.
3 minuts i mig, un quart de dues,
obrim el programa demà amb Sílvia Ferreres.
Bon dia, Sílvia.
Bon dia, quina calor, eh?
Quina calor, ara aquí estem bé.
Sí.
Jo, tot el cap de setmana, ja fa dies, no?
El primer dia que va fer tanta calor, dius, fa calor,
però bé, un mal dia ho té qualsevol, eh?
Fins i tot la meteorologia.
Però escolta, i més calor, i més calor.
Aquest cap de setmana jo no sé si era jo.
No.
Crec que no, perquè amb tothom que parlava deia el mateix.
No, no és l'edat.
No, no és l'edat que tingués su focus, no.
No, gràcies.
Jo també t'estimo molt.
És que ja també ho dic, però no, és que ahir era horrorós.
Molt, és que no ens podíem ni moure.
I dius, on vaig amb aquesta calor?
És que ens haurien de donar vacances a les empreses.
A tothom.
Clar, perquè ara què passa?
Que el juliol i l'algués l'aginten que fa vacances i fa fred.
Sí, però clar, si tens aquí l'aire condicionada,
i escolta, i no és excusa.
Ja, però porta malalties a l'aire condicionada.
No ens donaran vacances.
Sí, dona.
No, però dic la setmana que veu...
Ah, no, no, per la calor no.
Donen vacances perquè et corresponen per calendari laboral, etcètera.
Jo dic, si cola, si cola...
No, no, no cola.
Bé, doncs anem a parlar del que es fa.
Vinga, aquesta nit tenim els millors del 2002.
Hombre, avui tenim el metropol de gala.
Gran espectacle, però no cal anar vestit de gala arregladets,
com de diumenge, però tampoc no es passi.
A més, donem menjar i tot.
Què dius, ara?
Ja pica-pica després.
I tant, cada any, és molt bonic, és molt glamorós.
Jo que en que matí no no vinc a aquests eventos.
Dona, no acaba molt tard.
Un any demanarem que l'endemà no tinguis que aixecar-te.
D'acord, i vindré, vindré.
Ja farem parella de trucades.
No sé qui ha de trucar, però ara no ho sabem.
Així que hi ha aperitiu i tot, hi ha un bon incentiu.
Aquí diu algú que sí, que...
Sí.
Ah, que em diuen que sí, que això també és un bon estímul
perquè la gent hi vagi a venir al menjar.
Són croissants del Viena a la Mar de Bons.
Bé, expliquem bé la gala.
Sí, perquè el Viena també col·labora en aquesta festa.
Cada any se lliuren els premis,
que els espectadors han triat els millors espectacles de l'any passat.
De tot.
De tot.
De dansa, de música, d'escenografia, de tot.
Hi ha vuit, hi ha vuit nominacions.
Llavors, avui se faran públics, no es poden dir.
Han votat els espectadors.
Han votat els espectadors.
Amb les seves botlletes.
Podríem dir que Tarragona ha sortit beneficiada.
Dius, grans espectacles han portat a Tarragona.
Sí.
El públic també és més fidel als seus espectacles.
També t'ho dic que sí.
Vull dir que hi ha un parell d'espectacles
en què possiblement...
La cosa local...
La cosa local ha tirat.
Veus?
I mira que han vingut d'espectacles del món mundial.
Bons.
Però, a veure, això no vol dir que ho hagin interpretat
només gent de Tarragona.
que potser han vingut de fora.
Però que ho ha organitzat potser alguna entitat
de Tarragona?
Potser sí.
Ja veurem.
Ho sabem a la nit.
A dos quarts de deu.
Clar, és que això és com els Òscars
salvant les distàncies.
Escolta, i jo tinc guardades...
Són aquells premis que es diuen el moment.
I tinc guardades entrades pels nostres oients
que ja acabem el curs i els hem de cuidar.
Jo ara pensava, dic,
la Sílvia avui que ens oferirà entrades per aquesta nit?
Això serveix pel pica-pica també?
Tot!
Que va inclús, a dir, no t'adonen cap bale a banda.
Perdona, donem.
