Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
empresaris, hem escollit polítics, si haguessin estat unes seleccions d'empresaris encara, però nosaltres hem escollit polítics.
Què es pensa en aquesta gent? Que em queda aquesta xuleria i aquesta prepotència? Sí que no es puc veure, és que és veritat.
També penso en Madrid, a més estan ficant la por al cos, com si hagués de passar una cosa, com després de la dictadura,
allò que diu, si no voteu això, hi haurà aquí un cataclisme amb els empresaris, amb la gent més econòmica, més important,
com dient, aquí passarà alguna cosa, hem d'anar pensant en Madrid. Escolta, em semblen autistes, si no escolten,
si sempre van a la seua i els estem dient els resultats, el que la gent vol, i ells, tens el sort, a mi és que em fa gràcia,
el debat d'ahir al Canal 33, és que era de risa, és que és veritat, si em semblen autistes no s'entén.
No han entès res.
No han entès res.
Jo, curiosament, aquesta setmana, clar, per la ràdio no només venen els polítics, sinó que venen persones a parlar d'altres assuntes,
però és el que dèiem, tothom diu la seva.
Més enllà d'ideologies i de posicionaments d'un costat a l'altre, la percepció que jo tinc és que la majoria de persones
que comenten el tema del mapa polític que ha quedat, tothom està com a content i optimista, no?
Diuen, és que ja no hi ha allò de les majories absolutes, és que hi ha molta gent representada.
Jo és aquesta la idea general, que em quedo parlant amb la gent del carrer, no?
Que diu, no, no, és aquesta cosa heterogènia d'aquest arc polític tan ampli.
Potser és el que la gent valora més, després dels resultats d'aquestes eleccions,
insisteixo, fora de les seus dels partits polítics, que és una altra lectura, evidentment, la que s'ha de fer, no?
Jo penso que sí, que això que dius tu és veritat.
Jo vull dir les tortúlies de la gent, allò prenent cafè, etcètera.
Una de les coses que es valora és precisament la força que tenen, en aquest cas, les minories,
i en aquest cas, evidentment, la força que té Esquerra Republicana, no?
Jo penso que això és important.
També penso que estem en una democràcia molt madura, i per tant, que vingui el Rajoy
i que parli amb els empresaris, això, la gent del carrer, vol dir, els hi té una mica sense cuidado,
i jo crec que fa una mica l'efecte al contrari, vol dir que allò de dir que vindrà el llop,
que vindrà el llop, que vindrà el llop a la gent, realment, doncs, el llop ja fa dies que li ha perdut la por, no?
Per tant, penso jo que en aquest moment, dins del carrer, hi ha una bona participació en tot el que és els aspectes polítics.
Evidentment, cadascú se situa, doncs, dins d'una posició del que ha de ser un pacte, no?
I llavors, a partir d'aquí, doncs, cada persona se situa des de les posicions del pacte.
Per exemple, jo me situo clarament en un pacte, doncs, que seria Convergència i Unió i Esquerra Republicana.
Jo estaria molt satisfeta si ara, en aquest moment, doncs, el nostre país tinguéssim,
o poguéssim fer, doncs, el pacte Convergència i Unió i Esquerra Republicana,
perquè jo penso que sí que també es veu al carrer una gran força nacionalista.
I penso que en aquest moment, amb la madura que és la democràcia,
i després de 25 anys de govern a la Generalitat, penso que és important el poder, doncs, seguir treballant per Catalunya.
I penso, jo me situo clarament dins de tot el que és aquestes pactes.
I penso que hi ha molta gent del carrer que s'hi situa.
Jo crec que està molt partit, eh?
A la Dolors no l'han dit res, no l'han deixat dir res encara, pobra.
A la Dolors, ara callo.
Jo volia destacar, primer, que a Catalunya em sembla que anem un pas endavant respecte a Espanya.
En el sentit que a mi em fan molta pena, eh?
