This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
.
Ara passen exactament nou minuts
de dos quarts d'una del migdia.
Obrim el temps de Prisma aquí al matí
de Tarragona Ràdio, aquest espai que realitzem
en col·laboració amb la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira i Virgilí
i el Pla Comarcal per a la Immigració.
Vostès, si ens acompanyen habitualment,
n'haurà sentit en anteriors programes,
que per una raó o una altra
surt el tema de la falta d'organització
que tenen bona part de les persones
nouvingudes aquí a Catalunya,
persones d'altres nacionalitats
que viuen una miqueta individualment
i que no estan organitzades.
Avui justament volem parlar de tot el contrari,
de l'exemple de com es poden organitzar
aquestes comunitats estrangeres
a través d'entitats i coordinadores.
I per això ens posem en contacte
amb dues persones que integren dues associacions
de la comarca d'Osona
i que integren alhora la coordinadora
d'associacions d'immigrants
de la comarca d'Osona.
Són l'Elsa Morató i el John Telfort
que els tenim a l'altre costat del fil telefònic
en Vigo Navi que els ha estat impossible
desplaçar-se fins aquí a Tarragona
però aquesta no ha estat la raó
que hagi impedit que ens hi interessem
per aquesta experiència.
Posteriorment ens posarem en contacte
amb Joseín, que és mediador cultural
aquí al camp de Tarragona,
que ens parlarà si hi ha possibilitats
que s'hi pugui tenir endavant
una iniciativa similar
a la que avui ens ocupa.
Elsa Morató, bon dia.
Bon dia.
John Telfort, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bé, esteu en dos telèfons diferents.
Mirarem que tècnicament
sigui còmode per vosaltres
i que la conversa tingui un màxim de fluïdesa.
Si et sembla, ens agradaria primer que tot
conèixer les associacions que integreu
i després parlaríem de la coordinadora.
John, per exemple, tu pertanyes
a l'associació Veus Diverses.
Això.
Explica'ns què fa i com s'ha creat
i quin és l'objectiu d'aquesta entitat.
Bé, doncs el grup Veus Diverses
ja fa cosa de dos anys i mig
que existeix aquí a Vic.
Una mica el nom
donar a la vista
quin és l'objectiu del grup.
Bàsicament,
és un grup de persones
catalanes i no catalanes
o gent nascuda aquí,
gent nascuda en altres llocs,
que creiem
que realment la diversitat
primer és una cosa normal.
No hi existeix cap societat homògena.
Existeix aquí
i molt visiblement
perquè a la ciutat de Vic
són, com a mínim,
el 2002 són 86 nacionalitats diferents
que estan empadronats aquí.
i la idea és
que, donant que la diversitat
és normal
i és una realitat,
que la primera cosa a fer
és conèixer'ns,
començar des d'aquí.
Que la diversitat
no és simplement una estadística,
sinó és una possibilitat,
és una oportunitat
d'aprofitar
per la societat,
aprofitar
de visions diverses,
de veus diverses,
de maneres de pensar,
de maneres de fer
i de visions del futur
que tots plegats
ens podem enriquir.
Doncs,
la idea és que
hi ha una certa reticència,
hi ha una desconfiança,
potser davant de qualsevol canvi.
I aquí Vic,
doncs,
la immigració és una cosa
relativament nova.
I sí que hi ha recels,
hi ha reticències,
hi ha desconfiances.
Aleshores,
nosaltres hem intentat
organitzar,
per exemple,
en un dels diaris locals,
una sèrie d'entrevistes
amb gent de precedència diversa.
Simplement,
per deixar una mica
de parlar d'immigrants
i començar a parlar de persones,
amb noms i cognoms,
amb històries,
amb pors,
amb somnis,
com en qualsevol altra persona.
També hem muntat
una sèrie de jornades,
també per donar
més a conèixer
quines són les realitats
dels diferents col·lectius
de gent que ara
convisquen aquí a Osona.
I ara,
doncs,
donat la realitat,
no és gaire,
però és una realitat
que segueixen
a renti reticències,
segueixen a renti
gent que tenen por
d'aquesta situació nova
i que això,
cada vegada més,
es viu
en vivències molt concretes
a nivell d'escales,
a nivell de veïnats.
Aleshores,
doncs,
la feina nostra
de cara a aquest curs
és intentar
establir contactes
i facilitar
la comunicació
entre persones.
Bàsicament és això.
Comentaves,
John,
el tema
que la paraula
immigrant
amb tot el que implica
sembla que caldria,
justament per crear
aquesta convivència
en la diversitat,
allunyar-la.