Pica-pica gràcies a Establiments Viena.
Molt bé.
Cava gràcies a Caves Masacs.
I un pin commemoratiu,
que la gent habitual ja ho sap,
del Serramià.
Molt bonic.
I tot això amb l'entrada.
I de gratis.
I de gratis.
I tu ara vols donar entrades.
Sí, si truca la gent, sí.
Però ens han de trucar.
Sí, que ens expliquin alguna coseta.
Doncs vinga, el 9-7-7-24-47-67.
Anava a dir menys per parlar del temps,
però clar, una de les activitats més destacades del cap de setmana
ha estat passar calor.
Té bola.
Si anem a la piscina o a la platja, és normal.
És a dir, que aquesta setmana admetem platja o piscina
com a activitat de cap de setmana,
tot i que no és un espectacle.
A veure si algú ha anat a veure el Paco Ibanya.
A veure, a veure, em penso que...
Mira, jo he de fer una crítica.
Sí, va, fes-la.
L'aire condicionat.
Jo l'has de passar.
Feia calor al teatre.
Mira, la climatització...
O digues que era jo.
No, la climatització del teatre
sempre té els seus quers.
Jo ho vaig dient, eh?
Que tot el que ens diuen...
És a dir, no era la meva temperatura corporal.
Era real.
No, segur que no.
Molt bé.
Donem a passar una primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Toni.
Toni, què més?
Dic el cognom, perquè, clar,
si t'hem de demanar les entrades,
escolta, que no li donin a un altre.
Toni, què ens expliques?
No res, el mateix que vosaltres, passant calor.
Ai, molta, molta.
I què fas per la calor?
Tens algun antídot, alguna cosa?
T'aguantes, com la resta de mortals?
Pots, mira, aguantar-se.
Em sembla que tenim poca memòria,
perquè cada any fa la mateixa calor
i cada any ens queixem de lo mateix.
Doncs mira, Toni,
si m'ho diguessis el juliol,
potser sí,
però ara el juny es veu que no, eh?
Vols dir que no?
No.
Es veu que hem tingut una temperatura
entre 6 i 8 graus,
més alta que fa el mes de juny
d'anys anteriors,
però l'any passat mateix, eh?
El diari portava l'altre dia
que amb 20 anys la més alta.
El juny, eh?
Sí, però després vindrà el juliol i l'agost.
I direm el mateix.
I direm el mateix
i a més a més farà alguns dies
que farà mal temps,
vindran les festes i plourà,
històries d'aquestes,
ja ens queixarem ja llavors.
No, que a les festes no plou.
Però Toni, jo no vull obrir un debat,
però al mes de juny,
a les nits,
estava fresquet de tota la vida
i a aquestes nits de juny
no hi ha qui dorm.
Que estem a dia 16.
De totes maneres,
jo prefereixo molt més aquest temps d'ara
per molt que faci calor,
i és veritat,
que no pas l'hivern, eh?
Així que molta gent prefereix l'hivern
és com millor el temps d'estiu, eh?
Escolta, com que t'agrada la caloreta
aquesta nit al Metropol.
Va, estupendo.
També et dic que,
la previsió del temps
és que avui refrescarà.
No, no, no, perfecte,
però que a més avui refrescarà.
O sigui, quan estiguem al jardí
no farà xafagó.
Fent allò l'aperitiu.
Menjant els croissants d'Alviena.
Molt bé.
Toni, només cal que et presentis al teatre.
Quan, Sílvia?
Per buscar les entrades.
Al vespre, a partir de les 8.
A partir de les 8.
Quasi millor que les vagis a buscar
una miqueta abans
per si vols estalviar-te
una miqueta de cua,
si és que n'hi ha.
I si no, jo li dono el Toni.
I estarà en el teu nom.
Avui que em mudaré,
estaré allà esperant.
Què et posaràs, Sílvia?
Gràcies, Toni.
Molt bé, gràcies, eh?
Que t'agradi.
Ja ens trucaràs, ja,
bé que t'ha semblat.
Gràcies.
Em posaré el kit.
Què et posaràs?
Tinc un kit casament.
