Riu.
Riu.
Quatre minuts seran tres quarts d'una, aquí seguim en directe, ara els dèiem que estàvem ballant fa no res amb la companyia andalusa de dansa i ara fem esport amb el patronat municipal d'Andesports, ens acompanya una setmana més la seva gerent Rosa Ballonrat, bon dia.
Hola, bon dia.
Que farem una miqueta de parèntesi també en aquest espai.
Doncs sí, ens acompanya.
Avui és allò de l'hora dels adeus, cantarem al final, perquè el nostre col·laborador, el Francesc Llodo, també fa un parèntesi fins al setembre amb el patronat municipal d'Esports.
Ho farem en directe perquè recuperarem alguns espais que puguin ser d'interès i utilitat als riu.
Correcte, escollirem uns quants que ens ha semblat que han sigut de gran interès, han sigut molts, però clar, has de triar una tria, i que farem quatre programes.
Que estiguin més en sintonia amb l'estiu.
Això mateix, sí, sí, molt bé.
I avui tenim un altre convidat, és el Joan Carles Castellbi. Bon dia, Joan Carles.
Hola, bon dia.
Com presentem el Joan Carles Castellbi? No ho sé, et vols presentar a tu mateix?
Perquè jo ja no sé què hem de dir de tu, no?
El podem presentar de moltes maneres.
Sí, però bueno, principalment jo crec que jo em considero...
Presenta't, va, estalvies una feina.
Doncs empresari i alpinista.
Empresari i alpinista, quina combinació, no?
Sí, a més tinc la sort que puc treballar del que a mi m'agrada, no?
Que són les botigues que tinc i venc material de muntanya, no?
Clar, poder treballar del que a mi li agrada, jo crec que arriba amb una fita molt important, no?
Si jo els dic que avui el Joan Carles està per parlar-nos d'esports d'aventura,
vostès diran, home, doncs potser que passem perquè segur que ens proposarà coses així com a molt arriscades i molt elevades
i fa quatre dies va estar a punt de tocar el sostre del món.
Quines propostes d'esports d'aventura?
Doncs no.
El Joan Carles també sap abaixar a uns nivells més d'usuari, podríem dir,
de persones que no tenim, doncs, dins de la nostra pràctica aquestes fites tan elevades
i parlar de coses com a més properes a tothom, oi que sí, Joan Carles?
Sí, i tant.
Tinc en compte que jo, per exemple, amb aquest temps que he estat fora,
que he estat dos mesos i mig fora de casa, allà dalt a l'Everes,
i al tornar he tingut, suposo que és per la manca que he tingut allà,
he vingut amb moltes ganes d'estar amb la meva família
i de fer activitat amb la meva dona i amb els meus fills, no?
I ells tenen, doncs, 9 i 6 anys.
I, bueno, tinc un munt d'activitats per fer més,
des de fer una excursió, des de fer una petita cova,
baixar a apagar una mica, fer ràfting, fer...
Bueno, hi ha un munt d'activitats que pots fer-ho amb la família conjunta.
Sí, bé, hi ha la creença que aquest tipus de pràctiques
estan determinades a un grup molt concret d'edat, de característiques físiques,
i és un gran error perquè dins dels esports d'aventura
les possibilitats són moltes, ja has esmentat algunes,
i a l'estiu probablement s'amplien més que la resta de l'any.
Sí, a l'estiu el tindre molt bé, la climatologia el sent molt més bona,
doncs tens el que és tot el Mediterrà,
que ens obre tot el ventall de navegació,
a vela, a rem...
i després tens el tema de rius,
que clar, l'aigua està igual de freda,
però quan surts fora del riu tens l'escalfor del sol,
i això t'ajuda a poder practicar aquests esports.
Nosaltres estem en una ciutat privilegiada en aquest sentit,
tenim el mar, evidentment, aquí al costat,
tenim els rius també molt a prop,
i tenim el que és la muntanya,
és a dir, tenim tot el necessari per poder practicar aquest esport.
Repassarem allò de llocs i espais que tenim a prop.
Jo és que estic molt, insisteixo en el tema de l'edat,
potser cal diferenciar l'esport d'aventura
adreçat a adults i adreçat a nens, no?
Es té a diferenciar.
L'activitat i el risc són molt diferents,
el control és diferent,
i, aviam, el temps que estàs fent l'activitat
canvia quan vas amb grans i quan vas amb canalla.
Amb una canalla no pots agafar i començar a caminar
quatre hores sense parar, sota el sol,
i, en canvi, amb un adult,
en un moment donat sí que ho pots fer,
no cal parar,
i si em vas anant fent quatre hores caminant sense parar
i ja està, no?
I, en canvi, amb un crio,
tens que fer-ho, no sé, un pari d'hores com a màxim
i en intervals anant parant
per poder distreure el crio, no?
Perquè si no s'avorrirà, només caminant.
