Bona nit
Un minut i mig, un quart de dotze del migdia, un dimarts més aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Parlem de temes relacionats amb l'administració de justícia en aquest espai que, vostès ja saben,
que realitzem en col·laboració amb el grup de joves advocats del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Ens acompanya una setmana més el seu president, Javier Terres, bon dia.
Bon dia de nou.
Lourdes Guibernau, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Avui abordem una mica el difícil i tortuós món de les relacions de parella,
no des d'un punt de vista emocional, ni psicològic, ni res d'això, sinó des d'un punt de vista legal.
Tot i que de vegades les coses van força lligades, sobretot quan aquestes relacions de parella
entren en conflicte, som incapaços d'arreglar les nostres coses i a més hi ha tota una legislació vigent
que s'ha de complir tenint en compte que hi ha fills i hi ha propietats.
Parlem de relacions, de contractes que lliguen aquestes persones, que pot ser un contracte matrimonial,
no sé si hi ha algun altre tipus de contractes, si parlem de parelles de fets,
parlem de separacions, d'anul·litats, de divorcis, de tot plegat una mica avui, no?
Sí, realment és un camp aquest de la justícia i de les lleis que ha anat evolucionant una mica,
perquè és un fet, el matrimoni, la parella, la convivència.
En altres èpoques molt influenciades per la religió, avui en dia ja cada vegada es pren menys,
però encara té la seva implantació i la seva influència, sobretot en el nostre país,
l'Església Catòlica, encara que també altres cultes tenen el seu pare.
Nosaltres avui parlarem precisament de quan es produeix la crisi,
que és quan potser els professionals del dret, els advocats, s'intervenin més.
Hi ha diferents situacions, hi ha diferents possibilitats,
però el que hem d'atendre en tot moment és que tots els procediments matrimonials d'entrada
tenen una essència i un objectiu a complir.
I és que és una jurisdicció que ha de ser de resolució,
és a dir, el que en castellà es diu de remedi.
No s'ha d'entendre com una jurisdicció on tu estàs en contra d'una altra,
el que passa és que és molt difícil que sigui així,
perquè al final, inevitablement, les postures a vegades són molt, molt, molt contràries
i t'acabes enfrontant.
Però l'esperit de totes les disposicions, preceptes matrimonials,
d'entrada ha de ser sempre aquest, no?
la solució, l'acord, la benentesa entre els cònjuges que són els que representes.
Hi ha casos exemplars, no hi ha dubte,
però són els menys de persones que d'una manera civilitzada
són capaços d'establir aquesta separació,
de crear una relació equilibrada amb els fills, amb el patrimoni, etcètera.
Però no ens enganyem, la majoria de vegades hi ha conflicte d'interessos,
no només des del punt de vista material i econòmic,
sinó també afectiu i emocional, sobretot quan hi ha fills.
Són processos llargs, cada procés és diferent,
i aquí hi ha un tema que se'n parla molt últimament,
que és el tema de la mediació,
és a dir, de no arribar a determinades situacions
perquè hi hagi una tercera persona o un tercer estament
que intenti posar ordre
o que intenti el diàleg entre les dues parts
abans d'arribar a situacions més dramàtiques, no, Lourdes?
A veure, en realitat, primera part de la pregunta
que has formulat del tema
seria que les separacions són llargues o curtes
tenint en compte les persones que s'enfrenten.
Tan llargues o curtes com un vulgui.
Com un vulgui, sí, perquè moltes vegades, a veure,
com en una relació de parella sempre hi ha concessions,
vull dir, no pot ser que imposis la teva voluntat sempre,
doncs en un tema de crisi matrimonial ha de ser igual,
vull dir, ja has de cedir unes coses
per tenir compensacions respecte d'unes altres.
Això és molt fàcil dir-ho
quan no et trobes en una situació d'aquest tipus,
la teoria i el que podem parlar ara és molt senzill,
i quan et trobes en una situació de crisi
cadascú intenta defensar els seus interessos,
potser amb totes les seves forces,
el qual pot i comporta un confrontament.
