Tres minuts, un quart de dues, una bona manera de tancar aquest primer programa de la setmana.
El dilluns ho fem cada matí de Tarragona Ràdio, que és el programa demà que obrim amb Sílvia Ferreràs.
Molt bon dia, Sílvia.
Bon dia, Iolanda.
Immediatament comentarem l'activitat que tenim aquesta setmana a la ciutat de Tarragona.
Esperem que en bona part sigui sota cobert perquè les previsions meteorològiques no són gaire bones,
i més no pel que és la primera meitat de la setmana.
Però què diu la cultura popular? Pel maig cada dia un raig, ja està bé.
Però em penso que serà més d'un dia un raig.
Sí, millor.
Jo mentre no sigui el cap de setmana, però el cap de setmana ja saps que sap com és greu que plogui i tot, no?
Perquè els dies de cada dia, si has d'anar treballant, mira, és igual portar per aigua que no.
Sí, home, i tu aquí no tens boteres?
No, aquí no, no.
De moment, de moment no.
A d'on està tot molt nou i molt arreglant.
Sí, sí, sí, i tant.
A l'altre lloc...
Tu si tens boteres a la feina?
No, ara tampoc.
No, no, no.
En fi, no parlem d'arquitectura, sinó més aviat de l'oferta que tenim aquesta setmana.
I ja ens agrada, com sempre, que no només parli la Sílvia, sinó que parli amb vostès també.
Sí, perquè ells ho expliquen millor que nosaltres, que moltes vegades...
Que no podem arribar a tot arreu, que no podem anar a tot arreu.
No, i a més, és que els usuaris són els que realment t'expliquen bé i poden comentar les demandes, les carences, el que es fa bé, el que es fa malament.
Jo ho puc explicar, pot ser que m'escoltin, pot ser que no, però almenys que la gent tingui el plaer de queixar-se.
Per tant, aquest 977244767, un dia més en el programa demà, esdevé.
I què regalem?
Què regalem, això?
Regalem alguna cosa, no?
Sí, però jo no tinc res per regalar, ets tu qui regala.
Què et sembla si regalem entrades de Xerima, que és aquest cap de setmana?
A més, hi ha doblete, hi ha dissabte i diumenge.
I a més, ho fan gent d'aquí, molt joveneta, d'uns 20 anys, que hi posen molta il·lusió, que són els mateixos...
En dia 10 teatres, ara es diran Xerima, però són la mateixa gent, que és un nucli de teatre que ha sortit de Serat Cor i que té de moltes ganes de fer-ho semiprofessionalment i val la pena impulsar-los.
I és un teatre musical per a Canalla.
Teatre musical per a gent jove.
Regalem entrades, va, a les primeres persones que ens truquin, regalarem localitats, o bé per dissabte o bé per diumenge, és indiferent.
Però quan vulguin, sí.
El que passa és que això, ens han de trucar a explicar-nos com han passat el cap de setmana de tota l'activitat que es feia a la ciutat de Tarragona, que era molta.
Molta.
Però molta.
Exageradament.
Perquè, a maneres...
Aviam si ens posem d'acord.
Sí, això ho tenim, perquè és que va època, és que encara plou poc, per això hi ha tantes activitats, després hi ha una època més tranquil·la.
Les Caramelles, les Sardanes, les Habaneres...
Les Bart.
Les Bart.
El Chartres.
El Chartres, la fèria d'abril.
Hombre, el teatre metropol que hi havia, el teatre jove.
Home, a algun lloc d'aquests hauran anat vostès, no?
Doncs ens truquen ara al 977 24 47 i 67 i ens ho expliquen.
Per parlar bé, per parlar regular, per parlar malament, el que vulguin, eh?
O ja que no de Montblanc, que aquest cap de setmana acabava.
També, també acabaven els actes de Montblanc.
Em diuen que potser tenim algun petit problema amb la línia telefònica, vostès insisteixin.
977 24 47 67 és el telèfon de Tarragona Ràdio i a través del qual, abans de comentar-nos aquestes activitats,
poden guanyar entrades per aquest espectacle que es pot veure al Teatre Metropol el proper dissabte i diumenge.
