CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat.
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
Els espònsors.
Per aconseguir la supervivència amb el bàsquet són necessaris els espònsors.
Els ajuts que venen, que a canvi de publicitat les samarretes,
aquesta és, era i serà una feina difícil,
feixuda, complicada i sobretot desagraïda.
Anar a trucar a moltes portes per oferir, doncs, poc a canvi de diners.
La Junta de Pere Ferrer va adonar-se que els espònsors
podrien facilitar el manteniment i el creixement d'aquest esport
en un temps en què les institucions més preocupades
per solventar els problemes que els 40 anys de franquisme
havien deixat a la ciutat
no prestaven massa atenció a l'ajut a l'esport.
Si es volien tenir equips,
l'any 84 el CBT ja disposava de buit masculins i femenins,
lloguer de pistes, tramitació de llicències
i pagament de drets arbitrals,
s'havia de trobar recursos atípics.
Les primeres col·laboracions foren de discoteques,
cosa ben curiosa.
El CIE, a la Pineda,
organitzava festes per recaptar viners
i Longplay va esponsoritzar el primer equip sènior.
Longplay estava a Torra d'Embarra.
El treball de la Junta també va aportar esponsors
als equips de categories inferiors.
Crec que en aquest espai d'avui
val la pena recordar les empreses
que van creure en el projecte del CBT
en aquells primers anys.
Esports Miquel
va esponsoritzar el senyor masculí,
Assegurança Sánchez Pozo,
el senyor i la tercera divisió,
Òptica Sales, els júniors,
Alfort Papereria, els juvenils
i Sanites, els cabets.
Posteriorment, altres firmes comercials
es van integrar a la gran família del CBT.
Cinemes Oscars,
Flaxburger,
Down Chemical,
Prica,
KM Tiendas,
fins a arribar a les darreres temporades
en què el senyor a la competició de l'ALEP
ha portat el nom de Tarragona
donat que l'Ajuntament ha suportat i aportat
una importantíssima quantitat econòmica
per la subsistència de l'equip,
cosa que a qualsevol altra empresa
de la ciutat li era molt difícil.
Altres esponsors han col·laborat
amb menor mida fent anuncia al pavelló,
però gràcies a les seves aportacions
han fet possible
que les juntes directives
poguessin arribar a final de temporada
equilibrant més o menys els pressupostos.
Però resulta curiós
que si la gran majoria de clubs
i la resta de l'estat
estan recolzats per entitats financeres,
CAI,
Unicaja,
Caja San Fernando,
Caja de León,
Caja Huelva,
Caja Madrid,
Caja Bilbao,
Feiraco,
a Tarragona
les caixes
sempre han donat l'esquena al CBT.
O potser
les caixes
no saben
que existeix un esport
aquí a Catalunya
que es diu bàsquet
i a Tarragona
aquí hi ha un equip per a l'èpo.
prüebeté,
prüebeté,
prüebeté.
Hola, molt bona nit.
Benvinguts al programa número 15 d'aquesta sèrie
dedicada als 25 anys d'història del Club Bàsquet Tarragona,
un programa que fem cada setmana des d'aquí,
des dels micròfons de Tarragona Ràdio.
En el capítol d'avui volem parlar de les institucions públiques
i de les empreses privades, d'algunes d'aquestes empreses privades
que han ajudat especialment el Club Bàsquet Tarragona
al llarg dels últims anys.
El seu suport econòmic ha estat fonamental
per mantenir l'activitat de tots els equips de l'entitat
i anar pujant en diverses categories.
Avui, d'alguna manera, volem fer un petit reconeixement,
encara que sigui a algunes de les persones
que representen justament aquestes empreses i institucions.
Saludem els convidats al programa d'aquesta setmana,
que són el senyor Joan Montserrat, exgerent de Cinemas Oscars.
Senyor Montserrat, bona nit.
Hola, bona nit.
