Fins demà!
Fins demà!
Avui volem parlar d'una qüestió que sovint sembla que no ocupa gaire els mitjans de comunicació.
Quan parlem de l'arribada d'estrangers no comunitaris a casa nostra tenim tendència immediatament a que la mirada se'ns vagi cap a temes d'acolliment,
cap a temes relacionats, evidentment, amb el treball, amb l'habitatge, amb la salut, la sanitat, l'ensenyament, l'educació.
Hi ha altres drets que tenen les persones. El que cal saber és si aquests drets estan en les prioritats de la mateixa societat i també en les prioritats d'aquestes persones.
És un debat, sens dubte, social que s'obre al nostre país però també a la resta d'Europa que té un nivell d'immigració important.
Estem parlant de drets polítics, en definitiva, del dret a votar i fins i tot a ser votats de la població estrangera, ja sigui comunitària o no.
De tot plegat, parlem avui al prisma del matí de Tarragona Ràdio i ho fem amb Jordi Jarià, que és professor de Dret Constitucional de la Universitat Rovira i Virgili.
Jordi Jarià, molt bon dia, benvingut.
Bon dia, bona hora.
Parlem de drets polítics, així molt general, en lloc de parlar de dret a vot o ser votat, no? Drets polítics, en principi, i a partir d'aquí podríem acotar una miqueta més el territori, no?
Sí, de tota manera, en una democràcia essencialment els drets polítics es redueixen, bàsicament, a dos.
És a dir, el dret a poder escollir els teus representants que han de prendre decisions per tu i el dret a poder ser un d'aquests representants, és a dir, el que es diu sufragi passiu, o sigui, el dret a ser elegit.
I, bàsicament, en una democràcia són els drets polítics claus.
Després hi ha altres formes de participació que habitualment sí que estan obertes als nous ciutadans, però el que es clau aquí, en una democràcia tenint en compte qui decideix, decideix en nom del poble, doncs és una mica qui forma part d'aquest poble, no?
En el seu dia, en aquest mateix espai, vam parlar de dret comparat, de com eren les lleis d'estrangeria, d'alguns models europeus, l'alemany, el francès...
Aquesta setmana, justament, diferents mandataris de diferents països europeus s'han reunit, han tingut una cimera, una trobada, justament per parlar de com, d'una forma i solucions, segons es plantejava, els diferents temes que planteja la immigració arreu d'Europa.
Cada país europeu és sobiran, naturalment, en les seves respectives constitucions, però tot i així, caldrà buscar en el futur unes polítiques comunes en matèria d'immigració.
Però en aquest territori, cada país té el seu model. No entrarem a fer ara aquí un altre programa dedicat al dret comparat, però sí que podríem fer una primera panoràmica de què és...
Qui té dret a votar aquí al nostre país, ara per ara? Jordi.
Aquí cal distingir tres tipus d'eleccions, i ho faig molt curtet.
Les eleccions municipals, en què, després de la reforma l'any 93 de la Constitució, l'única que s'ha feta,
tenen, en principi, dret a votar i a ser elegits, és a dir, sufragi actiu, sufragi passiu,
aquells estrangers, residents, amb els quals existeixi un tractat que preveu aquest dret
i que, a banda, hi ha un tractament recíproc pels ciutadans espanyols en el país de referència,
i això, bàsicament, es redueix als països de la Unió Europea, i, de fet, la reforma es va introduir justament per això,
per aplicar el que deia el tractat de Maastricht a cadascun dels països europeus,
i en concret a Espanya requeria una modificació constitucional.
Aleshores, a les eleccions autonòmiques i a les eleccions legislatives generals,
només poden votar els ciutadans espanyols, és a dir, ni estrangers comunitaris, ni estrangers no comunitaris,
i, finalment, a les eleccions del Parlament Europeu, també per la regulació del mateix dret originari europeu,
poden votar els ciutadans estrangers comunitaris, però, en canvi, no poden ser elegits.
A les autonòmiques, en el mateix cas que a les generals de l'Estat.
Exacte, sí.
Molt bé. Doncs, amb aquest panorama continuarem detallant alguns aspectes del que diu la nostra Constitució,
però potser que anem cap al carrer i aviam, quina és l'opinió que té la gent sobre aquesta qüestió,
els drets polítics de les persones estrangeres?
Clar, la mirada, sempre quan planteges aquesta pregunta, se'n va cap a la immigració no comunitària,
és aquesta tendència que hi ha. Hem cercat opinions d'immigrants d'estrangers no comunitaris
i també de persones autòctones. Primer, escoltem, què en pensen els immigrants sobre si consideren
que tenen dret també a triar els representants polítics del país que els acull?
