Bona tarda.
I Bertran ens arriba, mariner, mariner, mariner, sí o no?
Una mica.
Una mica mariner i a més diu, saps què?
Que farem una mica d'homenatge a les Terres Gallegues,
ara que aquesta setmana disortadament se celebra
el primer any de la tragèdia del Prestig,
no parlem de xapapote, mirem la cara més amable de la costa gallega
o la cara més tradicional i a més els lligams
que té també amb la cultura catalana.
Fins i tot, buscant aquest paral·lelisme entre actualitat i cultura popular,
passarem per Moixia, no?
Sí, sí, sí, avui, aprofitant això del mar que deies,
i des d'una ciutat marinera,
que a vegades és curiós perquè quan ve algú de fora
et fa percepcions de la ciutat
que normalment no es tenen gaire en compte per la gent que vivim, no?
I no fa massa dies una persona de la zona barcelonina, interior,
em deia que Tarragona fa un mar, no?
que era una de les diferències que trobava respecte a altres zones del país, no?
I segurament és veritat,
a vegades no te'n dones compte d'aquestes coses, no?
Perquè l'olfacte és el sentit que menys utilitzem, eh?
Sí, però de quan en quan està bé també que algú t'ho faci reflexionar,
perquè jo fins i tot sí sempre he pensat que al mar,
doncs hi ha una olor a mar especialment.
Home, ja saps que diuen també sempre quan ens posem més crítics,
que Tarragona viu d'esquenes al mar.
Sí, bé, això també li deien anar a Barcelona,
i sempre hi ha moviments que canvien les coses, no?
Però vaja, en tot cas,
jo crec que sí que és una ciutat que fa especial olor a mar, no?
Sembla que sí que és diferent, no?
Així com quan vas a la muntanya,
doncs hi ha una sèrie d'olors que...
Una farigola...
...que t'entren, no?
Doncs aquí en fan unes altres molt diferents, però vaja.
Bé, en tot cas,
la idea era fer un petit homenatge a la costa gallega, en aquest cas,
perquè sembla que tot s'ha arreglat,
cosa que si mires una cadena de televisió o mires una altra,
varia una mica, no?
Sí, sí.
Llavors, aprofitant el nom d'una de les principals zones afectades
pel tema del xapapote,
que és la costa de la mort, no?
Aquesta costa de morte,
doncs ens ha semblat que era interessant
connectar una sèrie de tradicions gallegues
amb una sèrie de tradicions dels països catalans
a través d'aquesta petita sèrie
que no sé si podrem fer masses programes,
però de personatges...
Sí, però no es pensin que el material abunda,
sobre aquesta qüestió.
A la Iolanda Preta,
i a vegades ens busca un eix, no?
I a vegades, doncs, és fàcil,
però treure personatges a mig camí
entre la festa i la mitologia...
Els oients pensaran que et maltracto, eh?
No, que va, que va.
M'estàs deixant malament.
Sempre em tractes molt bé, aquí.
No, i en tot cas,
aprofitant, doncs,
que en aquesta costa de morte,
doncs, hi ha tota una sèrie de llegendes
i hi ha una sèrie de personatges
que barregen la tradició més popular,
la tradició més profana,
doncs, m'ha semblat important
connectar unes dues costes, no?
En tot cas, jo diria que
el punt màgic,
o un dels punts més màgics
de la costa de morte
està concretament
en una ermita, santuari,
dedicada a la verge de barca,
a la Nuestra Senyora de Barca,
no?, que és un santuari
que està a tocar, no?,
de mar, allò que realment
les zones, de veritat,
que peten a la porta de l'Església
i que, doncs, normalment,
la seva celebració important
té alguna cosa en contacte
també amb la ciutat de Tarragona
perquè se celebra el 15-16 de setembre,
és a dir, molt a prop
de les nostres festes de Santa Tecla,
o normalment quan comencen
les festes de Santa Tecla, no?
i que és un santuari, doncs,
que es va construir
en el segle XVII
i, diguéssim,
que des d'aleshores
ha tradicionalitzat
tota una sèrie de costums
i llegendes
al voltant de pedres misterioses
que estan en aquesta costa.
