La una del migdia i deu minuts, aquests minutets del dilluns,
aquest dia tan feixuc que de la setmana els dediquem a parlar
d'espectacles, d'algunes activitats, de les que ens mostra l'agenda
aquesta setmana a la ciutat de Tarragona.
Ho fem amb la Sílvia Ferreres. Bon dia, Sílvia, benvinguda.
Bon dia.
I ja saben, la setmana passada vam fer la presentació formal
entre vestidors dins de la secció del programa de mà
que porta el senyor Marcelí. Bon dia, senyor Marcelí,
perquè es mereix un respecte, tot i que jo crec que li agrada més
que li diem Marcelí a seces.
És molt millor, però això de senyor m'ha arribat al cor.
El que fem, li diem senyor Marcelí.
Home, és un senyor, però no per edat, perquè és jove,
sinó que és per senyoriu.
Per bonomia. Ja que parlem de sagarrianes, anem per bonomia.
Estàs de la broma, avui, Holanda?
No, Sílvia, és tu que m'alegres la vida,
quan vens aquí a la ràdio els dius.
Jo no soc així de natural.
Ets tu que treus aquesta part...
Devia ser bonic, sagarrianes, jo m'ho vaig perdre.
Jo crec que devia ser molt bonic.
Nosaltres vam estar parlant amb el director de l'obra
i també, marit de la Montserrat Salvador,
i ja només pel taranà d'aquest senyor
i la seva manera de fer, vam dir
aquesta obra ha d'estar molt bé.
Si la dirigeix en sintonia amb com és ell i com ho explica,
per això tenim el senyor Marcelí,
perquè ens en parli.
Organitzem una mica la taula,
comencem parlant d'activitats,
parlant entre vestidors.
Primer apuntem alguns actes a destacar, si et sembla.
Primer.
N'has fet una tria molt aleatòria,
perquè hi ha molta cosa aquesta setmana.
I dius, mira, això i això, no?
A veure, com que hi ha tant,
això vol dir que Tarragona és que bull,
bull, com el Barça,
que cada vegada creix.
Doncs Tarragona, amb les activitats teatrals
i culturals, creix molt.
Llavors, una selecció.
Dius, la més objectiva?
Bueno, el que jo pensaria és interessant.
Sí, sí, sí, també tenen després moltes maneres
per conèixer la ciutat al complert.
A veure, entre Tarragona, ràdio, els diaris,
la gran revista públics,
doncs ja ho podeu recollir.
A veure, on aniria, jo he pensat,
on aniria jo aquesta setmana?
Alguns hi aniré, alguns no.
Per exemple, demà veure el Matthew Tree.
Ah, sí?
Perquè a mi m'agrada molt com escriu i com parla.
És la lliçó inaugural del Centre de Normalització Lingüística.
Sí, sí, i a més és una persona,
jo l'he escoltat per la ràdio
i he llegit alguns articles seus,
no he llegit cap llibre,
ara me poso aquí una creu,
que a més dona la visió de com un de fora
pot viure a Catalunya.
I això també és divertit,
perquè nosaltres ens creiem,
no només els catalans, tothom,
som endocèntrics.
Tenim aquesta tendència.
I va bé que un des de fora
ens retrati realment com som.
Ja va bé que ens arribin crítiques,
entre cometes, no?,
des d'aquest punt de vista.
Per tant, demà, Matthew Tree,
a l'antiga audiència,
un luxe, jo m'atreviria a dir,
d'un personatge que està d'actualitat
i que té molta presència també.
I baratet, perquè és gratis.
Molt baratet, molt baratet.
A les 6 de la tarda.
Hi ha algunes cosetes gratis,
d'altres de pago,
però barates.
Però barates, assequibles,
a qualsevol butxaca,
on va parar, això mateix.
Després jo...
Tan barates que de les que són de pago
les poden aconseguir trucant
d'aquí uns moments, encara no?
Sí, molt ben lligat.
