.
Seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio.
Passen 13 minuts de les 11 del matí i amb aquesta sintonia,
com cada dilluns obrim l'espai setmanal
que dediquem a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui ens acompanya la Cristina Barber.
Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui la Cristina ve amb quatre llibres,
de tal manera que avui farem una mena de monogràfic
parlant d'edites populars
i justament parlant d'una mena d'espai físic
que ja teniu pròpiament a la Biblioteca Pública de Tarragona,
una mena d'arracó d'edites populars.
Quins són aquests llibres que ens portes avui?
Mira, hem portat una selecció d'aquests llibres d'edites
per donar a conèixer aquest petit espai
que potser és una cosa que no és massa consultada
perquè la gent va molt atrafegada
i potser no hi ha massa temps per asseure's
a llegir reculls d'edites populars i màximes populars
si no és que ho mana algun professor.
Però, en canvi, la gent gran sí que ho coneixen
i ho valen a vegades per reflexionar sobre allò que ells ja saben.
I per la gent més jove, també algunes vegades hi ha hagut algun professor
que ens ho ha demanat, bé per donar-los, per ensenyar-los,
per donar-los a conèixer que hi ha aquestes accions
i aquestes dites que molts potser ara no s'utilitzen tant
en el llenguatge de tots plegats.
I fins i tot alguna vegada per començar alguna classe,
algun començament de curs.
Hi ha un professor que vol enfocar la classe
amb un motiu de reflexió, no?
A vegades ens ho hem vingut a demanar per això.
En aquest sentit, doncs, n'hem portat algun
que està molt il·lustrat, porta molta fotografia,
és un llibre amb molt poc text
i amb molta il·lustració sobre aquest text, no?
Aquest primer que ens presentes, com es diu?
Aquest primer que us presento es diu
El llibre de les frases
i està editat per la revista Integral.
I llavors tot ell és un llibre així,
com a molt...
És diferent, no?, també, amb molta fotografia.
És amb molta fotografia.
I entre les dites, doncs, per exemple,
una que comencem per un pur verb indú,
ens diu
Un home només té allò que no pot perdre en un nòfragi.
És a dir, que amb molt poques frases,
amb molt poques paraules,
hi ha molt de contingut, no?
Que ens ve a dir, doncs, a veure,
que som no allò que tenim, no?
Sinó que som allò que som, allò que arrosseguem nosaltres.
Un home només té allò que no pot perdre en un nòfragi.
Hi ha dites d'aquestes, clar, no totes són del mateix tema.
Hi ha dites que són molt encoratjadores,
hi ha dites que són molt...
que ens enfonsen molt.
o sigui, és a dir, els temes són tan variats i tan diversos
que n'hi ha per tots els gustos, no?
Hi ha dites que són com un cant a l'esperança,
per exemple, una del Martin Luther King,
que diu
Si sabés que el món s'ha d'acabar demà,
encara avui plantaria un arbre.
És a dir, que fa una crida, doncs,
a la seva esperança, no?
Una altra, de Henry Van Dyck,
que seria molt...
un can a la diversitat.
Diu
Els boscos serien massa silenciosos
si només cantessin els ocells que ho fan més bé.
Tot això, clar, és aplicable a moltes coses
de la nostra vida quotidiana, no?
Una altra, per exemple,
que jo col·locaria, doncs,
dins de l'àmbit del que és la saviesa, no?
La saviesa de les persones,
independentment del que elles puguin tenir
en els seus currículums, en els seus estudis, no?
Sinó el que la persona és.
Diu
Qui no comprèn una mirada
tampoc no entén una llarga explicació.
Això és un proverbi àrab.
I va acompanyat d'una fotografia preciosa
de dues persones hindús
amb unes mirades, a més a més,
molt penetrants, no?
Que diuen molt.
Quins criteris segueixen?
De fet, hi ha una temàtica molt variada, no?
Pel que veig en aquest llibre.
Sí.
Aquest jo diria que és un recull
que la pròpia editorial ha seleccionat
dites i proverbis,
molts d'ells,
d'altres civilitzacions, per dir-ho, no?
Hi ha moltes que venen del món oriental,
que de fet és un món on abunda molt
aquest tipus de...
Hi ha molts filòsofs, no?
Que s'han dedicat
a...
a fer aquestes sentències
i això és una compilació.
