El matí de Tarragona Ràdio obrim, com cada dimecres,
el temps de Prisma, un espai que realitzem en col·laboració
amb la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili
i el Pla Comarcal d'Integració, un espai dedicat a parlar
de totes aquelles qüestions, com el mateix nom indica,
Prisma, relacionades amb el fenomen de la immigració.
En el programa d'avui, volem mirar les coses
amb una certa perspectiva històrica, que es diu,
avui no parlem exclusivament de les persones que arriben al nostre país
amb l'aspiració de construir-se una vida lluny de la pobresa.
Avui, els protagonistes en bona part seran els emigrants espanyols
que en la dècada dels 60 aproximadament integraven els grups
de milers de treballadors que es van desplaçar cap a Europa
de forma massiva, en un context en què la situació econòmica espanyola
era molt deficient i la necessitat de mà d'obra a Europa molt gran.
Gràcies a ellos, no has vuelto a tenir reuma.
Sobre todo tú, mi vida, que tienes que andar tanto con las piernas al aire.
Ten paciencia, mi vida.
Ya verás cómo todo se va a arreglar muy pronto.
El plan de desarrollo está en marcha y enseguida podremos ser un matrimonio normal
y hasta conseguiremos tener hijos.
Ya verás.
Hoy he hablado con mi prima.
El Felipe está en Düsseldorf y se ha colocado en la casa de España de portero.
Dice que si queremos, él puede echarnos una mano en Alemania.
Yo no sé qué pensarás tú, pero a mí eso de Alemania no me acaba de gustar.
Piénsatelo.
Y nada más, mi vida.
Hasta luego.
No friegues tú los platos, ya lo haré yo.
Ponte en la bufanda esta noche.
En la mesilla tienes bicarbonato por si te repiten los ajos.
Ten mucho cuidado, mañana por la mañana, que eso que haces es muy peligroso.
El uniforme lo tienes bien planchado, con todo en el maletín.
Muchos besos, mi vida.
Te quiere tu, Luisita.
Ma.
Ma.
Pasó, pasó.
Ya.
Malmota.
Estos extranjeros.
Ay.
Luisita, no nos queda más remedio.
Alemania, Alemania.
Lo que tú digas, mi vida.
Alemania, pues Alemania.
Y adiós mi España, querida.
Dentro de mi alma te llevo metida.
Y aunque soy un emigrante, jamás en la vida yo podré orbear.
y nos queda más en la vida.
Josep Sánchez Cerballó, professor d'Història Contemporània, de la Universitat Rovira i Virgili.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gracita Morales, José Luis López Vázquez
Juanito Valderrama autèntiques
icones dels anys 50 i 60
al nostre país
jo crec que era un retrat, era en clau d'humor
com el gènere que conreaven aquests dos actors
podíem haver trobat
fragments de pel·lícules espanyoles
per ser aprofitant per donar les gràcies a Andrés
que ens ha facilitat aquesta cinta que hem muntat oportunament
podíem haver trobat pel·lícules espanyoles
que parlaven fonamentalment
de l'èxode rural
de la immigració que es va produir
a l'Espanya gairebé
durant tota la primera meitat del segle XX
del camp a la ciutat, però avui hem triat justament
un període i un col·lectiu
de persones que anaven una mica més enllà
moltes d'aquestes persones
primer emigraven cap a la ciutat
a la ciutat no trobaven allò que esperaven
i aleshores agafaven aquella imatge
també molt de l'època, la maleta de cartró
i cap a Alemanya, cap a Suïssa
cap a França si parlàvem
de treball estacional, va emigrar
molta gent en aquella època?
