.
Ara passa un minut de dos quarts de deu del matí,
i obrim el temps de la tertúlia,
que avui compartim amb tres convidades.
La periodista i professora de la URB,
Ani Rodríguez, molt bon dia.
Elena, regidor, presidenta de la Federació
d'Associacions de Veïns de Tarragona.
Bon dia, Elena.
Carme Padrol, botiguera,
presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo.
Bon dia, Carme.
Fa molt de temps que et dic botiguera,
que ja no confonga.
No, no, no, és que m'agrada molt.
Els llums de Nadal, què tal al teu carrer de botiga?
S'encenen demà?
Jo no...
Es posen en marxa demà, els llums de Nadal.
Sí, però és que ara no sé què em preguntes.
T'he agafat una mica de...
No, no, no, és que ara no sé què em preguntes.
Com a comerciant, com a botiguera,
això de l'enllumenat de Nadal.
Bé?
No em dius res de pagar.
No, ja arribarem, ja arribarem, Carme, ja arribarem.
No, és que t'ho pregunto,
perquè com us he preguntat,
dic que ara no sé...
No, que demà...
Digues que no t'agraden, i així pagàs menys.
Ja està.
No, no, no, ja he pagat, vull dir que no...
Ja he pagat.
Tu ets de les que han pagat, doncs.
Sí, clar, és que jo t'anava a dir,
els que tenim el paper només som dos,
però jo suposo que ha hagut pagat més gent,
perquè els que tenim el paper posat al vidre
només som dos, o sigui, et donen un paper...
És a dir, si tu pagas,
si tu has complert i has col·laborat i tot,
tens un paper...
Un paper que et posa aquest establiment...
Com un diploma, com si diguéssim,
per haver-te'n pagat.
Aquest establiment ha col·laborat...
I les llums són les competes de debò,
els altres...
Un justificant.
Sí, un justificant.
No és un justificant,
el justificant ja te'l donen a part, no?
Llavors te'l donen un paper...
A veure, igual com te pot fer, per exemple,
els de la lluita contra el càncer,
quan passen per els llocs, no?
Llavors et posen un paper,
doncs que posa aquest establiment
i ha col·laborat amb la il·luminació del...
Això és el que tu donaven els escombreres
quan els donaves la guinalda...
També, igual, igual.
El barrer d'Ebre, de ser a Felices.
Sense...
Però allò era una aportació voluntària,
ara se suposa que això no és de caràcter voluntari, no?
No és de caràcter voluntari.
Home, és de caràcter voluntari, evident.
Allò de la llomenació de Nadal.
Col·laborar, pagar els comerciants
a l'enllomenat de Nadal.
És de caràcter voluntari.
Qui vol pagar i qui no vol, no paga.
No és dir que ho parlarem després?
No, no, ho parlem ara i així em gestim el tema.
Jo el que trobo és que és una miqueta cart.
Perquè, per exemple, jo estic al carrer Sevilla.
El carrer Sevilla és un carrer que és molt curt
i té molt de comerç.
Tots els baixos són comerços.
Llavors jo penso que si cada comerç paga 100 euros,
són molts diners.
No sé.
A veure, jo...
Potser si pagués menys la gent,
potser contribuiria més.
Això és que...
Aviam arreu per algun oient que digui
de què estan parlant, que comencen la tertúlia,
de són tan informals, són tan poc estrictes en això
de fer la introducció, no ho diuen,
de senlace.
Que és que sentíem,
i ahir ho explicàvem,
el president de...
Sí, de l'Unió de Botigues.
De la Federació d'Unions de Botigues de Trana,
doncs deia que hi havia comerciants
que no pagaven l'enllomenat de Nadal
i que posaven excuses una mica estrambòtiques.
I ell feia una crida que tothom col·laborés
i participés en un enllomenat
que en definitiva és per donar vida a la ciutat,
vida comercial, al centre.
I era una mica la queixa que es feia,
perquè es veu que és una situació
que es reitera un any i un altre.
És vida comercial.
No per això, que també ho van dir,
no per això tinguis més gent a comprar,
perquè tinguis la il·luminació de Nadal.
La gent hi ha la mateixa.
No, el que passa és que donen un altre ambient.
Aquest ambientillo, la gent està més...
Porta la compra més alegria.
Però, mira, et diré una cosa,
que és el comerciant i el que hi viu també,
perquè també en disfruta.
O sigui, la persona que viu,
el ciutadà que viu als carrers que estan il·luminats
també en disfruta.