També ens acompanya el senyor Pere Flaquer,
propietari i gerent de Fleca Flaquer,
i també en aquella època de Flax Hamburger.
Senyor Flaquer, bona nit.
Sí, bona nit.
Senyor Antonio Miras, exdirector general de Cametiendas,
també bona nit i benvingut.
Bona nit.
I ens acompanyen també dos representants,
dos regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
la institució pública que més ha ajudat econòmicament
al Club Bàsquet Tarragona.
Són el senyor Agustí Mallol, bona nit, senyor Mallol.
Hola, bona nit.
I el senyor Raül Font, senyor Font també, bona nit.
Bona nit i bona hora.
Són representants, com dèiem, d'institucions públiques
i d'empreses privades que han ajudat i molt
el Club Bàsquet Tarragona.
Per ordre cronològic, tot i que amb la cronologia
que explicava el nostre company Enric Pujol
hi ha moltes altres empreses que hi han participat,
però per ordre cronològic i amb els convidats que tenim avui
hauríem de començar a parlar dels cinemes Òscars
amb el senyor Montserrat, de com va anar aquella ajuda.
Estem parlant de mitat dels anys 80,
quan el bàsquet segurament no és el que és ara,
quan el Club Bàsquet Tarragona tampoc tenia tants anys de vida
ni de bon tros, portaves casament 7 o 8 anys de vida.
Com va anar aquella ajuda de cinemes Òscars al CBT?
Això va funcionar de següent manera.
Quan el cinemes Òscars va entrar a Tarragona
ens vam mentalitzar que havíem d'apoyar una mica
el que és la ciutat per integrar-nos una mica.
I un mitjà més, creiem que és més idònic
com per integrar-nos en una ciutat és mitjançant el de port.
Vincular d'aport i cultura, creiem que era una de les fites
que teníem que marcar-nos.
I això, juntament amb el senyor Pere Tobilla,
que llavors era el president, amb una insistència tremenda
i amb una passió que posava quan parlava de l'esport i del bàsquet,
em feia una mica el dur, però em va convèncer molt ràpidament.
I de seguida es vam posar d'acord i vam començar aquesta cingladura
aquests tres anys que vam estar esponsoritzant el CBT
fins que, afortunadament, va pujar
i que llavors, clar, els nostres mitjans.
Evident, la nostra empresa no era de l'embergadora
per poder assolir el següent nivell d'estatus d'esponsors
que representava el continuar amb el primer equip.
Va ser una ajuda positiva?
Ara, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, dels anys?
Va ser una experiència fantàstica, perquè, a banda que personalment
a mi m'agrada l'esport, tota la gent que envolta l'esport
és una gent que té un caràcter increïble.
I prova d'elles que, bueno, aquí hi ha el Javi Mas,
el Juan Manuel Martí, tots que han sigut exjugadors,
que han continuat vinculant al club amb diferents tasques
i que, doncs, els veus ara, fèiem temps que no ens vèiem,
amb el cabell molt més blanc tots ells, jo encara no tant,
i, bueno, doncs, sempre recordem amb molt carinyo,
amb molta enyorança, doncs, aquells temps, no?
El senyor Flaquer, com dèiem, representa a Fleca Flaquer
i en aquella època també a Flaxburger.
Com va anar l'ajuda, en aquest cas, de la seva empresa,
al Club Esca Tarragona?
Sí, bueno, més o menys, igual que el Cines Oscar,
i, bueno, va anar molt positivament, també.
Però els hi van anar a buscar, els directius?
Sí, sí, sí.
Van anar molt al darrere de vostè?
Bastant, bastant, van insistir bastant.
El Pere Tobilla era molt, era molt reàssim, això,
i fins que no et convéns, no, d'allò.
Però, bueno, però va anar bé, d'allò va anar bé, sí.
Sí? Satisfet?
Sí, va anar molt bé, sí.
Però vostè per què va dir que sí, en aquella època?
