Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
pradozín!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
So,
em дня!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La vacuna!
Que es derrot!
puc amb això, i tot això
també a vegades és efecte de
traslladar els problemes com que
a l'escola ja els educaran, a l'escola
ja trobaran tot el que no troben
a la família. La disciplina
que ells han agafat a l'escola
d'alguna manera la continuen
allí després quan tornen
de les vacances, no?
Però clar, l'estar a casa
si això falla
se creen tota una sèrie de símptomes
que a la millor quedaven com a més
tapats durant el temps escolar
Jo voldria dir que si vostès volen
formular qualsevol pregunta o dubte
com sempre ho poden fer, ja sabem que aquests temes
provoquen una certa timidesa
però si vostès volen consultar o aportar una
opinió respecte a aquest tema ho poden fer a través
del 977 24 47
67. Canvien els
horaris, canvien els ritmes
de vida, de vegades sembla que
tenim la sensació que ens trobem
davant d'uns desconeguts o desconegudes
quan són la nostra pròpia família
i alguna cosa deu passar?
perquè si pensem ara
en les cues de les llibreries o quan anem a
comprar les bates i els xandalls a finals
d'agost, començament de setembre
el comentari ha generalitzat
quines ganes tinc que comenci l'escola
això ho sentim, hem de ser sincers, és així
no?
Jo crec que també hi ha
alguna cosa que
el que solemos decir nosotros
nosotros, nosotras
ara con este tema de lo femenino hay que usar
Ui, la pell molt fina
sí, fila prim
mandí que el culegi de psicólogs hará
ahora de ser culegi de psicólogs y de psicólogas
per si un cas
bueno
pero yo de fila prim
bueno
que los hijos son un poco nuestros padres
y ese es el problema
ese es el problema porque en lugar de ver en ellos sujetos
que están sujetos
sujetados a nuestras decisiones
a nuestra manera de pensar
a nuestras ideas
se convierten en nuestros enemigos
de alguna manera
porque representan
los ideales
las exigencias
de nuestros propios padres
como una mena de tiranía
¿no?
entonces
en lugar
bueno
son sus vacaciones
primero
no son las nuestras
entonces
ahí ya hay un primer
desfasaje
nosotros todavía estamos trabajando
y ellos ya están en vacaciones
ui que torna a sortir el tema aquell
de tantes coses
que jo faig per tu
tant que em sacrifico
torna a sortir aquella constant
eh
quan parlem de pares i fills
eh que sí
sí, sí
i tant que sí
pero bueno
es decir
como organizar
las vacaciones
de ellos
porque no son las nuestras
las nuestras
tienen un tiempo limitado
¿no?
generalmente
como mucho
algunos un mes
ellos tienen tres meses
de vacaciones
¿no?
unos tres meses
de vacaciones
que les van a durar
como fueron para nosotros
muchos años
algo que hay que tener en cuenta
y hay que tener en cuenta
pero ellos lo viuen
como una alegria
como un tiempo real
hay que tener en cuenta
un factor
que es el aburrimiento
el aburrimiento
que es algo
que transita
al ser humano
desde que es
pequeñito
dos, tres años
ya se empieza a estar aburrido
bueno
pues habrá que soportar
también
que los hijos
puedan aburrirse
i els pares
com que
per sol o per desgracia
mai s'avorreixen
perquè sempre estan ocupats
els costa d'entendre
aquest sentiment
¿no?
no ho sé
si sempre
si no estan mai
aburrits
el fet
que facin
moltes coses
no és el mateix
que
que
que tinguin
moltes obligacions
no per play
i per gust
moltes vegades
això sí
però
l'avorriment
com acaba de dir
la Clara
és
com una espècie
d'ombra
que
està planejant
contínuament
en l'ésser humà
no?
