.
Matí de dilluns, passa un minut d'un quart d'onze.
Aquí estem en aquesta sintonia, obrim l'espai setmanal
que dediquem al món de l'empresa i de l'economia
i que realitzem en col·laboració amb la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarraona.
Avui, damunt de la taula, diverses qüestions d'interès i d'actualitat.
Avui parlarem dels últims passos que s'han fet
amb la candidatura de Tarragona a acollir l'exposició universal
de l'any 2015.
Avui parlarem també del present i del futur de l'aeroport de Reus
a partir d'una entrevista que fa pocs dies
representants de la Confederació Empresarial i de la Cambra de Comerç
van tenir amb els màxims responsables d'AENA,
recordem, la societat que gestiona els aeroports espanyols.
Parlem d'aquestes qüestions, però també parlem de temes relacionats
amb el comerç, perquè justament des de la setmana passada
un tarragoní ocupa per primera vegada la presidència
de la Confederació d'Empresaris de Comerç i Serveis
de les Comarques Tarragonines, la FECO7.
De tot això, doncs, parlarem durant els propers minuts
amb dos convidats, el president de la CEPTA,
de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona,
el senyor Sebastià Cabré.
Senyor Cabré, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també parlem amb el senyor Rafael Tatay, membre de l'executiva
de la FEPTA i, com dèiem, el Terraní, que des de la setmana passada
ocupa la presidència de la FECO7.
Senyor Tatay, també, bon dia.
Bon dia.
Comencem amb vostè, senyor Tatay, justament la setmana passada
que parlàvem de temes relacionats amb el món del comerç,
ara que arriba el mes de desembre i que arriba la temporada forta
per aquest sector comercial.
I avui el tornem a tenir en aquest espai perquè ocupa la presidència
d'aquest organisme, d'aquesta confederació que plega
a les unions de botiguers de tota la província de Tarragona.
Quina és la seva voluntat, doncs, a partir dels seus objectius,
a partir d'assumir la presidència en aquest organisme?
Mireu, l'objectiu principal que crec jo que s'ha d'aprendre
des de la FECO7 o des de la Confederació Empresarial
de Comerç i Serveis de les Comarques Tarragonines
i primordialment és la unitat del comerç.
Això, com a pas primer, actualment podem dir que tenim certa unitat
però que encara falta, diguéssim, reforçar-la
i tirar endavant una sèrie de temes que tenim pendents
i que fa que s'hi hagin de dedicar a un esforç extraordinari.
El comerç ja fa anys que estem fent esforços extraordinaris
però aquesta vegada crec que és la vegada més important
ja que tenim pel davant un panorama bastant difícil.
La Confederació fa uns vuit anys que funciona.
Aquesta és la primera vegada que, com dèiem, un ciutadà de Tarragona,
un tarragoní com vostè, assumeix la presidència.
Per què va presentar la seva candidatura?
Per què ha volgut assumir aquest càrrec?
Bueno, en primer lloc, tinc que dir que hi va haver una sèrie de companys
de sector, per dir-ho d'alguna forma,
que em van espitjar perquè agafés la presidència.
Jo era una mica reací perquè, clar, jo ja he sigut president
de la Federació de Unions de Util·les de Tarragona
i ja he estat molt vinculat amb el comerç
i ja m'era una mica muntanya amb un o una mica difícil
poder admetre que podia estar al front del comerç provincial.
Però, no obstant això, vaig prendre la decisió
de presentar-m'hi i tirar endavant el que faci falta tirar.
A priori, vist des de fora,
unir el comerç sembla complicat
quan la realitat comercial potser de poblacions
i de ciutats tan diverses com tenim a la província de Tarragona
doncs és ben evident.
Imagino que, per exemple, comparar la situació de Tarragona
amb la de Reus, amb la de Valls, amb la de Falcet,
per exemple, o pobles més petits,
doncs a priori sembla que hi ha una tasca complicada, no?
És una mica complicat, però cal veure que tots patim
el mateix problema. Avui dia tenim el problema
de les grans superfícies, sobretot tenim el problema
de les comissions bancàries i tots aquests problemes
afecten igual a Falcet, Carreus, que a Tarragona.
Cal dir també que Reus ha sigut un dels que més m'espitjat
perquè agafés jo aquest càrrec
i al qual agraeixo aquesta prova de confiança
que hem tingut envers a mi,
sent ciutadà de Tarragona, com has dit abans, no?
