...
Un minut i mig, un quart de dues, Sílvia Ferreres, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda.
Tenim aquí un panorama de setmana que no està gens malament.
Encara tenim incurt?
Tenim incurt, fins demà.
Tenim incurt encara avui i demà.
Molta activitat cinematogràfica.
Un festival que està funcionant molt bé, no?
El que no he anat a veure és el del xirincurt, però em sembla que...
No són hores al xirincurt.
No són hores de ben per aquí, però està bé.
Quines hores són al xirincurt?
Però els curmetratges estan funcionant molt bé
i, a més, l'arrencada amb Ojos de Brujo va ser espectacular.
Jo feia temps que no veia una barreja de gent
de diferents procedències tan grans.
És que era com un estudi sociològic.
Que vas anar a Ojos de Brujo.
Sí, una estoneta.
Una estoneta.
Una estoneta, perquè ja tenim una edat que de matinar,
demà s'ha d'anar a treballar.
No, perquè hem perdut.
Però no, no, hi havia molta gent.
Vaig trobar aviants, també.
També, també.
Un aviant.
Que s'identificava, comptava un cartell.
I love Yolanda.
I love Tarragona Radio.
Però gent diversa.
Saps com el del jueves, aquell del Pedro Pico i Picovena.
Doncs va sortir i estava allí.
Veus?
Això és bonic.
Això és bonic.
I l'ha de fer molt bé.
A més, el Marc.
Què hem de dir del Marc?
Incomparable.
Incomparable.
És el que es diu dels Marc sempre, que són incomparables.
Una porqueria de Marc.
No.
Molt bé.
S'inaugurava l'Incur, que encara continua fins demà dimarts.
S'inaugurava amb l'actuació d'aquest grup, Ojos de Brujo, que té el seu públic.
Un públic també molt heterogèni.
Perquè, clar, és el que té.
La gent que fa això que anomenen a la fusió, que fa moltes dècades que es fa això de barrejo estils.
Vol dir, que fan de tot.
Dius, molta vista.
Diu, jo barrejo i tinc tots els públics.
Em venen de tots els estils.
També és una bona pensada.
Hi havia senyores grans, eh?
Arreglades, que allò, senyores arreglades.
Sí, arreglades però informals.
Però sí.
No, no, sí, estava bé.
No anàvem enxandall i tacons, com deia la Martí.
No, no, no, no.
En fi, teníem la inauguració de l'Incur amb Ojos de Brujo i aquesta setmana, a banda de moltes activitats que comentarem, tenim una cita, un pèl poètica, un pèl nostàlgica.
Un pèl reivindicativa.
Un pèl reivindicativa i combativa, també, amb tot un veterà de l'escena, però encara es manté i de quina manera, Paco Ibáñez.
Tu no puedes volver atrás, porque la vida ya te empuja,
como un aullido interminable, interminable.
Te sentirás acorralada, te sentirás perdida o sola, tal vez querrás no haber nacido, no haber nacido.
Dimecres, Paco Ibáñez, al Teatre Metropol de Tarragona, cantant el poeta José Agustín en Goiti Solo,
un poeta més amb uns vincles importants amb aquestes comarques.
Aquesta potser és una de les cançons, un dels poemes de Goiti Solo més coneguts, Les Palabres per a Júlia.
Però potser no és el més alegre.
Home, alegre, alegre, no ho és.
Paco Ibáñez és moltes coses, i positives, però alegre...
Però allò que segur que...
I a mi m'agrada, però alegre no ho és.
Algú haurà dit ara, ostres, quin rotllo, que no.
No, que val la pena anar-ho a veure.
Si fos el George Brassens, diria...
Canta allò de la mala reputació, que també va fer la seva versió al Paco Ibáñez, i a la Galopar...
Sí, n'hi ha de més animadetes.
Hi haurà algun poeta dels bons que no hagi versionat Paco Ibáñez?