Bé, les xifres
varien segons les fonts
però van ser bastants mils de persones
fins al punt que això
acaba tenint una
gran repercussió
en la mentalitat col·lectiva
perquè aquesta gent que marxa a Europa
acaba assumint valors
que aquí estaven prohibits
i això, junt amb el turisme
que vindrà a continuació europeu
aquí, acabaran
contrastant les contradiccions del règim
que és un règim
que per un cantó
li agradaria ser autàrquic
però per l'altre cantó
necessita
els diners
el flux dels diners que venen dels emigrants
i la relació amb l'exterior
el règim veia amb bons ulls
aquesta sortida d'espanyols
cap a l'Europa més desenvolupada
segur, clar
això va ser facilitat
perquè a més
era una manera de sostreure's a la presó interna
això és el que està fent el Marroc ara mateix
és a dir, és inevitable fer paral·lelismes
per què no controla el Marroc la migració
perquè una gran part del pressupost del país
em sembla que el 15% o el 20%
del producte interior del Marroc
ara mateix venen de les remeses dels emigrants
hi ha entrada de divises
i també hi ha qui apunta
que també era una manera
no era la raó fonamental
però també era una manera
perquè així el règim també es treia de sobre
en determinats col·lectius
sobretot de joves insatisfets
que en un futur
també podríem provocar
una certa inestabilitat
en un règim que també volia canviar
aquesta imatge que volia donar al món
sí, sí
està clar que
si la gent jove és la que té
més capacitat d'enfadar
perquè
la gent més gran
havia patit la guerra
s'havia acostumat a la repressió
havia acceptat
perquè no tenia altre remei
com estaven les coses
i la gent que marxa
que va a l'estranger als anys 60
és gent
que just ha acabat
de fer el servei militar
que és una de les coses
que era obligat
però marxaven en documentació
i en papers oficials
cosa que altres països
per exemple
Portugal
en aquesta mateixa època
tenia prohibida la migració
fora del seu país
perquè la volia encapçalar
cap a Àfrica
però l'atracció d'Europa
era tan gran
tant a Portugal com a Espanya
que moltíssims portuguesos
marxaven clandestinament
cap a Europa
de tota manera
jo
vaja
tinc entès
que també es donaven
casos
dins d'aquest moviment
migratori cap a Europa
dels espanyols
hi havia persones
que anaven allà
s'instal·laven a casa
de família
d'amics
en buscaven feina
un cop allà
d'altres
sortien ja d'aquí
amb un contracte
es feien
contractacions massives
de persones
sobretot
per fer feines
que com moltes vegades
diem aquí també
de la immigració
nova immigració
que ve feines
que no volien fer
els autòctons
i també hi havia
aquesta figura
del que ara anomenem
treballador il·legal
això
ha existit sempre
persones sense papers
sense papers
clar clar
segur
la idea dels alemanys
la industrialització
sobretot d'Alemanya
que és el motor d'Europa
en esta època
continua sent ara
però en aquell moment
de manera molt més destacada
una vegada s'ha reconstruit
el país
fan falta milers
i milers d'obrers
i així com
venen també turcs
però sobretot
venen portuguesos
i espanyols
i això és una
de les claus
del creixement econòmic
d'Alemanya
ells
se trobaran
quan arribaran a Alemanya
tots els problemes
hi ha bars
que no els deixaran entrar
moltes coses
que són similars
a les que ara
estan passant
un intent
de la policia
de crear
centres oficials
per poder controlar
els emigrants
no serà possible
i una gran afluència
d'idees polítiques
d'idees polítiques
que aquí són il·legals
que van xupant
van
com si fossin una esponja
van agafant
tota aquesta emigració
i com t'he dit abans
això tindrà un paper
clau
a l'hora de canviar
les modalitats
i l'abertura
que tenen
de pensament
emigraven els homes
sols?
