.
Dos minuts serà un quart de dues,
és el moment d'obrir el programa demà
en companyia de Sílvia Ferreres.
Molt bon dia, Sílvia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Aquí la tenim entre nosaltres per comentar
algunes de les activitats que es donaran
citar al llarg de la setmana a la ciutat.
I ens agrada subratllar això d'algunes
perquè n'hi ha moltes.
I de totes no en podem parlar en aquest espai.
Ja en parlarem al llarg de la setmana,
com fem habitualment al matí de Tarragona Ràdio.
El senyor Marcelino hi és?
Encara no tenim la nota de justificació
de per què no té dues faltes seguides, ja?
La Sílvia té una teoria molt interessant
i és que està pactant.
Sí, a veure, està clar que el Caron
Setmana de Vacances, els altres,
excepte el Jordi Pujol també van fer uns dies a descart,
i avui començava el tema.
Ah, doncs el deu estar pactant.
O amb el virus aquest, que també podria ser.
Jo aniria més per el primer.
Bé, doncs...
Ara comença la feina de taula.
Necessitàvem una targeta que justifiqués
per què no havia vingut un dia,
ara ja són dos.
Sí, però és normal.
Això no és com el futbol, eh?
No l'expulsarem.
No, però estem parlant del futur de la nostra...
És molt important.
En fi, tenim la Sílvia,
sortosament podem parlar també de coses,
del que passarà i del que ha passat.
Què ha passat?
Doncs entre el més destacat del cap de setmana,
la festa, la nit dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona,
com vostès saben,
en guany insòlitament, de manera insòlita,
el Premi Pini Soler de Narrativa,
el que té una dotació econòmica més important,
no ha estat adjudicat.
No.
Ens hem fet...
Avui hi ha un article al punt del Guillet Soler,
d'un article d'opinió,
que diu molt bé,
polèmica en els premis.
En el fons està dient, a veure,
hi ha premis...
Tots els premis importants tenen polèmica.
Ara ja som grans,
ara ja tenim categoria.
A Salça Rosa no anirem,
també t'ho dic.
Millor que no, Sílvia, francament.
Però sap greu.
El minut de Glòria,
millor buscar en un altre escenari.
Sap greu,
però dintre de tot jo trenco una llança a favor nostre,
que crec que s'ha fet el que s'havia de fer.
I ara la cosa està en que el Premi no s'ha adjudicat,
es posarà en mans d'un servei jurídic
que estudiï el tema.
Recordem que un dels punts de les bases dels Premis,
com és òbvi,
és que l'obra fos inèdita,
i aquesta obra que es volia premiar,
que se li volia donar al Pini Soler,
doncs ja està editada i publicitada.
Per tant,
és que una sensació una mica d'inseguretat jurídica
davant les bases i de l'obra,
que dius,
eh, paren màquines.
L'excusa que posa Edicions Pro,
aquest que ha inserit el seu anunci
a diferents mitjans de la mateixa grup editorial,
és que ells,
quan el dilluns se va fallar el premi,
perquè fins i dilluns passat el jurat no es va reunir
i va decidir que hi guanyava.
I és el jurat,
hi ha una persona de proa, no?
La mateixa persona,
que és la directora editorial
i la que parla amb el departament de màrqueting de proa.
Això deixem-ho.
Des de Tarragona,
l'únic que sabem és que reuneix el jurat
i que el jurat,
per unanimitat,
decideix que l'obra guanyadora és el Jaume Cabré.
El que passa és que aquesta setmana
als quioscos,
i es pot trobar a la revista Sàpins al mes de desembre,
l'anunci de les veus d'en Pamano,
la nova novel·la de Jaume Cabré,
una història de maquis,
de la postguerra espanyola...
Què passarà?
Doncs ja es veurà.
L'excusa de proa és que el dimarts els hi van dir,
i el dissabte estava als quioscos,
i potser el divendres també.
Però la revista Lletres,
que és capçadora a novembre o desembre,
també sortia a la portada.
El cas és que el premi no està declarat de cert,
el premi està una mena de llimp,
com si diguéssim, està allà.
Està allà, està no adjudicat.
I a veure què passarà.
A l'espera de l'informe jurídic.
La festa es va fer igual.
Sí.
Perquè aquí,
de la festa no renunciem mai,
som d'aquesta manera les persones.
I bé, home, perquè a veure...
Per això t'ho dic, home,
que...
I molts altres premis molt bons.
És el que jo t'anava a dir,
que, aviam,
narrativa, pinísole,
premi importantíssim per la seva qualitat
i per la seva dotació econòmica,
però hi ha altres premis,
i altres premiats que van gaudir de la festa,
que van pujar,
que se'ls va donar el guardó.
I tant.
I que van menjar molt bé.
I no van menjar sopa de lletres, precisament.
I van beure millor.
