Fins demà!
Fins demà!
Carregada de papers, ella.
Què ens proposes avui en quant a lectura?
Porto coses una mica variades.
Aviam, allò, un putpurri, que has de llevar.
Ja saps que a mi m'agrada portar coses molt...
Curioses, moltes vegades, no?
Allò de dir, aviam, hi ha tanta cosa a la biblioteca que, mira,
quin criteri fem servir? Doncs de curiositats, per exemple, podria ser-ne un.
Doncs el primer que comentaré és un nou llibre de Jesús Ferrero.
És un llibre que s'inclou en una col·lecció que es diu Les Tres Edades
i, en principi, el llibre et posa de dotze en endavant, no?
I trobo que és una col·lecció d'aquells que pot llegir molta gent.
Evidentment, la gent que és molt lectora i que li agrada la literatura d'adults
no agafarà aquest tipus de llibre.
Però, bé, fa un temps que a la biblioteca pública vam canviar el carnet d'adult
que abans es fèiem catorze anys, ara es fa amb dotze.
És una edat, aquella edat de dotze fins al setze, que sempre queda al mig de tot,
a tots els estaments, a ensenyament, a medicina, o sigui, a la salut.
És un tros d'edat que queda molt penjat.
I, en aquest sentit, vam voler passar la gent de dotze a catorze
que ja pogués utilitzar la part d'adults,
però, evidentment, poden continuar utilitzant la sala infantil juvenil.
Rancla, ens trobem que hi ha uns quants nens
que són una mica reticents a anar a la sala infantil, no?
I això que els diem sala infantil juvenil.
Es veuen massa grans per entrar ja, no?
Les cadires, potser, els fa allò de pensar...
Llavors, clar, van a buscar, sí, hi ha col·leccions que...
tipus columna jove, que, evidentment, ells ja veuen que és per la seva edat,
i llavors sí que s'atreveixen a anar.
Però, clar, ja comencen a demanar coses, els hi fa molta gràcia,
per exemple, si han de venir a buscar el senyor dels anells,
abans l'agafen, si poden, de la sala d'adults que de la sala infantil, no?
És allò com un hàndicap per a alguns, no?
Però això de vegades, perdona, Nabel, allà a la tauleta aquella on poseu llibres,
trobem llibres del que s'anomena literatura juvenil.
I dius, home, què fa aquest llibre de literatura juvenil?
Doncs justament està per aquest col·lectiu de joves, no?
I, de fet, bé, hi ha molta literatura que, en principi, no es va crear pels nens,
o no es va crear per gent jove, i, en canvi, ha sigut un estar de la literatura juvenil, no?
Tipus, el Julio Berne no va escriure mai per nens, no?
I, en canvi, el poden llegir molt la gent jove i continuar llegint-lo la gent gran, no?
La gent que li agrada la literatura fantàstica.
Llegeix llibres que estan sortint ara per joves,
totalment el Harry Potter se l'ha llegit moltíssima gent gran,
i no està pensada per ser literatura d'adults, no?
Dic que hi ha un...
Entre que hi ha un grup de nens que no estan definits,
si hi ha un grup de literatura que no està gaire definida, doncs...
Allà són els llibres i cadascú que agafi el que vulgui, no?
Llavors, aquest llibre que ha fet Jesús Ferrero,
sí, és literatura juvenil, però d'aquella que, bé,
per passar l'estona...
Per a tots els públics, podríem dir.
A més a més, és literatura fantàstica, eh?
Amb unes il·lustracions que a mi m'han sobtat molt,
jo no coneixia aquesta il·lustradora, Irene Gràcia,
molt curioses, unes il·lustracions molt curioses,
que val la pena com a mínim mirar el llibre perquè...
I el títol la dius?
Circe Piernes Largues.
És literatura fantàstica, eh?
Realment hi ha uns personatges per allí barrejats,
és un... totalment de literatura fantàstica, eh?
surt molt la nit, i les filles del dia,
les filles de la nit, imàgia...
Molta mitologia, eh?
Sí.
I imaginària de l'autor.
Realment, i no és gaire...
És un llibret de poques pàgines, és molt fàcil de llegir.
De fàcil lecturar.
Exacte.
Una proposta curiosa, realment.
Molt bé.
En aquest sentit, un altre llibre semblant,
però ja potser més, una mica més d'adults,
és un llibre que es diu Isaac i els dubtes,
d'un autor que es diu Lluís Maria Todo.
