.
És un quart de dotze del migdia i dos minuts
després d'aquesta pausa publicitària.
Continuem en directe des del matí de Tarragona Ràdio,
pendents d'aquesta nova connexió que es produirà.
Al llarg d'aquesta hora, des de les immediacions
del domicili de Gloria Sanzas,
s'espera la compareixença d'un portaveu de la família.
En qualsevol moment, quan des de la mòbil ens reclamin pas,
que em penso que és un fet que s'està produint tot just en aquest moment,
saludarem també els nostres advocats.
Regina Jové, Javier Terres, bon dia.
Bon dia.
Immediatament tractarem el tema que avui ja ens ocupa,
però, com dèiem, teníem una connexió pendent.
Joan Maria Bertran, Teresa Ortega, bon dia.
Hola, bon dia.
Fa uns instants s'acaba de produir aquesta compareixença.
Ha estat la germana de Gloria Sanz, la Cristina Sanz,
la que ha comparegut davant dels mitjans de comunicació,
escortada, acompanyada per dos amics,
la Iolanda, bon dia, també, per l'Àngel Rabanal.
Ha estat una compareixença, una declaració molt breu.
S'ha limitat a dir,
actualment, la meva germana ha estat descansant.
Esperem que no faci, que no passi el mateix,
que no descansi igualment.
Fernando Adelit, esperem, ha dit a Cristina Sanz,
que pagui durant molts anys per tot el que ha fet a la meva germana.
Són paraules textuals que ha dit avui públicament la Cristina Sanz,
la germana de Gloria Sanz,
en les primeres declaracions davant dels mitjans de comunicació.
L'escoltem ara mateix.
La compareixença ha estat molt breu,
el que passa que ha tardat en fer aquestes declaracions,
ja que, donada la multitud de mitjans de comunicació
que es trobaven a les portes de l'edifici
on resideix la família ha estat,
per uns moments difícils, per no dir impossible,
que tots els mitjans de comunicació
es posessin d'acord per tal d'escoltar aquestes declaracions.
Escoltem aquest moment d'incertesa,
també les primeres declaracions públiques
d'una portaveu de la família,
en concret de la germana Cristina Sanz,
després de la lamentable notícia d'ahir.
Esta no es la forma, eh?
No, no es la forma.
Si los fotógrafos van a hacer fotos, que las hagan.
Las hacen y hacemos las declaraciones.
Si no, nos agobiamos porque yo el primero que me voy a agobiar.
No vamos ahí.
Eren les paraules d'Àngel Rabanal,
un dels amics de la família,
demanant calmar els periodistes,
que es posessin d'acord per tal d'escoltar les paraules de Cristina Sanz.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Nosotros solamente queremos agradecer la família
y nosotros pues todo el apoyo que nos ha prestado todo el mundo.
O sea, toda la ciudad de Tarragona, alrededores, toda España.
Y bueno, queremos dar las gracias.
Y bueno, mi hermana si Dios quiere ya descansa en paz,
pero esperemos que él no descanse nunca, nunca, nunca.
Y que pague, que pague todo lo que ha hecho.
Todo.
Todo, porque mi hermana no se merecía esto.
Y nada, que gracias.
Gracias a todo el mundo.
Gràcies, Cristina.
Les paraules que hem pogut escoltar de Cristina Sanz,
agraïment a tota la ciutadania de Tarragona,
a tot Catalunya, a tots els ciutadans que s'han volcat
en la recerca de Glòria Sanz.
També el que dèiem a l'inici d'aquesta connexió,
ha reconegut, ma germana està descansant ja,
esperem que no descansi, que pagui durant molts anys
Fernando Adelita pel que ha fet a la meva germana.
Ha estat aquesta la primera valoració pública
de la troballa de la mort de Glòria Sanz
per part de la seva família llarga al matí,
un degoteig constant de familiars, d'amics de la família Sanz
que s'han apropat fins al seu domicilec,
el número 14 del carrer Santa Joaquima de Badruna,
per donar el seu condol a la família Sanz.
De moment, això és tot. Bon dia.
Bon dia i gràcies, Teresa Ortega,
amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Posem un punt i seguit i parlem.
Ara sentíem, Cristina Sanz, que deia que pagui per tot el que ha fet.
S'iniciarà tot un procés que justament és el que ens ocupa avui.
Un procés que es mou dins de l'àmbit de la justícia
i que nosaltres intentarem abordar avui,
obiant, evidentment, tot el que ocupa el cas concret
de la disortadament apareguda morta ahir Glòria Sanz.
