.
Ara passeu un minut d'un quart de dotze del migdia.
Com cada dimarts ja saben que tenim una cita
amb el grup de joves advocats del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Amb ells comentem diferents temes relacionats
amb la pràctica quotidiana del dret
i amb diferents temes que passen per l'administració de justícia
i que, sens dubte, són d'interès general.
Avui la nostra mirada anirà cap a un col·lectiu més restringit,
cap als joves.
Una bona part d'aquests joves, hores d'ara,
si no estan fent una pausa del recreo, entre cometes,
s'estan examinant en les proves d'accés a la universitat.
Alguns d'aquests estudiants, dins del seu desig,
la seva aspiració és entrar a formar part de la diferent oferta
que, en aquest cas, la ciutat de Tarragona
ofereix a la Facultat de Ciències Jurídiques.
Avui parlem de formació, justament amb Javier Terres,
que és el president del grup de joves advocats
del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Javier, bon dia.
Bon dia.
Això fa recordar una mica l'època d'estudiant,
el neguir, la selectivitat i l'ansietat
de si tindré la nota o no tindré la nota
per entrar a la facultat que desitjo, no?
I tant, i tant.
I a més a més, recordem també, en concret,
les nostres èvoques,
quan encara no hi havia tantes facultats de dret,
que va ser l'opció que vam triar,
i que bé, les notes de tall, doncs,
també eren molt, molt, molt altes, no?
I llavors, doncs, clar, tots volíem, a part,
doncs, entrar en les facultats
que havíem sentit dir, que estaven millor.
Us recordo com una època
que suposo que també ara, doncs,
els estudiants d'ara que estan fent selectivitat,
doncs, amb molt neguit, amb molt nerviosisme,
amb molta encestat,
amb molt poques hores de son.
I bé, i al final, doncs,
bé, els esforços personals
durant tot el curs
i durant tot el que és el batxillerat,
doncs, són els que al final t'ajuden, no?
Tira endavant.
Després sabrem com viuen
alguns d'aquests estudiants.
Cercarem a través de la nostra unitat mòbil,
doncs, aquestes impressions dels estudiants.
Dèiem que alguns d'ells i d'elles
volen accedir a la facultat de Ciències Jurídiques.
Parlem del cas de Tarragona,
de la Universitat Rovira i Virgilí.
Evidentment, l'oferta universitària
arreu de l'estat és molt àmplia
i és una tria personal i particular.
Nosaltres ens centrem aquí a Tarragona
que, afortunadament,
doncs, tenim la possibilitat
de realitzar estudis de dret.
Estudis que són ara, doncs,
molt heterogenis, molt plurals,
no és allò d'abans.
Estudis de dret i punt, no.
Ara parlem de Facultat de Ciències Jurídiques
la qual cosa, doncs, aglutina
tot un seguit de disciplines
relacionades amb el món del dret.
Sí, aquest és el gran canvi.
Diguéssim que des de fa com uns 5 o 6 anys
encara estava vigent un plan de l'any 1952
que era la càrrega de dret
que hem estat escoltant
en les últimes dècades,
que eren els típics programes d'estudis
de convocatòries
on realment el llicenciat
que sortia d'aquesta facultat
no era un llicenciat molt especialitzat,
sinó que tenia coneixements molt generals.
En canvi, donat que és un reclam de la societat
i també dels diferents llocs de treball
que es poden demanar la facultat de dret
com altre tipus de carrera universitària
doncs va intentar afegir-se
a aquesta mena d'especialització
que avui demanen.
La facultat jurídica d'avui
permet fer diferents camins, així de clar.
L'especialització definitiva.
Exactament.
Sortiràs amb el títol de llicenciat en dret
però també dintre d'aquest títol
de llicenciat en dret
tu podràs aportar el teu expedient acadèmic
amb una sèrie de, doncs, dreceres
amb una sèrie de petites, doncs, incorporacions
a diferents àmbits més concrets.
Podria ser, per exemple, l'àmbit del dret públic
tot allò relacionat amb administració, etcètera, etcètera.
L'àmbit del dret privat
que és molt, molt, molt jurídic
des dels lloguers, propietat, estat civil
separacions i borsis
i també, doncs, podríem anar, potser,
a tot el que és l'àmbit mercantil
que és el d'empresa.
Són, potser, tres àrees molt definides
en el que són els plans d'estudis d'ara
si no han canviat
o si en un futur per al pròxim curs
no canvien.