és
bueno
com
tots els altres sentiments
o totes les altres actituds
que prenem
davant la vida
i jo crec que
és important
el que acaba de dir la Clara
no?
suportar-se
estar avorrit
suportar-se
no fer
el que vingui de gust
contínuament
suportar-se
aquestes coses
ja és una manera
de créixer
el que passa
és que
pels pares
veure
els fills
avorrits
suposo que
els posa
al davant
d'un mirall
que els retorna
les seves
pròpies
angoixes
les seves
pròpies
diguem-ne
coses
no ressoltes
els seus
fantasmes
però no passa
res perquè
un nen s'avorreix
exacte
això
ahir
volia arribar
vull dir
sobretot
aquesta tendència
de saturar-los
d'activitat
que no s'avorreixin
en cap moment
és el que dius
no passa res
el aburrimiento
el aburrimiento
tiene algo que ver
con la idea
de que
se está desaprovechando
el tiempo
como si el tiempo
tuviera que aprovecharse
en algo muy específico
i a més
mentre no dormis
has d'estar
en constant activitat
és la màxima
que apliquem tots
si algo podemos decir
desde Gema
respecto del verano
de los niños
pues bueno
hay que dejarlos
que se aburran
que no cal
tampoc
programar los sants
porque es saturar
con programación
exacte
que se aburran
y eso también
el aburrimiento
es también
algo que lleva
en el mejor de los casos
a la producción
a que
empiecen a pensar
en cómo montarse la vida
dijéramos
no?
aguditza la imaginación
no?
exacte
perquè a més
és això
si tot els hi dones
és com tot
si els hi estàs
contínuament
oferint coses
oferint coses
no pot aparèixer
allò que és
de l'ordre
del seu desig
què és el que
ells volen
què volen fer
en tot aquest temps
per dir-ho així
que els hi sobra
que no que els hi sobra
és un temps
que pels pares
és que els hi sobra
per ells
és un temps
com un altre
tenim ja dos punts
importantíssims
damunt la taula
que caldrà tenir en compte
d'una banda
ens trobem
amb personetes
que tenen
un concepte
de la disciplina
exclusivament acadèmic
de l'escola
que per tant
no poden aplicar
a casa
parlem de comportaments
de l'urbanitat mínima
d'horaris
de forma
tot això
aplicat
a la vida domèstica
diguem-ne
que si no ho hem treballat
durant l'any
no ho tindrem ara
i no podem esperar
que d'un dia per l'altre
ho assumeixin
d'altra banda
m'avorreixo
m'avorreixo
que és allò
com una cantinela
que sona
i es fa insuportable
i després ve
aquella cosa
de parlar
perquè clar
en aquest temps d'estiu
es fan més àpats
col·lectius
en família
les famílies
en el millor dels casos
poden dinar i sopar junts
fins i tot
que és un luxe
clar
això ens permet
parlar
no parlar
però la gent
no sabe hablar
con los hijos
porque no sabe
cómo hablar
a los hijos
no sabe
però no teniu la sensació
que a l'estiu
sembla que sigui
l'època
de recuperar
assignatures
és a dir
en dos mesos d'estiu
volem fer cursos
intensius
vosaltres teniu
aquesta sensació
que no es venen
a la consulta?
Ai
entraríem ja
en temes més profons
en la consulta
o se viene
o se viene a recuperar
lo que no ocurrió
lo que no ocurrió
durante el año
en fin
esa es otra cuestión
pero yo creo que el tema
de hablar con los hijos
es porque no sabemos
cómo hablar
a los hijos
les assignamos
un lugar
tan especial
que luego
no nos podemos
dirigir
a ellos
son sujetos
como nosotros
en pequeñito
vols dir que compliquem
massa
Clara
que no és més fàcil
que tot això
sí
jo també estic
que posem molta teoria
molta pedagogia
i al final
és molt més senzill
sí
això és el que
jo volia insistir
en això
perquè
a veure
si una família
no està acostumada
a dinar plegats
i parlar
i explicar-se
les seves coses
per què a l'estiu
s'ha de fer?