M'he llegit, aquestes són barates.
Per exemple, Roger Mas,
el Metropol.
Aquest dijous,
el gran Roger Mas,
el tenim al Metropol també,
amb els actes de la Tarda Literària,
ve l'actuació.
I què fem,
que regalem entrades del Roger Mas?
Sí, mira,
em podem regalar del Roger Mas,
però com que és un estil de música,
i potser hi ha gent que diu,
ostres,
és que a mi el dijous,
anar al Roger Mas,
em fa molta mandra.
Però soc un gran,
o una gran seguidora del programa,
i vull anar a veure l'Atenea.
Doncs també tenim entrades per l'Atenea.
Quan actua l'Atenea?
Doncs actua el dia 23 de novembre,
on actua dos diumenges seguits.
És diumenge, si no m'equivoco?
Sí,
o el 23 o el 30 de novembre.
I tinc dues entrades de cada.
Ara, condicions,
gratis, gratis, no.
No.
Ens han de trucar al 977-24-47-67
i explicar-los alguna experiència,
per petita que sigui.
Una exposició del Tinglado,
a la Laura Simó,
que va estar ahir a la Caixa Tarragona,
que devia ser memonable al concert.
Mira que canta bé la Laura Simó.
Totes aquestes dones que han minutat el cicle...
Sí, ara queda la Maite Martín.
Aquesta ja sí que és extraordinària.
Som més de Laura Simó, doncs.
Sí, sí, doncs Maite Martín és...
Així que ens parellarem.
No.
El que sí que podríem fer,
per no complicar la gent...
Aquesta és el Metropol,
Tarragona Ràdio ens regala.
doncs, jo me les he fet treure totes
i si et sembla,
a partir d'ara,
la gent que truqui d'aquest programa...
Les vén a buscar la ràdio.
Les deixem amb un sobre
que vinguin aquí a la ràdio.
Doncs ja ho saben,
a partir d'aquests moments
ens truquen,
ens comenten alguna activitat
que pot ser, com veia la Sílvia,
doncs una exposició
o alguna actuació,
alguna sortida.
La calçotada no val,
primer perquè encara no hi calçot,
no és temporada,
però la costellada amb la família
tampoc no val.
El nàstic tampoc.
El nàstic tampoc,
perquè d'això ja s'n ocupen
els companys d'esports.
Per tant, 977, 24, 47, 67
ens expliquen la seva experiència
cultural o de lleure a la ciutat
i poden triar entrades
per anar a veure
o bé el Roger Mas
o bé per gaudir d'aquestes obres
sempre divertides
i amb una aposta en escena impecable
del grup escènic Atene.
Que s'estrena.
Donarà en cava i tot.
El casament de conveniència
amb cava i tot.
Tot pel mateix preu.
Donem pas a aquesta primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
Hola, Teresa.
Què tal?
Molt bé.
Bé, bé.
Escolta, què has fet aquest cap de setmana?
Doncs vaig anar a veure la Sagarriana.
La Sagarriana.
I què tal?
Doncs molt bé.
La veritat és que no he vist mai
una obra de teatre del Sagarra,
del clàssic.
Ens diu el senyor Marcelí
que et va veure,
que et va passar llista
i que hi eres.
Que sí, sí, que podem creure'ns-ho.
Ja veiem la meva sogra.
Poca broma, que porta un control.
Això està molt bé.
A les sogres se les ha de cuidar.
Sí, sí, no.
La veritat és que aquest tipus de teatre
agrada molt a la gent gran.
I hem vist que no estava
que no estava ple, no?
El teatre aquí ja està bé, també.
Que facin teatre per a aquesta gent.
I a més a més,
a mi m'encanten les actrius grans
com la Montserrat Salvador
i d'Aquita Estirpe, no?
Que ho fan tan bé, no?
I tenen aquella traça.
Ai, però està estupenda.
I aquella posada en escena està estupenda, sí.
