.
Ara passen set minuts,
de dos quarts d'una del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio els dilluns.
Aquesta franja horària la dediquem a parlar del món de la psicologia
en un espai que realitzem amb el grup en col·laboració,
amb el grup en Gemma del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya
aquí a la demarcació de Tarragona.
Val a dir que avui és l'últim espai de la temporada
perquè a partir del dia 30, com és habitual cada any,
al matí de Tarragona Ràdio transforma la seva fesomia
per posar-se una mica en sintonia amb l'època estival.
Per tant, avui saludarem a les nostres col·laboradores de cada dilluns
i els donarem una miqueta de vacances per l'estiu,
però ja en parlarem de tornada al curs escolar.
Sense més preàmbuls, saludem Antonia Tajuelo.
Bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Sílvia Pardinés, bon dia.
Hola, bon dia.
Clara Berman, bon dia.
Hola.
Estàs recuperant la lema, aquestes calors.
Ui, quina calor que fa al carrer, em penso, eh?
Clara?
Buf.
Això jo crec que ens ha de deixar al cap sense idees, ja directament a tots, eh?
Sí, ara venia pensant, bueno, i avui de què parlarem?
Perquè ja no sé si penso.
Podríem parlar si la calor ens transtorna a tots una mica,
que jo imagino que una miqueta sí ens deu transtornar.
però, clar, teníem una assignatura pendent,
que era allò de l'últim dia parlàvem de les relacions familiars,
sobretot dels fills, ara que comencen, que han començat, de fet,
avui les vacances escolars, que passem més hores junts,
de què hem de fer o què hem de deixar de fer,
si hem de recuperar el temps perdut o, mira,
deixar-nos emportar una miqueta per al ritme,
i vam dir, home, hi ha dos individus que també es veuen més del compte,
apartent en aquesta època estival, que és la pròpia parella.
I del apassionant món de la parella,
com si fos un documental d'aquells de la 2,
parlem avui, parlem, suggerim,
vostès també ho poden fer, si ho desitgen a través del 977244767,
tot i que hem de ser sincers,
i l'experiència, ara ho parlàvem amb l'Antònia, la Sílvia i la Clara,
l'experiència ens diu que això de parlar del món més íntim,
de la psicologia, de les emocions,
sembla que costa una mica fer-ho a través d'un telèfon
i a través de la ràdio, no, Antònia?
O la dient, em sembla que és un tema...
Sí, és un tema que costa,
també costa, encara que sigui cara a cara, eh?
Doncs imagina't per telèfon.
Imagina't per telèfon.
I a més és que està lligat amb el que dèiem el dia passat,
amb la relació amb els fills.
També amb la parella es produeix algun canvi
en el sentit que es veuen més,
també si tenen aquesta sort que les vacances coincideixen
i totes aquestes coses,
però també seria no caure en el que dèiem el dia passat.
És a dir, no intentar...
Que ens passem a l'altre extrem.
No intentar fer, dir o programar coses
que mai no s'han donat en el sí de la família
o de la parella, en aquest cas, no?
O sigui, jo crec que les indicacions ja anirien
una mica al que dèiem el dia passat.
No intentar fer allò que no s'ha fet mai
i buscar referents d'aquests meravellosos...
Tenim molt idealitzada la parella, no?
Probablement.
Mira, ara que deies allò del documental,
em va venir al cap que la setmana passada,
em sembla que amb un pacient, un nen d'uns 10 anys,
em portava això de naturals que estaven estudiant
i la pareja del caballito de mar,
que me he enterado...
Bueno, eso dicen los que estudian los animalitos, no?
Que el caballito de mar elige pareja
y tienen la misma pareja toda la vida.
Y viven bastantes tiempos, son fieles.
Y monógams, a mí me parece.
Exacto.
Y además, lo curioso es que...
Yo no sé cómo se definen los sexos
en los caballitos de mar,
pero parece ser que es el macho
el que tiene una bolsa
en donde se crian los bebés.
O sea que...
I que la gestació la fa el mascle
en el cas del caballito de mar.
Exacto.
Digo, es para...
Potser és per això que duran tota la vida.
Ves a saber, eh?
Eso me dava vueltas ahora lo del documental,
de que a veces hablamos,
decimos, este es un animal en un sentido peyorativo.
y pues habría mucho que aprender del mundo animal.