Estem parlant en el cas de Flaxburger, de finals dels 80,
per què realment? Per convenciment, per amistat amb Pere Tobilla?
No, bo, perquè el d'aport sempre m'ha agradat,
i llavors, bueno, vaig veure que era un mitjà prou important
com per fer una mica de publicitat, i va anar bé, molt bé.
Li ha agradat el bàsquet sempre,
o no ha estat especialment aficionat a aquest esport?
No, no estic massa aficionat, a aquest esport no estic massa aficionat.
Més endavant, a meitat dels 90, no?
A meitat de la dècada dels 90, KMT ha d'estar bé entre,
és un altre dels patrocinadors.
Antonio, mires, per què?
Doncs ben bé, no sabria explicar-te com va ser aquesta benentesa.
Potser perquè jo soc una amant del bàsquet,
soc de los romántics dels anys 60 del bàsquet,
ja tinc alguns anys.
Estava neixent una empresa que comercialitzava productes d'uso massiu,
i per tant jo pensava que amb el Club Bàsquet Tarragona
podria ser una bona benentesa per fer solifites molt més importants
a nivell tant esportiu com també de publicitat per a la pròpia empresa.
jo crec que va ser una cosa que a hores d'ara encara podria estar viva
perquè potser seria l'única empresa que podria esponsoritzar a nivell nacional
els clubs bàsquet Tarragona,
perquè jo hi penso moltes vegades que el que realment falta a Tarragona
és una empresa que tingui necessitat d'una publicitat massiva a nivell de tot l'estat,
que és el que realment et fa factible que puguis esponsoritzar un equip.
Un equip no se fa ni per romanticisme ni perquè puguis ajudar.
Se fa des del punt de vista empresarial perquè tens unes realitats publicitàries
i per tant ho fas.
Falta una empresa potent, diria, doncs.
Creu vostè, a Tarragona.
A Tarragona sí que... Potent, no?
Potent sí que hi ha el que tingui necessitat d'aquest tipus de publicitat
que vagi al gran consum.
No n'hi ha cap empresa que necessiti una publicitat d'uso...
És hostiu per tot l'estat.
D'un ús majoritari i molt ampli, vol dir.
Per tant, bueno, els impuls de publicitat que donen el bàsquet
en una categoria com la que estem ara
són entre 5.000 i 10.000 espectadors de mitjana
en els segons quins camps aquesta temporada
i això està avaluat.
econòmicament.
Per tant, per tindre una major importància
se necessita tindre una empresa que regreixi aquest tipus d'inputs.
La falta potser d'aquesta empresa la suplera en bona part
en els últims anys l'Ajuntament de Tarragona
que ha estat, podríem dir, el màxim expònsor del Club Esca Tarragona
fins al punt que en les últimes temporades
el club i els equips ja estan portant el nom de Tarragona
com, per exemple, també el Club Gimnàstic de Tarragona.
Ha estat per convicció, per necessitat,
el suport que ha donat l'Ajuntament de Tarragona
al CBT, Agustí Mallol?
Jo crec que ha estat per sentiment i per estimació
a la ciutat i al club,
per les persones que estan davant del club.
Jo, si em permeten,
els diré que l'equip de govern
encapçalat pel Joan Miquel Nadal
tenim una fita important als pròxims anys,
que és portar el Club del Gimnàstic a primera divisió,
portar el CBT a la màxima categoria,
el voleu i el tenim,
però no solament han de ser les institucions
que ens han d'ajudar i ajudarem el que calgui.
Jo crec que nosaltres tenim un potencial econòmic
a la ciutat de Tarragona i a la comarca
que no col·labora en l'esport,
el que tindria que col·laborar,
o col·laborar amb altres ciutats.
Tenim un gran potencial industrial,
tenim un gran potencial entre bancs i caixes
que es veuen milers de milions,
i no deixen els clubs de Tarragona,
que som la capitalitat,
el que tindrien que deixar.