Llavors, si tenim en compte que les dues parts, per exemple,
són mínimament civilitzades,
tolerants i es poden entendre d'alguna manera,
en teoria, amb una separació de motocord,
que pot durar dos, tres mesos a molt poc tardar,
s'afirma un conveni regulador,
s'estableixen les bases d'aquella situació futura,
una vegada separats els dos cònjuges,
respecte dels fills, respecte del patrimoni,
respecte de la situació de la vivenda familiar,
de l'eixubà, etcètera,
i aquests pactes es presenten davant del jutjat
i el jutjat el ratifiquen, i punto,
i s'ha acabat i no hi ha problemes,
sempre i quan els dos després compleixin
el que ells ja han pactat prèviament.
Llavors, respecte de les separacions de motocord,
que es diuen d'aquest tipus,
ja entraria en la segona part de la pregunta,
que es fan moltes, perdoneu,
es fan moltes, de separacions de motocord.
Podem ser optimistes,
sempre parlem de manera negativa.
Sí, se'n fan, se'n fan.
El percentatge exacte, el desconeixer.
Normalment se'n fan més.
La percepció que teniu vosaltres per l'experiència
és que també la gent som capaços de resoldre bé les coses.
És més fàcil fer-les quan hi ha fills,
perquè quan hi ha fills,
si hi ha fills segur que hi ha alguna cosa de patrimoni,
és a dir, si hi ha patrimoni hi ha conflicte.
Les parelles que no tenen res,
no es discuteixen.
Res millor que ser pobra.
Sí, sí.
Des d'aquest punt de vista.
Potser és una tonteria,
però realment qui no té patrimoni no té res per què discutis.
A veure, perquè ens hem de discutir
si jo vull viure per la meva conta
i tu els viure també pel teu compte.
I no ens hem de repartir res.
Exacte.
Llavors, respecte al tema de la mediació
que introduïs tu abans,
és com aquell pas previ a la visita de l'advocat.
És el pas previ a tenir que anar amb un divorci
o separació contenciosa.
Que no és aquell conseller matrimonial
que surt a les pel·lis americanes,
que ningú s'ho pensi, això.
No, no, no.
És una persona que simplement fa d'àrbitre
entre dues parts.
Com les mediacions penals
o les mediacions quan hi ha conflictes bèl·lics
que són persones que...
que tenen capacitat de mediar.
Llavors, entre les dues parts
han de fer uns pactes,
han d'arribar a uns acords
respecte als aspectes...
Abans d'anar a l'advocat, seria?
Sí, sí, això és abans d'anar a l'advocat.
És a dir...
Posem un exemple.
Un matrimoni...
Que ha decidit separar-se.
No va a l'advocat, va al mediador primer.
Podria ser.
Si hi ha conflictes entre ells...
Si hi ha conflicte.
Com poden ser respecte a règims de visites de fills
o temes patrimonials,
de pensions compensatòries,
i hi ha disparitat de criteris,
pot anar al mediador.
És una opció, vull dir.
Cadascú pot dir,
mira, jo me'n vaig a l'advocat directament
perquè jo vull el meu advocat
i no vull saber res de la meva parella.
Ell que busqui el seu advocat
i que parli entre els advocats.
Això també és una mica de predisposició
per part de cadascú.
Però anar al mediador,
el mediador no et solucinarà els problemes.
Per això t'ajudarà a que el solucionis tu.
T'adonarà les eines perquè tu es puguis solucionar
i puguis arribar a un acord amb la teva parella.
I faràs un pacte previ.
Amb aquest pacte,
una vegada l'hagis aprovat,
s'aporta l'advocat
i fa el conveni regulador.
Però no és com normalment l'advocat,
és el que fa el conveni
i el que estipula.
Prèvia consulta del teu client...
La qualitat té aquest pas prèvi a l'advocat?
Doncs l'evitar una situació violenta...
Des del punt de vista emocional, per tant.
Emocional, sí.
Legalment no canvia...
No, legalment no canvia res,
simplement és per la situació
en què poden quedar la parella
afectada després d'una crisi.