Perquè és il·luminació d'aquesta sostenible,
Carme, perquè s'hi està dormint
i t'entra per la finestra directa.
No, home, però vull dir,
és fins a les 12 de la nit.
No, doncs llavors, a veure,
jo, per exemple, a la botiga tanco a les 8
i com jo n'hi ha molts.
Jo trobo que hauria de pagar tothom,
qui vulgui llum,
com passa amb les festes, no?,
amb les festes dels barris,
qui vol contribuir,
evidentment qui vulgui, no?
Si no, no, no cal.
Me fan una cara,
però és que és veritat.
Jo sé barris d'aquí Tarragona que ho fan.
O sigui que la gent...
Els veïns contribueixen,
potser contribueixen amb 3 euros,
molt bé.
Allò que diuen en castellà,
un gran o no a fer granero,
però allò del companyero.
Ja em sembla una nani.
3 euros per unes festes de barri.
No, de barri, no.
Allò de Nadal,
de Nadal, 3 euros.
Però 3 euros...
És que jo li agafaria els 3 euros
i li tiraria.
No, no.
Escolta'm,
compres un cafè que li deu fer falta,
per la mort de Déu.
Nani, no,
perquè avui tot em té sense sort.
I llavors no et costa res pujar a baixar.
El problema és quan no hi ha ascensor
i has de pujar 3 o 4 pisos
i et donen 3 euros.
Però bueno,
que tot sigui benvingut.
En canvi,
jo considero que 100 euros
per comerciant
i hi ha botigues,
doncs,
que no són res
i hi ha botigues,
doncs,
que li poden suposar,
no sé,
una miqueta de despesa
més important.
Jo no tinc criteri,
però això,
la veritat,
és que m'està deixant col·locat,
descol·locat.
No ho sé.
Bé,
pots parlar d'una altra cosa?
No, no,
però això dels noms de Nadal,
que és que és bonic,
és que demà es posen ja en marxa.
Hi ha ciutats
que s'han queixat
perquè diuen
que amb la cosa
que sigui aquest tipus
d'il·luminació
més ecològica,
sostenible,
doncs,
que no tenen tanta vida
aquests llums.
Em penso,
si m'equivoco,
que algú truqui
i em rectifiqui,
que la ciutat de Girona
és la que encara manté
l'enllumenat aquell
de tipus anys 70-80,
però que la tendència
també és que tothom,
totes les ciutats,
doncs,
tinguin aquest tipus
d'il·luminació,
de baix cost,
de baix consum,
etcètera,
etcètera.
Jo confio
que d'aquí uns anys
serà de baix cost,
de baix consum,
però d'alta il·luminació,
perquè l'any passat
sí que semblava
una mica allò de galliner,
allò petit onet,
allò una mica ridiculet,
eren monos,
la veritat és que
es van modificant,
perquè si no
tot eren estrelletes
i campanetes
i al final acabaves
fins al gorro
i ara hi ha dibuixets,
a veure,
les perfaccions
del disseny que han fet.
Cobis,
no sé jo si m'agustaria
un cobi,
eh?
A mi no.
Eh que no?
A mi no.
Tu després me critiques
a mi que sóc tradicionalista
amb això del Nadal
i acabes venint a la mesa.
És que ens fem grans,
nani.
Ens fem grans.
Oh,
mal dia tan gris
i aquesta conversa.
Helena,
posa ordre,
eh?
Perquè això està degenerant
per moments, eh?
Ja està bé.
Sentir les opinions.
Sabeu què passa?
Que mirant una mica
el panorama de l'actualitat
de tota la setmana,
ha estat una setmana
tan seriosa,
en temes seriosos
i importants
des del punt de vista
de l'actualitat.
I dolenta, diríem.
I dolenta,
dolenta també,
perquè...
Sí, he fet molt de vent, eh?
Sí,
això des d'ahir,
no tota la setmana.
Dimarts era el dia
que es parlava
de la violència de gènere.
Es parlava a tot arreu,
els mitjans de comunicació
es van fer ressò.
Jo vaig sentir
algun comentari
que ja estan parlant del mateix.
Home,
a mi va ser un comentari
que dic,
com,
doncs,
disurtadament,
estem parlant del mateix.
Jo he sentit comentaris
d'aquesta tertúlia,
vaja,
me'ls han fet a mi directament,
que una mica ranci,
un feminisme una mica ranci.
Mira,
és igual,
tant se me'n dona.