Parlava de superfícies comercials,
parlava dels interessos de les targetes bancàries
que s'utilitzen per fer pagaments en el comerç.
Quines són, doncs, les qüestions realment que més preocupen
i què és el que pretenen o volen fer
des d'aquesta confederació?
En primer lloc, el que més ens preocupa
és que ja sabeu que ara hi ha hagut eleccions,
no ho sabem tothom i que no sabem encara avui
quin tipus de govern tindrem
o en quins partits pactaran.
Nosaltres el que sí voldríem és que pacti
qui hagi de pactar,
que per això és un tema dels polítics,
però per altra banda el que sí ens agradaria
és que es mantingués la moratòria
fins almenys al 2010.
Vull dir, ja sabeu que el 2004
s'acaba aquesta moratòria
i llavors això ja ha de ser Ange Castilla, no?
Vull dir que es podran imposar,
es podran establir tantes grans superfícies com es vulgui
i això és el que nosaltres voldríem
en definitiva parar.
Aquest seria el primer tema, doncs?
El primer... l'objectiu prioritari?
Jo crec que aquest és el primer que tenim
perquè depèn d'això la nostra supervivència.
I què més? Quins altres temes?
Home, també com a tema també prioritari
podem dir allò de l'obertura amb diumenges,
que això ja ho vam discutir precisament la setmana passada
i que cal dir que també s'hi posarem
bastant durs amb aquest tema
i que el govern que hem tingut fins ara
de la Generalitat doncs ens estava apoyant
molt amb aquest tema i suposo que el proper govern
també ens apoyarà.
Més coses? Hi haurà altres temes
que voldran abordar, perquè recordem que aquest és un mandat
de quatre anys que vostè inicia ara mateix,
vull dir que hi haurà temps, suposo,
per abordar i per tractar moltes qüestions.
Home, hi ha molts temes sobre la taula
i que jo crec que s'hauran d'anar posant un per un, no?
I jo no dubto que la voluntat de la Junta que ja s'ha creat
és la voluntat que tenim tots
per tirar endavant tots els temes
que ja dic que són molt importants en aquests moments
precisament pel sector comercial.
En aquesta Junta que vostè presideix
hi ha membres, imagino, d'altres poblacions.
Exactament.
O sigui, de Tarragona concretament som dos
i el rest ja són de fora de Tarragona, no?
Cal dir que hi ha una vicepresidència a Reus,
una vicepresidència a Valls
i una altra vicepresidència a Vendrell.
Pel que fa a la unitat del comerç que vostè comentava,
com a fet prioritari també,
previ fins i tot a les gestions que pugui fer
un organisme com la Confederació,
com la veu?
Vostè que té tanta experiència
en la gestió de grups,
d'entitats que han fomentat el petit comerç,
com veu aquesta unitat?
La veu factible, realment, a nivell de tota la província?
Home, jo crec que sí,
perquè en aquests moments, ja dic,
hi ha bastants problemes sobre la taula
i la gent precisament s'uneix quan hi ha problemes.
O sigui, quan les coses van bé
és molt difícil fer associació, diguéssim,
però en quan les coses no van bé,
ràpidament la gent s'ajunta
i procura que entre tots pogués solventar les paperetes, no?
Doncs aquesta és la primera qüestió
que avui volíem tractar amb Rafael Tataill,
com dèiem, que és des de la setmana passada
el president de la Confederació Empresarial
d'Empresaris de Comerç i Serveis
de les Comarques Terranines,
la FECO7, un mandat que obre ara
i que el mantindrà en el càrrec
durant quatre anys.
Però, com dèiem, també en la presentació de l'espai,
avui volem tractar altres qüestions,
en aquest cas amb el president de la CEPTA.
Un primer tema important
és el de les infraestructures.
Avui volem parlar de l'aeroport de Reus,
del present i, sobretot, del futur
de l'aeroport de Reus,
que aquest any 2003 ha presentat
algunes novetats interessants,
com és l'inici
d'algunes línies de baix cost
de companyies, d'una companyia alemanya
i d'una companyia anglesa,
d'una companyia irlandesa, perdó,
que operen amb la resta d'Europa
amb vols de baix cost,
però que té per davant un futur
realment interessant,
si és que totes les institucions
i la pròpia AENA,
que és la societat que gestiona
els aeroports espanyols,
doncs posen el que s'ha de posar
de la seva part.
Justament,
els responsables d'AENA,
fa pocs dies,
va parlar al president
de la Confederació Empresarial
de la província de Tarragona
i representants de la Comissió d'Infraestructures
de la Cambra de Comerç de Tarragona.
