Un minut i set.
Serà un quart d'una del migdia, saludem ja Jordi Bertran, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Obrim el temps dedicat a les tradicions i a la cultura popular,
aquest és un d'aquells moments de l'any que aquest espai podríem dir que es vesteix de gala,
perquè clar, parlem d'una festa pròpia, d'una celebració pròpia com és Sant Magí,
ja començarem a gaudir-ne dels actes el cap de setmana, a partir de dissabte.
És com les festes de Santa Tecla, escolta, que estem allà 15 dies, veus-hi, exagerada.
Aquí, home no, 4 dies, que és una dimensió correctíssima per una festa, no?
Ho dic des del punt de vista tècnic.
Sobretot si és la festa petita.
Això de festa major petita, mira que és bonic de dir, eh?
A mi m'agrada molt, tot i que ell sempre diu que no, ho és així de clar.
Es pot dir, agrada dir missa, no?
Jo sempre ho dic, que d'entrada tenim una festa que ja es veu que es va posar com s'hi va posar,
perquè es va posar a finals del segle XVIII, sobretot a partir del segle XIX, aquesta festa.
És a dir, no és una festa que sigui anterior.
El culte a Sant Magí, doncs, en podríem rastrejar notícies aïllades molt anteriors,
i sempre hi ha, doncs, des d'elements arquitectònics o escultoris que apareixen a la ciutat,
que ens poden documentar que la tenim, doncs, aquesta devoció, doncs, és anterior a aquesta època,
que estic dient jo, però d'entrada, em sembla que quan ha estat el gener, doncs, ho han comentat,
doncs, clar, les festes dels patros de la ciutat eren unes altres, que eren, doncs, el bisbe i els diakes, no?
Doncs...
Frutuós.
Exacte, no? Llavors, vull dir, clar...
Hi ha un parell de segles, que aquesta festa, com a festa patronal.
Sí, sí que Déu-n'hi-do, no? Però llavors es diu copatró, no?
Això realment perquè és una situació estranya, en el sentit que hi havia uns patrons antics,
i llavors aquest va ser copatró.
Bueno, estranya i no estranya, perquè hi ha molts llocs que hi ha hagut substitucions de sant.
Els sants una mica anaven en funció de les modes, no?
I aquest és un sant que va adquirir moda a partir d'una època determinada.
Això, el que determina és que tingui una estructura molt diferent.
la festa de Sant Magí, és una festa, des de la seva essència, senzilla.
Com el mateix aramita, molt senzill.
I això, doncs, el que fa és que t'hagis de plantejar,
doncs, quan se retoca algun element o quan es millora algun element,
que es plantegi clarament què és aquest esperit.
És a dir, no és un esperit basat en, per exemple, un concepte d'espectacle...
En grans pastors.
No, no, no, això és així.
Això és interessant que ho expliquis, perquè algú pot dir,
no, és que mira... No, no, no, és que havíem...
A banda que puguin vindre pastors espectaculars, més o menys...
Sí, perquè hi ha espectacles, també, com a espectacles.
Però aquí es conserva un arrel tradicional important, també, no?
Sí, sí, sí.
O d'evocació religiosa, també.
Sí, sí, sí.
A vegades, fins i tot, doncs,
marcada notablement sobre el calendari, no?
Vull dir que s'hauria de tenir en compte, però vaja.
Bé, en tot cas, una mica, en aquesta línia d'elements senzills,
però que expliquen una mica la voluntat que hi havia al darrere d'aquesta festa,
doncs veiem que el primer dia, que es fa ja fa uns quants anys aquest convit pels carrers pregonat,
d'entrada, el que veiem és que hi ha una filosofia molt de rescatar els vells pregons populars,
és a dir, defugint tots els tons oficialistes, no?,
que a vegades marquen els pregons que es fan en moltes festes majors.
Els pregons, normalment, jo crec que tenen tres fases, una o tres categories.
Els pregons oficials nascuts a partir de la postguerra nacionalcatolicista,
any 40 en endavant, aquí es van anar afegint en uns llocs o en un altre, primer tipus.