Jo penso que aquesta és la més gran diferenciació
i que és, a més a més,
doncs, única i exclusivament
un reclam del que demana la societat actual.
Clar, i lògicament, aviam,
no parlem des del punt de vista acadèmic
en aquest espai,
sinó que parlem més aviat des de fora, no?
Des de com es veuen aquests estudis
des d'allà la pràctica del dret.
Evidentment, per parlar purament allò
de fer una relació dels estudis acadèmics,
doncs, ja vindrien els responsables de la universitat.
Avui, l'objectiu és un altre ben diferent.
Perquè també és cert
que és important fer aquest aclariment.
Parlem des de la perspectiva
de la pràctica del dret
relacionada amb aquesta formació acadèmica,
malgrat aquesta especialització.
Després, la realitat del mercat laboral
doncs fa que els joves,
quan surten de les facultats,
doncs, hagin fins i tot de variar
la seva intencionalitat primera, no?
És molt respecte
a el que és l'exercici de l'advocat, molt.
Hem de tindre en compte, primer,
un punt de partida molt clar.
I és que quan tu et llicencies
en una facultat d'aret,
no et llicencies com a advocat,
no et llicencies com fiscal,
no et llicencies com a jutge,
no et llicencies com assessor comercial
d'empreses, doncs, jo que sé, de transport, no.
Et llicencies com a llicenciat en dret,
o sigui, com jurista.
No és com aquella mena de llicenciatures,
com a enginyeries,
que tu ja ets el que realment aquell titulat diu.
Això què vol dir?
Que quan surts tens un bano amplíssim,
de poder escollir un camí professional.
Els que vam escollir fer d'advocats
ens trobem moltes vegades en aquesta situació,
que tenim en ment un tipus d'assignatura,
un tipus de qüestió que hem tractat més,
però després el que és el mercat,
perquè el mercat ho regula tot,
et fa tirar cap a un altre costat.
Un mercat que està molt difícil.
Un mercat que es fa molt difícil.
Les facultats també estan plenes, no?
I les facultats també estan molt plenes.
L'altre dia sentia que havia hagut una disminució
en quant a la intenció de l'alumnat
que ve de batxillerat de cou o el que ara,
no sé si existeix el cou ara,
em sembla que és un altre pla, no?
En Federet havia baixat encara a Lleixiera,
encara una de les carreres més demanades, no?
Però està molt ple i realment el negoci
de fer d'advocat tampoc és molt ampli.
Hem de tindre en compte també les proporcions
de les ciutats i els partits judicials.
No és molt ampli i és molt difícil
trobar una sortida per tots.
s'han fet diferents fórmules
perquè realment aquest era un problema
que existia, no?
I amb això ja no és la universitat única
i exclusivament la que ha fet
la seva aposta, sinó també, per exemple,
entitats que regulen la professió
com són els col·legis, no?
Tornem al tema de l'especialització.
Allò que comentàvem abans,
hi ha moments que no,
és que és un penalista,
és que és matrimonialista,
però després et trobes amb tot un seguit
tant de professionals que amb una gran reputació,
allò que toquen totes les tecles,
com aquell qui diu, no?
Sí.
Bastant en diferents camps,
d'una manera, a més, extraordinària.
És l'advocat generalista, no?
Que coneixem nosaltres,
però jo crec que va una mica
en extinció d'aquest tipus d'advocat, no?
Perquè cada vegada, doncs,
la societat et va demanant
conèixer més d'una petita cosa.
En canvi, aquell advocat d'abans,
una mica, aquella relació també,
més que professional,
potser paternalista que existia amb l'advocat
que et portava tota mena de casos,
és difícil, és difícil.
Tinguem en compte que la producció
no única i exclusivament legislativa,
sinó de qualsevol tema jurídic,
cada vegada és més gran,
hi ha més institucions,
hi ha més problemes,
i això implica que poder tractar
de tot al mateix temps,
i alhora, trobo que és difícil, no?
Mira, el reflex el teniu, per exemple,
en la pròpia universitat, no?,
com van orientant els alumnes, no?
No, i a més, allò que s'incorporen,
la societat exigeix,
no més branques podríem dir,
s'incorporen crèdits, diferents...
No sé, fa 15 anys
ningú no parlava de dreta mediambiental,
per exemple, eh?