Senyor Cabré,
per qui van anar a Madrid
a parlar amb el president d'AENA?
Sí,
bon dia una altra vegada.
Nosaltres vam anar a Madrid
perquè ens preocupava una qüestió,
ens preocupava que la unitat de criteri
que pensem que té d'haver
sobre l'aeroport de Tarragona
té de ser unitat de criteri,
té de ser consens,
i sobretot abans de la promoció
d'una infraestructura que és cap d'alt,
per les nostres comarques,
tenim que pensar
què pensa el propietari
d'aquesta infraestructura.
vol dir que vostè pot pensar
que en un lloc es necessita
que hi hagi un supermercat
i aquest supermercat que vengui,
el que sigui,
però si vostè no compta abans
amb la propietat del supermercat,
aquest supermercat no acabarà venent
el que vostè desitja
que es vengui en aquest lloc.
En aquest cas,
nosaltres vam anar a Madrid
a conèixer quina era la impressió,
quines eren les idees
que tenia AENA
sobre l'aeroport de Reus.
I allí el que ens vam endur
va ser en principi sorpresa,
sorpresa perquè no eren coincidents
amb les evolucions
que s'havien fet
sobre l'aeroport de Reus.
Tenien una crítica
que ells s'havien reservat
perquè deien que era políticament
incorrecte intervindre
sobre situacions
que s'estaven generant
des del territori
i que nosaltres pensàvem
que abans inclús
d'haver-les pogut exercir
haguéssim tingut que conèixer
aquesta informació.
De totes formes,
vam tindre la reunió
i els dos punts capdals
sobre els que vam tractar.
Nosaltres anàvem a tractar
sobre l'estat de la infraestructura
i a més anàvem
amb una consideració prèvia
molt important per nosaltres.
Havíem posat en marxa
des de fer aproximadament
tres setmanes
els vols de baix cost
amb Ryanair
que se'n recordarà
que vam subscriure
el compromís
amb el pacte de la Boella
de fer-ho així.
Ryanair va començar
a executar aquests vols
i el primer dels problemes
que vam tindre
va ser la de
que el diumenge per la tarda
a l'aeroport de Reus
estigués tancat.
Clar,
si nosaltres el compromís
és que hi pugui haver gent
que vingui aquí
a visitar-nos el cap de setmana,
evidentment,
el diumenge per la tarda
és el dia que tenen
que tindre de retorn.
Aquest era,
segurament,
el motiu
que ens obligava
a la reunió
amb Madrid
però quan vam començar
per aquest motiu
i se'ns va dir
escolti,
nosaltres no hi ha cap
objecció
en que l'aeroport de Reus
estigui obert
els diumenges
per la tarda.
L'únic que demanem
com qualsevol altre aeroport
és que se'ns demani
i nosaltres
som els prioritaris
d'aquesta gestió
i Ryanair en cap moment
ha demanat
que aquest aeroport
estigués obert
els diumenges per la tarda.
Aquesta,
quina va ser la nostra sorpresa
en veure
que la dificultat
no era tal
sinó que era una dificultat
d'activus administratiu
que no s'havia fet
ni si que era
amb la forma
que es tenia
que haver fet
i a més
amb la predisposició
d'Ena
d'obrir.
També vam dir
que no era una qüestió
exclusivament sola
que depenia
d'altres parts
perquè hi havia
permisos europeus
perquè es tenia
que posar en marxa
nous eslots
a l'aeroport de Reus
i pel diumenge a la tarda
però pensaven
que era
un objecte perfectament
salvable
des de la petició
de la companyia
que el volia
utilitzar.
