Fins demà!
Un minut serà un quart de dotze del migdia, saludem a Anabel Lambea de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Bon dia, Anabel.
Bon dia.
Em deia abans l'Anabel, amb llibres n'hi ha moltíssims per llegir a l'estiu, per triar i remenar de gèneres de novetats, de no tan novetats,
no novetats d'aquesta mateixa setmana que hem deixat enrere, que ja sabem que l'estiu és una època més relaxada en quant a novetats als aparadors,
però sí novetats que han anat sortint en els darrers mesos.
Una mica la missió de la biblioteca no és aquesta només de parlar de novetats, és que quan convingui en parlaré i n'hem parlat moltes vegades,
sinó també una mica regirar els prestatges que hi ha i buscar coses de vegades singulars.
I per aquí va la cosa avui, oi?
Sí, de fet és que, a veure, les novetats editorials de tan en tan s'han de comentar, però trobo que hi ha molts mitjans per assabentar-se.
Tots els diaris i totes les revistes tenen una secció de cultura, qui compra el periòdic o qui compra l'avantguàrdia.
O passant per davant d'una llibreria.
Exacte, i això ho veus amb la gent que et ve a demanar determinat llibre, que et ve amb el trosset de diari que has retallat,
o quan demanen llibres per comprar, preguntem d'on han tret a què informació,
i habitualment venen del suplement, de l'avui, del cerrador, de revistes o de diaris.
També hi ha molts programes de ràdio, et pots passar per un aparador.
Pocs de tele.
Per tant, novetats editorials, va bé comentar-les, però hi ha moltes maneres de saber què és el que hi ha en el mercat.
Però moltes vegades passen llibres que no es comenten en aquell moment perquè coincideixen amb la seva vida editorial,
el seu naixement editorial coincideixen amb d'altres que potser tenen més renom,
i es comenten molt més aquells altres, i aquells queden una mica més amagats.
Jo he fet una mica de rata a la biblioteca i he escollit uns quants llibres que a mi personalment els trobo curiosos,
són curiositats, diguem.
Quasi tots els trobem ubicats a la biblioteca a la secció d'antropologia,
hi ha una secció dins d'antropologia de vida quotidiana, de folclore,
i hi ha una secció de dones.
El que parlàvem és una secció una mica curiosa.
L'eina que teníem per classificar els bibliotecaris,
doncs la dona quedava així una mica al costat de les races, no?
Ah, mira, és curiós, com a espècie, no?
Sí, on hi ha, diguem, els gitanos com a raça,
les ètnies...
És a dir, a la dona se li aplicava així una mica aquesta condició ètnica,
d'ets dona, volia ser això justament, no?
Doncs la gitana o...
Sí, de fet, a veure...
O asiàtica...
Exacte.
És complicat, diguem, que està al costat, no està dins de les ètnies,
però diguem que després, dins de l'antropologia, després de les races, no?
I ara què posem? Doncs mira, posem les dones, no?
He fixat les classificacions, és molt compromès, és molt complicat, eh?
I no des d'un punt de vista ideològic, sinó pràctic, no?,
per treballar amb els materials, en aquest cas, llibres.
Sí, és un tema complicat, però bé, és el que tenim i anem fent el que podem, no?
De fet, clar, hi ha llibres, doncs, que aquestes seccions a molts llocs s'estan desfent,
perquè, clar, tenir tots els llibres que parlin de dones allà ubicats,
quan potser a una persona li interessa una part de història,
i per què ha d'anar a un altre lloc de la biblioteca a buscar justament
que hi ha part d'història, perquè només parla de les dones, no?
És una mica complicat, però bé, aquella secció continua existint.
El que és important és que aquí a Tarragona, a la Biblioteca,
sabem on adreçar-nos quan necessitem un determinat llibre,
i a més posem-hi en el terreny pràctic.
Molt bé, doncs, en aquesta secció, un dels llibres que he escollit es diu
«El amor en tiempos de Franco», del Rafael Torres.
