.
Ara passen 7 minuts, s'han de dos quarts d'una i ja el tenim entre nosaltres,
ja fa una estona perquè és puntualíssim.
Pep Calvet de l'empresa Niltravel. Bon dia, Pep.
Hola, bon dia.
Benvingut. Quina puntualitat.
Això a la muntanya és molt important, el tema de la puntualitat, i no n'hem parlat mai, eh?
No, no, és que, de fet, és part del programa, la programació de quan fas una ruta,
doncs intentar seguir punt per punt i, bueno, com a la muntanya no hi ha...
Els quilòmetres no són com amb el cotxe, que els pots tindre ben clars,
allà has de saber, doncs d'aquí a aquest punt, doncs aproximadament dues hores i quart,
has de jugar també amb la llum, amb la...
Però això ets tan puntual, tu, eh? Perquè ets així molt excursionista i molt aventurero.
Ara, si hi ha coses que creen mal rotllo quan es munta un itinerari, una ruta o una excursió,
és la falta de puntualitat d'algun dels integrants, eh?
Sí, això està clar.
Això pot fer malbé una sortida? Crea un mal rotllo entre la gent quan arriba algú tard?
Sobretot quan, inclús al mateix temps d'anar a esquiar, per exemple, ara que ja vindrà...
Ui, que els esquiadors, amb això sou de d'arribar allà quan encara és de nit, negra nit, mare meva, i vinga...
Clar, és que després has de fer cues a la carretera, has de fer cues per agafar el forfeit.
Ah, ah, voleu esquiar? Doncs ja sabeu...
L'expressió aviat, nosaltres sortim d'aquí, si podem sortir a les 5, no esperem a les 6.
Que esteu ja tots amb els esquís preparats a la porta, no?
Ara que comença a arribar una mica de fred i esteu tots esperant.
Ah, de fet, i quan mires ja que s'hi porta bona aigua, ja...
I ja se va tancant per la neu i tot això, tots esperant que s'enganxi bé.
És que això és un clàssic, fins i tot els que fem rutes petitetes,
que restrenen a veure amb algunes que fa el Pep, d'allò de quedes a les 10, apareixen a quarts d'11,
la primera hora de l'excursió està tothom amb un escara, si arriba algú tard, que Déu-n'hi-do, eh?
Això és un clàssic.
Clar, perquè ja condiciona tot el que més.
Perquè si havies fet una previsió que, bueno, durant la primera hora,
doncs per arribar d'un punt a l'altre, abans que sorti el sol i ja comença a picar,
o precisament si entrem en un lloc que hi ha neu,
doncs quan la neu està dura se pot xafar bé, però només que s'hagin retardat tots una hora...
Aquella neu ja és tova i, ostres, cansa molt més.
Això de la neu i l'esquí un dia ens ho explicaràs.
Sí, sí.
Ens explicaràs com hi ha persones moltes, a més a més,
capaces d'aixecar-se a les 3 de la matinada,
agafar les pistes, pujar a esquiar una estoneta
i baixar cap a les 3 o les 4 de la tarda un altre cop cap a Tarragona.
A més, baixar a fer por...
Això ho fa molta gent.
Això ens ho explicaràs.
Aviam realment què hi ha de masoquisme i què hi ha de no sé què.
A vegades, i mirat de la manera de circulació,
és una miqueta tentar la sort amb els accidents.
El tema de la carretera.
Ara, ha d'agradar molt això de l'esquí, eh?
Sí, és com una...
Els que hi van el primer diran...
És una droga, és una droga.
Ja, ja.
T'acometes, no?
Afortunadament en aquesta vida hi ha gent per tot,
i per això tothom més o menys es pot anar guanyant la vida.
El Pep està sempre en sintonia amb l'actualitat.
I avui què ens proposes, se'n recorden,
hem parlat avui de l'Escola Taller del Pont del Diable,
que després de dos anys d'una feina molt important
que han fet desenes de joves,
doncs ja ha acabat l'escola
i han fet una feina que es pot anar a visitar
i una feina del que podem gaudir tots.