Probablement,
la paraula
immigrant
el que té
a hores d'ara
són connotacions
fonamentalment
econòmiques
i no tant
de procedència
de les persones.
Per tant,
si una persona
no arriba
en aquesta condició
de precarietat econòmica
que no té feina,
que no té habitatge,
que no té papers,
no la qualifiquem
com a immigrant,
sinó més aviat
com a estranger
o persona
procedent d'una altra cultura,
no?
Sí,
aquesta és la meva
experiència personal.
Jo soc anglès
i ja fa 14 anys
que estic aquí
i ningú parla
de mi
com a immigrant.
Jo soc
un d'aquells
estrangers
benvinguts.
La diferència
segurament
es basa en això,
en la diferència
econòmica
i la valoració
també,
que jo
sí que
visc
algunes coses
semblants
en el sentit
que la gent
quan em miren
veuen un anglès.
De la mateixa manera
que la gent
quan miren
una persona
del Maroc
veuen un maroquí.
No veuen
la persona.
Però,
en canvi,
em tracten
a mi
d'una manera
exageradament
diferencial
i amb la persona
del Maroc
tot al revés.
Tenim un llarg camí,
eh, no?
Per fer en aquest sentit
perquè no hi hagi
aquesta diferència
de tracte.
Home,
per arribar
a que no hi hagi
cap diferència
de tracte,
sí.
Però,
també som bastant,
jo personalment
soc bastant optimista.
Quan van muntar
les jornades,
per exemple,
la gent deia
que aquí vic
doncs
acostumen
a anar-hi
en aquesta mena
d'esdeveniment
50-60 persones.
Mira,
sempre hi havia
entre 100
i 150 persones.
És a dir,
l'interès
hi és.
Hi ha
un corrent
bastant important
de gent
que realment
veu
que la immigració
si diem
d'aquesta manera
és una realitat.
Que la convivència
tant si volem
com si no
ha de ser
una realitat.
Simplement
la qüestió és
les ganes
que hi posem
de fer-ho bé
ara
o la gent
que intenten
tancar els ulls
i fer veure
que es pot tornar
enrere
i tornar
aquesta societat
metològicament
homògene
perquè tampoc
existia mai
aquí.
De totes maneres,
John,
i de seguida
saludarem
novament
l'Elsa,
si imaginéssim
per un moment
que no hi ha
aquests problemes
econòmics,
aquests problemes
de tramitació
de papers,
de situacions legals,
és a dir,
totes les persones
que venen de fora
en la seva condició
d'immigrants
econòmics
troben feina,
s'instal·len,
s'ubiquen.
Tu creus,
estem fent
ciencia ficció
quasi,
tu creus
que hi hauria
aquesta reticència
de la població
autòctona
cap a aquestes
persones?
Per la teva
experiència,
et pregunto.
Jo diria que
davant de
qualsevol
canvi
hi ha
sempre
una certa
por,
reticència.
Els
canvis,
sobretot
en el món
en què
vivim ara,
semblen
que venen
molt ràpids
i
no sabem
ben bé
on
i potser
hi ha
una sensació
bastant
generalitzada
d'una
certa
pèrdua
de
seguretats.
Potser
aquestes
seguretats
tampoc
existien mai,
però la sensació
és aquesta.
No obstant,
jo sí
que estic
convençut
que a mesura
que la gent
d'aquí,
diguem,
la gent d'aquí,
vagin
coneixent
la gent
que venim
de fora,
realment
la situació
es transforma
en positiu.
Penso,
per exemple,
en algunes
de les històries
de les persones
que hem conegut
i
les conseqüències
que
aquestes
històries
han arribat
a ser
legides
o
viscudes
per altra gent
i realment
transformen
la seva consciència
del món
i d'ells mateixos.
Jo sí
que
segueixo
pensant
tampoc
fa falta
que
ho visquem
que
no hi ha
cap diferència
diferència
sí que n'hi ha
però de viure
el positiu
de la diferència.
L'Elsa Morató
pertany a l'associació
aviam si ho diré bé
en Jameia Tesalam
Elsa?
Sí, exactament.
Més o menys
ho he dit bé, no?
Sí, en Jameia Tesalam
que vol dir
Associació d'Osona
per la Pau.