Regina Jové, Javier Terres, que ja els saludàvem abans,
integrants del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
del grup de joves advocats, que cada setmana ens acompanyen
i ha coincidit justament aquest dimarts que ens hem trobat amb aquest cas.
Aquest matí estava previst que prestés en declaració.
L'implicat, l'imputat, l'acusat, com ho hem de dir en aquest cas?
De moment, l'imputat.
Té d'haver-hi una mena de resolució per part del jutjat.
En aquest cas, tenim constància no documental i directa,
sinó de les diferents informacions que aquesta resolució
s'haurà pres per part del jutjat d'instrucció número 2,
que és un jutjat d'instrucció qui està portant totes aquestes qüestions.
i, de moment, fins que no es demostri el contrari,
doncs aquesta persona, i això ho hem de deixar molt clar,
encara que tinguem totes les evidències del món.
Aquesta persona és imputat, però també és innocent, de moment.
Per assumpte culpable també es pot utilitzar?
Perquè, clar, tenim tendència a utilitzar la terminologia judicial
d'una manera molt alegrada.
La presunció és d'innocència.
Per mai de culpabilitat.
Per això, precisament, està la instrucció de l'assumpte.
Anem a veure.
La instrucció de l'assumpte està per recabar totes les proves necessàries
com per acusar aquella persona
i, després, si és el moment o si realment s'ha demostrat,
posar-la a presó.
També se la pot posar en presó preventiva.
Ja en vam parlar un dia, no entrem aquí.
Però la instrucció està precisament per recabar totes les proves
que puguin inculpar en aquella persona.
Per tant, de moment, és presumpte innocent.
És innocent fins que no es demostri el contrari.
És una incorrecció en general, eh?
Parlem sempre en general parlar de presumpte culpable
quan es referim a aquella persona que hipotèticament ha comès una realitat.
De moment només és un simple imputat.
No existeix una acusació formal.
L'acusació formal es produeix després,
quan el Ministeri Fiscal o i l'acusació particular fan l'acusació en aquella persona
i llavors passa a ser acusat.
De moment és només imputat.
Existeixen uns indicis de delicte
i, en base a això, se'l processa criminalment.
llavors, en aquest cas, concretament hi ha bastants indicis
i sembla ser, pel que he llegit pels metjans de comunicació,
que ell ha confessat.
Però això no és suficient.
M'explico.
Quan una persona confessa, pot confessar sota pressió.
I després, en un moment determinat,
podria dir que aquella confessió l'ha fet sota pressió
i que es va equivocar i que no sé què.
Es pot desdir.
Llavors, el que ha de fer la policia i ha de fer tothom
és recabar totes les persones que intervenen en la instrucció,
al jutge d'instrucció,
recabar totes les proves materials, per entendre'ns, suficients,
com perquè se'l pugui condemnar al final del procediment.
I en aquests moments només estem en una fase d'instrucció.
Jo voldria aprofitar per donar el nostre condol a la família,
que estan patint tot el que implica l'agòvio dels mitjans de comunicació.
Sí que m'agradaria demanar una mica de calma a tota la ciutadania,
precisament perquè de moment és innocent.
Sí que sembla que totes les proves apunten cap a la seva culpabilitat,
evidentment, però s'ha de tenir molta calma en aquests temes,
perquè després un jutge decidirà el que sigui
en base a les proves que hi hagi.
Llavors, ara està en fase d'instrucció,
s'estan recabant proves,
llavors, un cop s'han recabat totes les proves necessaris,
que han proposat totes les parts,
s'obre, fa un escrit de qualificació,
que se'n diu el Ministeri Fiscal,
l'acusació particular si n'hi ha,
i la defensa fan un escrit de qualificació,
dient el que estimen oportú
i proposant les proves per la pràctica a la vista oral.
I, a veure,
i llavors aquí jo volia introduir un nou fet,
que és que probablement en aquest cas concret
s'asseguirà per la llei del jurat,
perquè la llei del jurat preveu
que un determinat tipus de delictes
s'assegueixin conforme a aquesta llei
i no conforme...
no s'obri procediment abrejat o sumari ordinari.
En cas que se determini que existeixen indicis d'homicidi o d'assassinat,
s'asseguiria per la llei del jurat.
Si us sembla, anem a pams,
perquè estem abocant molta informació.
Per vosaltres és molt evident.
Per nosaltres ja veieu que la terminologia,
i no només els mitjans, sinó la ciutadania en general.
Quan comença una instrucció d'un cas?
La instrucció d'un cas comença quan un jutjat,
d'entrada en prèvia comunicació de les forces d'ordre públic
o de qualsevol altre ciutadà,
té el que es diu en directe la notícia crimis,
és a dir, la notícia anormal
de la possible comissió d'un delictat.