El curiós d'aquest llibre,
jo el presento perquè
és un...
com una comèdia d'enredo, però amb llibre,
d'un grup d'amics,
molts nens, moltes nenes,
adolescents, allò d'edat del pavo...
Però es tracta el tema de l'homosexualitat.
Amb un to molt divertit, molt divertit.
Sense dramatitzar.
Sense dramatitzar.
O sigui, hi ha uns que ho tenen claríssim que ho són,
uns altres que no ho saben, uns altres...
És tot el que es pot donar al voltant d'aquesta qüestió,
de no, jo ho sóc, jo ho sé i ho dic.
Jo sóc, ho sé i no ho dic.
Jo dubto, però no ho dic.
Jo dubto.
L'amiga que ho entén i realment se fa amiga.
i l'altre li és totalment...
Totes les possibilitats sobre la qüestió, no?
Sí, i divertit.
És un llibre divertit.
Ho tracta des d'un punt de vista molt divertit,
sense ser allò...
I aquí deies que va adreçat, Anabel, aquest llibre?
Podria anar adreçat partint de la base
que el pot llegir tothom, però fonamentalment...
A veure...
Justament el públic adolescent.
Aquest llibre no està inclòs, no és com l'altra,
que està inclòs en una col·lecció
que ja és de literatura juvenil, aquest llibre.
És de Les esteses, una col·lecció
que és de literatura d'adults, totalment.
Per tant, el que passa és que pel tipus de personatge que és...
Podria encaixar, no?
Un grup d'adolescents,
doncs penso que és una literatura que pot llegir
i que potser el mateix que abans.
Una persona que és molt lectora
i que li agrada un altre tipus de llibre,
aquest llibre, doncs, realment no penso
que sigui per aquest tipus de lector.
però sí per la gent, doncs, que...
Una lectura d'aquelles fresques,
és a dir, no tinc ganes de pensar,
no tinc ganes, vull llegir una cosa ben...
Per no complicar-se la vida.
Sí, no?
Per riure una estona i s'acabar.
Tot i que el tema que tracta és transcendent, però...
Sí, és un tractament molt humorístic,
però bé, té el seu puntet,
no és allò...
No ho tracta malament.
No recordem el títol i l'autor, eh?
Per si...
Es diu Isaac i els dubtes.
I els dubtes, sí.
El títol ja és prou eloquent, realment.
Molt bé.
Un altre llibre, això ja no és novel·la,
és un assaig, es diu Col·locados.
És una història cultural de la intoxicació.
Jo el trobo molt curiós, aquest llibre.
L'autor es diu Stuart Walton
i és un enòleg
que ha escrit molt sobre la seva matèria
i el que ha fet ara és un assaig de...
A veure, les substàncies tòxiques són...
Allò és com la prostitució, no?
No sap ningú
quan va començar
perquè va lligada a la vida de l'home,
de sempre, no?
Inclús jo no ho sabia,
però el llibre comenta
que hi ha determinada...
Hi ha alguna corrent
que apunta a que realment
aquest tipus de substàncies
va tenir alguna cosa a veure amb l'evolució.
Ah, que em va ajudar, en aquest cas.
És una hipòtesi, no?
Llavors jo això no...
No ho sabia, però ho comenta.
Quatre fruits del bosc
que agafaven els primitius,
mira que bo, mira que bo,
i mira...
Potser alguna cosa...
On hem arribat,
que també es pot fer una doble lectura
de tot això, per a mi.
Llavors, aquest senyor parla, doncs,
això, de l'alcohol,
del cafè, del tabac
i ja de la cocaïna,
del cannabis...
perquè fa una mica de recorregut històric...
Sí, parla una mica de realment
quins efectes té sobre les persones,
però no és un tractat de les drogues,
sinó com ha anat lligada a la cultura.
O sigui, en realitat, el subtítol ho diu tot,
una història cultural de la intoxicació.
Per què sempre l'home ha estat atret
per aquestes substàncies, no?
I com, culturalment,
al final, aquest...
Segons ell, aquella cosa innata
que té l'home a anar amb aquelles substàncies,
alguna cosa deu tenir
que sempre ens ha cridat l'atenció
al llarg de tota la història,
com ha anat a parar
a la tutela de la religió,
a la tutela de la moral,
de l'art, de la medicina,
i arribem al moment actual
que està sota la llei.
Sempre ha estat,
sempre ha volgut estar...
Els estaments de poder
sempre han volgut...
Sí, les substàncies prohibides...
Controlar aquelles substàncies, no?
Però per què?
Per què realment substàncies
que en determinats moments
han estat prohibides
i en uns altres no, no?