La veritat és que sí,
vull que les miniatures aquestes molt farcesques,
al final del Cresquendo final, no?
Vull que teatre alitzat a tope i molt per a riure.
I després allò, que sempre dona gust sentir...
Parla en català també, no?
La monomia que deia la Iolanda.
Sí, allò que diu,
ni un taco tan bonic, tan harmoniós, tan colorit, no?
I que surts d'allà, no?
Deies, Teresa, de la gent gran.
Jo la veritat és que conec molta gent no tan gran
que de vegades se troba a faltar al teatre clàssic,
en el bon sentit de la paraula, als escenaris,
un vers ben dit, una paraula ben pronunciada.
És a dir, de vegades no es programen prou obres d'aquestes.
Si més no, jo és el que sento a molta gent
que li agrada molt el teatre de tota la vida,
que els encanta el teatre que es pugui fer ara més contemporàneament,
però que de tant en tant,
doncs també els ve de gust sentir un text clàssic
d'aquests d'abans, no?
Com es diu normalment.
A mi m'agrada el teatre clàssic,
el que passa és que també em pot arribar a saturar, no?
També m'agraden les coses més contemporàne
perquè no es veuen, no?
Però la veritat és que tant en tant,
allò que no, potser no la triaria, no?
Si n'hi hagués en un món, però ja que ve, doncs m'encanta.
Molt bé, Teresa, i què vols fer aquesta setmana?
Sentia la Sílvia abans parlar i potser triaria, sí.
No ho sé, me'l pots tornar a repetir així, breument?
Roger Mas, aquest dijous.
Sí, no.
I si no, el casament de conveniència del Teatre Tanya,
que serà el diumenge 23 o el dia 30, l'altre diumenge.
No aquest diumenge, crec que estem amb les votacions que diuen.
Mal hora per tu, Teresa.
En quina hora és, el diumenge o l'altra?
Sí, és a les 18.30, tot això malament, malament.
Però també tenim el camí del Riarol, va, jo ja m'avanço amb el temps.
Sí, sí, però fem via, fem via.
Sí, fem via.
Però el camí del Riarol t'agradarà, va, que és el dia 28 a les 10.
Vinga, dues entradetes i ens ho explicaràs.
D'acord.
Amb el Josep Maria Fort, de Ràmina i l'Ostres.
Molt bé, m'encanta.
És una estrena mundial.
Mundial, mundial.
El Schubert ja ho va fer, però ara al Metropol.
Molt, molt agraïda.
Teresa, gràcies a tu per trucar-nos.
De res.
Fins la propera.
Adéu-siau, adéu.
Encara podem donar més entradas, Sílvia?
Sí.
Oh, doncs truquin, truquin 977-24-47-67.
Senyor Marcelí, subratllem això de senyor Sagarrianes, què tal?
Què tal?
Bé, una obra de les típiques molt...
Molt de teatre clàssic català, no?
Molt clàssic, molt clàssic.
Per la gent que li agrada aquest tipus de teatre.
Sí, si no li agrada aquest tipus de teatre, és molt avorrit.
Però dintre del que cap va ser una obra bastant espectacular,
per dintre del sistema que ofereix aquest tipus.
I després un recital de les poesies de la Montserrat
amb molta il·lusió i molta força.
I justament entre vestidors, perdó, quin ambientillo hi havia?
Jo el que vull dir és que a mi em fa gràcia, és com la...
Com sé, diu l'altra, la que surt al cor de la ciutat.
Ara tinc un lapso.
Ai, no ho sé, aquí.
Sí, la gran.
Sí, ja sé qui dius, l'àvia, aquesta també, però ara no em surt, no?
Que també és molt famosa.
Que normalment les veus a la televisió i les fan vestir de grans,
però després les veus pel carrer i encara que siguin grans, són modernes.
I fan gots.
I la vaig veure pel carrer Sant Agustí, tot aixerida amb uns pantalons,
i se la veia molt satisfeta, aquesta Tarragona.