Aquesta és una, diríem, crítica constructiva.
Per exemple, Caixa Tarragona.
Caixa Tarragona porta el nom de Tarragona
a tot Espanya, a tot el país,
i aleshores tindria que ajudar molt més
a l'esport del que ajuda.
La indústria química.
Probablement falta una, diríem,
una relació o unes negociacions
amb seriositat o amb pressió
per part de les administracions
cap a aquestes companyies
que fan aquestes grans inversions.
Però l'objectiu del Joan Miquel Nadal
com a alcalde de Tarragona
i l'equip de govern també,
amb el responsable d'Esports,
és portar el Gignàstic en els pròxims anys
a primera divisió,
portar el CBT a la màxima categoria
i portar, que ja tenim els amics
de Sant Pere i Sant Pau,
i el resto d'equips
apuiant la base.
Aquests són objectius
clars que demanem als ciutadans de Tarragona,
però també demanem
a les grans companyies
que col·laborin,
inverteixin en aquests clubs,
perquè també inverteixen
a la ciutat de Tarragona.
Insistim, doncs, en aquesta qüestió.
Com que les grans companyies,
les grans empreses,
no inverteixen,
ho ha de fer obligatoriament
l'Ajuntament, Raül Font?
Home, l'Ajuntament som tots.
L'Ajuntament som...
L'Ajuntament representa els ciutadans
de la ciutat de Tarragona, no?
I la ciutat, els polítics
i l'equip de govern
hem d'estar amatents
allò que pensen,
allò que opinen,
allò amb la qual cosa vibren
els ciutadans de la nostra ciutat.
I, doncs,
tal com comentava el meu company Agustí Mallol,
doncs el gimnàstic és un cas,
però el CBT és un altre, no?
És a dir,
sempre que hi hagi ciutadans de Tarragona
que vibrin,
que s'entusiasmin,
que sintonitzin,
en aquest cas amb l'esport del bàsquet
i en el cas concret del CBT,
l'Ajuntament de Tarragona
ha d'ajudar aquest club de la ciutat, no?
Primer, perquè porta el nom de la nostra ciutat
arreu de l'Estat,
arreu de la geografia estatal,
i, segon,
doncs perquè hi ha una sèrie de gent al darrere
que fan seu aquest projecte, no?
Les ciutats...
La ciutat de Tarragona
és una ciutat que ha progressat
moltíssim els últims anys, no?
Hi ha hagut un progrés,
una prosperitat important,
però aquest progrés,
aquest urbanisme,
aquesta indústria,
aquesta economia
que ha anat tan bé
i que ens ha fet
que la ciutat d'aquests darrers 10 anys
hagi passat
de la número 27
del rànquing estatal
a la número 7
en quant a qualitat de vida
i en quant a benestar social, etcètera,
fa que aquesta ciutat
hagi de tenir un contingut, no?
No tindria sentit
que féssim una ciutat
que progressés econòmicament,
industrialment, urbanísticament,
i a dintre no hi hagués contingut ciutadà, no?
El ciutadà el que vol
és vibrar,
el que vol és
sintonitzar amb la seva ciutat,
el que vol és
sentir-se identificat, no?
I el CBT és una eina,
és un instrument més
que a nivell de ciutat de Tarraona
tenim els ciutadans,
les ciutadanes de la ciutat,
per vibrar,
per fer terragonisme,
per fer ciutat,
per sentir-nos
identificats amb uns colors,
amb una manera de fer,
amb un pensament terragonisme,
amb un terragonisme radical, no?
