Tres minuts, un quart de dues, els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio.
Cada dilluns els dediquem al món de l'espectacle.
Si m'ho permeten que ho digui així, què més voldríem nosaltres que donar espectacle com vostès es mereixen?
Ens conformarem en tot cas, això sí, en explicar-los aquells espectacles dels que poden gaudir aquests propers dies a la ciutat de Tarragona.
Sílvia Ferreres, molt bon dia.
Bon dia, jo crec que sí que ens donem d'espectacle.
Home, jo ho deia en el sentit allò...
No, saps què passa?
Som preciosetes.
Tenim dies com tothom.
Home, sí.
Tenim dies com tothom.
Jo quan sento aquesta sintonia és el que et vaig dir ja fa uns quants programes.
L'any passat m'ho vas dir, això.
L'any passat, allò de la ploma, l'escalera...
La Norma Duval.
Clar, i no, no...
La Norma Duval, amb el Carles Flaviar, ara, actuant.
Sí, sí, veus, és que estem perdent...
En aquesta vida...
Què ho portareu, això, a l'escalera?
Depèn.
Ep.
Pot estar bé.
És aquí, jo te n'ha venit.
Ella té un cos molt maco, eh?
No, no, perdona, i no hem de tenir perjudicis.
No, no, no.
Jo sé que ets una dona que estàs al dia en el món de l'espectacle.
Sí, molt.
Jo el que he sentit, però clar, també depèn de qui ho digui,
que diuen que el millor de l'espectacle és el Carles Flaviar.
Això també es ve una mica d'endogàmia de grup,
perquè segons qui fes la crítica diria,
perdonin, el millor de l'espectacle és la Norma Duval,
perquè el senyor Carles Flaviar és un poc a solta.
Clar, és que depèn de qui ho digui.
A mi el que m'agradaria és conèixer algú que li agradi,
la Norma Duval i el Carles Flaviar.
Jo crec que el gran valor d'aquest espectacle
està justament en l'habilitat que ha tingut,
no sé qui ni com,
d'ajuntar dos perfils tan diferents
i muntar un espectacle junts.
Segur que qui ho va triar era una mica de veure, eh?
I fumar, perquè jo no sé si les hi funciona o no.
Però bé, no ho sé, no ho sé.
De moment ells no actuaran aquí.
Com ha vingut això així pel tema de baixar per l'escalinata,
els marabús, la lluentor,
la cosa aquesta és una gran frustració.
Ho podríem fer com a festival final de curs?
Per la ràdio, perquè així no quedaríem malament.
La Sílvia està de vacances, m'agradaria dir-ho.
I tot i que està de vacances de la seva feina,
d'aquella per la qual cobra la seva nòmina,
que a més no ha volgut renunciar a acompanyar-nos uns minutets.
Què més bonic, de baixar aquí a la ràdio a xerrar.
Què faria a casa?
Endreçar armaris? Doncs aquí estem molt bé.
Sí, perquè és part que s'ha agafat les vacances.
Endreçar armari i netejar la cuina.
No sé més, el tema.
Doncs una part ja està feta i l'altra ja la faré,
ja hauré fet un break.
Doncs vinga, ara ja hem tocat la part més domèstica.
Mirem aviam quina és la...
Escolta, Sílvia, hem de fer un cop d'ullar la setmana,
però també hem de dir que aquesta és la setmana
en la que de debò ja hem tornat a la normalitat.
La setmana passada encara.
Va una mica a colge encara.
La cosa anava així. Per què no comentem els quatre o sis títols
que tenim pel davant aquest inici de temporada,
de la temporada d'hivern al Teatre Metropol?
Doncs si vols comencem...
Perquè com que a més es posen a la venda els abonaments,
val la pena que ho comentem tot això.
Demà comencen a fer la renovació d'abonaments
i la setmana que ve es posen a la venda les entrades
de tots els espectacles.
De tots?
De tots, de tots.
Fins al mes d'abril, perquè en guanyem a Santa Cautart,
i fins al 12 d'abril dura la temporada d'hivern, en aquest cas.
Els grans noms que ens venen aquesta temporada,
que són molts, és la Mariana Marbonet amb Raixa,
que comença a finals de gener, el dia 31.