Aquest cas comença quan aquesta doctora,
la metgessa, desapareix durant uns dies,
i llavors els seus familiars,
en tot moment, prèviament a la policia,
i després en el jutjat de guàrdia en aquell moment,
que era el jutjat d'instrucció número 2,
es posen a investigar
les possibles conseqüències que pot tindre.
Això implica, la llei diu,
que es tenen que recabar tota una sèrie
de mitjans i d'explicacions
sobre on estigui aquesta doctora,
les seves relacions laborals,
qualsevol mena de prova
del que és el seu ambient familiar,
sentimental, etcètera, etcètera.
Qui ha de portar tot el pes d'aquesta investigació?
Doncs la llei en concret diu
que han de ser les forces d'ordre públic,
és a dir, la policia i ningú més.
És exactament tan estrictament així?
Home, no.
Qualsevol ciutadà, també,
la llei li permet d'adreçar-se
a qualsevol jutjat,
a qualsevol estament de policia,
a facilitar la informació
que coneixi sobre el fet.
i en el fet en concret,
si ell té un coneixement,
aquest ciutadà,
molt directe
i molt diàfana
de tot aquest assumpte,
ho ha de fer perquè podria fins i tot
entrar en un delicte d'omissió
del deure de socor.
Clar, això s'ha de valorar
i s'ha d'interpretar,
i s'ha de veure exactament com és.
Tot això ja forma part de la instrucció?
I d'instrucció, la justícia.
Exactament.
Tot això forma part de la instrucció?
Tot això forma part de la instrucció.
La instrucció, en tot moment,
ha de ser presidida per un jutge.
No pot les forces d'ordre públics,
per el seu propi, diguéssim, criteri,
començar a...
Qualsevol pas que doni,
l'ha d'estar en coneixement de...
En coneixement del jutge, en tot moment,
i, a més a més,
han de seguir les directrius,
en tot moment, del jutge.
Una altra cosa és que aconsellin,
proposin,
però ha de tindre el vistiplau de l'jutge,
que és el que va passar.
En aquest en concret,
en aquest cas en concret,
va haver-hi un abandonament del país
per part del que era company sentimental
de la matgessa de la Glòria,
i llavors això va produir que la policia,
sota les directrius de la jutgessa
de la instrucció número 2 de Tarragona,
doncs procedís a seguir la pista,
a conèixer exactament quina havia sigut
els seus moviments econòmics, etcètera, etcètera.
Tot això té un reflexe,
en un expedient,
en una sèrie de carpetes,
que s'estan obrint en el jutjat.
Allà és on va parar tot,
qualsevol mena de pas,
actuació que faci la policia,
d'informació que aportin els ciutadans,
familiars,
d'altres persones,
tot allò s'amagatzem allà,
perquè tot això també serà una prova,
com m'explicava la Gina,
que després la jutgessa
haurà de lligar.
Per exemple,
hem sentit,
durant aquests dies,
que havia tingut uns moviments
en comptes corrents pròpies
bastant substanciosos
a l'hora d'abandonar el país.
Doncs suposo que haurà
una investigació
per part de la jutgessa
que té aquesta autorització
a les caixes,
a les entitats financeres,
perquè aportin la relació
de saldos-moviments.
Tot això figura allà.
És una sèrie
de les proves més.
Posteriorment,
la qüestió
de que estigués
en un país estranger.
Això també genera
una sèrie de relacions
jurídiques internacionals,
com és el procediment
d'extradició,
que en tot moment
també ha de ser demanat
per una jutgessa,
un jutge en aquest...
En aquest cas és jutgessa, no?
Jutgessa, perdó, sí.
I també amb una sèrie
de qüestions
i preceptes jurídics
que s'han de complir,
que, bueno,
en aquest cas en concret,
donada la disposició,
si se'n pot dir així,
per part del detingut,
ha anat molt més ràpid,
perquè si no
podria ser molt més llarg
que una sèrie de qüestions jurídiques.
Tota aquesta informació
que es va acumulant
a la instrucció
és una informació,
en principi,
doncs, diguem-ne,
reservada.
En principi.
Depèn.
O s'ha de decretar.
Depèn.
Només és reservada
si es decreta
el secret del sumari.
També es decreta
el secret del sumari
en la instrucció
o és quan es pot decretar
el secret del sumari?
És quan es pot decretar
el secret del sumari.
Normalment,
el secret del sumari
es decreta
quan són actes
d'extrema notorietat
i alarma social,
etcètera, etcètera.
Ha d'estar justificat
aquest decret del secret?
Ha d'estar justificat.