Y lo de la pareja, como decíamos,
como decía María Antonia ahora, ¿no?
Lo de también permitirse el aburrimiento
al igual que con los niños
o no idealizar tanto las actividades
que se podrían hacer.
Y también que viene la...
Yo creo que es la gran dificultad el tiempo libre.
Estamos pidiendo tener tiempo libre.
Després no sabem què fer-ne.
Pero el problema es...
¿Qué se hace en el tiempo libre?
Si ens movem pels tòpics,
jo no sé quant temps fa que sento dir
que aviam la parella està en crisi,
les parelles estan en problema,
per una falta de comunicació.
Serà un tòpic, però és ben cert,
perquè imaginem una situació...
Posem situacions reals,
que jo crec que és la manera que podem parlar.
Ritmes de vida,
no tens temps per parlar.
quan arriba la nit dius
ara he d'explicar,
fa mandra,
i ho vas deixant i ho vas deixant.
I el que diu l'Antoni,
ara com que estem de vacances
ho hem d'explicar tot.
Tampoc no és això, no?
Sí, perquè és el que dèiem l'altre dia,
que no ens hauríem d'assenyir literalment
a un significant,
com per exemple,
com els manuals de les revistes,
de tot el que has de fer,
entre els quals és com una obligació
el fet que t'has de comunicar.
Cada parella és un món
i té el seu funcionament.
Llavors, posem de l'altre cantó
la mateixa qüestió.
A veure, hi ha parelles
que s'esbarallen
perquè no poden comunicar
tal com diuen les revistes.
Vull dir que...
Això és important.
És el peix que es menja a la cua, no?
Igual que amb els nens.
El nen no fa això,
llavors exigint-li
i l'imperatiu aquest que has de fer
i això també és contraproduent.
És a dir,
que arribem a la parella
amb un cert sentit idealitzat
de com ha de ser una relació,
aquella cosa
que ens han d'omplir
tots els territoris de la nostra vida,
després la realitat és una altra
i és aquí quan
doncs realment tenim un problema
tots plegats, no?
Que és la idealització
aquesta que comentàvem.
Sí, hem de partir de la base
que la relació sexual
o la relació amb si
no existeix.
Sempre hi ha una allància
i en aquest distanciament
el vel de l'amor
és el que d'alguna manera
tapa aquest buit,
aquesta impossibilitat
impossibilitat
de complar tot
entre la parella.
De vegades
aquest vel
en aquests temps,
en el moment de les vacances,
és com intentar
tapar-ho tot
que tot és perfecte
i no,
hem de ser una miqueta
més coherents
i de dir
què hi havia abans
i d'alguna manera
a veure què hi ha ara
i que cadascú es qüestioni
si és el que li interessa o no.
El que passa
és que aquesta falta
de convivència
per horaris
i ritmes de vida
voleu dir que no
afecta també
en el desenvolupament
i la relació normal
d'una parella?
Però afecta
tant al ritme d'hivern,
anem a dir-ho així,
o de curs escolar,
com al ritme d'estiu.
El que és evident
és el que estava dient
la Sílvia,
és que no hi ha
la perfecció,
no hi ha
la completut.
Aquesta idealització
de ser
l'home de mi vida
o la mujer de mi vida
és una fal·làcia.
És que això dels prínceps blaus
això no existeix?
Vosaltres no?
No, ja veus.
I blaus?
Imagina,
un cert prínceps.
El amor
és una qüestió
muy azarosa,
claro que existe,
pero es producto
del azar
que se produzca
realmente
ese encuentro
que llamamos amor.
No todas las parejas
están juntas
por amor.
Algunas están juntas
por el deseo,
porque tienen en común
un proyecto,
algunas están juntas
por un goce
que tienen en común,
sabemos,
conocemos
muchas parejas
de toxicómanos
que están juntas
en torno
a un objeto,
droga,
parejas
que están juntas
por cuestiones
de protocolo,
es decir,
no...
La conveniència
que es deia abans,
no?
Exacto.
Y hay algunas,
algunas,
que realmente
han conseguido
encontrarse
por el amor,
pero no todas.
Es cierto
que ahora
las parejas
se deshacen
con más facilidad.