Això de l'edat al punt de partida és molt relatiu,
cada persona és diferent, cada nen és diferent,
probablement trobaríem un nen, una nena que amb 5-6 anys
doncs ja és un excursionista,
i d'altres doncs que els hi costa més
i que fins que no en tenen 12 o 13
en els treus del sillón, no?
Sí, els nens que tenen al costat pares o familiars,
que estan al món, evidentment,
perquè ho veuen, ho viuen,
ho viuen com una cosa natural,
i llavors també...
Hi ha famílies més sedentàries.
Sí, jo conec nanos de...
Per exemple, conec un nano concretament de 8 anys
que cada dia li demana a sa mare,
no és el meu, en aquest cas,
però li demana a sa mare per anar a entrenar,
i cada dia té que sortir o a córrer amb bicicleta,
té 8 anys, aquest nano.
Ja veus quin mal de cap també té...
Cada dia córrer, vinga, doncs anem,
perquè clar, no els pots deixar sols aquella edat.
Les d'acompanyar, esclar.
En canvi, hi ha altres crios que amb la mateixa edat,
bueno, no els treguis de casa perquè...
No els treguis del sillón,
que sembla que estan integrats ja, no?,
que formen part del mobiliari del menjador, els nens.
Jo penso que si al nen li poses per això
la sortida en bicicleta,
home, n'hi ha que sí, no?
Jo penso que si els hi fas,
si els hi demostres com una cosa agradable,
evidentment que s'animen a sortir, no?
Això sí.
El problema és que...
Els que ja som esportistes, per si,
el que no podem fer és forçar,
al nostre canal ja forçar-los a fer activitat,
perquè llavors l'avorriran.
Llavors, amb això s'ha de anar molt al tanto,
i amb un crió no el pots forçar mai a fer una activitat,
això ell no està prou motivat per fer-la.
Això també passa molt.
Això és molt important.
Perquè moltes vegades fa fruit també de la preocupació
que tenen els pares d'aquest nen,
aquesta nena no es mou, vull que faci alguna cosa,
que sorgeix de la preocupació i amb una bona intenció,
però moltes vegades aquest excés de preocupació
pot portar que el nen o la nena, doncs,
avorreixi per sempre l'esport.
Avorreixi l'activitat i no vulgui fer res, no?
Llavors, una cosa bastant recomanable
és sortir amb altres parelles que també tinguin crios
de la mateixa edat.
Clar, això amb el mateix crió i el motives.
Mira, farem una excursió i anirem amb el teu amic,
fulano de tal, no?
Això i el motiva.
I ell mateix entre els dos crios es piquen una mica,
ja fan més l'activitat.
En canvi, un crió sol amb els seus pares,
doncs, potser s'avorrirà més aviat, no?
Clar, hi ha un altre element que és el tema aquest
de que sigui més sedentari, més dropeta o més dropeta,
però després hi ha l'altre element que és allò
la por al risc, la por a fer-se mal.
Parlem d'activitats que potser no tenen cap risc,
però que ho veuen allò molt...
Salta perquè, ai, no, no, jo no salto, jo no salto, no?
Som molt valents els nens.
Massa valents.
I una activitat d'aventura estem pensant,
abans us comentat, des d'activitats d'aventura,
d'alt risc, activitats d'aventura,
d'un risc baixíssim, no?
Però que la tingui una miqueta perquè sigui un estímul també per aquí.
No li pot passar res, però que ell es pensa que està fent la gran cosa.
O el mateix, a vegades, el mateix, el paisatge,
o el mateix, el fet de dir, vinga, anirem i arribarem fins a un llac,
és a dir, posar-te a un lloc, una fita on arribar, no?
O anar amb bicicleta, vinga, farem una excursió amb bicicleta,
tot això té un atractiu.
I has de saber triar el camí adequat, com ha dit ell,
en funció de l'edat i de la capacitat dels crios que estàs portant.
I sempre amb una preparació prèvia, no?
Joan Grades, perquè, per exemple, parlem de prevenció,
de valoració de riscos.
Les persones adultes i que coneixen el tema ja saben
què és el que han de fer.
Afortunadament, hi ha les empreses que ho organitzen
i que està tot molt marcat per itineraris.
Però, per exemple, allò que dèiem el nen o la nena
d'una determinada edat, fer una miqueta de ràpel,
una miqueta només, doncs això també ho has d'afegir,
perquè parlem d'excursions i de bicicleta,
però allò, fem quatre cosetes,
aquí heu de mesurar moltíssim, no?, el tema.
Home, el risc se controla tant per criu com per adult, no?
No, controlat sempre, però allò, la mesura, en funció de l'edat.
Sí, es té que mirar, per exemple, en aquest cas del ràpel,
clar, amb un criu no el pots fer fer un ràpel de 15 metres,
o de 60, que se'n fa.
Clar, amb un criu, amb 5 metres, 6 metres al començament,
i mica en mica el vas allargant, segons el criu, com te demani.
Però amb 5-6 metres, un ràpel per un criu, doni-do, ja.
I jo el que te n'ha d'anar a dir per un adult s'agons tant...
Inclús un adult té que anar progressiu, també, no?