De veritat, tota la resta de l'estat espanyol, que allí tenen un bipartidisme,
a qual més dolent i a qual més a què viene el lobo que l'altre.
Nosaltres aquí tenim un ventall que, més o menys, hi ha cinc partits d'aquells,
jo diria que importants, en els quals la gent pot triar.
Jo diria que també aquí hi ha un resultat que la gent del carrer està contenta, tranquil·la,
veu un canvi, molt bé.
No hi ha tres passió, no hi ha drames, no?
O heu sentit les tertúlies de Copes?
Que heu sentit les tertúlies de la Copa, perquè jo vaig fer un acte d'allò,
dius, va, vinga, va, anem, anem a veure.
Jo al·lucinada, em pensava, vaig sentir el dia següent, l'escolto, això.
Diu, aquesta és la política d'Israel, ja.
Ens van comparar amb l'estat d'Israel.
Em preocupen més les trucades dels oients a determinats programes,
a determinats mitjans parlant d'aquests temes,
que no parles tertúlies, que ja saps una mica el perfil de cadascú que parla,
perquè són persones conegudes.
les trucades aquestes anònimes de gent del carrer que truqueix i que opina.
Que tenen una visió molt equivocada de la realitat, però va voler.
Això el que demostra és la por.
És a dir, quan la Dolors ha dit en tota la raó del món que anem un pas endavant,
és que no és un pas endavant, és que són, és un quilòmetre endavant.
És a dir, aquí precisament s'ha votat en contra de la por.
I hem de tenir clar una cosa, la política és pacte.
I qui no tingui clar que un partit d'això pot pactar amb l'altre,
doncs vull dir, no té clar el que és la política.
La política és pactar, i és agafar el bo de tu i el bo de tu,
perquè dius, jo potser he tingut l'experiència de poder estar al Parlament de Catalunya.
I dius, i l'experiència del Parlament de Catalunya,
dius, bueno, jo defensava les dèxis del govern de Catalunya en aquells moments.
Però clar, tenia clar, a més vaig entrar a la quinta legislatura,
no teníem majoria, ens apujava per segons quines coses que quedi clar,
per segons quines coses el Partit Popular, però per d'altres no,
perquè jo les lleis que vaig portar les vaig treure amb l'altre bloc,
i el PP algunes coses s'hi apuntava i les altres no,
però dius, era una cosa de pactar, ni el teu ni el meu, un entremig.
I jo allà vaig aprendre moltíssim que la política és pactar.
És com la vida que també és pactar.
Jo no escloca en aquests moments cap pacte de res, perquè dius, si estem en un moment de modificar estatuts,
estem en un moment de moltes coses, jo crec que molta gent hem d'anar junts de la mà.
Jo estic totalment d'acord.
I per tant, ja ho veurem. I pot ser que surti, jo que sé, el president del Parlament d'un pacte,
el president de la Generalitat i el consellent cap d'un altre pacte,
i llavors el dia a dia o els pressupostos surti d'un altre pacte.
I sobre allò ballarem.
No, coses actuals.
El que passa és que el que és que s'ha de ser és intentar ser coherent, eh.
I ningú s'ha de ser d'acord.
En no votar, com s'ha vist i com s'ha fet, una cosa al Parlament de Madrid
i una altra cosa al Parlament català.
Jo crec que a mi això, a veure, jo estic totalment d'acord amb els pactes,
jo considereixo moltíssimes coses amb la Dolors normalment.
Crec que a més a més els pactes s'han de fer, entre cometes, amb els enemics,
perquè clar, amb els amics ja no cal que pactes que estigui d'acord.
Amb els adversaris polítics.
Ja he dit entre cometes, amb els adversaris polítics, millor dit.
Però a veure, també s'ha de ser d'intentar ser coherent,
perquè si no podem donar la imatge a la gent que ells poden votar el que vulguis,
que nosaltres ja farem el que ens doni la gana.
I això tampoc.
És a dir, s'ha de ser coherent.
És a dir, si tu mantens uns pactes aquí, els has de respectar allà.