Per exemple.
I ara és un tema
que Déu-n'hi-do si té presència
a les facultats.
Saludem l'Urdes Guibernó,
bon dia, l'Urdes.
Hola, bon dia.
Benvinguda, s'incorpora també a l'espai.
Al Javier no li hem preguntat,
però ja que t'incorpores així,
perquè entris de ple en el tema,
jo no sé si recordes el teu primer dia
de facultat,
quan vas passar a la porta,
volies...
Això de ser advocat,
ara ho parlarem,
perquè, dèiem abans,
les facultats estan plenes,
potser també perquè,
ara no ho sé,
abans hi havia la creença
que aquells joves,
aquelles joves que no sabien ben bé
què estudiar,
cap on adreçar el seu camí professional,
diuen, escolta, estudia dret,
perquè des d'aquí després pots entrar a treballar
en el món de l'empresa,
pots entrar a treballar a tot arreu.
Imagino que també hi ha un punt vocacional
en determinats professionals,
però d'altres una mica
que feien una formació molt específica
per després dedicar-se professionalment,
doncs mira,
allà on sortís l'oportunitat laboral desitjada.
Tu recordes el teu primer dia de facultat
o no va ser res especial?
No, sí, sí,
com ara en recordo,
perquè anava sola,
no coneixia ningú,
a veure,
em feia molta il·lusió,
a part, vull dir,
agafant el fil del que comentaves,
jo tota la vida he volgut estar on estic
i fer la feina que fai.
El teu temps és vocacional.
Jo crec que sí.
Vull dir,
jo que tenia,
me'n recordo primer de BUP,
la professora de literatura
o de llengua espanyola
que ens va dir,
a veure,
què voleu fer a primera BUP?
Aquella pregunta tan antipàtica,
i tu què vols ser de gran?
I tu què vols ser de gran?
Jo recordo que va dir
que jo volia ser advocat.
Jo volia ser o advocat o periodista.
Vull dir,
estic entre els dos,
l'únic és que el meu pare
em va acabar d'encarreglar
i em va dir,
mira,
un advocat pot ser periodista
com periodista
no pot ser un advocat.
Vastria bé l'Urdes.
A veure,
evidentment no me n'arrepenteixo
perquè pots compaginar
perfectament les dues vessants,
el que passa que,
a veure,
jo m'hi dedico professionalment
al dret,
que m'ho sento molt a gust
i és una feina
que tota la vida l'he volgut fer
i realment
no té res a veure
amb el que jo em pensava
que era el dret
respecte a el que és,
el que ens van ensenyar
a la universitat
respecte al dia a dia
i a la pràctica diària
dels jutjats
dista considerablement.
Passa a la majoria de professions
però m'imagino
que en aquesta més, no?
La teoria és la teoria
i la pràctica
com a tothom
i a totes les vessants
de qualsevol professió
és diferent.
Però què passa,
que miraves molt allò
del Perry Mason
o per què volia ser advocada?
Hi ha un afant
del Perry Mason.
Res a veure,
aquí sí que la cosa
ha de ser una mica frustrant, no?
Jo em vaig seguir
tots els episodis
i sempre guanyava
el Perry Mason.
No, investigues tu
la feina de Perry Mason
la fas tu,
vull dir,
tens contactes,
truques
i doncs hi coneixes
amb alguna persona
que està vinculada
amb algun
a la Guàrdia Civil
Mossos d'Esquadra
escolta,
que necessito
que em miris
escolta,
si em pots ajudar
si no hi ha empreses
dedicades a buscar persones
a buscar patrimoni
etcètera, etcètera.
Tu, Javier,
també volies ser advocat
o és d'aquelles coses
que dius, home,
no?
Realment moltes persones
i sobretot aquests joves
que fan la selectivitat
tenen en cartera
tres o quatre estudis diferents
en funció de les notes
i que dius,
escolta,
el que deia la Lourta
o periodista o advocat
on s'agafes dos o tres
i dius,
ja veurem cap on em porta la vida,
no?
Jo potser,
si m'he de sincerar,
la vocació d'advocat
que no sabia
si anava a ser advocat
o qualsevol altra
de les possibilitats
que t'ofereix
tindre el títol
d'aquesta carrera
no la tenia
però sí que m'atreia
molt un aspecte
que era
el tractament
de la realitat,
no?
Del dia a dia
de lo que era
una societat,
no?