O sigui, molt curiós.
Molt curiós aquest...
I veus,
diuen...
Aquesta corrent de l'evolució
diu que és un fong alucinogen
el que va tenir alguna cosa a veure
amb l'evolució humana, no?
Va despertar aquella creativitat,
aquella cosa, ves a saber, no?
Un llibre curiós, sens dubte,
Intoxicados...
Col·locados.
Col·locados.
Col·locados.
I una història cultural de la intoxicació,
podríem dir-ho així.
Parla inclús del cafè, vull dir que...
Sí, qualsevol substància
que es consideri, doncs, addictiva
i que tingui efecte
sobre la nostra estabilitat emocional, no?
D'una manera mínimament elegant.
Més llibres.
Aquest és un altre assaig.
Avui he portat molt poca novel·la
perquè trobo que els assajos,
si no saps ben bé de què van,
de vegades costa...
No atreuen i ens perdem coses ben curioses.
Exacte, molt interessants.
Doncs aquest llibre és d'un autor
que es diu Pau Vidal
i ha fet un llibre que es diu Homeless.
Aquest llibre li van donar
el Premi Documenta
i tracta del...
de la Ciutat Vella i el Raval
quina transformació ha tingut, no?
La gent que realment
divideix el llibre en dues parts,
una és el costat dret del Liceu
i una altra al costat esquerra.
Perquè tot va en funció
del que va passar amb el Liceu, no?
Llavors parla de personatges molt curiosos,
de la prostitució,
de los pillos,
aquells de tota la vida, no?
Que han viscut per allà.
Personatges que sempre han acompanyat
aquella part de la ciutat, no?
Llavors, sí, és Barcelona,
però trobo que
qui més...
Tots ens hem passejat
per aquella zona de Barcelona, no?
Si més no, molta gent coneix
que hi ha part de Barcelona.
És un paisatge familiar
a tots nosaltres també, no?
Sí.
Llavors, jo el trobo interessant
en aquest sentit.
d'aquells personatges
que tots hem vist, no?
Que passeges per allà i els veus, no?
I llavors et fa gràcia...
Això és un assaig,
o sigui, realment...
Fa anàlisi sobre la situació
de cadascun d'aquests personatges, no?
I el seu paper en aquest context.
Pau Vidal, no?
Pau Vidal,
i el llibre es diu Homeless.
I parla sobretot
d'aquesta part de la ciutat,
la Barcelona Vella.
I és això.
La història parla molt
del fantasma del Liceu, no?
I a partir del fantasma del Liceu, no?
Parla de quina diferència...
A més, és que és curiós
perquè realment és diferent, no?
El món de la dreta del Liceu
i de l'esquerra del Liceu, no?
I inclús continua sent.
I segons aquest autor,
doncs, tot allò ha sobreviscut
al Barcelona 92, no?
O sigui, allà van desmuntar
moltíssima cosa,
però l'enderroc olímpic,
que diu ell, no...
No va fer caure, no?
Aquesta línia divisòria
que ja hi era.
I van fer realment intervencions
urbanístiques allà, eh?
Però hi continuen fent,
perquè la Rambla del Raval,
per exemple,
és una cosa que han fet
fa poc i que ell va tenir
molts personatges en contra, no?
Dient que estaven destrossant
l'esperit del Raval, no?
Hi ha hagut molta polèmica
amb el tema de la Rambla del Raval, bé?
Ara...
Doncs vinga, també entra aquesta polèmica
dins d'aquest llibre del Pau Vidal.
I això també és un assaig?
Això no és un assaig,
és una guia d'aquelles...
per fer coses útils, no?
Aviam.
En principi, això és un llibre
que es diu Escribir per a ninos.
I és una guia per a la gent
que vol escriure per nens, no?
Però, en principi,
jo el porto,
perquè hi ha poca gent
que vulgui escriure per nens, no?
Però trobo que està feta
des d'un punt de vista
que t'ajuda a entendre
la literatura infantil.
Que això sí que és la part
que trobo que interessa més gent, no?
No, no pots llegir un conte
i una història infantil
amb ulls d'adult.
És una literatura...
Bé, això ja saps que és un tema
que també té discussions
de si existeix o no existeix
la literatura infantil,
la literatura juvenil.
Sí, sí.
Ara és bastant poc discutible,
però s'ha discutit molt de temps, no?
Inclús el Harold Bloom
és una persona que li ha...
Sí, però com que ell també va fer un llibre,
la calia vendre'l
i posar literatura en majúscules
independentment de l'edat del lector, no?