Després tenim el Miguel Poveda i el Chicoela,
que et guardarem...
No s'ho poden perdre.
Et guardarem passi als camerinos,
que et faig un autògrafo, no?
Aquest home, el Miguel Poveda,
ha estat la revelació, però a nivell internacional.
Els americans, els dels Estats Units, em refereixo,
estan bojos.
Ha actuat en els teatres més importants del món
i la veritat és que si el sents cantar,
dius, i és un home molt obert,
que a més, fins i tot, si no vaig equivocada,
alguna cosa ha fet o farà amb el Lluís Llach.
És un home així com a molt versàtil.
El Lluís Llach és que l'endorme a dovant,
en sembla que fa amb tothom, eh?
Parada, parada, que no ho sentin els empresaris.
Ull, ull, eh?
No ho sé, no ho sé.
Bé, seguim, seguim, que estic una mica desconcentrada.
Doncs sí, el Poveda, que té molt bona fama últimament,
doncs tenim l'oportunitat de veure'l...
Està de moda.
De febre, sí.
I nosaltres, com que al Metropol,
sempre estem a l'última...
Portem el Miguel Poveda.
Som molt fàgios.
Molt, molt.
Ai, senyor.
Grans noms.
Tenim una de les grans dames de l'escena espanyola,
Amparo Rivelles.
Passeant-me a miss d'ell, sí.
Sí, aquesta gran pel·lícula que va guanyar un Òscar
potser ja fa 15 anys.
Aquí s'obre, reunterà el Metropol.
Sí, esperem, esperem que sí,
i que si rebenta molt segur que farem dues secions.
Però compren les entrades, eh?
Sí, home, sí, perquè si...
Amb mantelació.
No podran entrar.
Clar.
Home, estic amb mantelació,
que s'ha de comprar entrada, ja ho sabem, això.
Sí, sí, però la gent és molt disciplinada i ho sap.
Quin gran nom tenim,
a part de l'Amparo Rivelles?
Un gran nom català.
Català i espanyol.
Tenim el Toni Albà i el rei d'Espanya,
els bufons del regne.
És l'espectacle del Carnaval de Tarragona.
Que també cau més tard.
Sí, enguany el Carnaval cau...
Si cau la Setmana Santa més tard,
també cau el Carnaval més tard.
Sí, Carnaval comença el dia 23 de febrer.
A finals? Finals de febrer?
Sí, i la rua de Carnaval,
si no m'equivoco, és el dia 1 de març.
Millor, perquè així les plumes,
que també són de plumes,
llavors tota la gent que té tanta gràcia,
que van ballant, pobrets,
que es peguen una bona palissa des del port
fins a la Rambla Vella.
I no caldrà posar-se les malles color carn?
Sí, home, perquè això recullen...
Sota les plumes.
Recullen veus defectes, home.
Recullen molt les malles color carn.
Si no em vols que les apretin les plumes.
I que, home, que són moltes hores
i encara refresc el mes de març,
si no molts constipats.
No, no, que un mèrit, eh, pobrets.
I arribarà el Carnaval.
I arribarà el Carnaval.
I després tenim dos grans noms
a l'escena catalana.
Lluís Humar,
amb un espectacle fet a la seva mida,
que es diu Et diré sempre la veritat,
que explica la seva vida, em sembla.
I després el Josep Maria Pou.
Sabeu qui és el Josep Maria Pou?
Sí, home.
Home, el gran Manel García
d'Estació d'Enllaç.
Clar.
I que està triomfant amb els flotats a Madrid
i que ara...
No sé si l'han estrenat
o l'estrenen un dia d'aquests
al Teatre Nacional
amb la Marta Calbó,
un espectacle que es diu Cela Obert,
amb la direcció del Ferran Medico.
I em deixo tres coses.
La primera,
una coproducció de l'Ajuntament de Tarragona
amb un text del Josep Antón,
Baixeres,
amb la tangent,
direcció del Pere Sagristà.
Són gent jove que fan aquesta obra
i que recomanem molt especialment
tota la gent de cultura
de l'Ajuntament de Tarragona
perquè serà una de les parletes
que s'estrena aquí
i que després rodarà.