El fet és que la vida diària
ens diu que hem de continuar
reivindicant el feminisme.
Ranci o no ranci?
Ranci o no ranci.
Però no ho entenc
perquè és ranci.
Si és el que està passant...
Perquè és el que diu la Iolanda.
És el que està passant.
Sempre estan parlant del mateix.
Ja tornen a parlar
amb el mateix.
Perquè no hi ha solucions.
Evidentment.
És que és parlar
de la gana del món.
Vull dir,
hem de continuar parlant
mentre no s'acabi, no?
És que parlàvem del mateix,
però aquesta setmana
s'ha produït
una nova víctima mortal.
Però és que cada any
va en augment.
i sembla que les propostes
que estan fent els dirigents
no serveixen per res.
Vosaltres creieu
que arriba on ha d'arribar tot això?
Perquè, clar,
ja no parlo de Tarragona,
de Girona,
de Lleda.
Parlo de Barcelona.
L'acte que s'havia convocat
a Barcelona,
que és una gran ciutat,
no s'hi van anar
com a 300 persones
en tota una ciutat
com Barcelona.
Per tant,
sorprèn una mica
que la gent digui
ja tornen a parlar del mateix.
Sembla que des de les institucions,
les entitats,
la gent que hi treballa
sí que hi ha una certa sensibilitat,
però des del conjunt
de la societat,
si més no,
no ho manifesten.
No,
és que jo diria
que és una mica,
a veure,
salvant les distàncies
és el que parlàvem abans
de les llums dels Nadals
i de la participació
ciutadana
en qualsevol cosa
que es fa a la ciutat.
És molt còmodo criticar,
és molt còmodo dir
a mi les llums no m'agraden,
jo les trobo cares,
a mi les festes
m'ha molestat el so,
a mi les dones maltractades
pobretes
però una mica
no m'emprenyin,
vull dir,
és una mica
aquesta comoditat
que estem agafant
de dir que tot volem
i que tot volem
que ens ho portin a casa,
fins i tot ara
amb l'internet
que pots fer-ho tot,
pots consultar el banc,
pots comprar un cotxe,
pots fer el que et roti,
cada vegada
ens estem tancant
més amb nosaltres mateixos
i estem perdent una mica
el que és la vida mediterrània
de carrer,
de sortir,
de participar,
de mullar-se.
És molt perillós això
perquè no hi ha participació
de cap classe.
Jo també em culpo,
vull dir,
jo també reconec
que a mi em fa molta mandra
a les 6 de la tarda
de dir ara he d'anar aquí,
hosti,
si m'interessaria,
però saps què?
Me fa mandra
i em quedo
i t'acomodes a casa
i això és...
A vegades un diu
perquè no ho vegi jo
no passa res,
però si n'hi ha 50.000
que pensen així,
doncs ja hi som.
No, no,
sí que es produeix,
no?
Aquesta manera
de viure més individualment.
És una abstenció
de la participació
de la vida de la ciutat
que no és bona,
però...
és que quan se fan aquests actes...
Només això,
perquè mira per Santa Tecla
com es posa la ciutat
de gent que és una meravella.
Participació ciutadana
depèn en què, no?
Clar.
Però quan...
Home, però a Santa Tecla
tenen una rentabilitat
en diversió,
per dir-ho així.
Vull dir,
surts al carrer,
però doncs...
Aquella animació
és complejosa,
evidentment.
Anar a una conferència,
a una xerrada,
a una manifestació
per a les dones maltractades,
doncs egoístament
no et representa res.
però és el que anava a dir
i sempre som les mateixes
i amb molt bona sort,
però sempre som les
que no estem maltratades.
Aleshores, clar,
hi ha una mica de...
Oh sí,
però la gent que hi participa
és la gent que ja ho té clar,
amb la qual cosa dius
no fa i cantera, no?
Hi ha l'andogàmia aquesta,
que es retroalimenta
les persones que pensen
exactament igual,
que estan conscienciades,
etcètera, etcètera.
Per això,
amb les obres de teatre,
amb els concerts,
sempre hi ha la mateixa gent
que es dedica
a fer les mateixes coses
i la resta,
doncs no.
El futbol,
vull dir,
saps allò que cadascú té la seva...
Agropat al seu lloc
i d'allí no es mou.
Sí,
som molt còmodes.
Jo ara penso que la Carme
té també una situació
privilegiada en el sentit
que pot parlar
amb moltíssimes persones.
