Sintonia de l'espai setmanal de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Com cada dilluns, temps per parlar de llibres, de novetats o no,
de coses que podem trobar en aquest centre cultural,
que és la Biblioteca Pública de Tarragona.
Avui saludem, com cada dilluns al mes d'agost,
està de torn obert per vacances, podríem dir, a l'Anabel Lambea.
Anabel, bon dia.
Bon dia.
La Biblioteca no fa vacances, ella ja les va fer,
però aquest mes d'agost ella i altres companyes i companys de la Biblioteca
estan al peu del canó i fins i tot ara hem comentat que en un dia com avui,
que pot semblar que estigui tothom de vacances o de pont,
doncs l'activitat és força intensa, no?
I tant.
Molt intensa, molt intensa.
Què busca la gent, per cert, en un dia d'agost?
Coses molt variades.
A veure, venen molt a buscar audiovisuals, revistes, música.
Hi ha molta gent que et ve a buscar llibres amb anglès o amb francès,
aprofiten, estan fent ara cursos intensius d'idiomes,
o bé volen marxar de vacances si volen fer allò un repàs.
Té molta sortida, també perquè hi ha gent estrangera aquí,
que venen a connectar-se a internet i de seguida tiren dels llibres en altres llengües.
Clar, gent que ara està, té coses pendents pel setembre,
llavors ara estan, al mes d'agost, estan venint els que venen ja a demanar-te coses de matèries, no?
Jo a la lingüística, últimament, trobo que té molta sortida, no?
I després, moltíssima gent, doncs, que no té temps per llegir al llarg de l'any
i aprofiten, al mes de vacances, doncs, clar,
hi ha gent que et ve amb un llistat autèntic de coses que s'ha anat apuntant,
vull llegir, vull llegir, no puc, doncs ara a l'estiu,
i clar, venen amb aquella ànsia de, mira, necessito aquest llibre, aquest llibre, aquest llibre,
i clar, s'emporten al tope de llibres que poden prendre,
i clar, de seguida, perquè és gent, doncs, que ara té aquell temps per llegir-lo
i a més té ganes, no?
Llavors, estem, vaja, jo ara quan he deixat la biblioteca,
la veritat és que l'he deixat plena, plena, plena.
Això és un bon símptoma, d'una banda, encara que, en fi,
sigui més feina per la gent que treballa a la biblioteca,
però no deixa ser un bon símptoma que la gent volia aprofitar el seu temps de vacances per llegir.
Avui l'Anabel ens porta recopilacions de biografies,
perquè avui ha decidit, doncs, això, repassar una mica la història
a través de diferents personatges de tota una sèrie de propostes de llibres
que ens expliquen la història de persones, de personatges més o menys coneguts,
altres segurament poden ser anònims, ara en parlarem,
però que també ens poden situar en qüestions històriques, en un context històric.
Quines són aquestes recopilacions que ens portes?
Doncs bé, a veure, en primer lloc comentarem una que es diu En el Serrallo,
és La vida privada de los sultanes d'Estanbul.
A veure, és un llibre bastant documentat.
Recull tota la saga de sultans d'Estanbul, de la casa Osman,
no sé quants segles, o sigui, des del primer sultan tots eren família,
eren fills de fills, i quan no hi havia un fill perquè se'ls havia encarregat,
doncs el nebot, i és tota la història d'aquesta saga,
evidentment lligada a tota la història d'Estanbul i de Turquia.
Però és un llibre molt documentat, molt basat en fons documentals,
de gent que en un moment determinat va viatjar a Estambul
i va explicar la dona d'un diplomàtic, un diplomàtic,
però és molt curiós per entendre,
és una història plena d'assassinats, plena d'assassinats.
I és curiós per entendre segons quines coses,
i més si has anat a Estambul, no?
Perquè, clar, t'explica la construcció de determinats llocs,
per què funcionaven d'aquella manera...
És un llibre força curiós, ara, dic, bastant documentat.
O sigui que no és una lectura lleugera, per dir-ho d'alguna manera, no?
És una mica espesseta, però molt interessant, no?
Com a mínim és un punt de vista de la noblesa i de la...
Clar, d'una altra cultura que no té res a veure,
o no té res a veure, sí que té res a veure amb nosaltres,
però, clar, un punt de vista molt diferent.
O com funcionava, per exemple, un herent.
La gran diferència d'un herent, de la idea, no?