Llavors, dintre de l'àmbit de la mediació,
tenim els advocats,
poden fer mediació,
els treballadors socials poden fer mediació,
els psicòlegs poden fer mediació,
i cada col·legi professional
té unes llistes de persones
preparades per fer aquest tipus
d'activitats mediadores.
És que s'està donant molt actualment
aquesta mena d'ents,
d'institucions o de persones
que treballen prèviament
a acudir a una consulta
o a un despatx d'advocats.
Intenten precisament això
que ha comentat l'Urdès,
que la posició que sigui
totalment contrària,
doncs almenys intenti tindre un camí
a seguir una mena de puna de connexió
per posar-se d'acord
abans d'anar allà,
a la postura ja, diguéssim,
més determinant, més enfrontada,
que no vol dir que l'acudir
a un advocat després no es pugui arreglar això.
Clar, però escolteu,
abans d'anar a l'advocat,
en aquesta figura del mediador,
voleu dir que en aquesta situació
d'atenció que pot tenir una parella,
en aquest cas,
no pot sortir allò de si,
a sobre posarem un estrany.
No teníem prou
que a sobre posarem una persona estranya
que ens ha de dir el que hem de fer.
Jo em poso en el cas.
A veure, també t'ho arriben a dir al final
quan surt un jutge per mig,
que és el que té l'autoritat,
diu, hi ha aquest que sabrà,
no? Dic, doncs mira,
potser no el tant,
potser no el coneixerà.
No tant com tu, però és el que hi ha.
No coneixerà cada segon,
ni cada minut, ni cada hora
de la vostra vida en crisi,
però té que decidir-ho ell.
Perquè probablement la resposta és dir,
escolteu, potser esteu massa implicats
i necessiteu una mirada objectiva
sobre el vostre cas
i aquesta podria ser la mirada
que porta el mediador.
Què ha de ser el mediador?
Que és un treballador social,
un advocat?
Pot ser, pot ser un treballador social,
no, no, no.
En teoria,
ara tenim una preparada
amb una formació,
la Generalitat,
bueno, hi ha una llei
que va sortir l'any passat
i aquesta llei de la mediació
es regula
tot el...
com ha de funcionar
aquest...
aquest...
aquest ens,
que és la mediació.
Vull dir,
aquí Espanya
no està
encara arrelada,
no hi ha cultura,
no hi ha tradició
d'utilitzar el mediador
per temes familiars,
de temes de família,
perquè no és
solament matrimonials,
poden ser conflictes
entre membres
de diferent família,
pares i fills,
de baralles,
maltractaments, etcètera,
que és molt àmplia
la institució,
aquesta és molt àmplia,
l'únic és que és
una gran desconeguda.
El que passa
que a mi em fa por
que la ciutadania
arribem a pensar justament això,
com que no tenim
poca burocràcia,
com que no tenim
pocs passos a donar
cada cop que iniciem
un procés del tipus
que sigui,
ara afegim
un altre element
per dius,
no, no,
és que amb el mediador
tot ho resolem,
però després del mediador
hem d'anar a l'advocat,
això ha de passar
tot un procés,
és a dir,
afegim un estadi més
a tot aquest procés.
Sí, però jo potser...
Plantejo interrogants, eh?
Sí, no, no, no.
Jo a vegades
també em plantejo
i estic segura
que tothom,
perquè com que és
una institució nova,
és una institució nova,
desconeixes encara
com funcionarà.
A veure,
encara no se li ha fet
la publicitat
que jo crec
que se li hauria de fer,
més que res,
perquè estan ara
preparant els professionals
per fer aquest tipus
de mediacions.
De fet,
tu estàs treballant
en uns cursos
que s'han de fer.
Sí, s'han de fer
i que no nosaltres,
els advocats,
ja els hem fet
al col·legi d'advocats,
però ara s'han de fer
al col·legi de treballadors socials
i s'han de preparar.
Llavors,
encara estan en una fase
de...
com aquell qui diu,
de la part més...
més originària
i s'ha de desenvolupar.
Llavors,
el que considero
que s'hauria d'haver...
s'hauria de fer
per part de l'administració
és fer una bona publicitat
i una bona propaganda,
perquè crec que també és positiu.
