CBT, CBT, CBT.
Som un gran club i anem fent història.
Portem amb orgull el nom de la ciutat.
A Tarragona Ràdio, Club Bàsquet Tarragona, 25 anys d'història.
CBT, CBT, CBT.
La primera lliga del CBT fou dramàtica.
El Castellet i el Naves tenien mitjanes d'abat de 28 anys,
el CBT de 22.
A la lliga van jugar algun jugador amb quasi 40 anys.
Vaja, que hagués pogut ser el pare d'algun dels juniors del CBT.
Segons expliquen els protagonistes,
Aratxo, Tobilla, Pintado, Ruido, Ferrer,
rebien galetes en tots els partits
i els arbitratges sempre solien afavorir els conjunts més veterans.
A la pista, gran problema, el de la canxa,
no hi anaven més de 100 persones.
En algun partit eren majoria els seguidors visitants.
Però tornem a la pista.
Van jugar al pavelló de l'Èlida,
que en aquells moments no era de ningú.
Bé, ho expliquem.
Els responsables primers eren del Movimiento,
però com amb la democràcia,
el Movimiento es va aturar,
pertanyia a la delegació de Deports,
perquè la Generalitat estava en estat embrionari.
i amb un pressupost de 377.000 pessetes que pagaven els 120 socis,
la majoria, pares, mares, tietes, avis i núvies dels jugadors,
s'havia de pagar el lloguer a la pista i la tramitació a les fitxes.
Però, en aquesta primera temporada,
ja es produiria la primera gran proesa del CBT.
A la Lliga de 14 equips, que va guanyar el club bàsquet malgrat,
els tarragonins van guanyar 10 partits i en van perdre 16.
I l'equip de Queixo San José va enfonsar a un equip provincial,
el tot poderós Club Bàsquet Valls,
un històric que, per culpa, entre cometes,
de les dues derrotes amb els tarragonins,
va davallar la categoria.
El partit del Joan Avellar
va ser una explosió notavora de Joan Ruiz,
38 punts,
i una victòria incontestable del CBT,
69-91.
A la tornada, penúltim partit de Lliga,
amb més públic de Valls que de Tarragona,
el CBT,
va tornar a guanyar 83-69
i va enviar els ballencs a la segona regional.
Aleshores,
la categoria més baixa va el bàsquet.
A Valls van trigar molts anys
a perdonar la irreverència
als joves jugadors tarragonins.
Per cert,
en aquelles temporades
encara eren permesos els empats
i, de fet,
es van empatar 5 partits en aquella temporada.
El club,
gràcies a la feina de buscar espònsors i ajudes econòmiques,
va poder inscriure ja un equip júnior.
La Junta
va començar a estudiar la col·laboració
en diferents col·legis de la ciutat,
prenent el model
de la Salle de Bonanova.
CBT, CBT, CBT.
Hola, bona nit.
Benvinguts al tercer programa d'aquesta sèrie
de Tarragona Ràdio
dedicada a repassar els 25 anys d'història
del Club Basquet Tarragona.
Avui, aquesta setmana,
volem parlar del paper
que han jugat
alguns dels principals directors tècnics
que ha tingut l'entitat
al llarg del temps.
Una figura,
la del director tècnic,
que es va crear l'any 1989.
Una figura que es va crear
justament amb un dels convidats avui al programa,
com és el José Córcoles.
José, bona nit.
Bona nit.
Ell és un dels convidats,
però avui també ens acompanyen.
Jesús Sanjocé.
Jesús, bona nit.
Hola, bona nit.
L'actual director tècnic del Club Basquet Tarragona,
que és el Francesc Canals.
Francesc, bona nit.
Bona nit.
I a través del telèfon
saludem també una altra
de les persones vinculades al club
i que ha ocupat aquest càrrec
de director tècnic,
com és el Vicenç Saneuja.
Vicenç, bona nit.
Hola, bona nit.
El Vicenç, que està a Eivissa, no?
Sí, sí, sí, a Eivissa.
Fem què, per cert?
Bueno, de director tècnic.
De director tècnic.
De quin equip?
De les Salines.