Després tenim l'Àngel Òdena
amb una soprano valenciana,
l'Helena de la Merced,
que protagonitzaran una gran nit lírica
a finals de març
i després clourem la gran temporada...
Em deixo coses, eh?
Si jo et deixes l'Aviot Morfi, per exemple...
El guardo pel final.
El guardo pel final.
Doncs clourem amb el gran festival internacional
del Dixit a la Tarragona
que en guany comemora el desè aniversari.
Gran esdeveniment a la ciutat,
el festival del Dixit.
El guany ho farem gros.
És molt agraït.
És molt agraït.
Jo crec que és d'aquelles cites
festives, culturals,
a la ciutat de Tarragona.
Agraïdes, però per a tothom.
Perquè tothom en gaudeix d'aquest festival.
Sí, a més, és que és com a molt festiu,
són aquells dies que...
I agrada a tothom.
Comença la primavera,
perquè són dies que, a més,
sempre fa bon temps...
I trobes les bandes pel carrer,
vas als concerts.
Trobes els concerts que estan ple
i és veritat que està ple de gent
des de molt jove fins a molt gran.
Perquè és una música que agrada a tothom.
I tenim la gran visita de...
No em facis dir si és guitarrista,
i sóc molt inculta.
Però sí que és guitarra.
Elliot Murphy,
que es veu que és amic del Bruce Springsteen.
Que avui no n'havíem parlat.
El Bruce Springsteen no vindrà,
però sí un amic seu.
Sí, sí, sí.
Això, gràcies al...
que ho porta...
Això que diu que són molt amics,
que t'ho han dit.
A mi m'ho han dit.
Vol pel meu germà,
que li agrada molt el Bruce Springsteen.
És veritat que el teu germà
és el que el segueix.
Les passes.
M'havia dit més gent,
però jo li vaig preguntar al meu germà.
Em confirmes això,
que és amic de Bruce Springsteen?
Pensa que el meu germà
Sí, sí, sí.
I no té la mà en una vitrina?
El mateix l'havia de tallar,
però gairebé.
Sí, sí, sí.
Què dius, ara un genoll?
Un genoll.
I el seu company l'ama i tot.
Però què dius?
Això ja és.
Com la mare Teresa de Calcuta,
que en parlobosi.
Però això és com una reliqui,
això ja dius.
I tant.
I és un tarragoní,
així que hauríem de posar
en algun lloc alguna cosa,
algun cartell, alguna cosa, no?
Home, potser no tant,
perquè és modest ell, però sí.
I es pot explicar
en quines circumstàncies?
No, vaja a veure un concert
als Estats Units.
Home, però per acostar-te a aquest home...
No, però és que es veu
que als Estats Units,
si vas no sé quantes hores abans,
tens tret a estar...
Es deixa tocar.
No, tens tret a estar a demanar.
Vull dir que, home,
si es deixa tocar,
deus que vinguin unes hores abans,
em deixo tocar.
Calla, que ho explico.
Si no ho explico malament,
hi ha com unes cues,
que hi ha com una màfia
de gent que ho agrada dins les cues.
Veus, la gent que viatja
sap moltes coses,
no com els que estem aquí sempre.
Aquí la gent mira la germana.
La gent viatjada, doncs, saps.
No, però a veure,
de gent malalt,
el tenia a tot arreu.
I això ho he estat un d'ells,
hi ha uns xics que van allà
i fan cues,
es dediquen a això,
dius,
no tenen família...
Fan cues com per entrar al concert.
Sí, ells organitzen la cua
i llavors els 50 primers,
eh, entreu,
i llavors se posen a la primera fila.
I el 50 primer...
Ah, ah, ah.
Clar.
Aleshores va tocar,
aquesta va primera fila
i va estendre el braç
i el va tocar el genoll.
Sí.
Ah, clar.
Home, no és allò que estés com...
Xata, però s'hauria de genollar
o quina mena d'escenari era aquell.
Home, doncs,
no devia ser molt l'alt,
i el pobre va arribar fins al genoll.
Però veus, veus quina gràcia.
I l'altre a la mà, dius?
I l'altre li va donar la mà.
Uuuh,
ves com una mica més llançat.
Bueno,
li donarem a l'Eliot Murphy.