Segon tipus, els nascuts a partir de la democràcia amb personatges televisius, segon tipus.
I el tercer, els autèntics, que eren aquests que es feien pels carrers
i que no tenien altra cosa que explicar que arribava a una festa.
No siguis cruel, personatges televisius, però també persones amb una certa vinculació,
a la plaça, allà, van a dir el pregó, no?
Ja de tot, vaja.
Ja de tot, sí, ja, però...
Hi ha gent que fa bolos de pregons, eh, jo, no disculpis, no disculpis.
Hi ha gent que s'hi dedica, eh?
Com que broma, que hi ha gent que s'hi dedica.
I això és gratis, no?, això de fer de pregons, eh?
No, no, es cobra.
Ah, es cobra per fer de pregons, no ho sabia, veus, que sóc ignorant, no ho sabia, Jordi.
Sí, sí, sí.
Home, te podries pregonar algun any, tu, també, algun d'aquestos.
Com tu diguis que paguen per fer pregons, veuràs tu com aquí crearem un nou ofici.
Vaja, jo diria que sí, eh?
Vull dir, no sé, vaja...
En fi, no ens posem en jardins, que després no sabem com sortir.
Bueno...
Jordi, el tradicional, el pregó, aquell, doncs, de...
Sí, aquí en aquest pregó pels carrers, que en el fons és això, senzillament, invitar, convidar a la festa,
enguany hi ha dos elements que s'hi afegeixen a Tarragona,
que està bé explicar-los perquè ens porta molt amb la filosofia del programa, no?
Per una banda, s'hi afegeixen al fet dels pomells de flors, no?
Els pomells de flors, que concretament aquí els farà la Magdavernaus.
Els pomells de flors són uns elements florals, existents en totes aquelles festes,
que no organitzava la institució municipal en el seu origen.
Què vull dir?
Sant Magí no l'organitzava l'Ajuntament quan va néixer com a festa.
Era una festa que organitzava estrictament l'administració de la Capella del Sant,
que no tenia el rang de festa major, sinó que tenia de festa devocional
i que a partir d'un moment determinat, i aquí és quan se comença a produir el canvi de papers,
és assumida com a festa oficial de l'Ajuntament, no?
I de la ciutat, per tant.
Però el fet que hi hagués una administració de la Capella,
que l'organitzava, doncs és comuna a moltes altres celebracions,
per exemple, doncs a la festivitat del Corpus o de les festes majors,
de moltes poblacions es basa en aquest sistema.
És a dir, hi havia, o hi ha, per exemple, de l'Apatum de Berga,
a nivell simbòlic, perquè realment ja no ho fan,
o en el cas del Corpus de València, que tampoc ho fan,
però encara es manté aquest tret distintiu,
hi ha una mena de personatges que rememoren
qui organitzava antigament la festa,
que era l'administració de la Capella, o els administradors.
En aquest cas, cada un d'aquests personatges,
no únicament en el cas de Tarragona,
que es recuperarà enguany o es recrearà enguany,
sinó també en el cas de Berga o en el cas de València,
en el conjunt dels països catalans,
podríem dir, el que succeïa o succeeix,
és que en el balcó de la persona que organitza la festa
es deixa un pomell de flors, normalment, de la zona,
indicant que aquell és un càrrec simbòlic durant aquells dies.
Vé a ser una mena de vara de comandament
que marca, doncs, ho defineix un territori.
En alguns casos, fins i tot, cada barri,
o cada organització, cada gremi,
tenia un territori dins de la ciutat o dins del poble,
de manera que quedava i queda molt clar, en alguns casos,
quins carrers designaven un administrador o un altre,
en funció de quina zona vivia.
Això, evidentment, en totes aquestes festes es manté
d'una manera purament simbòlica,
perquè, en el cas de la Patub, avui en dia la monta a l'Ajuntament,
perquè ha canviat els temps, no, avui fa potser cent anys
que ja tot va passar a l'Ajuntament,
però encara es mantenen aquestes figures simbòliques.