Sí, crec, jo, per exemple, jo crec que sí, crec que sí. Si me dan a votar, pues jo, sí.
Hombre, per exemple, si som estrangeiros, tots som iguales per tenir el dret, si, per exemple,
jo soc aquí per treballar, tinc que ser també igual que en espanyol, aquí sí, igual que en espanyol,
per exemple, si estigui treballar a les construccions o a un lloc, tinc que fer tots els meus drets,
per exemple, la vida a la seguretat social, si me passa alguna cosa, per exemple,
això és el que hi ha d'aquí d'Espanya, per als extranjeros.
A mi me parece que el PSV és millor que el PP. Yo no sé del partit de Aznar, no? Sí, sí, me parece que sí,
pero a mi me parece que el PSV es mejor que el PP. Sí, claro que sí, porque votar es un derecho humano
para toda la gente, todas las personas, entonces no hay ninguna diferencia entre persona y persona.
El dret al treball, el dret a l'educació, a la sanitat i el dret a votar ho plantejàvem com un dret
imprescindible, invulnerable de qualsevol persona en aquella comunitat en la que viu, no?
Aquest era el parer que, evidentment, aquestes opinions que escoltem no tenen un valor estadístic,
però sí que ens donen una idea del que poden pensar algunes persones.
Sí, efectivament, el dret a participar en els processos de decisions polítiques
també surt a la Declaració Universal dels Drets Humans. El que passa és que, clar,
s'ho recullit com a participar en les decisions polítiques, jo et diria, no tant de la comunitat
on vius, com a la comunitat a la que pertangi. Per això et van tan lligat a la idea de ciutadania.
En definitiva, posem per cas un ciutadà, doncs, romanes,
vota a les eleccions romaneses, encara que visqui a Nova York o visqui, doncs, a Barcelona
o visqui a París, no? En el moment en què deixa de ser romanès i adquireix la nacionalitat
nord-americana o francesa o espanyola, és quan deixa de votar les eleccions romaneses
i passa a votar les eleccions espanyoles, franceses o nord-americanes, no?
Per tant, clar, el dret a vot, en principi, està lligat a la condició de ciutadà,
és a dir, la condició nacional, i no pas a la condició de resident.
Per exemple, si...
Però no només aquí, sinó que m'expliques pràcticament a tot el món.
Sí, sí, de fet, vaja, a tot el món on es pot votar.
Sí, efectivament.
Per això no he dit el del marroquí, perquè...
Disfrutadament, allà on es pot votar.
Clar, tampoc es pot votar a tot arreu, no?
Però, en principi, tu com a ciutada d'un determinat estat, doncs,
si en el teu estat es pot votar, cosa que sabem que no passa sempre,
de fet, a molts llocs no es pot votar,
doncs, tu votes en l'estat al que tu pertanys com a nacional,
no pas a l'estat on tu pertanys com a resident.
I, per tant, això és el mateix cas que li succeeix a un ciutat espanyol
que se'n va viure en un altre país, no?
Que ell vota a les eleccions espanyoles, vota per correu,
o com sigui, per això es preveu justament el vot per correu.
Perquè, justament, com dèiem abans,
doncs, el dret a votar és el dret a prendre decisions dintre la teva comunitat.
I quina és la teva comunitat amb els drets polítics
és la comunitat en què tu pertanys com a ciutadà, no?
Jo imagino que algunes persones que ens escolten
fan aquella reflexió que fem tots, no?,
quan escoltem a través de la ràdio,
o llegim un article de...
Simultàniament anem creant la nostra pròpia opinió
i vostès a casa seva o a la feina han dit
doncs jo si dic d'acord que voti, no, jo no, de cap manera.
Probablement se sentin identificats
amb algunes altres opinions que hem recollit al carrer.
Jo trobo, a veure, si avui tots som iguals,
jo trobo que tindríem que tindre dret.
Si fóssim tots iguals de la societat,
considerés que tots som iguals,
tindríem que tindre dret, si no, no.
Jo crec que no els tractem com iguals,
que els rebutgem.
A veure, si votéssim solució entre cometes,
perquè jo crec que igualment els rebutjaríem,
per no ser si...
A veure, jo crec que sí, que igualment els rebutjaríem.
Jo crec que sí.
Jo considero que si els ha de donar el dret a vot
s'hi porten una quantitat de temps determinada aquí a Espanya.