Em sembla que us podeu saludar tots
a través del telèfon, José.
Vicenç, bona nit.
Bona nit.
Què tal?
Bé, bé, aquí estem.
Sí.
Jesús.
Vicenç.
Hola, què tal?
Sé que has estado algunos días por valls
y has tenido que marchar rápido, ¿no?
Sí, sí, sí.
No, he estado aquí en Tarragona también.
A ver si te programas un poco mejor la próxima vez.
Sí.
Muy bien.
Francesc.
Bona nit, Vicente.
Hola, Francesc, com va?
Va fent.
Sí, bueno.
Doncs avui, tres convidats a l'estudi
i un a través del telèfon
per comentar aquesta figura,
la del director tècnic,
que, com dèiem, va néixer l'any 1989,
la temporada 89-90.
Comença amb el José Córcoles.
Per quina raó?
Sí, bueno, ja hi havia más.
Quan va entrar a la Junta Directiva
que presidia ja hi havia más,
es va considerar portú que era aquesta figura.
Abans hi havia una figura que era de coordinador,
bueno, que continuava,
que era el coordinador dels equips
de les escoles de bàsquet,
i es va considerar portú que era aquesta figura
per tal de coordinar
i marcar les pautes dels equips federats,
inclús arribant al senyor femení.
O sigui, coordinava tot el tema d'equips
des d'infantils, cadets juvenils
i senyor femení.
El senyor más curí
ja era un tema de competència més
de la Junta Directiva, no?
Quantes temporades?
Jo vaig estar quatre o cinc anys.
Déu-n'hi-do.
I quanta gent al teu voltant
sota la teva responsabilitat?
Bueno, la veritat és que responsabilitat
era més que res
el grup que hi havia
eren amics, principalment,
i el que sí que es definia una miqueta
era les pautes a seguir
com a filosofia de lloc
i després fer tot el tema
de les tasques administratives,
organizació de competicions, etcètera.
Ho deixes?
Quan ho deixes l'any 95, potser?
No, la miqueta abans.
94?
I agafa ja el càrrec el Jesús.
Exacte.
I quant de temps
i amb quina filosofia?
Amb la mateixa?
Sí, bueno, la filosofia
con ligeros retoques,
pero se fue manteniendo.
Quizá en esa época
había ya también
por la proyección del primer equipo
una parte en la cual
dijéramos que estaba el club
un poco más abierto
a realizar fichajes
de jugadores de base
que quizá en la época de José.
Al final sí que empezamos.
Exactamente.
O sea, quizá inicio
esa filosofía ya de fichajes
de base
se inició
en los últimos años de él
y entonces
dijéramos que se trataba
un poco
de potenciarla
a fin y efecto
de conseguir
que alguno
de estos jóvenes
jugadores o jugadoras
pudieran en un futuro
integrarse
en los respectivos
equipos
senyors del club.
Com fitxáveu
a aquests jugadores?
És a dir,
com els buscáveu?
Com els trobáveu?
A partir del seguiment
que es feien
a les competicions
de base
de contactes
que tenies
també
a les escoles
principalment
també.
el club
tenia una sèrie
d'escoles vinculades
i sobretot
perquè la Tarragona
el mercat
de jugadors
o jugadores
que destacan
era molt conegut
en aquest sentit.
Va tenir
també un factor
molt important
el tema
que quan la Federació Catalana
va obrir
les competicions
de preferent
a tot el territori
de Catalunya
abans nosaltres
només jugàvem
en competicions territorials
i el fitxar
o no fitxar
a jugadors
també quedava
en un segon pla.
quan van començar
ja les competicions
preferents
en el qual
ja competies
amb els millors
equips de Catalunya
és quan el tema
ja d'incorporar
jugadors de base
que no havien sortit
directament de l'escola
o a les col·legis
vinculats
quan vam començar
a fer aquest tipus
de fitxatges.
Suposo Jesús
que és relativament
fàcil
veure quan un jugador
o una jugadora
val
i té
projecció de futur.