Aquest senyor el que ens va explicar, doncs, que com tots sabem,
el règim franquista va perseguir molt el que era el tema de l'amor,
sobretot entre persones, no?
Va perseguir totes les expressions de llibertat, d'amor, d'erotisme, de plaer,
i aquesta tasca se li va encarregar una mica a l'Església catòlica.
Llavors, parla de diferents tipus d'amor,
comença parlant de l'amor captiu en el sentit de l'amor,
de les històries d'amor dels vençuts,
la quantitat d'històries d'amor de gent republicana que es va desfer,
que es van separar i no es van tornar a trobar per l'exili...
Aquest tipus d'amor, no?
El tracta com una mica a part perquè pensa, doncs, això, no?
Que, a més a més de la repressió a nivell polític i a molts altres nivells,
també van sofrir aquesta repressió, no?
I després ja s'entra, doncs, en l'obsessió que es va tenir durant aquell temps
amb la virginitat, amb l'honra femenina,
amb aquest sentit molt oriental de la gelosia,
amb la iniciació dels homes a l'iniciació sexual masculina
dins de la prostitució, que també era una cosa que molt d'aquell temps...
Clar, no, no, i aviam que allò era una cosa permesa perfectament
perquè, a més, justament era com una mena de servei a la comunitat, no?
Sí, era això, justament, la iniciació sexual masculina...
Havia de passar per aquí, no?
Clar, perquè no hi havia una altra manera, no?
Perquè si les dones no...
Si les altres havien de ser alèrgies...
Clar, alguna solució havien de trobar?
Clar, de l'homosexualitat, li parla de molts tipus
i també de l'amor dins de la pròpia parella, no?
O sigui, no...
Ell manté que totes van ficar en el que era el propi matrimoni, no?
La pròpia parella, que ja no eren marginals,
no era l'homosexualitat o la prostitució, no?
És que inclús, amb l'amor de parella...
Entraven dins de les cases, com si diguéssim.
És el que ve a dir el Rafael Torres, no?
Que és que van arribar tan, tan, tan, tan lluny que ho van empapar tot, no?, d'aquesta repressió.
I és un llibre, doncs, curiós, perquè, a més a més,
si qui no l'ha patit
n'ha sentit a parlar molt.
Són coses que realment...
És d'aquelles coses que, segons quina generació
comença a llegir, es posa les mans al cap, eh?
I els que ho van viure, doncs, sí, sí, ja me'n recordo, jo.
Per tant, és un llibre molt curiós
i per un públic molt ampli, no?
Inclús amb cinema l'has vist,
pots veure moltes coses que, ostres, clar,
t'expliquen coses que veus
a les pel·lícules dels 70, no?
Està molt bé, és curioset, el llibre.
I es titula...
Es titula El amor en tiempos de Franco.
Un altre llibre que he escollit, també,
en aquella secció, es diu El petó.
Aquest llibre és de dos autors
que són francesos, són escriptors
i treballadors de cadenes de televisió
i un és treballadors, no, presentadors,
són realitzadors i un també d'un programa de ràdio
i han agafat El petó
i han fet un estudi al voltant del petó.
Llavors, parlen, per exemple,
de l'origen de costums relacionats amb el petó,
del petó al llarg de la història.
Ah, és molt curiós, ja veus?
Sí, és molt curiós, aquest llibre.
I parlen del petó,
de diferents tipus de petó.
Parlen del petó maternal,
del petó sagrat,
doncs del petó de Judas,
del petó iniciàtic,
del petó a la terra,
del petó i la mort,
doncs del primer petó,
el petó i la passió,
del petó amb l'art,
amb la cultura
i d'altres tipus de petons,
dels esquimals,
dels petons de ruptura,
dels petons epistolaris a nivell de carta.
És una curiositat,
és tot...
tot...
curiositats al voltant del petó.
El llibre divertit, aquest, eh?
A més a més.
Sí, sí,
perquè és...
Un altre llibre...