Llavors
salvat aquest obstacle
se'ns van posar
damunt de la taula
dos o tres plantejaments
que nosaltres
clar
ens vam endur
certa
certa sorpresa
el primer
dels plantejaments
va ser
la mateixa
escola de l'aire
amb la que nosaltres
estem molt orgullosos
que aquí
a la demarcació
de Tarragona
s'hagi posat en marxa
conjuntament
com a escola
escrita
la Rovira i Virgili
uns estudis universitaris
de l'aire
i que ens van dir
escolti
però vostès
han reflexionat
amb l'aeroport de Reus
vostès hi han tingut
algun plantejament
serió
de pla director
sobre aquesta promoció
de creixement
de l'aeroport de Reus
nosaltres els vam comentar
que evidentment
estava en el nostre futur
el fer-lo
és que
abans d'intentar
posar ordre
sobre situacions existents
segurament
que hagués estat
cap dalt
que hi hagués hagut
un previ
perquè aquest previ
els hauria indicat
que un creixement
en vols comercials
és incompatible
al 100%
amb la instal·lació
d'una escola
de pilots
perquè vostè comprendrà
que l'escola de pilots
necessita uns condicionants
necessita aeroports
amb espais
molt lliures
perquè evidentment
crea una distorsió
pels mecanismes de control
que ja s'haurien vist
nosaltres
sense plantejaments
tècnics adequats
no vam poder contrastar
que aquesta informació
pogués tindre
la certesa
amb la que ells
ho afirmaven
però n'afirmaven aquesta
i n'afirmaven una altra
importantíssima
per nosaltres
per què ens havíem fixat
en Ryan
havia hagut algun estudi
previ
d'altres companyies
de baix cos
que també haguessin tingut
la disponibilitat
de l'aeroport
de Reus
i sobretot
el principal
si va associat
amb un pla director
els indica
quines són
les creències
que té l'aeroport
les avantatges
de les que pot disfrutar
les companyies aèries
que estan operant
en el marc
del baix cos
molts altres factors
que incideixen
en el creixement
d'un aeroport
nosaltres aquí
l'aeroport
tenim com aquesta infraestructura
cap del que li comentava
i evidentment
el que ens importa
és que aquest aeroport
sigui receptor
de passatgers
que vinguin
amb el destí
sobretot
en aquesta zona
independentment
que moltes vegades
aquest aeroport
es pot fer servir
com a destí
de gent que vagi
a la ciutat de Barcelona
ridícul
volia pensar
una altra cosa
llavors nosaltres els vam dir
home
evident s'han trobat
damunt de la taula
aquests dos problemes
els anàvem
amb una segona
exigència
i era
aquella relacionada
amb l'arribada
de vols intercontinentals
que puguin afavorir
la voluntat
que hi ha
des del port de Tarragona
i de les instàncies econòmiques
o agents econòmics
que operem
en aquesta zona
que és la voluntat
que hi hagi creuers
operant en el port de Tarragona
i evidentment perquè aquestos creuers
hi tinguin arribada
l'únic problema
és que hi hagi
la possibilitat
que els vols intercontinentals
puguin arribar
des dels Estats Units
o des d'altres puntes del món
que afavoreixin
la instal·lació
d'aquestes companyies
de creuers
i que l'únic objecte
que hi ha com a obstacle
ara mateix
una mica complicat
de salvar
és la llargada
de la pista
de Reus
que el pla director
no contempla
en els seus inicis
des d'Ena
se'ns va dir
que aquest pla director
era un document escrit
perfectament modificable
en funció
de les necessitats
que tingués
l'aeroport
com a aeroport
sonal
i que evidentment
des de la redacció
d'aquest pla director
que ara té
aproximadament
3-4 anys
han concorregut
noves circumstàncies
entre altres
d'aquestes circumstàncies
hi ha la de les companyies
de vols
de baix cost
operant
en aquest mercat europeu
jo crec que va ser
una reunió molt profitosa
perquè ens va fer
obrir els ulls
que primer per primer
el que hi ha
que apuntar
és en aquest pla director
que el pacte
de la boella
ja el tenia
en mercat
però clar
si comencem
a operar
comencem
a posar-li
sobre l'aeroport
de Reus
obstacles
que després
aquest pla director
ens els facin
insalvables
el que
aconseguirem
és fer créixer
un aeroport
desordenat
i aconseguirem
fer créixer
aquest aeroport
sense el màxim
d'optimitat
que podria tindre
en altres circumstàncies
i amb una reflexió
prèvia
de segurament
entre 3 i 6 mesos
exclusivament
s'ha de d'encarregar
amb uns professionals
que ja li dic
que des del pacte
de la boella
estava
en principi
escris
que pogués existir
aquesta possibilitat
però ho hem anat demorant
i entre tant
hem anat concertant
altres contractes
des d'Ena
se'ns va dir
que
a veure
que el primer
era el primer
que no es podia
començar la casa
per la teulada
que evidentment
per intentar
que l'aeroport
tingués
les expectatives
que nosaltres
li volíem donar
com el creixement
que té
aquest territori
és importantíssim
evidentment
el que tenia
que haver
és el ciments
i per haver
els ciments
necessitàvem
el pla director
ells ja ens van dir
que a Ena
no participava
en cap entitat
promotora
de l'aeroport
però que s'havia
que comptar
amb ella
com a propietari
de la infraestructura
per tant
amb coordinació
amb Ena
es tindria
que fer
aquest pla director
i evidentment
pla director
per la promoció
entenem
que no és el mateix
pla director
que hi ha
sobre l'aeroport
de Reus
que és el que
executarà
les infraestructures
de creixement
és a dir
la nova terminal
la segona pista
l'aparcament
d'aeronaus
etc.