Des que obries una ixata
fins que, bueno,
doncs feies una matrícula
o compraves
un quilo de pomes,
no?
O sigui,
i que això estigui regulat
tota aquesta mena
de compèndia
era una vessant
una mica més política,
no?
De tot aquest món.
Sí, sí,
hi ha un manual
d'instruccions
per a qualsevol cosa
que fem a la vida
i hi ha un manual
de normes, no?
I que està regulat, no?
Això m'implicava,
doncs,
que veia que era
com una mena
de coneixements,
uns estudis
des del seu punt
de vista històric
fins als més actuals
que tenien una relació
molt directa
amb el que era
la quotidianitat
i això m'atreia molt
i això ho vaig trobar
molt en la facultat,
no?
Perquè dona aquest coneixement
que deia la Lourdes,
no?
Teòric
i que realment
doncs veus
des d'aquest prisma
que és molt necessari.
Ara bé,
també subscriveixo
el que ha dit
la Lourdes
agafar tots aquests
coneixements,
posar-los en pràctica
i posar-los a vegades
en defensa
i en contra
dels teus representats
dintre del que és
la nostra tasca
és una altra línia
totalment diferent
però que trobo
que té el seu encaix,
no?
Sí,
digues Lourdes.
Ara,
és que ara
estic fent una reflexió
respecte a una cosa
que acaba de dir el Javi.
quan estudies a la universitat
tots els casos que fas
tots són innocents.
Tothom és innocent.
Totes les persones
que surten als llibres
i als casos
resulta que al final del fil
arribes a una persona
que és innocent
i arribes al dia a dia
al primer judici penal
que et toca
i això és un tema personal
que em va passar a mi,
primer judici penal
que era culpable,
culpable,
vamos,
és que l'havien enganxat
amb les mans,
no sé la massa
i tu dius
a veure
com puc fer jo
que aquesta persona
que ho ha fet
que és que l'han enganxat
i que diu que no ho ha fet
però que hi ha totes les proves
que diuen
i que el senyalen
com a culpable
com puc fer jo
perquè aquesta persona
per dir que no ho és
o no sé
a veure
que se't crea
un gran dilema
el primer judici
no el primer
el segon
el tercer
i el que fa deu
al començament
per determinar
què has de fer tu
per ajudar aquella persona
què pots fer
que una persona
tu saps que és culpable
ell reconeix els fets
o no els reconeix
però totes les proves
enfoquen a què ha sigut ell
però fins al final
tu l'has d'ajudar
sí
però a veure
és un dilema moral
que se't planteja
al començament
i que ja conec gent
que han deixat de treballar
per aquest problema
perquè diuen
no, jo no puc defensar
una persona
que sé que ha fet un mal
una persona que sé
que ha matat
una persona que sé
que ha robat
una persona
jo a veure
penso que si
n'hi haguessin molta gent
que pensés això
els advocats
serien molts menys
dels que som
per sort
el món del dret
permet treballar
en altres territoris
per aquelles persones
que tinguin
aquests temes
anava a dir
de consciència
de vegades són temes
de consciència
de vegades són perjudicis
en fi
en funció de les circumstàncies
de cada cas
es pot aplicar un adjectiu
recordes el primer cas
Javi, tu?