Perquè la beguda era boníssima.
Home, jo veig aquí
que hi ha uns denominacions d'origen Tarragona
de la Universitat Rovira i Virgili.
Oh, excel·lent aquest vi, eh?
Jo explico, explico el cotarro.
Transparència aromàtica.
Sí, de la Rovira i Virgili.
Molt bo.
Molt recomanable per a Nadal, eh?
Estava inspirat en un poema inédit
de Montserrat Avellot dins la copa.
Hi havia una altra via, aquest D.O. Montsant,
reflex de Joan Denguera.
Nena, farem halar a tothom, eh?
Entre l'Udavit...
Faberissa Olivera, tot això.
Entre allò que...
I amb les fames conchorissos...
Oh, quina suor que ens comencen a caure.
Hi ha una suor, Sílvia.
Sí, sí, sí, sí.
Vespre de Cava Torelló i Mata Brut Reserva.
Això pel que va a la beguda.
Home, ja et dic jo que no...
Què lleig, començar a parlar de la beguda
i no del menjar sí.
No, però a veure, normalment...
Normalment, avant de la polèmica,
aquests sopars, normalment, són seriosos.
No són com una boda d'aquelles
que agafes el tovalló i fas així...
Sí, la corbateta, no, no.
I escolta, la gent va marxar contenta.
De debò?
Jo crec que la beguda també va ajudar.
I la presentació, molt maca, eh?
Ara em diràs que en els sopars...
No parlo d'aquest, parlo de tots.
Sopars multitudinaris,
que comencen tots molt...
Tots estem molt col·locadets,
tots molt seriosos, molt posats.
Quan portem una horeta, horeta i mitja,
estem tots, com a més, relaxats.
Això és efecte de la beguda, generalment.
I tant, i tant, i tant.
Ningú vol dir que s'abusi,
però una miqueta de tos i que s'agafa.
En quant al menjar, Déu-n'hi-do també.
Clar, era una nit literària,
sopar literàri,
els plats de tàrraco,
del tema de les lletres de taula.
Sí, estava.
La primera era com una terrina de foie.
Que diu, marbre de guany i foie
amb confitura de ceba lluminosa.
Què dius?
De tipart a tipart o tampoc era?
Però era bo.
I que va bé, perquè així no t'agreixes.
Clar, perquè això se'n menges de plat.
Plat gran i xitxa petita.
Però bé, no, tampoc molt, molt petita.
És que no vas a tipar d'aquests sopars.
Home, sí, però els nervis fan vindre gana.
Aquí vas a menjar delicatessen,
com aquesta cua de rap dels garrigues
amb fesols i esperit lliure.
Bueno, érem fesols, eh?
I el gelat també era bo.
I la gent molt adequada vestida.
Home, apostes aquí, festí de formatge,
amb codonyat i passió de fruites,
això pinta molt bé.
Arregladeta, la gent.
Sí, bé, cordial.
Com ha de ser.
Com la gent que va al metropol, bé.
No, perquè aquí hi ha la gent que va al metropol,
aquí s'ha dit moltes vegades
que la gent no s'arregla per anar al metropol.
Clar, perquè no cal posar-se.
Home, però un sopar així sí que s'ha d'arreglar una mica.
Adequada.
I lluantons no cal, però una mica sí.
Anar molt adequada, com va sempre, la gent que cal.
Molt bé.
Muy de su tiempo.
Sí.
Com la Letícia.
Aquesta frase.
Aquesta frase és com la de la festa de la democràcia.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs aquesta és muy de su tiempo, la gent d'aquí.
Molt bé, alguna coseta més respecte a la nit?
Jo crec que ja ha dedicat molts minuts.
Va ser una tarda.
La tarda va ser més llarga que la nit, però bé.
I queda, doncs, una mica de serralleta amb això del pin i soler,
que ja veurem què passa.
El tema no es dona per tancat, ja veurem.
Seguirem atentament com evoluciona el tema.
També, dins de la tardor literària, el grup escénica Atenea, grup veterà,
donde lo salla, va estrenar una obra clàssica del teatre.
Era en matrimoni de conveniència.
Vols dir que algú s'ho pot explicar, dels que hi van anar ahir?
Jo imagino que sí, perquè al teatre, doncs Déu-n'hi-do,
la quantitat de públic que hi havia, ens consta que alguns oients van anar-hi.
Si ens volen trucar al 977-2447-67, ho poden fer ara,
perquè la Sílvia, mai bé amb les butxaques buides,
es porta un grapadet d'entradetes i en aquest cas ha portat unes entrades
per anar a veure el camí del Riarol, que es tindrà lloc aquest divendres,
o bé, si ho desitgen, poden anar a veure el ballet aquest de Carmen,
amb Odessa Festival Ballet, que pot estar molt bé.