Per això a Tarragona també es mantindran aquests pomells.
Que són de flors que siguin del lloc, no?
Sí, sí, jo no seré capaç de dir-les ara quines són aquí,
però seran de flors autòctones.
Llavors, aquests pomells, normalment,
en el cas de Tarragona, el que s'adonarà és
o bé amb entitats vinculades a la festa tradicionalment,
o entitats que enguany fan algun aniversari, o institucions.
Això es tracta que sigui d'una manera rotativa.
És a dir, que enguany, com és el primer any que es fa,
a Tarragona un pomell el tindrà l'Ajuntament,
un pomell la Generalitat, que és la banda institucional,
i per altra banda hi haurà la gent de la Víbria de Tarragona,
que per Santa Tegla fan els 10 anys de la Víbria,
coincidint amb aquest aniversari,
se'ls cedeix al balcó de l'antic Ajuntament
per fer aquest acte, diguéssim,
i després també hi ha els xiquets de Tarragona,
que és la colla, diguéssim, de gana de la ciutat,
i que també ha tingut una de les que ha tingut més vinculació a la festa.
Per tant, hi ha aquesta, en aquest cas,
absoluta distribució simbòlica,
que l'any que ve seran unes altres entitats,
perquè, per exemple, l'any que ve hi ha la colla jove,
que fa 25 anys de la seva creació,
i serà la colla jove, per exemple,
i tres entitats diferents que no són les que...
Que rebran aquest pomell de flors,
com a entitats representatives que tenen un paper important en la festa.
Llavors, això és una característica,
em sembla que no l'havíem comentat mai,
però forma part una mica d'aquests elements simbòlics i...
I són elements desconeguts, eh?
Sí, sí, sí.
I després també hi haurà dos elements nous, aquí,
que, bueno, en aquest cas representen molt
tot el que són els pregons,
o les cavalcades, o cerimònies de convit
d'un ajuntament o d'una organització,
o si no cal que sigui un ajuntament,
a una festa, que són els estandards, no?
Els estandards són, en el fons podríem dir senyeres de la ciutat,
però portades com a encapsulament,
és a dir, no l'antiga senyera de la ciutat
que va amb les autoritats per Santa Tecla,
sinó uns estandards que obren els seguissis festius, no?
En aquest cas, el primer dia del convit
són uns estandards a peu,
que no havien existit fins ara,
i a partir del dia 18 i 19
hi haurà un estandard a cavall,
un panó, en aquest cas, a cavall,
que es presentarà el dia diumenge 17 a la tarda
a l'antic ajuntament,
que hi ha pintat el Josep Maria Rosselló
i que també és un dels elements, jo crec,
curiosos de la celebració,
perquè, bueno, realment
és un element distintiu de la celebració de Tarragona,
també d'altres,
però que havia desaparegut.
i a partir d'unes fotografies que es calculen
que són, més o menys,
calculo jo d'abans de la guerra,
dels anys 20, de l'any 30,
com a molt,
aquest panó s'ha recreat, no?
Aquests panons, doncs,
bàsicament van a cavall
i obren els seguissis, no?
És a dir, una mica,
és una figura a mig camí
entre la devoció popular
i la part religiosa, no?
Oficial.
Perquè, fixem-se,
que no va dins de la part religiosa,
sinó que va amb la part de seguissi,
és a dir, va amb els cavalls,
amb tota aquesta part,
curiosament,
i no el porta cap autoritat d'eglesiàstica,
sinó que el porta gent de la ciutadania, no?
És una altra cosa curiosa, no?
I en aquest cas,
amb qui...
Colles de cavallistes el portaran,
que són alguns dels que participen a la festa, no?
O sigui, gent que en aquest cas,
desinteressadament,
participarà en aquests actes, no?
I aquí el que s'ha fet és
una reconstrucció
a partir de com era el panó antic,
però adaptant-lo i millorant-lo, no?
I dona bastant de sí,
perquè la iconografia del Sant
no deixa de ser curiosa, no?