Potser algun de català, podríem dir.
Sí, però és que no canta en català, Paco Ibáñez.
No, però tu has dit algun poeta dels bons?
En llengua castellana.
Fins i tot francesos, perquè ja deia Mabresans i...
En fi.
Avui al Punt ha llegit la crònica, perquè això és un cicle...
Una gira, no?
Una gira que està fent per Catalunya.
I les rassons.
I aquesta setmana va actuar Calafell i a la crònica al Punt, i el deixen molt bé.
Que dues hores que es fan curtes.
O sigui que...
Clar, és que qui no hagi anat mai a un recital de cançons de Paco Ibáñez, doncs...
Crec que jo no hi ha anat mai.
No hi ha anat mai?
És que no ho sé.
Jo de petita sí que el sentia, però...
En el teu currículum d'espectacles no has anat mai a un concert de Paco Ibáñez?
Tampoc a cap de Paco Morant.
Deu ser els Pacos.
Deu ser de Paco Morant, tampoc.
No?
Paco Ibáñez sí, però Paco Morant.
Mira que ha vingut vegades a Tarragona.
Clar, però com que regalem totes les entrades als oients, no ens queden per nosaltres.
Vaig a deixar una cosa damunt de la taula.
Bueno, regalem entrades del Paco Ibáñez.
Regalem pel Paco Ibáñez?
977-24-4767.
Ja, eh?
Però han de trucar.
Ja, ja, ja, ja.
Que queden molt poquetes.
Vinga.
Que deixo damunt de la taula.
Què porta?
A lo millor el Paco Morant potser aviat tornarà a Tarragona.
No.
Però solo amb el Joan Pera.
Home, sempre.
Ah, ah, ah.
Sempre van junts.
Això és com un matrimoni ben tancat.
És un tàmbit.
Però no a fer teatre.
Aquí ho deixo.
Ja.
Potser la setmana que ve.
Ah, quina emoció.
O potser no, no ho sé.
Però jo deixo això.
Ai, que mira que sospito jo aquest dintre.
Mira que ho sospito.
Bé, deixem-ho.
Premi a qui ens ho digui.
Vinga.
No, no, no.
Dilluns que me'n tornem a parlar.
Dilluns més que mai.
Sí.
Veus?
Eh, que no vaig desencaminada?
No.
Vale, no dic res més.
Donem pas a la primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
En Montse Barceló.
Què tal, Montse?
Es mira aquí escoltant-vos i escoltant el Paco Ibáñez també.
Què t'agrada?
Molt.
Ai, a mi també.
Eh, que anirem a veure'l i a sentir-lo.
Si em doneu entrada, sí.
Li donem entrada, sí.
I quantes li donem?
Dues.
Dues.
Perquè escoltar un concert de poesia i tot això s'ha d'anar acompanyadeta.
Home, i després s'han d'aprendre alguna cosa.
Hi ha molt bona companyia.
Clar.
Ben fet, xiqueta.
Montse, en aquest concert ens canta José Agustín Goiti Soló.
Goiti Soló, sí.
Tu creus que si l'animem ens cantarà alguna altra poeta d'aquelles cançons històriques?
Jo crec que sí.
Jo fa molts anys que vaig anar a un concert i la veritat és que és...
I com el recordes?
És molt impressionant, bo de fer-ho, molt joveneta.
És que és un home de dimensions petites, podríem dir, però un cap seu a l'escenari amb aquella manera de fer,
de parlar, de seure, aquella tranquil·litat que imposa.
Perquè és un gran tema.
Omple, eh?
Déu-n'hi-do.
Doncs Montse...
Jo crec que és de les antigues.
Bueno, a Calafell em va cantar.
De les antigues també, veus que bé.
Te les donem per la teva fidelitat al cantant i perquè potser també ens pots dir alguna coseta del cap de setmana o no ha sortit gaire?