Bueno sí
és una qüestió
és fàcil
quan està experiència
un poc de seguiment
però bueno
no era tan solo eso
perquè
a ver
la filosofía del club
sempre ha sido
o por lo menos
en lo que yo he conocido
de que
únicamente
se ha ido a fichar
aquello que no se ha encontrado
dijéramos
dentro del club
es decir
no sé si
en un determinado momento
pues no ha habido
jugadores
o jugadoras
altos
o pivots
por
no sé
por muy buenos
bases
que pudiera haber
en la provincia
no se han ido
a buscar
para
dijéramos
desmembrar
cualquier otro equipo
e integrarlo
sino aquello
que realmente
era una necesidad
o que se creía
que era una necesidad
una necesidad
a nivel
táctico
y técnico
para un equipo
en cuestión
el Jesús
en San José
quant de temps
va estar de director?
Dos anys
i després el substitueix?
Si no recordo
en Vicenç
Vicenç
substitueixes el Jesús
o no?
Sí
i què?
com ho agafes?
Home el vaig agafar bé
en Jesús és un tio
molt estructurat
i el va deixar
tot molt bé
el que passa que
bueno
hi havia una miqueta
va ser una miqueta
l'impàs
de l'últim any
d'en Xavi Mas
llavors era l'últim any
d'en Xavi Mas
i en Xavi Mas
també volia deixar
el club ben estructurat
i econòmicament
s'ha ensenejat
i llavors
doncs bueno
van fer tasques
de tot tipus
per intentar
deixar el club
el més bé
possible
per qui
hagués d'entrar
en lloc d'en Xavi Mas
Vols dir Vicenç
que va ser
potser una etapa
un pèl complicat
un pèl difícil
per aquestes circumstàncies?
Bueno sí
una miqueta
a veure
una miqueta complicat
en temes
doncs bueno
en temes
extraesportius
no?
En temes esportius
doncs bueno
la cosa ja anava
una miqueta rodada
i llavors
l'únic que va fer falta
era acabar
seguir mantenint línies
no?
Aquell any
el tema del senyor femení
es va reforçar
una miqueta
en el tema
de la Montse Magre
que en principi
estava jugant avall
i llavors
i llavors van fer contactes
i llavors es va potenciar
una miqueta
més la part femenina
i bueno
es van classificar
per la fase d'ascens
i tot
no?
I bueno
aquella temporada
va ser una temporada
una miqueta
ja de l'impàs
que en Xavi Mas
era l'últim any
que estava al club
o bueno
ell ja havia decidit
que no seguiria
de president
i llavors
doncs bueno
era acabar
de deixar-ho tot
perquè la persona
que arribés
o les persones
que arribessin
ho trobessin bé
que vas estar
només una temporada?
Sí
perquè el mes de maig
ja me l'han traslladat
cap aquí a Eivissa
i de bona
ens vam marxar
i et vas substituir?
En Pedro López
En Pedro López
que també està una temporada
si no m'equivoco
com a director tècnic
i després sí que ja l'agafa
el nostre quart convidat
que és el francès
no?
Sí
després de Pedro
la temporada 98-99
vaig entrar jo
i des d'aleshores
fins ara
fins a l'actualitat
és a dir que això vol dir
hi ha un temps
d'estabilitat
no?
Sí
aquesta és la cinquena temporada
i què tal?
Ja de tot
ja de tot
seguint la línia
que havia marcada
sempre
ficant
detalls nous
i sempre
el problema
de les instal·lacions
no?
que és un problema
crònic
crec del club
i
amb el dèficit
que tenim d'instal·lacions
doncs
anar fent
el màxim
que puguem
que podem
en la pràctica
això del problema
de les instal·lacions
què ha volgut dir
i què vol dir ara?