Com que és el Metropol,
podem acostar-nos, eh?
Sí, sí.
Suposo que inclús
firmarà autògrafos i tot, eh?
Molt bé.
És més bona mà.
Llavors, una última cosa.
Els amants de la Sarsuela.
Home, molt bé.
I t'ho dic molt seriosament.
Hi ha hora que tornéssim a tenir
Sarsuela al Metropol.
I tant.
Hi ha moltes i moltes persones
en aquesta ciutat
que els agrada molt la Sarsuela.
És que jo reivindico més
que vinguin més companyies.
Jo crec que sí,
que haurien de venir més companyies
de Sarsuela.
A veure, dius,
i per què ho he de dir jo?
Bueno,
ja que estic aquí, ho dic.
No és vinculant.
Nosaltres donem una opinió.
I a més,
estic segura
que hi ha molta gent
que ens escolta
que diu
doncs sí, senyora,
la Sarsuela és un gènere molt maco
i a vegades
No, a veure,
és per totes les edats.
Però vull dir,
hi ha tota una generació
que se sap totes les Sarsueles
i que a més
ha crescut amb aquestes músiques
i que crec que tenim
l'obligació també
de proporcionar-li
aquestes audicions.
Doncs nosaltres també
hauríem de conèixer
les Sarsueles.
Perquè jo recordo,
i aquí capítol de nostàlgia
que no pot faltar
en aquest espai.
Posem una música de foc.
Unes violinets.
Tu no te'n recordes
que hi havia uns programes
a la tele?
De la 1.
Les bodes de Luis Alonso.
que feien totes
les Sarsueles
del món mundial
en playback
que eren uns actors
que no eren cantants
sinó que movien els llavis
i interpretaven les cançons.
Manuel Tejada,
per exemple.
Què?
Ha t'hi fotut?
Sí senyora.
La Fiorella Faltollano
també feia Sarsueles
i eren molt boniques
aquestes Sarsueles.
Sí, jo me les sabia.
Per això que dius
que d'edat,
mira, si érem jovenetes
nosaltres gairebé
no havíem nascut
i ens agradava.
Però nosaltres
jo no t'he vist mai
cantant allò
quan estàs emocionada
un tros de Marina.
no t'he vist.
No, però de la canció
de l'Olvido
o de totes aquestes idones.
Ara tu me'n recordaria
de la canció de l'Olvido.
Si m'adones l'entrada
potser sí.
Però el Metropol
sí que és veritat
que se n'havien fet
moltes i molt bones
amb gent d'aquí de Tarragona.
I tant que sí,
ben boniques.
Bé, tornem a la realitat
perquè estem cada dia
com a l'estat per la vida.
Sí, cada dia pitjor.
Més brillades, xata.
Vinga, va.
Estem a dilluns 13 de gener.
Primera setmana
en la que ja has superat
tant allò dels torrons
com allò de dir
ara faig règim.
Això no s'ha superat una setmana.
Això no s'ha d'anar tres mesos.
No, però allò de les verdures
i el caminar i fer gimnàs
i deixar de fumar
també ho has superat.
S'ajorna.
Sí, això ja dius
bé, és igual,
la vida segueix i ja està.
Què tenim per aquesta setmana?
Doncs avui tenim, per exemple,
una activitat
a la Biblioteca Pública
que fan moltes activitats
per a petits i grans.
En aquest cas,
amb comptes d'essers remenuts
amb l'Aima Pujol.
Molt bé, una col·laboradora
també d'aquest programa.
Completament gratuïta
que podem anar a portar
tots els nens
a la Biblioteca Pública
a partir de les 6 de la tarda.
Què més tenim?
Demà,
jo voldria destacar
perquè jo hi penso allà
i a mi m'agrada,
a l'Auditori de Caixa Tarragona.
No el de la Caixa
sinó que ara ja disposem
a Tarragona de dos auditoris.
Em vols parlar d'una xerrada?
Sí,
que potser ja ho heu parlat.
No, no, no,
ho deixem per demà
que és el dia
però tu parles
demà ve el Lluís Bassat
i el Jaume Sobraqués
a parlar de cartellisme
política i publicitat.
Amb aquesta exposició
magnífica,
no se la perdim
que hi ha la nova seu
de Caixa Tarragona.