El Josep Maria Rosselló,
com a artista que és aplicat,
doncs,
a la seva visió artística particular,
en vam parlar fa uns quants dies
quan es començava a treballar aquest tema.
Aquesta setmana també ens visitarà
ja per parlar-nos
de com ha quedat definitivament,
però des del punt de vista més tradicional
podríem, justament això,
comentar aquesta imatge,
aquesta iconografia de Sant Magí, no?
que reflecteix la figura de l'ermità
com una figura molt sòbria.
Sí, això és una coincidència
tant en el panó antic
com en el panó modern.
El que passa és que l'antic panó,
diguéssim,
que ha estat millorat simbòlicament, no?
Bàsicament,
els panons
inclouen la figura del Sant Magí
com a personatge vell,
amb barba,
és una imatge més propera
als sants aquests de l'hivern,
de Sant Antonis.
Jo vaig fer la descripció,
jo vaig mirant, eh?
Que, doncs, són, doncs,
de clara reminiscències
de tot aquest grup de sants
i personatges,
doncs,
que són els vells eremites, no?
Hi ha bastants d'aquestos,
el més conegut per nosaltres
sempre ha estat Sant Antoni,
cosa que no deixa de tenir
certa vinculació també
en aquest cas amb la festa,
perquè Sant Antoni
també és una festa de cavalls,
en aquest cas Sant Magí,
i a més en Guany
la iconografia de la festa
es basa tot amb el cavall,
el programa, el cartell,
doncs també té aquesta vinculació, no?
Saps una cosa
que em va cridar l'atenció
quan vam parlar amb Josep Maria Rosselló
i ara que veig aquí
una imatge així petiteta
del que és el panor
que ha fet l'artista tarragoní,
el tema de la palma,
que hem après en aquest programa
amb el Jordi
que aquells sants o santes
que en la seva representació
iconogràfica
duen una palma a la mà,
doncs representa
que han patit en martiri.
Sant Magí en va patir de martiri.
I aquí una palma,
una mica,
que diries,
no acaba de ser una palma del tot, no?
Bé, això ho explicarà millor
però...
Sí, el Josep Maria...
En el seu dia ja va dir,
diu, pot ser una palma
o pot ser una altra cosa?
El panor original no em portava.
No portava palma.
No em portava.
Llavors,
en canvi,
el Josep Maria l'ha posat
en aquest sentit
que tu deies bé.
Ha posat més un gallato,
ell mateix ho comentava.
Sí, però...
Era més tirant a gallato
que no pas a palma, no?
Però hi ha un aspecte,
amb una mà porta el gallato,
però després...
Tenim una fotografia tan petiteta.
Sí, sí.
En l'altre porta la palma,
però que és una falguera.
La falguera és aquesta planta,
que hagi d'enreportar el gallato
i la falguera, efectivament.
La versió, podríem dir,
del camp de Tarragona,
de la palma.
Més mediterrània.
No, perquè la palma
també és mediterrània.
També és mediterrània,
tens raó.
Però quan a vegades
la gent s'abaralla
si les palmeres són autòctones...
Com a mínim és més verdeta,
la falguera aquesta.
Li dóna la imatge,
una altra alegria
i un altre color.
Però bueno,
podríem dir que això
és una llicència, no?
Però vull dir que en tot cas
no...
Jo diria que si el bo
és que es millora
en el sentit
l'altra qüestió
que tu deies
és la del gallato
que passa de convertir-se
un gallato
jo diria
petit i baixet
a aquesta idea
del gallato
que el Joan Maria
parla del bastó
aquest cargolat
en el seu extrem
que en el fons
es pot veure
en les estampes
que hi ha
en el portal del carro
avui en dia
i que encara es venen
com a tampetes devocionals.
Em sembla que en diu
de roca,
bastó de roca
o gallato de roca.