S'eviten moltes
separacions contencioses.
L'únic objectiu d'això
és evitar una separació
contenciosa
i que perjudiqui
els fills
i la pròpia parella
emocionalment
i psicològicament,
perquè realment
el que desgasta
psicològicament
és el tema
de tenir-te que discutir,
de barallar-te,
de tenir-te que anar al jutjat
i anar-hi tu
i als crios
i barallar-nos allí mateix.
Mira,
tot això provoca
un desequilibri emocional
a tots els membres
de la família.
I si pots estalviar-te tot això
suposo que
s'agraeix.
Tota aquesta iniciativa
de les mediacions
i en concret
respecte
a les separacions
i els divorcis
sorgeix també
com un reclam
per exemple
dels propis advocats.
Moltes vegades
nosaltres
sempre havíem comentat
en els nostres foros interns
Escolta,
amb aquests senyors
no es pot parlar.
Exacte.
I que ens faltaven
a lo millor
alguns mitjans
de caràcter psicològic
que per exemple
en aquests cursos
que tenim que passar
ens ho donen,
de negociació,
de tècniques
del que és
de pacte
etcètera,
que moltes vegades
no teníem
i que potser
estaven dintre
del que eren
altres professions.
Precisament
en aquest grup
que ha llistat
la Lourdes
trobàvem
treballadors socials
perfectes,
psicòlegs,
uns aspectes
i uns elements
que nosaltres
moltes vegades
hem demanat
com a eina
i que ens faltaven
perquè ens anàvem
precisament
a la llei
i clar,
saber tractar
una parella
en crisi
amb el teu despatx
doncs
no us ho explico
el que és.
És una cosa
que pot arribar
a ser realment
des de surrealista
a terrible
passant per còmic
dintre del que pot ser còmic.
O sigui,
unes coses que...
No mostrem
la nostra millor cara
en aquestes situacions
a les persones.
Exactament.
No pot ser una cosa
que fins i tot
tu pots quedar
totalment desgavellada
perquè no saps
per on tirar.
Té aquest interès.
L'interès també
i l'objectiu
és que
sigui
el més corpossible
i que totes aquestes qüestions
que potser
tenien també
un cos econòmic
doncs es redueixin.
La mediació
en d'Horia
també podria
lliurar
de moltes despeses
a l'hora de després
acudir a un advocat
i fer el que seria
la tasca
i el procediment
normal i corrent.
En teoria
no ho hem vist
a la pràctica.
Després ja
perquè el dels diners
i els honoraris
és un altre camp.
Però en teoria
ja l'objectiu
i l'esperit
és aquest.
És una mica
el fruit
d'aquestes mediacions
que ja dic
no és única
i exclusivament
de l'àmbit
del dret matrimonial
de les crisis
de les parelles
sinó també
s'està ja produint
en altres camps
i precisament
té també
aquests mateixos objectius.
Hi ha arbitratges
a Queta Raona
i a un tribunal
de l'arbitratge
precisament
amb moltes matèries
mercantils
econòmiques
el que sigui
i sobretot
basant-se
en aquests prismes.
S'ha de donar
un vot
de confiança
a la mediació
des d'aquest punt
de vista
de les separacions
matrimonials
però també
en altres àmbits
com ara explicava
el Gb Terres.
Seguirem parlant
intentarem
aprofundir en aquest tema
però ja que parlem
d'aquest tema
dels divorcis
de les normalitats
de les separacions
feu un pas
més enllà
és un tema
amplíssim
no hi ha dubte
a mi m'agradaria
si us sembla
que parléssim
una mica
perquè quan
un cop s'ha passat
per tot aquest procés
independentment
que hagi estat
molt dolorós
menys dolorós
més de pacte
més sense pacte
un cop
hi ha una sentència
enferm
que estableix
tota una sèrie
de condicions
que s'han de reunir
sobretot
quan hi ha fills
en quant a les pensions
en quant al règim
de visites
la guarda
i custòdia
tot aquest tipus
de coses
un cop hi ha una sentència
tot això és inamovible
o es pot anar modificant
en funció de com
canvien les circumstàncies
del pare i de la mare
que ja no viuen junts
que s'estan intentant
fer una vida
per separat
poden canviar
les circumstàncies
de tot aquest tipus
de coses?
