucrim altres persones
significa que l'advocat
no pugui actuar
en nom de tots,
perquè hi pot haver-hi
contradicció,
no?,
d'aversions
i de posicions
dintre del procediment.
Doncs bé,
de tota manera...
Quan canta,
com dius,
perdona,
Víctor,
no posa fàcil el cas
a l'advocat,
el presumpte inculpat.
Perdona,
o sí.
És a dir,
no, no,
a veure,
si canta,
si reconeix uns fets,
nadie es culpable
hasta que hi ha un juicio justo
i totes aquestes coses.
Amb els judicis ràpids
pot ser automàtic,
o sigui,
pot ser rapidíssim el judici,
però sempre hi ha que haver
un judici.
Cantar,
bueno,
primer,
abans del judici,
una declaració davant del jutge,
que no és el judici,
és a dir,
declaració policia,
declaració jutge,
i a partir d'aquí,
si el jutge
repite el cante,
torna a cantar
o reitera,
perquè a vegades
es poden contradir.
A vegades pot passar
que declarin a comissaria,
declarin després al jutge
i entre mig
a l'entrevista de l'advocat
que tome digui,
què hi ha fet ara?
Pum,
i canviï la declaració.
Davant del jutge,
és a dir,
que de la declaració
que ha pogut fer a comissaria
a la declaració del jutge
hi hagi hagut un canvi de contingut,
no?
Passa bastant sovint.
Imagina't,
el moment,
la immediatesa,
la por,
aquelles coses,
la incertesa,
no?
és que a vegades,
a vegades,
l'espontaneïtat
és la que estem compta.
I què té més valor després,
Víctor,
per l'experiència?
Parlo,
la llei és una,
ja ho sabem,
però la interpretació
és diversa després.
Mira,
s'acostuma,
això ja són qüestions,
a vegades...
I queda en aigua de borraina
aquella declaració
que s'ha fet a comissaria?
Mira...
I té més valor
la de davant del jutge?
Això pot ser una,
utilitzaré també
la terminologia castellana,
una armada de doble filo,
perquè aquesta espontaneïtat,
hi ha vegades que sí,
que realment es deu
a que et treix el subconscient
o que tens allò,
una reacció
o un arrepentiment.
Molts dels detinguts ja ho saben,
però hi ha vegades que,
bueno,
t'has d'intentar agafar
o t'agafes
que aquell senyor,
doncs bé,
pot haver tingut por,
pot haver tingut...
Home,
em consta que la policia
tampoc és que utilitzi
mitjans i legítims,
però alguna vegada el típic,
no?
La situació de por,
escolta'm, tal,
i el detingut,
amb raó sense,
moltes vegades sense,
però tampoc vull ara
que hi atribuï cap responsabilitat,
però,
bueno,
digui,
no,
m'han coaccionat una mica,
és a dir,
que m'he vist una miqueta,
bueno,
doncs,
escolta'm,
canta i tal,
sempre hi ha la presència
de l'advocat,
bé,
allò,
l'otípica situació,
es produeix la situació d'atenció.
Llavors,
pot ser una arma de doble filo,
perquè sí,
doncs es pot considerar
que sigui espontani,
però a vegades,
clar,
la inexperiència,
o la por,
o el temor,
o les amenaces,
ja no,
de la policia,
que tampoc ja dic que existeixen massa,
sinó d'agents externs,
no?
Doncs si no,
cantes,
no ho sé,
eh?
Quina és,
segons el meu punt de vista,
doncs,
la declaració
amb més
credibilitat,
diria jo,
jo crec que la declaració judicial.
A veure,
no me l'interpretin,
no perquè hagi parlat amb l'advocat
i se pugui preparar la declaració,
tampoc és això.
Però aquella persona
està
amb una miqueta
amb el cap més fred.
Més assossegada, eh?
Molt bé.
Cuidado,
insisteixo,
es pot considerar
que aquest acalentor inicial
de les neurones
produeixi
una declaració
totalment espontània,
diguis.
És el que dèiem,
que la llei és una,
però les interpretacions
són moltes en funció
de molts paràmetres
i moltíssimes circumstàncies.
Una mica la intenció
del programa d'avui
era, doncs,
comentar aquest fet
i d'alguna manera,
abans d'entrar a l'antena
amb el Víctor Rocco,
dèiem, no?
També reconeixer la tasca
que realitzen tots aquests agents
que moltes vegades
doncs van una miqueta
més enllà dels límits.
No només és la tasca policial
de vigilància
i d'acció immediata,
sinó tot el que hi ha darrere
quan després
s'han de practicar
tota una sèrie
de diligències
relacionades
amb els processos judicials.
Era aquesta una mica
la idea
de l'espai d'avui
que hem compartit
una setmana més
amb Víctor Rocca
del grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona,
el que li agraï molt,
com sempre,
a la seva companyia.
Gràcies, Víctor,
i fins la propera setmana.
Moltes gràcies a vosaltres,
és un plaer.
Adéu-siau.
Adéu.