Si volen anar-hi de franc, de gratis, que ens agrada dir en aquest espai,
només cal que ens truquin al 977-2447-67, ara, en aquest moment,
i ens comentin, doncs, alguna de les activitats que hagin fet
al cap de setmana relacionada amb una exposició,
una obra teatral, un concert de música...
També hi havia el Tomau Penya, el dissabte, la cooperativa...
En principi, jo recordo que les entrades, les invitacions,
perquè era de gratis, també es van exaurir dies abans,
estava ple de gom a gom.
És que aquest home...
Jo se'n vaig anar ahir a veure l'exposició,
però em sembla que es tancava ahir, el tinglado número 4,
que era de la Caixa de Madrid, sobre fotografies familiars antigues.
Ah, sí? I què tal? Que era preciosa, molt bé, molt autèntica.
D'aquells capellans, digueu que no...
D'aquelles fotos del capellà i l'alcalde i el guàrdia civil, sí,
i fotos d'aquelles... Bueno, quan jo era petita, no,
perquè clar, jo ja soc dels 80,
però allò, aquelles fotos de les famílies amb la moto i els bebès,
que clar, a més, la gent no tenia cotxe.
Ah, i tant.
I les famílies anaven amb moto.
Allà amb el Cidecar.
El matrimoni amb els dos fillets, allà amb el Cidecar.
En la moto.
Aquestes eren molt autèntiques.
No hi havia tanta mesura de seguretat i de prevenció, eh?
Pujaven 5 a la moto sense cap problema, a la Vespa.
Sí, sí, sí.
No hi havia problemes.
Doncs jo no sé si o tenen entrades o van sobrats,
o és que no m'han fet res aquest cap de setmana.
S'han quedat a casa, potser amb això del temps,
que deien que havia de ploure tant, que havia de ploure tant.
Mentida.
Nosaltres deixem la línia telefònica oberta
i les entrades estan aquí damunt la taula per qui les vulgui.
O bé al camí del Riarol el proper divendres,
o bé per anar a gaudir d'aquest ballet basat en l'obra Carmen
de l'Odessa Festival Ballet.
Aquesta és per l'1 de desembre, eh?
Ja estem entrant en el...
És que ja queda poc.
D'aquí dos dies Nadal.
Un mes.
Sí.
No dos dies.
Un mes exacte.
Són 24.
Ai, sí.
Demà ja, 25 de novembre.
Cap a l'Ikea?
La gent va a l'Ikea.
Calla, calla, però quina barbaritat.
No, no, i a mi els senyors de l'Ikea no em fan res
perquè ja són prou milionaris.
Però ja són ganes també, eh?
De fer-te els 100 quilòmetres i estar tallat...
Ui, jo no.
No, però jo dic que aviso perquè no se n'haig oblidat perquè, clar...
Sí, no, no, ara comença la vorágine.
Tenim una trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
En Maria Antònia Morros.
Què tal, Maria Antònia?
Bé.
Hem fet alguna cosa de profit?
Bé, a part de... Sí, el dissabte.
Què vam fer?
Perdó, el dissabte no, el divendres a la nit.
Jo vaig anar a veure el Tomeu, a Tomeu Penya.
I què tal?
Molt bé.
Era el divendres, no era el dissabte?
No era el divendres, no?
Jo diria que era dissabte.
Jo com que...
Sí, sí, dissabte.
Ah, és que no em feies ballar el cap.
Dissabte, no?
Dissabte, és que aquest cap de setmana entre que ha plogut i tot això...
I què tal, què tal el Tomeu, així tan a prop?
Ah, molt bé.
Estàvem a segona fila i molt maco.
A més, amb aquell espai que queda tan proper als músics, home.
Sí, sí, exacte.
Aquest home agrada a tothom.
No sé, és d'aquelles persones que agraden a tothom.
Em dius, home, a mi cantar, cantar, però em cau bé.
No, no, cau bé.
Jo l'havia vist una altra vegada quan va venir a Pla de la Seu.
Però diferent, no?
Perquè va venir amb cantants que l'acompanyaven i, bueno, era una altra història, no?
I aquí la guitarrona i el barret.
Però sí, la seva guitarra, que per cert la toca molt bé,
i va tocar, bueno, coses, peces de...
Les clàssiques?
De Beatles, sí, peces amb anglès, amb castellà, amb mallorquí, naturalment.
I amb castellà.
I en castellà, sí, sí.
I va tocar peces d'aquelles que ell explica moltes vegades
de quan anava tocant pels bars, pels estrangers, que cantava els hit parades.
És que pels bars encara hi deuen, el tomeu, fa pinta, eh?
I que quan era molt jovenet, que quasi no tenia carnet,
i anava pels hotels allà a Mallorca i, bueno, a Palma,
i el feien, quasi bé el feien passar per la porta del terreno, deia.