És a dir, el que no se pot fer és quan en convingui aquí i quan en convingui allà.
Jo diria que a Madrid, Convergència i Unió no ha votat mai en contra de Catalunya.
Mai.
Mai hi ha algú que vagi en contra de Catalunya.
Però què passa?
Que han votat coses allà i diem-ho clar,
perquè en definitiva eren dintre d'un pacte general
que després teníem altres coses per Catalunya.
Però dius, coses a Madrid votades,
com ha votat el PSC-PSOE,
en contra de Madrid, coses que anaven en contra directament,
mai ho han fet.
A mi de veritat és que m'acosta una mica d'entendre...
I això és una cosa que hem de...
Escolta'm.
I no m'agradaria centrar només en això, la tertúlia,
però a mi em costa molt d'entendre per què es van votar l'Aznar
quan ja sabíem el que era.
Perquè tot se sabia el que era.
El pacte d'investidura.
A veure, em costa molt bé.
A veure, anem donant oportunitat a totes.
A veure, totes les combinacions de pactes,
jo abogo per un pacte d'esquerres
i que el Ciu estigui d'una vegada a l'oposició,
perquè després de 23 anys ja els hi cal i ja està bé.
I llavors deixar pas amb una altra nova força.
Combinacions moltes, les que vulgueu.
Volia dir a mi president un, president un altre, més igual.
Jo el que vull és cohesió i fer reals polítiques de base que ja ens hi cal.
Educació, sanitat i d'altres.
Això és l'únic que dic.
Vull dir si o l'oposició?
Si pot ser.
O sigui, que aquí hi ha dues postures, clarament...
Justament el que deia en pacte, pluralitat...
Jo volia dir una cosa.
Volia dir que estic molt d'acord amb tot el tema del que deia,
dels pactes, etcètera, etcètera.
Però jo penso que sí que hi ha d'haver un respecte
i hi ha d'haver el respecte que el president ha de ser
la persona de la força més votada.
Volia dir, aquí hi ha un joc democràtic...
La més votada la que tingui més escons.
No, no, no, segons les regles del joc.
Perdoneu, que aquestes regles del joc són exactament les mateixes
que per votar als congrès de diputats a Madrid,
que s'ha utilitzat per totes les eleccions...
A congrès de diputats, a totes.
Com és que només són dolentes a partir de fa quatre anys?
Fa quatre anys són les dolentes.
No, però a més a més és igual.
Perquè són les regles d'això.
No, però són les lleis electorals.
Votre, no es pot dir amb unes altres regles que has guanyat.
Home, si hi hagués hagut unes altres regles,
si hi hagués hagut unes altres regles...
A veure, que per la votació al Parlament de Catalunya
són les dolentes.
Però tot depèn dels pactes, eh?
Justament són les dolentes.
En canvi, per anar a unes generals,
no hi ha el partit, el PSC,
no és que hi hagi ser per les generals.
Home, doncs diguem-ho, clar.
De totes maneres, a mi m'agradaria un canvi en la llei electoral,
perquè trobo que té molts dèficits
i trobo que en segons quins moments
és poc representativa.
Jo considero que la llei de Home
se pot utilitzar d'una altra manera
i a mi m'agradaria una llei electoral catalana
que hauríem tingut temps de fer-la.
Aquesta és una altra.
I jo estic en una tercera posició, com si diguéssim,
per acabar-lo de redonir.
Jo crec que en el moment que estem,
per anar a negociar a Madrid,
se necessiten totes les forces de Catalunya.
Totes.
Jo, en aquests moments, per negociar,
doncs, per exemple,
també ho soc sincera,
no m'interessa tant un nou estatut
com una millor finançació.
A mi m'interessa molt més
els diners que ens puguin permetre fer les polítiques
que nosaltres vulguem
i després hi arribarem en segon pas.
Però el que més m'interessa a mi
és el benestar de la gent.
Permeteu que li doni la paraula a la Carme,
és que l'hem deixat a mitges,
amb el que estava dient.
