...
És un quart de dues, exactament, moment per obrir el programa.
Demà del matí de Tarragona Ràdio, avui no tenim la Sílvia Ferreres
present als estudis, però sí la tenim a l'altre costat del fil telefònic
i per això immediatament la saludem, Sílvia, molt bon dia.
Bon dia, està bé això de no caminar, una mica dropo, però...
No estàs tornant molt còmode, eh?
Sí, la veritat és que és com...
Ai, ai, ai, tu no saps que...
És més bonic baixar aquí i saludar-me.
I l'ambient i aquelles coses, i que és molt saludable caminar,
tot el dia que ens ho diuen.
Els metges tot el dia ho diuen, ells estan assentats però sempre ho diuen.
Sí, i t'han de gastar diners en gimnasos i coses que també està bé,
que tothom ha de viure.
Home, em dona una riquesa, els gimnasos també.
Però s'ha de caminar, s'ha de caminar una mica.
Bé, doncs el proper dia quedarem per la discursa quan acabi el programa.
Molt rebé, que anirem allà als quatre garrofins, al pont del diable.
Sí, ja no hi hagués.
Molt bé.
Escolta, Sílvia, aviam, primer que tot, tenim la Sílvia al telèfon,
però això no treu que tinguem una altra línia,
tenim més d'una afortunadament aquí a la ràdio.
No s'esteu de res aquí?
De res, que no falti de res.
Perquè ens truquin al 977 24 47 67,
aviam si hi ha algun cronista accidental, allò que diem sempre,
que ens truquin i ens expliquin què hem fet el cap de setmana.
No en matèria privada, si volen també.
Som xafarots de mena, no?
Home, que hi ha algun aspecte sucós.
Si té gràcia la cosa, també.
Per dir que hem anat a fer l'arròs, tampoc no cal que ens ho expliquin.
No, no.
Si és una cosa que té, doncs...
O han entressat armaris, tampoc.
Tampoc, perquè això qui més qui menys ja ho fa a casa seva.
Sí, sí, ja és una mica avorrit.
Aleshores, o una experiència privada apassionant,
o bé una experiència pública,
és a dir, teatre, cinema, exposicions, etcètera,
el cas és que ens facin una crònica,
que regalaràs avui, per cert, que jo estic aquí venent,
i jo no sé si regalem res.
Home, jo crec que podríem regalar el Café de la Marina,
el de Renacional, aquesta setmana, no?
Aquest és un bon regal, eh?
Home, i venen els millors actors que ara tenim,
el pot donar a teatre al català.
T'ho diràs, el Café de la Marina,
el clàssic de Sagarra, aquí, jo, fantàstic.
Regalem entrades, doncs, per aquest espectacle, veus que veig?
Bé, que ens animen i ens expliquen
si han anat a vora Xerima,
que s'extrenava aquest cap de setmana al Metropol,
o van a veure la presentació del compact del Déu Tarragona.
Han anat als mítings, diversos, que hi havia, també.
Això compta, és com aquella que ho ha dit, no?,
del pulpo com a animal de companyia.
Agaf mítings o que vinguin...
Val o no val?
Home...
Com a activitat de cap de setmana?
Depèn de com s'ho prenguin,
si s'ho prenen com una activitat...
Lúdica?
Sí.
O cultural?
O anar a veure la gent,
o que et regalin coses,
que ens hi ha estat molt regaladors tots, eh?
Sí?
Com ens estimen, la veritat que sí.
Però qui regala coses?
Els que fan els mítings.
Ah, sí, que regalen.
Sí, sempre regalen plantes i flors i cabells i tot això.
Ah, sí, sí, sí.
Sí, ho suposo que sí.
Home, jo ara no sé,
però abans, antigament...
Antigament?
Antigament es regalaven...
Hi havia encenedors, bolígres...
Però això passava com a les empreses,
que es feien molts regals i els puestos,
però ara ja no es fan regals.
Vols dir que no?
De cosa de pocs...
Jo quan havia a les eleccions sindicals,
feia recollir matxeros de tots.
Menys regals que abans, fixa-t'hi, si no.
Fins i tot per Nadal no es fan tants regals i tants estelles com abans.