És un llibret, perdona,
dèiem per acabar,
que això té un format molt especial
i que acompanya,
en una pàgina tenim la frase
i en la pàgina del costat...
I en l'altra la fotografia.
...la fotografia que més són de gran qualitat.
És el llibre de frases d'integral.
Aquest és el títol del primer llibre.
Què més tenim?
Tenim un altre llibre,
escrit per el psicòleg Antoni Bolinches,
que es titula
Deu mestres i un aprenent.
Mil cent aforismes
per a la superació personal.
Que en el fons aquests aforismes,
aquestes màximes,
el que volen és això,
fer una reflexió que ens serveixi
per superar-nos a nosaltres mateixos, no?
Llavors, l'estructura és totalment diferent.
Ell fa una compilació
de dites i aforismes
que ha recollit d'altres...
dels seus mestres.
Tal com diuen els llibres.
Deu mestres i un aprenent,
que és ell,
és el propi autor, l'aprenent.
Els mestres són
Confuci,
Lucianeu Seneca,
Miguel de Cervantes,
William Shakespeare,
François de Rochefort,
Benjamin Franklin,
El Guet,
El Nietzsche,
Wilde i el Tauré.
Llavors,
aquí trobem dites de tots aquests
que molts de nosaltres ja les hem sentit,
no són dites noves,
són coses que hem sentit tota la vida.
i després ell fa una petita selecció al final
que és el que ell ha recollit, no?
Com si ho hagués...
Ell ha anat anant destilant
i n'aporta de pròpies.
D'aquestes, a veure,
n'hi ha sobretot les que ell fa,
les que són d'autors,
com ara Confuci,
doncs clar,
s'enmarquen dins d'una època,
d'un temps
i les que fa el propi Bolinches
les podem situar més
a la nostra vida de cada dia.
Podríem seleccionar-ne una de tantes
perquè és que n'hi ha moltes,
són frases molt curtes.
Per exemple,
la 1074,
no confonguis el que vals
amb el que cobres,
en referència als diners,
en referència a les crítiques,
que són una cosa
que tots fem força,
ens diu,
criticar els altres
no ens millora a nosaltres.
A veure,
a vegades són unes coses
una mica així,
com una mica de moralina,
al final, no?
El 1038 ens parla
sobre l'optimisme.
És típic dels pessimistes
pensar que els optimistes
estan equivocats.
Després,
una sobre la casa
i l'allar,
la 1099,
que les hem d'anar buscant.
Una casa és on vius,
una allar és on t'esperen.
Són petites reflexions,
que segur que tots pensem,
però tenen la gràcia
de ser molt sintètiques.
És gairebé com un poema,
un poema que t'arriba
i dius,
ah, doncs jo això també ho penso,
però potser no ho sabria dir
d'aquella manera
en aquelles paraules.
I en aquest llibre,
a diferència del primer
que comentàvem,
potser són coses
més també de la vida quotidiana.
Sí, són coses
que podem reflexionar més sobre...
Aquest és el que ens demanen,
diem-ne,
aquest és més per al llarg
de tota la vida,
no?
I això és una mirada més curta,
no?
Sobre el conformisme,
també en trobaríem,
el 1084,
ah,
que no ens toqui la mala sort
ja és tenir bona sort.
Ja és una manera
de veure les coses,
no?
A veure,
en podríem trobar 50.000.
Fer ajuda a ser.
Hi ha gent
que es mostra humil
per soberbia.
Hi ha qui confon
la manera de ser
amb el desig
de no canviar.
L'amor és una flor
que neix al camp
però que s'ha de conrear
al jardí.
És a dir,
són una sèrie
de dites
que jo crec
que el recull
que fa ell
doncs sí que filtra
molt tota aquesta
saviesa
que ve
d'altres
temps
i d'altres
civilitzacions.
Recordem el títol
i l'autor?
10 mestres
i un aprenent,
1.100 aforismes
per a la superació
personal
d'Antoni Bolinches.
De tota manera,
aquest autor
n'ha escrit
algun altre d'aquest.
Tercera proposta.
Tercera proposta.
Una de similar
del Francesc Bofill
es titula
L'art de la ment.
Proverbis,
cites
i aforismes
contundents
de tothom,
d'arreu
i de tots els temps.
Llavors ell,
a diferència
de l'altre autor
que hem esmentat,
els agrupa
per temes.