La gente grande
igualada
que no aguantan re.
Hay algo de cierto
en esto,
¿no?
Es decir,
más sabemos,
parece ser
que eso que sabemos
no nos sirve
de mucho
para conseguir
constituir
pues una mínima
institución
que es
la pareja,
¿no?
Que es el estar juntos.
El estar juntos
y estar separados
porque es
la cuestión,
digamos,
de las vacaciones
es de pronto
un estar juntos
más
más habitual
y que
hace pensar
en los ritmos
de presencia
y ausencia,
¿no?
Del estar juntos,
estar separados.
cuando se están
muchos tiempos
separados
es complicado
y cuando se están
muchos tiempos
juntos también.
Entonces,
hay que alternar
los tiempos
de presencia
y ausencia.
¿Pero no creíeu
que en aquest període
de temps
en el que si
hi ha la sort
de fer una mica
de vacances
no serveix
una mica
per posar-ho
tot al día,
parlar,
retrobar-se,
és a dir,
oxigenar una mica
aquella relació
que probablement
s'ha anat perdent
durant el curs?
Yo creo que
hay que hablar
todo el año.
Sí, claro, claro,
és que es el que
dèiem l'altre dia.
És que això
és el que anava
a dir.
La parella
ha d'estar
junta
i ha d'estar
separada.
S'ha d'anar
combinant
aquesta presència
e ausencia
que deia la Clara
perquè si no
és impossible.
Llavors,
mentre la parella
treballa,
atén els fills,
en fi,
el que jo deia
abans l'horari
d'hivern,
sembla que
no estem junts
perquè no podem,
però el que
nosaltres volem
i com seríem
feliços
és estar junts
i sempre,
clar,
quan apareix
l'estiu,
aquesta
barrera
exterior,
que no ho és
d'exterior,
però que fa
com si fos així,
no podem estar junts
perquè no,
això,
perquè hi ha
impossibilitats,
això desapareix
i es troben
que les coses
cansen,
que si
per moltes coses
que hi ha
i sí que dir
s'adiuen
i abans
i ara què?
I abans
apareix
tota aquesta
qüestió
de no
suportar-se
molta gent.
bé,
aquest famós
estrès
post-vacacional
perquè
no se
suporta.
És que no
estem contents
mai per res,
eh?
Si no tenim vacances
perquè no les tenim,
si no veiem la família
perquè no la veiem
i si la veiem
perquè la veiem massa,
eh?
Trobo que ens costa
trobar l'equilibri
a tots plegats.
clar,
vull dir perquè
no
no sé
per què
és tan difícil
d'acceptar
que no
no existeix
ni la perfecció
ni la completut
ni la totalitat
que hi ha d'haver
un forat,
no?
Un forat allà
que permeti
que si s'està
en absència
no s'està
amb l'altre
un el pugui
enyorar
però que també
quan està amb l'altre
doncs un tingui
ganes
d'apartar-se
una mica
i això
jo penso que abans
diguem el que deia
la Clara
les parelles
o els matrimonis
aquesta
això
de manera
implícita
poder no saber
a nivell racional
d'això
però entrava
dins del lot
del matrimoni
ara sembla que no
que tot ha de ser
l'amor
i la completut
i la felicitat
i en quant
hi ha un mínim
i no el pacto
i el compromís
que supone el matrimoni
també és un compromís
és un contracte
és un contracte
el matrimoni
sembla que
això ara
no és
dir-ho
inclús
és com a políticament
incorrecte
que som una miqueta
immadurs
i responsables
fins i tot
a l'hora
d'afrontar una relació
i hem de pensar
que també
els matrimonis
per amor
no fa més
d'un segle
que s'estan produint
anteriorment
era això
un pacte
i uns interessos
econòmics
i socials
és quan
a partir
s'introdueix
l'amor romàntic
que la gent
comencem
a tornar-nos
bojos
en el sentit
de com
articular
això
amb aquest pacte

amb l'esquema
de parella
tradicional
però pel davant
tenim altres maneres
de relacionar-nos
com hi ha altres formes familiars
com diu la Sílvia
quan fa que tenim
aquesta
que diem
tradicional
tradicional
de què?