És que parlar de la costa de morte,
parlar de Galici,
no parlar de màgia
i d'essers extraordinaris, clar.
Sí, després veurem
que no és tan estrany
i que als països catalans
també ens passa molt el mateix, no?
I, per tant,
em sembla que era una de les coses,
doncs, boniques, no?
Bé, tot i que aquests santuaris
del segle XVII,
el que és cert és que
des de l'edat mitjana
hi ha hagut un culte
dedicat a la Mare de Déu
que s'ha anat superposant
en diferents èpoques, no?
Jo diria que hi ha un substrat,
doncs,
com en totes les Mare de Déus.
Aquí, normalment,
quan hem parlat de Mare de Déus,
hem parlat de les Mare de Déus
trobades,
que són aquestes Mare de Déus
que, normalment,
al voltant del 7, 8, 9
de setembre,
doncs,
se celebren a molts llocs
i que, normalment,
doncs,
les troba un personatge
o les troba una vaca
o un bou
i és una altra cosa,
no?,
és a dir,
un altre element,
no?
La canalla també molt,
no?
També,
una troballa.
Sempre aquestes coses
les troba la canalla.
I sempre és aquella Mare de Déu
que no vol moure's d'aquest lloc
malgrat que els veïns...
I que es fa l'ermita.
Ah, exacte.
No, si ella no es vol moure,
doncs,
ja li farem aquí mateix l'ermita,
no cal que la movem del lloc.
Exacte.
Doncs, en aquest cas,
a l'edat mitjana,
els monges benedictins
van difondre
tota una sèrie de creences,
de manera que
hi havia tota una sèrie de pedres
modelades per la mar,
pròpiament,
per la mar
i per les tempestes
que hi ha en el mar
d'aquesta costa,
que, doncs,
després es van introduir
en tota la relació
amb la verge, no?
Però el que és cert
és que aquí,
a banda d'una ermita,
hi ha unes pedres,
podríem dir,
que tenen diferents noms
que estan
o tenen una simbologia especial,
no?
Oi, això està agafant un ambient
amb aquesta música
que comença a sonar.
Està agafant un ambient.
Bé, en tot cas,
les pedres que tenen noms,
o sigui,
ja en posaré en algunes,
la pedra de Balart,
la pedra de Cadris,
la pedra del Timó,
n'hi ha diferents, no?
Estan relacionades
d'una manera o altra
amb la Mare de Déu, no?
I sembla que
amb aquestes pedres,
al costat de les quals
es va col·locar
aquest santuari,
doncs,
expliquen una mica
com la Mare de Déu,
doncs,
es mou, no?
Des d'aquesta costa
fins a, podríem dir,
enllaçar-la
amb el camí de Santiago, no?
Que és tot l'altre personatge
important
que hi ha en la zona de Galícia, no?
Bé,
i en tot cas,
hi ha una pedra, doncs,
que té
la simbologia
o
el sentit
que allà
es va amarrar
una barca
en la qual
va ser portada
la Mare de Déu,
hi ha una altra
que té la forma
d'una barca
en posició invertida,
és a dir,
al revés,
hi ha una altra
que
té el nom
de Timó
perquè precisament
agafa aquesta forma
però també
se li ha identificat
amb una mena
de pedra megalítica, no?
És a dir,
que ja existia
amb finalitats
sagrades
abans que hi arribés
la Mare de Déu.
Hi ha hagut
una sèrie
de
relacions
que podrien remuntar-se
a temps megalític.
Amb rituals ja més antics.
Exacte, no?
I que
posteriorment
s'han lligat
amb aquesta participació
de la Mare de Déu
que arriba
en aquesta zona
i que des d'aquesta zona
també després
es desplaça
podríem dir també
amb un peregrinatge
amb altres indrets, no?
Hi ha hagut coses
curioses, no?