No es pot decretar
d'una manera automàtica
en tots els assumptes,
d'acord?
Quan intervenen menors,
normalment també es decreta
i en aquest tipus de casos,
no en els normals,
per entendre'ns,
o en els més comuns,
tan normal
que és això de la normalitat,
ja ho sabem.
Costa molt trobar
les paraules a dient
per ser delicats
quan tractem un tema
com aquest.
A nosaltres el que ens costa
és que ens entenguin
moltes vegades,
perquè clar,
jo diria en termes jurídics,
però perquè m'entenguin.
No, no,
ho entenem perfectament.
Són molt didàctics
explicant les coses.
Quan són actes de notorietat,
per exemple,
secrets del sumari.
Em sembla que aquí,
no sé si s'ha decretat,
el secret del sumari.
Jo no he sentit res,
em sembla que no s'ha decretat.
Però, per exemple,
es va decretar el secret del sumari
en el tema de la Tamara.
Jo dic que així...
Sí, sí, casos
que tots recordem disurtadament.
Però és que intervenia
una menor.
No ens oblidem
que es tractava
d'un tema d'una menor.
En principi ja estava
més que justificat.
També es va decretar
el tema del secret del sumari,
en el tema aquell
de la famosa raradada,
amb una casa de senyoretes
a Salou,
on en un principi
semblava que estava implicat
un polític d'aquesta ciutat
i que després es va arxivar.
Però també es va decretar,
en aquest cas,
per un tema de notorietat
de la persona
que podia estar imputada
i que després es va arxivar
les actuacions
i no va tenir res a veure.
En aquests casos concrets
és quan s'ha decreta
el secret del sumari.
Generalment,
el secret del sumari,
jo tinc la sensació,
és la sensació que vosaltres
m'ho confirmarem.
També es pot demanar, eh?
També es pot demanar.
Es decreta més aviat
per protegir
totes aquelles persones
que estiguin implicades
en el cas
en un sentit o en un altre
o per no entorpir
la investigació?
Per no entorpir
la investigació.
Però en cap moment
es planteja com una protecció,
no?,
a les persones.
Podria,
podria també.
Si són menors, sí.
O es poden donar
a tots els casos.
Es poden donar
totes les circumstàncies.
D'entrada,
el valor fonamental,
és el que comenta la Gina,
és una mica
no entorpir
una investigació,
una instrucció,
que pot ser
bastant dificultosa,
eh?
I amb totes les garanties
que hem de tenir.
Tenim en compte
que amb un jutjat
i en una societat actual
és molt difícil,
no?,
no tindre informació
sobre determinades qüestions.
És a dir,
ja no és que un jutjat
o en una oficina judicial
tothom pugui agafar
un expedient
i fer una lectura
i portar-ho.
No estem dient això.
També,
prèviament,
al secret de sumari,
hi ha una sèrie
de qüestions
que s'han de complir
perquè tu puguis accedir
a un expedient,
no?,
del que són habitualment.
Has d'estar comparezcut,
has de portar representacions,
has d'acreditar-te,
potser,
com un dels diferents
operadors jurídics
que hi ha,
advocats,
procuradors,
etcètera,
no és tan fàcil,
això és veritat.
Però,
moltes vegades,
donat que amb aquests criteris
que abans s'apuntava la Gina,
com són l'alarma social,
la notorietat,
això es podria escapolir
una mica,
doncs també
el secret de sumari
té aquesta intenció,
única i exclusivament
que el jutge
durant una temporada,
és a dir,
no pot ser
un temps excessiu,
en teoria...
Sí,
perquè tard o d'hora
s'aixeca aquest secret de sumari,
no?
No és eterna.
La justícia en tot moment
un dels,
diguéssim...
És una garantia democràtica.
Exacte,
els elements bàsics
és la publicitat,
no?,
i ha de ser coneguda
per tothom.
Però,
prèviament,
per assegurar
aquestes qüestions,
doncs,
s'ha decreta això
pel jutge,
dona tràmit
a les diferents parts
i, bueno,
doncs,
mostra la seva conformitat
o inconformitat.
normalment,
com això implicarà
que tot agafi
una lleugeresa
i una rapidesa
molt més adequada,
doncs,
no es té per què
posar-te
en certa contrarietat
amb tot això,
no?
A veure,
volia puntualitzar
que normalment,
precisament,
el secret de sumari
s'aixeca
quan ja s'han fet,
s'han practicat
la major part
de les proves
a la instrucció.
Llavors,
és quan s'aixeca
el secret de sumari
perquè ja no està en perill
la investigació.
no és una cosa eterna,
llavors,
de totes s'ha d'aixecar
precisament
per garantir
la informació pública,
però com ha dit
el meu company,
com ha dit el Javi,
tampoc no és
que el jutjat
hi pugui accedir
tothom,
val?