Això sí, tot canvia.
Tot canvia.
Amb els temps que corren, no som tan generosos.
Nosaltres sí, que mira que la Sílvia regalarà en nom de...
En nom de tot a la ciutat, en nom de la ciutat.
És la ciutat el que ho paga.
Però escolta, potser que deixem de xerrar, si no, no ens trucaran.
24, 47, 67.
Si volen anar a veure de franc el cafè de la Marina,
el proper divendres al Teatre Metropol de Tarragona.
Parlant de polítics, avui a les 5 ja el debat electoral al Teatre Metropol.
Caminin i vagin, però si estan a casa o a la feina
ho poden escoltar a través de Tarragona Ràdio en directe.
Perquè la ràdio municipal està al quiter de tot.
Clar que sí.
I així no cal que et regalin matxeros per tu poder pensar i triar.
I els oients també, perquè tenim una primera trocada.
Vinga.
Vinga, va, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Maria Pilar Almena.
Què tal, Maria Pilar?
Doncs bé, aquí a casa preparant una mica de dinar.
Una miqueta, una miqueta, no massa, eh?
Una miqueta, no, que ara arriben els banyadors i veuen els mitxelins.
Veus? Aquí està. Camina molt i menja poc, és el que diuen que hem de fer.
Allò tan difícil, no tan bé que s'està asseguda i menjant el que una li ve de gust, no, Maria Pilar?
Sí.
Però què hi farem?
Aviam, què hem fet al cap de setmana?
Alguna cosa interessant?
Mira, jo vaig anar ahir a veure el xerima.
Sí?
No vas trucar la setmana passada?
No.
Ah, no?
Va trucar la meva tieta, que li va...
Bé, la meva tieta, jo li dic tieta, però no ho és.
Li van...
Li van trucar a les entrades, sí.
I què tal, què et va semblar?
Era no pel xerima, per l'habitació del nen.
Ah.
I la xerima, doncs, va ser pesadeta, eh?
Sí.
Sí, jo la vaig trucar molt bé.
A veure, a veure, no et tallis, les coses s'han d'explicar tal com tot.
Ah, sí, aquí, escolta, estem perdent.
Nosaltres expliquem els espectadors.
L'interessant és el que pensen els espectadors, perquè això permet modificar o no modificar.
Era massa llarga o...?
Potser una mica massa llarga i després que, a veure, potser era per a edat a partir de sis anys o una cosa així.
Perquè inferiors en aquesta edat els veies en terra, voltant pel teatre.
Ai, pobres.
Pesadeta, pesadeta, pesadeta.
Una mica pesadeta, eh?
Molt bé, Maria Pilar, doncs, escolta, perquè et treguis aquesta pesadeta...
I l'habitació del nen...
La vas anar a veure?
No, jo no, va anar a la meva tieta.
I què ell va dir la teva tieta?
Me va dir que era fluixeta.
Sí, també.
I que després el so no sentia gaire bé.
Això és molt important, això que dius del so, perquè aquestes coses que tenen...
Perquè el toque ho posa, cada companyia ho posa a la seva...
Normalment la companyia demana uns requisits i llavors el teatre ho posa.
Hi ha vegades que porten el tècnic de la companyia, però faig de comentar-ho perquè jo els hi faré arribar.
Clar, no, aquestes coses...
No, no ho sé, tampoc, és que vull qui tricar els napsos.
No, no, no, però a veure és interessant.
L'obra com a obra, foixeta, i després el so costava de sentir-ho.
Maria Pilar, si l'interessant d'aquest espai és que truqueu i valoreu aquells espectacles que aneu a veure,
des del punt de vista que...
Aquí som de l'opinió que amb educació es pot dir tot en aquesta vida.
Per tant, dius, és que floixeta no m'ha agradat, m'he avorrit, no, Sílvia?
Sí, i amb la floixeta, però, perdó, si se sent, dius, bueno, però si a sobre no sents o hi va gent gran que els hi costa posar l'orella,
doncs la veritat se'ls hi fa encara...
Jo us dic un secret, personalment, clar, l'argument, jo l'he llegit,
i a mi em feia com una mica costa molt anar-ho a veure, em feia com molta engoll.