Molt a casa seva, no?
Molt suelta.
Clar, molt suelta.
Molt contenta estava de ser a casa seva
i un dels detalls curiosos del que tu expliques,
ningú diria, ella no s'amaga a l'edat,
ho diu amb tota il·lusió, tinc 76 anys.
Té 76 anys?
Déu-n'hi-do, eh?
El qual li vaig contestar molt ben portats.
I tal, ella, sí, sí.
El que et deia, és un cavaller, és un senyor.
No, però és una de les típiques actrius, ja diem-hi, populars,
que ha passat per aquí,
que no és molt accessible per poder parlar amb ella
i a la vegada amb una amabilitat no massa corrent dintre d'aquest personal.
I una xafarderia més.
Li van regalar flors i bombons o no?
Ah, sí, sí, sí.
Té admiradors, té admiradors o no?
Una mica de regalets o què?
No, aquesta vegada, que és el que parlàvem a la Montserrat,
no, un tallat, però l'hi vaig regalar jo.
Ah, va demanar un talladet i ja està, cosa així senzilla.
Sí, perquè li feia fal i allò.
Llavors, no, dintre hi ha, ara què dius, lo de les flors?
Llevat el que li va regalar el teatre,
el que va fer l'obsequi a les sis senyores, senyoretes que anaven,
no va haver cap ram de flors, ni tan siquera una flor.
I bon ambient entre els actors i actrius de la companyia?
Bon ambient entre ells?
Sí, l'ambient estava bastant bé, un ambient molt distès
i com és una companyia, més aviat no són de famosos,
sinó formen una família, o sigui, el tracte era molt bo i molt ben relaxat.
I mai millor dit, perquè el director era l'Esteve Polls,
que si Montserrat Salvador té aquest talany, aquest tracte afable,
el seu marit que va passar pel matí de Tarragona a ràdio,
doncs exactament igual, una persona propera, molt agradable.
És que creu de Sant Jordi has de ser així, eh?
Clar, i tots dos són creu de Sant Jordi, eh?
Ens comentava l'Esteve Polls que és l'únic matrimoni català
que tots dos tenen la creu de Sant Jordi.
Dic, home, dic, això ja és una cosa...
Però ara, Jolanda, tranquil·la, que pots arribar al bon dia.
Mateja, et dic, Sílvia, gràcies.
Marceli, que encara podem ser candidats a la creu de Sant Jordi,
que tenim una edat que encara podem aspirar.
Però el Metropol, aquí li va ser tranquil, no?
Allò, mitja entrada que es diu en llenguatge teoric, no?
Però el dia de l'homenatge al Salvador fa, tinc entès,
escolta, Marceli, que estava al teatre,
que si hagués estat de goma,
això haguéssim pogut entrar més persones.
Si jo puc celebrar 50 anys, no?, de coreògraf.
A més, és el meu veí, estic molt contenta.
És el veí teu, el senyor Fa.
Sí, té tota la vida, tota la vida.
Doncs, dintre del personal que passa pel teatre,
és poder un dels més típics i característics,
ja més apreciat per mi i pel personal que treballa amb el teatre,
perquè és un senyor...
El Salvador Fa.
El Salvador és una persona, un senyor, per dir-ho,
i acabem més aviat.
I treballar amb ell és una plena satisfacció per tots.
Va venir aquí amb el president de l'entitat, el Carles Cepero,
per parlar una miqueta de l'homenatge.
Vam estar repassant briument la seva trajectòria dels 50 anys.
I li va dir, aviam, ara aquí no farem el numeret,
però emoció n'hi haurà.
I va haver-hi molta emoció, no?
Perquè ell ja preveia que hi hauria moments emotius,
perquè sabia que l'havien preparat sorpreses
de retrobar-se amb ells companys i aquestes coses,
vulguis que no, però et fan treure la llàgrima a tothom,
és inevitable.
Devia haver-hi molta emoció per allà al teatre.