Jo crec que la reunió
va ser molt més profitosa
del que nosaltres
ens pensàvem
en un principi
nosaltres anàvem
amb un aspecte
purament reivindicatiu
de l'opertura
els diumenges
per la tarda
i ens vam trobar
amb unes reflexions
molt serioses
molt a considerar
i sobretot
molt oportunes
en el moment
en què estem
sobre aquest aeroport
Ens incidiem
breument
alguns
d'aquests aspectes
que comentava
de la reunió
el tema
el diumenge
a la tarda
si només falta
que Rayaner
ho demani
s'han posat en contacte
amb la companyia irlandesa
perquè ho demani
i aquest tema
es podria solucionar
creu vostè
senyor Cabré
ben aviat
el que l'aeroport
de Reus
pugui estar obert
el diumenge
a la tarda
també
Aina va prometre
que seria immediatament
que sol·licités
nosaltres ens vam
evidentment
amb la cambra
de comerç
que és en aquest cas
l'entitat coordinadora
del pacte
de la Boella
es va posar en contacte
amb Ryanair
jo crec que és una disposició
de forma
que ja sabrà fet
des del
dimecres
de la setmana passada
de l'altra setmana
que nosaltres vam estar
amb Aina
crec que aquest és
un obstacle
perfectament salvat
El tema de l'escola
de l'aire
que comentava
que podria ser incompatible
si creixés molt
el tema dels vols comercials
com quedaria doncs?
Seria qüestió
de replantejar-se?
Jo crec que
no és un replantejament
és una situació
en un pla promotor
d'aquest aeroport
el que no podem fer
és una decisió
assumida
i presa
canviar-la
una escola
de l'aire
una inversió
feta per una companyia
privada
però perfectament
d'acord
amb els agents
del territori
i amb les institucions
i administracions
d'aquest territori
amb una participació
important de la Generalitat
i de l'Ajuntament
de Reus
no es pot desestimar
i no es pot tirar enrere
el que es té de concordar
és amb el creixement
això ens hi ha situat
incompatibilitats
hem de estudiar
quines són aquestes incompatibilitats
i evidentment
el que hem de fer
és fer créixer
les dues coses
conjuntament
el que se'ns va dir
és que
escolti
això potser
probablement
ho havíem d'haver fet
abans i no ara
i pel tema
per acabar
pel tema dels vols
intercontinentals
segons diu vostè
Aena els ha dit
que la infraestructura
de l'aeroport
hauria d'augmentar
amb el tema
de la pista
perquè això pogués ser
possible i factible
en el futur
tot això
aquest va ser
el menor
dels problemes
i vam dir
predisposició absoluta
per part d'Aena
en la reunió
a part del senyor Seco
que era el president
d'Aena
intervenia
Aena ha creat
diverses àrees de negocis
i una àrea de negocis
és la d'aeroports
i participava
el director general
d'aeroports
i ens va dir
que era un obstacle
a situar
pressupostàriament
és un pressupost
que és absolutament ridícul
per la valoració
que s'ha de fer
d'ell
i que segurament
en funció de les necessitats
d'aquest territori
si es demanava
es podia aconseguir
en el següent exercici
i ell parlava
d'incluso poder-ho fer
durant l'any que ve
a l'aeroport de Reus
com una de les infraestructures
importants
del camp de Terraona
té perspectives
interessants
i més després
d'aquesta reunió
que com dèiem
van tenir responsables
de la Cambra de Comerç
i de l'EFEPTA
fa uns dies
a Madrid
amb el president
d'Aina
Parlem d'altres qüestions
senyor Cabré
perquè també
en els últims dies
ha tornat a ser notícia
la candidatura
de l'exposició universal
del 2015
un camí
un llarg recorregut
que va començar
ara fa sis mesos
s'han anat fent
diversos passos
en quin moment
podríem situar
el procés
de la candidatura
tenint en compte
que per exemple
la setmana passada
també es reunien
amb el que va ser
director general
de la gran exposició universal
del 92
a Sabia
quines han estat
aquestes últimes
passes
i en quin moment
podem situar
la candidatura
jo abans de parlar
de sobre la candidatura
que és un tema
que ens interessa molt
i que evidentment
ara mateix
li faré
li volia fer
una última precisió
sobre l'aeroport
perquè un dels temes
que no hem comentat