Sí
com tot
en aquesta vida
no hi ha res
que sigui definitiu
i si les circumstàncies
que van motivant
al moment
de dictar sentència
que es dictés
una sentència
amb uns aspectes
determinats
com pot ser
a veure
moltes vegades
els nens
per exemple
són petits
i se separen
els pares
quan els nens
gairebé
tenen un any
o dos anys
i a veure
són criatures petites
que en el cas
de per noctar
fora el domicili matern
si és el cas
que es queden
amb la mare
els pot produir
una mica de
no sé
és una mica
gravós
per la seva formació
i que en aquell moment
no es creu convenient
ni és aconsellable
llavors
evidentment
no pot ser
que aquest nen
per exemple
sol vegi el pare
els caps de setmana
de dissabte
a les 10 de matí
a les 9 de la nit
i el diumenge
el pugui tenir una estona
o que solament
el pugui veure
un dia a la setmana
evidentment
aquest nen creixerà
llavors
si és una separació
amb molt de cor
en el conveni
pots preveure
en el moment
en què es fa la separació
la situació
de règim de visites
en aquest cas
i el que pot passar
en una posterioritat
quan el nen tingui
4 o 5 anys
que ja podrà
evidentment dormir
a casa de l'altre pare
i no hi haurà
cap tipus de problema
si és una separació
contenciosa
que hi ha una sentència
dictada per un jutge
sota el seu criteri
si les circumstàncies
canvien
es pot demanar
una modificació
de la sentència
però has de tornar
a entrar en un procés judicial
has d'anar al jutjat
no cal anar al jutjat
sinó arribar a un pacte
has d'anar al jutjat
amb l'altra part
demostrar
que han canviat
les circumstàncies
i no solament en aquest aspecte
hi ha l'aspecte econòmic
a una persona
no li poden anar fixat
la despesa
és diferent
en funció de l'edat
que té una criatura
els fills
sempre costen molts diners
però independència
de l'edat
que tingui els fills
també ven del capital
econòmic
de qui
té que pagar
la pensió
per exemple
un senyor
que potser se separa
i en el moment
en què se separa
treballa en una empresa
té molts diners
i es guanya molt bé la vida
a veure
en aquesta vida
pot passar de tot
i aquest senyor
pot ser que un dia
es trobi l'atur
i que no pugui pagar
aquesta pensió
i que vagi a treballar
en un altre lloc
que cobri la meitat
o menys de la meitat
del que cobrava abans
es modifica
aquella pensió també
si tu vas al jutjat
i demostres
que hi ha hagut
un canvi de circumstàncies
que el pare
ja no guanyava
les 500.000 pessetes
sinó que ara en guanya 150
i que evidentment
no pot pagar-li
la seva dona
les 120.000 pessetes
que fixava la pensió alimentícia
a la sentència de separació
que ara demanes
que n'hi passi
doncs 30
si aquestes circumstàncies
es donen
per poder modificar-ho
evidentment
el jutge
no té cap motiu
de no modificar-ho
ni té cap dubte
en modificar-ho
a l'inversa
que també es pot fer
evidentment
una persona
que es guanyi
150.000 pessetes
el dia que es separi
i resulta que després
però a veure
moltes vegades
ens trobem
en el tema
de professionals liberals
normalment no es dona
no es dona
i si es dona
no es pot demostrar
per exemple
professionals liberals
metges, advocats, arquitectes
aparelladors
persones que treballen per ella
no és una nòmina
no té nòmina
i és molt difícil
demostrar
que ha anat a millor vida
o que en aquell moment
que tu vols demanar
que t'augmenti la pensió
guanya més diners
per què?
doncs perquè
tots ho sabem
i és
un secret a voces
que el tema
del diner negre
tothom cobra amb diner negre
i evidentment demostra
que aquell senyor
ha fet un arquitecte
per exemple
ha fet tantes cases
i ha cobrat un dineral
però es pot per exemple
falsejar una nòmina
també?