és a dir
en la pràctica
què vol dir
cada setmana
pensar
on s'entrenen
on juguen
els equips?
en la pràctica
en mi cas
el poder
realitzar
dijéramos
uns quadrants
para que
los diferentes
equipos
pudieran
entrenar
y
en unas
horas
prudenciales
pues porque
estábamos hablando
que vamos
desde categorías
infantiles
hasta juveniles
y pues
un infantil
no puede
entrenar
a las 10
de la noche
o sea
eso
al mismo tiempo
de coordinar
eso
satisfacer
un poco
lo que
como director
técnico
piensas
que necesita
el equipo
para entrenar
y lo que
quiere el propio
entrenador
de cada equipo
pues la verdad
es que
resultaba
en un principio
complicado
luego en mi época
Francesc
no creo
que la haya tenido
pero José
supongo que sí
pues
se disponía
del tema
o de la zona
de los tinglados
y que bueno
que eso
daba para
mil anécdotas
y unas cuantas más
pues se ha esperado
alguna
no hi ha problema
¿per qué?
no no
yo recuerdo
pues ahora mismo
recuerdo
Vicenç
Carrius
hombre que
donaba por
mucho
los tinglados
entonces explica
explica alguna
si entens
ahora lo explicará
el Jesús
pero explica
tú también
alguna
yo recuerdo
haber
dos campos
si no recuerdo mal
en los tinglados
había un solo partido
había un solo partido
y en lo que
era el espacio
destinado
al otro campo
había
me parece
que era
una demostración
de bailes regionales
o algo por el estilo
y
como en un campo
se tenían que jugar
ese día
pues no sé
si fueron dos
o tres partidos
lo que ocurre
normalmente
es que los partidos
se van retrasando
ligeramente
en función
de la duración
y
tuve que
intermediar
porque
iniciaron
la demostración
sin haber acabado
un partido
claro ahí
no se oía
siluato de árbitro
era un caos
y la verdad es que
conseguimos
que se demoraron
no sé si
un cuarto
de hora
o media hora
pero vamos
te digo
que es una
es una situación
un tanto
vamos
para poderla contar
José
tu també
recordes problemes
amb aquest tema
aquest tema
de instal·lació
ha sigut un mal endemic
sempre
a nivell de club
o sigui
entrenar
a hores
intespetibles
de cara a nens
en situacions
o condicions
que tampoc
han anat més adients
això ha estat
sempre al club
a nivell de base
i després
inclús
el tema
que a vegades
tu
tenies ja perfilada
uns horaris
i resulta
que una instal·lació
després
no podies continuar
gaudint d'aquella
i t'haurien
que canviar
i bueno
això
de cara a les pares
s'afectava també
no?
el tema
aquest de voler
la inseguretat
o la indefinició
de tota una temporada
en quines condicions
entrenàvem els equips
Vicenç
entens alguna
anècdota?
home
anècdota
anècdota
no
però vull dir
que els nanos
sortien d'allí
com si fossin carboners
sortien negres
perquè no hi havia
gaire neteja
perquè amb els coloms
no
no
que la pols
s'hi ficava
i com
descarregàvem
per allà
a la vora
el tema del carbó
doncs
la carbonilla
entrava dintre
i sortien com a carboners
els nanos
i les pilotes
vull dir
les taronges
acabaven negres
sembla que estiguem
explicant històries
de fa un munt
d'anys
de dècades
i en canvi
no fa tant
no
no
el francès
aquests problemes
no els té
en té d'altres
o sí que n'hi ha
també problemes
d'instal·lacions
no
l'únic problema
és que a vegades
a un vestidor
hi ha 35 jugadors
però bueno
ja
ja estem acostumats
és molt difícil
organitzar tanta gent
francès
perquè quanta gent
està ara
per exemple
sota les teves ordres
o sota la teva coordinació
ara tenim 15 equips
de base
des de preinfantil
fins a seniors B
i això quanta gent
amb números rodons
deu ser
150
més o menys
i com es coordina
tot això
bueno
tantes pistes hi ha
tants equips hi ha
intentar
que cada equip
entrenin
les millors condicions possibles
i que entrenin
el màxim temps possible
per optimitzar
el màxim
el rendiment
dels equips
i ja està
i
que en principi
sempre és molt senzill
però
té la seva
problemàtica
què ja són
com s'estableix
una relació
per exemple
entre un director tècnic
d'ara
després tornarem al passat
i els pares
per exemple
els pares dels nanos
i de les nenes
que juguen a basquet
a veure
nosaltres
el que estem fent ara
és
fem reunions
perdó
reunions
a finals de temporada
explicant
la temporada següent
els pares
i a partir d'aquí
fem la presentació
de la part esportiva
i després de la part social
del club
i a partir d'aquí
si algun equip
té algun problema
es fa
si parlem
el pari directament
o si
ja sigui