La primera idea que tenim nosaltres d'un herent,
que és això en el serrallo, l'herent,
doncs dels principis de...
No sé, del segle XV a un herent del segle XIX,
que continuava existint, però que no tenia res a veure.
perquè la moda, la manera de vestir, la manera de funcionar,
i aquells secrets i aquelles històries realment fosques de dins de l'herent,
te les descriuen perfectament, no?
Perquè, clar, també hi ha fons documentals d'això, no?
D'algú que de tant en tant es colava l'herent
i podia dir algunes coses.
És molt, molt, molt curiós aquest llibre.
Tot això ho podem trobar, doncs? Com es diu aquest llibre?
El llibre es diu En el serrallo, la vida privada de los sultanes d'Estambul.
En el serrallo, que ningú confongui,
que, clar, té res a veure amb una història del barri marinera de Tarragona, clar.
Exacte, però si jo dic que el serrallo, en aquest cas,
és el que passava dins de Palau, no?
La part de l'herent.
Molt bé. Aquesta és la primera proposta que ens portes avui.
Què més tenim?
Molt bé. Tenim una altra que es diu Libres per a ser,
que és una història de mujeres creadores de la cultura europea medieval.
En aquest cas, com que sempre hi ha aquella part de la dona com a víctima,
doncs aquest llibre trobo que és la contrapartida, no?
És allò, és la vida de cinc dones que en el seu moment van ser dones molt importants,
creadores, lliures...
És un llibre del punt de vista totalment diferent del que tenim de la dona, no?
Que, evidentment, els hi va costar molt i perquè, a veure,
eren dones a l'època medieval, no es pot oblidar, no?
Però, clar, són cinc triomfadores, podem dir, no?
No són...
Llavors hi ha una mestra, un artista, una escriptora,
una mediadora entre Orient i Occident
i una governadora d'un monestir de monges i monjos.
I en quines èpoques estan...
De quina època estan parlant?
Europa medieval.
Europa medieval.
Sí, cinc dones europees a l'època medieval.
De diferents zones d'Europa.
Sí, sí.
Són, crec que una italiana, alguna francesa,
és allò, centroeuropeo, diguem.
Però, clar, és la història,
et dona molts punts de vista del que era la dona a l'època medieval,
però, principalment, vols ser això.
També hi va haver dones que van lluitar
i van poder ser lliures i creadores
i importants dins d'aquest món, no?
Per donar allò de...
Si vols, per molt que el teu entorn sigui molt dur,
també pots...
Clar, evidentment, d'una manera...
Suposo que molt dura, no?
Que els hi va costar molt,
però que també hi ha exemples de dones a la història
que, per molt dur i per molt fort que fos el seu entorn,
hi van poder treure el cap, d'alguna manera, no?
A més, segurament serà una manera de conèixer aspectes històrics
des d'un altre punt de vista, el de les dones,
tenint en compte que la història sempre,
majoritàment, l'han escrit els homes.
El llibre es titula Libres per a ser, has dit.
Libres per a ser, perquè,
tot i que vol ser una història, això de dones,
ha agafat la part més cultural de la...
ha agafat dones que van triomfar en el sentit cultural, no?
Doncs una escriptora, una mestra,
gent que tenia a veure amb la...
Llavors, Libres per a ser,
Mujeres creadores de la cultura de l'Europa medieval.
Molt bé.
D'acord?
Què més, Anabel?
Molt bé, una altra que es diu Bohemis.
És tal qual, una recopilació de l'ambient que es vivia
quan París era la capital del món,
allò a principis de segle, no?
Doncs, allà, amb el tema de les vanguardes,
de Picasso, Modigliani, una quantitat de poetes,
de pintors, que en aquell moment es movien per aquells cercles, no?
Doncs és una mica el retrat d'aquell París.
Obviamente t'explica molts aspectes biogràfics
d'un món que surt moltíssima gent, no?
Moltíssima gent.
Però és bàsicament un retrat d'aquell París
de principis de segle.
I el retrat és personatge per personatge?
Bé, van...
Intercalant les vides de...
Sí, retrat a més aviat, doncs,
el cercle de Montparnàs, no?
Llavors, qui estava dins, qui sortia,
amb qui es trobava,
escenes famoses o conegudes d'aquells moments, no?
Qui entrava o qui sortia.
Coses curioses de la vida d'aquests personatges,
però sempre no t'explica.