sí, el recordo perfectament
i a més va ser
va ser una cosa
dintre del que
podíem trobar
doncs bastant còmic
perquè va ser
un robatori
de 15 pernils
de Habugo
així de clar
que hi havia
una petita qüestió
ahir entre si era
un furt
bueno, la típica
i clàssica
diferència
que suposo
que els estudiants
de primers curs de penal
doncs
s'ho trobaran
en si era un furt
o si era un robatori
perquè
bé
pel que es veu
doncs
tot el que era
la porta d'aquell
magatzem
de pernils
doncs
ho havien al final
rebentat
la diferència era
si havien forçat
l'entrada o no
exactament
i respecte
al que s'havien portat
el pernil
eren uns altres
que havien passat per allà
havien vist l'ocasió
i s'ho havien emportat
llavors clar
aquests que havien enxampat
que eren
no se'ls podia
doncs
acusar del robatori
perquè no hi havia força
sinó de furt
que és quan només ho agafes
i no has fet cap trencadissa
va estar molt bé
vas començar amb això
el que realment
i una mica
doncs agafo
el que ha dit la Lourdes
que em sembla molt bé
és que
en la universitat
i ara
trobaran que aquesta teoria
està una mica
doncs escrita
la veuen els llibres
la veuen
en els seus informes
apunts
etcètera
però després
quan arriben
a la professió
el que tindran que fer
és que tot allò
que han après
ho tindran que criticar molt
el coneixement après
tindran que posar-ho
en la pràctica
d'una manera molt crítica
és a dir
arribar-se a qüestionar
fins i tot articles
per exemple
d'un codi civil
i és una cosa
que et dona
a mi almenys
em va donar
molta por
perquè
la manera
de donar-te les classes
és tan docte
és tan
diguéssim
acadèmica
que també
en moltes classes pràctiques
t'ensenyaven
aquesta altra vessant
que després
quan tu
estàs
en el dia a dia
amb un client
amb un cas
amb un problema
que té
qualsevol mena de branca
tens que arribar
fins i tot
a qüestionar
allò que et diu
una llei
allò que tu has estudiat
que té un esperit
que té una base
que té uns criteris
jurídics fonamentals
i
és difícil
és difícil
és realment
com una mena
de revolució
que has de posar
i ho trobo
realment apassionant
és precisament
un dels consells
que jo donaria
a tots els alumnes
que aprenguin
en la universitat
i en el món universitari
totes aquestes qüestions
i a més
els recomano
que visquin la universitat
a tope
perquè és una època
de la vida
que no tornaran
a anar a viure
com tot
sobretot les joves
Déu-n'hi-do
i allò que queden
qui pogués
tornar enrere
i que després
vegin l'apassionant
del dret
dintre de
ja sé que és molt difícil
quan tants casos
i tants qüestions
difícils de portar
i problemes
tan personals
de persones
però que vegin
el que és
posar-se davant
d'un sistema
d'un ordenament
o al millor
tot el contrari
beneficiar-se d'ell
fins i tot
en punts
que al millor
són criticats
per l'altra part
aquest punt
sí que realment
dintre de l'anàlisi
el que passa
és que a vegades
es fa tan mecànic
que és difícil
com totes les feines
té la seva part
en rutinària
que ocupa un percentatge
enorme
de les hores
que dediquem a la feina
però de tant en tant
surten aquests moments
que et fan valorar
justament el treball
tot parlant
d'aquesta diferència
de la universitat
i el que s'aprenen
a la universitat
i després
quan et trobes
amb la pràctica real
de tot allò
que has après
ens fa pensar
en allò
que abans es parlava
de la passantia
allò que es deia
o també ens pot fer
parlar
d'un concepte
molt més contemporani
i en el que
des del Col·legi d'Advocats
justament s'ha apostat
ben fort
com és el tema
de l'escola
de pràctica jurídica
això és un punt
a favor
respecte a aquesta
integració
dels joves advocats
en la realitat
professional
jo per sort
o per desgràcia
em trobo dintre
d'aquest grup
perquè vaig fer passantia
i em vaig fer un far
i vaig estar
a l'escola
de pràctica jurídica
que a veure
en el fons
és una
a veure
a mi dependència
és com si no es veies mai
el moment de començar
a anar sol
no, no
però a veure
que en el moment
que comences
quan surts de la universitat
arribes
i dius
mira
ara vaig a buscar
un despatx
perquè tothom
que tingui ganes
de treballar
a dedicar-se
amb el dret
hi ha molta gent
que diu
vaig a provar
a veure si m'agrada
si veig que això
és meu
i que m'agrada