A més a més de l'emoció ja personal entre excompanys,
hi havia molts de ballets de fora,
o sigui, moltes companyies i personal
que venia des de fora de Tarragona.
I ell no ho sabia, el que li preparava?
Sabien alguns, però no sabíem els altres.
Perquè, per exemple, em va semblar molt emotiu
que no sé si eren 12 o 14 persones de la seva família
que li facin un ball.
Això està molt bé.
Hi ha antics balladors de la seva generació
que també li van oferir un ball.
Quina producció, eh?, de trobar tota aquesta gent.
Molt bé, per què ho va fer?
Trobar el personal i tots els ballets que hi havia,
tots els balls que hi havia,
estaven fets per poblacions diferents.
Hi havia 4 o 5 poblacions que actuaven directament.
I quina gentada entre vestidors.
És això que ja t'anava a dir,
perquè, clar, una cosa és el Roger Mas,
una obra de teatre, un monòleg que dius
escolta, mira, aquí ens podem moure amb la cadira i ja està.
però això, què, ja us aclaríeu per salir per allà darrere?
Dintre el que cap és intentar portar-ho en plan marcial,
que dic jo, és a dir, plan militar,
perquè si no, no podríem.
Perquè suposo...
Saps quan estan contents?
Quan ve un balet, saps quan...
ara d'aquí, el mes que ve vindrà,
el balet d'Odessa...
Sí, que es ballarina.
Aquests dies, tu passes pel teatre
i els veus a tots a prop,
per allà entre vestidors.
A veure, no és que no hi treballin,
són les professionals i millors persones.
Però aquests dies, no sé per què,
però els veus moure més.
Doncs és el que no portem revistes i vedets
i coses d'aquestes.
Oh, una vegada, fa molts anys,
Marcelino Nguera,
hi havia la Belle Epoch
i es canviaven entre vestidors.
Bueno, es canviaven.
Es canviaven el tatuatge,
perquè una altra cosa...
Mare de Déu, si hi havia gent treballant aquell dia...
Quin ambient, eh?
Quins ambients, eh?
El que passa que això de la cosa dels esbars
és molt més recatat, eh?
Sí, home, i no es canvia d'allà.
Això és el que vostres es creieu.
Marcelino, i veure què sortirà, què?
Podeu, penseu que els de l'esbar
tenen tant de temps com vosaltres per canviar-los.
Entre ball i ball, aproximadament...
A banda, que no tenen tanta tonteria com nosaltres,
que van per feina i són professionals.
És així, no?
Ja, però amb tanta gent...
Però amb tant és com aquella fotografia
que van fer a Barcelona.
Tanta gent despullada, no té gràcia.
No.
No, perquè són molts, clar.
És que els de les bars tenen unes avantatges
que no es despullen mai.
Sempre porten roba a sota.
Llàstima.
Som com seives, escolta, fundes, fundes, fundes.
Però aquelles xiques així russes,
Déu-n'hi-do.
I anirem tu i jo a veure-ho entre vestidors.
Aquest tema, aquest tema del que passa,
de les interioritats i del canvi del vestuari,
jo no l'aparcaria del tot.
El reservaria per propers capítols
perquè trobo que és un filó
que pot donar molt de sí
a propers programes.
Ai, el Marcel li dirà,
mira, quan no tornis a comptar amb mi a la ràdio,
aquest pas.
Havíem preparat unes músiques així molt estupendes
d'artistes que també venen aquesta setmana
i no ens ho acabem.
Ens posem aquí a xerrar.
Sílvia, aquest mes tenen.
Tenim el Joan Isaac.
Tenim el Miquel Pujador.
Tenim el Miquel Pujador
i Conrad Setó al magatzem,
que aquesta m'agradaria destacar-la molt
perquè són gent d'aquí.
Molt bé.
I a més, la programació del magatzem
de la cooperativa ha començat de nou ara
i val molt la pena.
