Com cada dimarts aquí al matí de Tarragona Ràdio ens preocupem
i parlem de temes relacionats amb el món del dret, amb el món de la justícia.
Ens agrada recordar que és un espai que realitzem en col·laboració
amb el grup de joves advocats del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Una setmana més ens acompanya Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Bon dia.
Avui amb un convidat que ve disposats a parlar-nos de diferents temes
relacionats amb el món de l'urbanisme, un món molt ampli.
Antoni Pujol, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir avui a la ràdio.
És un món amplíssim. Jo crec que planejarem una miqueta pel món de l'urbanisme
i, en tot cas, sempre fem aquest parany, sempre el parem aquí al programa.
Un cop tenim caçat el convidat, li demanem
ha de tornar un altre dia per fer un segon capítol.
Així ja queda dir-ho, diem en directe.
Vindré, si em deixeu.
Comencem establint algun concepte que pot servir de punt de partida,
que és allò que hem sentit parlar moltes vegades,
sobretot els polítics municipals, quan parlen d'ordenació urbana.
Aquest és un concepte que és el que, en principi, serveix per distribuir,
per dissenyar la ciutat que tots volem, no?
Exacte. El que fan els ajuntaments, normalment, amb la ciutat és desenvolupar-la,
és a dir, fer-la més gran.
Per això necessiten una sèrie d'instruments que estan tesats, evidentment,
i reglamentats per llei, que són els plans.
Els plans siguin bé del pla general d'ordenació urbana,
que és el que defineix ara la nova llei,
o diferents plans especials, que puguin tant el que és fer créixer la ciutat
com millorar-la.
Aquests plans, l'execució d'aquests plans, en principi,
és la que pot causar problemes de tipus urbanístic,
és la part que nosaltres diem dret urbanístic,
que són aquells problemes que puguin suscitar, diguem,
l'aplicació d'aquests plans amb tot el que comporten, no?
Dins d'aquests plans, en plural, que pot anar determinant un ajuntament,
el pla general, pla especial, de vegades sentim parlar de pla parcial,
també són conceptes que són...
Exacte, hi ha diferents tipus de plans.
Ara, avui en dia, estarem parlant de plans generals,
per damunt, els plans de director, que ara ha estat de moda,
el pla de director, diguem, que agafa més d'un àmbit municipal.
I també en el temps, sembla que es perllonga més, no?
I per sota estarem parlant, ja no parlem d'estudis de detall,
parlarem de plans especials.
Jo crec que és entrar en un...
Jo crec que no caldria aquí començar a fer tota l'elenc de plans que hi ha
i que defineix la nova llei del sol, no?
Els que poden presentar una certa dificultat a l'hora de créixer una ciutat
són allò que s'anomena i que deies plans especials, no?
Perquè impliquen, doncs, probablement tenir la llei a la mà...
A veure, l'instrument clau d'un ajuntament,
i ara estan fent la revisió, per exemple, aquí a l'Ajuntament de Tarragona,
és el pla general d'ordenació urbana.
O sigui, quan es revisa aquest pla, el que es fa és,
a través del pla general, és definir zones no urbanitzables,
que eren no urbanitzables, amb zones urbanitzables.
És a dir, zones on no es podia construir,
es permet a partir de llavors, d'aquesta revisió del pla general,
es permet que es construeixi.
I llavors què fan? Fan créixer la ciutat.
És a dir, fan créixer la ciutat ordenadament,
reservant uns espais verds, reservant el tema de vialitat,
carrers, equipaments, etcètera, etcètera, sistemes generals,
i fan créixer la ciutat perquè la ciutat pugui abastar més gent.
O sigui, que la població de Tarragona, per exemple, creix,
necessitem noves zones on construir.
Quan parlem de zones no urbanitzables,
aleshores parlem que són espais, terrenys,
que poden tenir propietaris ben diversos,
poden ser particulars, poden ser institucions...
A veure, les zones urbanitzables i no urbanitzables,
evidentment, trobarem molts propietaris.
Zona no urbanitzable, definim zona no urbanitzable
com aquella zona que s'ha de protegir per equips raons.
Aquí en podem apuntar algunes, per exemple,
zones d'interès, diguem, ecològic,
o zones d'interès rústic, etcètera, etcètera.