Jo no sé si a nivell de carrer
aquest tema,
més enllà dels mitjans de comunicació
que alguns van tenir a veure
de posar-ho com a temes de portada,
el tema del maltractament
de les dones,
tu senties que es parlava
el dimarts
o durant la setmana?
No.
A partir d'aquest rassó mediàtic
que es parlés al carrer?
No,
la gent pot fer un comentari puntual
en un moment donat,
que vagis...
A veure,
ja ho sé que sonarà molt malament
perquè no et toca a tu,
no?
I com que no et toca,
com per ser del temps,
no?
Sí,
o de l'atur.
O de l'atur.
O de l'atur,
o de...
no sé,
d'altres coses.
Doncs fixa't,
i avui han tornat a maltractar
una altra dona
o han batat una altra dona.
És que ja està bé
aquesta societat que venim...
I a més tothom,
perdona,
tothom ho arregla
a la barra del bar.
Vull dir,
tothom ho té molt clar.
Sí, sí.
Jo ho arreglaria de seguir
d'aquest i el penjaria
i ja no maltractaria ningú més.
I ja està arreglat.
No és tan fàcil com això.
A l'antiga audiència
es va celebrar un acte,
una pel·lícula,
una taula rodona
i probablement
una de les conclusions
més interessants
que jo crec que es van trobar d'ell
és justament aquesta idea.
Jo no soc una dona maltractada,
fins i tot qualsevol persona
independentment del seu sexe
podria dir,
no soc ni dona,
ni soc maltratada,
ni soc psicòloga,
ni soc maltractador,
ni soc assistent social,
ni soc jutge,
ni soc advocat,
però clar,
si no s'implica tothom
i si no es mullà absolutament tothom,
això no tindrà sortida
de cap manera.
I curiosament,
les persones
que estan cada dia
treballant en el tema,
des de l'Ajuntament,
des del Consell Comarcal,
les tècniques,
comentaven,
diuen,
és que aviam,
tothom pot tenir
en un moment determinat
de la seva vida
una veïna,
no cal que sigui una íntima amiga,
una veïna,
una coneguda,
algú que estigui passant
per aquest trànsit.
Que els veïns ho saben
i que callen.
El pitjor que té aquesta persona
és la profunda solitud
en la que viu i en la que es troba.
Una veïna,
una amiga,
una companya
que l'agafi de la mà
i la porti a uns serveis socials,
això ja és molt.
Un plantejament tan senzill
com aquest.
Però voldrà la senyora?
Però és que aquí ja està.
Per això,
tu com a veïna,
com a amiga,
com a companya,
has d'estar una miqueta al dia
i saber una mica com funciona
i assumir una certa responsabilitat.
Però continuen dient,
no, no és problema meu.
És problema de qui ho pateix
i en tot cas
ja estan les institucions
perquè ho arreglin, no?
És egoisme,
jo diria que és un egoisme social
que ha d'acabar més.
I a més,
és el que diu la nani,
a veure,
a mi no em toca,
no?
Ho arreglaria ràpid jo això,
si pogués,
però això igual l'homens que dones.
Això és com el futbol,
igual, igual.
Sí, sí.
Com els comentaris que es fa al futbol.
Si jo estigués allà...
Som un munt d'entrenadors, eh?
Som un munt.
Això és igual, no?
Sí, som un munt.
Tots aquests grans problemes socials,
la gent els arregla
amb una facilitat
i amb una...
Sí, sí.
És a dir,
igual l'homens que dones, eh?
Jo et posaria a la presó
i que d'allà no surti.
Sí.
Que no surti mai més.
Frases que diem tots
alguna vegada a la nostra vida.
Sí.
Hi ha d'haver presons
plenes fins dalt
perquè si la gent no pot sortir
estaran de tope,
però al costat meu
no en vull cap de presó.
Reinserció social no funciona.
L'atur a fer carreteres.
Els que estan a l'atur
a fer carreteres.
I a netejar boscos.
Sí.
O pintar bancs, d'acord?
Vull dir,
això és molt senzill
i és molt fàcil.
Farem un rànquing de frases.
És una vergonya.
Jo això ho arreglaria.
Els que delinqueixen
a fer carreteres.
Déu-n'hi-do, eh?
Tenim un repertori
extraordinari.
Una mica d'acte de constricció
veig avui la tertúlia.
Escolteu-hi el tema de l'íter.
Què us ha semblat?
Jo tinc molta pena.
No et trobeu,
no et trobeu aquestes penes.
Però és que si tens mala idea,
Carme,
pots veure tantes coses.