Picasso, què va fer amb aquells anys?
No, sinó...
És un retrat d'aquell moment, no?
Doncs d'un cercle determinat,
d'un lloc on es trobaven,
quines converses es donaven,
quina obra va sortir en relació
amb aquelles converses.
sí, té trets biogràfics,
però no se centra
en un personatge en concret, no?
Personatges bohemis, així es diu, no, el llibre?
Bohemis, bohemis, tal qual.
Altres coses més diferents?
Una altra es diu
La història amagada,
el segle XX a través de les àvies.
Això ho han fet
la Emma Ixalà i Patricia Gabancho,
que són dues periodistes,
han recopilat la vida de...
han agafat 15 dones catalanes
que en el moment de fer les entrevistes
tenien entre 81 i 100,
107 anys.
107 anys.
107 anys.
O sigui, àvies, àvies.
Llavors, per exemple,
entre les persones amb aquestes 15 dones
teníem una descendent
d'una família culta i senyorial de Reus,
tenim una massa obera
del camp de Tarragona,
una filla d'un guàrdia civil
que va entrar d'obrera en una fàbrica,
una bibliotecària i escriptora.
Ha agafat una mica
gent de pocs recursos
del camp, de la ciutat,
i llavors
conversen amb elles
de l'educació que van rebre,
què pensaven de l'educació
vers els fills,
quina educació van rebre elles,
a l'època de la guerra,
a l'època de la postguerra.
És realment,
no és la biografia,
no volen reflectir la biografia
d'aquella dona en concret,
sinó quina visió
volen estudiar una mica
al segle XX,
però a través d'aquelles mirades
de gent que realment
no van ser
gent molt coneguda,
sinó...
És a dir, estem parlant
en tots els casos
de persones anònimes, no?
Exacte.
Del camp, de la ciutat,
de diferents classes socials,
però que no, en cap cas,
van ser
persones famoses.
No, no ho van ser.
És precisament buscar la història,
la història de la gent
que no té res a amagar,
no s'ha vist moguda
per determinats interessos,
sinó que explica la seva vida tal qual.
Els meus pares m'explicaven no sé què,
quan va passar això,
doncs la meva àvia em va dir...
Clar, pots tenir una idea
del que en aquell moment
doncs era viure al camp
o era viure a Tarragona
o era viure a Reus
o quina societat hi havia a Reus
en un determinat moment,
però clar,
no des d'un punt de vista
de l'élite,
no?
Ni d'un punt de vista,
sinó d'un...
doncs...
de la gent del carrer,
no?
Que penso que és molt interessant,
no?
Estem parlant de 15 dones grans,
a més totes d'aquí de Catalunya,
és a dir,
és un llibre fet aquí
perquè comentaves
que són dues periodistes
d'aquí, no?
Dues periodistes catalanes.
Sí.
Maixalà, sí,
des de Barcelona,
llicenciada en Ciències de la Informació
i Patricia Gabancho
també és periodista.
No...
No sé exactament d'on és,
però vaja,
viu a Barcelona.
i bé,
clar,
trobo que és important
que siguin periodistes,
no?
En aquest cas,
que no han volgut treure
informació,
no van
darrere d'un punt de vista històric,
no?
Van darrere d'un punt de vista
de la visió
que té aquella persona
i dels records
que té aquella persona
d'un moment determinat,
no?
Llavors sí que pots,
tu mateix,
pots extreure la història
del segle XX
a través del que expliquen
les àvies,
no?
Recordem el títol?
És la història amagada
al segle XX
a través de les àvies.
Molt bé,
doncs...
Una curiositat.
Ja hem fet quatre propostes avui.
Què més tenim?
Molt bé.
Les dues últimes.
Mira,
una,
comentarem,
es diu
Les causes pendents
de Xavier i Joan Pere
i en aquest cas
es tracta d'unes converses
que ell manté
amb sis o set persones,
totes vinculades a causes
que en un moment determinat
han sigut causes importants
en el camp de la solidaritat,
de la cultura,
però que encara,
segons ell,
són causes pendents.
Estan obertes.
que no estan tancades,
no?
Per exemple,
una de les persones
amb la que manté una conversa
és
Ibede Bonafini,
que és la presidenta
de les Madres de Mayo
de...
d'Argentina.
De les Madres
de la Plaça de Mayo
d'Argentina,
no?