No, no he pogut sortir perquè tinc a la petita amb febre.
Ai, ai, els fills sempre fan això, eh?
Sí, sí.
Sempre quan fas plans.
També és fer cultura i fer país.
Cuida els fills, que també...
Home, això són els futurs espectadors?
Si no tinguessin fills, tinguessin els futurs contribuents?
No, també hi va amb naltros, també.
També, no?
Sí, sí.
Doncs, escolta, Montse, esperem que la petitona es posi bé.
D'acord, gràcies.
I que puguis anar dimecres al Metropol a les 10 de la nit a escoltar Paco Ibáñez.
D'acord, que us poso a buscar les sentades per aquí a la ràdio?
No, pel teatre mateix.
Pel teatre.
Estarà en el teu nom, Montse.
D'acord.
Gràcies per trucar-nos.
Adéu-siau, bon dia, adéu.
Veus, és que això de Paco Ibáñez, poca broma, eh?
Sí.
Té molta...
Mira, ja ens truquen, ja ens truquen, em penso...
Avui vendrem tota la parada, ja t'ho dic, ara.
Em queda poqueta.
Tot el peix el vendrem avui.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
Sóc la Teresa León.
Teresa, com estem?
Molt bé, molt bé.
I vosaltres?
Bé, mira, aquí la mar de bé.
Escolta, us truco per les entrades perquè ja les tinc, però bueno, us truco per jo comentar una miqueta
allò de l'Ojos de Brujo i...
La Teresa, a més, un moment, Teresa, moment afalagador.
No ens truca interessadament la Teresa, ens truca per fer-nos la crònica.
Bé, per comentar-vos una mica crònica, crònica, no, que no soc cap crítica, jo.
Però de les teves ens refiem molt.
Vinga.
Aviam, què ens dius avui?
Doncs l'Ojos de Brujo, ja ho ha explicat la Sílvia, però és fantàstic, el mar,
una de les coses que s'havien de dir, perquè veure un concert així amb el tipus de música
que fan davant de les muralles, és com si veus, no sé, els más impanguils davant del Guggenheim, no?
Això que tenim és molt bonic.
És una cosa comparable, no?
Sí, senyora.
I després això, doncs, que era una nit d'estiu, que hi havia molta gent amb moltes ganes,
la majoria d'estudiants.
Es notava que comença l'estiu, que la gent ja s'ho vol passar bé.
I que Ojos de Brujo és un grup fantàstic.
A tu t'agrada?
Que fa unes barreges, m'encanta, tinc els dos discos, i em vaig comprar el videoclip, també, perquè...
Que bé balla, aquella noia, eh?
Sí, ho fa molt bé, perquè fins i tot, no només era la música, que ja la coneixien, la posada en escena,
sinó també, doncs, al fer un festival de curtmetratges, fins i tot, les imatges les feien així, en cràtic, no?
Vull dir que semblava que estaven connectades, no?, la música, amb les imatges, no?
Molt cinematogràfiques, després el vídeo que hi havia en directe també les...
S'havia portat el ritme, no?, entre les imatges actuals i les que tenien gravades, no?
Jo vaig trobar rodó el concert, la veritat és que...
Molt bé, molt bé.
Per ser, tinc una crítica que m'han dit.
Digues, digues.
Que les cerveses es van acabar.
Ah, sí, això ho volia dir, això és una altra cosa.
Però quina mena de crítiques és aquesta que s'han de fer?
No, es van acabar les cerveses, sinó que no s'hi funcionaven les màquines.
Un concert que no té un bon servei de bar, te'l pot destrossar, eh?
Això va ser...
Igual com un concert és una porteria.
És que no els hi va de res, sempre hem de trobar alguna cosa.
No, home, no, que està bé, jo he dit que molta gent m'ho ha dit, eh?
Això és veritat perquè jo que incitava a fotre't una cervesa.