Jo tinc moltes conegudes
que tenen el kit casament.
Tinc casament i comunió.
Hi ha més negre
que no passa de moda.
I una camisa de flors.
i tu pots posar
tota la vida
que arriba a l'hivern
el mateix amb una xaqueteta.
Sí.
Que arriba a l'estiu
com que és de tirantet
també està reglant.
I millor,
perquè aquest és de mitja màniga
i menys mal que avui refrescarà.
Perquè si no...
Sí, és que aquí donem consells
també d'aquests una mica
casolants i domèstics.
Bon dia.
Bon dia.
En qui parlo?
Amb el Joaquim a tendre.
Ah, el Joaquim té el telèfon
molt a prop de la ràdio
o la ràdio molt a prop del telèfon.
Ja està, ja està.
Ah, veus que bé.
Què tal, Joaquima?
Bé, molt bé.
Hem fet alguna cosa
el cap de setmana?
Que hem fet alguna cosa,
estàs a la sombra.
Si no, que era l'únic
que es podia fer.
Era l'únic que es podia fer.
Alguna activitat,
alguna coseta, no.
Sí, no, no res,
hem estat,
hem sortit lo just
i hem estat a casa.
A casa,
les persianes abaixadetes.
Això, sí,
hem fet vida de família
que ja convé d'en tant en tant.
No va anar l'altre dia
al Paco i a Banya?
Ah, i tant, sí.
Ah, a veure.
I què tal, què tal,
què li va semblar?
Bé, sobretot la gent,
vull dir,
hi havia
l'alteupe de gent.
Jo vaig trobar
que aquest senyor,
és clar,
és gran,
se sentia poc.
Sí,
se sentia poc.
Al final,
sobretot del concert,
cantava allà més.
Ja no podia.
Pobre.
Bonic era la seva veu,
però diguem-ne
que el volum baixava una miqueta.
Molt, molt,
el volum,
vull dir,
ja li donava,
però el que em va agradar
va ser els entusiastes d'ell.
Que hi havia,
el to de revolucionari.
Hi havia gent molt entregada.
Moltíssim, eh?
Vull dir,
només que per veure l'espectacle
de l'entrega de la gent...
I va dir un senyor
que li va dir
que no sabia de morir mai
o alguna cosa així,
fins i tot, eh?
Gràcies per ser com ho eres.
Sí, això,
mira,
aquesta era la frase.
Mira,
m'esborró, no?
Però quan una persona
mire a estar amb una altra,
és molt, eh?
De veritat,
davant m'he un
que li va cridar així
gràcies per ser com ho eres.
Sí, sí, sí.
Que es va fer un silenci allà
que dius,
ai, què està passant, eh?
S'ha de admirar molt una persona
i ja és bonic això, eh?
De mitòmens n'hi ha
tot els col·lectius, clar.
Jo me n'en recordo
fa cinc anys.
El que passa
que vaig trobar
que se sentia molt poquet.
Sí.
I mira que si esforçaven
demanar que pujessin
el volum al tècnico.
Però el pobre,
suposo que és que ja no...
Sí, bueno.
No és qüestió tècnica,
sinó qüestió...
I quan érem joves
llavors ja se sentia més.
Doncs amb això dels crits,
fa quatre o cinc anys
va venir la bordeta
a cantar.
I també,
és que està en la línia, eh?
No, un crit
que em va esborronar,
un senyor,
un noi,
i tot s'arriba a dir
Viva Teruel!
I tots així.
Perquè Teruel existia.
I va quedar clar
fa uns mesos.
Però quina passada.
Vull dir,
tots entregadíssims allà.
Molt, molt.
I fins dalt, vull dir que...
Sí, sí,
un teatre planíssim.
Ja està bé.
Això també fa que feia calor.
Això és bonic, eh?
Feia calor, no?
Feia calor, no?
Feia calor, no?
Però bueno.
Perquè era calor
de l'animació
que portaven tots.
També si es posen
l'aire condicionant molt alta
no diem que tenim fred
a l'esquena i...
El cas és queixar-nos, Joaquim,
no?