O, per exemple,
amb el Leonardo Boff,
que és l'impulsor
de la teologia
de la liberació
i que està molt lligat
amb el tema
de l'ecologia
en Brasil.
Una altra persona
amb la que parla
és amb la Núria Cadenas,
que és la militant
independentista
de Catalunya,
no?
El Pep Riera,
el coordinador general
d'Unió de Pagessos.
És a dir,
una mica,
sis o set causes
pendents
totalment diferents,
no?
Parlem de,
doncs,
de l'ecologia
o de Brasil
o de l'Amazònia,
el tema
dels pobres,
de la fam
o el tema
de l'Argentina
o la Unió de Pagessos,
temes molt diferents,
però per ell
causes encara pendents
i són converses
amb els protagonistes,
amb gent
que sap molt bé
realment
que s'ha mogut
en aquell
sentit, no?
Aquí estaríem parlant
igual que en l'altre cas
de llibres
de retratge
de persones
a través de converses,
d'entrevistes,
que és un gènere
jo diria que poc habitual,
no?
Sí,
no és gaire habitual,
però potser
a veure,
clar,
en aquest cas
jo trobo
que és més a més
de llegir,
perquè
si realment
la persona
que ha transcrit
allò
es manté
bastant fidel
al que diu
aquella persona,
trobo que,
clar,
és més
idòni,
potser en el cas
de les àvies
jo encara
ho veig més,
no?
Perquè la manera
de parlar
d'una àvia
te pot dir,
d'una àvia
o de qualsevol persona,
però aquella manera
de parlar
et pot donar
també moltes pistes
de moltes coses,
no?
Llavors,
no és el mateix
que algú
digui
jo he parlat
amb fulanita
i m'ha explicat
tot això
que a nivell
de conversa,
no?
Les causes pendents
es diu,
no?
Les causes pendents
de Javier
Joan Pera.
I l'última,
Anna Bé,
l'última proposta
quina és?
L'última proposta
potser alguna vegada
s'ha parlat d'aquest,
és un llibre
que potser
de tots
és el més nou,
és de fa un any
o una cosa així
i es diu
Les Reines Viudes d'Espanya.
Jo,
per agafar un tema
totalment diferent,
no?
Reines Viudes d'Espanya.
Això és un retrat
de vuit reines
dels últims cinc segles
de la història d'Espanya
que van ser vídues.
Parteix
de Juana la Loca
i acaba
amb la vídua
d'Alfonso XIII
que era,
jo ho tinc apuntat
perquè no me la sé,
però Maria Eugenia
de Battenberg.
Llavors,
és un retrat
d'aquelles dones
que en un moment
determinat
que han continuat
després de quedar-se
vídues
han continuat
amb el...
bé,
amb el tema.
És,
a veure,
el punt de partida
és viudes,
Reines Viudes,
si s'ha acabat,
no té més...
I n'hi ha vuit.
N'hi ha vuit.
Cinc-cents anys
en els últims cinc segles.
de Juana la Loca
a Eugenia de Battenberg.
Déu-n'hi-do,
quines propostes
tan diferents
que podem trobar avui, eh?
En fi,
això és el que ens ha portat avui
l'Anabel Lambea.
Alguna cosa més
en aquest calorós,
ja no tant,
però Déu-n'hi-do calorós
més d'agost?
Alguna cosa a comentar?
No,
bé,
ara la gent
si s'apropa
pot trobar alguna novetat,
però ja hem comentat
alguna vegada
que estiu
i més l'agost
no és un període
en què les editorials
treguin novetats.
Per això
hem intentat
recollir
llibres
que no
no tenen gaires anys
però
que no són novetat
rabiosa,
novetat editorial
perquè de fet
està bastant estancat
a l'estiu.
Recordem que la biblioteca
no fa vacances.
No, fem vacances.
Horari?
Horari.
Per si hi ha algun despistat?
De dilluns a divendres,
de nou a tres
i els dijous,
a més a més,
de cinc a vuit.
I demà festa.
I demà festa,
sí que ja ens han trucat
per preguntar-ho,
eh?
Fem festa.
Demà és a Magí
i la biblioteca
també farà festa.
Ara ve l'envea,
moltes gràcies
i que vagi bé la setmana.
Doncs igualment.
Vinga, adeu-sia,
bon dia.
M'ha.
M'ha.
M'ha.
M'ha.
M'ha.