Perdoneu.
No, no, jo...
És que amb això de la política,
com que és on intentes equilibrar més que mai, eh?
No sé si havies acabat la teva intervenció.
Ja, en definir la meva intervenció,
jo el que volia, d'alguna manera, deixar clar
és que les regles del joc són les que són.
Evidentment, si s'han de modificar en un altre moment,
es modifiquen,
i això no hi ha cap problema,
però el que no es pot dir
és que realment amb unes altres regles
hagués passat no sé què tenim,
aquestes regles del joc,
i ha sortit els resultats que han sortit.
I penso que aquesta és l'expressió de la gent.
I a més a més penso que aquesta és l'expressió de la gent
perquè ja ens trobem la segona vegada
en una situació bastant semblant,
si no exacta, bastant semblant.
Vull dir que realment la gent deix molt clar
que ha volgut votar,
en aquest cas, Convergència i Unió,
en el sentit de donar-li més escons
d'acord amb les regles del joc.
I penso que el president ha de ser
el president de la força més votada.
A partir d'aquí s'ha de fer un pacte,
i s'ha de fer un pacte d'estabilitat.
I a més a més d'aquest pacte d'estabilitat,
com deia ella,
s'ha de fer negociacions posteriors
amb altres forces polítiques,
perquè hi ha coses com el finançament,
l'Estatut, etcètera, etcètera,
que jo estic molt d'acord amb el que diu ella.
Vull dir, quan es va a Madrid,
hi ha d'haver la força majoritària...
De la nació darrere.
De tots i la nació darrere, sí, sí.
I les forces socials.
I penso que en aquest moment estem en un moment
que precisament,
degut a tota la força dels partits polítics minoritaris,
estem en un bon moment
perquè hi hagi una forta pressió social
en tot l'aspecte que és el finançament de Catalunya
i en l'aprovació de l'Estatut.
Fixeu-vos que farà 25 anys de la Constitució espanyola.
Aquest any, precisament la propera setmana,
a la Facultat de Ciència Jurídica
s'organitzen unes jornades molt interessants.
Vindran Peces Barba, Soletura,
dos dels pares de la Constitució.
Ahir feia 28 anys que es moria Franco.
es demana una reforma de la Constitució,
es demana una reforma de l'Estatut,
un canvi en la llei electoral.
Vosaltres també ho esmentàveu.
Després de 25 anys d'aquesta democràcia,
com l'entenem,
aquestes generacions que la gaudim i la patim,
perquè, clar, tot té la seva part positiva i negativa,
és un moment important aquest?
Vosaltres elvireu que es poden produir
i que cal demanar canvis en tots aquests aspectes?
Jo crec que sí.
Jo crec que la societat espanyola
està prou madura i molt més la catalana.
les coses consiguïn.
Com et sentin aquests mitjans que deia la Dolors,
vindran a buscar-ne.
Jo ho he dit que se ha de pas.
Jo ho he dit que se ha de pas.
Com a prèvia.
Jo crec que és un moment importantíssim
perquè ens pot portar cap a uns altres canvis
i cap a un altre horitzó
en el que realment nosaltres
puguem estar representats en Europa
com el que som,
sense haver de passar per Madrid
perquè ningú ens representi.
Però crec que per aconseguir-ho tot això
i per aconseguir-ho d'una manera pacífica
i pactant
i tenen en compte la voluntat popular,
doncs crec que és importantíssim
que el que vagi a negociar a Madrid
se senti en tot el recolzament del públic
català darrere,
excepte el PP,
encara que un repeteixi,
però és que ells no estaran mai,
excepte les últimes declaracions del Piqué,
per reformar un estatut.
Bé, aquesta és una.
I després...
Perdó, el Fraga demana la reforma...
La reforma de la Constitució
per poder ampliar...
L'únic que li deia a la Carme
és que jo no estic abocant...
Ara, no estic parlant de noms,
de veritat tampoc considero que sigui
potser el més important.