I en aquest sentit,
jo crec que l'esponsorització
que fa l'Ajuntament
és la que calia fer
i en tot cas agrair
a totes les persones
que han volgut arrossegar
del carro del club de bàsquet de Tarraona
i a tots els esponsors
que també han ajudat,
perquè és evident
que l'Ajuntament,
per molt que hi posi
una part molt important,
no pot arribar al 100%,
el reste,
doncs,
l'han de posar
altres empreses de la ciutat
aquí representades avui
i, evidentment,
també els socis,
com la seva aportació,
amb les seves quotes anuals,
ajuden,
amb aquest club tan important
de la nostra ciutat,
a fer tarragonisme.
Tornem al passat,
a la història,
que representen avui,
per exemple,
els tres representants
d'aquestes empreses.
Recorden, per exemple,
per curiositat,
quants diners podien invertir
i podien pagar
al Club Bàsquet de Tarraona?
Perquè, al cap,
vostès representen
empreses realment modestes,
petites,
que segurament ara
no podrien ajudar econòmicament
al Club Bàsquet de Tarraona
en una categoria
com la que es troba,
però sí en aquella època.
Els cinemes, per exemple,
se'n recorden més o menys?
Sí, sí, perfectament.
250.000 pessetes
l'any 84...
85...
85-86.
86 van ser 250.000,
vam començar...
o 200 o 250.000,
vam acabar amb aquest import.
Diners d'aquella època,
ojalà,
avui es poguessin posar
aquests diners,
vol dir que l'empresa
està fantàstica, no?
Fent el que deia
el senyor Vides,
també té raó.
Ell diu,
el tema dels números
són els números
i les empreses
han de mirar els seus números
i han de buscar
la rentabilitat
de les seves inversions
que fan
i sobretot
amb aquests temes
de publicitat.
Però també penso que
amb ells,
per mi personalment,
amb el tema del bàsquet,
hi ha moments
que no solament
són els números.
A vegades el cor et mana
i a mi amb el bàsquet
des del final
ja no em mirava els números,
em mirava,
era el cor.
I quan veies
que ells estaven jugant
i el dia que van pujar
a segona,
que vaig dir
que ara ja no puc
apujar-los al primer equip,
desgraciadament,
en aquest sentit,
però afortunadament
perquè havien pujat,
doncs aquest vibrar,
que encara me'n recordo
ells allà
amb les ampolles de cava
tirant-se per mig
del vestuari,
això no es pot pagar,
això no té preu,
això són coses interiors
que disfrutes molt
i el que deien també
els representants
de l'Ajuntament,
això és el que et fa
la ciutat,
és el que et fa
ser més tarragoní
i el que dius
valores en una ciutat,
no?
I això és el que et fa unir
i això és el que aconsegueix
és que aquests equips
per què hi pugen tots,
perquè tenen aquest punt d'honor,
aquesta cosa,
que els diners
no ho donen,
no ho donen,
sinó que és el que,
jo crec que és tot plegat,
tota la gent,
ells donant la pell al camp,
els entrenadors,
els esports,
els fem el que puguem,
les lluites,
i un bon dia,
per mi va ser increïble,
això no té preu,
no es pot pagar,
i, bueno,
recordo,
en aquelles 250 setes
eren diners pels xines,
perquè els xines
era el grato,
no sé,
hi hauria 250
el dia de l'espectador,
no?
Imaginem si hi havia de passar gent,
i per nosaltres
era una quantitat
respectable,
respectable,
però, bueno,
però jo dic,
jo dic,
és això,
o sigui,
jo crec que hi ha moments
emocionants
i que no els guardaria mai,
a més,
l'he comentat
amb el Javier Mas,
quan he vist
en aquell llibre fantàstic
que m'han donat avui
de l'Enric Pujol
de la història del CPT,
he vist la samarreta
que portaven
i encara la tinc guardada,
a més,
emmarcada,
tinc la samarreta del CPT
de cinemas Oscars,
que, bueno,
d'aquell any
que van pujar,
no?,
que ho trobeu
com un record
maravallós.
Senyor Flaquer,
vostè s'ha de recordar
de quan...