Per això, avui el Pep ens ha preparat una ruta cap al Pont del Diable,
sortint des de Tarragona mateix.
Sí.
Des del centre, com si diguéssim.
Això.
De fet, o sigui, la idea més important és ja que bé,
que aquí els ens locals i a qui li correspongui arrenjar tot allò,
han fet la seva part, no?
Clar.
Ara nosaltres hauríem de fer la nostra.
La nostra en què consisteix?
Doncs en visitar o allò molt sovint.
Sí, però si no, si ho deixem allà que es mori de fàstic,
no tindrà sentit, no?
Perquè sempre hem vist que, bueno, ostres, mira,
que bé ha quedat tot això i tal,
però després s'ha anat degenerant, ha anat degenerant,
la gent no ho visita,
això fa que els fortius comencin a fer el gamberro per allà.
Però si hi ha moviment de persones respectuoses, excursionistes, passejants,
doncs allò tindrà vida i on hi ha vida aquesta degeneració hipotètica no passarà.
A més, ja que estan molts anys allò malament
i ara, clar, la gent que ho han vist abans i ara ho veuran,
doncs, ostres, és que ha canviat, té un bon canvi, no?
Doncs aquest cap de setmana, si fa bo,
el diumenge diuen que probablement plovi,
però demà encara es pot aguantar una mica el dia,
podríem aprofitar, perquè ho tenim aquí al costat, al Pont del Diable,
no cal fer grans preparacions.
A més, per això, fem les rutes,
perquè abans aquest dematí s'ha parlat una miqueta ja
de la ruta des de dins,
des del pàrquing del mateix Pont del Diable,
la mateixa finca,
doncs podem parlar, per exemple,
com anar caminant des de Tarragona.
És un passeig, tot i que, ostres,
no deu estar lluny.
A veure, habitant la carretera, està clar,
perquè la carretera comporta el seu perill.
Per la 240 és una via molt ràpida
i és perillós, té un risc, caminar per allà.
Doncs bé, aleshores sempre podem seguir
l'itinerari antic, per dir-ho d'alguna manera,
és sortir des de Tarragona,
doncs on vulguis, anar en direcció al Camp de Mar
i des del Camp de Mar baixar pel costat del vial nou
que han fet, el pont que va cap al cementiri.
A més, ara ja la gent ja comença a anar molt cap al cementiri,
a arranjar tot.
Doncs s'apuja per davant del cementiri cap a l'Oliva.
L'Oliva, tothom, els Tarragonins, és...
Llavors, està marcat com a AGR, o sigui que no té pèrdua.
S'assegueix cap a Sant Pere i Sant Pau.
De Sant Pere i Sant Pau...
Per aquí no toquem carretera.
No.
Perquè des de l'Oliva...
Molt bé, hi ha un camí per darrere.
Llavors, bueno, hi ha un tros que passes per dins de Sant Pere i Sant Pau,
està clar, perquè els camins, doncs, bueno...
Està ben senyalitzat.
Sí, sí.
I si no, doncs, se va directament cap a la llar d'Avis
que hi ha a Sant Pere i Sant Pau,
cap al pavelló de Sant Pere i Sant Pau,
i per darrere mateix, en direcció,
que ja es veu tota la massa forestal del Pont del Diable,
doncs, molt bé, seguim el GR,
i hi ha un lloc que es pot atravessar el que és l'autopista,
per sota hi ha un túnel,
que, bueno, que la gent, els encarregats de la neteja,
doncs, ho van netejant,
no tot el que sovint que hauríem, no?,
però és el que parlàvem,
si s'hi passa més sovint, la gent protestarà més
i estarà més a damunt, no?
Llavors, ja hi ha un camí i va directament al Pont del Diable,
o sigui, el mateix pont.
Llavors, al Pont del Diable, doncs, com anem caminant,
podem passar per dalt, podem passejar,
baixem per l'altre costat,
anem, que han arrenjat tots els camins,
hi ha unes pistes, les que eren abans,
però ara estan millor,
les estan senyalitzant,
o sigui, hem posat uns pals,
i amb senyals,
ara, de moment, hi ha la senyal,
la pintura verda,
per dir blanca, em sembla,
que ho han fet,
i després posaran la xapeta típica de senderisme,
que des d'aquí hi ha gamberros a obtener-se,
o sigui...