No sé, la quantitat, no sabria dir-te,
cinc anys com a mínim,
i són persones que estan legalitzades
i viuen aquí d'una manera normal.
Si són gent no legal o gent que porten dos dies,
doncs no.
No.
Perquè hi ha molts
i si tindran dret a vot,
acabarien ells mandant.
Ja tenen demasiades coses que...
No, i a més,
que me parece muy bien que estén aquí,
però que aprendan a hablar nuestra lengua,
que aprendan a hacer las cosas normales,
que s'habituen ells aquí,
que nos tenemos que habituar nosotros a ellos,
si no.
A ver, si trabajan
y se ve que se demuestra
que son buenas personas,
me parece perfecto que estén aquí, ¿vale?
Pero si tienen algún delito
o tienen algo,
pues los mismos derechos que nosotros.
Yo en ninguna circunstancia.
Porque es que no son españoles,
o sea, no...
Y no saben cómo va el país,
ni no conocen nada de la cultura,
de la política...
Yo para mí no.
Ay, yo consigo las cosas no.
que no sé si hacemos bien o qué,
yo qué sé, cambiar.
A mí peor, ¿no?
Home, yo considero que si tinguéssim papers,
doncs seria legal,
que podéssim votar
perquè formen part de la societat,
i tenen dret.
Però sempre que estiguin legalitzats,
però si no, no...
Bueno, tampoc sortiran els cens ni res,
si no estan legalitzats,
o sigui que...
crec que sí que tindrien d'edat.
Sempre que votin polítics espanyols,
bueno, espanyols o catalans,
o el que sigui, no?
Però no crec que votin res,
que no sigui d'aquí.
que sempre sortiran espanyols,
o sigui que està bé.
Sotres, quines condicions?
Si estan integrats,
si assimilen la nostra cultura,
si obeixen les nostres formes de pensar...
No obeixen,
sinó que són conformes
a la nostra forma de pensar,
llavors sí.
Si estan completament integrats,
si no estan completament integrats, no.
Per és per a tots els gustos,
opinions molt contundents del no
i coses que ens han cridat l'atenció.
No, si demostren que són bones persones.
Això de demostrar que és una bona persona
és una mica complicat.
El que sí que hi ha unanimitat
és que fins i tot els que es mostren favorables
a que els estrangers poguessin participar
de les eleccions en general
és que tots aquests que diuen que sí
és que caldria que portessin un cert temps aquí
i sobretot que siguin legals, diuen,
que tinguin papers.
Sí, a veure,
el tema dels papers, de tota manera,
jo crec que amb aquesta qüestió particular
no és rellevant
perquè fixem-nos en el que és determinant,
amb el dret de vot.
El dret de vot consisteix en escollir
i eventualment,
si un també concedeix el sufragi passiu,
en ser escollit
per prendre decisions en una determinada comunitat.
Aleshores, el que és rellevant aquí
és que un realment pertany a aquella comunitat.
En un món en què la gent circula
cada vegada demanem ràpida
i en què no necessàriament està vivint en un lloc,
seria des d'un punt de vista tècnic molt difícil
i des d'un punt de vista polític molt discutible
que un vot és allà on està.
És a dir, imaginem,
deixem de que potser per evitar
una perspectiva esbiaixada
a un determinat tipus d'immigrant
que genera aquestes, diguem-ne, aquestes pors
i fixem-nos en un senyor
que és un executiu d'una multinacional a Alemanya,
que és un senyor que va néixer a Frankfurt,
posem per cas, fa 40 anys.
I aleshores se'n va viure durant dos anys als Estats Units
perquè obren una nova planta
i està allà durant dos anys
i després es trasllada, doncs,
posem per cas a l'Argentina
perquè ara la seva empresa
necessita a l'Argentina
i a l'Argentina s'hi està tres anys
i quatre anys després, doncs,
torna, posem per cas a Alemanya
i després se'n va a Grècia.
A veure, seria una mica estrany
que aquest senyor, quan està als Estats Units,
votés als Estats Units,
quan està a l'Argentina,
votés a l'Argentina,
quan està a Alemanya,
votés a Alemanya
i quan està a Grècia, votés a Grècia.
Per què?
Perquè aquest senyor, en certa manera,
les decisions que prengui
la comunitat política grega,
posem per cas,
doncs no l'afectaran
perquè ell estalli de manera temporal.