I és molt fàcil,
es titula així,
El petó.
El petó.
Ja està.
El petó.
Té complicació.
Sí, aquests dos llibres,
el de L'amor en tempos de Franco
i el petó,
estan en una part
de...
tot relacionat
amb els temes de l'amor
i de la sexualitat
i del matrimoni,
però dins del que és
com a estudi cultural,
diguem-ne,
com a part més antropològica,
no?
Doncs...
no com a sexualitat,
pura i dura,
que ho tindríem
més dins de la medicina,
sinó la part més cultural
i, clar,
hi ha molts llibres curiosos
en aquesta part, no?
La cosa dels costums, no?
A més de totes les cultures.
Sí, els costums,
al voltant d'un fet únic i universal,
com és el cas del petó, no?
De petonejar-se,
això ho ha fet tothom
tota la vida.
D'aquesta mateixa col·lecció
del petó,
ara no l'he comentat,
però hi ha un
que es diu El pit,
El descobert,
i també és el mateix, no?
Doncs quadres
que ha passat amb el pit, no?
Donar el pit,
la dona i el pit.
Veus,
si és que de tot
se'n fan llibres, clar.
Curiositats, també.
Bé,
una altra
és d'aquells
que parlàvem ja
del tipus de...
dins de la secció
de dones,
que es diu
Nacer Mujer en Xina.
Jo, aquest llibre,
ets de dir,
que jo el trobo molt dur.
Potser perquè soc dona,
però jo el trobo molt dur.
A veure,
la història d'aquest llibre
és una noia xinesa
que era presentadora
d'un programa de ràdio
a la Xina.
es veu que
amb força audiència
i en un moment
determinat
una de les cartes
que va rebre
d'un noi
li explicava
que ell vivia
en un poble,
que hi havia una noia
que l'havien segrestat,
que l'havien obligat
a casar-se
amb un vell
i que el vell,
per por
que no s'escapés,
perquè era una cosa habitual,
doncs l'havia lligat
amb una cadena,
la tenia allà
feta amb una porqueria
pobra noia
i llavors
arrel d'aquella carta
van aconseguir
anar a l'aldea
i salvar la noia aquella
però clar,
va veure
que aquí al darrere...
Que no era un cas únic
ni a ellet,
no,
hi havia jo
una llarga història
d'una repressió
a les dones
impressionant,
i a partir d'aquí
es va dedicar
a recollir històries
de dones
a veure
per què,
quina explicació
hi havia
a tot això,
i de tots aquells...
Aquesta noia
al final
el 97
va decidir
marxar de la Xina,
viu a Londres
i va marxar...
A més,
jo el que trobo
important
d'aquest llibre
és que realment
és una noia xinessa,
sí que el 97
va marxar
a viure a Londres
però ella
ha viscut allà,
explica els records
que té
de la
revolució xinesa
i vull dir
que és una persona
que ha viscut allà,
no,
i té el punt de vista
d'allà.
No per la Duides
com altres autors
orientals
que parlen de la Xina
i tota la vida
han viscut a Occident,
no?