Permeta'm una cosa,
deixa'm posar la cullerada,
fixa't en una cosa,
un detall important,
no?,
gent com el Montserrat
que ve de fora,
venia de Barcelona,
em sembla,
no?,
arriben a Tarragona
i es fan ser
un projecte de ciutat,
o el Pere Flaquer,
que em sembla
que ve d'Igualada,
no?,
i que és una família
que...
Que haurem d'arribar
a la conclusió
que la gent de fora
que va venir a Tarragona
són els que han ajudat
el Club Esca Tarragona.
I el que volia dir
és que és gent
que al final
venen de fora
i s'identifiquen
amb un projecte de ciutat
i fan tarragonisme
més que potser
els propis tarragonins,
no?
A vegades em sembla
que a Tarragona
hi havia poc afany
de...
les empreses
poc afany
però a nosaltres
veniu de fora,
us identifiquem amb Tarragona,
feu un projecte de ciutat,
és una família
molt arrolada.
A veure,
una cosa molt maca,
i que t'haig de felicitar
per la mica de part
que et toca,
el germà
del Pere Flaquer,
que és el Pep Flaquer,
ha arribat avui,
em sembla que arribava
a l'Himalaia
i forma part de l'expedició.
O fa dies que està allà.
O fa dies que està allà.
Una setmana.
Una setmana forma part
de l'expedició
que aquest cap de setmana
ha de pujar a l'Himalaia,
no?,
amb una expedició tarragonina
i a la societat,
se la fan seva,
vibren com el que més
i al final
som més tarragonins
que potser molta altra gent
que potser també hauria de col·laborar
i potser no col·labora,
no?
M'agrada posar aquesta falca.
Col·laborar més ara,
la gent ja.
Ara col·laborar més,
però vostès en aquella època
són els que tiraven del carro.
Bueno, sí.
Home,
no tirava gaire gent, no?
Cinemas Òscars,
Fleca Flaquer.
Quants diners
recorda que van arribar
aportant un any,
per exemple?
Bastants.
A nosaltres,
ja va ser bastant,
una aportació bastant important,
almenys per a nosaltres,
que ara seria impossible
poder-nos permetre
els diners que mouen l'equip,
no?
A nosaltres,
llavors,
cada any em sembla
que era al voltant
de 3 milions de pessetes
vam aportar.
Déu-n'hi-do,
3 milions,
per una empresa com la seva
era una quantitat important.
Era bastant important.
I què hem de tiendes?
Se'n recorda?
94-95 estem parlant,
després 97-98...
El 94-95
van ser 2 milions de pessetes
i després se va afegir més
una aportació,
se va jugar al play-off
de sense CB
i se van a la crunya.
Després va haver-hi
una segona etapa,
el següent any
van ser un milió de pessetes
només pel sèrior femení
i la següent etapa
van ser 5 milions de pessetes.
Déu-n'hi-do.
Vostès representen això,
petites, mitjanes empreses.
Ara segurament
no podríem fer front, no?,
a la situació actual
del Club Esquet Arragona.
Què parla, ara?
Això els hauríem de preguntar
als directius.
Depèn de que les empreses
estiguessin vives
i com estiguessin les empreses.
El fil del que comentaven
abans els regidors
de l'Ajuntament de Tarragona.
Per què en tenen vostès
si és que tenen alguna raó?
Per què no hi ha
alguna gran empresa
química,
alguna gran empresa industrial,
alguna gran caixa d'estalvis
que s'impliqui en el tema?
Bé, jo volia afegir
que jo també soc de fora de Tarragona,
jo vaig vindre a Tarragona
amb 25 anys
i jo he viscut a...
soc nascut a Almeria,
per tant,
i aquí anava una miqueta
el que abans ha dit
del senyor Gallol.
En Almeria,
el sentiment de capitalitat
que insisteix molt
en la seva publicitat
i que jo me l'estimo molt
la publicitat
que ha fet de
no oblidem que són capital,
jo penso que a Tarragona
doncs manca una miqueta
que els tarragonins
ens sentim capital
i per tant
estimem tot
el que sigui tarragoní.