L'habitació del nen?
Sí, perquè és una mica dur.
I si a més no se sent, l'únic que els actors que tal ho van fer bé, suposo, no?
Perquè són dos trossos d'actors.
Sí, sí, els actors bé. És l'obra en si, que la floixeta.
Home, amb aquesta obra que et convidem a anar-hi, no hi haurà sorpreses,
des del sentit que és una obra coneguda, de Josep Maria de Sagarra, el Cafè de la Marina,
per tant sorpreses no n'hi haurà gaire. A més, signada pel Teatre Nacional de Catalunya, doncs clar.
Aquest és un class. Però a veure, està bé perquè està bé innovat, està bé tirant davant,
i està bé parlar de joves d'aquí que comencen a fer coses,
i que si sempre et diuen que guapo que ets i que bé que ho fas, malament també.
Vull dir, que ajuda molt més una crítica constructiva, que no pas dir,
ai, que bonic i quantes flors ens tirem, que no és la voluntat de cap dels que treballem amb cultura.
Doncs moltes gràcies, Maria Pilar.
I Maria Pilar, tens dues entrades al teu nom a la taquilla del teatre. A partir de quan, Sílvia?
A partir de demà a les 12 i ho podeu passar a recollir.
Doncs ja ho saps, Pilar.
És aquest divendres a dos quarts de nou.
Vinga, gràcies.
Gràcies a tu per trucar-nos, bon dia, adeu-siau.
Sí, digues, digues.
Com que estem així a la llogania avui, vols que comentem ara el Cafè de la Marina
i després parlem d'altres activitats?
Doncs comentem el Cafè de la Marina, perquè a més em penso que és d'aquelles vegades
que hi haurà una mica de debat després, una mica de tertúlia, com si diguéssim amb el director.
Doncs primer que tot dic que el Teatre Nacional, que el seix ell, ja és de qualitat,
ens porta actors de la talla del Jordi Manacolocha, de la Laura Conejero, de la Lourdes Barba,
del Lluís Villanueva, que és el Ramon de Plats Bruts, la Mont Plans,
i un món més d'actors superconeguts.
Actors amb solera, eh?
Sí, sí.
És una de les obres clàssiques del Josep Maria de Sagarra,
que està ambientat en una vila marinera de la Costa Brava,
i mira, en aquest cafè passen tot tipus de coses.
Com el cafè del Peris, ara al cor de la ciutat, doncs en la vida...
El de la Marina.
Ah, jo estic una mica perduda amb això, eh?, del Peris aquest.
Sí, perquè no t'agafa bona hora a tu.
No m'agafa bona hora, però estic una mica perduda.
Un dia ens hauràs de posar el dia.
I els caps de setmana pots recuperar-me.
Què passa que ara fa tambor.
Sí, això sí.
Que vénen ganes de sortir, clar, per anar a caminar.
I llavors, un cop acabi l'espectacle,
al bar del teatre hi ha l'oportunitat de parlar directament
amb el director, amb el Rafel Durant,
i amb alguns dels actors de l'obra.
Això està molt bé, perquè a part que primer els has vist desenvolupant
un personatge, després pots parlar amb ells com són realment.
i tot el mateix preu, que més vols.
Aquesta és una de les previsions realment en matèria d'espectacles
destacades aquesta setmana.
Encara tenim temps de rebre alguna trucadeta,
però no gaires més, 97724 4767.
Qui ens truqui no haurà de fer una intervenció excessivament llarga
perquè no tindrem temps.
Per tant, eh?, allò és interessant, eh?, trucar ara, ara.
Per veure el cafè de la Marina.
De la resta d'activitats que hi ha al llarg de la setmana,
de les més destacades, en parlarem al matí de Tarragona Ràdio,
per exemple, d'aquesta òpera Regals,
també parlarem d'aquest festival de...
Sí, sí, és una òpera secundària.
Molt bonica, diuen que serà, eh?
Sí, està molt bonica, això.
Després fan Metròpolis a l'Antiquari.
Ah.
Aquella gran clàssica, és una pel·lícula que qui no l'ha vist,
del Fits Lanc, que és l'any 32, però és una meravella.