Són zones que, en principi, no es poden urbanitzar.
Però podrien arribar a ser urbanitzables.
Es pot repolificar, clar.
Es pot requalificar, que és el terme aquest que hem usat sempre, no?
En un moment determinat, no?
Llavors, és quan venen les polèmiques i les discussions de...
Ah, bé, escolta'm, sempre hi ha aquestes sospicàcies que es creen, no?
Què és allò de l'interès general, que se'n diu moltes vegades?
Bé, sí, l'urbanisme parteix de l'interès general.
O sigui, l'interès general, que és l'interès de tots els ciutadans,
en aquest cas de Tarragona, d'on sigui, de l'àmbit que sigui,
prima sobre l'interès particular.
És a dir, quan un ajuntament defineix un sector
i el passa no urbanitzable a urbanitzable,
o quan es propia, per exemple,
ho fa sempre per un interès general.
Si, evidentment, una cosa no urbanitzable passa a urbanitzable,
té un guany al propietari,
perquè amb uns terrenys que no podia construir,
ara pot construir.
Bé, ell pot vendre perquè, diguem, especular, no?
I, amb el tema d'expropiacions, és el contrari.
Diguem, el que fa és, per l'interès general,
en principi, i entre cometes,
es perjudica l'interès del particular
que té que, diguem, desprendre's d'aquell terreny.
No sempre, però sovint quan associem la paraula expropiació
amb certs problemes amb els propietaris, no?
Moltes vegades van lligats a aquests dos conceptes.
D'altres vegades no, d'altres vegades es soluciona ràpidament,
pim-pam, tothom està d'acord i no passa absolutament res.
D'altres vegades entrem ja en un conflicte d'interessos claríssim,
de vegades en processos judicials
que es perllonguen molt en el temps, no?
Sí, la llàstima és aquesta, no?
Víctor?
Bé, no, el que està clar...
A veure, el que està clar és que és el que em deia ara en Toni, no?
Que anem a veure, a ningú li agrada que l'expropiïn.
No l'acostumen perquè, com deia ell,
des del punt de vista econòmic,
que és el que acabi a la fi a buscar
quan tens un terrenyet aquí o un terrenyet allà,
una terra o una parcel·la, digueu-li com vulgueu,
lògicament el sistema d'expropiació a nivell econòmic,
insisteixo, que és el que anem tots, no?
Perquè quan me'n donaran d'això?
Quan me'n quedarà d'això?
És el que més, en principi,
o el que menys agrada amb el ciutadà i amb el particular.
Jo volia fer un comentari a nivell general,
aprofitant precisament la paraula pla general,
no sé, posant l'exemple d'una cosa
o d'un assumpte que vam tractar la setmana passada, per exemple, no?
Que és el tema de la nostra ciutat judicial, no?
La nostra ciutat judicial va ubicada
amb uns terrenys molt a prop del riu.
Òbviament, a prop del riu,
als voltants del riu actualment és un sol
que, aparentment, ja han vist els oïdors, els oients,
que s'ha fet ara actualment una miqueta de reglo,
de jardinament, de zona,
precisament per passejar a mares de l'interès públic
o amb una funció pública evident,
i hi ha uns terrenys adjacents molt propers
que es destinarà a una ciutat judicial.
En aquest cas,
s'edificarà
i s'utilitzarà per un servei públic.
Tot això,
tot això,
està contemplat
o està regulat
amb tots aquests plans
que comentava abans el company Toni.
Si aquests terrenys són d'un particular,
l'expropiació és ben clara,
perquè el futur d'aquells terrenys
és fer la ciutat judicial.
No dic que sigui el cas,
que seria un exemple.
Podria ser un exemple,
el que passa és que jo no sé,
ara no està definit el tema de ciutat judicial
com anirà,
si per expropiació.
Jo dubto que vagi per expropiació.
Jo crec que poden ser uns terrenys
que es poden aprofitar
el 10% que té dret l'Ajuntament,
perquè normalment,
quan reordenem tot un territori,
compensem,
que es diu,
hi ha un 10%
de tot el sostre,
diguem,
el sostre és
el número de metres
que pots construir
per número de metres
de superfície que tens.
Hi ha un 10%
que per llei
els ajuntaments es queden.
Amb aquest 10%
l'Ajuntament pot edificar
i en principi
podria ser objecte
de la ciutat judicial.