I aquí ell ha explicat a entrevistes, que quan hem parlat amb ell,
que això de les senyores alemanyes i les sueces,
que això se li donava molt bé...
Sí, sí.
Que se li donaven molt bé les senyores sueces i alemanyes, explicava.
Sí, sobretot les alemanyes, que n'hi ha tantes per allà.
No, però molt bé, eh?
I què anava, enllaçant cançons amb anècdotes?
Sí, i tant.
És el que té, la distància curta de l'Asi,
que és el que té de molt de positiu, no?,
que tens aquest contacte amb l'artista.
Es va posar molt també la seva guitarra,
que diu que els focus li desafinaven.
Ai, pobres.
I, bueno, la va haver d'estar afinant allà,
i, bueno, aquesta que no s'acaba d'afinar, i, bueno...
Doncs, escolta, Maria Antonia, vas passar una bona estona, eh?
Sí, sí, la veritat és que se va fer cura, eh?
I molt ple, molt ple o què?
O va fallar gent?
Ple del tot.
Perquè a vegades la gent recull les invitacions i...
No, desple del tot.
Inclús em sembla que hi havia gent per si quedava algun espai lliure,
que no tenien invitacions, doncs, per poder-les aprofitar, no?
I el tornarem a portar.
Al final el van picar de peus a terra perquè tornés a sortir,
i van fer palmes i això, li va costar una mica,
però al final va cantar les cançons, inclús les més conegudes.
Bueno, molt bé.
Molt bé, la Maria Antonia ha fet molt bé els deures.
Et va alegrar el cap de setmana.
Surs amb un optimisme i amb una cosa del teatre que està molt bé.
La veritat és que sí.
Maria Antonia, on vols anar?
Divendres al Camí del Riarol,
o t'estimes més aquesta representació de Ballet de Carmen?
Potser aquest de...
Quin dia és el de Carmen?
El 1 de desembre.
1 de desembre.
En què cau ara?
No ho sé jo...
Doncs diria que en dilluns.
Dilluns.
No, espera't.
Sí, 30 de novembre, acabem 30.
Sí, sí, és dilluns.
Dilluns vinent.
És al Metropol, també.
Sí, al Metropol.
Prefereixo, perquè és que aquest divendres estaré fora.
Molt bé, i a més a quarts de 10,
que ni que sigui un dilluns no acabarà molt tard.
No, no passa res.
A les 12 estem tots a casa.
I és com un extra.
Sí, sí.
Molt bé, Maria Antonia.
Doncs escolta, tindràs les entrades al teu nom aquí a la ràdio.
Doncs moltíssimes gràcies.
A tu per trucar-nos.
Bona setmana.
Gràcies.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Parlarem d'aquesta representació de Carmen el proper dilluns,
que espero que ens retrobarem aquí, Sílvia.
I ara, en tot cas, ja gairebé per acabar,
apuntem a alguna activitat així destacada,
hi ha unes quantes coses,
però a tu et fa gràcia particularment
que torna a projectar una pel·lícula d'aquelles
que l'hem vist moltes vegades,
però que ve de gust tornar-la a veure.
Jo no l'he vist tantes vegades,
que és el Gran dictador.
No l'has vist tantes vegades?
Tantes vegades no, perquè va estar molts anys.
Perquè tu ets molt jove.
No, perquè siguis jove.
Al contrari, perquè aquesta pel·lícula va estar prohibida.
Sí, però quan va deixar d'estar prohibida...
I diràs que encara té vigència, eh?
Diràs que sí.
Tristament, sí.
Sí, això dels bigotes, sí.
Ho deixo aquí.
Quan la fan i on la fan?
Això també és veritat.
És que jo, com que llegeixo el públic...
Que t'apassiones de seguida.
Sí, el dijous, el dijous,
al Servei Territorial de Cultura i gratuït.
És una de les activitats, n'hi ha moltes més.
Sobretot el Camí del Riaró,
gran estrena aquest divendres al Metropol.
I una mica ja és la recta final de la Tartó Literària.
Sí, perquè hi anem de cap a la Nadal.
I tindrem una altra representació d'Atenea el diumenge.
Sí, sí, perquè s'ha quedat amb ganes,
que segur que altra vegada serà un èxit.
Molt bé, Sílvia Ferreres, ho deixem aquí.
Sí, deixem-ho aquí, sí.
Ens retrobem el proper dilluns.
Esperem que va el Marcelí.
Esperem.
Oh, que m'agrada aquesta cançó.
Aquest t'agrada, te la dedico.
Molt, molt. Gràcies, gràcies, Lluís.
Perquè ets tu.
Senyores, senyors, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Tornem demà a l'hora de sempre,
a partir de les 7 del matí, amb tota l'actualitat fins a les hores.
Gaudeixin d'aquest esplèndid dilluns que ens ha quedat
i acabim de passar un bon dia.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.