jo
o
o
vocal social
del club
i durant la temporada
però aneu parlant
teniu contacte
sí
no es fan reunions
periòdiques
però sí que
cada quant
fem alguna reunió
en els equips base
sobretot en els equips
que pot haver
algun tipus de problema
com per exemple
quin problema
pot haver-hi
no ho sé
a vegades
hi ha problemes
per exemple
el tema
de pistes
si un dia
entrenes a un lloc
l'altre
entrenes a l'altre
sempre hi ha
algun pare
que diu
escolta
o inclús
algun problema
intern que pugui
haver dins
algun equip
un problema disciplinari
abans hi havia també
com eren les relacions
amb els pares
en canviat-ho amb això
no
és molt similar
abans
el que fèiem sobretot
era que
el primer filtre
que hi havia
amb els pares
era l'entrenador
es feia amb les reunions
periòdiques també
a començament de curs
explicar una miqueta
què es tenia
amb aquest equip
i quines característiques
de competició
hi havia
desplaçaments
etc
quotes
o el que sigui
també hi havia
el directiu
de Turro
que també comentava
la seva faceta
com a directiu
i pràcticament
era el dia a dia
amb els entrenadors
i anant
veient partits
que això sí que
és una tasca
del director tècnic
anar veient
els partits
dels equips de base
i sobretot
el contacte
més directe
amb els entrenadors
que formen els equips
de base
els pares
en principi
quan menys relació
tingués el director
tècnic
amb uns pares
això és que
volia dir
que funcionava bé
la cosa
per cap
amb els entrenadors
que era justament
el que us volia dir
com s'estableix
la relació
a vegades
entre el director
tècnic
i un entrenador
la relació primera
és que
el director tècnic
és el que planifica
i designa
els entrenadors
que han de estar
a cada equip
després un ratificat
òbviament
per la junta directiva
però aquest és el primer
és el que va fitxar
o va confirmar
l'entreador
que portarà
cada equip
i a partir d'aquí
hi ha una vinculació
del seguiment
i de la filosofia
de lloc
que es vol implantar
en el club
a partir d'aquí
hi ha un munt
de possibilitats
de resser
entre l'entreador
i el director tècnic
Vicenç
relacions amb entrenadors
o amb pares
o amb l'entorn en general
home jo crec
que el més avantajat
de tots
era Jesús
per això
en aquest tema
per què?
home perquè
jo me'n recordo
d'un senyor
un pare
d'un eslot
que vam fitxar
al final
de Reus
que tenia una granja
de pollastres
i li va oferir
per anar a ser
davanador
imagina't
vull dir
que tenia una capacitat
de convicció
que era mortal
i té
vamos
però bueno
no
però en principi
les relacions
que establíem
amb els pares
i
amb els entrenadors
era una qüestió
de respecte
de tipus més
de treball
i després
de respecte
cap als nanos
i de respecte
cap als entrenadors
i intentàvem
mantindre una miqueta
el tema
de
a veure
tots els pares
es desgrada
que els xiquets juguin
però bueno
però també
es ha d'entendre
que durant la setmana
qui veu més
el treball que fan
i com se desenvolupen
les seues qualitats
és l'entrenador
i llavors
basant-se en aquest respecte
doncs bueno
sempre s'ha intentat
que no hi hagués
cap problema
ni amb els pares
ni entrenadors
i que bueno
intentar anar suavitzant
possibles problemes
que hi poguessin sorgir
Jesús
no
bueno
un poco
lo que
lo que han comentado
lo que
yo sí que creo
es que
por lo que
por lo que veo
todavía estando en activo
es que
compadezco
más a Francesc
que no
a José
porque
yo creo que
en este aspecto
con el tiempo
el tema
de la
de la relación
padre-jugador-club
yo creo que iba peor
y sobre todo
para la figura
del director técnico
que es un poco
ese puente
yo creo que
antes
los padres
no era
tan conocido
esto
padre-manager
no
o sea
no digo que no existieran
pero
si existían
era un poco
la excepción
que confirmaba
la regla
y sin embargo
yo creo que la excepción
ahora es al revés
ahora es más ingrato
ahora puede ser más ingrato
si yo creo que en este sentido
vamos
ya digo
por lo que veo
desde la perspectiva
yo por ejemplo
en los dos años que estuve
encontrarme
este tipo
de padre
no me lo he encontrado
no me lo he encontrado
absolutamente
a ver
no diría nunca
pero
por miedo a equivocarme
y no a recordar bien
pero a lo mejor
un caso o dos
pero
pero ninguno
y ahora
la verdad es que esto
abunda bastante
y yo creo que
lo que hace es un poco
entorpecer la labor
y perjudicar muchas veces
a los hijos
Francesc
¿sí?