És l'eix
que un eix
podríem dir
la força del sant
amb la terra
que connecta
el cel
i la terra
que fa brullar
l'aigua
és a dir
una mica
és l'element
definitori
del miracle
de l'aparició
de l'aigua
aquest gallato
que té
moltes simbologies
alguna vegada
m'agrada fer-ne referència
perquè
la Brufaganya
és un santuari
que molta gent
no hi ha anat
però jo recomano
aquesta visita
bastant
dura
en aquesta època
de calors
però que es pot pujar
amb cotxe
però quan fan
el rumiatge
aquest
que n'hem parlat
alguna vegada
a la ràdio
cap a la primavera
vull dir que també
és un bon moment
però en aquests moments
també hi ha gent
que li agrada
anar a buscar l'aigua
que li portin
per tant
també podrien
escapar-se cap allà
en tot cas
aquest
santuari
de la Brufaganya
en aquesta serra
de la Brufaganya
l'alçada
màxima
de la qual
si no me equivoco
és el puig de les Creus
en 924 metres
és el punt
de l'origen
de tota
la tradició
però també
és el punt
de l'origen
del riu
Gallà
i Gallà
doncs
la paraula
del riu
Gallà
precisament
té un doble sentit
o dos o tres sentits
un, el sentit de frontera
que és el sentit
que tenia històricament
és a dir
Gallà
en Moro
es traduïa com a frontera
és la separació
entre un territori cristià
i un territori musulmà
durant molts segles
i per altra banda
també
el concepte
que la forma
del riu
també s'assembla
una mica
aquesta del bastó
del sant
és a dir
a banda de com soni
doncs també és una mica
aquest eix
és el bastó
i ve a ser el riu
una equiparació
que apareixen
moltes de les interpretacions
que es fan
d'aquesta
d'aquesta llegenda
i després
com a
elements
jo diria
o element
de millora notable
hi ha també
el fet que
en el llibre
perdó
en el penòntic
ja s'emagia
en un llibre
que és un dels elements
que sempre porta
però amb el llibre obert
i el Josep Maria Rosselló
l'ha tancat
el llibre
bàsicament
perquè
els sants
que porten
el llibre obert
són sants
que expliquen
per exemple
a Sant Vicenç Ferrer
li correspondria
portar el llibre obert
perquè explica
l'Evangeli
explica
trasllada un missatge
a partir de
la predicació
en canvi
en el cas de Sant Magí
o en el cas dels ermitants
en general
el que fan
és arribar
a professar
la fe
d'una manera
molt notable
precisament
a partir del contrari
no anant predicant
sinó
a recollir
i sent exemple
és un tema
més ascètic
més místic
per tant
que és diferent
per tant
jo crec
que en aquest sentit
hem guanyat molt
amb la millora
de simbolismes
d'aquest panó
antic
quan dic antic
no sé
ni realment
ni quants anys
va sortir
perquè
tenim unes fotografies
anteriors a la guerra
però
no m'atreviria
a dir
aquí quants anys
no suposo
que si es miressin
els llibres de contes
es deu de saber
que passa
que jo
ho desconec
però
vaja
que crec
que és un dels elements
a tenir en compte
per tant
una mica
aquesta seria
l'explicació simbòlica
entre
el que hi havia
del panó antic
les imatges
que s'havien conservat
i el panó
més modern
en quant a elements
adicionals
que dèiem
i qüestions
que trobarem
com a diferencials
respecte a altres edicions
de Sant Magí
sí
i aquí
també potser
per acabar
dic
igual que en el cas
de les flors
que les ha fet
la Magda Bernaus
els estàndards
de Sant Magí
del primer dia
les banderes
els ha fet
la Nina de Sant Pere
i el panó
l'ha pintat
el Rosselló
però també
han participat
l'Ambrós Domingo
fent la part
de Sastreria
i el Nando Taló
fent la part
de Fusteria
vull dir que
potser seria
completar una mica
aquest procés
tornant una mica
a la primera qüestió
que apuntàvem
dels pregons
del convit
a la festa
que en Guanya
protagonitzarà
amb el passacarrer
del convit
a Quico
al Celi