la que coneixem nosaltres
sí
però que acaba de començar
i ja s'està acabant
i que d'alguna manera
encara no hem elaborat
aquest sistema
que ja tenim
que estem avers
a d'altres valors
i a d'altres situacions
per exemple
la família nuclear
que sempre s'ha dit
és a dir
els pares
amb els fills
encara
no està
diguem-ne
gairebé
pensada
com que ara ja
el que ja és monoparentals
encara s'està consolidant
que ja apareixen nous models
estem dient això
que no se suporta
la falta d'amor
la massa relació
poca relació
i ara
segons diuen els sociòlegs
i tota aquesta gent
que es dedica a fer
estadístiques
i això
les famílies monoparentals
estan avançant
avançant d'una manera
espectacular
monoparentals
per una banda
i també
és a dir
pare i mare
però que a la vegada
tenen fills
que no són
de tot
en fi
i es creen noves parelles
amb una herència anterior
de fills i filles
és complicat
o sigui
li diem tradicional
encara no la tenim incorporat
diguem-ne
al nostre bagatge cultural
i estem davant
de noves
noves formes
que avancen
molt més de pressa
que el que un
pugui pensar
i pugui anar introduint
en el seu
en el seu codi
diguem-ho així
no
o sigui que la cosa
és molt complicada
la parella
la família
el otro dia
el otro dia
hablábamos
en Gema
no me acuerdo
si era
en un libro
de una japonesa
esto
de los distintos
objetos
es decir
alguien en una novela
me parece
no centrar el amor
en la pareja
sino
tener distintos objetos
uno para el amor
otro para el sexo
otro para la diversión
etcétera
así que no sabemos
qué tipos de parejas
se podrán producir
de cara al futuro
pero una cuestión
más bien práctica
también
de cara a las vacaciones
quizás es
no dejarse llevar demasiado
por los códigos sociales
de lo que hay que hacer
cada verano
a veces las vacaciones
están en poder disfrutar
de la ciudad de uno
como uno no lo hace
a lo largo del año
¿no?
i avui m'he d'obligar
a parlar tot el dia
perquè estic de vacances
i de parlar
tot el que no he parlat
d'any
no
el otro día leía una frase
decía
el aburrimiento
es la sensación
de estar perdiendo el tiempo
y la serenidad
es el poder perderlo
doncs mira
és una frase lapidària
eh
pràcticament
que
jo ja sé que no us
que no us agrada
donar consells
perquè aquí ja
des del primer dia
vam comentar
que fugíem dels manuals
el mercat n'està ple
i si funcionessin tan bé
com diuen
tots seríem molt feliços
no?
només caldria comprar'l
començar-lo a llegir
i aplicar
aquelles normes
que ens donen
però grans trets
això que ha dit
la Clara
no?
de calma
jo us demanaria
cadascuna de vosaltres
des de la vostra perspectiva
també que ens donéssim
aquesta pinzellada
del que caldria fer
calma
i si me perdonas
conocer Tarragona
també
mira
mucha gente
vivimos aquí
y no sabemos lo que hay
Sílvia
què ens diries?
doncs ser realista
i honest
amb un mateix
i amb la parella
i no esperar
de l'altre
més del que
pot donar
posar els peus
en la realitat
i disfrutar
d'aquest espai
de temps
Sí
jo
seguint amb això
diria
començar
a creure
que allò
que tot és possible
no va ben bé així
i que
hi ha limitacions
i que
no hi ha
una altra manera
de poder créixer
que acceptant
que tot
no ho podem fer
i una de les coses
que no podem fer
és
estar cada any
fent les vacances
de la nostra vida
calma
sobretot
molta calma
doncs moltíssimes gràcies
per venir una setmana més
aquí a la ràdio
Antonia Tajuelo
Sílvia Partinés
Clara Berman
són integrants
del grup Gemma
del Col·legi de Psicòlegs
de Catalunya
a la demarcació de Tarragona
aquest llarg
de les darreres setmanes
cada dilluns
ens han acompanyat
ara també
es prendran una pausa
aquest estiu
com altres espais
del matí de Tarragona Ràdio
i si tot va bé
i no hi ha novetat
esperem retrobar-vos
amb l'inici del nou curs
moltíssimes gràcies
bon dia i bon estiu
gràcies
igualment