Jo,
pel que he sentit,
s'entén la ciutat judicial
com una mena de ciutat
que una part serà pública,
evidentment,
els jutjats,
però que després
s'ubicaran una sèrie
d'oficines
que poden ser
de promoció privada.
Doncs ja que parlem
d'expropiacions,
parlem d'un procés
d'expropiació
del que se n'ha parlat
moltíssim,
per exemple,
per entendre
diferents conceptes
per aventura
en el seu dia.
Mira,
lligant una mica
amb el que comentaves,
les expropiacions
a vegades creen problemes
i a vegades no.
Jo,
per exemple,
hi ha un cas
a Icomar
que era pel pla parcial,
estàvem tractant
el pla parcial 7
d'aquí de Tarragona
i,
per exemple,
en aquell moment
l'equip de govern
a Tarragona
hi havia Convergència
i Socialistes
i van aconseguir
que 60 propietaris
d'Icomar
estiguessin tots
d'acord
amb l'expropiació.
Això és una...
Bastant insòlit.
No, no,
és insòlit del tot.
Si no,
és complicat,
que tanta gent...
Difícil que tantes persones
es posin d'acord.
Segur que n'hi ha un,
per almenys un o 15,
que discutiran
el preu de l'expropiació,
que els semblarà malament.
Era una cosa que tenien,
diguem,
dos blocs que tenien
una zona comunitària
que es tenia que expropiar.
I els 60 van estar d'acord.
Amb el tema
de Port Aventura
sembla que van ser,
potser van ser
uns altres 60,
però evidentment
sí que va crear
certs problemes.
I va haver gent
que va estar d'acord
amb el primer preu
que se li va donar
i ara podríem parlar
una mica del primer preu
que et donen
i el preu final.
I va haver gent
que no,
que va fer el recurs,
va anar al jurat d'expropiació
i posteriorment
amb un contenciós administratiu
que és un procediment judicial
llarg,
desgraciadament,
no, Víctor?
Com la majoria
de procediments judicials
a la juridició contenciós
i van arribar al supermer.
Quan dieu
llarguen el temps,
de quant de temps
estem parlant?
Perquè clar,
molts casos parlem
que està en joc
que el lloc
on viuen unes persones
independentment
que després la indemnització
sigui bona
i puguin marxar
a un lloc millor,
etcètera, etcètera.
No entrem en aquestes desvaloracions.
Quant de temps estem parlant?
Home,
si acabem tot el procediment
que jo crec que no...
Anys.
Estem parlant de 6 o 7 anys, eh?
Bons.
Clar,
o sigui,
primer has de comptar
que hi ha dos anys
que l'Ajuntament
durant dos anys.
Si durant aquests dos anys
no t'has expropiat
te'n pots anar directament
al jurat d'expropiació.
El jurat d'expropiació
realment és bastant ràpid,
funcionen molt bé
i són ràpids.
I després,
en cas de no estar d'acord
amb el jurat d'expropiació
o que no estigués d'acord
l'Ajuntament
amb la aprovació,
tindràs que anar
amb un contenciós, no?
Jo crec que el primer pas
aquest dels dos anys
és relativament breu.
A la que et fiques
amb un contenciós,
amb un procediment judicial,
ja...
I un contenciós
que, perdona,
normalment s'allarga amb el temps
en quant a procediment judicial
perquè en molts dels casos,
no et podria dir ara
exactament si en tots,
però en la majoria de casos
va parar el Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya.
Amb la qual cosa,
en el moment que ens trobem
en aquella instància,
no és el mateix
un jutjat de l'ocontentació
administratiu
d'una localitat
com Tarragona,
que n'hi ha dos,
que el Tribunal Superior
de Justícia
que té una acumulació
d'assumptes
realment important
i, òbviament,
assumptes que pertoquen
a l'administració pública.
Imagineu-vos que no és
només temes urbanístics.
És que és...
Bé,
podem imaginar-nos
qualsevol tema.
Amb els papers et regalen
una cadira plegable
ja directament.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Llavors, com diu Antoni,
doncs,
5, 6, 7 anys bons,
boníssims,
es pot tirar...
L'avantatge,
l'avantatge és que,
últimament,
el valor d'expropiació
s'aproxima bastant
al valor de mercat.