Dit això, mentre arriben les primeres trucades, que esperem que arribin, i no s'esperin última hora,
que després ens truquen ja gairebé quan el programa ha acabat i més d'un dia hem de dir
no, no, ara ja no, ara ja no, que hem acabat i estan els serveis informatius.
Clar, que ens piquen així a la porta.
Val la pena que truquinari.
Doncs anem repassant el que hi ha?
Doncs vinga, repassem, aviam què és el que tenim així com a coses més destacades.
Avui el Metropol, que també és com el maig cada dia un ratx,
doncs el Metropol el maig cada dia hi ha alguna cosa.
Avui tenim allò que organitza la primavera de teatre, que fa a la Universitat.
Sí, de la Universitat Rovira i Virgili.
Doncs avui hi ha una obra de l'Estefan Sueix, Els ulls de la terça germà,
que és organitzada per la Universitat Rovira i Virgili.
Les invitacions van a càrrec de la Universitat.
Si algú no les té o no l'han convidat,
poden posar-se en contacte amb la Universitat, amb el rectorat i els hi proporcionaran.
I en principi és, aviam, és entrada gratuïta, però amb invitació.
Això és una de les coses més destacades d'avui.
Jo vaig triant.
Hi ha més activitats que el públic s'ho recullen,
però jo us destaco les que jo crec que poden interessar més a tot el públic.
El dimarts, també com cada dimarts,
tenim al Tret a Metropol els dimarts musicals,
organitzes per joventuts musicals.
En aquest cas, l'orquestra de cambra de Parvidutze.
El dimecres et seguim amb la mostra de Tret a Jove,
un grup d'aquí, el grup de teatre i estudi de Lluís Vives,
que hi ha gent d'aquí que el coneix força bé.
Sí, és el que està ubicat a l'antiga Universitat Laboral.
A l'antiga Laboral, que ara es diu un nom d'aquells tan llargs que no cal recordar.
Complex...
Sí, no sé què, no sé quantos, però bé, és la Laboral a Tarragona.
La Laboral de tota la vida.
En aquest cas és En un nitxo a Moemblado.
Està bé, cada any col·laboren amb la mostra,
ja no sé quantes edicions porten, però potser 8.
Són dels veterans, eh, aquí a Tarragona.
I aquests són dels veterans, i tant.
Sí, sí, amb el seu director al capdavant,
un home de teatre d'aquí.
Què més tenim?
Per cert, ara que se m'acudeix també una cosa
que no està recollida, o està recollida poc als diaris,
avui a la Cooperativa Obrera, a les 8, si no m'equivoco,
hi ha un acte dels de...
Sí, és avui, no?
A les 8 s'obren les portes, comença a quarts de 9.
Sí, que és un...
La plataforma Art contra la Guerra.
Això mateix.
L'Oriol Grau, la Teresa Valls, van passar per la ràdio.
El divendres en vam parlar,
i és un acte obert, gratuït,
i que és important que hi vagi molta gent.
Primera i fonamental,
perquè es retrobaran amb els textos de Bertolt Breck,
que és una gran cosa,
i també perquè estan participant d'un acte de solidaritat.
I per què?
Perquè donen dinerons, perquè no sé...
No, no, senzillament,
perquè donen l'oportunitat que, malgrat tot,
continuem estant en contra de la guerra.
I tant, i tant.
Encara que ens vulguin presentar al contrari.
Doncs això serà avui a dos quarts de nou,
al magatzem de la cooperativa.
Molt bé, doncs seguim, mentrestant.
El dimecres hi ha una cosa que tampoc se sap gaire,
que és la presentació del llibre dels alcaldes de Tarragona
del segle XIX i XX.
Sempre hi ha algun treball que s'ha de fer a casa,
que els nens ho han de tenir,
doncs ara, Edicions del Mèdol i l'Ajuntament,
edita aquest llibre sobre els alcaldes de Tarragona.
Molt bé.
A les vuit de la tarda del dimecres.
Què més tenim?
Doncs després, el dijous.
Aquí.
Super, Emma Vilarassau.
Aquí, aquí.
La propera guanyadora.
Igual m'equivoco.
A veure si encara es pensaran que això és com el planeta, Sílvia.
No, no, no, no, però és que...