Que de vegades el cas és queixar-nos.
Oh, però jo ho dic,
tot això, eh?
Després ho passo.
No, aviam,
ara parlant seriosament,
el tema de dir que feia molta calor,
és a dir,
no t'agobiaves,
d'acord?
Però quan vas dir,
escolta,
si alguna coseta la dieu
per millorar,
doncs no fa res de dir-ho.
Però no era...
Això s'estava...
No, no era exagerat,
no era exagerat.
Era l'ambient de la gent, eh?
Perquè a més,
amb això que dèiem dels aires,
com que tenim tendència
de portar la rebequeta a tot arreu
perquè no saps
el nivell de l'aire acondicionat
que et trobaràs,
doncs escolta,
també és qüestió d'anar preparats.
Joaquim,
que aquesta nit sopassi molt bé.
A quina hora comença aquesta nit?
A dos quarts de deu al metropol.
Una mica mudada,
no gaire,
tampoc no cal.
Vagi a berenada.
Sopada no.
Berenada sí,
perquè clar,
la gent va a sopar
i diu,
tant tampoc tenim,
no, és veritat.
Els primers,
vostè ho sap,
no, de cada any?
Sí, sí.
Els primers mengem
perquè els altres
va massa ràpid.
Però també hi ha un ambient
molt maco, eh?
Sí, està bé.
I la cosa dels famosos.
I Joaquim,
això del famós al costat,
és bonic.
Ah, no, sí, sí,
és bonic.
Ja tenia el famós
o la famosa,
fa gràcia,
mira, fa gràcia.
D'aquí se t'anirem
a l'hotel Glam,
Nantrus.
Mare de Déu.
No, això mai,
això mai, Joaquim.
No, no, no,
que no.
Això mai.
Anem a la ciutat de Tarragona.
Amb tots els respectes,
però escolta,
ja tenen prou,
aviam,
pistes amb la Sílvia.
Joaquim,
miri,
el de la tele no,
però la Sílvia ha de fer un
aquí a Tarragona
amb personatges d'aquí.
Això,
en podríem fer un aquí.
I Tarragona Ràdio
fent el seguiment.
A baix al fortí.
Ai, que no ens vol,
no ens vol la Joaquim.
No, no,
això passaria molt bé, eh?
Joaquim,
Joaquim, gràcies per trucar-nos.
Adéu.
Que s'ho passi bé aquesta nit.
Adéu, si jo, bon dia.
Oh, t'imagines, Sílvia?
No, no, calla.
No, m'han vingut uns noms
que acabo d'esborrar.
No, deixa,
camiem de tema.
Encara tenim més trucades
de més oients
que volen compartir.
Mira,
Ana d'Aveig,
treu espurnes al telèfon aquest.
Que és emocionant.
Sí, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Neus.
Què tal, Neus?
Mira, bé.
Neus, què més?
Mana?
Neus, què més?
Sales.
Sales.
Digue'm el cognom,
si no,
per anar a buscar les entrades.
Que hem vist alguna coseta
aquests dies?
Sí, sí, dies.
Si has anat a algun espectacle,
alguna activitat especial,
no.
No.
També passa calor,
amb discreció.
Posar-los a l'ombra.
No passa calor, però res més.
L'espectacle no n'he anat a veure cap.
Bé, doncs avui anirà a veure
l'espectacle del Metropol,
ben acompanyada,
i la setmana que ve ens ho pot explicar.
Que ha anat mai a veure
la gala dels millors?
No.
És la primera vegada?
La primera vegada.
Oh, doncs és el setè any.
Sí, sí, es fa, sí.
Doncs és la primera vegada.
Doncs li farà molta il·lusió, no?
Sí, i tant.
Doncs ja té les entrades dues, no?
Sí, sí.
Una acompanyada.
I tant.
Clar, que això és bonic.
Hola, no.
Una mica mudada, no massa tampoc.
Sí.
Una miqueta més.
A més, està bé perquè dura una hora,
més o menys, l'alliurement,
i després hi ha el pica-pica.
Vull dir que a les 12, cap a casa.