És a dir,
les lleis que regulen
el tema de l'expropiació,
avui en dia,
en últim terme,
sempre es fixaria
el valor d'expropiació,
que es diu justipreu,
en base a la referència
de les vendes
que s'hagin efectuat
al redor de la mateixa zona,
diguem, no?
Què porta això?
Porta molts menys problemes.
És a dir,
quan tenim una valoració
del jurat d'expropiació,
normalment,
les valoracions
del jurat d'expropiació
solen ser bastant acurades, ja.
Amb la qual cosa,
discutir-les,
tant per part de l'Ajuntament
o per part del perjudicat,
en aquest cas,
el que se l'està expropiant,
no sé,
avui en dia,
jo en dubtaria bastant
de discutir,
els arquitectes municipals
i els tècnics municipals,
a l'hora de fixar
les expropiacions,
van molt més amb cuidado
i ja no és una expropiació
d'aquelles que deies,
escolta,
és que m'han expropiat...
Passa a vellamallal,
no passaran, no?
Lligats a la porta
de casa seva...
Si m'expropien,
acaben amb mi, no?
Avui en dia no.
Això és lògic, eh?
Ja era hora,
perquè anys enrere
hi havia unes infravaloracions,
a vegades...
Jo això sempre he sentit
dir-ho,
que abans,
fa uns anys,
realment,
es pagaven uns preus
irrisoris
que res també han a veure
amb la valoració del mercat,
no?
Tu tens un terreny
de qualsevol tipus
i t'expropia...
Bé,
tenies un terreny
i t'expropiaven,
ara, lògicament,
com comentàvem,
la qüestió s'ha regularitzat
una miqueta més.
Ja no és que sigui
un negoci ni un xollo,
com diem vulgarment,
però ja no és el que era abans,
que abans hi havia
doncs unes infravaloracions
bastant remarcades
i actualment,
amb el jurat d'expropiació,
doncs s'ha arribat,
o s'arriba,
bé, si no a fer un gran negoci,
però com a mínim
a tenir uns preus dignes
i ajustats, no?
Hi ha gent que, per exemple,
opta per ser expropiat.
És a dir,
quan tu estàs dintre
d'una junta de compensació
perquè estàs dintre un polígon...
Expliquem el tema
que és una junta de compensació,
breument.
Quan hi ha un pla general
i defineix una zona urbanitzable,
diguem,
a partir de llavors
que és urbanitzable,
el primer que defineix
és un polígon,
és a dir,
una unitat d'actuació.
On vull actuar?
Traçen una línia,
els serveis tècnics
traçen una línia
i aquella línia agafa
10 terrenys,
15 terrenys,
o dos, o un.
Allà pot haver-hi
gent visquent?
No, no, pot haver-hi
gent visquent,
pot haver-hi un hotel
i un càmping
que després s'hagin
de tirar a terra
perquè no són compatibles.
Un negoci,
una gasolinera...
Pot haver-hi un negoci
que s'ha d'expropiar
a més del tema
de la nau,
per exemple,
el negoci que hi ha dintre,
s'hauria d'expropiar també.
Llavors,
com que hi ha una sèrie
de propietaris,
aquests propietaris
en principi estan obligats
i volen ells
que es faci el reparto
d'aquells terrenys.
Reparto, què vol dir?
Amb uns terrenys,
normalment,
que tenim,
imaginem que tenim
100.000 metres quadrats,
després de les sessions
per zones verdes,
vials,
i etcètera,
i el 10% de l'Ajuntament,
ens trobem que potser
estem repartint
només el 50%
d'aquells terrenys.
O sigui,
ens quedem
amb la meitat de terreny.
I damunt han de pagar,
perquè hem de pagar
les obres d'organització.
Molta gent diu
i per què he de pagar
si m'he quitat la meitat?
Per dir,
s'han de reservar
una sèrie de zones
a zona verda.
Perquè així ho diu la llei.
No, perquè, diguem,
hi ha un interès general
que allò estigui arreglat,
que estigui urbanitzat,
etcètera, etcètera.
Llavors,
aquells propietaris
es creen una Junta de Compensació
que és la que garanteix
a l'Ajuntament
que es faran aquestes sessions.
