.
Dos minuts, un quart de dues, com cada dilluns,
la darrera part del matí de Tarragona Ràdio
la dediquem a obrir el programa demà
i anar passant pàgines i anar mirant totes aquelles
o algunes de les activitats de les que podem gaudir
aquesta setmana a la ciutat de Tarragona.
Un exercici que practiquem setmanalment cada dilluns
amb Sílvia Ferreres, que avui, disortadament,
no la tenim als estudis, però sí a través del telèfon.
Sílvia, molt bon dia.
Enyorem la teva presència.
No.
No, no és el mateix, però, escolta, millor això que res.
I si podem tenir a través del telèfon
perquè ens comentis aquestes activitats,
doncs millor que no tenir-te.
I aquelles persones que són fidels, que fan els deures,
que ens truquen i que expliquen el que han fet al cap de setmana,
aconsegueixen entrades que no pateixin,
que també ho farem avui ni que la Sílvia estigui a través del telèfon.
Per exemple, el memorable concert de l'Àngel Òdena
i l'Helena de la Mercè del divendres.
Per exemple.
Que ens expliquin que va estar molt bé.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Que ens expliquin algú que va anar a aquest concert
i poden aconseguir...
Avui també regalem entrades, no, Sílvia?
I tant, i tant.
I per què regalem les entrades?
No sé què et sembla.
En regalem per veure el Josep Maria Pou?
Què dius ara?
No?
Per veure aquesta obra tan bona, eh?
Aquest tros d'home.
Aquest tros d'home, perquè...
I tros d'actor, eh?
Sí, sí, sí.
Mira, per on?
Que hi ha gairebé dos metres.
El dijous, que hi ha la funció.
Doncs em penso que algú ens truca allà.
Has dit Josep Maria Pou?
Ring.
I si no, també em podríem regalar,
què et sembla,
per les xiques aquelles americanes
tan simpàtiques que venen pel Dixieland?
Aquelles que canten a capella,
les cançons de l'Irvin Berlín i tot allò.
Sí, quina vam posar?
El Check to Check?
El Check to Check.
Mira que canten bé, mira que és bonic.
13 noies de diferents procedències,
venen d'Estats Units, de Harvard,
i com canten.
Tenen coses bones als Estats Units, també.
Naturalment que sí.
Sí, el que passa és que ens costa a vegades
de recordar-ho.
Però, vaja, aquestes noies
hem de trencar amb la llança, eh?
I tant que sí.
Doncs ho tenen difícil, els oients,
i han de triar, eh?
D'anar un lloc a un altre,
perquè la veritat són tots dos espectacles
de primera línia,
i no ho diem nosaltres.
Però com que som fidels,
a vegades ja tenen comprat les deu unes
i de les altres no s'han decidit.
Doncs escolta, donem pas abans de comentar la setmana,
aquesta primera trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Teresa Serra.
Què tal, Teresa?
Bé, una mica costipada.
Sí que et notem una mica costipada,
però això passarà, eh?
És de la primavera, probablement, no?
Sí, potser és una mica d'al·lèrgia, sí.
Teresa, què has fet aquest cap de setmana?
Has anat a algun espectacle?
Doncs mira, m'he intentat quedar a casa una mica,
pel refredat,
però ahir a la tarda ja vam sortir,
ja va marxar la pluja,
i vam anar a veure la història
de l'elefant bàrbar.
Ai, què tal?
Molt bé, molt bé.
Aquesta setmana repeteix?
Sí, sí, sí, bueno, ja vam anar a...
Que era el magatzem, no?
Sí, és el magatzem.
Us recomanes perquè encara no ho he vist?
Sí, sí, sí, ho recomano,
perquè el pianista perfecte
i la noia que explica la història
anarà a triu també, eh?
Molt bé.
Doncs mira, la Teresa ens ha fet una recomanació,
a més, molt bé,
perquè encara ho faran aquest cap de setmana, no, Sílvia?