Si tens...
Si penses malament...
Ja està, ja està.
Veus tantes coses al darrere,
això,
sí, sí, sí.
que te...
Sí, sí, que em reboto.
Clama el cielo.
Sí, sí, em reboto.
Perquè la coincidència,
que jo crec,
en un 80%,
que va ser un fet,
una coincidència casual.
Però el fet que diguin no a l'íter
i sigui a València,
tot amb el mateix dia...
Oi, que malpensada és casó.
Mira, eh, la pell...
Ui, sí, sí, sí, sí.
Això ho vaig pensar jo
i quan vaig sentir si a València
vaig dir clar,
València sí i a l'íter no.
Però, clar,
l'íter està a la província de Tarragona
perquè no sé quina mania es té,
no sé per què.
Tu creus que ens tenen mania
aquí a Tarragona?
La prova està que és la capital
que està menys cuidada
que de les quatre catalanes.
És la capital que sempre tenim
menys inversió
de tota classe
i més necessitats.
I, bueno,
quan tenim un condicionament
que pot anar a millorar,
llavors ja no pot venir aquí.
És que més tecnològicament,
Tarragona és puntera
amb la innovació tecnològica,
sobretot en temes energètics,
ara no cal...
Potser no amb investigació,
però sí amb instal·lacions, eh?
I dius,
ara que ens podia tocar
la part bona
de tot aquest pastel,
doncs no,
només ens toca
la bandeja bruta.
El que deia el de la universitat,
que va dir, bueno,
això és una qüestió política,
que li va servir
a aquest senyor tan baixet
amb un bigoti
de fer-se tan amic del Bush
i de l'altre,
perquè quan arribi
a la comunitat europea
no siguin capaços
ni de donar un vot
perquè Espanya,
diem Espanya,
i en aquest moment
a Tarragona
li puguin donar
una repercussió
que hauria sigut molt bona
per qui?
Sí.
Per universitats,
per feina,
per terreny,
per tot.
Per imatge,
perquè sembla
que només hi hagi
la...
Doncs no,
això que va
últim moment,
quan ja sabia
que no s'ho havien de donar,
va doblar
el pressupost.
Vinga, va.
Que mal pensada
som,
iolà.
Doncs no,
pensa mal
i acertaràs.
Tenim les neurones
grises
com el dia
i fredes.
Doncs la parada
no té molta cosa
on triar, eh?
Jo hi he començat
amb un tema alegre
com és la il·luminació
de Nadal
i ja veig que no...
Les eleccions.
Ah,
vols parlar
de les eleccions?
Això sí que passa,
Iolanda.
De les negociacions.
De les negociacions.
Com sempre venim
els divendres,
ja està tot el peix venut.
Ja està tot dit,
sí, sí.
Oi,
que no ho has dit,
nani,
sí,
ja està tot venut.
I llavors dius,
parlarem de l'Iter.
Jo avui venia cap aquí
i pensava,
parlarem de l'Iter.
Però clar,
els oients
deuen estar fins al gorro.
No,
però són perspectives
diferents les vostres.
Dona,
però això de les eleccions,
no,
i que abans que parlàvem
de participació
en determinades coses,
tothom coincideix
que hi ha una certa
alegria política
en el sentit
que tothom està molt pendent
com feia anys
que no ho estava
de la política.
No,
no hi ha d'estar.
No,
no,
no,
no,
Carme,
però fa un temps
que no estàvem
tant tant pendents
de la política.
Perquè les coses es veien
molt clares,
però com que ara estem
com estem,
doncs ara estem
tots neguitosos.
Doncs vinga,
que avui estàs molt calladeta,
aviam Carme.
No,
no estic calladeta,
si ho he obert ja
amb els llups de Nadal,
he obert la tortúlia
i la tancaré amb el gimnàstic,
que voleu més.
Ja s'ha fet el plàning,
ella.
No,
ara seriosament,
vosaltres esteu vist
que heu neixit
també molt a prop
tot aquest procés,
no?
És un procés interessant
d'altra banda.
Suposo que com
tota la ciutadania
i tot el que és Catalunya
està pendent.
La prova està
que els mitjans de comunicació,
els mitjans escrits,
també,
cada dia...
Però jo diria, Helena,
que els mitjans,
sempre,
vull dir,
quan hi ha eleccions,
toquen eleccions
i la Iolanda
ho sap molt bé,
que acabes fins al gorro
de parlar d'eleccions
i de candidats
i de conseqüències
i tot el que vulguis.