O sigui,
l'Ajuntament
sí que et creu,
però diu,
munta una Junta
perquè la Junta
s'al·legaran
que tu realment
ejecutis el que has d'executar.
Si no ho fas tu,
ho farà l'Ajuntament, eh?
Clar,
el que passa
que poden haver-hi propietaris
que no estiguin d'acord
amb aquesta Junta de Compensació
o que no acompanyin
a les voluntats
de la Junta de Compensació.
poden votar en contra
si estan dintre
o bé,
hi ha molta gent que opta
per no incorporar-se.
Si no s'incorpora,
s'ha d'expropiar.
Llavors,
la Junta de Compensació
expropia els que no s'han adherit.
I, perdó,
jo volia fer una mica
de comentari
amb aquesta situació
que normalment
les Juntes de Compensació
en molts casos,
si és que realment
en aquella zona
hi té que haver-hi construcció,
per exemple,
moltes vegades
hi ha una figura
que apareix per allí
que es tira del carro
per propi interès
i que realment,
indirectament,
en un principi
pot ajudar
mirant-ho així
al propietari.
El que passa
és que a vegades
amb un preu molt més baix
que són les promotores.
Les promotores
que van,
aprofiten
l'abinentesa
de dir-li
escolta,
i vostè
té que pagar
o el cost
que li repercuteix
a vostè
són,
no ho sé,
no ho sé,
doncs 30.000 euros
o 300.000 euros
o el que sigui,
no?
Molt bé,
li oferim a vostè
tants calés
per el terreny
o la part que li toca,
etcètera,
i a partir d'aquí
hi ha gent
que es veu
quasi obligada
a agafar
amb aquells calés,
hi ha gent
que pot esperar-se
assumir
aquesta despesa
i un cop
s'ha construït
o un cop
se va construir
aquell preu
lògicament
augmenta.
Volia comentar
que això,
que molta gent
que es veurà
amb juntes de compensació
veurà
que a vegades
es reuneix
i hi ha
un representant
d'una promotora,
constructora,
que realment
moltes vegades
tiren del carro
per interès particular
però també és una manera
que molts propietaris
que no tenen
capacitat econòmica
per afrontar
aquella despesa
es veuen
també recolzades.
Aquest és un dels grans problemes
que també passa
amb les expropiacions,
és a dir,
la persona que no té diners
en aquell moment,
viu al dia
i té un terreny
es troba
amb les expropiacions
es troba
un valor
que ha de discutir
i a vegades
no té recursos
per anar amb un advocat
i iniciar
tot un procediment judicial.
S'ha de acabar amb
aquella primera oferta.
Clar,
aquest és el gran problema.
Ara,
avui en dia,
últimament els abogats
el que fan també
és anar
un tant per cent
el que es deia abans
la quota litis
que és un tant per cent
del guany
que hagi tingut
aquella persona
pel treball de l'abogat.
Jo crec que és una bona solució
perquè això
no implica
que tingui cap despesa inicial.
És a dir,
si no es guanya res
no guanya res ningú.
Amb el tema
de la Junta de Compensació
és evident
que quan s'ha d'urbanitzar
hi ha molta gent
que no té aquests diners
per urbanitzar
i amb això
juguen els promotors
per comprar
més o menys barato
en aquell moment
perquè aquella persona
obligada
veuen que no pot parar.
És una manera
de fer-se
amb aquells terrenys.
Ara bé,
com que les expropiacions
avui en dia
estan bé
i es fixen
en un preu
quasi de mercat
i estan força bé
molta gent ara
està optant
per no incloure's
dintre de la Junta
i que se l'expropiï.
Potser pregunto
una bajanada
però un ajuntament
renegocia
l'oferta
és a dir
en una expropiació
escolti això
jo li dono 20
no en vull
i
li dono 22.
Evidentment no es pot fer
perquè hi ha uns informes
dels tècnics
que fixen en un preu.
Ara que per mi
seria l'ideal.