Però no ha sigut...
Com que moltes vegades
aquestes discussions
obeixen a finalitats econòmiques
i no tant d'un altre tipus, no?
Sí, però és veritat
que sempre ha tingut aquell valor
de tenir menys valor
que la literatura d'adults,
la literatura juvenil.
Això potser sí que és un error, no?
Jo penso que són realitats diferents.
Que moltes vegades
se li hagi ofert al lector jove
literatura de baixa qualitat
sota el pretext que era infantil o juvenil.
Probablement aquí ja estigui la discussió, no?
La qualitat del tipus de literatura,
no tant que hi hagi fet.
Evidentment,
ha d'haver-hi una literatura
per a un nen de 7 anys
no és la mateixa
que pot llegir un jove de 22.
D'això és evident, no?
No, no.
Però és això que...
A veure,
s'ha discutit molt sobre aquest tema.
Ara, clar,
vivim un boom
de la literatura infantil i juvenil.
Això és cert.
I ja no es discuteix tant.
Però realment,
una obra infantil
pot ser boníssima,
però clar,
no la pots valorar
amb els criteris
que has de valorar
en una obra d'adults.
Simplement és això.
Jo penso que el problema
és que es volia valorar
un conte infantil
amb els criteris
en què valores una novel·la
d'adults.
I no pots valorar.
És comparar dues coses
que són incomparables.
Jo no puc comparar
la caputxeta vermella,
la versió de no sé qui,
amb el Quijote,
perquè no puc,
perquè són coses totalment diferents.
Res a veure.
Molt bé.
Anabel,
alguna cosa més?
Jo em penso que sí,
que ens has portat
un altre títol
que el tens
per aquí amagat.
Ja parà,
aquí el tenim,
veus?
Ja te'l veia jo
per sota dels papers.
Hi ha una col·lecció
de llibres
que ja han parlat,
crec que la meva companya
Cristina
ja havia comentat
algun,
que es diu
Ara Llibres
i tenen molts
que fan referència
a la cuina.
Tenen molts llibres
que fan referència
a la cuina.
Tipus,
i sé que es van comentar aquí,
tipus allò de menjar gratis.
Sí.
Com menjar gratis,
no menjar per un euro.
I que era allò
d'anar a les inauguracions
i menjaves cada dia
a les grans ciutats.
Només feies els tres àpats,
perfectament,
esmorzar, dinar
i sopar
i fins i tot baranar
si t'organitzaves bé
i tenies un mitjà
de transport adient.
Sí, sí,
les festes,
jo diria la calçotada
de no sé on.
Sí, sí, festes populars,
inauguracions,
actes polítics,
et posaves les botes
literalment
seguint aquella guia de lectura.
És ben cert.
Aquest que portes avui,
jo recordo que en vam parlar
i vam poder fer-ho
amb un dels autors
que és company també
de mitjans de comunicació
aquí a la ciutat de Tarragona.
és la guia curiosa del menjar.
És un llibre molt interessant.
Doncs, això,
és que s'ha de llegir
aquest llibre,
perquè és això,
una guia curiosa del menjar,
coses, doncs,
refranys
que fan referència
a la cuina,
curiositats
al voltant
del món de la cuina,
dels aliments,
dels menjars.
Trencatòpics també.
És un llibre molt curiós,
molt curiós
i molt entretingut de llegir.
és la guia curiosa del menjar
de la Cristina Sarret
i el Carles Magrané,
que el teniu a la biblioteca també,
clar,
no podia ser d'una altra manera.
Escolta,
ens has donat allò matèria,
podrem anar a la biblioteca
i triar i remenar
entre totes aquestes publicacions.
Avui l'Anabel
s'ha allunyat una miqueta
de la novel·la,
ja toca de tant en tant,
perquè és el que abans
ella mateixa ens deia.
Allò de l'assaig,
encara,
encara,
a aquestes alçades
i ens fa una miqueta
de recansa
agafar un llibre
que parli d'assaig,
d'estudi d'algun tipus de tema
i realment,
avui en dia,
això de l'assaig
no és allò tan espès
i tan difícil,
sinó que són coses
molt més planeres
que són d'una lectura
senzilla
i curiosa.
Sí,
que ens ha quedat
aquella idea
dels assaig.
Aquella cosa antiga
d'abans,
no?
Anabel,
l'envea,
moltíssimes gràcies
per venir,
bona setmana
i fins la propera.
Molt bé,
igualment.
Adéu-siau.
Adéu-siau.