Ara, tu has dit dos o tres vegades
la força més votada
i és la força que té més escons
i tens tota la raó,
però no és la més votada.
Són les regles del xoc.
Però és que tothom tornem a dir
la llista més votada,
la llista més votada,
la llista més votada,
la força que té més escons
tal com tenim ara la llei electoral
que fa una representació
com és normal
que la gent que té menys,
les zones que tenen menys població
puguin tenir més representació.
Jo considero que
no està massa ben equilibrat,
però bé,
a partir d'aquí
considero importantíssim
un pacte de concentració nacional.
Per molt que diguin,
això no estem davant d'una guerra,
precisament perquè
no arribem a cap punt
de violència o de rotura,
que jo estic segura
que no arribarà,
però per evitar-ho
la millor manera és
que el que vagi a Madrid
o les persones que vagin a Madrid
se sentin totalment
recolzades per tot el poble.
Perquè al cap i a la fi,
si sumem,
socialistes,
Esquerra,
Iniciativa,
Convergència i Unió
són cinc partits
en contra d'un
o en contra,
deixant de banda
només el PP,
però són cinc partits
que ells sí que tenen
la immensa mulleria
dels vots
del nostre poble.
I considero
que aquesta seria
la millor solució.
A partir d'aquí,
els dirígens polítics
estan per decidir
quins pactes
podem fer o no,
però per mi,
aquest seria
el millor
de tots els panorames.
Alguna cosa més
respecte a aquesta qüestió?
O entrem en altres temes,
si voleu.
Jo crec que quedaran molts dies,
que ara els negociadors
estan de vacances,
per tant,
imagineu-vos els dies
que estan...
Estan amb ressac a posa
en el moment,
estan de vacances.
Hi ha 20 dies
per constituir el Parlament
i un cop constituït,
10 dies en primera volta
per triar president.
Jo crec que abans de Nadal
tindrem president.
Que val la pena
que es facin un ambient
sense crispació,
no crec que hi haurà
moltes negociacions
i coses que es n'hi ha...
No ho sé,
la meva manera de pensar
no crec que es lligui
tot en un primer pacte,
sinó que a poc a poc
s'anirà lligant moltes coses.
I anirem veient
i anirem parlant.
I el sentit de l'humor
jo volia parlar de codics.
I els del PP
i el que diuen
i jo que agafes la premsa
sense la ràdio
o poses la tele
i la veritat és que...
El que ens preocupa
és la imatge equivocada
que es pugui tenir
fora de Catalunya
perquè quan t'arriben
aquests missatges
mires cap al costat
i dius
d'aquí deuen estar parlant
perquè clar,
aquest estat de coses
que diuen que vivim aquí
jo trobo que vivim molt tranquils,
no?
Però, escoltem,
estem al més a prop
de les ideologies
i les comunitats d'Espanya.
No, no, no, no.
És que aquesta imatge
està donant peu al PP
i és que per això
cal una cohesió
bastant forta
perquè d'una vegada
per totes se'ns conegui
i és per dir la por,
escolta'm,
perquè és que...
Jo,
he acudit
de la vanguardia d'ahir
que en Carot,
en Mas i en Pujol
fan una ofrena floral,
el Bono,
l'Ibarra
i el Mayor Oreja
per la seva contribució
a la campanya electoral.
És que...
És que...
És que...
amb en amics...
És que dius
amb en amics així,
no sé pas.
És que no cal tenir en amics.
Jo penso que a menys
els interessa
donar aquesta imatge
i aquesta imatge
realment és molt patètica
fora de Catalunya
perquè
tenen una idea
molt equivocada
del que estàs passant aquí.
Jo, per exemple,
recordo una anècdota
que vaig anar
a un tribunal
a Huelva
amb una companya
que aquesta companya
és una companya
que fa molts anys
que està aquí
perquè el seu pare
era de la Renfe
i va vindre aquí
i aleshores
fa molts anys
que està a la universitat.