És difícil, però, aviam, ho hem de dir,
que la gent, si té ganes de tocar,
toqui altres coses i no aquesta.
És bastant incívica,
a més, és una cosa allí,
no es torna a ningú ni fa mal a ningú
i ajuda a passejar
i a veure en tot moment on estàs, no?
Doncs, han marcat uns circuits molt adients.
Aquesta ruta que ens estàs dient és per fer-la a peu.
Sí, aquest és per fer-la a peu.
O sigui, partint una miqueta d'idea en temps,
per dir-ho d'alguna manera,
doncs pensem que en una hora...
Del Camp de Mar, per exemple, fins allà.
Sí, del Camp de Mar fins allà,
en una hora hi som,
al Pont del Diable.
Trigaríem una mica menys,
que si ho fem des de Joan XXIII,
per la zona del riu,
que també és un itinerari molt maco,
però és més llarg.
Sí, també és un itinerari
que va seguint tot el riu.
Aquest itinerari el deixo una miqueta
per a la gent que li agradi anar en bici.
Sí, perquè allà és una hora i mitja,
caminen és més llarg.
Llavors, ja va seguint per totes les hortes
i per tot el camí.
Hi ha bon camí,
o sigui que tampoc és un disbarat passar per allí.
L'únic que hem de tindre en compte,
després una vegada ja arribem
amb aquest itinerari,
estic parlant,
que també es pot fer peu,
arribant per sota els ponts de l'autopista,
hi ha un túnel d'aigua,
per dir-ho en un moment,
però d'aigua,
quan passi l'aigua que em plou,
llavors se passa per sota la 2,40
i així evitem tot el problema dels cotxes.
I dona, altra vegada,
va seguint,
també està marcat,
o sigui,
no hi ha cap problema
perquè tot està molt seguit
i ara tindrem l'ocasió de veure
la fenya que han fet.
És un espai que val la pena acostar-s'hi.
Sí, a més,
per la gent que digui
però és que allò
jo ho veig una mica gran,
m'ho puc perdre,
cap problema,
o sigui,
tenim,
si se fem nantros,
una fotografia
de lo que és
tota aquesta finca
i tota lo que té massa forestal,
doncs tenim,
per un costat,
la carretera nacional 240,
per l'altre costat,
l'autopista,
per dalt,
allò que caminéssim i caminéssim,
arribarem a la carretera
Sant Pere i Sant Pau,
i per l'altre costat
tenim a sota mateix
Sant Ramon,
de Sant Salvador,
i hostalets a Pallaresos,
o sigui,
està tot quadriculat.
Aviam,
és que no estem allò
a la Sibèria,
no és tan extens
el territori
com en Paterra.
No,
perquè a vegades
jo que vaig corrents per allà
a entrenar una miqueta
i tal,
doncs trobo gent que pregunta,
escolta,
per sortir d'aquí,
doncs,
a veure,
són circuits bastant circulars,
o sigui,
que vas per un camí,
vas girant,
vas girant
i tornes al mateix lloc
que has sortit.
O sigui,
amb això vull dir que...
Doncs mira,
prenem nota,
i aquest cap de setmana
aviam si ens trobem
molta gent per allà.
Sí,
o sigui,
és una bona passejada
pel recital del Punt del Diabla.
El poble bo seria això,
perquè a poc a poc,
doncs,
entre tots,
ajudem a que allò se mantingui,
no?
Si veiem algú de nantros
que, no sé,
que hi ha algú
que ho han començat a destrossar
o això,
però no costa res,
doncs,
un truc.
Comunicar-ho
perquè es mantingui.
Comunicar-ho,
o inclús aquí,
des d'aquí,
podem denunciar,
i cap problema.
Farem una mica d'inspectors,
de tant en tant
i anirem,
que et sembla bé.