Sí, el diumenge ho faran
a la sala del magatzem.
Molt bé, Teresa,
escolta, que et veiem una mica apurada amb el refredat,
jo suposo que estaràs bé
per anar a veure el Josep Maria Pou
amb la raclifa, no?
Aquí, on vols anar?
Doncs potser el Josep Maria Pou,
que és el divendres.
Aquest, el dijous.
A veure, hi ha dijous i divendres,
però el dijous és a dos quarts de 10,
millor, és que el dijous
les entrades són exuberides de fa dies ja.
Vale, doncs potser dijous.
Dijous, això per a tots els oients,
dijous és a dos quarts de 10
i el divendres és a les 10,
que no es confongui.
Però, Teresa,
les teves entrades són per dijous
a dos quarts d'11.
Sí, a dos quarts de 10.
A dos quarts de 10.
I pots passar a recollir les entrades
pel Teatre Metropol directament,
que estarà en el teu nom.
Sí, gràcies.
Gràcies per trucar-nos
i millora't, Teresa.
Gràcies.
Gràcies a tu, adeu-siau.
Veus, parlaves, Sílvia,
de l'Àngel Odena,
del magnífic espectacle
que van donar,
que jo no hi vaig anar,
ho confesso,
i mira que m'agrada
com canta l'Àngel Odena,
però no vaig poder anar.
Jo confesso que a vegades
tampoc faig els deures,
però el bavar no me'l perdré.
Però jo he sentit-te parlar molt bé
de l'espectacle de divendres,
del Metropol.
Sí, sí, a mi tot el que m'ha comentat,
que va ser una actuació,
em comentaven que
si un no ho feia bé l'altre
encara ho feia millor bé,
com una rivalitat a l'escenari.
És a dir, bonic, bonic,
perquè sí aquest espectacle.
I mira, està molt bé
que la Teresa també ens hagi parlat
d'aquesta història
de l'elefant bavar,
que és de la companyia Can Teatre,
que es fa a la sala del magatzem...
El diuenç a les 6...
A les 6 de la tarda, efectivament.
I que val 2 euros.
2 euros.
Que fa il·lusió pagar 2 euros
per alguna cosa, ja.
I tant.
Que regalarem alguna entrada més, Sílvia?
Sí.
Sí, oi, oi, oi.
977, 2447, 67.
L'espectacle aquest central
de cada any del Teatre Metropol
em costa de dir-ho.
Radcliffe Pictures.
És que no ho sé com ser.
Jo també li dic Radcliffe Pictures,
però no ho sé ben bé com es diu.
Però és igual.
Jo crec que ens entenem.
Aquestes xiques, aquestes xiques americanes,
13, que canten a capella,
que és una meravella.
Donem-vos una altra trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Jordi Portà.
Què tal, Jordi?
Molt bé.
I què hem fet al cap de setmana?
Que es pugui explicar, clar.
Hem anat a mirar exposicions de fotografia.
Molt bé.
Sempre ens oblidem de les exposicions,
sí senyor.
Molt bé.
També és un deure que s'ha de posar bona nota.
Molt bé.
Entre fotografia i pintura,
no és que ja no hi ha d'impotació i tot això,
hi ha un bon recorregut de...
que ajuntament de l'Àlvar Calvet, també.
Tu no ho sabia.
I el dimecres s'inaugura
la de gràfiques ocultes a la Xertrés,
que estarà molt bé.
Ah, jo crec que estic assabentat.
Sí, sí, sí.
Em penso que el Jordi està al dia de les exposicions, eh?
I sou un oi bastant, no?
I tant.
I tot això, fotografia i tot això,
tu que sigui imatge,
sobretot això.
I aquesta de fotografia que hi vas anar,
quina era, exactament?
Aquella d'obres d'Euport.
Ah, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé, Jordi.
I també hi havia...
que s'acabava ja a la d'Esquerra Republicana.