I aquí hi ha un servei de bar que no has d'anar a la Quinta Forca com a mínim que funcioni
i a més a més molt poca vista perquè si s'esperaven dues mil persones,
que era previsible, que hi havia unes cues, escolta'm, doncs mira, jo vaig al·lucinant.
Bueno, jo i la majoria de gent que estaven allà, el que passa és que t'ho prens amb bon humor
perquè dius, conservar la pena és gratuït i no es veu cada dia, no un concert així.
No, a més estava bé perquè no calia fumar.
La gent que hem deixat de fumar va estar molt bé aquell concert perquè inspiraves i trobaves de tot, eh?
Escolta, si les muralles hagués estat il·luminades, hauria sigut, bueno, ja el colmo de l'entorn, no?
I després vaig anar a veure la comèdia de l'arte.
Què tal?
I això de la comèdia de l'arte, molt bé, tampoc es van aquestes coses per Tarragona, eh?
Vull dir que a l'organització uns quants punts.
Home, el tema aquest de la comèdia de l'arte, una obra que ha d'anar al Festival de Teatre de Vinyó,
dolenta no pot ser, perquè és un festival que té un prestigi.
Clar, i que la comèdia de l'arte de tradició italiana, però que també molt instal·lada al segle XVII i XVIII, no?
Volíem, tot el que comporta, no?, de màs, cares i tot això.
Hi ha moltes similituds amb les farses atalanes, que ja vam veure, no?
La figura del criat, la trama aquesta enrevesada d'enamorats, que sempre surt...
L'embolica, l'equívoc, la història repeteix sempre.
Bé, la bogeria, no?, i tot això.
I llavors el joc, no?, que combinava, no?, aquesta companyia, no?, entre el vanguardista, el modern i el clàssic, no?, estava molt bé.
Vull dir, el feien el típic criat còmic que segurament s'inspira en el fons de les farses atalanes, no?,
perquè té moltes similituds, molt grotesca, no?, vol dir, els components allò de la llengua, no?,
vol dir, dels tacos que veien i les situacions que es creaven, no?, i molt bé.
Teresa, que et veiem molt en forma, eh?
Eh?
Et veiem molt en forma, eh?
Ah, sí, bueno, perquè m'ho va agradar i...
Molt reben.
Esperem que l'any que veïn curt torni a estar a Tarragona, doncs.
Sí, la veritat és que està molt bé.
I dimecres aniràs a sentir el Paco Ibanya, doncs ja en parlarem, eh?
Sí, sí, sí, doncs vinga.
A mi ens truques la propera setmana i aviam què ens ha semblat, el Paco Ibanyes.
D'acord.
Moltes gràcies, Teresa, bona setmana.
Adéu, adéu, adéu.
Ei, que bé, has vist, és que...
No, no, sembla que hi ha unanimitat.
Perquè t'estimen, els oients t'estimen.
Sembla que hi ha unanimitat en això de l'Ojos de Brujo, eh?
Sí, sí, sí.
Ara reivindico, el de la cervesa, també.
Que es van acabar.
Sí, o sigui, en curt, per ara diem, 8 sobre 10, un servei de bar...
El servei de bar va fallar.
Però bé, vols que repassem una miqueta què tenim aquesta setmana?
Tenim una altra trucada, no sé si ho repassarem molt, eh?
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Joaquima Cendres.
Què tal, Joaquima?
Bé, molt bé.
Què m'estem?
Mira, amb calor ja, amb calor.
Molta, eh?
Sí, sí.
Però ja no, és que aquesta és avançada.
I tant, avançada.
Aquesta és avançada, escolta, no servim per res amb aquestes temperatures.
Quin estiu és, espera.
Uf!
Tan bé que s'està l'hivern, no?
T'han quedat dins la casa, tot t'han quedat.
Clar, a veure si tens fredat tapes, però amb això de la calor.
Trímpols, ara trímpols per tot arreu.