Perquè
des de
multitud de
de
documentació
no seria correcta
de testimonis
que
doncs
expliquen
que aquestes pedres
al costat
de l'ermita
o del santuari
de la nostra
senyora de Barca
doncs
concedeixen
desitjos
curen
enfermetats
vull dir
en alguns casos
hi ha alguna
d'aquestes pedres
que se'n diuen
pedres oscil·lants
en gallec
són les pedres
avaladoires
diu que
si tu et poses
damunt d'algunes
d'aquestes pedres
i aconsegueixes
moure-les
amb unes
amb unes
danses
hi ha de diferents tipus
això també s'ha de tenir en compte
jo no ho provaria
quan parlem de pedres
megalítiques
no sempre parlem
és que m'estic
visualitzant
el penya segat
amb l'ermita aquesta
a prop de Moixer
hi ha certes
que
el que podeu
contrastar
és que hi ha
moltes notícies
i això sí que és cert
una de les darreres
que clarament
està documentada
pels periodistes
del diari El País
l'any 78
que és molt bona
molt bona
és un temporal
que justifica
d'una manera
molt propera
en el temps
a nosaltres
aquests moviments
de les pedres
i el temporal
mou la roca
que està al costat
del mar
i per tant
quan mou
el temporal
aquesta roca
en el fons
es produeix
un moment estelar
perquè hi hagi
curacions
i que hi hagi
es cregui
en aquest poder
sagrat
i a vegades
una llei física
explica
el moviment
i pot semblar
que algú li estranyi
però
realment
la costa
aquesta
els cops
els cops
de mar
són tan importants
que fan
que les pedres
tinguin
un nom
fins i tot
aquestes pedres
avaladoires
realment vol dir
que es mouen
per què?
perquè el mar
els fa moure
i per tant
com les fa moure
la gent
identifica
aquests moviments
de les pedres
amb aquesta força
del mar
i de la pedra
amb un moviment
curatiu
això no
és estrany
en el sentit
que
aquests temporals
o a vegades
les han mogut
fins a tal punt
que les han encallat
en llocs
que han fet perdre
la seva funcionalitat curativa
d'una manera
no es podríem dir recent
és a dir
no parlem del segle XVII
estem parlant
de coses
de l'any 78
en tot cas
cada any
hi ha milers de persones
que aquests dies
quins i 16 de setembre
es reuneixen
algun tant
del santuari
de Nostra Senyora de Barca
per
pujar
damunt
d'aquestes pedres
oscilants
i demanar
l'empar
de la verge
hi ha alguns casos
que hi ha altres pedres
que es passen per sota
hi ha un dels rituals
que es fa
que és
els romers
o els peregrins
passen nou vegades
seguides
per sota
de la pedra
d'aquestes pedres
de manera que
sobretot
es diu que això
té unes
propietats
contra el reumà
o contra
el dolor
d'ossos
hi ha una sèrie
de coses
que tenen sentit
després també hi ha
un aspecte més tràgic
sembla que
quan la roca
es mou
realment
per un temporal
normalment
la gent
ho identifica
com que
algun mariner
mor a la mar
és a dir
el temporal
és tan fort
que
la senyal
que les coses
van mal
malament
és aquest moviment
de la roca
que per tant
també té una
base negativa
és a dir
jo crec que això
és curiós
bé
en tot cas
aquesta
costa de mort
que no
parla d'això
de la santuaria
de Moixia
però trobaríem
moltíssimes
creences
i rituals
jo no m'atreviria
a dir-te
però avui
no sé
per exemple
a la Corunya
hi ha diferents
rumiatges
relacionats amb el mar
a Betanzos
a l'ermita
de Xira
dos Caneiros
a Pastoriza
dedicades a la verge
del mateix nom
a Sant Andreu
de Teixidor
hi ha diferents
que podríem trobar
en tota la costa
gallega
hi ha un llibre
perquè a mi
sempre m'agrada
citar les fonts
quan ho usem
amb alguna font
d'aquelles
que és habitual
i tal
doncs a vegades
ja no
no l'esmentem
però quan
trobem un llibre