Exacte,
no, no,
aquesta noia
va marxar el 97
després de ser
reeducada
per la revolució,
que això ho feien,
els van,
els treien,
els nens
els portaven
a un altre lloc
per no tenir
actituds
contra revolucionàries,
etcètera,
etcètera,
però bé,
llavors d'aquestes històries
ella va escollir 15
i les explica
amb aquest llibre,
jo he llegit
3 o 4
no he suportat més,
són històries
dures,
val la pena que ho diguis
perquè de vegades
passa això amb els llibres,
no és allò per passar
l'estona
aquest llibre
ni molt menys
ni per riure
ni per riure
però trobo
que és un llibre
interessant
precisament
perquè ens explica
des d'un punt de vista
d'una dona xinesa
també intenta,
a veure,
són històries dures
però també
explica
d'on venen,
per tant
no,
no,
tampoc
vol dramatitzar,
són històries dures
perquè realment
també estan fora
de la nostra cultura
de per què es produeixen
aquesta situació
inclús hi ha una història
que jo la trobo molt dura
però que al final
explica que
al cap i a la fi
està convençuda
i a més tu creus,
quan acabes la història
tu creus
que aquelles dones
són felices
és la condició
que han assumit
des del naixement
al costat d'unes altres
la història
d'unes dones
d'un poble concret
que viuen
en unes condicions
que clar
per nosaltres
són espantoses
doncs al cap i a la fi
aquelles dones
viuen felices
al costat
d'unes altres
de totes les històries
les que trobava
que eren més felices
eren precisament
les d'aquell poble
ara són històries
d'orilles
d'orilles
d'orilles
doncs un altre
dels llibres
per persones
que al seu temps
s'han de lleure
volen aprofitar
per llegir
aquestes coses
justament
un altre
aquest sí
que és molt més
curiós
molt més divertit
es diu
Casades Monja
Rameras y Brujas
la historia olvidada
de la mujer española
en el renacimiento
aquest és del Manuel
Fernández Álvarez
que és el mateix autor
que va escriure
Juan a la loca
un dels llibres
de Juan a la loca
llavors aquest senyor
el que ens ve a dir
doncs
bé
que la història
doncs
sempre ha tingut
la dona marginada
que això és evident
que només s'ha parlat
d'elles
en casos
allò excepcionals
quan era impossible
no parlar-ne
tipus
Santa Teresa
o Juan a la loca
o Isabel la Catòlica
o sigui
realment
no pots explicar
la història d'Espanya
sense aquests personatges
però ell s'interessa
doncs
per
la dona quotidiana
diguem
la dona més
la que ara diríem
del carrer
exacte
doncs
quins paperets
i quins rols
tenia assignada
la dona
concretament
parlar d'Espanya
i el Renaixement
llavors parla
de les
diguem
la dona casada
i la monja
en un extrem
com a cosa
doncs
dins de la legalitat
diguem
i després
parla de tota
que hi ha
aquelles dones marginades
doncs les mares solteres
les criades
les esclaves
les converses
ja
quasi tocant
ja l'extrem
les rameres
totes les condicions
femenines
d'aquella època
i les més camudes
de totes
que eren les bruixes
i aquestes també
Déu-n'hi-do
aquestes Déu-n'hi-do
llavors
amb un nivell
molt
amb un llenguatge
molt planer
que és molt curioset
o sigui
en base
a buscar textos
reals
o sigui
no és cap història inventada
però fa un llibre
a me
fa un llibre
d'entretingut
per al gran públic
no és un llibre acadèmic
ni de bon tronc
és un llibre
que és de bon llegir
diguem
en aquest sentit
hi ha un altre
que es diu
les quatre mujeres de dios
la puta
la bruja
la santa
i la tonta
que deuen
amb la mateixa línia
que deuen
a veure
va amb la mateixa línia
però és molt més
aquest és més espès
diguem
no és tan divulgatiu
com l'altre
intenta ser un assaig
de per què
durant tants segles
l'església
ha tingut tanta por
a la llibració de la dona
a l'accés a la cultura
al món laboral
i inclús al sacerdoci
per què aquesta por
intentes brinar
d'on ve
aquesta por
aquesta dualitat
entre
la puresa
i la vèrgia
i l'oboque
però
aquell punt dolent
que sempre
ens han volgut
encolomar l'església