A veure,
a mi m'agradaria
anar avançant
en el procediment
perquè estem
més a la instrucció.
El que us volia preguntar
és
què pot durar
una instrucció.
Uf!
Bueno,
perdoneu la meva expressió.
fruit de l'experiència,
m'imagino.
És que depèn.
A veure,
anem a veure,
la instrucció
precisament serveix
per recabar proves.
També depèn
del temps que tarda
i en recabar proves,
depèn del delicte
del que es tracti.
Anem a veure,
no és el mateix,
no és el mateix.
Instruir
un delicte
contra la seguretat
del trànsit
perquè un senyor,
una senyora
portava
el seu vehicle
begut,
anem a veure,
diguem que
poca cosa es pot fer,
prova d'alcoholèmia,
etcètera,
etcètera.
Les proves allí,
a menys que la defensa
no aleghi noves proves
o no diguin noves proves,
poc es pot arribar
a fer més diligències
d'investigació.
En aquests casos,
clar,
s'han de lligar
moltes proves.
En aquest cas,
segons hem llegit
a la premsa,
s'ha de lligar
el tema dels indicis
dels moviments bancaris,
tal com ha dit el Javi,
els indicis,
doncs,
hi ha físics,
les proves materials
del que es va trobar
el taxi d'aquest noi,
s'ha de lligar,
tot això s'ha de lligar
amb la seva pròpia confessió
i ja també entraria aquí
els serveis d'investigació,
ara que està tan de moda
la sèrie del CSI,
també entrarien aquí
el que són
les proves materials
recabades per la policia científica,
tot això s'ha de lligar,
els testimonis,
etcètera,
etcètera.
Clar, això...
Però hi ha un límit de temps,
no,
no hi ha un límit de temps.
tot el que sigui necessari.
La legislació contempla
dir, home,
doncs,
no podem estar cinc anys
fent una instrucció.
Tot el que sigui necessari.
O podríem estar cinc anys
fent una instrucció,
si caldés.
De fet,
en segons quins temes,
s'està cinc anys.
S'està cinc anys.
Tranquil·lament,
es pot estar cinc anys
fer una instrucció.
En funció del ritme
amb el qual,
doncs,
la investigació avanci.
Exacte.
El que succeix és que
tu pots al·legar
com dintre dels principis
que emparen
no només el procediment,
sinó ja a l'Estat
i la Constitució,
que, bueno,
els procediments
han de ser
el menys dilatoris possibles,
no?
Llavors,
tu com a persona
que potser portes la defensa
o l'acusació
en concret
d'un imputat
d'aquell procediment,
doncs,
pots demanar
que s'acabi
ja la instrucció
perquè creus
que potser
ja s'han fet
totes les proves necessàries
i suficients
per poder tindre
la certesa
en concreció.
Clar,
davant d'aquesta elevació
ens podem trobar
la contrària
d'un altre advocat
perquè aquí
en la instrucció
no només intervé
el jutge,
totes les parts
que estan allà
personades,
tots els advocats
dels imputats
poden proposar
la prova en concret
a l'indici
que cregui inconvenient.
Doncs,
pots trobar,
com deia,
l'argument contrari.
No, no,
és que hi ha alguna cosa
en concret
que no ha quedat clara.
El que sí que també s'ha de dir
és que els jutges
normalment
solen denegar
les proves que estimen
que són innecessàries.
Sí.
Val?
En aquest procés
d'instrucció
és quan
es declara
presó preventiva
per l'imputat
o no?
Prèviament
a la...
a la...
a la que és
tota la qüestió
de la presó
s'ha d'escoltar,
eh?
En tot moment
el detingut
ha d'estar assistit
en tot moment
per un advocat,
eh?
Això és un dels
valors
i dels drets
més fonamentals
que té tota la persona,
fins i tot
el més criminal
de tots d'entrada
o almenys jutjat
popularment
com a criminal
perquè no ho serà
fins a la justícia
fins que no hi hagi
una sentència, eh?
Tindrà que estar assistit
per un advocat,
és una de les garanties
més grans que té
i després d'haver-li
sentit,
després de donar-li
bueno,
doncs tràmit
de la decisió
presa
després de sentir-lo
amb ell
i a les diferents
persones implicades
doncs la jutgessa
traurà
una resolució
on
doncs decidirà
si creu convenient
per raons de què?