Jo diria que el bo
que ha tingut això
ha sigut que s'ha mullat gent
que normalment
no es mullava.
I ho dic pels joves,
que a mi a classe
m'han preguntat
molts joves,
és curiós,
la pregunta
em va cridar l'atenció,
com ho havien de fer
per votar en blanc?
Que si havien de posar
un paper en blanc?
Que si només era
el sobre 8?
Que com es feia
perquè comptabilitzessin
el seu vot
com a vot en blanc?
Perquè tota aquesta moguda
els movia
a participar,
a votar,
però que no acabaven
d'estar...
No es definien.
No es definien.
I aquest impuls
de participar
jo trobo que ha sigut
molt positiu,
molt bo,
molt bo.
I si a més,
que ells comencen
a tenir inquietuds,
vull dir,
gent,
n'estic parlant
de 18,
19 anys,
20 anys,
no?
Que potser als 18 anys
els fa il·lusió
anar a posar la papereta,
però als 19 ja no,
o fins ara anaven així,
no?
Que vulguin participar,
que discuteixin,
que els ascents
parlar pels passadissos
del carot,
de l'altre,
de l'altre,
doncs...
Jo penso que és bo.
és que el jovent
és qui ha d'aixecar a Espanya,
no?
I si el jovent
es queda adormit,
ja l'hem tingut
una temporada adormit,
i és bo que el jovent
es vagi bellugant,
i vagi ocupant llocs,
i vagi dient la seva,
i que els seus pensaments,
que els es posin
i que els discuteixin.
I vosaltres sou de les
que fan pronòstics?
Jo estava pensant...
Home, jo el pronòstic
el tinc fet des del primer dia.
No parlo de desitjos,
parlo de pronòstics.
És que és això,
és que s'ha de diferenciar molt, eh?
Qui creieu que serà?
Una cosa és el desitj personal
de cadascú.
No és el mateix de qui voleu
que fos.
Tal com van les coses,
us atreviríeu a fer un pronòstic?
Jo diria el mas, eh?
Jo crec que serà el mas.
Mas de president.
Sí, jo crec que sí.
Jo no.
Tu quin pronòstic fas, Helena?
Jo els tres d'esquerra.
Jo crec que...
Tu creus que tirarà endavant
en el pacte d'esquerra.
A part de que m'agradaria.
Bueno, però no estem dient
el que ens agradaria.
Si no, el que m'agradaria,
jo crec que anirà endavant
i et dic per què.
T'explico per què.
En aquest moment,
la població s'ha definit.
No s'ha definit
específicament en un partit sol,
sinó que els tres
són els que tenen més vots
i en un moment determinat,
els que porten 23 anys
han de passar a descansar
un rato
i han de veure
com els altres governen
per poder,
quan tinguem que llegir
una altra vegada,
sàpigar qui hem de...
Però jo crec que tu estàs manifestant
i que no t'agradaria.
El que vols, el que vols.
No, no, a veure.
A Convergència,
això li vindria fantàstic.
Aquest pacte d'esquerres.
Fantàstic.
D'aquí quatre anys
es guanyaria
per majoria absoluta.
Perquè hi hauria molta gent...
Vosaltres formuleu desitjos.
La nani ha fet un pronòstic.
Jo no formulo un desig.
Jo només replico
el desig
de l'Helena.
Jo dic que si fes un pacte d'esquerres
el que sortiria beneficiat
fos Convergència d'aquí quatre anys.
Perquè jo crec
que molta gent no entendria
que el partit
que ha tret més escons
a la Generalitat
estigui en oposició.
Jo em falte que això...
Això li va ser igual a l'esquerra.
I va sortir unes tires còmiques
on el carrer deia
gràcies senyora Aznar,
gràcies senyora Aznar.
No sé jubile.
Anaven a fer una ofrena floral.
No sé jubile.
Mira una cosa.
Jo una altra cosa
que tampoc no entenc
i que consti
que jo
soc
vull dir
a mi jo
Esquerra Republicana
Esquerra Republicana
no d'Esquerra
Esquerra Republicana
a mi em cau molt bé.
M'he caigut tota la vida.
El Serrallo
de fa molts anys
era molt d'esquerres.
Tota Catalunya
era molt d'esquerres.
Però vull dir
quan hi havia eleccions
el Serrallo
sempre guanyava l'esquerra.