I ella,
amb la tertúlia,
després de fer les oposicions,
etcètera,
vas a sopar
i estaven parlant
i jo vaig parlar
d'on era,
ella va parlar
d'on era
i tal.
I se la queda mirant
un catedràtic
i diu
tu debes haber sofrido mucho
en Catalunya
viniendo de fuera.
Però se la va mirant
amb una cara de pena
i jo vaig pensar
és un senyor catedràtic
d'universitat
i realment
la idea
que té
de Catalunya
de com tractem
les persones
que venen de fora.
Evidentment,
ella li va explicar
que ha de patir
absolutament res
i que ella
continua parlant
al castellà
i durant les classes
en castellà
i visquent aquí
a Catalunya
des de fa 25 anys
i que no té
absolutament cap problema.
Un catedràtic
d'universitat
fa aquest comentari
que li va sortir
de l'ànima
doncs imagineu-se
una persona
del carrer
sense
voler ofendre ningú
però que se suposa
que com a mínim
ha d'estar
més enterat
de tot el que passa
dins el món universitari.
Per això és el que he dit
i els mitjans
de comunicació
allà
i el bipartidisme
és molt greu
és molt greu
per el que estan dient
és que estan viciant
i estan explicant
una situació
a Catalunya
que no existeix aquí.
Quan la guerra
del català
fa 5 o 6 anys
se'n recordeu
que era terrible
el recurs
però lo terrible
era la informació
que hi havia
a la resta
de l'estat espanyol
respecte a nosaltres.
Jo conec
un que m'ho va explicar
diu
mi madre m'ha llamada
però horrorizada
dient
hijo mío
¿cómo estás en calle?
Sí mamá
me han hecho
me han dado
ya me han dado
l'estrella
ya me la tengo
que coser en el brazo
hijo mío
i diu
és que se lo creia
i una família
mitja alta
de cultura
és que esgarrifós.
Però vosaltres
no us heu trobat
amb l'experiència
aquella clàssica
perquè jo m'he trobat
de tenir amics
de Madrid
o d'Andalusia
que venen aquí
a passar uns dies
i quan porten
no res
48
es diu
escolta
pues los catalanes
sois muy majos
y sois muy abiertos
pues esto no es
pues a mí
yo he hablado en castellano
y ninguno me ha dicho nada
aquesta experiència
la tenim tots
per tant
és una llàstima
que has doni una imatge
a mi m'ha de passar
de venir
una gent
que va conèixer
la meva filla
doncs
amb un estant
a Londres
i els van venir
a casa
doncs
escolta
no es veniu
doncs
me tenien puesto
i
a Londres
eh
de fora
i tenien una imatge
dels catalans
i quan arriben
me diuen
pues tu eres muy simpática
para ser catalana
jo
dic
a veure
me'n podeu traduir
això que no
és a dir
és terrible
la imatge
que s'ha fet
dels catalans
de fora
des de fora
i la imatge
que s'ha passat
bàsicament
a través de les tertúlies
i dels mitjans
de comunicació
d'autènticament
del règim
de l'aznaridad
que deia el
basquet Montalban
doncs
tot aquests
mitjans de comunicació
i que és en general
l'Anna
que hi ha un desconeixement
molt gran
per tots els d'àmbit estatal
aquest desconeixement
te'l dona algú
i aquest desconeixement
els transmet
ho sento moltíssim
per als mitjans de comunicació
és a dir
perquè la gent
cada vegada
estem més connectats
cada vegada
llegeixes més premsa
jo volia fer un incís ara
perquè parlàvem
de la premsa estatal
espanyola
però
valtre us heu mirat
perquè clar
jo no puc llegir res més
que no sé
anglès
el Washington Post
el Financial Times
en contra
dels resultats
que havien estat
en Catalunya
que podien desmembrar
Espanya
perquè estan a Madrid
situats
i dius
i la imatge
que s'adona
i que arriba
a aquells països
llavors fins i tot
és això
llavors dius
és que
aquesta informació
a mi em perjudica
fins i tot
per quan jo em vulgui sentir
jo sola representada
a Europa
perquè la imatge