¿o corroboras?
Sí, sí
vamos
yo puc parlar
pel que he viscut
¿no?
y creo que
todo lo que dijo
Jesús
voy a decir
100%
porque
siempre
cada día más
hay más problemas
con los padres
o sea
por ejemplo
agafando desde que estoy yo
cada año
la problemática
con los padres
es más
es más complicada
¿som ex-exigents?
¿volen de totes sotas
que el seu fill jugui
o per què?
la paraula
de moda
es el padre manager
¿no?
y ahora seguro que
hay muchos managers
y supongo que
con que el gasol
está en la neve
se piensa que
tothom
pot arribar
allí
pero bueno
y es algo
bastante ingrat
porque
tothom
se piensa
que el seu fill
que la gente
el dret
¿no?
se piensa que el seu fill
pues es un crac
y bueno
pero bueno
es parte la feina
¿no?
también
aquí
aquí em sembla que
els quatre convidats
els tres que tenim a l'estudi
i el quart
el Vicenç que tenim
a través del telèfon
més o menys
heu fet de tot
en aquest món del bàsquet
això de ser director tècnic
és de lo més maco
o al revés
de lo menys agredit
ara que estàvem parlant
de feines
Vicenç
comencem per tu ara
bueno
com ho veus
perquè vosaltres
heu estat entrenadors
del primer equip
i potser aquesta feina
d'entrenador
llueix molt
queda molt bé
si sobretot van bé
les coses
i en canvi
la del director tècnic
potser és una feina
un pèl més
en fi
més amagada
més discreta
i en fi
no llueix tant
el principal problema
és de
el tema
d'estructurar
les coses
i estructurar
unes feines
i després
d'hi fer
intentar entendre
la gent
que
el futur
dels clubs
no comença
per l'equip sènior
sinó que comença
per baix
si això ho entenen
primer el club
després els pares
i els entrenadors
fiquen el que
tenen que ficar
és més fàcil
fer-ho
el que passa
que tot depèn
de les estructures
i per exemple
el problema
del tema
d'instal·lacions
que
a veure
l'eina de treball
principal
de les entrenadors
és una pista
si no tens una pista
per poder entrenar
difícilment
podràs fer res
i llavors
intentar combinar
tot aquest tema
és bastant complicat
però és més macufa
d'entrenador
que de director tècnic?
a veure
tens unes responsabilitats
diferents
i toques menys tecles
siguin entrenador
siguin entrenador
te limites
en el teu equip
tens que controlar
el teu equip
una miqueta
al voltant del teu equip
i aquí acabes
aquí és al revés
de director tècnic
tens que controlar
molts més equips
molts entrenadors
els pares
50.000 històries
que et surten pel mig
i jo per mi
a veure
jo
m'assento bé
en les dues facetes
no?
potser m'he dedicat
més anys
a fer de director tècnic
en diferents llocs
però bueno
m'agraden
les dues feines
potser més
de director tècnic
que no pas d'entrenador
i els altres
com ho veieu?
el millor
qualsevol faceta
és la de jugar
això està clar
però en aquest cas
entre director tècnic
i entre dos
també suposo
que és una funció
del temps
que pots també
tu destinar
a nivell personal
hi ha vegades
que com a entre dos
és un horari
que tu pots compaginar
i en canvi
la tasca director tècnic
és una tasca anònima
i sense horari
o sigui
tu has de donar
un servei
et treus les feines
i a partir d'aquí
és ingrat
en aquest sentit
perquè t'estàs treballant
molt a l'ombra
però també
les satisfaccions
que tens
quan les coses surten bé
o un fitxatge
d'un entrenador
o d'un equip
que funciona bé
també s'ha agraït
Francesc?