Va ser després
però jo el que no entenc
és que un senyor
que molt bé
que ha pujat moltíssim
que per mi ha sigut
l'únic que ha guanyat
les eleccions
ha guanyat moltíssim
però que sigui ell
el que s'entrevisti
amb els altres partits polítics.
Ah, perquè és la clau.
Aquí hi ha un guanyador
i el guanyador
ha de dir-los
als altres partits polítics
de dir
tu què vols,
tu què vols
però ha de ser
ell serà la clau
però el partit polític
que ha guanyat
ha de ser
el que s'ha d'entrevistar
amb els altres partits polítics.
Convergència és guanyador
d'escons
i socialista és guanyador
de vots.
Són les normes.
Són les normes.
Són les regles del joc.
Són les regles del joc.
Home,
perquè a Convergència
no li ha interessat mai
canviar la normativa.
Que només és aquí.
Que només és a Catalunya.
Sí.
A Catalunya sol?
Clar.
Em sembla que no.
Clar.
Jo no sé si tampoc.
A mi això de que
no sé
jo això no ho tinc clar
vull dir
no em manifesto
perquè no ho tinc clar
però el fet de que
si a la zona metropolitana
de Barcelona
hi havia 4 milions de persones
i a la resta de Catalunya
Clar,
tu agafes el mapa.
2 milions de pessetes
Ai,
de pessetes.
Tens el cap d'anar a comprar.
2 milions de persones
Sí que has d'anar a comprar.
És divendres.
I és final de mes.
A mi
jo trobo que hi ha d'haver representació.
Vull dir,
és molt còmodo
viure a Barcelona
a prop de la metròpoli
i tenir
el pagès
el Montseny
que em cuida el bosc
i que fa bonic
perquè quan jo estigui tipa de la sal
me'n vagi cap allà
jo trobo que
és justa
la representació
de zones
on no hi ha
tants vots
com a Barcelona.
No sé si això
políticament
és millor o és pitjor
però socialment
a mi m'agrada pensar
que el Pallars-Josà
té el mateix pes
que pot tenir
jo què sé
el Vallès Oriental
no sé si m'explico
però és el territori
el que jo vull
que estigui representat
no l'acumulació
de persones
que viuen
al voltant
de la zona metropolitana
de Barcelona
i si em deixeu que digui
una dolenteria
que avui he sigut
molt bona nena
si t'estàs portant
bastant bé avui
sabeu que el Piqué
es presenta
sí, sí, sí
a Madrid
es presenta a Madrid
i llavors li he adorat
el càrrec a Catalunya
si ja no saben
on posar
si és que ja no saben
on posar
i que no ho veu ell
això
perquè després
de ser ministre
de ser d'aquí
de ser d'allà
al final
l'han enviat cap aquí
i han dit
tau, vés-te'n al teu país
l'envien cap aquí
i ara
vol tornar a marxar
doncs
no sé si troba més còmode
a Madrid
no ho sé
segur, pobres
que aquí
aquí li donaran
bufetades
per cert
que m'estranya molt
que la nani
particularment
no hagi tret
el tema
del floquet de neu
que ocupava
les planes
dels diaris
d'una manera
i les criatures
a les escoles
que els han marejat
pobrets
fent les redaccions
i les coses
d'un animal
que pobret
que estava ja mort
estava així
el que sonava
a veure
tot és un problema mediàtic
però realment
l'endemà
de morir-se el copito
tenia bé
que és el floquet de neu
és que jo el vaig conèixer
com a copito
jo també
la meva neurona
s'ha quedat amb el copito
no sé si va tenir
a veure
semblava la Letizia Ortiz
a tot arreu
sí o no
una repercussió mediàtica
a la vida
vídeos
el tractament mediàtic
quan va fer
els 30 anys
quan no sé què
sí sí sí
jo no estic dient
que sigui el mateix
estic dient
que el tractament mediàtic
va ser el mateix
a més era d'aquells temes
que en l'argot periodístic
es diu
que estaven a la nevera
que tots els mitjans
el tenien preparat
feia tres mesos
va dir ja està
vinga va
i ho treia
això em fa recordar
quan el 20 de novembre
d'ara fa 28 anys
feia un mes
que estaven
les portades
dels diaris fetes
les ràdies
tenien tot preparadet
i no acabava de sortir
ja s'estava
aguantant allà
que va arribar
el moment oportú
que els hi va interessar
aquí
quan la va palmar
ara jo l'envejo molt
el copito
allò de dir
comença a patir
no en sèrio
com a
i que es plantegin
practicar-li una eutanàsia