sobretot
sobretot
era una emigració
masculina
sempre sols
ser
la emigració
masculina
és a dir
mirem
l'època
històrica
que nosaltres
volguéssim analitzar
normalment
marxen
els homes
i si els vincles
són forts
i les comunicacions
són fàcils
i les condicions
són acceptables
després criden
a les seves famílies
si les deixen vindre
però
això passa
en el descobriment
d'Amèrica
per exemple
els conquistadors
són homes
i
fins a molt tard
no hi ha una preocupació
per part
de les autoritats
eclesiàstiques
o de les autoritats
polítiques
de fer alguna mena
de recolectar dones
perquè no
mantinguin
aquest mestissatge
que s'estava començant
a produir
per intentar el limitar
i aquí va ser igual
primer són els homes
després criden
a les dones
o molts d'ells
acaben
fent un treball
temporal
i tornant
perquè una
de les diferències
que jo tinc la sensació
que ja és
que aquells
emigrants
espanyols
dels 60
marxaven
sempre
amb un termini
al cap
és a dir
ells sempre
havien de tornar
i tornarien rics
i s'establirien
en el seu país
d'origen
molts immigrants
que ara
arriben
al nostre país
volen quedar-se
no tenen
aquesta idea
de tornar
probablement
perquè
on han de tornar
tampoc
no veuen futur
i aquí
s'albirava
una certa
no sé
això és discutible
però
és discutible
en la mesura
que
una conmarxa
depèn de com marxa
de casa
de fet
suposo que tothom
pensa en tornar
fer
estalviar diners
i tornar a casa
no sempre serà possible
ja me'n recordo
d'una història
del meu poble
en la qual
el fill d'una senyora
que es deia
Baristo
no va tornar mai més
i la seva mare
el va esperar sempre
però ell
no sé què li va passar
a Alemanya
però se va quedar allà
és a dir que un
pot pensar
en tornar
però després
les condicions
la gent que marxava
a Amèrica
al segle XVI
feia el testament
perquè sabia
que la travessia
el viatge
de retorn
era tan difícil
que normalment
ja es despedia un
com si no tornes
a veure els familiars seus
i normalment
no els tornava a veure
en el cas
de la migració
que ve ara
la idea
de moltíssima
d'aquesta gent
és tornar
al seu país
moltíssims
volen tornar
al seu país
el que passa
que clar
també entenen
el que dius tu
les condicions
no són bones
si canviés
una mica
el règim
si la situació
fos més possible
si hi hagués
més caríssima
en econòmic
generalment
quines zones
de l'estat espanyol
van ser
les que
van ser
més emissores
d'emigrants
cap a Europa
sobretot
van ser les zones
les zones
que tenien
un desenvolupament
econòmic
més retrasat
és a dir
sobretot
va ser el centre
va ser Andalusia
va ser
les grans zones
agrícolers
del país
i les zones
on no
no hi havia
una agricultura
modernitzada
però també
va haver
amb les zones
de Catalunya
que va marxar
moltíssima gent
és a dir
del priorat
va emigrar
molta gent
de la zona
de l'Ebre
també
del camp
de Tarragona
menys gent
però també
és a dir
que
allí
l'objectiu
mai era marxar
a l'estranger
era
com has dit
tu molt bé
era
vindre a la capital
de província
o la capital
del partit judicial
per veure si
com que això
no era possible
perquè el creixement
era molt lent
la gent
feia l'opció
de marxar fora
i en quant
al perfil
d'aquestes persones
no eren
en molts casos
precisament
treballadors
especialitzats
i qualificats
no?
hi havia un nivell
d'analfabetisme
important
no?
sí
normalment
la migració
sempre
s'ubica
en los sectores
socials
la majoritària
en los sectores
socials
menys
professionalitzats
per tant
la mà d'obra
especialitzada
no n'hi havia
aquí no hi havia
ni formació
professional
en aquell moment
per tant
la major part
eren jornalers
i van a fer
les fenyes
més difícils
això és el que
li passa
a la major part
dels països
hauríem de buscar
alguna excepció
el cas d'Argentina
que ha marxat
tota la classe milla
i té la gent
que s'ha pogut
pagar el viatge
però
el Marroc
o la migració
magrebina
o una gran part
de la migració
sudamericana
que arriba aquí
és gent
analfabeta
en una gran part
tots
si mirem enrere
tenim
o algun familiar
o coneixem algú
que en el seu dia
va emigrar
a Alemanya
a Suïssa
i aquí
aquestes persones
que parlaven
ja no parlem
des del punt de vista
històric
ni sociològic
estrictament
sinó més emocional
sempre explicaven
que allà
que viuen tan bé
que ho tenen tot
la quantitat
de diners
que estan guanyant
i era una gran mentida
en la que vivien
moltes d'aquestes persones
no?