Per tant, em sembla bastant natural
que el dret de vot és legalitat de ciutadania,
és a dir,
que un voti en una comunitat
en què, efectivament,
està allà per quedar-se
o què és la seva comunitat.
Aleshores,
què és la seva comunitat
no depèn necessàriament
que sigui la comunitat
allà on ell visqui.
Pot ser un altre.
Un senyor que, per exemple,
se'n va treballar
posant per cas
una multinacional espanyola
en un país latinoamericà,
probablement ell preferirà
continuar votant
a les eleccions espanyoles
que no pas votar
a les eleccions ecuatorianes.
Per què?
Perquè ell pensa
que les decisions
que l'afecten a ell
o que afecten a la seva família
i que en definitiva
aquella quina és la seva comunitat
és, en aquest cas,
la comunitat
de la qual és ciutadà.
Per tant,
jo crec que
quan les constitucions,
i això ho fan totes,
les constitucions democràtiques,
lliguen
el dret de vot a la idea de ciutadania,
sempre amb l'excepció
de les eleccions locals,
que si vols després
hi prestem atenció,
quan es tracta
de participació política
a nivell d'escollir
qui ha de ser
el nostre Parlament,
tant el Parlament autonòmic
com el Parlament estatal,
sembla natural
que estigui llegat
a una idea
de pertinença
a la comunitat,
una idea
que no té per què ser territorial.
Per tant,
jo crec que
aquí el problema essencial
és quan un senyor
porta molts anys aquí
i definitivament
un senyor o una senyora
decideix
que ell és d'aquí,
doncs donar-li
les possibilitats
perquè aquest és d'aquí
es pugui formalitzar.
Una mica
el que facilita,
per exemple,
molt el dret
de ciutadania francès,
és a dir,
que dona moltes oportunitats
a la gent que viu a França,
a l'estranger que viu a França,
durant molt de temps,
que acabi sent ciutadà francès,
és a dir,
que ell pugui escollir
la seva pertinença ciutadana.
Això no és
no sempre així,
però
jo crec que aquí
el tema més rellevant
no és tant
dret de vot sí,
dret de vot no
als ciutadans estrangers,
com si un ciutadà estranger
pot escollir
deixar de ser
del lloc on és
i passar
per la seva pròpia tria,
passar a ser ciutadà espanyol.
És a dir,
que
si la ciutadania
ha de dependre
de raons
o de motius ètnics,
diguem-ne,
un és espanyol
perquè és fill d'espanyols,
perquè és de sang espanyol
i aquest tipus de coses,
ho ha de dependre
d'una qüestió de convicció,
és a dir,
de sentir-se
de pertany a la comunitat.
Per elecció pròpia,
de sentir-te
part d'una determinada comunitat
que,
pel que sigui,
per les raons que sigui,
jo crec que aquí sí
que no s'han de demanar explicacions,
creus que és la teva,
no?
O sigui,
d'alguna manera,
facilitar el dret
d'accés a la ciutadania
a aquella gent
que ha fet
l'opció
de ser espanyol
o de ser francès
o de ser alemany,
no?
Que això sí que
el tractament
no és sempre igual,
és a dir,
per exemple,
a Alemanya,
el fet de ser ciutadà a Alemanya
és molt més complicat
i a França és molt més fàcil
ser ciutadà francès.
Però el tema és allò,
ser ciutadà
i ser ciutadà
amb totes les conseqüències.
Però a Alemanya,
si agafem,
per exemple,
la comunitat turca,
hi ha generacions
ja de joves alemanys
que tenen,
doncs,
alemanys perquè
és l'únic que han conegut,
però tota la seva
família anterior
potser són fruit
de la tercera generació
de turcs
arribats a Alemanya.
Aquestes persones
són considerades alemanys
amb tots els drets?
A Alemanya el tema
és diferent perquè a Alemanya
la ciutadania
per raons històriques
està associada
a una qüestió ètnica
i per tant...
Que no és el cas de França.
Que no és el cas de França
que és una ciutadania política,
és a dir,
és francès
qui, d'alguna manera,
fa l'opció de ser francès
i adopta els valors
de la república,
i per tant,
doncs,
un pot veure francesos
de cognoms polonesos,
de cognoms armenis,
de cognoms àrabs,
etcètera.
En canvi,
amb els alemanys
això és molt més difícil de veure.
Per què?