quan comença a patir
jo ja m'hi apuntava
a mi que em tractin
jo no puc
per això
que dic
me tancarem una gàbia
a veure si així
m'ho fan
perquè realment
allò de veure
que aquell animal
començava a patir
o estava passant malament
que el van tapar
vull dir
que van deixar
que tingués
els seus moments
d'intimitat
i que després
li van practicar
una eutanàsia
coi
a veure
no sé
moltes persones
reclamarien
aquest tractament
en els últims moments
per cert
queden 3 minuts i mig
per les 10
i la Carme
volia fer una referència
al Nasti
i la fem ara
o ja no la fem
no a veure
jo volia fer la referència
al Nasti
ja la volia fer abans
quan s'ha parlat
de l'Udoliter
ja sé que no té res
a veure
ara em costa a mi
de trobar-hi
no
però dèiem
perquè aquí no s'ho havien donat
aquí a Tarragona
que algú es té en contra
un altre
això és evident
jo pensava
en aquell moment
passava amb el Nasti
el diumenge passat
se van fer
aquí el senyor
va treure
unes quantes targetes
i va fer 3 expulsions
del Nasti
a mi les altres
no m'importen
3 expulsions
del Nasti
quan vam sortir
clar
tot eren comentaris
tot eren coses
i vam dir
això
el camp
si jugàvem
amb el Lieclano
el camp del Lieclano
això no passa
que a l'equip de casa
li ensenyin
o sigui 3 expulsions
això no passa
diu
esclar
és que no hi ha hagut
quasi cap equip
que hagi portat
els jutjats
a la federació
i naltros
això ho pagarem
cart
jo feia la similitud
amb això de l'íter
que naltros
el ser com som
que som los catalanes
los hijos de su madre
doncs això
també ho estem pagant
no sé per què
perquè no sé si
era amb una tertulia d'ahir
o aquí a la ràdio
o en un altre lloc
que el sol fet
de ser catalans
pel resto d'Espanya
o de segons
quin nucli d'Espanya
ja és com un pecan
i
darrerament
darrerament
portem un estigma
portem la cua i les banyes
ha sigut sempre
però
ara molt
molt mala fama
i no és veritat
ara molt
us acusaran de victimistes
no
però quan ve la gent de fora
o quan te coneix la gent
diu
tu eres catalana
sí
això mateix
sortia a la tertulia
divendres passat
que quan ve algú de fora
no lo pareces
no sembles catalana
no lo pareces
perquè no ho pareces
oi si sou molt simpàtics
aquí també
el meu fill
que té una nòvia madrilenya
l'avi de la nòvia
li deia
l'estima que el nòvio
de la niña
sea catalana
és l'único problema
que tiene
a més
s'avís ara
en poc temps
aquell senyor
com diu l'Helena
baixat del bigoti
fa una sèrie
de declaracions
que bueno
que clavan el fiel
que està fent
un país
però li parla en català
quan està en la intimitat
fa 8 anys
que està fent país
no no per això
el nostre alcalde
li va parlar en català
al sopar
el de la septa
sí
perquè com que
ell se suposo que l'entén
vull dir que no era
cap falta d'educació
vull dir
ell l'entén
i per tant
ja està bé
que ja hable en l'intimitat
bueno
doncs molt bé
el gimnàstic
el juguem a Girona
bueno juguem
juguen ells
a Girona
en terminologia futbolística
es diu juguem
es diu juguem
Carme
i amb l'energia que cremes tu
segur que també
a Girona
i bueno
si no guanyem aquest diumenge
perquè ho tenim fumut
que ens falten 3 jugadors
i a més a més
ho notarem
però
estem preparats
no estic endavant
Carme
home a veure
això ho sap tothom
que és un dels equips
de segona B
i molts de segona A
que hi va més gent al futbol
perquè és impressionant
és l'únic
la gent que arriba
anar al futbol
el diumenge
i per tant
4.000 i escaig de persones
i conèstres paraules
d'optimismo
no
però veus els camps
quan no ho donen per la televisió
veus els camps
i estan els camps buits
l'altre dia feien el Girona
em sembla que eren
el van donar
i estava el camp
absolutament buit
ja veuràs d'aquí 15 dies
amb el fred que falla baix
Carme
Nani i Helena
ho deixem
abans de Nadal
aviam si fem una altra tartuleta
per cantar 4 Nadales
de parlar de pavos
i de pavos
i d'horaris
d'horaris comercials
és un clàssic també
de les festes
senyores
gràcies
bon cap de setmana