que vull dir
que és el meu
i que jo m'hi sento a gust
i veig que serveixo
doncs m'hi dedicaré
i si no
no
encara que realment
cada dia
et preguntes
si serveixes
o no serveixes
perquè de feina
almenys
és una pregunta
que et fas
bastant sovint
encara que portes
molt de temps
treballant
i per donar l'ordre
de dir
he d'entrar ràpidament
a treballar
perquè si no
no sé de què viuré
aquest tema
jo ja no hi entro
aquí no em feu parlar
perquè jo soc bastant negativa
i no
amb els alumnes
que ens estan escoltant
s'ha de ser optimista
i no ho seria
llavors
aquest tema
el deixem aparcat
millor
el tema és
que comences a treballar
i hi ha molts dubtes
al teu cap
i necessites algú
que t'encarrili
que t'encamini
a dintre del món del dret
llavors
la millor forma
és anar a treballar
en un lloc
un despatx
d'advocats
o amb una assessoria
o amb algun tipus
de despatx
que puguin
encarrilar-te
cap a un sector
o un altre
perquè hi ha gent
que diu
jo busco un despatx
i més indiferència
si és de civil
si és de penàlci
d'administratiu
a veure
tots més o menys
portem
el que hem vist
més o menys
als despatxos
on hem començat
a treballar
si tu has estat
en un despatx
que s'aporta
bàsicament
administratiu
tu portes administratiu
perquè és el que has après
perquè és el que saps
a la pràctica
a la pràctica
és així
si el despatx
s'aporta penàl
accidents de circulació
doncs tu sabràs
i tindràs
més experiència
i més coneixements
en accidents de circulació
tot això ve complementat
amb l'escola
de pràctica i jurídica
que allí sí que et donen
un ventall
de possibilitats
de poder
escollir
o de poder
triar
a tots del dret
t'agrada més
i quin realment
hi ha
d'escartes
que no t'hi dedicaràs
perquè no t'agrada
perquè és molt complexa
o perquè simplement
la matèria en si
ja no és del teu gust
llavors a l'escola
pràctica i jurídica
jo crec que
a part de donar-te
aquests coneixements
coneixes
molta gent
et familiaritzes
amb els companys
tant els professors
que són advocats
exercents
d'aquí per exemple
a casa de Tarragona
com amb els altres companys
que estan en la teva
mateixa situació
i és una forma
que en un futur
vagis
com a formant
un caldo
de cultiu
dintre del món
del dret
amb gent
que has col·laborat
amb ells
que has estat
a l'escola
i que després
pots col·laborar
professionalment
pots
haver a ser
és una mica
de fomentar
el corporativisme
l'escola
jo crec
és una opinió personal
que potser
el javi no la comparteix
però jo
els companys
que vas estar tu
a l'escola
pràctica i jurídica
n'hi ha molts
que potser
ara són amics
i que us ajudeu
i que en el cas de necessitar
que et faci algú un tema
o que et porti un tema
o que et passi el tema
amb algú
abans li passaràs
a una persona coneguda
que no passa
a una persona
que no ho és
i tota la gent
té els mateixos problemes
tothom està començant
i els dubtes
es creen en tots
i llavors
és una mica
una forma d'ajudar-te
mútuament
els uns amb els altres
i llavors
això complementa
el que tu prens
al despatx
tu tens un problema
que et venen al despatx
amb un assumpte
i tu arribes a l'escola
i dius
ostres
m'ha arribat un tema
que no sé com enfocar-lo
serveix de pràctica
per tot el col·lectiu
i entre tots
i alhora també t'ajuda
a resoldre el problema
exacte
sí, sí, no
em suscribeixo totalment
el que ha dit la Lourdes
l'escola de pràctica
que està basant
jo potser
la que ha dit la Lourdes
és la que ha dit la Lourdes
més
aquest forus
on tothom va parar
i on t'ensenyen
l'òrgan
que regula la teva professió
en la teva ciutat
i prens moltes referències
en qüestió de pràctica
jo fins i tot
valoro molt més
i no sé això
cap mena de desagravi
contra
les escoles de pràctica
que considero
que cada dia
s'evolucionen més
però considero
que
és molt
molt més definitiu
a l'hora
d'enamorar-te
o de ficar-te
dintre de la professió
doncs la passantia
que és una cosa
que em sembla
que ja és històrica
la passantia
però que realment
reconec
una cosa així com
de l'antiguitat
són antics
de la passantia
la paraula
en si mateixa
fins i tot
jo me'n recordo
que agafant novel·les
de Duarte Mendoza
i coses així
o del Galdós
del Galdós
passant fins i tot
no era ni tan sols
en temps licenciat en dret
era com una mena de vedel