Sí, es va acabar a la d'Esquerra Republicana.
Aquesta també la tinc vista.
Doncs hi ha aquestes d'obres d'Euport,
que és fins al dia 6,
doncs és el col·lectiu,
dues juntes d'Euport, no?
Sí, doncs aquesta encara estem a temps de visitar-la.
I Jordi, tu on vols anar?
Al teatre?
A escoltar música o a veure teatre?
Sí, pot ser,
o malgrat les coses,
però triaria, en aquest cas, música.
Per triar.
Doncs vinga, per triar.
El dia 13 és?
El 12.
El 12 d'abril.
El 12 d'abril,
a dos quarts d'11,
al Teatre Metropol.
Doncs molt bé,
encara que sigui el 13,
també és un bon dia, eh?
També és un bon dia.
Ja, però el 13 ja no hi ha un festival d'Excel·land,
el que passa...
Ja s'haurà acabat, eh?
Que del 9 al 12,
doncs podrem veure moltes i molt bones actuacions.
Doncs Jordi, és el dia 12,
però Sílvia,
a partir de quan pot passar a buscar les entrades?
A partir de demà a les 12,
quan vulgui.
Aquí mateix?
Al Teatre Metropol.
Al Teatre Metropol.
Moltes gràcies.
Molt bé.
Gràcies a tu, Jordi.
Gràcies a la pregunta.
Adéu-siau, adéu-siau.
Sílvia,
explica'm una mica
què és el que tenim aquesta setmana,
perquè si no,
no ens ho acabarem.
A veure,
després tenim el cicle de concerts
de Sons Sacres,
de la Setmana Santa,
que va començar aquest divendres
a la Catedral.
I aquesta setmana que ve
tenim dues oportunitats.
Una,
la del Corcetà de Tarragona,
per veure...
Espera't,
no m'ho sé.
La Missa Santi Ieromini,
amb la gent d'aquí cantant.
I després,
el divendres,
podrem veure
amb l'Orquestra i Corc Nacional russos
l'Estavan Mater
i la Glòria de Vivaldi.
Ja que parles de música,
al Teatre Metropol dissabte
hi ha un concert molt important,
també, no?
Sí,
i al dissabte tenim
la Polifònica de l'Ella,
que aquesta gent cada any
va anar a fer una estada
per assaïjar
i preparar-se
per tota la temporada
i en guanyen
escollir Tarragona.
I a més,
són molt amables
i ofereixen un concert
a les ciutats,
completament gratuït,
amb un repertori
molt interessant.
Espera't,
que el busco per aquí,
com que estic a la meva taula,
ho tinc tot preparat.
No ho sé,
per exemple,
tenim la dona mòbila
del Verdi,
amb el Recoleto,
o tenim Habaneres,
o tenim My Way,
vull dir que tenim
un tastet de tot tipus de música.
No, no,
música n'hi ha molta
aquesta setmana.
Sí.
I encara parlant de teatre,
si abans fèiem esment
d'aquest Sal Obert
protagonitzat per Josep Maria Pou
i dirigit per Ferran Madico,
que per cert parlarem
amb ell dijous
aquí al matí de Tarragona Ràdio,
no hem d'oblidar
la programació
de la Sala Trono.
I tant,
el divendres
a dos quarts de 10
podem veure
el Jo Tampoc
de l'Oliver Sacks
amb la companyia
SoJC,
que la Sala Trono
va inaugurar
el mes de gener,
com recordem els oients,
i que un parell
de cops al mes
ens ofereixen
alguna petita obra,
petita obra
no pel seu contingut,
sinó perquè l'espai
és bastant reduït,
perquè la Sala Trono
recordem que està
allà a la plaça
de Dames i Vells
i que només té un aforament
per a 50 persones,
però que ja ens han ofert
tres o quatre obres
molt interessants.
Hi ha molt d'èxit
de públic.