que no s'ha usat
doncs a mi m'agrada
desmentar-lo
perquè de quan en quan
també faig una recomanació
si la gent
doncs està interessada
en tot aquest tema
hi ha un llibre
que es troba fàcilment
de l'editorial
País Aguilar
de la col·lecció
Guies con Encanto
que és una col·lecció
que segurament
doncs molta gent coneix
perquè doncs es parla
de pobles
de cases rurals
de diferents elements
no sé
que ens aporten
un especial en sis
balnearis
boscos
castells
hotels
monestirs
pobles de pescadors
salts d'aigua
setmanes santes
hi ha diferents coses
hi ha un llibre
d'aquesta col·lecció
que es diu
Romaries
Romaries con Encanto
Romaries
o rumiatges amb en sis
que és de
Juan José Alonso
i que és un llibre
que es troba normalment
perquè és editat d'enguany
des del 2003
una novetat
em sembla de Sant Jordi
d'enguany
jo aconsello la lectura
i en tot cas
hi ha moltes anècdotes d'aquestes
en tot cas
a mi m'agrada
que no només aquí
parlar d'aquesta cosa
que hi ha de Moixia
sinó que aquests
trobar aquell paral·lelisme
hi ha molts paral·lelismes
en altres zones
de l'estat
i concretament
a mi em sembla
que és bo
parlar d'una Mare de Déu
en aquest cas
dels països catalans
concretament
d'una població
que algú pot dir
aquí
hi ha alguna mena
tradició popular
encara
ui si quan digui el lloc
es quedaran allò
molt parats
de Benidorm
Benidorm
sí que és un fenomen
Benidorm
paranormal moltes vegades
per aquells edificis
i aquella cosa
però té la seva tradició
i el seu passat
no té res a veure
amb
amb el Benidorm turístic
exacte
però ja
en aquest període
i arran d'aquí
m'agrada molt
la coincidència
el segon diumenge
de novembre
doncs
que precisament
va ser aquest diumenge passat
si no m'equivoco
se celebra la Mare de Déu
del sufratge
sufratge
sí
a Benidorm hi ha
una Mare de Déu
encara que pugui semblar
impossible
i m'ha semblat interessant
perquè
està dins d'aquest
període
dels difunts
que existeixen
en aquesta època
i l'altre dia
de setmana passada
parlàvem dels sants
que amb els cavalls
porten les ànimes
cap al cel
parlàvem de Sant Martí
que s'escau avui
justament
festa grossa alta fulla
avui és festa alta fulla
sí
nosaltres
la setmana passada
ho vam explicar
a Sant Martí
perquè així la gent
durant la setmana
ja li pot explicar
als Martí
si té un fill
o té un familiar
felicitats
a tots els Martins
que ens escoltin
que no havíem dit res
ja li poden explicar
la seva tradició pròpia
per això ho vam fer
la setmana passada
en aquest cas
la Mare de Déu
el sufratge
que és menys coneguda
lògicament
ens ha semblat interessant
perquè
forma part
de tot aquest món
dels morts
i
té també
una ubicació
molt clara
al costat del mar
igual que l'ermita
de Nostra Senyora
de Barca
i té una vinculació
amb el fet
de la mort
és a dir
hi ha aquests
anuncis de la mort
amb una sèrie
d'històries
concretament
això no és una llegenda
sinó que
està documentat
a l'arxiu general
de Simanques
és a dir
aquest arxiu tan famós
que s'ha fet famós
per fets
diria
luctuosos
pel Catalunya
doncs
hi ha la documentació
que es va
trobar
oficial
d'aquesta història
és a dir
que no pensin
els oients
que això és una llegenda
sense més
sinó que és cert
està basada en la realitat
està basada en la realitat
i això que explicarem ara
se significa
doncs
cada segon de diumenge
de novembre
a la platja de Benidorm
evidentment
amb un peixatge
poc idínic
en comparació
del que hi havia
quan va succeir
que concretament
va succeir
el març del 1740
el 15 de març del 1740
bé
Benidorm
aleshores
era molt semblant