I el Ramon Simó i la Magda Puyo
saben molt de muntar coses teatrals
i saben quina és la mida justa,
per no cansar.
I la promícia, que no ho havíem dit,
el Manel Barceló fa la presentació,
que això no ho hem sapigut fins ara.
Doncs vinga,
nosaltres ho hem dit aquest matí a les notícies.
Perquè algú us ho ha dit?
Així, com a cosa, com a notícia.
I qui us ho ha dit?
Ah, jo sí que ho sé.
Neus, gràcies per trucar-nos.
I té les entrades a la taquilla del teatre.
Molt bé, moltes gràcies.
A vostè, adeu-siau, bon dia.
Adéu, adeu-siau.
Encara podem donar-ne més?
Sí.
Sí, estàs generosa.
Ja n'he d'estar generosa avui.
Home, és que és com la festa de Fidacús.
La festa de Fidacús.
Hem anat a les festes de les escoles,
ara anem a la festa del teatre.
Encara en queden.
Encara queden a les escoles i tot això.
Donem passant una altra trucada.
Hola.
Amb qui parlem?
Dora Rioja.
Què tal, Dora?
Mira, molt bé, passant caloreta, no?
Bé, això, no res, és calor.
Sí, quan surtis fora ja veuràs que portes moltes hores aquí dintre.
També tens raó, ja em faig molt la xula,
amb perdó, però quan surti ja m'ho trobaré.
Què tal, Dora?
Bé, molt bé.
A banda de la calor, bé?
Bé, sí.
Hem fet alguna cosa especial aquests dies?
Doncs a la platja una mica i a la parcel·la.
Ben fet, ja està.
Això també és cultura estival.
Cultura estival i familiar.
Cultura de poble.
Que també és interessant.
i aquesta nit al metropol.
Ah, sí, anirà amb la meva filla, sí.
Molt bé.
I això de la gala, vostè ha anat alguna vegada?
Jo no hi anirà cap.
I vostè, no hi anirà?
Jo sí que anirà aquesta nit, sí.
Amb la seva filla.
Amb la meva filla.
Ah, molt bé.
Moltes dues, totes dues.
Doncs l'únic que ha de saber és que té les entrades a la taquilla del teatre
i a partir de les vuit del vespre ja les pot anar a recollir.
Molt bé.
Gràcies, Dora.
Gràcies.
Que li agradi molt.
Adéu-siau.
Adéu.
I ja estem a Sant Joan.
Com passa el temps.
Recordem una mica, què tenim per Sant Joan?
Home, tenim el que tenim sempre.
Però és que Sant Joan és d'aquelles festes, mira, a mi és de les que m'agraden, boniques,
que no cal que tinguem res.
Sí.
Està bé, eh, que s'organitzin coses.
No, però la cosa bonica de Sant Joan és que és una festa, però és la festa dels
amics, de la família i la festa íntima.
No cal que t'organitzin grans coses.
Home, hi ha allò de la platja, que sempre està molt bé a la platja del Miracle.
Allò de la platja, allò de la platja, expliquem que tenim així a grans trets.
Home, tenim dos escenaris.
A veure, tenim l'orquestra Girasol, la gran orquestra Girasol, la plaça del Mercat
a partir de les 12 després de l'actuació de Diables, del Drac, tot això.
Tema Rebella l'hem de tractar un dia.
Tema Rebella.
Abans que acabin els nostres programes.
Tenia un màster, però ara el tinc anticuat.
Jo també.
Jo és que casualment, l'any passat, jo era una...
I em vaig adonar que realment les escoles de Vall de Saló han proliferat i com es treballa.
Perquè jo abans les Rebelles ballàvem com podien.
i ara les Rebelles veus autèntics, virtuosos.
Vas anar a primera hora, ves a última hora.
Sí, a primera hora.
Jo a última hora no aguanto, a primera hora.
Escolta, quins passos de ball, quina cosa, quina...
Escolta, i si parlem amb la direcció d'aquest programa, que deus ser tu mateixa,
i ens envien en delegació a cobrir una Rebella?
Sí.
Però fins a les 6 del matí.