El Bolinches
no,
ho feia
primer per als filòsofs
d'on sortien
aquestes frases
i ell ho fa
per temes.
I trobem temes
tan diversos
com poden ser
l'educació.
Per exemple,
una
i en cita
d'on ho ha tret.
Diu,
com pot ser
que els nens petits
siguin tan intel·ligents
i els homes
tan estúpids?
Diu,
la culpa
deu ser
de l'educació.
Això ho va dir
Alexandra Dumes,
fill.
Un altre
de Bertrand Russell.
Diu,
els homes
neixen
ignorants,
no estúpids.
Es tornen
estúpids
amb l'educació.
És a dir,
l'educació
normalment
no surt
massa ben parada.
Normalment
no surt
massa ben parada
res
dels
proverbis
populars.
Perquè després
n'hem aportat
un altre.
Bé,
ja en parlem.
Anem per
mems.
Un que
diu
de l'Audent,
un professor
és un que
parla
mentre un altre
dorm.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Sobre
l'egoisme,
no hi ha
ningú més buit
que el que
està ple
d'ell mateix.
Això
és un anònim.
Una
de Cicero,
l'egoista
s'estima
ell mateix
sense
rivals.
D'Òscar
Güell,
estimar-se
un mateix
és el
començament
d'una
relació
que dura
tota la
vida.
Això
parlem
d'egoisme.
Com
podem
veure aquí,
Cristina,
hi ha
moltíssims
temes.
Història.
Tota la
història
és un
frau,
això ho va
dir Henry
Ford.
Braveheart,
aquell
heroi
escocès.
La
història
l'escriuen
els que han penjat
herois.
La
història
és una
investigació
sobre el
temps.
Un
clàssic,
conegut per
tots nosaltres,
és qui no
apren de la
història
està
condemnat
a repetir-la.
Un
altre,
dita
per Hegel,
de la
història
aprenem
que no
s'aprèn
res
de la
història,
és a dir,
que tot
té
diferents
maneres
de ser
contemplat.
Sobre
el
lideratge,
que és
una cosa
que podem
aplicar
també
tots
a la
nostra
feina,
el dia
de cada
dia,
un
poble,
és qui
el serveix.
I
sobre
els
caps,
Napoleó
Bonaparte
va dir,
un cap
és un
comerciant
d'esperances.
Sobre
la
llei,
un
proverbi
xinès
ens diu que
les bones
lleis
tenen
el seu
origen
en els
mals
costums.
Feta la
llei,
feta la
trampa,
aquest és un
proverbi
català.
Aquest és molt
conegut.
Sí.
i també
un altre
es diu
quan hi ha
moltes
lleis
hi ha
molts
criminals.
Això
està dit
per la
OTC.
Són
més de 200
pàgines
amb dites
de temàtica
com
podem
veure,
com
podem
escoltar
ben
diferents.
Alguna
que
vulguis
remarcar
més?
A veure,
alguna
que
podries
remarcar
potser
d'aquí
al
començament.
Qui
dubta
vol saber
sobre
els
dubtes?
El
dubte
és una
situació
agradable
però
certament
absurda
d'Auronet
i Volter.
En fi,
podríem estar
aquí esmentant
molt sobre
els diners.
És un tema
que donen
per molt.
Hi ha molts
problemes.
Els diners
no donen
la felicitat
però fan
més suportable
la infelicitat.
Això és un
anònim.
Si els diners
no donen
la felicitat
torna'ls.
Això està dit
per Jules
Renard.
és a dir,
hi ha temes
que són
molt
recorrents.
El que passa
és que aquest llibre
n'aporta
sobre temes
nous,
sobre diplomàcia
per exemple,
sobre política,
sobre els
deutes.
Quan ets
pobre recordes
millor els
deutes.
Un proverb
i ginés.
Sent
angoixes
no paguen
un
deute.
O
l'amor
ens paga
tots els
deutes.
L'amor
ens paga
tots els
deutes.
Déu-n'hi-do.
Ja
veiem que
hi ha
moltíssimes
frases
fetes,
dites
populars.
L'art
de la ment
es diu
aquest llibre.
I en tens
un quart
per comentar
o no?
Un quart,
sí,
del que
és un llibre
molt petitet
i molt
també
una mica
il·lustrat.