al Noi
al Mut
de Ferreries
també és una forma
d'iniciar la festa
conservant
aquesta rel tradicional
jo recordo
una que va ser
molt brellana
del Jaume Arnella
no va ser la primera vegada
que es va optar
per aquesta fórmula
tens tota la raó
del món
va agradar molt
probablement per això
es va decidir
continuant
en aquesta línia
jo crec que és una mica
aquest esperit popular
de la festa
que en aquest cas
es remarca molt
a través d'aquest convit
el Quico Alcerio
tindrà un altre aire
jo crec que
cada una de les
ara fa 4 anys
que s'ha fet
han tingut cantadors
diferents
amb estils diferents
lògicament
el Jaume Arnella
era un tema
més basat
en el romanso
que és una forma
i a més
aquell home té
una capacitat
no dir que improvisés
en aquell cas
que s'ho va preparar
molt prèviament
clar
però té una capacitat
per improvisar
i de seguida
fer un romanso
de qualsevol cosa
sí
en aquest cas
està molt preparat
igual que en el cas
dels Quicos
és a dir
els Quicos
també
es basa molt
en la improvisació
però també
hi ha un treball
previ
és a dir
també ho faran
l'any passat
vam tenir
els cantadors
Teixidor i Jusseret
de l'Ebre
també basat
molt en
en aquest cas
sí que estava
absolutament basada
en la improvisació
l'any passat
i fa tres anys
i es va fer
una fórmula intermitja
però jo diria
que més propera
a la del Jaume Arnella
que van ser
dos cantadors
en aquell cas
del País Valencià
Josep Paparicio Apa
i la Teresa
Teresa Segarra
Tereseta
que són dos cantadors
que canten
amb el tall
normalment
i doncs bueno
venien a ser una versió
valenciana
de les Jotes de l'Ebre
el que passa
que allà
hi ha uns textos
que s'escriuen
que els va escriure
un poeta valencià
que és l'Enric Gironés
i que igual que el Jaume Arnella
doncs
estan i escrit
llavors es van
llegint
afegint-hi
doncs el que hi hagi
d'acollir de pròpi
en cada moment
clar doncs
a vegades passes
per un espai
veus una autoritat
veus un personatge
i et suggereix allò
dir alguna cosa
particular
llavors vull dir
una mica aquesta fórmula
mig camí
que crec
que bueno
en el cas del Quico
es tindrà tres parts
una doncs
molt explicant
la llegenda
del Sant
una segona
s'han recuperat
unes tonades
de Sant Magí
d'un cançonet
tortosí
aprofitant aquesta ocasió
i tindrem
la versió tortosina
de la llegenda
i després
la part més crítica
o reivindicativa
que sempre fan ells
és a dir
una serà més
de convita
i incitació
a la festa
de la ciutat
l'altra més
els elements màgics
de Sant Magí
de la llegenda
de Sant Magí
a partir d'aquests textos
d'aquest cançonet
recuperat de Tortosa
i després
la part crítica
que sempre aporten
la gent
de l'Ebre
doncs aquest convit
que protagonitzaran
aquí
qualsevolió
el noi
al mut de Ferreria
serà
des de la plaça
de la Fona
el proper dissabte
a partir de dos quarts
de vuit del vespre
i el proper dimarts
que teòricament
tocaria
com ha de ser
farem festa
l'espai de
o farem festa
farem festa
farem festa
i tant que farem festa
a la ràdio
des del carrer
perquè farem
com és habitual
la retransmissió
dels actes principals
de la festa major petita
de la ciutat
que és el que toca
i tant que sí
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
bona festa
igualment
i ens retrobem
ni que sigui la petita
ni que sigui la petita
ens retrobem
quan ens retrobem
suposo que serà
i a l'altra
a l'altra festa
la de Santa Té
estaràs de vacances
ja tu
per això
farem vacances
servidora
perquè l'espai
esperem que
continuïa
el Jordi Bertran
fa les vacances
després
de les festes
per tant jo crec que
el podrem
el podrem tenir
al llarg de l'estiu
Jordi gràcies
fins la propera
adeu-siau
rica
rica
rica
rica