De l'arma social,
de possible
perill de fuga,
doncs que
aquesta persona
ingressi
provisionalment,
és a dir,
no està jutjat
encara, eh?
perquè la gent
entén que com entra
la pressió
ja està condemnat,
no està condemnat,
està en presó
provisional
perquè és una mesura
per assegurar
que el procediment
es pugui continuar fent.
Quan hi ha una mort
violenta pel mig,
generalment,
es decreta
presó preventiva,
no?
Sí,
normalment sí.
Clar,
sempre quan hi hagi
suficients indicis,
eh?
Sí, sí, sí,
no,
alegrament,
no,
no,
alegrament,
perquè, clar,
s'han produït
errors judicials
importants
i, clar,
en el fons,
privar amb algú
de llibertat
implica
que se li tregui
un dret fonamental,
per tant,
ha d'estar justificat
per haver vulnerat
un altre dret.
Podem donar
per acabat
el procés
d'instrucció,
l'única cosa
que m'agradaria dir
és que,
sobretot,
és un apunt
que ha fet la Gina,
coneixem en aquest cas
en concret
que aquest noi,
el senyor Adelit,
havia declarat
amb la policia,
havia fet unes manifestacions
i molt bé,
com ha dit la Gina,
això podria comportar
que quan arribi aquí
se'ls desligui.
A veure,
la declaració
que realment
farà prova
i que serà considerada
com a tal,
vàlida amb totes les garanties,
és la que farà
que encara no ha fet
perquè crec que avui
s'ha suspès,
davant de la jutgessa.
Però no prestarà
declaració fins demà.
Davant de la jutgessa.
És la que té
validesa
dins de la instrucció.
No el que hagi dit
a la policia.
No és que no tinguin
validesa les altres,
les altres poden ser
indiciàries,
però no fan prova.
Són indiciàries.
És important també.
Òbviament és un indici
important que hagi assenyalat
el que va assenyalar
el lloc on estava la noia.
Evidentment que és
un indici important.
És evident.
I es pot condemnar
algú només per indicis,
però el que fa prova material
és la declaració
que presta de banda
la jutgessa d'instrucció.
Acompanyat del seu advocat
en tot moment
amb les diferents parts
on li faran
una sèrie de preguntes.
I en tot moment
també el seu advocat
podrà fer
una sèrie de preguntes.
Prèviament,
havent tingut trasllat
de tot el que s'ha investigat
i de totes les proves
que hi ha.
Cosa que a vegades
prèviament
quan encara està detingut
o està en mans
de la policia
encara no es té accés
a tot això.
Canvien el jutjat
i així.
Bé,
llavors,
per continuar...
Continuem que encara
estem a la instrucció.
Avui es pot donar punt.
El que deia,
m'imagino que en aquest assumpte
s'obrirà
un procediment
per la llei del jurat.
Si m'equivoco...
Perquè això ho contempla
la llei en general.
Jo m'imagino
que pel tipus de delicte
del que es tracta
s'obrirà la llei del jurat.
Això depèn del jutge.
Per si ens entenem.
També es podria
haver-hi un sumari ordinari
en aquest tema,
en aquest assumpte.
Però hi ha aquestes dues possibilitats.
Però bé,
jo entenc que crec
o normalment
en aquests casos
s'obre
per la llei del jurat.
Bé,
per què es caracteritza
el procediment del jurat?
Doncs per la
àmplia participació
que tenen les parts
a l'hora de proposar proves.
En el procediment normal,
normalment
qui porta
la batuta
cantant
té en la proposició
de proves
és,
no només,
evidentment,
el jutge,
sinó el Ministeri Fiscal.
En la llei del jurat,
l'esperit
de la llei del jurat
és la participació
ciutadana
i en base en això
es deixa
la participació
àmplia
de la defensa
i de l'acusació
particular també.
Aquest és un dels aspectes
que diferencia
més que aquest procés
es porti
per la llei del jurat
i no per un procediment ordinari?
No.
Si es porta
per la llei del jurat
és perquè la llei del jurat
contempla
que aquest tipus
de delicte
es regularà
per la llei del jurat.
No, no, ho dic
que és una de les particularitats
respecte a l'altre tipus
de procés
que la defensa
pugui aportar proves.
En les altres
té menys oportunitats
per entendre'ns
la defensa
per aportar proves
en els altres procediments.
Té menys oportunitats,
menys facilitat
i és un altre
esperit
el que regula
la llei.
Aquí
la llei del jurat
es regula
bàsicament
per la participació
ciutadana,
l'esperit de la llei
és la participació
ciutadana
i en l'altre
és la participació
de l'Estat
de fer
que els culpables
compleixin
la seva pena.
Per la llei del jurat
també se segueixen
delictes
com la missió
del deber de socorro
que té una pena
molt lleugera.