Després
vaig viure
a Cartagena
i el sentiment
era semblant
una miqueta
a Reus,
Tarragona.
Però en Murcia
se va saber espavilar.
A l'època
que jo vivia
a Cartagena,
Cartagena era
molt més important
que Murcia.
Murcia era
totalment agrícola
als anys 70
i Cartagena
tenia tota la indústria
molt semblant
a l'entorn de Tarragona
amb un polígono
petroquímico,
tot el tema militar
i per tant
era molt potent
i en habitants
eren més de 200.000 habitants
als anys 70
Cartagena.
Quan vaig vindre
aquí a Tarragona
doncs me vaig trobar
una ciutat
que semblava
com un poble
vull dir
no era ni capital
ni res
era una ciutat
i el reste
doncs era una altra cosa.
Des de Bonavista
Sant Pere i Sant Pau
Sant Salvador
Torreforta
que si ve
que al costat
semblava que tenien
que anar d'excursió
per no dir ja
lògicament
Reus, Valls
etc.
Per tant jo penso
que ara
en els darrers anys
s'està recuperant
bastant
el sentiment
de capitalitat.
Això no vol dir
que s'ha de escolir
a les poblacions
veïnes
i donar-li
un grau
inferior
simplement que
les societats
s'estructuren
d'una manera
determinada
i aquí cal-hi
fer-ho també.
Però no tenim
l'esponsor privat
el gran esponsor privat
per què ho creu vostè
senyor Montserrat
per exemple?
Doncs no ho sé
suposo que
aquí són els números
de les grans empreses
aquí cada empresa
doncs sabrà el seu
per què
si inverteix
si l'interessa
o no interessa
de fet
el tema
de l'esport
és buscar
la rentabilitat
de la peixeta
que inverteixes
bueno
l'eure en aquest cas
en quant a l'esport
quina rentabilitat
hi treus
és una cosa
que dius
bueno
és difícil
a vegades
per un empresari
probablement
és molt més senzill
impacta
el que seria
en publicitat directa
doncs sigui
televisió
sigui ràdio
conyents de ràdio
o sigui premsa
escrita
que potser
això
del que és
l'esport en si
per això
moltes vegades
i en el meu cas
també dius
són coses
que les veus
una mica
també amb el cor
dius
quina rentabilitat
és
com la pots mesurar
molt difícil
senyor Mallol
sí home
jo m'agradaria
fer una valoració
com a tarragonista
rellec
no?
amb el sentit
que jo venia aquí
i durant molts anys
la cultura
d'aquesta ciutat
i l'esport
estava abandonat
pels que governaven
aquesta ciutat
i perdona que els hi digui
vull dir
l'esport
era una cosa
que bueno
el gimnàstic
els quatre amics
el CPT
tenia que fer
un esforç
per tirar endavant
el voleu
també tenia que fer
un esforç
i la cultura
i l'esport
estava totalment
abandonada
als anys 70
què passa?