I seguim sent com Metròpolis.
Saps aquell munt de gent que entra cap a dintre?
Sí, sí.
Que anem directe cap a la feina, de la feina a casa.
Sí, sí.
A vegades ho penses que ets així.
Després tenim la cita mensual amb els contacontes,
el Cafè Poetes.
Després tenim el...
I el Festival de Música i Dansa Latinoamericana el dissabte?
Ai, també.
Bé, és que anava el dijous,
perquè el dijous tenim dues cites amb el rock.
Una amb el rock d'aquí, amb Àlex V,
que és el d'aquesta setmana del Déu Tarragona,
i a la sala zero, Mastreta, de Madrid.
que diu, tinc algun disc?
Jo no, la veritat.
Jo tampoc.
Però que és molt molt mestreta.
Jo no, que és conegut, no?
A veure si la Teresa León,
que és la nostra crítica musical,
ens fa un truc,
però que la setmana la que ve,
i ens ho explica.
Jo no sé si és la Teresa León aquí,
però tenim una altra trucada.
Sílvia, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Claustre Costa.
Què tal, Claustre?
Bé.
Hem fet alguna cosa el cap de setmana?
Anar a la platja, per si tant.
Anar a la platja apassionant no ho serà,
però, escolta, molt agradable, eh?
Les coses com siguin que bé, eh?
Ahir es veia, és veritat,
es veia tothom allà a la platja,
mitja adormits.
I mira que la tarda a la cosa
es va posar una mica lletja,
però al matí, magnífic.
Doncs Claustre, Moreneta,
com deus estar, divendres al teatre,
a veure el cafè de la Marina, d'acord?
Sí.
Tindràs les entrades al teatre Metropol
a partir de demà.
Molt bé.
Gràcies per trucar-nos.
Sí, gràcies.
Adéu-siau.
Veus la Claustre l'hem posat fàcil, eh?
Com que és tard, eh?
Com que és tard,
mira, truco ara,
que no tenen més temps.
Llavors, voldria dir també que el dissabte,
a part del festival que comentàvem
de música i dansa de l'edat americana,
a la sala golfos també hi ha el doctor Calipso.
Home, molt bé, doctor Calipso.
Que, de més que vinculació amb Tarragona,
perquè el trompetista és el germà de l'Oriol Grau.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí.
Home, i tenen un so divertidíssim, aquesta gent.
Sílvia, tinc una altra trucada.
Li donem pas?
Vinga, donem-li pas, sí.
I serà l'última intervenció ja avui.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Montse Vidal.
Què tal, Montse?
Molt bé.
I el cap de setmana, què?
Bé, bé, molt bé.
Què hem fet?
Què hem vist?
Doncs mira, hem anat a fora,
hem anat al camp.
Ah, mira, també,
el que dèiem abans
tampoc és apassionant del tot,
però agradable.
No, però com que no hi podem anar gaire sovint,
a taquilla del Teatre Metropol
i la Sílvia ja deixarà el teu nom, d'acord?
Molt bé.
Gràcies, Montse.
Per tant, Violanda, una cosa,
abans que m'oblidi,
sobretot, hi ha una nova sessió
de mamà del Paco Moran i el Joan Pere.
Sí, sí, sí.
I s'han posat a la venda les entrades ja.
Per la gent que es va quedar sense,
que hi ha una nova sessió
el dia 2 de juny a les 6 de la tarda
i que ja podeu comprar les entrades.
I que facin via.
Que sí, perquè després...
Ai, m'he quedat pensa.
I, clar, una altra sessió més
i una altra i una altra no,
perquè només posaríem el Paco Moran
i el Joan Pere al Metropol.
Hi ha altres artistes.
Clar, ara que si la gent se'n va
després a caminar i a la platja,
dius quasi que xapem la paradeta...
No, això a l'estiu.
Això a l'estiu, que ja...
I llavors anirem cap al Camp de Mar.
Però d'aquí a l'estiu...
Ui, si no hi ha espectacles.
Sílvia Ferreres, gràcies.
Gràcies a vosaltres i fent-te lluny que bé.
Aviam si et tenim aquí a l'estudi, d'acord?
Gràcies, adeu-siau, bon dia.