I després fem un reportatge.
De la Rebella.
Un rotllo Marta Montegut.
Rebella, sí.
La tenim ara de vacances, en tot cas li encarreguem a la Marta Montegut quan torni de vacances.
No, no, pobreta, que ja en fa molts.
Que aguanti i que vagi de Rebella.
Tenim els dos espais de sempre, un espai amb orquestra de ball, un altre amb rock and roll,
i després hi ha la novetat en guany que també hi ha DJs.
Aquests comencem abans.
Clar, perquè tenim el públic Rebella, aquest virtuosisme del pas de...
El que passa és que a les Rebelles jo no sé si...
També hi ha un públic, perdona, hi ha un públic que dius,
vaig al bar i m'ho veig tot i després la música que hi sigui.
És igual.
I vaig i saludo.
A veure, hi ha aquest públic també.
Sí, però en tema de música, que això, mira, ja no en tenim temps,
però la propera setmana que s'acosta a la Sala de Sant Joan...
Val, fem un monogràfic.
A més serà la vigília.
Home!
La setmana vinent, si volen guanyar alguna cosa en aquest programa,
haurem de parlar de la Rebella.
Una mica el top Rebella.
És a dir, abans no faltava mai el Manicero, el Capullito de l'Alelí,
a banda de les cançons de l'estiu.
Ara només es toquen cançons de l'estiu?
O també pregunto una altra pregunta.
A aquestes alçades, sabem quines seran les cançons de l'estiu?
Les pobres orquestres han tingut temps d'incloure al repertori les cançons de l'estiu?
Perquè encara no estan definides.
La de l'Avet, crec que cola.
I després la de la...
Aquesta sí que la tenen.
I la de les cerveses d'am, segur, perquè són cançons de l'estiu.
Sí, cerveses d'am, quines...
Una de la nonça que ell tan xulo que fan ara, segur, sempre són les mateixes.
Assignatura pendent, si volen guanyar alguna cosa el proper dilluns,
preparin-me el tema Rebella, amb aquestes preguntes que posem ja damunt la taula,
i tu prepara alguna coseta de regalant per regalar.
I serà final de curs, ja, eh?
Sí, serà l'últim programa.
Oh!
Has de regalar ni que sigui un vano o un parasol d'aquests del cotxe.
No em voleu, ja.
Tu, que ens deixes per anar-te de vacances, por ai, tres mesos, estupendo,
de 6 aixells.
Pobre de mi, si t'ho expliqués.
Però em voldreu tornar? He de negociar el contracte o què?
Però aquestes coses les hem de fer en públic, sí.
Home, no, que és de broma.
Tu creus que és el lloc i el moment per fer...
No us vull xaturar la centraleta de gent reclamada.
Ara ho parlem de tot.
Al millor demanem la teva continuïtat per votació popular com els millors del 2002.
O deleguem, deleguem amb algú.
Bé, de moment, de moment, jo estic ara encantada que tornis la propera temporada,
però encara no hem de fer l'hora dels adeus perquè has de venir la propera setmana.
Amb el tema Rebella, eh?
I podem buscar musiquetes.
Porta regals bonics pels oients, eh?
No, i busquem musiquetes.
I busquem música de Rebella.
Mira, ja ens hem muntat el programa.
Vostès, per favor, siguin demà també, però dilluns sobretot no faltin a la cita del programa demà.
Últim programa de la temporada, ja m'improvisat aquí.
Un gran programa, fi de festa, fi de curs també.
Sí, sí.
Sílvia, gràcies.
A moltes vosaltres.
Que vagis molt guapa aquesta nit, que t'ho passis molt bé.
I posem una mica de música d'aquella bonica per dir adeu per tancar al matí de Tarragona Ràdio d'aquest dilluns 16 de juny.
Veus, fa de música així com de còctel, que estàs al jardinet, amb la copeta de cava...
Mira, t'han tret el micròfon, ja no et mou.
No, sí, és que no.
És que ja estic, jo.
Senyores, senyors, gràcies per la seva atenció i acabin de passar un bon dilluns.
Adéu-siau.
Adéu-siau.