no ho sé
home
arribant aquest extrem
jo no ho sé
a veure
hi ha gent que està
per tot
falsejar
falsejar no
però potser
sí que
com totes
o pactar amb l'empresa
que nòmina
figurï una quantitat
sempre hi ha preceptes
comptables
és que aquests casos
sense vot
i això no ho pots demostrar
davant d'un jutge
és que el problema
és difícil
perquè moltes vegades
té la seva
va ser legal
tot això
perquè l'empresa no tindria
una responsabilitat
també?
si fos falsejada
sí
si està dient una cosa
que és certa
perquè a vegades
també les nòmines
els salaris
els conceptes
que tu retribueixes
als teus treballadors
doncs són realment
afegits
plusos
i 3.000 coses més
que no tenen
per què ser
sempre fixes
llavors
te les presenten
i
camins legals
per poder impugnar
tot allò
et queden molt pocs
a vegades
també són situacions
que
són els que
la que estan
i que no hi ha més
voltes
a l'assumpte
però
el que també és cert
moltes vegades
en tot aquest aspecte
és que també
hi ha modificacions
no només
perquè la part forta
ha disminuït
el seu patrimoni
sinó com dèiem abans
perquè possiblement
aquella part feble
que no tenia
cap mena
d'ingress econòmic
doncs
ha millorat
en la seva situació
i això implica
que també
doncs
moltes pensions
moltes ajudes
perquè sempre hem de
partir
de l'objectiu
que el fort
ajudarà
el feble
això és el que la llei
pretén
doncs també
tindrà a equilibrar-se
perquè també
un dels altres objectius
és que tot sigui equilibrat
dintre del que també
és difícil
aquella persona
que té la custòdia
dels fills
home dona
que treballa
que també
la vida
des d'aquest punt
de vista laboral
i econòmic
li funciona bé
si guanya molts diners
la part que li estava
passant la pensió
també pot sol·licitar
rebaixar
la seva aportació
a la pensió alimentícia
dels fills
a veure
sí que podria ser
el que passa
és que
un senyor
o una senyor
digui
el meu conjuguet
doncs resulta
que guanya
moltíssims més diners
que jo
i jo li estic passant
una pensió
també pot reclamar
que li rebaixin
aquesta aportació
no ho podia reclamar
però ens trobem
ja vi
ens trobem
que això no és habitual
a part
sempre tens en compte
que la contribució
que dona la persona
per exemple
la persona que paga
que no té en custòdia
els fills
paga la meitat
de les despeses
dels fills
el qual vol dir
que aquella meitat
continua sent
l'altra meitat
la paga l'altra part
no la deixa de pagar
en teoria
molta gent es pensa
i et venen al despatx
i et diuen
no és que jo li pago
a la meva dona
50.000 pessetes
pels nens
i amb això
m'ha dit que no en té prou
a veure
la seva dona
potser no sap
que les altres 50
fins arribar a les 100
les ha de pagar ella
en teoria representa
però bueno
si viuen amb tu
evidentment que les pagues
i més i tot
perquè amb 50.000 pessetes
els fills no creixen
sí però
jo em referia
més gordes
això és així
qui determina
la quantitat
que s'ha de passar
no hi ha cap llista
depèn de la capacitat econòmica
no hi ha cap llista
ni cap número clausos
ni cap
però no és un percentatge
dels ingressos
apartament de tenir en compte
una cosa
perquè hi ha pensions
irrisòries
i perdoneu
hi ha els signes externs
que això no és una cosa
que es pugui demostrar
amb nòmines
i amb papers
però a veure
un senyor que et ve
i et diu
no és que jo cobro
150.000 pessetes
i té a la porta
un BMW
520
9 de trinca
9 de trinca
9 de trinca
i que cada cap de setmana
puja esquiava
que era
perquè la seva parella
en teoria
té un apartament allà
que bueno pot ser d'ell
però nom de la parella
i una sèrie de signes
que externament sembla
que aquesta persona
es guanyi la vida
a veure
un senyor amb 150.000 peles
no pot tenir un BMW així
ni pujar cada cap de setmana esquiar
ni
amb prou problemes
pot tenir un cotxe de segona
exactament
no m'acrits
i tu trobes en situacions aquestes
de gent que tenen barra
vull dir
perquè això ja és barra
perquè va pel seu fill
si no hi ha res al seu nom
jo no me'n referia
per molt de signe extern
que hi hagi
sí però el signe extern
és un criteri
que es té en compte
a l'hora d'incrementar pensions
per exemple
jo recordo que
d'un temps sencer
quan es va determinar
doncs finalment
que aquelles persones
que no passessin la pensió
als seus fills
doncs podrien fins i tot
anar a la presó
i era escandalós
la quantitat
de pensions impagades
que hi havia
no?