És a dir
a vegades ens trobem
amb valoracions
molt per sota
del que diu
després el jurat
d'expropiació
i dius
escolta
si haguéssim negociat
si haguéssim estalviat
és a dir
si tu fixes 4
i jo no puc estar d'acord
en 4
si el jurat d'expropiació
fixa 20
potser jo
amb 15 n'hauria tingut prou
és a dir
que és recomanable
fins i tot
per una institució
que renegoci
allò que es fan els panelistes
amb el fiscal
que és a vegades
negociar una mica
al final
estaria molt bé
que es pogués fer
jo crec que estaria bé
que es pogués fer
perquè s'arribaria
a dir
escolta'm
parlant
s'entén la gent
i arribaries
en un acord
en principi no
no es pot fer
perquè el que diuen
els tècnics municipals
en principi és el que ells creuen
que és el correcte
aviam
a mi em sona
encara que després
a vegades
hi ha molts ajuntaments
a vegades
després el jurat d'expropiació
fixa un preu molt superior
i no es discuteix
per part de l'ajuntament
el que és curiós
és que de vegades
vas per la carretera
i en determinats punts
veus allò
carreteres
grans complexos
i enmig
un raconet
allà
amb 4 enciams
i una caseta
mig derroïda
i dius
això aquí que fa
perdó
hi ha un exemple
molt clar i evident
això passa molt
quan vas per les autopistes
hi ha un exemple
que molta gent ha comentat
i ha sortit molt als diaris
que és aquest
arreglo que han fet
a l'autovia
de circunvalació
cap a Barcelona
l'encreuament
del cementiri
que si us fixeu
ha quedat una rotonda
amb una casa al mig
no sé si s'hi heu fixat
sí
que ha portat molta cua
i és una cosa
semblant
ho volia comentar
perquè és un exemple
molt clar
del que ha passat ara
s'ha quedat una rotonda
amb una casa al mig
això és una mica
el tema
de com creix la ciutat
i com les zones
de baixa densitat
com pugui ser
la que hi ha
Terrascavades
que és aquesta zona
compresa entre el Llorito
i diguem
el cementiri
i cap a Sant Pere i Sant Pau
aquí hi havia
un col·lectiu de persones
sí
perquè hi havia
una sèrie d'odificacions
consolidades
perquè en principi
tenien tots els serveis
se'ls donava aigua
llum
telèfon
em sembla que clavegaram
era l'únic tema
que no teníem
però antigament
les finques aquestes
tenien uns pols propis
les fosses sèptiques
famoses
que funcionen
més o menys bé
altres parts de Tarraona
també n'hi ha
i pagaven
evidentment
l'IBI
i pagaven
la taxa de brosses
fins i tot
se'ls passava
a buscar la brossa
per part del camió
etcètera
ara es troben
que amb aquest planejament
o amb l'error de noció
o amb
el que és la revisió
del pla general
es troben que passen
a ser una zona
de més volum
una zona més densa
i que són incompatibles
aquestes vivendes
amb el que es vol fer allí
i aquí suposo
que hi haurà
unes propisacions
i són temes delicats
en principi són temes
molt delicats
el que passa
és que la ciutat
ha de créixer
i ha de créixer
i avui en dia
es porta a fer créixer
la ciutat
sempre
des del centre
i la tendència
és anar unificant
tot el territori
exacte
o sigui que creixi
no hi hagi uns barris separats
sinó que els barris
es creen dintre la ciutat
i vagi creixent
des del centre
cap a fora
sense que hi hagi
evident
tots els problemes
que hi ha amb els barris
d'avials de connexions
etcètera
no es produiran
perquè per exemple
s'estan creant barris
tocant a la ciutat
o sigui que toquin a la ciutat
com pot ser
es van tancant
barreres físiques
el PP20
que és la zona
de la rebessada
que s'ha creat
tota nova
que per cert
a mi no m'agrada
perquè crec que hi ha
massa edificació
i l'entrada a Tarragona
per la Biogusta
és una entrada molt maca
i ara potser no ho és tant
però clar
també hem de pensar
que hi ha molta gent
que hi viu allí
que està relativament
a prop del centre
de Tarragona
i que també té dret
a poder adquirir
un pis
amb un preu raonable
en una zona
que crec que és privilegiada
en general tranquil·litza
tot i que després
cada cas
s'hauria de mirar
particularment
i pensar que
com a mínim
s'intenta ser just
a l'hora de valorar
el preu
d'aquell terreny
que s'ha d'expropiar