que es transmet
no és a través dels nostres
mitjans de comunicació
sinó dels d'ell
i això ens perjudica
tot
només calia mirar
el periòdico
o la vanguardia
i mirar els retalls
de premsa
de premsa estrangera
que eren terrorífics
Déu-n'hi-do
el que deia la Dolors
ja veurem què passa
en les properes setmanes
en les properes tertúlies
i quan torneu
continuarem parlant
de temes relacionats
jo crec que
sí que hi haurà canvis
bastants canvis
però que també
hi haurà molt de pacte
ha d'haver-hi molt de pacte
amb moltes coses
ja veuràs
com també
després del Parlament
estan també
les coses
van molt per consens
es procura les lleis
es procura treure les
jo no
ara aquí no ho tinc
però he tingut a les mans
també aquesta darrera
legislatura
les lleis com s'han tret
amb quin consens
escolta'm
no s'han tret ni en un
ni en dos
grups polítics
s'han tret en tres
i en quatre
o en cinc
i això és el bo
vull dir
i així ha de continuar
sent el nostre Parlament
i tal com
la cultura que existeix
en aquest Parlament
que és una cultura
que no
no pega
no fa crits
no xiula
no aplaudeix
és un respecte total
o sigui
és l'antítesis de Madrid
doncs ja em sembla
que continuarà així
que crec que és el bo
però estarem distants
sí sí
és una etapa apassionant
jo penso que seran quatre anys
amb molta il·lusió
sí
és que es podran fer
moltes coses
de les etapes bones
per viure
i per anar seguint
i per anar seguint
en part d'aquesta història
aquesta imatge que tenim
d'altres
també ells tenen la imatge
que els catalans
tenen molt de seny
i que doncs això
que donem exemple
en moltes coses
al Parlament
i llavors
que això
d'una manera o una altra
s'ha d'anar a encaminar
vull dir
no sé si pel canvi
ja ho veurem
però vull dir
això canviarà
i les cartes
ja estan posades
no?
afortunadament
des de també
mitjans de comunicació
general
hi ha alguna persona
assenyada
que diu
no no
si han donat un exemple
de civisme
per cert
els nivells de participació
van ser bons
respecte a les anteriors
si tenien en compte
que no hi va haver
un nivell d'abstenció
més elevat
sinó que fins i tot
va mimar una mica
respecte a les anteriors
això també demostra
que la gent
tenia ganes de participar
que tots tenien ganes
de participar
jo coneixo gent
que feia molts anys
que no votaven
i han votat
aquesta vegada
però gent
una mica decepcionat
una miqueta
de que sempre és el mateix
de que total
per què serveix
i a més a més
jo crec que aquesta vegada
no sé
potser estic equivocada
però crec que s'ha votat
en positiu
moltes vegades
jo sentia amics
tertúlies
amb ganes
i la gent deia
votaríem aquests
per fotre els altres
i això és terrible
perquè això
no és un vot en consciència
ni és un vot intel·ligent
ni és un vot perdut
per dir d'alguna manera
i aquesta vegada
la gent que he sentit
que anava a votar
ha anat a votar
socialistes
convergents
esquerra
iniciativa
el que vulguis
però amb aquests
i crec que ha estat
un vot en positiu
i crec que això
és importantíssim
perquè llavors la gent
sí que se sent implicada
i crec que ha estat
molt important també
els resultats en general
de tothom
de tothom
crec que iniciativa
hagi pujat
ja està bé
perquè tot sempre
hi ha un món
una miqueta més net
i una mica més ecologista
encara que jo
no comparteixo
moltíssimes de les coses
que poden dir
que aquest esquerre
hagi pujat
significa que puja
el nacionalisme
que a mi sempre em va bé
i han tingut
uns resultats fantàstics
convergència ha aguantat
molt bé
amb el canvi
que li tocava
després del Pujol
i amb una campanya