i que també
se m'havia descuidat
a mi
al dir-li
és
nosaltres li vam fer
la reflexió
sobre la intermodalitat
de l'estació de Reu
sap que és un dels temes
que la Càmera de Comerç
de Reu
s'ho ha pres
com a lluita
de principis
en aquestes últimes setmanes
la de la variació
del consens
que es va establir
en situar l'estació
al sur de l'aeroport
i poder-la ubicar
entre l'aeroport
i Reus
és a dir
al nord de l'aeroport
perquè si no
això tallava
les possibilitats
d'intermodalitat
de l'aeroport
aquesta va ser
una reflexió
que també vam fer
amb els executius
d'ENA
i a EN
ens van dir
que la intermodalitat
no ve situada
o definida
perquè l'estació
estigui al nord
al sur
és a dir
el que té a haver
és una estació
d'alta velocitat
i evidentment
no variar
que estigui a 100 metres avall
200 metres
al nord
de l'aeroport
per tant
jo crec que això
és un tema important
a deixar damunt de la taula
perquè hi ha hagut
un cert conflicte
amb aquesta estació
en les darreres setmanes
i això
com a mínim
ens tranquil·litza
amb el que té de ser
de la interconexió
a l'aeroport
de Reus
que era la principal
de les Rons
perquè aquesta situació
modifiqués
el consens
que en el seu dia
en el Consorci del Camp
vam ejecutar
dit això
jo sí
el que voldria
és reemprendre
la pregunta
que vostè hem fet
sobre l'estat
en el que tenim
la candidatura
de l'Exposició Universal
o el substitut
de candidatura
de l'Exposició Universal
del 2015
i efectivament
nosaltres ens vam reunir
el dijous
el dimecres
de la setmana passada
a Reus
amb aquesta voluntat
que sigui el Camp de Tarragona
el que sigui
el sol·licitant
d'aquesta procandidatura
i llavors
la voluntat
és anar-se movent
per aquest camp
amb les possibles reunions
d'aquest Consell Promotor
en primer lloc
vam donar
la benvinguda
en el grup promotor
a la Diputació
de Tarragona
que per acord
de ple
es va decidir
incorporar
en el grup promotor
quedant-nos
ara per a més pendents
dels socis inicials
que van preveure
en el seu dia
la Generalitat
que tots sabem
quin és l'obstacle
que ara mateix té
la composició
de govern
del mateix
nosaltres allí
els vam
explicar
als socis
d'aquest grup promotor
amb un informe meu
quins havien estat
dels darrers passes
que havíem tingut
amb aquesta candidatura
i havia estat
des de la visita
al secretari general
de la Via
a París
per presentar-li
l'opció que teníem
a Tarragona
d'aquest territori
i de quines eren
les nostres expectatives
per demanar
una exposició
universal
reunió
de la que vam sortir
amb un optimisme
exultant
perquè
els comentaris
que se'ns van fer
des del Via
ensineraven
en un territori
com el nostre
perfectament receptor
d'una exposició
universal
amb el que vam sortir
molt contents
acte seguit
ens vam anar a veure
a la delegada
del Govern
a Catalunya
perquè pensàvem
que abans
que el president
del Govern
estigués amb nosaltres
hi havia que canalitzar-ho
d'un aspecte formal
al fer-li arribar
al Govern
aquesta candidatura
d'exposició
universal
i com sabrà
el dia 5 de novembre
el president
del Govern
va estar entre nosaltres
en el sopar
de la nit
de l'empresari
on ens va donar
aquell cop de mà
que nosaltres
creiem que ens faltava
ens va dir
que el Govern
estava amb nosaltres
com que en bé
estava amb Granada
i Saragossa
amb l'organització
d'aquestes exposicions
i evidentment
això ens dona
el cost
per poder treballar
durant les següents setmanes
un dels esperits
fonamentals
de la reunió
de la passada setmana
estava
amb el que fem
a partir d'ara
nosaltres vam planificar
l'any que ve
nosaltres vam planificar
el calendari
de reunions
de l'any que ve
però sobretot
vam deixar damunt
de la taula
el que pensàvem
que havien de ser
les estesteges
del 2004
per la preparació
de la candidatura
i que es veiaven
amb quatre eixos
fonamentals
a l'estudi
d'efectibilitat
i impacte
que té de tindre
aquest territori
per demanar
la candidatura
els estudis
directius
a curt, mig
i llarg termini