a Moixia
era una petita població
de pescadors
sense grans edificis
i jo diria
sense
els problemes
polítics
que tenen
avui en dia
una i altra
població
bé
en tot cas
va arribar la notícia
que hi havia
una embarcació
a la deriva
que s'havia
avistat
des de
la costa
de Benidorm
quan va
malgrat que hi havia
aquesta tempesta
doncs
amb un fort vent
de llevant
doncs
van sortir
una expedició
de rescat
això que ara
doncs
ens passa
que quan hi ha
un s'avista
una patera
passem una hora
discutint
si surt
la guardia civil
o surt
la salvamento
maítimo
i un cop han decidit
si surt
doncs
aviam si realment
arribant a temps
doncs
exacte
doncs
en aquest cas
ja passava
fa molts segles
aquest tema
el cas és que aquí
va sortir uns companys
dels que estaven a dins
i
estem parlant
del segle XVIII
estem parlant
del 1740
del segle XVIII
una època
també
on
les notícies
tenen bastant a veure
amb les de Moixi
si estem parlant
d'aquella època
també comuna
bé
en tot cas
aquesta barca
que va sortir
o aquestes barques
que van sortir
van trobar una nau
que anava a la deriva
sense cap
tripulant
i la van remolcar
fins a
fins a la costa
era una barca
fantasma
una barca
podríem dir
de difunts
el que és cert
és que
tenia una particularitat
la barca
no anava a ningú dins
però
tenia un mascaró
de proa
que és
ara explicarem
què és això
dels mascarons
que era
una mica particular
els mascarons
de proa
són
avui en dia
evidentment
les barques
no en tenen
tants
podríem dir
però antigament
qualsevol barca
qualsevol embarcació
tenia
a la proa
a la part de davant
tenia una mena
de
com una escultura
d'escultura
això
el millor exemple
generalment imatges femenines
o algun personatge mitològic
relacionat amb el Mar
exacte
la Yolanda
sempre controla
tampoc t'ho has preparat
ho has sabut el tema avui
i per tant
estàs informada
molt ben informada
bé
en tot cas
aquest mascaró de proa
sempre
ha estat un element
jo diria
tu has parlat
de mitologia
ha estat un element
fantàstic
si algú no sap
ben bé
del que estem parlant
si tenen la col·lecció
del seu fill
de l'Astèrix
a casa
vagin
al vaixell pirata
al vaixell pirata
i veuran exactament
de què estem parlant
el que s'enfonsa sempre
exacte
exacte
veuran
el que estem parlant
o els vaixells militars
també acostumaven
a tenir aquests mascarons
de proa
és una escultura
com bé deies
a l'avant
bé
curiosament
i aquí hi ha
un tema important
és a dir
la paraula mascaró
té diferents excepcions
i la paraula mascaró
una de les etimologies
que té
és
estar vinculada
al diable
és a dir
tu has parlat
de mitologia
però jo em referiré
concretament
a la ciutat de Tarragona
un dels diables
més característics
que hi ha
documentat
a l'edat medieval
a l'època medieval
a Tarragona
dins
de les representacions
que es feien
amb motiu
de l'assumpció
de la Mare de Déu
normalment
a la que se'n deia
a la plaça del Corral
que era l'Ajuntament
a la plaça de l'Ajuntament
tot i que algú
doncs diu també
que es podien fer
doncs
a la catedral
però vaja
el cert és que tenim
documentació al carrer
és un personatge
un diable
que es diu
mascaró
mascaró
o mascarón
que és el que
aquesta paraula
té una doble
jo diria
que se l'ha
catalanitzat
a vegades
innecesàriament
perquè mascarón
també és un nom
doncs
acceptat
per la docionàrica
de la València de Balear
i per tant
doncs
jo crec que
ja sé que estan pensant
no parlem del conyac
és que jo he vist
la cara que ha fet
aquell oient
i no, no
no és això
el que ens ocupa
avui
per favor
no que encara
ens embarguem