que no forcin
les coses
és que
és
és a dir
és com tenir
enyorança
d'alguna cosa
que no s'ha produït mai
clar
el que és desitjable
és que ho facin
durant tot l'any
però si no ho fan
durant l'any
però si no ho fan
durant tot l'any
per què l'obligació
de fer-ho a l'estiu?
per què l'obligació
de fer activitats
plegats
d'estar tots junts
d'explicar-se
les seves coses?
per què?
per què?
per això passa
això que deies abans
Maria Antònia
de la voluntat
de que els fills
es divierten
és un espejo
com dius tu
és un mirall
si ells es divierten
això ens fa pensar
que la vida
és divertida
si ells no es divierten
hòstia
i ara què?
que trista
que és la vida
exacto
entonces bueno
mucho portaventura
para ellos
mucha fiesta
porque mientras ellos
se rían
eso nos da
una cierta consistencia
de la felicidad
es decir
bueno
les ponemos encima
la obligación
de ser felices
y de divertirse
sí que
d'alguna manera
això connectaria
amb el que deies abans
que això forma part
dels ideals
dels pares
llavors jo també
penso
que d'alguna manera
els pares
ens hauríem de relaxar
en quant als
els propis ideals
a veure
podem desitjar
el millor
pels nostres fills
però no desitjar
pels nostres fills
els nostres fills
són subjectes
que s'estan construint
i tenen que tenir
les seves faltes
les seves carences
les seves mancances
a l'igual
que també
els seus excessos
però
no ficar
tantes coses
per part dels pares
en els fills
perquè això també
els agòbia
i llavors jo no sé
si els nens
també no volen
arribar al col·le
una altra vegada
per no haver de suport
tinc unes ganes
de perdre de vista
els meus pares
perquè això
és per part de tots
que un dia
ja n'està cansat
jo no sé si ho vam dir
el primer dia
d'aquest espai
jo crec que sí
que aquí no trobaran
un manual d'autoajuda
ni de bon tros
ni un de cala
que han d'aconsells
a dir
mira ho han dit a la ràdio
ara aplicaré això
i ho tinc resolt
no és tan fàcil
però podem obrir
obrir finestretes
a dir
doncs mira
potser
si em perdones
no no
atenció
de ir en contra
de estas revistitas
estos manuales
como la revista
Ser Padres
que pronto
no sé si el otro día
hablábamos
que pronto van a sacar
el Ser Abuelos
no?
també manual
no donis ideas
con un montón
de instrucciones
para pues
a pesar de que
representamos
en parte
el Colegio de Psicólogos
si algo queremos
a ser llegares
que estamos en contra
de esta didáctica
del Ser Padres
sobretot perquè no hi ha
una fórmula magistral
som persones
i tots som diferents
pot haver-hi una orientació
a partir d'unes teories
una orientació
a partir d'unes teories
realment qui coneix
els propis fills
són els propis pares
per tant entenem
no forcem la màquina
no vulguem fer
ara a l'estiu
tot el que no hem fet
durant l'hivern
si s'avorreixen
doncs és igual
no els hi passarà
res per avorrir-se
intentem comunicar-nos
de la millor manera possible
i no dramatitzem
el que de vegades
hi ha problemes reals
però no dramatitzem
el que realment
no és dramatitzable
i com que diem
que pensem massa
en els fills
d'aquest punt de vista
què us sembla
si la propera setmana
abans de l'estiu
parlem de la parella
que també es retroba
en època de vacances
molt bé
us sembla bé?
hem dit que els nens
es diverteixin
que es diverteixin els pares
també
us sembla?
perfectament
doncs vinga
parlem de la parella
us hem posat deures
molt bé
gràcies per venir una vegada més
a la ràdio
Sílvia, Clara, Antònia
bona setmana
i ens retrobem el proper dilluns
bon dia
i Holanda
ziliuns