de difusió
comunicació
i promoció
local, estatal
i internacional
a l'estudi
de model
d'expo
que volem a Tarragona
perquè això
és absolutament
fonamental
en aquest pla director
quin és el model
que volem
i els recursos
financers
ja van projecte
de pressupost
que es tenia
que discutir
per aquest any
amb un guió
prefixat
els socis
ens van donar
el suport
perquè ho poguéssim
fer fins al 31
de desembre
de l'any que ve
i jo crec
que aquest va ser
l'argument
principal
de la reunió
anunciant-los
que estaríem presents
a l'assemblea
del VIE
que se celebra
o se celebra
aquest mes
de desembre
la primera setmana
de desembre
on d'una forma
oficial
ja farem palès
el nostre interès
com a ciutat
de tindre una candidatura
per l'exposició
universal
del 2015
i intentar
que això
sigui un projecte
sobretot
de tarragonisme
la setmana passada
nosaltres ens vam endur
un ensurt
amb titulats
en els mitjans
de comunicació
que volíem fer
d'aquest projecte
un projecte
espanyolista
i no més enllà
dels nostres principis
nosaltres volem
que aquest projecte
sigui un projecte
de territori
volem que sigui
un projecte
que crei riquesa
per aquest territori
però sobretot
que crei
un pla estratègic
d'ordenació
d'aquest territori
pels propers
15 anys
moltes vegades
i això
cal que es quedi
en el nostre territori
cal que no surti
d'aquí
moltes vegades
les exposicions
universals
els jocs olímpics
els grans esdeveniments
són l'excusa
per crear
una ordenació
del territori
una neteja
d'aquells elements
que més
ens distorsionen
i que ens impedeixen
fer creixements
ordenats
que això
això per nosaltres
és la gran excusa
però
no podem anar
amb un govern
de l'estat
no podem anar
amb una organització
internacional
que es preocupa
d'aquests esdeveniments
situant-los
l'excusa
per davant
del fi
nosaltres
el fi
té de ser
l'exposició
universal
del 2015
però per nosaltres
té de ser
el camí
que hem de transcorrer
per arribar
a aquesta exposició
universal
deixar aquest territori
perfectament preparat
perquè pugui ser
receptor
d'aquest esdeveniment
si és receptor
d'aquest esdeveniment
doncs evidentment
ho pot ser
de qualsevol altre
esdeveniment
i de qualsevol inversió
de qualsevol tipus
de companyia
sigui d'aquí
o sigui de fora
del nostre territori
perquè evidentment
estem vivint
en un territori
que idòniament
recolleix
qualsevol de les possibilitats
climatològicament
per la preparació
de la seva gent
pels nostres
propis
pels nostres
propis recursos
vostè em comentava
que vàrem tindre
l'oportunitat
de comptar
amb la presència
d'Emilia Casinelo
que va ser
el conductor
el màxim conductor
de l'Exposició Universal
de Sevilla
entre els anys
83 i 93
és a dir
durant aquesta dècada
ell va ser
el màxim responsable
i ens felicitava
ell va vindre aquí
i ens va dir
escolta i miri vostès
segurament són
dels llocs
on he anat
els que amb més premura
han estat
pensant
en aquest tipus
d'esdeveniment
els felicito
per aquest fet
però també els felicito
perquè crec que tenen
un territori
amb la preparació
per poder-ho fer
que això
t'ho hagi dit
una persona
que coneix
des del fons
i coneix
no tan sol
l'Exposició Universal
que es va celebrar
a Sevilla
sinó que ha participat
com a comissari espanyol
com a delegat
amb altres exposicions
universals
ens deixem
amb aquella expectativa
que el lema
que tenim
que si volem
podem
segurament
que volem
i el que hem de fer
és conscienciar
a tothom
però sobretot
a tothom
el que hem de evitar
és que es creïm
plataformes en el territori
de distorsió
d'aquesta idea
jo crec que
qualsevol idea
que generi riquesa
per nosaltres
que no ens vigui
una riquesa generada
des de fora
amb inversions multinacionals
que no podem controlar
sinó
organitzada per nosaltres
i ordenada per nosaltres
aquesta inversió
segurament pot arribar
a la seva finalitat
i per això
estem treballant
a partir d'aquestes
premisses
que ara comentava
el que es dedueix
és que l'any que ve