perquè podríem
recomanar
una cara
d'un conyac
que
precisament
el mascaró
que hi ha
una mena
de personatge
mitològic
tornem
és un diable
que es diu mascarón
i era el que
anava en aquesta barca
fantasma
podem dir que
els mascarons
realment
tenen un sentit
a vegades
molt proper
de la mitologia
a vegades
s'identifica
amb el mal
en tot cas
aquí en el cas
de Tarragona
existeix
avui en dia
un dels diables
aquest nom
s'ha recuperat
per al Vall de Diables
i surt un personatge
d'un dels diables
es diu mascarón
bé
en tot cas
aquí
aquesta barca
el mascaró
tenia
no tenia
res de tot això
no tenia
una simbologia
ja no
del mal
ni tan sols
mitològica
sinó que
realment
la imatge
era una mare de Déu
amb el Jesuset
als braços
això va ser
res a veure
amb el mal
no no
però curiosament
la barca
era una barca
a la deriva
podíem dir
vinculada
als difunts
això
amb un poble
abascador
va despertar
un entusiasme
brutal
en el sentit
es va considerar
un fet
miraculós
en canvi
les autoritats civils
de l'època
van ordenar
cremar la barca
perquè es considerava
que era un signe
de malabarany
i a més a més
hi havia tota la possibilitat
que
pogués haver
una possible
vinculació
amb la pesta
normalment
quan es troben
embarcacions
d'aquest tipus
normalment
és perquè
els seus habitants
habitants
o tripulants
perdó
haguessin estat
doncs
víctimes de la pesta
tot això
va provocar
un enfrontament
molt fort
entre la població
i les autoritats
a Benidorm
tot i així
es va
executar
aquesta crema
de la barca
i
aquí és on ve
el prodigi màgic
que va ser real
perquè està documentat
concretament
per l'historiador
Pere Marià
Horts
l'any 1965
quan va trobar
aquest document
a l'Arxiu General
de Semanques
la imatge
la imatge mariana
que era
tota de fusta
va sobreviure
a les flames
i va restar intacta
malgrat l'ordre civil
des d'aquell dia
lògicament
Benidorm
guarda
aquell mascaró
de prova
és el mateix?
és la mare de Déu
de sufratge
que s'ha conservat
en aquesta festa
em refereixo
que no és una còpia
és l'original
d'aquella barca
jo crec que ara
ens minarem tots
la localitat
de Benidorm
amb altres ulls
veus?
sí
es pot veure
aquesta representació
i en tot cas
es pot contrastar
aquestes relacions
que ens porta
al mar
i que fan un ball
amb foc
amb tota una ritualitat
hi ha una representació
de tota aquesta història
que es fa
a la platja de Ponent
la vespre del dissabte
el primer dissabte
de novembre
que és la vespre
pròpiament
de la festivitat canònica
de la mare de Déu
del sufratge
en tot cas
dir-vos
que
és molt habitual
precisament
aquesta
aparició
d'elements
màgics
o legendaris
o històries
que arriben del mar
hi ha una altra
i acabem aquí
aquí a prop
de les nostres comarques
que hi ha el Sant Cris
de Salomó
que també és un personatge
ah
i Holanda
no tenia apuntat
t'ho anava a preguntar
ara perquè justament
aquesta vinculació
de barques
escolta
parlem un altre dia
i quan diem parlant
i en tot cas
com que el tenim
més a prop
parlem del Vall
de Sant Cris
de Salomó
l'agenda de mar
que hi ha darrere
tot i que és un poble
d'interior
i així també
per a aquelles persones
que no hagin assistit
a la representació
ja s'ho apunten
a l'agenda
tot cas
vegin que Moixia
i les costes
dels països catalans
han tingut una vinculació
sempre també
lògicament
més enllà
de les autoritats
moltíssimes gràcies
com sempre Jordi Bertran
si no hi ha novetat
t'esperem la propera setmana
sí
no sé amb quin altre personatge
d'aquestes
els podrem trobar
segur que trobaràs
el bon
gràcies
bon dia