Perquè tradicionalment
la nacionalitat alemanya
és ètnica,
és a dir,
un és alemany
perquè és de Nisaga,
Alemanya,
fins al punt
que un senyor,
posem per cas,
que viu a la vora del Volga,
que pertany a la gent
de Nisaga,
Alemanya,
que van anar-se'n al Volga
durant els segles XVI i XVII,
doncs,
a ajudar els russos
a colonitzar aquella zona,
doncs,
té més facilitats,
tot i que,
òbviament,
ell és de llengua alemanya,
però coneix molt poc d'Alemanya,
perquè ell el que viu
és a la Federació Russa
des de fa generacions,
té més facilitats
per obtenir la ciutadania Alemanya
que no pas un turc
de tercera generació
que tot el que coneix,
tot el seu medi ambient
personal i social
ha estat Alemanya
i, en canvi,
com és de Nisaga turca,
doncs,
té molts més problemes
per adquirir la nacionalitat,
no?
Això és un problema
que tenen els alemans
i que, de fet,
ha estat un dels grans debats
durant els anys 90,
de dir,
bueno,
potser ha arribat el moment
de revisar el concepte de ciutadania,
no?
En aquest sentit,
doncs,
hi ha una certa oposició
entre la visió de les coses
que tenen sobretot
els francesos
que té la ciutadania francesa
i una visió molt diferent
que és el que tenen,
no només els alemanys,
sinó també els russos
o els polonesos
o els suecs
o altres països
que en són relativament propers.
I aquí
qui té nacionalitat espanyola
segons la nostra Constitució?
És que,
el tema és que,
curiosament,
la nacionalitat a Espanya
no la regula la Constitució.
O sigui,
la Constitució no diu
qui és espanyol,
ho diu el Codi Civil.
I, aleshores,
bàsicament,
el Codi Civil...
Curiosament,
vols dir que és un cas diferent?
És que,
clar,
és una mica curiós
que qui determini
qui pot participar
en el procés polític
no sigui la Constitució
sinó que sigui
una llei ordinària
com el Codi Civil.
Quan es parla
de reformes constitucionals
sembla que hi ha
grans entrebancs.
Aquí, aleshores,
estaríem parlant
de reformes
en el Codi Civil?
Per el tema
de la nacionalitat,
òbviament que sí.
O sigui,
el tema del dret
de volta als estrangers
és una qüestió constitucional,
però el tema
de qui és estranger
i qui és espanyol
no és una qüestió constitucional
perquè la Constitució
no diu res d'això.
O sigui,
la Constitució
només diu
els estrangers
tindran aquest tractament
i els espanyols
tindran aquest tractament,
però no defineix...
Qui és estranger
i qui és espanyol
ho diu el Codi Civil.
I què diu?
A grans trets, eh?
Bàsicament,
l'única cosa
que diu la Constitució
i això és important
que una persona
no va adoptar
la nacionalitat espanyola
no pot ser privada d'ella,
cosa que acostuma a ser
una disposició
bastant comuna
amb les constitucions
europees actuals
perquè històricament
s'havia utilitzat
com a sanció
a l'enemic polític
doncs privar-lo
de la nacionalitat
i això és una cosa
que ara està prohibida.
Però bàsicament
a banda del fill
d'espanyols
que aquest seria
el dret de sang
el dret de nissaga
hi ha també
un principi territorial
de manera que la gent
que està durant un cert temps
en l'estat espanyol
doncs pot fer l'opció
d'adquirir
la nacionalitat espanyola.
I aleshores
aquí tindria els drets
polítics
aleshores passa a ser
un ciutadà espanyol
com un altre.
Per tant, pot votar
pot ser escollit
en unes eleccions
Exacte.
En el cas
de les eleccions municipals
que abans apuntàvem
segons fons
de la font
és el racisme
països com Noruega
Dinamarca
Suècia
Holanda
Irlanda
ja reconeixen
el dret a vot
a tots els immigrants
a les eleccions municipals.
Immigrants
s'entenen empadronats.
Empadronats
i imaginem
que en una situació
regularitzada.
En la mesura
en què estan empadronats
representa
que tenen
la seva situació
regularitzada.
És a dir,
és el que a vegades
es diu legals
o il·legals
que és una expressió
una mica lletja
perquè les persones
no són il·legals.
Podem estar
en una situació irregular
però no hi ha cap persona
que sigui legal.
No hi ha cap era
ser humà i legal
en aquest món.
És que això
de fet
des del punt de vista lingüístic
és una barbaritat
i hi ha una barbaritat
que s'introdueix
en el llenguatge corrent
i que en fin
com el llenguatge
és molt trampós
doncs ja ens diu
una mica
que aquella persona
no mereix res.