I, bueno,
aquesta associació
va néixer
a finals dels anys 80
amb l'arribada
dels primers immigrants
magrebins
a Manlleu
i va ser promoguda
per l'Escola d'Adults
Miquel Martí i Pol
de Manlleu,
per Càritas,
per Comissions Obreres
i per l'Ajuntament
de Manlleu
i persones autòctones
interessades
en la convivència
i la interculturalitat.
Això va
a finals dels anys 80.
Fa uns cinc anys
se va
a mirar
que
el que
hauria de fer
aquesta associació
és obrir-se
perquè
la nova
emigració
que estava
arribant
a Manlleu
era gent
procedent
d'altres països.
Jo soc de Mèxic,
hi ha gent
de Gana,
de Romania,
d'Argentina,
hi ha diferents
nacionalitats
i
com ho ha dit
el Gion,
treballem
per buscar
i afavorir
la integració
de les persones
nouvingudes
i
sobretot
per
dar a conèixer
també
les diferents
cultures
perquè
moltes vegades
el desconeixement
és el que fa
la por
i
pensem
que
si
se
conocen
totes
les culturas
és molt millor
i molt més
acceptable
per tothom
el dirà
això
no me dona
poc
ja que
estiguin
faci el
Romedà
perquè
ja sé
què vol dir
el Romedà
per exemple
o no sé
la iglesia
ortodoxa
o
qualsevol
altre
manifestació
religiosa
si se
coneixen
és molt
més fàcil
que hi hagi
una millor
convivència
les associacions
que representeu
ara
en aquesta conversa
tant el John
com tu Elsa
formen part
d'aquesta coordinadora
d'associacions
d'immigrants
de la comarca
d'Osona
probablement
sigui una experiència
pionera
o no gaire habitual
arreu de Catalunya
que hi hagi coordinadores
que aglutinin
entitats
que treballen
en temes d'immigració
i que estiguin formades
justament
per persones
que han vingut
d'altres llocs
Sí, sí
Mira, ara mateix
som 10 entitats
les que estem treballant
en la coordinadora
gens de diferents
procedències
sempre
diem que
de diferents procedències
vol dir també
els natius
de Catalunya
i els natius
d'Espanya
perquè
quasi totes
les associacions
que tenim
som
pluriculturals
està
Amic
que és
l'associació
motivadora
d'integració
cultural
que
intenta
també
fer
present
la
cultura
massic
en la comarca
d'Osona
veus diverses
a la que
perteneix
el JOM
el Casal Argentí
d'Osona
l'associació
cultural
subsahariana
i amics
de Catalunya
l'associació
d'equatorians
en Catalunya
el centro
cultural
islàmic
de Vic
el centro
cultural
islàmic
de Manlleu
l'associació
de ganesos
d'Osona
una altra
associació
en Catalunya
plural
i nosaltres
que som
Llam
i Etesalam
i la vostra feina
com a coordinadora
com es materialitza
en el dia a dia?
hem fet
petits projectes
vam trobar
la necessitat
totes aquestes
entitats
d'unir esforços
perquè
estem treballant
tots
per el mateix
i el que
vam
considerar
oportú
era unir esforços
per poder
fer coses
petites
i
hem participat
en el 25
aniversari
del 9-9
que és un
diari
de la comarca
d'Osona
i el Ripollers
que vam fer
una festa
intercultural
vam fer
també
nosaltres
una petita
festa intercultural
una mica
hem anat
participant
en festes
interculturals
per a que
se conèixi
més
a la gent
i també
vam fer
un acte
que se va dir
per moure's
que era
per a l'accés
dels immigrants
al permís
de conduir
que és una
problemàtica
molt greu
amb la qual
ens hem trobat
quasi tots
els immigrants
perquè això
del carnet
de conduir
és merament
polític
no és
hi ha una
diferenciació
per
que siguis
de tal o qual
país
no per la manera
que te treus
o no te treus
el carnet
de conduir
no?
Entonces vam fer
un manifest
que se va a enviar
pues a tots
els partits
polítics
se va a enviar
a les
embajades
de tots
els
de tots
els
països
que
perteneixen
tots els
de la
coordinadora
se va a enviar
també
a la
jefatura provincial
de tràfic
a trànsit
també
a los
Mossos
d'Esquadra
la Generalitat
bueno
se va a fer
un manifest
important
i enviant
aquest escrit
a tothom
no?
i se va a publicar
també
en alguns diaris
i medis
de comunicació
i bueno
i a tots
els ajuntaments
de la comarca
i a les altres
escoles
estàs fent
accions
concretes
clar
això és
molt concret
aquest acte
va a ser
molt concret
i pues
seguim
treballant
en això
clar
aquí
pot ser
que quedem
limitats
perquè
nosaltres
podem
fer
fins a
fer una mica
de pressió
o fer molta
pressió
a los
governs
tant
espanyol
com al
govern
de cada
país
per a què
facen
los
tractats
de
homologació
i bueno
en aquest moment
és la tasca
que tenim
anar
punxant
una mica
per dir
que
volem
la
homologació
de los
carnets
de conduir
no?