Sembla
que sigui
una mica
un llibre
d'una altra
època
per les
il·lustracions
que porta,
per la presentació
que té
i es titula
Delícies
de la vida
coniugal
i és un llibre
de l'editorial
L'Agua Marina
no porta autor.
És un llibre
que és una
compilació
si fins ara
han vist
compilacions
de savis
o bé
de la cultura
popular.
Aquesta
també agafa
una petita
compilació
de diferents
autors,
molts d'ells
molt coneguts
i la seva
visió
sobre el matrimoni,
sobre el matrimoni
clàssic
i convencional.
És a dir,
per això
parlem
potser
que és un llibre
d'una altra,
un part
d'una altra època
i parla
en part
de la visió
aquesta,
hi ha les dues visions,
la visió
del que comporta
un bon matrimoni
jo crec
i de les
cadenes
que comporta
un bon matrimoni
sobretot
en una època
en què per la gent
separar-se
no era una opció
legal
ni vàlida
ni ben vista.
Per exemple,
podem trobar
un proverbi
no ens diu
de quina època és
que es diu
mantén tus ojos
muy abiertos
antes del matrimonio
i entre cerrados
después.
És a dir,
que és una cosa
així com a molt
que no deixa
de ser
una mica cert.
A veure,
una altra
que està dit
per Einstein
que diu
que Albert Einstein
va ser interrogat
amb motiu
d'un aniversari
del seu casament
i que
quan li van preguntar
a què atribuïa
l'èxit
del seu matrimoni
perquè es veu
que va tenir
un bon matrimoni
va dir
ho llegeixo
perquè és en castellà
diu
nada más
casarnos
hicimos un pacto
diu
en cuanto a nuestra vida
en común
decidimos
que yo tomaría
las grandes decisiones
y mi esposa
se ocuparía
de todas las pequeñas
decisiones
durante 40 años
nos hemos
cenido
a este acuerdo
creo que es el secreto
de l'éxito
de nuestro matrimonio
sin embargo
lo extraño es que
en 50 años
aún no hay
hi ha habido ninguna
gran decisión
que tomar
és una mica irònic
també
perquè
a veure
jo crec que
aquest senyor
sí que devia
prendre alguna decisió
potser fora
del seu matrimoni
més que dins
el matrimoni
el llibre pel que veig
també està força il·lustrat
no?
molt il·lustrat
però com hem dit
amb imatges
reproducció de pintures
pràcticament totes
del segle XIX
i a més
amb un tema
com dèiem
en aquest cas
monogràfic
tot és monogràfic
però n'hi ha
de llibres d'aquests
hem portat aquest
perquè sobre el matrimoni
i les dones
n'hi ha moltes
però també
sobre
diferents temes
hi ha
sobre els homes
també tenim
alguns llibres
que
aquests ja en serveixen més
per centrar
frases que han dit
polítics il·lustres
o
que han servit després
per
que els mitjans
de comunicació
han fet servir molt
per exemple
el famós
Taló de Ser
va ser una frase
dret d'una frase
que va dir
Winston Churchill
doncs tot això
està recollit
amb un llibre
que es diu
¿Quién lo dijo?
¿Cuándo y por qué?
que avui no l'he importat
però que diu
fa un recull
de totes les grans frases
dels polítics
normalment fins al segle XX
però bé
continuaran
llavors aquests llibres
sí que tenen una utilitat
pels mateixos polítics
perquè a vegades
els serveixen
per fer els seus
propis discursos
o per centrar
i ubicar
allò
allò que els altres
també citen
i tots aquests llibres
de dites populars
i de frases
els teniu
en una petita secció
darrere dels estudis literaris
perquè clar
són llibres difícils
d'ubicar
no és literatura
no són ben bé
refranys
sinó que és una mica
de seriesa popular
i de compilació
d'obres més erudites
perquè també n'hi ha
d'extractes
que han dit
escriptors
llavors
després
quan s'acaben
els estudis literaris
allí els tenim
molt bé
doncs allà
ho trobareu
a la biblioteca
pública de Tarragona
Cristina
alguna cosa més
per acabar
res més
per avui
doncs avui hem parlat
de frases populars
hem recorregut una miqueta
a la saviesa popular
el que han dit
generacions anteriors
en aquest espai
setmanal
de cada dilluns
a la biblioteca
pública de Tarragona
avui amb la Cristina
molt bé
Cristina
gràcies
i fins la propera
adeu-siau
bon dia