Sí,
com a favor
el que ha comentat
José i Vicenç
són dos aspectes
dos vessants
molt diferents
i té les seves coses bones
i els seus moments bons
i els seus moments
no tan bons
i jo crec que
he ficat
en una balança
compensen més els bons
que els dolents
però sí que són dos
dos facetes
totalmente diferents
Jesús
¿es difícil el triat?
No, bueno
depende
perquè si
jo crec que
el que te marca
són uns objectius
realment
com a entrenador
són uns
i com a director
tècnico
són altres
el que els cumpres
o no els cumpres
quizás
el que dicia José
és el que
t'ha
és que
el que ha
break
Particularmente de esos dos años, yo recuerdo que voy a hablar con Xavi Mas en el sentido de la planificación que hacer
y dijéramos que el coste que tenía hacer algunas de esas cosas pues era realmente discutible
pero como el objetivo era de que alguno de estos jugadores, como decía antes, jugadoras pudieran llegar al primer equipo
pues un poco el planteamiento era que cuando esos jugadores pudieran llegar al equipo siempre representarían un menor costo que en un fichaje de campañas
y por ejemplo, pues hablando en masculinos, de la época esta, si no recuerdo mal, ha habido tres jugadores que han llegado al primer equipo
con lo cual yo pienso que eso es gratificante y que a lo mejor hubieran tenido que ser más
o se hubiera tenido que dotar a lo mejor más también la parte femenina
aparte de que la parte femenina, en la época por ejemplo que yo estuve, era una parte que estaba bastante consolidada
porque venía de un grupo de jugadoras de varios años juntas y quizá no necesitaba tanto retoque
entonces, ya digo, yo creo que si tú te marcas unos objetivos, tienes la misma satisfacción si los cumples
como el disgusto si no los cumples, aunque quizá, no digo, que yo en mi segundo año no empezara quizá ya a tener un poco de mono de entrenar
quizá me decantaría muy ligeramente por el tema de entrenador antes
Estava pensant ara, ja per acabar, que seguramente la mejor satisfacción por un director técnico es ver como un jugador de la base, jove, acaba en el primer equipo
¿Això es el máximo al que pot aspirar, yo, realment, un director técnico?
Evidentment, o sigui, la funció de l'equip de base és que arribin els màxims jugadors possibles al primer equip, això està clar
però cada vegada es fa més difícil, sobretot a nivell masculí, però bueno, cada vegada el gestor és més alt, no?
Som a l'últim minut, Vicenç, quan tornes a Tarragona?
Doncs ja m'agradaria tornar, jo suposo que a veure si aquest any o l'any que ve
A veure, en principi no depèn de mi, depèn més de l'empresa, però bueno, estem en ella, no?
Molt bé, doncs escolta, els últims segons per acomiadar-te dels companys, dels convidats avui del programa
Sí, bueno, pues ja ens veurem, jo vaig baixant, el mes que ve igual baixo algun cop, ja quedarem, no?
¿Es Jesús?
Sí, eso espero
Sí, ya lo sabes, que cuando bajo y con tiempo nos vemos
Molt bé, Vicenç Anoja, moltes gràcies per atendre aquesta trucada i participar en aquest programa avui
sobre els 25 anys d'història del Club Esqueta Tarragona, gràcies i molta sort
Moltes gràcies a vosaltres
Vicenç Anoja, Vicenç Anoja volíem dir en directe a través del telèfon i aquí als estudis
Francesc Canals, José Córcolés i Jesús San José
Tres persones lligades a la història del Club Esqueta Tarragona
com a directors tècnics entre moltes altres funcions que han complert en aquesta entitat
Moltes gràcies, molta sort també de cara al futur i fins la propera, adeu-siau
Moltes gràcies a vosaltres