Sílvia,
em penso que hauràs
d'estirar una mica més
i regalar alguna entrada més.
que no ho busqueixi,
però nosaltres tenim el compromís.
Vinga, va,
l'última trucada,
donem pas.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
En Montse Rodríguez.
Què tal, Montse?
Bé.
Què hem fet el cap de setmana?
Ui, doncs no, res,
perquè tinc la nena malalta
i que no tinc guà.
Ai, ai, ai, ai.
Això podem considerar
com a excusa, no?
Allò que...
Estic indispuesta.
No hi hagués de fer gimnàstica.
Però, pobreta,
si ha estat a casa,
a mi la nena malalta
l'hem de compensar,
la Montse,
d'alguna manera.
Necessita sortir.
Has de sortir que et toqui l'aire,
Montse.
On vols anar?
Al teatre.
Molt bé.
A veure, s'ha l'obert?
Sí, sí, sí.
Doncs el dijous a dos quarts de Déu
podràs veure,
no només el Josep Maria Pou,
sinó la Marta Calvoi
i el David Gené,
amb l'obra aquesta
dirigida per Ferran Manico,
que té molt bones crítiques.
A veure, a veure.
Molt bé, Montse.
Ens ho expliques, eh, per això?
T'esperem dilluns vinent,
que ens trucaràs
i ens ho explicaràs
què t'ha semblat?
A veure,
si no estic a la feina
i puc colar-me, sí.
Perfecte.
Si et pots colar,
ens ho expliques
perquè ens agrada tenir
aquesta xarxa
de corresponsals occidentals,
podríem dir, eh?
Sí, el Parimel, ja t'ho faig.
Perfecte, Montse.
Gràcies per trucar-nos
i que es millori la nena, eh?
Gràcies.
Adeu-siau, bon dia.
Per ser-hi, el divendres,
a part del tron,
el cel obert
i la catedral
amb els sons sacres,
també podem destacar
l'actuació de gossos
a la sala golfos.
Ah, clar, és veritat.
Sí, és que jo ja em perdo
amb tanta...
Sí, sí, sí.
Jo també, a vegades, eh?
Però gossos els tenim
a la sala golfos
amb...
Bé, em sembla que ara
s'han tallat una mica el cabell,
aquelles melenes que portaven.
És que jo el jovent aquest
ja no el segueixo tant, veus?
No et creguis, eh?
Que tant joves no són.
No, no, no,
ja també comencen a tenir una...
Que em sembla que després
d'aquell intent
de no cantar en català
crec que han tornat a les arrels.
Sí?
Sí, crec que sí.
Però tampoc ho tinc
molt controlat.
Però vaja,
aquest divendres
els podem veure a Tarragona.
Molt bé.
A la 12 de la nit.
I escolta,
també tenim cinema
aquesta setmana.
I tant,
tenim una pel·lícula
que és que
del Charles Chaplin.
No va ser,
perdona, Sílvia,
la setmana passada
que vam tenir
aquella de teléfono rojo
Volamos hacia Moscú
en la línia aquesta
de grans pel·lícules?
No, no,
i molt bé la programació
que fa TCC,
perquè, a veure,
pel·lícules,
en aquell cas
era una pel·lícula
que tenia 30 anys
i ara és una pel·lícula
que en té,
imagina't,
60 i pico, no?
Des de l'any 40.
Sí, i vigència absoluta.
Sí, per més gràcia.
Com el gran dictador, no?
Sí, sí, sí.
Però què va bé
perquè, home,
els genis són això,
com els Beatles,
per exemple.
Per exemple.
No vull tocar aquest tema.
No, toquem aquest tema.
La gent afortunada
que ha anat a veure
el Pol McCartney.
O no tan afortunada,
vés a saber.
No, no tan...
Ah, no?
Vés a saber.
Home, també em preocupa,
però també hi va haver gent
que ens podria trucar
i explicar
que va anar a veure
el Pol McCartney.
També li donaríem entrades, no?
Sí, bé, doncs ja...