Sí
el que passa
és que el canvi
a més no eren tan ben rebuts
allà
no
no
eren
mal rebuts
però això
també
és
fàcil d'entendre
és a dir
si tu
col·loques a molta gent
que no entén res
ni l'idioma
ni les costums
ni les tradicions
col·loques a moltíssima gent
a llocs molt concrets
del país
la sensació
que té la gent
que
on arriben els immigrants
és que
que m'invadiran
que perdré
l'identitat
que perdré
tal
per tant
el normal
és el rebuig
sols
l'acollida
es produïja
quan la gent
va coneixent
mi hem cridat molt
l'atenció
és que
després de tots aquests anys
havíem al 60
i va haver un
un moviment important
de persones cap a Europa
cap als 70
sembla que
es van tallar
gairebé d'arrel
d'una banda
perquè Europa
exigia
doncs una mà d'obra
més especialitzada
s'ajuntava amb la crisi
de la dècada dels 70
s'atura
aquest moviment migratori
tothom està a casa seva
però encara
doncs
Espanya
Portugal
des d'aquesta visió
europea
doncs eren els països pobres
els països africans
que deien
i sobta molt
després del pas del temps
dels anys
d'unes quantes dècades
com ara
l'estat espanyol
està perfectament
integrat a Europa
i ara són altres
els ciutadans
a dir
costa moltes vegades
d'entendre
com aquella persona
que va emigrar
a Alemanya
Suïssa
a qualsevol país
de centre Europa
analfabeta
amb pocs recursos
que se la tractava
amb un serre
amb menys preu
doncs ara
és capaç de moure's
per tot el territori europeu
aquest fenòmen
es podria produir
en el futur
respecte a les persones
que ara venen
al nostre país
Segur
la humanitat
se va crear a Àfrica
en això
els paleontòlegs
estan absolutament d'acord
nosaltres
tenim una ciutat
que és
creada per Roma
és a dir
segur que
quan van vindre
les lesions romanes
aquí
que també venien
els homes sols
que les dones
no hi eren
també
se van produir
totes les complicacions
que ara nosaltres
podríem trobar
a la migració
és a dir
el ser humà
és un
és un
és una espècie
animal
d'una gran
versatilitat
i adaptabilitat
i que es caracteritza
precisament
per la colonització
intensa
de tot el territori
per tant
les emigracions
s'han produït sempre
se produiran sempre
i
nosaltres
contra les emigracions
no podrem fer res
perquè
és superior
a la nostra
a la nostra capacitat
de
inclús tecnològica
de frenar
de frenar
els moviments migratoris
els Estats Units
que tenen
electrificada
tota la frontera
de Rio Grande
que tenen
càmeres de televisió
que tenen
un cos especialíssim
de la guàrdia
de fronteres
bueno
no han pogut posar fre
no sols no posen fre
sinó que es calcula
que entre 5.000 i 6.000 persones
entren cada dia
il·legalment al país
i això
també és per la frontera
de Rio Grande
després entren per l'avion
turistes que no tornen
etc.
i altres mitjans
però
això és una
que és una frontera
absolutament permeable
per tant
això és impossible
és a dir
el que hem de
el que hem de procurar
és
entendre aquestes qüestions
perquè no són d'ara
és a dir
després
hem parlat
de la migració
dels anys 60
però podríem parlar
de la migració
de la filoxera
de finals del XIX
de finals del XIX
van marxar
la major
Amèrica
fonamentalment
els famosos indianos
és a dir
que clar
això ho hem fet
tota la vida
el que passa
és que clar
emigra un
a quanta dificultats
al seu país
i per tant
nosaltres ara
no tenim dificultats
no emigrem
però si tinguéssim dificultats
també emigraríem
i això és llei de vida
això s'entén molt bé
perquè si un mira
si un mira
la història
veu que això
s'ha produït sempre
i es produirà
el que passa que
la gent
quan es troba
en aquesta
complicació
de trobar
moltíssima gent
de fora
i de repent
i tal
li genera
un conflicte
que s'entén
al fons
m'ho sentim
en segurs
de veure en un món
diferent del que han viscut
però el món d'ara
és un món
que ara s'utilitza
tant aquest terme
globalitzat
per allò com
els matrimonis d'abans
per a lo bueno
i per a lo malo
per tant
les circumstàncies
són diferents
l'anàlisi
i el buscar solucions
als problemes
que pugui plantejar
aquest moviment
de persones
també ha de ser diferent
al que es podia donar
ara fa 40 o 50 anys
sí
abans eren moviments
més localitzats
la capacitat
dels transports
era reduïda
és a dir
ningú
els aports
tenien
3 o 4 vols
al dia
ara
en 3 o 4 hores
tens un desplegament