per diferents raons
abans esmentàvem
el tema de Port Aventura
si passem per la zona
del municipi
de Vilaseca i Salou
veiem allà
un munt de terrenys
que van ser expropiats
en el seu dia
i que allà no s'ha fet res
sí
a més l'expropiació
és un tema interessant
ho pregunto
perquè probablement
l'expropiació va lligada
amb un ús
per això un ús que s'ha de donar
en uns terminis
exacte
tu tens un termini
i ara finalitza el de Port Aventura
o sigui
hi ha un cert problema
o comencen
volen
em sembla que volen fer
promocions immobiliàries
i promocions de tot tipus
i el parc de fet
tenia que ser
un parc a mig termini
molt més gran
exactament
molt més gran
no sé
em sembla que aquest any
no hi ha gaire novetat
l'any passat
sí que es va fer ampliar
amb un parc a 4
i aquí hi havia
i uns hotels
però aquest any poca cosa
el que faran ara
és maquillar una mica
el tema
anem a fer veure
que comencem una mica
el tema de promoció immobilià
per almenys a llisar
o moure terrenys
o fer moviment de terres
i evidentment
el que amb dos anys
segur que no poden fer
és tirar-ho tot endavant
clar
això es va expropiar
per fer això
a més va ser discutible
que també era per interès general
sí
exacte
perquè era una fonda econòmica
important
no pot haver expropiació econòmica
si no hi ha interès general
el problema és que hi ha interès general
els que els veiem tots molt clars
que és el de la zona verda
és el
el de la carretera
un aeroport
un port
el del francolí
el port
l'aeroport
i hi ha un altre
que dius
uns interessos privats
que venen aquí a fer alguna cosa
això va crear una certa perplexitat
i a més venen de la mà
i parlo del seu dia
parlo de la portaventura
que evidentment
ha canviat molt
i està gestionat molt bé
i funciona
però el seu dia
venien de la mà
del senyor de la rosa
i de
no
però per aventura
com deia
les expropiacions
es van provocar
el que estava al capdavant
i va muntar una festa
i tal
allí
va ser el senyor Javier de la rosa
discutible o va ser
se'n parlava molt
d'aquest tema
de la honorabilitat
en tot cas
que tenia
aquest tema
de les expropiacions
a determinades hores
hi ha un altre exemple
que és el de l'aeroport
de Reus
l'aeroport de Reus
els anys
i ara parlo de memòria
em sembla que
van ser els anys
quan es va crear l'aeroport
que devia ser l'any 50
o una cosa així
potser
algú abans
es va expropiar
tots els terrenys
i es van expropiar
per fer un aeroport
militar
ara
els militars
ja no estan allí
allò s'ha desafectat
ja no és militar
a l'haver
aquest canvi d'ús
per part d'un company
advocat
s'estan reclamant
hi ha un procediment judicial
que està
em sembla que està
al Suprem
que s'ha reclamat
que com que allò
ja no té un ús militar
o bé se'ls hi tornen
als terrenys
els antics propietaris
o bé se'ls compensa
econòmicament
del que van rebre
en aquell moment
que va ser
una misèria
allò sí que era
una expropiació pura i dura
del que haguessin rebot ara
que són unes compensacions
multimilionàries
o sigui
quan desapareix l'ús
si parlem dels anys 50
cap aquí
és un procés molt important
realment aquest
no
aquest procés
diguem s'ha donat
des del moment
de fa 3 anys
que es va desmilitaritzar
exacte
que van decidir
que allò ja no era militar
potser fa una miqueta més
que es porta
bueno
com que té el company
ho podem dir
Alfred Ventosa
i fa poc
si ho porta al fred
sí
i llavors
fins i tot
jo el vaig sentir un dia
parlant per una altra mitja
de comunicació
precisament d'això
i comentava
que hi havia
aeroports a Espanya
no recordo
que ens va anomenar
amb situacions similars
i que realment
la pretensió havia fructificat
és a dir
que els propietaris
se'ls va expropiar
per 4 pessetes
en aquell moment
ni 4 duros arribava
i que actualment
l'haver perdut
aquest tarannà civil
perdó
militar
i convertir-se en aeroport civil
s'havia plantejat
una acció
doncs reivindicat
en aquest dret
a percebre
una quantitat econòmica
més alta
bé
en general
llavors
bé
crec que
va comentar
que portava