Ho diem pels costums que tenim ja en aquesta ciutat.
Però és que té tan de duenda, la Emma Vilarassau, realment.
És que és maca a la tele, al teatre, al cinema, a tot arreu.
I personalment.
I personalment, jo les vegades que he vingut a recollir algun...
Home, si ve a recollir un premi,
no et tractarà malament, tampoc.
Pues hi ha gent que sí, eh?
Què dius ara?
Són que et donen un premi.
La gent que es borda, es borda sempre.
Una cosa tal de l'escenari, però l'altra és entre vestidors.
I no, és que aquell somriure angelical el té, eh?
És de veritat.
I el té paciència, perquè clar, vaja,
jo me'n recordo, un any vaig recollir un premi
i l'endemà que es va acabar d'Issaga de Poder.
I tots allí, ai, allò del barco que es va cremar...
Clar, això és que seguim els col·labrons.
Sí, sí, sí.
I aquest no...
No, no, i hi ha col·labrots que sí.
I aquest no, no el vaig poder seguir...
Doncs és molt maca.
I el Pere Arquilloé és un tros de l'home, també.
Home, home.
Doncs tots dos s'enfronten a l'habitació del nen.
Una gran obra, el dijous.
Una gran obra, una trama,
cadascú ho veu d'una manera diferent,
angoixant, què passarà al final?
Els que vagin el dijous al metropol
a dos quarts de deu de la nit ho sabran.
Alguns dels que aniran van ser els que van participar
la setmana passada al programa de mà
que els hi vam regalar entrades.
Sí, sí, sí.
Encara ens poden trucar i els regalarem entrades
per anar a veure la companyia Xerima.
Si tenen canalla a casa,
és una comèdia musical infantil,
que es diu aviat, eh?
I poden triar el dissabte o el diumenge.
Què més tenim, Sílvia?
Què més tenim?
Doncs el dijous, quan surtin del teatre,
per exemple, se'n poden anar al cau,
que queda propet,
i poden anar a veure actuacions del D.O. Tarragona.
Molt bé.
En aquest cas, els Erclis i Mantra.
Imagina't si tenim coses.
Tenim una trucada, eh?
Ben, anem a donar pas.
La Sílvia es col·loca als auriculars.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Anna Maria Cloa.
Què tal, Anna Maria?
Doncs mira, passam un ratet aquí a la feina.
A veure si ho acabo de passar.
Sí, filla, aviam si passa ràpid, eh?
De vegades, això.
I això que és dilluns.
No et queda res, encara.
Hasta las 8 de la tarde.
Uh, però és que fas un horari molt llarg, no?
A quina hora comences?
Un horari prica.
Ai, Déu meu, sí, filla, sí.
Escolta, Anna Maria, vas tenir ocasió aquest cap de setmana
de fer alguna coseta interessant?
Mira, jo vaig portar els crios a la sessió de marionetes
que van fer a la Saludàcter de la Càrcita de Tarragona.
Això, a Pere i el Llop.
I què tal?
Bé, el que passa és que es va notar molt l'absència de públic.
Com l'absència de públic?
Hi havia poca gent?
Jo vaig trobar que hi havia poca gent.
Potser era del cap de setmana del pont...
I perquè hi havia molta activitat aquesta setmana.
I quina sessió vas anar? La primera o la segona?
Vaig anar a la segona.
Ah, potser perquè ja els nens van més a la primera.
Ah.
És que clar, a dos quarts de dotze hi ha la ulla.
L'horari escolar és més de dos quarts de dotze.
Sí, sí, sí.
Doncs potser era això.
Jo vaig pensar, potser és del cap de setmana del pont...
També.
També, i el que dèiem, que hi havia molta cosa a Tarragona
aquest cap de setmana.
Hi havia convocatòries així amb molt de pes.
I mira, ara que Reba Galà vau entrar després
un espectacle infantil,
i mire, aprofitaré també els domenys.
I quan voldràs anar? El diumenge?
Doncs el diumenge, si pot ser.
A les dotze del migdia?
Doncs la Sílvia pren nota.
Pot ser diumenge, Sílvia?
Sí, sí, sí.
Doncs ja estàs, escolta, Ana Maria,
que tens les entrades que les pots passar a recollir
pel Teatre Metropol mateix.