Les persones
no són il·legals.
Poden estar
en una situació
en aquest cas
fins i tot irregular
no exactament il·legal.
Poden ser legals
determinats actes
de les persones
per exemple
com cometen un delicte
però no enllessant
si mateixes.
Cap de nosaltres
és il·legal
i és molt lleig
de dir-ho.
Però clar
representa que
una persona
que pot votar
és una persona
que té els papers
en regla
bàsicament
perquè ha d'estar
inscrit en un registre
per poder votar.
És a dir
tu et demana
la documentació
per demostrar qui ets
i per tant
en la mesura
en què tu estiguis
en una situació irregular
no estaràs inscrit
en això.
Les eleccions locals
això té sentit
bàsicament perquè
justament
amb la comunitat local
és on
en certa manera
i això
en molts països europeus
es veu
és on la persona
que ve de fora
comença a integrar-se
en el país
on comença a participar
dels processos socials
i on és natural
que comenci a accedir
als processos polítics.
El que passa
és que
el tema aquest
de les eleccions locals
que en molts països europeus
ja s'ha obert
és a dir
la gent que té
que està inscrita
en el corresponent
registre electoral
cada lloc
té la seva
pròpia legislació electoral
pot votar
encara que sigui estranger
problematitza una mica
tot el que dèiem abans
no?
Perquè clar
en realitat
la diferència
entre unes eleccions locals
i unes eleccions
nacionals
no és més que territorial
però tu també
estàs escollint
estat
tu també estàs escollint
representants
tu també estàs escollint
gent que pren decisions
per tant
jo crec que això
el que fa
és fer aflorar
aquest debat
de dir
en un món
en què la gent circularà
i no pensem només
en la gent que circula
diguem-ne
en situació
personal molt dura
però també pensant
en ells
és a dir
serà un món
en què
circularan els rics
i s'encorralaran els pobres
i ja està passant això
per tant
no només circulen els pobres
circula tothom
amb el món en què vi a mi mare
i cada vegada és previsible
que la gent circuli més
aleshores el moment
en què la gent circula
el tema és
és un tema de pertinença
és a dir
a quina comunitat
tu pertanys
i per tant
a quina comunitat
a tu t'interessa
prendre decisions
a quina comunitat
t'interessa influir
primer debat
i segon debat
és possible
és possible
que tu puguis influir
en més d'una comunitat
és a dir
admetem la doble pertinença
és possible
que tu
siguis
ciutadà espanyol
i ciutadà xipirota
ciutadà espanyol
i ciutadà xinès
que vulguis incidir
en els processos polítics
a Espanya
i a la Xina
que tinguis una doble pertinença
personal
això des del punt de vista
personal
jo crec que és possible
des del punt de vista
diguem-ne polític
és a dir
admetem això
una situació
que ja està fet
i això
va una mica
lligat amb el tema
de les dobles nacionalitats
és un debat
obert
no hi ha dubte
en un món
on tothom es mou
molt de pressa
per tot el territori
allò clàssic
i tòpic
de l'aldea global
que deien
és complicat
de totes maneres
els marcs jurídics
ja sabem que sempre
es mouen
amb molta lentitud
respecte a la realitat
que reflecteix
la societat
països
que cada cop
tenen un índex
de ciutadans estrangers
més elevat
suposo que
aquest abat
tard o d'hora
l'hauran de plantejar
d'una manera
generalitzada
i d'una manera
o una altra
també n'hauran de
donar solució
sí
però jo crec
que no només
els països receptors
sinó també
els països
en aquest moment
emissors
que en qualsevol moment
poden començar
a ser receptors
és a dir
jo crec que la idea
és que la gent
es mou
i no necessàriament
com dèiem abans
la gent es mou
cap a països més rics
és a dir
es pot moure
cap a països més pobres
pel que sigui
per raons empresarials
per raons de cooperació
i pot sentir-se
això no és descartable
és a dir
de la mateixa manera
que podem pensar
que una persona
que ve del Marroc
pot tenir un projecte
de vida
en el nostre país
també una persona
que marxa d'aquí
doncs pot tenir
un projecte de vida
a Nicaragua
per què no
i li pot interessar
doncs quedar-se a Nicaragua
em penso que haurem
de tornar a abordar
aquesta qüestió
en propers espais
aquí a Prisma
Jordi Jari
professor de Dret Constitucional
de la Universitat Rovira
i Virgili
gràcies per venir avui
a la ràdio
bon dia
gràcies a vosaltres