de vols
que abans
els necessitaves
mitjany
per a fer-los
per a tant
la capacitat
de moure gent
és immensa
també les comunicacions
ferroviàries
rodoviàries
marítimes
s'han quintuplicat
i per a tant
les escales
els vols
supersònics
són molt més ràpids
tot això
fa que el flux
migratori
sigui molt gran
i això
és conseqüència
de la globalització
evidentment
però
si els
capitals
se mouen
si la televisió
ensenya imatges
de tot el món
el desig
i la curiositat
de la gent
que el seu país
ho passa malament
en buscar un lloc
on hi ha
més felicitat
és inevitable
des de la perspectiva
que dóna
l'estudi
de la història
es pot
albirar
un futur
més o menys
que vagi
plantejant
un equilibri
en la societat
des d'aquest punt
de vista
ja sé que la pregunta
no és
de senzilla
resposta
però
jo el que penso
que el que ensenya
té en compte
altres fenòmens
migratoris
anteriors
mirar com
ha anat evolucionant
i s'han anat
solucionant
els problemes
si Espanya
no hagués tingut
la guerra civil
que és el que genera
la pobresa
de la posterior post-guerra
no s'hagués
produït
la migració
dels anys 60
si les polítiques
agrícoles
de modernització
del camp
de reforma agrària
que va
intentar
aplicar
la segona república
s'hagués
emportat endavant
el camp
s'hagués modernitzat
sense expulsar
tanta mà d'obra
si els països
del tercer món
que són la clau
fonamental
de l'expulsió
de la població
dels seus propis països
tinguessin estabilitat
política
tinguessin creixement
econòmic
i tinguessin
els recursos
del seu propi país
en mans de gent
del seu propi país
estaríem parlant
d'un món
molt més equilibrat
i per tant
un món
on hi hauria
molta menys emigració
perquè l'immigrant
això és una
de les qüestions
claus
tots som immigrants
d'alguna època
de la nostra vida
però
els immigrants
no marxen
de casa seva
del seu propi país
de la gent que coneixen
de l'entorn
del paisatge
que van albirar
els seus ulls
per primera vegada
com van néixer
marxen
perquè no tenen
possibilitat de viure
i això s'ha d'entendre
això
és a dir
el nostre
el nostre xip
inicial
del cervell
és la capacitat
de supervència
si tu no pots viure
en un lloc
vas a sobreviure
en un altre
probablement per això
és important
a les societats
d'acollida
que diuen
de vegades
una mica perversament
recordar
que tots
venim també
d'aquests
espanyols
que van emigrar
a Europa
ara fa 40 o 50 anys
no està malament
fer una mica de memòria
de tant en tant
sí
està molt bé
perquè l'humilitat
és el que ha de caracteritzar
l'ésser humà
és a dir
ara vivim
en una època
diríem
de bonança econòmica
vivim en una època
de molta estabilitat
d'un alt nivell
de vida
comparat
amb la resta
dels països
del món
però
evidentment
no
és a dir
tenim un precurs
complicat
i tenim un precurs
de molta emigració
de molta colonització
naltres
vam ocupar
invair
i guerrejar
molts llocs
per ocupar-los
per quedar-los
en les seves fonts
de riquesa
per tant
si ho han fet
naltres
els altres
que ara
es troben
en situacions
semblants
a les que tenim
naltres
en un altre moment
de la història
també tenen dret
a fer el mateix
una altra cosa
és que això
s'ha de regular
s'ha de fer
en cura
s'ha de haver
consens
entre les diverses
institucions
però
naltres
hem emigrat
ells emigren
el que es tracta
és que
tractéssim
de buscar
solucions
raonables
i acceptables
per a tothom
la història
evidentment
no ens dona
respostes
concretes
ni fórmules
màgiques
tant de vot
seria molt fàcil
però sí que ens ajuda
a entendre fenòmens
que de vegades
no els mirem
amb la profunditat
que cal
avui hem fet
una aproximació
a aquesta història
de la migració
més recent
els protagonistes
érem nosaltres mateixos
que marxàvem
cap a altres zones
a la recerca
naturalment
d'una vida millor
i fugint
de la pobresa
que és el que fan
justament
bona part
dels col·lectius
d'emigrants
que arriben
al nostre país
Josep Sánchez
Cervelló
professor d'història
contemporània
de la Universitat
Rovira i Virgili
gràcies per venir
avui a la ràdio
bon dia
moltes gràcies
a vosaltres




jo podré urbear-te
con mi patria
y con mi novia
i mi vigent és ahí
i mi rosario de cuenta
jo me quisiera morir
i mi rugiem
i mi vagi
i mi
i mi
i mi
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i
i