en el fons
tens una imbècil
una bruixa
tot això
no cal
aviam
vam menjar la poma
i d'aquí ve tot
sí
va ser un tema dietètic
a la fi
és tota una investigació
de com
al llarg de la història
però aquest sí que és més acadèmic
m'agrada que el títol sigui així
que soni com a més impactant
sí
a veure
es pot llegir
no és tampoc una cosa
que diguis
amb molts textos
no
és una persona
que ha investigat
i que ho notes
que
no és tan divulgatiu
com l'altre
però sí que
no ha volgut fer
tampoc una cosa
excessivament acadèmica
l'ha volgut
fer arribar
molta més gent
el que passa
que jo trobo
que a veure
no té el nivell
tan didàctic
o tan amè
com té
el de
la mujer espanyola
del Renacimiento
però bé
és un llibre
jo el trobo
molt molt curiós
aquest llibre
es diu
Les quatre mujeres de Dios
també és fàcil
en recordar-se
Les quatre mujeres de Dios
n'has portat dos més encara
com a
altra curiositat
hi ha un
que no l'he portat
que es diu
Les meves nines
de la Lola Anglada
que és un llibre curiosíssim
és
a la Lola Anglada
li encanten
les nines
aquestes antigues
de Porcellana
quina por
a mi no m'agraden gens
però bé
aquesta dona
li ha agradat molt
pobra
i llavors
explica una mica
curiositats
d'aquest tipus
de nines
i explica històries
de casa seva
una vegada
aquest senyor
llavors
amb molts dibuixos
de nines
reals
que ella té
a casa seva
perquè s'ha dedicat
a conservar
moltes nines
d'aquestes
i explica
curiositats
allò de Barcelona
segons quina botiga
segons
d'algun fet
que coincideix
amb alguna compra
d'alguna nina
és un llibre
curiosíssim
jo que no saps
si posar-lo literatura
no ho saps
un llibre curiós
i aquests dos
que he portat
estan
a part d'aquesta secció
ja
estan dins
del que
del que seria
sociologia
totalment
no?
un es diu
el malentendido
como no se educan
los medios de comunicación
que el título
ho diu tot
sí, sí
un llibre
gairebé necessari
és de la Margarita Rivier
que ha fet molts llibres
així
de la moda
hi ha molta experiència
dins dels mitjans
de comunicació
a la premsa escrita
sobre tot
llavors
bé
no és un llibre
molt molt espesset
és lleugeret
ja ho diguem aquí
com que l'ha portat
allò en mà
no està malament
està força bé
i l'altre es diu
síndromes modernos
tendències de la societat actual
i és
doncs una mirada
sociològica
a l'Espanya
d'ara
d'ara
exactament
d'ara
d'on venim
si som feliços
si no ho som
un llibre mirall
d'aquells que el llegim
i sembla que estem contemplant
un mirall
sí
jo penso que sí
que aquests llibres
s'han d'anar
i a més aquests llibres
s'han de comprar
en el moment que surten
sí
perquè després
queden una miqueta
despassats
sí
i trobo que és curiós
llegir
què pensa un escriptor
d'ara
o com
quina visió
tenim
tenen els intel·lectuals
d'ara
ara
perquè després
ja en sortiran
que estudien els 90
i el canvi de segle
i el no sé què
però clar
perquè
la gent d'aquí 20 anys
pugui parlar
de segons què
també haurà
de venir
a aquestes fonts
la gent que
realment ara
s'ha dedicat
a mirar-nos
una mica
i som així
Síndromes modernos
i de qui és?
Qui és l'autor?
És Juan Carlos Pérez Jiménez
és un noi molt jove
i
diu que és doctor
en ciències de la informació
a més a més
és llicenciat
en sociologia política
té el seu currículum
té el seu currículum
i bé
no és el primer llibre
que
que publica
i jo trobo
que
està força
ben pensadet
és
bé
és una lectura
diferent
per l'estiu
doncs és veritat
perquè a l'estiu
tenim tendència
tots a llegir
doncs a narrativa
més lleugera
més entretinguda
més fresca
però
en quant a lectures
d'estiu
de temps de lleure
relacionat
amb un cert relaxament
d'horaris
i de tot plegat
aquest tipus de lectures
també són molt fresques
i molt entretingudes
i nosaltres t'agraïm molt
l'Anavel
que hagis vingut a presentar-les
aquí al matí de Tarragona Ràdio
gràcies i bona setmana
Igualment
Igualment
Gràcies
Gràcies
Gràcies