Hi ha moltes coses i estan molt bé.
I després tenim grups,
IN, no sé si diu IN,
perquè jo ja estic una mica pona.
Això IN és una mica anys 70,
so l'explosione.
Però el Sidoni també...
És que és una mica Tony Manero.
Sí, sí, jo et veig una mica Tony Manero.
Jo soc de l'època Tony Manero.
Francament.
Sidoni o Sidonai, què dius tu?
Sí, però també ve el Txep Balowski.
Txep Balowski, d'aquests que...
Posem el Txep Balowski,
és això de saltar molt, no?
I Joan Isaac gratuït
al magatzem amb el circuit acústic.
Però això és més tranquil.
Bé, bé, bé, bé.
En una línia absolutament diferent
a les anteriors actuacions que hem comentat,
el Txep Balowski que actuarà a la Sala Golfos
el divendres, no?
I alguna...
Bé, hi ha moltes més coses,
però tenim alguna coseta més així a destacar?
Què et sembla?
Home, també tenim una...
Ara està molt de mal dels monòlegs,
el grup el dijous a les 9 de la nit
Vida de Gordo del Martín Pinyol,
que a més també és gratuït.
Ah, també és gratuït.
És que Tarragona tenim de tot i tenim fins i tot això.
I tot de gratis.
I tu ens recomanaries alguna cosa, Marcelí?
Algú que et cridi l'atenció?
No, no, et posen un compromís
i no ens vols recomanar res,
no ens recomanis res.
Però de dir,
escolta, doncs que vagin a veure això.
No.
Tu el Txep Balowski.
Sí.
Jo també...
Dos coses,
que no parla res de cinema
i també amb el cinema.
Home, a l'antiga audiència.
I dues pel·lícules al mateix dia.
Doncs vinga, ràpidament...
El cinema Ciudad Abierta del Rossellini
a les 10 de la nit.
Que bonica aquesta pel·lícula.
Que bonica.
El carnet major,
els serveis territorials de cultura
i Marlène Dietrich,
su pròpia cancion
a l'antiga audiència.
Cosa així molt clàssica.
La Marlène Dietrich.
Cosa molt clàssica.
Sóc del bon dia.
Doncs mira,
no tenim la Marlène Dietrich per aquí,
em penso que sí,
que tenim una versió
de la Lili Marlène de la Marlène Dietrich.
Si no la posem avui,
la posarem un altre dia.
Ara en Lluís el fa prou,
com que té...
Si no, no, però tenim...
El Lluís és com el Quintanilla
de la Colón.
Quintanilla.
Més guapo, eh?
On va parar.
El Lluís és més guapo.
Perquè no el veuen els oients.
Vinga, va,
que és una bona manera
d'acabar el programa dilluns
així amb una mica de riure,
d'alegria,
que ens convé.
Per cert, Marcelí,
què se'n veu en polítics
al teatre aquests dies de campanya?
O per què no es deixen veure?
És que hi van tot l'any
i només aquests quins...
No diguis qui.
No diguis qui.
Només diguis si hi ha polítics o no.
Pocs.
Pocs, però n'hi ha.
No, molts són abonats.
Exacte.
Perquè tots paguen, eh?
També t'ho dic.
Els que hi van
és perquè volen anar,
no en representació.
I amb el Deixa del Salvador
fa molts del mateix partit.
Sense nominar quin partit era.
Fins aquí pot llegir.
Marcelí, senyor Marcelí,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
T'esperem la...
Ja es va deixant anar, ja...
Sí, sí, sí.
Gràcies per venir.
Fins la propera setmana.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Sílvia Ferreras, gràcies.
Gràcies.
Ens retrobem el proper dilluns
i aquí tenim la gran Marlène Dietrich,
Lili Marlène.
I d'aquesta manera
posem el punt i final
al matí de Tarragona Ràdio.
Tornem demà al punt de la set.
Ara els deixem en companyia
de l'informatiu Tarragona Actualitat.