que hi ha un canvi
d'actitud
on hi ha
un alcalde
que aposta
pel futur
de la cultura
i de l'esport
i de la capitalitat
un alcalde
que és capaç
d'aglutinar
el sentiment
de les persones
que han vingut de fora
que han nascut de fora
que senten
i estimen Tarragona
això no ho teníem
quan un poble
o un país
té aquest sentiment
d'estimació
té aquesta fe de futur
és el que ens faltava
ara ja tenim això
i ara també
hem d'exigir
a les caixes
als bancs
a les grans indústries
i la prova
la tenim
el per què
Terra Mítica
que té
no té beneficis
que té pèrdues
de mils de milions
està esponsoritzant
una sèrie de clubs
com pot ser
el València
i altres clubs
que es gasta
molts de milions
per què
ha deixat
d'esponsoritzar
Port Aventura
el Gignàstic
per què no pot esponsoritzar
penso Port Aventura
els tres equips
d'elit
a la nostra ciutat
de cara al futur
per què
la indústria química
no pot esponsoritzar
per què
la Caixa Tarragona
que porta el nom
de la capital
de la nostra província
de les nostres comarques
no pot esponsoritzar
en quan surt
el president
de Caixa Tarragona
que me n'alegro
que han tingut
un augment
d'un 20%
de beneficis
doncs deixin vostès
els clubs emblemàtics
no només de Tarragona
sinó
com pot ser el Reus
pot ser el Tortosa
però jo crec
que estan
aportant
molt poc
per l'esforç
que han fet
aquests clubs
que aporten
el nom de Tarragona
a tot Espanya
i això
ens ho hem de
diríem
hem de fer una reflexió
en profunditat
i hem de tornar
una altra vegada
en totes aquestes
grans empreses
que tenen grans beneficis
que tenen
l'obligació
d'ajudar els clubs
de Tarragona
ja ho deia abans
l'Enri Pujol
en l'entradeta del programa
hi ha moltes altres empreses
l'Onplay
d'Uquemical
i Prica
que acabaria esmentar
en aquest repàs
algunes de les principals
empreses
que han ajudat
en aquests 25 anys
d'història
al Club Basqueta
a Tarragona
els representants privats
ja en els darrers
tres minuts del programa
s'han penedit
alguna vegada
d'haver ajudat
d'haver aportat
aquelles 250.000
o aquells 3 milions
de pessetes al CBT?
jo mai
mai
i de fet
ara en un altre
complex de cinemes
que estic muntant
a Calafell
doncs també patrocino
però ara està a Baneres
a Patrocino
o sigui
són coses que amb els pobles
s'ha d'integrar
jo penso que és bàsic
bàsic
integrar-se
i tindre la teva cultura
i estar ficat dins d'això
després també
la teva empresa
ja farà les seves altres coses
però una parcel·la
jo crec que mai s'ha de descuidar
de la integració
d'una empresa
en un entorn
senyor Flaquer
vostè s'ha perdut alguna vegada
d'aquell suport?
no, no mai
i jo
contínuament estic
ajudant
a tots els
a tots els
d'allò
els clubs que hi ha
per aquí a Tarragona
com a l'Ajuntament
i la mitja marató
i sempre estic
contínuament ajudant
poc o molt
senyor Mires
vostè alguna vegada
ha dit
no ho hauria d'haver fet
és impossible
això
dir-ho
perquè
el que més
pateixo
és no poder-ho fer ara
el que passa
és que
el segueix
com a mínim
a l'equip
això sí
el senyor Montserrat
em sembla que no
perquè ara
no està per aquí
però més o menys
se'l va seguint
sí
anem seguint
i el senyor Flaquer
encara que no li agradi
el bàsquet
no el segueix
però el continua
d'alguna manera
donant suport
i el CBT el segueixo
i el Nàstic també
i d'allò
doncs són aquests tres representants
que avui volíem tenir
de l'empresa privada
al costat dels dos regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
que han estat els principals avaladors
o alguns dels principals avaladors
que ha tingut
el Club Bàsquet de Tarragona
sobretot en aquests últims anys
tot i que
en el cas per exemple
els cinemas Òscars
ens hauríem de remuntar
a meitat dels anys 80
senyors
acabem aquí
d'alguna manera
en aquest petit espai
de repàs a la història
del Club Bàsquet de Tarragona
avui volíem fer
aquest reconeixement
a les persones
que representen
aquestes empreses
i institucions
Joan Montserrat
Pere Flaquer
Antonio Miras
Raül Font
Agustí Mallol
moltes gràcies
per participar en aquest programa
i fins la propera
adeu-siau
gràcies
bona nit
Raül Font
Gràcies