Això,
hauríem de fer-ho tots,
no?
O sigui,
hi ha molta gent a Tarragona
que li ha d'anar a córrer
i el mateix que anem cap al Faro,
agafem el riu per amunt
i, bueno,
veiem que deixen de xalles
per tot arreu,
doncs.
Doncs es comunica
el medi ambient,
l'Ajuntament,
i ells ja posen els mitjans
per poder-ho solventar,
no?
Molt rebé.
Aviam,
aquesta és una opció ben bona,
la podem fer caminant,
amb bicicleta.
Hi ha una agenda,
vols fer ara la agenda?
Sí, molt bé.
Simplement és recordar,
doncs,
això,
el que parlàvem
que aquest cap de setmana
hi ha la cursa de muntanya,
tres nivells,
que dic jo,
per 10 quilòmetres,
21 quilòmetres,
o sigui,
una mitja maratòrica
i una maratò sencera,
a Sant Llorençavall.
La famosa.
Molt bé,
sí,
està a prop,
o sigui,
relativament a prop,
al costat de Barcelona,
o sigui...
I fins pràcticament
al mateix dia
s'hi poden inscriure.
Molt bé,
sense problemes.
sense problemes.
Llavors,
la que ja està una miqueta més alluny
és l'Open de BTT,
a Santa Cristina d'Aro,
però, bueno,
podem aprofitar
per fer-la,
el que vam dir
de poder fer també
a Sant Feliu d'Ixols
la ruta
pels acantilats,
que vam dir
la via ferrada,
i aquest cap de setmana,
com també està
el Rally de Catalunya,
doncs,
es pot aprofitar,
perquè...
Ara allò
posarà,
no diguis tu,
com es posarà
en el Rally de Catalunya.
Sí,
i a l'Itània han canviat
una miqueta la normativa,
doncs,
has d'estar en uns punts
que ells volen
i prou.
És que, Pep,
la gent estirava
la carretera,
literalment, eh?
A la més,
indirectament,
afavoreixen,
doncs,
això,
que els espais naturals
estiguin també bé,
perquè, clar,
perquè l'últim any
per aquí,
la Mossara
i tot allò,
allò era un desastre.
Per la televisió,
impressionava
veure la gent
a la carretera,
però alguna vegada
que he estat
per les nostres comarques
que jo he tingut
ocasió de veure,
i la veritat
és que em quedava
però molt parada
de veure,
aviam,
la inconsciència
de moltíssima gent,
eh?
Per contemplar
el Rally.
Posar-se
sota mateix
de la curva.
Eren actituds
realment suïcides, eh?
Però, en fi, mira.
Sí, eh?
Nosaltres anirem
al punt del diable,
és tranquilet.
I la propera setmana
el Pep ha dit
que dins del possible
ens portarà
un expert
en temes
d'orientació,
parlem de cartografia,
de llegir els mapes
que hi ha qui diu
que les dones
no els sabem llegir,
ja veurem,
veurem que no, eh?
Que també tenim capacitat
de...
No sé qui ho va dir
alguna vegada.
No, jo no, eh?
Sona més familiar
aquesta frase,
en fi, deixem-ho córrer.
doncs parlarem d'això,
però avui una mica
modus d'introducció,
una mica d'orientació
i mai millor dir
també ens vol donar
avui el Pep.
Tot i que la setmana vinent
incidirem una mica més
en el tema.
Sí, la setmana vinent
doncs farem més
orientació...
Cartogràfica?
No, cartogràfica.
Parlarem avui
una miqueta per damunt
sense entrar
a operacions matemàtiques,
que això doncs
seria un curs
d'orientació
que, bueno,
que...
Que no són hores ara
per anar fent
operacions matemàtiques.
Sí, simplement,
doncs, bueno,
parlar d'orientació
doncs és això,
sàpigués guiats
per la muntanya
i no perds massa.
Dic no perds massa
perquè sempre...
Podríem assajar
el pont del diable,
que com els camis
són circulars
i ens perdem
no passa res.
No, i podem...
No, no poca broma,
val la pena practicar
en espais coneguts
el tema de l'orientació.