Truca.
Truco jo.
En fi.
Doncs això,
el gran dictador,
el diumenge que ve,
a dos quarts de vuit,
podem veure amb el cicle
que ens fan a l'antiga audiència,
tenim l'oportunitat
de veure aquest gran clàssic.
Però mira,
Sílvia,
ja que dius,
un gran clàssic de cinema,
estic buscant...
Sí, doncs mira,
ja ho he trobat.
Dijous,
fan una altra pel·lícula
d'aquestes clàssiques,
als Serveis Territorials
de Cultura i diràs,
per què parles d'aquesta pel·lícula?
Los Diez Mandamientos.
Sí, senyor.
De Cecil B. de Mil.
El gran Charlon Heston.
Eh?
També és un clàssic.
Jo m'ho crec,
perquè de fet,
la nostra religió ja,
a vegades la referència,
Moixer,
és allò que obre el riu,
és brutal allò, eh?
Home,
però Sílvia,
tu te'n recordes
i ara traiem aquesta vessant
que de tant i tant surt
al programa de mà
d'antiga de Revival,
que abans,
a Setmana Santa,
la televisió espanyola,
que era l'única que hi havia,
feien totes...
I la túnica sagrada,
diàlogo de Carmelitas,
eh?
Te'n recordes?
I nosaltres ja no ho hem viscut,
però ara que estan tan vigent
les cassolades aquelles
els dimecres,
que està molt bé
que la gent faci soroll,
que estava un quart d'hora,
que n'hi ha que fan
fins a les 12 de la nit,
que aquests no estan tan bé,
però que quan nosaltres
encara no havíem nascut,
també ho feien el dissabte sant,
en aquell moment
que ressuscitava Jesucrins
i cloc, cloc, cloc,
la gent sortia a tocar.
Ja amb les carraques aquelles,
no?
Sí, sí, sí.
Doncs, home,
està molt bé veure els demandaments,
que ara ja no ho fan
per la tele, això.
No, no,
ja no fan aquestes pel·lícules, eh?
No, i són bones, eh?
Home, són pel·lícules d'aquelles
corals amb molta gent,
amb molta cosa,
maques.
Però com s'ho feien
els mateixos
que passaven diverses vegades
o alguna cosa així.
Ah, doncs aquesta no és la del
Charlton Heston,
si és la del any 23.
No, no, no,
és veritat,
aquesta és la del Cecil B. de Mila,
aquesta és la més antiga encara,
però el Charlton Heston,
Déu-n'hi-do.
Això em sembla que...
De gran dic, eh?
No d'una altra cosa.
Això és el del Pajares, no?
Que té aquell...
Aquesta setmana passada
l'entrevistaven al diari,
que té un fons,
un arxiu fílmic
de no sé quant,
de 2.000 pel·lícules,
no sé què.
Sí, sí.
Doncs està molt bé
si tenim coses a Tarragona.
Aquesta setmana
hi ha moltíssima activitat.
Nosaltres hem fet
un cop d'ull...
Ah, hi ha una petita cosa
que també et convé.
El riure,
una energia renovable
del cop de clau.
El teatre prop
que n'hi ha
a tots els centres cívics,
aquest cap de setmana
es pot veure.
Estarà a Sant Pere i Sant Pau,
a Sant Salvador.
A Torrefort i a Bonavista.
Molt rebé, doncs això també val la pena.
Si agafen la gran revista públic,
s'hagi s'ho reflectit.
Allà ho trobaran tot.
Sílvia Ferreres, gràcies.
Gràcies i espero que la setmana que ve
ens puguem veure.
Esperem que sí,
que estiguis aquí als estudis
i en tot cas gràcies també
als oients que ens han trucat.
Han tingut la seva recompensa,
les coses com sigui.
Home, perquè es porten molt bé.
Clar que sí.
Gràcies, Sílvia.
Bona setmana.
Fins dilluns.
Adéu-siau.