Sí, que jo encara la tinc
per mirar
però com que baixos
dilluns aquí
doncs aprofitaré.
Sí, dona que ara
estàs de vacances.
Clar,
no som quants
de fer aquestes coses.
Això demà dimarts.
Això demà dimarts
a les 7 de la tarda.
Després,
el dijous
tenim una de les primeres cites
del món del rock and roll
aquí a Tarragona.
Comencen els concerts
del D.O. Tarragona
amb time travel
i és a la bequeria
a les 11 de la nit
i a partir d'ara
fins al mes de juny
cada setmana
podrem trobar
un concert
d'un grup
de les comarques
de Tarragona
o bé a la bequeria
o bé al cau.
Ja s'anunciarà oportunament
allò on sigui cada cosa.
Després,
què més podem comentar?
Seguim parlant
dels músics de Tarragona.
El proper dissabte
a dos quarts de la nit
al Palau de Congressos
la presentació del CD
un muntó d'idees
de la associació
de músics de Tarragona
que cada vegada
estan fent més iniciatives
normalment pel Dia Internacional
de la Música
fan activitats
i a més cada any
editen amb la col·laboració
de l'Ajuntament de Tarragona
un CD
amb una cançó
de cada grup.
I per cloure ja
podríem destacar
per exemple
el proper dissabte
al Centre Cívic
de Bona Vista
perquè també és important
no només al Centre de Tarragona
sinó fer activitats
a tota la ciutat
a la companyia
La Cuca de Llum
presenta una nit de somnis
amb el teatre prop.
Home, aquest cicle del teatre prop
en Déu-n'hi-do
com omple els centres cívics
dels diferents barris
de la ciutat
però plens de gom a gom
especialment el MacLari
bueno
va arrasar
sí, arrasar
a més es veu
em comentaven els programadors
que a més
quantitat de gent
que demanava
per comunions
per escoles
vull dir que també els va molt bé
però els teatres
dels centres cívics
plens de criatures
perquè tenim
tenim unes infraestructures
que bé s'han de rendibilitzar
i a part de
bueno
i acabo ja
amb totes les cites habituals
de cinema
a l'antiga audiència
dels dijous al vespre
i del diumenge
a la tarda i al vespre
molt bé Sílvia
doncs comença
a cosir lluantons
que queda molt per carnaval
però no ens adonarem
que ja ho tindrem aquí
perdona
els carnavaleros com jo
el mes d'octubre
ja tenim la roba
sí
bueno
jo no
però és veritat
a veure si
si no no
hi ha mi els que l'han de compar
i tot això
això és un clàssic
que sempre es parla
quan fas les entrevistes
de Carna Maria
i vosaltres
no ens hi posem
després de Santa Tecla
és el plàssic
acaba Santa Tecla
i comences a preparar
el carnaval
home ahir anava pel carrer
la nau
i vaig sentir com picaven
els timbals
de la setmana santa
que vaig pensar
home vols dir
però no correm tant
si encara tenim pessebres
per visitar
per favor
la candelera
encara estem en pèrida de Nadal
ni quan n'hi veus
el dels xiquets
que és molt xulo
no l'has vist
en guany no
doncs si no vaig equivocada
el van tancar ja ahir
no no
aviam
potser m'equivoco
si m'equivoco
que em truqui
a algun integrant
dels xiquets de Tarragona
i em corregeixi
però jo crec que vaig dir
divendres
que espavilessin
jo sí que el vaig anar a veure
és preciós
és bonic
aquell burro
que era l'Henòria
i tot
i aquell hortet
aquella cosa
i a mi em fa molta gràcia
aquella casa
que entres
i estan tot el menjar
a la taula
les cuinetes
escoltes
és boníssim
tot allò
en fi Sílvia
que ens veia banda
el proper dilluns
molt d'espectacle
no donem
molta vida sana
sí home
no en parlem gaire
però vostès ja són persones
que poden anar
a consultar el públic
però totes nosaltres
els orientem una mica
i cada dia a les agendes
del matí de Tarragona Ràdio
i tant
Sílvia gràcies
i acaba de gaudir
de les teves vacances
molt bé
gràcies
gràcies
gràcies