de pensions
encara continuament
i totes
però generalment
no van a la presó
poden anar-hi
poden anar-hi
però la pràctica
què diu?
bueno
hi ha algun tipus
hi ha formes
de substituir
les penes de presó
per penes pecuniàries
però bueno
li poden arribar
no només
única i exclusivament
a la via penal
a posar-li una pena
sinó també
hi ha altres mecanismes
econòmics
i pecuniàries
per poder treure el diners
ja en el mateix
procediment
de separació
hi ha una sèrie
de qüestions
com són els embargaments
cada vegada
molt més directes
o molt més efectius
que bueno
que realment
és un cop
cot en el patrimoni
del conjugar
d'autor
sempre i quan tingui patrimoni
exactament
i quan no hi ha fills
el tema de les pensions
perquè també hi ha
ascendències judicials
que
sobretot
són pensions
o d'aliments
o pensions compensatòries
que és precisament
on jo volia retornar
a agafar tot allò
però és que
no saps ben bé
en quins termes
perquè cada cas
és un món
podem parlar
d'una separació
d'una persona
generalment la dona
és una realitat
que no ens podem enganyar
d'una certa edat
una dona gran
que doncs
no ha treballat
que no ha tingut
l'oportunitat
mil coses
clar
no podem pensar
que una dona
de 50-60 anys
es pugui reinsertar
laboralment
sense cap formació
professional
hi ha casos
de dones
joves
també
amb una formació
acadèmica i professional
que es podrien insertar
en el món laboral
que també
doncs
han de passar
els marits
han de passar
una pensió compensatòria
o per aliments
això
sobretot
serà un estudi
que és a criteri
del jutge
no
a criteri del jutge
sobretot
però sobretot
segons tu
el que hagis
alegat
i demostrat
efectivament
el perfil
que tu explicaves
d'aquest tipus de dones
doncs segurament
per les seves situacions
després d'un munt d'anys
de matrimoni
sense cap mena
d'ingrés directe
o feina
que depenia
del seu home
que ha treballat
molt per a casa
exacte
doncs això
seran uns conceptes
que tindran
la seva
plasmació
a l'hora de demanar
per exemple
una pensió
per desequilibri
o una compensació
perquè a vegades
no només és una pensió
sinó que pot ser
una quantitat
diguéssim exacta
tanto alzado
que es diu a castellà
que per tots aquells anys
que ha estat dedicat
al matrimoni
al seu marit
sense tindre ella
una firma
més tecna
doncs
li pertoca
aquestes qüestions
es contemplen
però s'han de legar bé
respecte a aquells
dels altres
i avui en dia
hem d'entendre
que si les parelles
modernes
i més
equilibrades
o amb igualtats
de drets
treballen tots dos
no ens ho tindríem
que veure
potser fins i tot
arribar el moment
en què no
es produeix
cap necessitat
de pensió
compensatòria
perquè realment
tots dos
poden viure
perfectament
pel seu compte
l'únic que es farà
és una divisió
del patrimoni
una mena
de liquidació
de les deutes
que tinguin en comú
però pot ser
jo m'he trobat
per exemple
que hi havia
formes de vida
i salaris
de parelles
sense fills
estem parlant
sempre d'aquest exemple
que realment
podien viure
cadascú
pel seu compte
perfectament
perquè el nivell
d'ingrés
a vegades era
si no similar
hi havia una diferència
molt mínima
clar tu
planteixes això
davant del jutge
diuen
és que aquí
no es pot demanar
res
si poden
fer la seva vida
i refer-la
3.000 vegades
realment
i com apuntava
la llurdès
en un principi
qui desequilibra
tot molt