l'any 2004
serà l'any per posar
els ciments
de la candidatura
amb tots aquests estudis
que comentava
i fins i tot
amb un disseny
de l'avant pressupost
del que seria
l'exposició del 2015
el 2004
és per posar
el negre sobre el blanc
és per escriure
tot el que volem
i que tinguem
les possibilitats
de poder-ho
de poder-ho fer
és l'any
d'escriure
aquelles teories
i demostrar-les
és l'any
de convertir
el virtual
en real
econòmicament
ja ho construirem
en tot cas
si convé
l'any 2010
o el 2012
però
el que convé
és demostrar
que hi ha les possibilitats
de fer-ho
i l'any 2004
és un any clau
per poder-ho fer
ens hem emplaçat
que l'any 2004
també té una altra fita
nosaltres estem
darrere d'una exposició
internacional
que és la de Saragossa
perquè
davant de
de fets
el que cal constatar
és que el VIA
té un reglament
i aquest reglament
diu
que si s'aprova
una exposició internacional
per molt que no sigui
de la magnitud
d'una exposició universal
en aquest territori
el país
ja té d'esperar
15 anys
a poder demanar
el següent
el desembre del 2004
també és quan s'escolleix
la candidatura
en la que Saragossa
hi participa
acompanyada
de les ciutats
de Trieste i Salònica
nosaltres evidentment
el que farem
és recolzar Saragossa
perquè tingui
els màxims de possibilitat
d'aquesta candidatura
i així ho anem a transmetre
aquesta setmana
amb els integrants
de la candidatura
de Saragossa
el que cal
és que cal preparar-ho
amb temps
cal estar preparats
i evidentment
durant l'any 2004
prepararem
tota aquesta documentació
per demostrar
que tenim totes les possibilitats
per poder-la organitzar
Ja que parlava de Saragossa
molta gent del carrer
segur que es pensa
que donar suport a Saragossa
o que surti
l'exposició universal
de Saragossa
seria incompatible
amb que pocs anys després
Tarragona
acollís
un altre certamen
d'aquestes característiques
Jo el que
li he parlat
és que a nosaltres
ens té de preocupar
més el camí
que el fi
és a dir
segurament serà el 2015
segurament
tindrem a Saragossa
com a competida
durant els propers mesos
encara que jo
no voldria que es vegés així
des de la gent
d'aquest territori
però el que sí que
necessitem
és crear les circumstàncies
no ens tenim
que esperar
el 2015
o el 2025
o el 2015
però no
però tenim que crear
el teixit
tenim que crear
el caldo de cultiu
tenim que crear
tot el que és
la cuina
per poder-ho fer
en tenim que tindre capacitat
i nosaltres
ens ho tenim
que creure
el que no necessitem
ara
abans de començar
a sortir
són obstacles
com el que
els mitjans de comunicació
ens recollien
la sabana passada
el que
intento demanar
és des d'aquesta oportunitat
que vostè em deixa
és aquella crida
del consens
és a dir
que tots
n'estiguem d'acord
en fer un esdeveniment
però
que consti
que no és l'esdeveniment
en si
el que ens preocupa
no és si
ha de ser
una exposició universal
una exposició internacional
uns jocs olímpics
o qualsevol altre
dels grans esdeveniments mundials
és el deixar en aquest territori
perquè pugui ser
receptor
o acollidor
de qualsevol d'ells
amb aquesta crida
doncs
el consens
en aquest llarg camí
en aquest llarg recorregut
de la candidatura
de Tarragona
a l'exposició universal
del 2015
acabem aquesta conversa
senyor Sebastià Cabré
president de la Confederació Empresarial
de la Provincia de Tarragona
moltes gràcies
i molta sort
amb les properes gestions
moltes gràcies a vostès
ell ha estat avui
un dels convidats
l'altre
el senyor Rafael Tatay
membre també
de l'executiva
de la CEPTA
de la Confederació Empresarial
de la Província de Tarragona
i des de la setmana passada
president
de la CECOSET
la Confederació
d'Empresaris de Comerç
i Serveis
de les Comarques Tarragones
una vegada més
senyor Tatay
felicitats enhorabona
i que vagi molt bé
gràcies
gràcies a vosaltres
així acabem
aquest espai setmanal
d'empresaris
de la CECOSET
de la CECOSET
de la CECOSET
de la CECOSET
de la CECOSET
de la CECOSET
Fins demà!