I no costa res
agafar un full
i un llàpid
i traçar tu mateix
el mapa
del pont del diable.
O sigui,
és que això
seria un hàbit...
És didàctic aquest home.
Doncs molt bé,
o sigui,
parlant de
de l'orientació,
jo introdueixo
també una miqueta
ja des de
l'abassant
de la cartografia,
val?
La cartografia
que en antros
ens convé
doncs és una cartografia
més o menys
directa
de la zona,
no?
O sigui,
llavors,
aquí ja entra
a veure
quina escala
podem agafar
per poder en antros
veure
cada cosa millor.
En funció
de què tries l'escala?
Bé,
en funció
de la zona.
Per exemple,
si vaig al Montsant,
per exemple...
Si és al Montsant,
doncs amb un mapa
escala del Montsant
de 1.25.000,
després parlarem
del que és,
1.25.000 és perfecte.
El que no podem agafar
és, per exemple,
un mapa de carreteres
per anar al Montsant.
Sí,
anirem amb el cotxe
fins al Montsant,
però per dintre la muntanya
allò no surt res.
Diu,
ostres,
però si d'aquí aquí...
Porto un mapa.
Sí,
porto un mapa,
sí,
però vegi,
vegi.
Llavors,
parlarem de les escales,
que les escales des de escala 1.10.000,
l'escala 1.25,
1.40.000,
1.50,
1.80,
fins aquí es puguem moure.
Són escales
que podem treballar molt bé.
L'escala que vol dir,
doncs,
és una representació
d'una unitat del mapa,
són equits
segons l'escala.
Per exemple,
si posa 1.10.000,
doncs,
una unitat
del mapa,
diguem-ne,
un centímetre del mapa,
val?
Són 10.000 centímetres
de lo real.
De la realitat.
De la realitat.
Llavors,
doncs,
1.10.000,
doncs,
està molt clar,
un centímetre només
que veiem dins del mapa
són 100 metres.
Ja està.
que quasi és una fotografia
d'allò.
Pots calcular perfectament
la distància.
Molt bé.
Llavors,
clar,
1.80.000,
doncs,
val,
1.80.000,
doncs,
llavors ja serà,
un centímetre,
serà 800 metres,
o sigui,
quasi un quilòmetre,
no?
I així anant fent les escales.
Això,
per tindre una miqueta una idea.
Llavors,
què ens hi trobarem
dins d'aquest mapa?
Doncs,
ens hi trobarem
que hi ha com unes curbes de nivell
que es diuen
unes ratlles així,
concèntriques
o allargades,
però sempre seguint
tot
com
quan jugàvem a classe
i ens estaven avorrits
de la
de el que explicàvem
i fèiem
i seguíem
els llàpids,
doncs,
igual.
Llavors,
hi ha unes curbes de nivell
que ja explicarem què són.
Després,
el que sí
hem de saber
ja com a norma
que els mapes
sempre estan orientats
la part de dalt
de la fulla al nord,
la part de baix
al sud,
està clar,
la dreta a l'est
i a l'esquerra
a l'oest.
Llavors,
ja sempre està orientat així.
La feina nostra
serà saber
si realment
si jo m'estic mirant
el mapa així
correspon
amb el que tinc davant.
Cap a on estic mirant,
no?
Perquè clar,
jo puc tenir el mapa
i veure molt clar
que el nord és dalt
però jo en soc,
no?
Clar,
molt bé.
Llavors,
amb això
és on ja
venen
altres
instruments
com és la brújula.
reconeixer
aquests mapes,
doncs bé,
ja una vegada
sabem que el nord
està a dalt,
el sud està a baix,
a l'esquerra
a l'oest
i a la dreta
a l'est,
doncs bé,
si hi havent que
aquí a Espanya
el dematí,
per exemple aquí a Tarragona,
si aixequem el dematí
sabem que el sol
surt per a l'est,
o sigui a l'est
cap a les platges.
Mira,
cap a la platja,
cap al mar i ja està.
Llavors,
la part...