que tenien
o d'oficial
que tenien
un aprenent
i això nosaltres
ho hem anat assumint
i ara som llicenciats
en dret
no
a veure
totes aquestes coses
estan molt bé
el que també estaria molt bé
és que els passants
tinguessin una bona remuneració
econòmica
una bona consideració
Què passa això en molts sectors professionals
és allò mentre estàs fent
aquest aprenentatge
doncs
se suposa
que t'has de donar
per remunerat
per l'experiència
que estàs adquirint
és curiós
que és aquest concepte encara
Jo considero que
els primers mesos
tothom aprèn
vull dir almenys sis mesos
has de porgar
podríem posar aquest termini
has de porgar
i saber si t'agrada
perquè potser
els sis mesos
dius
mira això no és el meu
ho deixo
a veure quina
molta gent ha estat fent pràctiques
sense treballar
i sense cobrar
vull dir
en aquest cas
el que passa
que jo crec que a partir dels sis mesos
hi ha
malgrat tot
aquí a Tarragona
jo no sé si està regulat
crec que no
però a Barcelona
les passenties
la borsa de treball
del Col·legi d'Advocats de Barcelona
exigeix
és un dels requisits
que les persones
que siguin escollides
per despatxos
per entrar a treballar
han de tenir
com a mínim
el salari mínim interprofessional
el sou mínim
ha de ser
l'SMI
això a Barcelona
vull dir
perquè la setmana passada
o fa dues setmanes
vaig estar amb companys de Barcelona
que estàvem parlant
de la bolsa de treball
i jo clar
deia
com és que hi ha tanta
borsa de treball
i la gent va als despatxos
i no es paga
diu no no
aquí a Barcelona
és obligatori
i t'has de comprometre
com a despatx
a pagar aquesta persona
a veure ja ho diuen
que el treball
és una activitat remunerada
segons l'estatut dels treballadors
es podrien trobar
i s'han trobat a vegades
amb problemes
amb els despatxos
que portaven
molt més de sis mesos
amb passants
que no remuneraven
i bueno
inspecció de treball
són persones que han fet
una formació
que s'hi han tirat
uns quants anys
amb ell
doncs
iniciaran unes actes
dient que això
no podia ser
això que fan a Barcelona
és un avanç
i això ho dic també
pels estudiants
que estaran ara
doncs
fent la selectivitat
i que vulguin dedicar-se a això
és un avanç
amb una normativa
que es va aprovar
per un codi
de l'advocacia catalana
que ja
que es va aprovar
precisament a Tarragona
no
i un dels capítols
d'aquest nou codi
de l'advocacia catalana
que de moment
és tan suspens
però que es posarà
en vigor
d'intre poc
és fermament
la remuneració
dels passants
o sigui que és una fita
que Barcelona
com sempre
doncs avança
i ho porta d'aquesta manera
i tindríem
que aprendre tots
però pels que vulguin
doncs
dedicar-se a aquest món
de l'advocat
que tinguin present
que allò de la passantia
doncs
quan passi un temps
doncs
cobrarien
aspectes
més de caràcter
reivindicatiu
professional
alguns
com aquests
d'altres han anat sortint
en programes anteriors
i no només
des del punt de vista
econòmic
sinó les maneres
i els escenaris
que s'han de produir
per exercir en condicions
en la professió
d'advocat
ja per acabar
estem en un moment
en una societat
que probablement
la joventut
està sobrevalorada
en alguns aspectes
hi ha persones
que entren a la seva maduresa
que tenen autèntics problemes
perquè se'ls consideri
professional
i laboralment
però hi ha professions
ara penso
advocat
metge
que la joventut
quan s'acosta en un client
no és un valor
sinó tot el contrari
moltes vegades
un defecte
totalment
jo vull una persona
gran amb experiència
el cas d'un advocat
d'un metge
seria un cas
claríssim
d'aquesta contradicció
que té la societat
que per una banda
sobrevalora la joventut
i per l'altra
aquesta falta d'experiència
espanta una mica
sí
és un set claviciós
això
nosaltres des del grup
d'advocats joves
precisament
sempre hem volgut
fer una crida
que tingui la confiança
en l'advocat jove
i ara
que no se m'enfadin
els advocats veterans
perquè alguna vegada
vaig fer una declaració
i no va quedar clar
valorem perfectíssimament
i cada dia més
l'experiència que ens donen
però també pensem
que els advocats
que surten
amb nous coneixements
i nous mitjans
i noves maneres
de fer
doncs potser
estan molt més prop
a l'hora de tractar un tema
l'altre dia
per exemple