que es donava per perduda
i els socialistes
potser han estat
el grup
que en aquest moment
han punxat més
però honestament
continuen tenint
menys d'un milió
de vots
i crec que això
és important
estic perrat
de les enquestes
que no les acerta
mai ningú
això de les enquestes
ve a ser
com els estudis
aquells que fan
universitats innombrables
moltes vegades
que tothom les fa
però això de les enquestes
ja és un món a banda
però és que
curiós
és el millor treball
que pots escollir
perquè quan t'equivoques
tampoc te passa res
és perquè al temps
la gent se li enfada
allò que dius
jo hagués sortit
m'han dit que
m'hauria fet sol
i en canvi
les enquestes
doncs
és que és l'hagi
que s'equivoqui
sí però encara comencen
a ser motiu
de discòrdia
i de baralla
exacte
això de l'enquestes
ningú
és allò
i perdonin
els senyors
que es dediquen
a aquesta feina
però si al final
ningú se les creurà
o no se les creurà
i després
la cosa
tres minuts de tertúlia
ens queda
no sé
en tot cas
tenim la tardor
a la itària
per una banda
però com que encara no ha acabat
doncs podem parlar
en una altra ocasió
de totes maneres
és molt interessant
la política
i això a què ve
doncs ve perquè
ahir per exemple
era el dia mundial
de la infància
les andades
i les imatges
un any més
quan hi ha un dia D
doncs jo no sé
a vosaltres
m'imagino que com a tothom
doncs va causar
autèntic pànic
i d'error
de pensar
els gairebé
200 milions
de nens
que cada dia
pateixen realment
la degradació
més absoluta
d'acord
és un dia D
digueu-me
doncs una miqueta
sensibilera
però com a mínim
com a mínim
tinguem referència
deia l'Anna
dioma
és que cal un món millor
sens dubte
més enllà de la política
i perdonin els senyors polítics
cal un món millor
però no aquí
a tot arreu
perquè el panorama
que tenim
també és maco
jo ahir vaig veure
per la televisió
per primera vegada
un anunci
d'una organització
no governamental
d'una ONG
i la veritat
és que em vaig quedar
potser també perquè era
a veure
no cal que sigui el dia
posava el pare
la mare
una nena
però és que els mitjans
sembla que només se'n recorden
quan és el dia
aquest és el problema
i la segona filla
era una rentadora
sí
això és un anunci publicitari
a veure
em vaig quedar esgarrifada
després te donen
tota l'explicació
i te diuen
que el pare
l'ha venuda
i està fent la prostitució
doncs està exercint la prostitució
i que ja és possible
que tingui el SIDA
i a més a més
saps què passa
això
saps què és real
és a dir
tu ho veus
als reportatges
de televisió
ho veus a la premsa
i jo sé realment
és esgarrifós
un món més equilibrat
i més just
és el que hauríem d'intentar
atendir tots
alguna cosa més
ja estem acabant
no dir per què
després
a més que a la infància
d'aquí ara
només hi ha anuncis
de Nadal
perquè han començat
i a comprar
i els nens d'aquí
no
el consumisme és escarrifós
això ho hauríem de prohibir
perquè és que
a les set i mitja del dematí
la televisió
abans de les notícies
va tota castanya
de pins i ponts
i coses d'aquestes
de nines
que dius
és que et quedes al·lucinada
jo els meus fills
ho s'intento racionalitzar
perquè és que trobo que és alarmant
i que no hi ha una legislació
en aquest aspecte
és d'una gran perversitat
tot plegat
i d'una gran injustícia
moltíssimes gràcies per venir
us esperem un altre dia
Teresa León
Anna Pardo
Carme Ferrer
Dolors Morillo
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana
igualment
sinc.
Juni no
capалась
l'alça
ctionial
sempre
a
l'alça
i
activ UW
I
por
v
m
ap
a
at
ec
el
que
anderen
ач
AN
il
i
BA
อ
l'
Gràcies.