Si són a Galícia,
diferent la cosa.
Sí,
això ja
deia una miqueta
perquè allà
ja s'hi ha de ser,
no?
Però bé,
llavors sabem que
si el sol
se'n va
per les muntanyes
mirant cap aquí
de Prades
i el Montsant,
doncs sabem
que allí és a l'oest.
Llavors ja,
si es posem
amb els braços oberts
posant la dreta,
la mà dreta
cap a l'est
i la mà esquerra
cap a l'oest,
cap al front
trobarem
que és el nord
i cap al
Clatell
serà el sud.
No ens mirin així,
que això no són obvietats,
eh?
No, no, no.
Que moltes vegades
ni tan sols allò
que estàs
que et cruces una mica
i no saps on tens
ni la dreta
ni l'esquerra, eh?
I clar,
i has de pensar
si estàs al dematí
o si estàs a la tarda,
o sigui,
però són unes coses elementals
que una vegada
doncs no cal...
Ja les apliques automàticament.
Molt bé, sí.
Llavors,
partint d'aquí,
doncs bueno,
ja agafem el...
Per exemple,
ara si jo et dono un mapa
i dic
posa el mapa correctament.
Doncs bueno,
si s'ha de fer...
No ho facis,
eh?
No ho sabria fer,
aquí no sé ni on soc.
Si sabem que el mapa,
la part de dalt
és el nord,
la dreta l'est,
doncs el girem
i ja està.
Ja tenim orientat el mapa.
A veure,
és elemental això.
Promet el programa
de la setmana que ve,
promete.
Això és elemental.
A partir d'aquí
ja en direm de coses
i després ja veurem
que hi ha cosetes
que ens motiva,
no?
Després ja hi ha
marxes de regularitat,
hi ha apreciació
de distàncies,
que és una cosa
que tothom
i tindríem que jugar.
Per exemple,
no ho sé,
si s'anem al balcó
del Mediterrani
i estem mirant el mar,
doncs dir,
doncs bueno,
d'aquí a la punta del faro,
segons la meva vista,
quants quilòmetres hi haurà?
D'això hem de parlar
i a totes les cases,
a totes les colles
i a totes les famílies
algú hauria de fer un curset
perquè a totes les colles
sempre hi ha el que diu,
quan arribarem?
Aquí,
no res,
deu minuts,
tot està deu minuts
i passa una hora i mitja.
Quan dinarem?
Aquí que hi ha una ermita molt maca
d'aquí a deu minuts
i no arribes mai als deu minuts.
Això,
llavors ja tothom ha de...
També,
el que parlàvem
de coses elementals,
doncs més o menys
com a norma,
sabem que hi ha
una marxa normal,
una més ràpida
i una ràpida,
no?
Llavors,
una marxa normal
doncs seria
caminant,
per exemple,
que sabem que fem
quatre quilòmetres
en una hora.
ja tenint aquesta base
en pla,
parlem,
doncs ja sabem
que jo vull anar
d'aquí a Torreforta,
doncs bueno,
tardaré
caminant normal
tres quarts d'hora,
perquè bueno,
si hi ha...
Bueno,
tres quarts d'hora no,
perquè d'aquí
hi ha dos quilòmetres
com a molt.
Menys i tot.
Per això,
llavors bueno,
tardaríem
20 minuts.
O sigui,
ja vas fent
segons aquestes dades
que ja anem assimilant
les primeres
com si diguéssim
que no cal estudiar massa.
Doncs la propera setmana
farem pràctiques
d'orientació,
posarem exemples pràctics
també a prop de casa
si et sembla bé,
perquè pot ser un bon exercici
també encara al cap de setmana
i divertit,
si es fa en grup
pot ser divertit i tot.
És que de fet,
a fora,
els col·legis
et donen el mapa
que els hi va molt bé
pels nens,
et donen un mapa
del que és el pati
del col·legi
i ja els hi ensenyen.
Molt bé.
Per això,
parlem de França,
sobretot dels països escandinaus,
que els hi agrada moltíssim
la orientació.
Té una molta tradició
del tema de l'orientació.