Bé, molt lleugera
en comparació
amb aquesta...
La participació del jurat
no està en funció
de la magnitud
del delicte.
No, està en funció
del delicte.
Ah, efectivament.
Res més.
A veure, jo m'agradaria
explicar, doncs, que a veure,
s'obre la instrucció,
llavors hi ha una compareixença,
bueno, hi ha una declaració,
etcètera, etcètera,
llavors hi ha una compareixença
prèvia, en la qual, doncs,
amb la intervenció del jutge,
del ministre fiscal
i de la defensa
i de l'acusació
particular,
si n'hi ha,
bé,
se li interroga
aquella persona
en relació
amb el delicte
i se li comunica
la imputació.
Encara no és
l'acusació.
Se li comunica
la imputació,
les parts poden
proposar proves
en aquells moments
o dintre dels dies següents,
es practiquen
les proves
i encara hi ha
una altra oportunitat
per practicar proves,
hi ha una violència prèvia,
al qual,
se li comunica
l'acusació.
Llavors,
ja hem avançat
en el temps,
llavors se li comunica
l'acusació
i, inclús,
en aquell moment,
les parts
poden tornar a proposar
diligències d'investigació
que creguin convenients
per aclarar els fets,
etcètera,
etcètera.
A partir d'aquí,
en aquell moment,
se li comunica
l'acusat,
que llavors ja és acusat,
que si se sol·licita
o no
l'apertura
del judici oral,
d'acord?
Imaginem-nos
que sí,
que se sol·licita
l'apertura
del judici oral
i, bé,
s'acaben
de practicar
les proves
i un cop
s'han acabat
de practicar
les proves,
tots els autos
van a l'audiència
providencial
per la formació
del jurat,
precisament.
Llavors,
aquí ja intervé
el que és
escollir els jurats,
el qual
té participació
la defensa
i té participació
la conseqüència particular
i el Ministeri Fiscal.
A veure,
que no és exactament
com als Estats Units,
tothom estem...
No és allò que fan,
van fer en l'enquesta,
allò que m'agrada,
aquest no m'agrada.
No, exactament.
La tria és diferent,
el criteri de selecció
és diferent.
És una mica diferent,
però, bueno...
Està, diguéssim,
composat
per elements propis
i per elements
també una mica
semblants
a el que és
el sistema anglosaxó.
Però, bueno,
no és exactament
el mateix
com deia l'aigua.
No, a veure,
d'entrada
el sistema anglosaxó
es permet
una miqueta
més l'espectacle
i allò que veiem
a les pel·lícules,
que deixen aixecar
el lletrat
i parlar
i tal.
Aquí, no.
Aquí, normalment,
és assegudets.
tots dos en una taula
i parlar
amb una...
Caracteritzat
per una certa sobrietat.
Sí, exactament.
Jo el que potser
podria explicar
és en el cas
que es consideri
que no és
un procediment
de jurat,
que seria
aquest sumari ordinari
donat a qui sí
hi ha l'entitat
del delicte
en teoria
per al que se li acusa
a aquesta persona.
Seria més o menys
el mateix
i l'únic
que es presenten
uns escrits
d'acusació
i uns escrits
que també
han de donar
a la defensa
d'aquest senyor
per proposar
la defensa
precisament
amb una sèrie
de proves.
Llavors,
després de practicar
les proves
que es creguin necessàries
i que es sol·liciten
quan s'hagin a complert
s'assenyalarà
un dia
i una hora
això sí
per celebrar-se
el judici
davant de l'audiència
provincial de Carragona
perquè és el jutjat
competent
per poder jutjar
aquest tipus
de delicte.
Aquí no hi ha mena
de jurat.
Això és un jurat
que està composat
per una sèrie
de magistrats
on decidiran
diguéssim
la pena
o bé
la culpabilitat
o innocència
d'aquest senyor.
En el cas
que el procés
estigui endavant
amb la participació
dels jurats
se celebra
el judici
també?
Sí.