ja una pila d'anys
i que estaria
la resolució
pendent
de sortir
jo vaig
en principi
jo també
mig ho portava
aquest tema
amb algun propietari
i jo juraria
que fa
3 o 4 anys
potser
no ho sé
a mi em va donar
la impressió
que potser
em falta una mica
encara
perquè hi hagi
la resolució
però ja et dic
o sigui
si s'expropia
s'expropia
per un ús
si aquest ús
no s'executa
com podria ser
el portaventura
diguem que hi ha terrenys
que estan igual
que estaven
o bé
es canvia l'ús
pot haver un dret
a que es tornin els terrenys
això en el cas
d'una empresa privada
però també en el cas
que sigui
qualsevol administració pública
un ajuntament
per exemple
també podria donar-se el cas
d'una expropiació
hi ha un termini
també per ejecutar
el pla
és evident
independentment
que sigui
un organisme oficial
o una empresa privada
nosaltres quan expropiem
diguem
perquè algú no s'adhereix
a una junta
o bé
expropia sempre l'ajuntament
però diguem
en benefici de la junta
o expropiem per qualsevol altre
això
sempre expropiem per algú
és a dir
per urbanitzar allò
i tirar endavant
si no es tirés endavant
es tiraria enrere
l'expropiació
però d'alguna manera
com deia abans
el pas que les expropiacions
a veure
són útils
és que sense expropiacions
no podríem anar enlloc
sempre es pot
perdó
maquejar una miqueta
és el que deien
de Port Aventura
fer una mica
d'allò
remoure una miqueta les terres
i fer veure que comences
bueno
realment hi ha la intenció
de començar a construir
perquè a Port Aventura
la intenció que hi havia inicialment
era fer allí un macroparc
i bueno
un munt de zones
i de fases i tal
sembla que ara
va aturant-se una miqueta
perquè clar
costa molts calés
us volia comentar una cosa
que crec que és interessant
abans per promoure un pla
diguem
per tirar endavant
una unitat d'actuació
necessitaves el 60%
dels propietaris d'acord
amb la nova llei
estem parlant del 50% només
es rebaixa
si es rebaixa
en certs casos
si tens el 25%
encara pots anar a l'Ajuntament
i totelat per l'Ajuntament
també tires endavant això
jo crec que
el percentatge ha baixat
i això és bo
perquè l'urbanisme
hi ha interès general
que s'urbanitzi les coses
i que no estiguin malament
però és que a València
per exemple
a València
un promotor
que no tingui cap terreno
amb una unitat d'actuació
fa un pla
o fa un projecte d'urbanització
i si el propietari
no està d'acord
s'expropia
i allò ho farà ell
o sigui
sense tindre cap
un promotor
que no sigui
un promotor
que no sigui propietari
o sigui això
arribem al límit de València
que té aquesta regulació
és a dir
jo agafo un terreny
cada ajuntament
pot tenir la seva regulació
en aquest aspecte
cada comunitat autònoma
això està
diguem
hi ha una sèrie
de competències estatals
encara
però hi ha d'altres
que sí
però la majoria
de la normativa
és autonòmica
la competència
és autonòmica
doncs a València
arribes amb el supòsit aquest
d'arribar al supòsit
que un que no és propietari
pugui dir-te
a tu propietari
què és el que has de fer
i si no ho fas
com ell diu
sense ser administració pública
si està d'acord
la Generalitat Valenciana
allò se't tira endavant
i diguem
t'expropien a favor
d'aquesta persona
aquí no hem arribat
a aquest punt
aquí l'interès general
és una mica bèstia
és una mica
és una mica bèstia
però
hi ha molts casos
que sí
que l'interès general
està claríssim
que determinades zones
doncs han de passar
per tot aquest procés
hi ha altres casos
com ara aquest
és una mica límit
costa de veure
hi ha molts aspectes
que ens hem deixat
per exemple
ara pensava
en el tema
del dret urbà
dels plans generals
una mica
els mecanismes
que poden tenir
els ciutadans
per dir
això ho volem
això no ho volem
ens agrada
no ens agrada
també hi ha mecanismes
que contempla
el dret urbà
són qüestions
que podríem parlar
un altre dia
si us sembla
per suposat
doncs moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Antoni Pujol
Víctor Roca
gràcies
fins la propera ocasió
gràcies a vosaltres
vinga