un advocat
que s'acaba de col·lejar
fa dos mesos
va interposar
un recurs d'emparament
al Tribunal Constitucional
en una tarda
i ho va fer
de meravella
perquè a més
el vam ajudar
des del col·legi
i sense cap mena d'ajut
de cap altra persona
i amb uns coneixements
propis
que havia tingut ell
amb unes classes
de caràcter més pràctica
aquí a la Universitat
Rovira Virgili
i ens vam quedar
els que estàvem al col·legi
doncs sincerament
i l'expressió
al·lucinats
que és un cas individual
bé
tampoc em semblava
que fos
una persona
amb un bagatge
jurídic
impressionant
i que precisament
en altres qüestions
doncs tenia
les mancances
del novato
però tenia
un coneixement
en concret
del que és
el dret constitucional
doncs enorme
a veure
tot s'ha de lligar
i moltes vegades
fins i tot
l'advocat jove
en molts assumptes
en molts assumptes
potser per aquesta necessitat
que té
o per aquesta gran
quantitat d'hores
que pot donar
doncs enorme
i estarà més
és una mena
d'alegat
del president
del grup d'advocats joves
no vull amb això
d'ofendre
els advocats veterans
que per suposat
tenen un bagatge
que tindrem sempre
que aprendre
tot i més
no sé
la Lourdes
que opinarà
jo opino
i a part
mira
potser perquè soc dona
i és un tema
que ara no m'hi trobo
perquè ja porto
bastants anys treballant
però m'hi he trobat
que com a dona
és un altre handicap
el fet
de jove
i dona
que mira
si portes temes
de dret familiar
encara se t'aguanta
però quan vagis
a altres territoris
ja la cosa
la teva capacitat
es posa en dubte
home
totalment
i tu et veus capaç
nena de fer això
nena
nena
això ja és el que acaba
de matar-te
aquest nena que ho fa tal
de nena res
i capacitat
he estudiat 5 anys
he fet una escola
de practició jurídica
porto X anys
treballant
i si no em veus
capacitada
no estaria vostè
sentat aquí al davant
i aquí al darrere
punto
és la contesta més pràctica
i més elegant
que li pots donar
a una persona
no obstant
el tema es tanca
un home
es pot posar una corbata
una americana
no sé
pot donar una mica més
pot vestir una mica més
l'ofici
a l'ofici
i al novato
en canvi una dona
no pots fer més
que el que ets
i jo m'he trobat
i al començament
m'he trobat
i nena tu
això ho podràs fer
i ja et veus capacitada
i agafava uns berrinxes
horrorosos
doncs escolti
vostè està claríssim
m'ha vingut aquí lliurement
és problemàtic
el que passa és que
les avantatges
que et dona la joventut
és que com que tens
menys temes
tens més temps
potser de preparar-te
els temes
de buscar
de buscar a veure
quina és la forma
de poder solventar
els dubtes
i de buscar
i de rebuscar
i tens coses
de la universitat fresques
i te'n pots recordar
moltes coses
que quan ja portes uns anys
la feina és molt més mecànica
vull dir
sí que pots buscar
però ja tens més temes
no tens tant de temps
no pots dedicar-li tant de temps
als temes
amb la qual cosa vull dir
que moltes vegades
segons quin tipus
de casos
si li dones a una persona jove
li traurà molt de més partit
perquè buscarà
indagarà
té aquell esperit
de descobrir
que una persona
que té
que porta 30 anys
treballant d'advocat
vamos
que se'l mirarà
i pim pam
te'l farà
i buscarà
la jurisprudència
que sigui
però bueno
en el seu
fuero interno
que es diu
ja sabrà
que el que ha posat
amb allò anirà a missa
en canvi
un altre jove
intentarà buscar coses
que l'on jo dius
i això de no ho ha tret
per què?
doncs perquè té temps
i el temps
s'aplica
doncs
de forma favorable
en aquests casos
del que no hi ha dubte
és que el dia d'avui
és important
per a molts joves
que s'estan
doncs
examinant
en aquests moments
que estan participant
en les proves d'accés
a la universitat
alguns d'aquests joves
hauran optat
per fer estudis de red
i per això hem pensat
que era oportú
justament en aquest espai
parlar avui
de formació
i del que hi ha
després
de la formació
que no és poc
de les proves
de selectivitat
de com s'estan desenvolupant
en parlarem
a través de la nostra
unitat mòbil
que justament
s'ha desplaçat
a la facultat
de Ciències Jurídiques
allà ens espera
Teresa Ortega
amb Maria Bargalló
que és la coordinadora
de la selectivitat
i amb alguns alumnes
fem una petita pausa
i anem cap a la facultat
de Ciències Jurídiques