Exactament igual.
nou jurats
nou jurats
el veredicte
la sentència
el veredicte
que emeten
els jurats
són
de culpabilitat
o innocència
no imposen la pena
i qui imposa
la pena
és el magistrat
és simplement
això
si és el cas
d'un sumari
ordinari
llavors són
tres magistrats
que donen
tant el veredicte
com la pena
i llavors
doncs
si surt
condemnat
entra a presó
la presó
preventiva
que complert
fins en aquell moment
es redueix
de la presó
de la que ha de fer
de la que ha de complir
en els casos
doncs
d'assassinat
si
se li imposés
la pena màxima
serien 30 anys
de presó
i bueno
i a partir de llavors
ja entrem
dintre del món
del dret penitenciari
del bon comportament
no bon comportament
etcètera
Potser pregunto
una bajanada
però clar
per això esteu vosaltres
per respondre
a les qüestions
que ens plantegem
els ciutadans
davant de les lleis
i el funcionament
de l'administració
de justícia
es pot recórrer
a una sentència
d'aquestes característiques
com a qualsevol altra
naturalment
ja us he dit
que us preguntava
una bajanada
però no està de més
com que la Gina
ja passava
a l'altre pas
deixa'm veure
si és que també es poden
fins a quines instàncies
es pot arribar
doncs en aquest tipus
de delictes
fins bastant amunt
però no només la sentència
qualsevol mena
de resolució
intermitja
en concret
doncs
també permet
el seu recurs
és a dir
en concret
aquesta resolució
per part de la justesa
jutgessa d'instrucció
que consideri
doncs
que aquesta persona
doncs
se l'ha de jutjar
segons un procediment
en concret
ja sigui ordinari
sumari
o de jurat
doncs
l'advocat
defensor
d'aquest imputat
en tot moment
si considera
que no s'ajusta dret
també la pot recórrer
i bueno
no crec que succeixi
cap mena de modificació
en el cas
que avui ens ocupa
el desgraciat cas
que avui ens ocupa
però si pot demostrar
aquell advocat
que realment
doncs
totes les proves
i totes les qüestions
d'instruccions
que s'han fet
doncs
en cap moment
poden comportar
que segueixi
aquella persona
portant
per un determinat
tipus de procediment
doncs
potser
provocarà
que la jutgessa
ha de dictar
ja en aquell moment
l'absolució
o bé derivar-lo
cap altre procediment
potser
un altre procediment
de caràcter menor
no l'absolució
però potser
un abraujat
les faltes
ja no m'atreveixo
a dir-ho
en el cas
en el cas
que avui
és pressuposat
que no
però
en tot moment
vull dir-te
que hi ha
una sèrie de fases
on sí
realment
l'acusació
i la víctima
té els seus drets
i encara que sé
que a la ciutadania
això li costarà
molt d'entendre
però és que
aquest senyor
aquest senyor
aparentment
doncs
que ha fet
el que ha fet
també té una sèrie
de drets
i fins al final
els tindrà
els tindrà vigents
clar que els tindrà
és evident
aquí no entrarem
tot aquest procés
si ho quantifiquem
en temps
insisteixo
en aquesta idea
poden ser
anys
tot plegat
sí
poden ser anys
poden ser
bastants anys
sobretot
si
tenen compte
experiències anteriors
si es fa
amb un sumari ordinari
en principi
si l'audiència provincial
no està molt col·lapsada
podria anar una miqueta
més ràpida
però clar
si es fa
amb un procediment
del jurat
la meva experiència
professional em diu
que normalment
són molt lents
els procediments
del jurat
per on demanar
les que s'ha d'escollir
els jurats
etc
i es donen
evidentment
casos
que no s'arriba
fins a judici
fins al cap
des de 7
8
9
entenem que
aquests són uns moments
francament dramàtics
per la família
no delicats
dramàtics
ni de bon tros
nosaltres volem
contribuir
encara
a aprofundir
més en aquesta pena
el que sí creiem
que és important
és que
donem la informació
objectiva
i concreta
en aquest cas
del procés judicial
justament
per estalviar-nos
especulacions
i coses que de vegades
la ciutadania
tenim tendència
a dir sense saber-ne
d'aquí l'objectiu
de parlar avui
d'aquest tema
amb els nostres
col·laboradors
advocats
que cada dimarts
ens acompanyen
els asseguro
que en la planificació
que fem
no estava a parlar
d'aquesta qüestió
però entenem
que en una vocació
de servei
era important
abordar-la
avui era
un tema
absolutament inevitable
perquè no es parla
de res més
també
estic d'acord
amb tu
i Holanda
crec que la gent
tot aquest tipus
de notícies
se les ha d'aprendre
amb una miqueta
de tranquil·litat
reserva i respecte
i amb una miqueta
de reserva i respecte
per la família
i
per què no
pel propi imputat
perquè
confiem tots
en la justícia
i el que sigui
ja serà
ja serà un procediment
suficientment llarg
per la família
com perquè a sobre
potser
la ciutadania
li afegim
aspectes
que ells
no crec
que tinguin
ganes
que són innecessaris
en definitiva
Regina Juvier
Javier Terres
com sempre
estem molt agraïts
de la vostra companyia
us espero la propera setmana
molt bé
aquí estarem
gràcies
bon dia
Gràcies