són els fills
aquí realment
hi ha una sèrie
de conseccions
que no són ja
els propis conjugues
sinó la protecció
la substantació
i sobretot
la necessitat
d'aliments
del fill
aquest és molt important
i és per on
la llei
el jutge
i tots els operaris
judicials
aniran
a tranquil·litzar
i aniran
sempre a tindre
protegida
abans de qualsevol altre
inclús per davant
dels conjugues
l'altra cosa
és les pràctiques
i les tàctiques
perquè dic que són
estratègies
que els conjugues
sapiguent
que els fills
estan més protegits
doncs faran
venir-se bé
per obtindre
doncs més pensions
menys diners
menys guàrdies
i custòdies
i tota una sèrie
d'elements
que suposo
que tothom
ha sentit
i és la típica frase
aquella
que utilitzen els fills
com a eines
com a armes
per aconseguir
els seus fills
perquè ja per acabar
vosaltres
que heu vist
de tot
o bastant de tot
no heu pensat
de vegades
que si aquest
enginy
i aquestes energies
que s'utilitzen
de vegades
per crear
estratègies
per lliurar-se
d'això
per embolicar
tota l'altra
que s'utilitzessin
d'una altra manera
us trobaríeu
davant d'autèntics genis
perquè
de vegades
expliqueu coses
que dius
com és possible
que una persona
tingui aquesta intel·ligència
i aquesta capacitat
per crear
tota aquesta realitat
paral·lela
i tapar
determinades coses
jo crec que davant
d'aquesta situació
la ment es torna
maquiavèlica
totalment
i simplement
intenta
els cònjugers
intenten buscar
quina és la millor forma
i per donar per l'expressió
de fotre a l'altre
perquè
és que és així
a vegades te diuen
i ara m'ha fet això
doncs mira
ara a canvi
mira
aquest cap de setmana
li toca als nens
doncs els nens
estaran malalts
i és capaç
d'anar a buscar
un certificat mèdic
perquè el nen
li ha dit
que li fa una mica
de mal la gola
o em sembla
que el nen
està una mica
encostipat
i jo m'he trobat
amb situacions
d'arribar a l'extrem
de l'extrem
de dir
però a veure
què guanyes amb això
o de dir no
el nen
si la règim de visites
és divendres
a les 5 de la tarda
a la sortida de l'escola
fins diumenge
a les 8 de la tarda
no te'l puc deixar jo
divendres
a les 3
per exemple
que no té classe
per la tarda
no
el jutge diu a les 5
i és a les 5
i si tu el nen
no el pots veure
durant tota la setmana
perquè el jutge
no ho diu
jo
no te'l deixaré veure
vull dir que jo m'he trobat
amb clients
que van pel carrer
i els seus fills
els han de saludar de lluny
perquè no s'hi poden
ni apropar
perquè les mares
munten uns pollastres
impresionants
potser que
que féssim una reflexió
tots plegats
no
que
havia més el que deia
abans el Javier
quan una parella
se separa
i no hi ha fills
escolta
són prou grandets
per fer el que
consideren oportú
quan hi ha criatures
casos d'aquests
i no és un exemple
aïllat aquest
que ens posa la Lourdes
ells saben que
que és una pràctica
disortadament
força habitual
ho deixem aquí
en tot cas
i em penso que sí
que és necessari
el paper dels mediadors
després d'eus
hi ha un munt de situacions
on a vegades
pensem
que un és el perjudicat
i a vegades
no és tant
i és l'altre
és molt difícil
és un equilibri
tothom se sent víctima
és un equilibri
molt molt difícil
i si hi ha criatures
molt més
moltíssimes gràcies
per venir
us esperem la propera setmana
Javier Terres
a Lourdes
Guibernau
moltes gràcies
i bon dia
a vosaltres
gràcies