Aquest
exemple
és prou
gràfic
que sovint
el que es diu
i ho esmentàvem
a l'inici
de la conversa
que hi ha
una falta
d'associacionisme
dins dels
col·lectius
de treballadors
estrangers
de persones
que han vingut
de fora
i això
dificulta molt
emprendre
accions conjuntes
una mica
el que esteu fent
vosaltres
a la comarca
d'Osona
a la resta
de Catalunya
no es troba
aquest associacionisme
probablement
dins
de la comunitat
ara
o musulmana
sí que es troba
més
però hi ha
altres
col·lectius
de persones
procedents
d'altres
zones
del planeta
que no tenen
aquest contacte
ni aquesta manera
d'organitzar-se
ja
no
nosaltres
a veure
això
si serveix
d'alguna manera
per fer una crida
a els
nouvinguts
que estiguin
a Tarragona
per parlar
d'associar-se
la fem
perquè a nosaltres
per fer petits
passos
ens ha donat
molt de servei
el poder
estar
en una associació
i després
formar
una coordinadora
que és una coordinadora
que respecta
a cadascú
de les associacions
perquè cada associació
té
les seves bases
i aquesta coordinadora
respecta
això
i el que vol
és treballar
en conjunt
temes
conjunts
però
cada associació
va fent
el seu pas
i
les seves
possibilitats
però jo crec
que és molt
important
que la gent
decideixi
fer associacions
Doncs ho deixem aquí
i no tenim més temps
el que si esperem
és tenir l'oportunitat
de tornar a conversar
amb l'Elsa Morató
de l'associació
Jameyat Esalam
i Jon Telfort
de l'associació
Veus Diverses
dues de les deu
entitats
que integren
aquesta coordinadora
d'associacions
d'immigrants
de la comarca
d'Osona
Elsa, Jon
gràcies per atendre
la nostra trucada
bon dia
Bon dia
Moltes gràcies
Adéu-siau
I és interessant
que a mi de la una
del migdia
aviam si el rellotge
ens ho permet
conèixer
o saber
o interessar-nos
per si aquí
a les nostres comarques
doncs existeix
la motivació
la intenció
o la finalitat
de crear
també alguna coordinadora
alguna mena
d'associació
que aglutini
també
algunes de les entitats
que a les nostres comarques
també treballen
en temes
d'immigració
Mirem
han de conèixer
aquesta alternativa
aviam si el rellotge
ens ho permet
tot parlant
amb
Joseín
que és una persona
que ha participat
alguna vegada
també aquí
al matí
de Tarragona Ràdio
que té una àmplia experiència
com a mediador cultural
aquí a les nostres comarques
justament
fent la seva feina
de mitjançer
de mediador
no ha pogut
acompanyar-nos
en directe
als estudis
mirarem
ni que sigui
en un parell
de minuts
contactar amb ell
i abans de la una
del migdia
com a mínim
saludar-lo
i aviam si ens pot
donar alguna pista
de si hi ha
intencionalitat
hi ha projecte
o hi ha objectiu
de crear un model
similar
a aquesta coordinadora
d'associacions
d'immigrants
de la comarca d'Osona
que ens ha ocupat avui
en el temps de Prisma
com a mostarda
compara
men ports
en el temps
off
de la�나
en el temps
avui
de laicana
d'extalyst Rula
d'enticare
en el temps
desprende
de serie
de
en el temps
en el temps
de esconder
de gre tenir
vamos a
Copper
en la
�
de
hoy
de
T
Fins demà!
No m'ha allargat justament aquesta conversa amb l'Elsa i el John
per poder conèixer l'experiència d'aquí.
No és possible ara mantenir aquesta conversa,
José, injustament, es veu que té una reunió
i en aquests moments no pot parlar amb nosaltres.
De qualsevol manera és una qüestió que ajornem per un proper espai de Prisma.
45 segons, la una del migdia.
D'aquí uns moments recuperem el fil argumental de l'actualitat del dia,
tot repassant en titulars l'actualitat nacional i internacional.
Fins demà!
Fins demà!