Molt bé.
Estarà en el teu nom.
Que et sigui lleu, eh, la resta de jornada laboral.
Ja una vegada comences ja està tot encarreglat.
Un cop superat el trauma inicial d'arribar-hi, no?
Sí, això.
I ja ens explicaràs aviam què t'ha semblat aquesta xerima.
Gràcies.
Gràcies a tu, bon dia.
Adéu-siau, adéu.
És que això de treballar es dur, eh, de vegades.
Si no treballes en el món de l'espectacle, com ara nosaltres.
Saps què passa?
Sí, perquè portava moltes setmanes ara,
que quan no era Setmana Santa era el pont de...
o demà, o alguna festeta.
I ara ens ha costat molt, perquè ara...
Són setmanes senceres.
Home, doncs ja fins a Sant Joan.
Fins a Sant Joan.
I després ja les vacances d'estiu.
Sí, això ja està passat, dona.
Sí, jo m'ho veig diferent, eh.
Quins ànims que ens dona la Silvia així per començar la setmana.
És que ara el maig i juny és una mica costós, allò de treballar jo.
Vinga, què més tenim?
Seguim, vinga.
Ens plantem a divendres,
que tenim a la Sala Trono, tenim actuació.
En aquest cas, les últimes de Filipines,
de la companyia que es diu Igual.
I recordem que la Sala Trono va començar ara el mes de gener,
a programar habitualment un parell de cops al mes.
I aquest mes tenim el divendres a les quarts de deu.
I el diumenge repeteixen l'ús dels paraigües de...
Espera't, que t'ho diré exacte.
M'he lliat, ara.
Ah, no, sí, el diumenge.
A les set de la tarda, les paraigües elèctrics de la companyia Menudo.
Ah, sí? Que ja la van fer, aquesta, no?
Sí, sí, sí, però com que...
Va tenir molt d'exit.
La sala és petita.
La sala és petita, perquè acaben 50 persones.
Però aquí està la Gràcia, eh?
Sí, perquè, home, i a més perquè estàs molt proper a l'actor,
i això els agrada molt.
Després seguim a la mostra Tadre Jove, el divendres...
És que cal tenir molts grups a Tarragona.
En aquest cas, el bis de Benadi, el mític grup que va començar el Martí Franqués,
i que segueix, en aquest cas, amb les cunyades.
I, si vols, ja ens plantem el dissabte, amb el xerima que comentàvem,
i a la vaqueria, i a la presentació del disc del D.O. Tarragona 2002,
amb els grups d'aquí.
És que, clar, els grups de teatre, a la mostra Tadre Jove.
Els grups de música tenim al D.O.
que l'any passat ja el vam gravar,
i que té molta qualitat, per ser grups que comencen ara.
La crítica ha destacat que n'ha estat molt bé.
I llavors, ja que ens plantem el diumenge,
en podem destacar el grup de teatre Absents,
que és un grup de teatre amateur que també hi ha a Tarragona,
amb el text de Paco Mir, no és tan fàcil.
A dos quarts de vuit del vespre, al Teatre Metropol.
Igual com aquesta setmana vam fer a Veneres...
I a veure, vaja, que serà com una mena de cursa de relleus,
els seients del Teatre Metropol.
S'aixecaran de la xarima, després seuran els d'absents.
És allò de seure gent a la falda.
Pobres tècnics, jo trenco una llança, es diu-no així.
Sí, sí, trenca, trenca, perquè realment...
Perquè els pobres no saben si ara fan una cosa o l'altra.
Però sí, sí, una primavera enriquida de cultura.
Molt bé, doncs, en tot cas,
ja que hem regalat entrades per la xarima,
aquells que no han volgut trucar,
s'ho perdran sobretot els més jovenets.
No ens ho podran explicar.
Perquè és una comèdia musical infantil,
i no s'ho vintegen els escenaris.
Per tant, és una obra que està molt bé,
que es podrà veure el dissabte i també el diumenge.
Ho deixem aquí, Sílvia.
Deixem-ho aquí.
I la propera setmana continuarem amb més ofertes aquí a la ciutat de Tàrima.
Això mateix.
Gràcies, bon dia.
Adeu, bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.