Què vols anar a sentir al Paco Ibanya, Joaquima?
També t'agrada de tota la vida o què?
No, no ho sé.
No ho saps?
No ho sé.
És a dir, mai has anat a un cotxe al Paco Ibanya?
Ja faré de crítica la setmana que ve, si vols.
Això, això ens agradarà molt, Joaquima.
Em sembla que començaré.
Molt rebé.
Doncs ja tens les entrades, pots passar-les a recollir pel Teatre Metropol, no per la ràdio,
estarà en el teu nom, i ja ens diràs què et sembla.
Ah, això.
Semana que ve s'ho explicaré.
Molt rebé, gràcies per trucar-nos.
Adéu, adéu, Joaquima.
Jo explico, això ha agradat molt, això no ha agradat.
Veus, és que això també és una mica termòmetral.
Perquè si ho diu un, potser ho pensen, 15.
També, això és com fan els estudis i les estadístiques, que sempre multipliquen per molt i s'ho fan venir bé.
Sílvia, quatre cosetes.
Quatre cosetes, dues trobades de la Mastateta Jove,
llavors recollir d'una amiga nostra oient,
que aquest dijous a dos quarts de nou del vespre,
el Museu d'Art Modern i la presentació del llibre de l'Ameri Carme Domingo,
de Cap al Sentiment.
I que a més comptarem amb la presència d'un músic amic de Tarragona,
que és del Festival Dixi, el que sembla bé, que és l'Agustín.
Doncs molt ràpidament hem fet aquest resum.
Escolta, ja que hem engrescat molt a la gent al Paco Ibáñez,
perquè ens els fem escoltar una altra cançoneta.
Escolta, m'he de fer el...
Tenim una altra trucada, l'última, si no, no tindrem temps.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb l'Àngel Samaniagó.
Què tal, Àngel? Com anem?
Bé.
Des de la cova ens truques o fora de la cova urbana?
Fora, fora.
Val a dir que l'Àngel Samaniagó és un dels integrants de la societat.
La Sílvia mirava de la societat espal·leològica.
L'Àngel Samaniagó sonava fàbules, però dic...
Sí, sí, també, però no em faig, eh?
Clar, jo no tinc el nivell, però...
Jo no sé de fer fàbules.
Tu no en saps de fàbules, però em penso que t'agrada la poesia, oi, Àngel?
Sí, bastant.
A la taquilla del Teatre Metropol, el teu nom.
D'acord, quan això?
Doncs el dimecres a les 10 de la nit.
D'acord, eh?
Sí, sí.
Gràcies per trucar-nos, Àngel.
Adéu, si veu, bon dia.
Adéu, adéu.
Déu-n'hi-do, no tenim més temps, eh?
Ens hauria agradat conversar una estoneta més amb l'Àngel, amb la Joaquimà,
però què m'estaves apuntant ara?
No, que vull recomanar també el que va començar l'altre dia a la Caixa Tarragona,
que és allò d'aquests...
Ah, sí, del Jovi Llorenç.
Sí, i ara aquesta setmana, l'altre dia era de l'Argentina,
i aquesta setmana, que és el dimecres també...
Anem al Yemen.
Al Yemen.
I la propera setmana a l'Illa de Pasqua.
Quina manera?
Ui, jo vull anar a l'Illa de Pasqua.
Jo em penso que em conformaré a anar a l'Auditori de Caixa Tarragona,
perquè, per suposat, només m'arriba fins al carrer,
perquè l'arriba a Inginy Anglès, perquè més lluny no arribo.
Acabem amb el Paco Ibáñez, el programa demà amb Sílvia Ferreras, gràcies.
Fins dilluns que ve.
I acabem amb Paco Ibáñez, el matí de Tarragona Ràdio, d'aquest dilluns 9 de juny,
no cantant a Goiti Solo, sinó cantant a Pablo Neruda.
Gràcies per la seva atenció i ens retrobem demà.