Inclús un adult té que anar de manera progressiva.
Amb un adult li fas fer un ràpel de 60 metres el primer dia,
et diu que...
Que no, que no, que ni parlar-ne.
Però una vegada l'has fet, la sensació d'emoció val la pena, eh?
Exacte.
És a dir, em penso que en aquesta època és important això.
Potser és important també, quan parlem de la sobretat,
saber que en quines mans ens posem, no?,
quan no en tenim ni idea.
Això és molt important.
Potser ens ho explicarà a mi la Joan Lluís.
Per lliure no hem d'anar mai a determinades coses, no?
Jo no ho recomano, i menys amb activitats de cièdia
i d'un risc elevat, no?
Menys si no coneixes el tema, no?
Llavors, una de les coses molt importants és...
Perquè a vegades agafem, anem de...
Jo què sé, anem a fer un ràpel, en aquest cas.
I agafem i volem, va, el nen que s'aposi al material
que es posa al pare, no?
Aprofitem-lo.
Clar, aquell material està pensat per les mides d'un adult,
no per les mides d'un crio.
Llavors, quan vas a una empresa a fer una activitat,
tens que primer preguntar si realment tenen material per crio,
per l'edat que vulguem,
com en el cas que anem a treballar en un riu, no?
Llavors, que tinguin armilles de salvavides per la mida d'un crio.
Perquè rafting, per exemple, poden fer-ho, nens?
Podríem fer-ho, podríem fer-ho, clar.
No hi ha cap normativa que prohibeixi que...
No, no hi ha cap normativa, simplement que la mateixa empresa
recomanarà si aquell ràpid la pot baixar un crio de 9 anys
o no la pot baixar, o si un crio de 6 anys la pot baixar o no,
o aquest tram, o l'altre no.
I han de tenir l'armilla a salvavides de la seva mida.
L'armilla a la seva mida, això és el més important.
Que tinguin material a la mida del crio, com el tratge de neoprè.
De vegades jo he vist crios amb tratges de neoprè que, bueno,
que dintre se podria ficar un altre, no?
Clar, això davant de qualsevol incident dificulta que aquella criatura
pugui nedar, es pugui moure amb soltura...
Un crio amb un tratge gran és per, bueno, una,
que el tratge no li s'hi agraeix per res, perquè l'aigua li corre per dintre,
i l'altra que es pot ofegar molt més fàcilment.
Per mobilitat, completament.
Exacte.
I és molt important saber amb quines mans, de quins professionals ens posem, sempre.
I el risc és com tot, si està controlat no té per què passar res
sempre que sapiguem amb quines mans ens posem.
És a dir, quan volem fer alguna cosa nou o que desconeixem...
És que això sí, on hem mirat qualsevol pràctica esportiva,
això és important, posar-nos en mans de persones que entenguin i més
si parlem de nens i nenes.
Però estem parlant de risc a vegades, doncs en aquest cas encara amb més motiu, no?
És a dir, quan és evident que no perquè un grup d'amics diuen
i anem a la muntanya, me'n veiem amb els meus amics
que han sortit dues vegades i en saben.
És a dir, hem de saber amb qui anem.
Mira, que el tiet ho ha fet moltes vegades, que el tiet t'acompanya.
La muntanya és traïdora, llavors hem de saber amb quines mans ens posem,
però això no vol dir que no ho puguem fer o que sigui perillós, no?
A vegades és fer les coses amb prou consciència o inconsciència.
Exacte, és perillós si no saps el que fas, simplement.
Però si saps el que fas i saps en qui et fiques,
la prioritat baixa però moltíssim.
Aquí no ens cansem i els divendres amb l'espai que fem amb el Pep Calvet
de parlar sempre de seguretat, professionals, material adient,
allà prendre totes les precaucions perquè l'activitat sigui una diversió
i que no acabi de manera desagradable.
Però davant de tot això hi ha qui pot pensar,
home, però què treuen de tot això?
Per tant, parlem de les avantatges.
Què és el que ens aporta la pràctica en aquest tipus d'esports d'aventura?
Els grans i els petits, eh? Tothom.
Sí, estem en una vida avui en dia molt estressada,
en una vida molt ràpida i la gent pel camí i pel carrer
van amb unes velocitats enormes.
I amb unes cares.
I amb unes cares depressius.
Els psicòlogs ara avui en dia tenen una afanyada tremenda.
Llavors, els esports d'aquesta mena, a la ve una mica de risc,
el passar d'aquesta por, el que fas és prendre una mica bastant d'adrenalina.
Llavors, això et relaxa i t'ajuda que la setmana següent sigui molt més tranquil·la.
Et quedes descansat.
Et quedes cansat, però relaxat.
Cansat i relaxat, efectivament.
A més, els llocs normalment acompanyen.
Són llocs agradables, preciosos i que t'ajudin a gaudir.
Una vegada superat inclús aquest risc,
que només hi ha per l'ambient que tens al voltant, és gratificant, no?
I digues, digues, jo, Carles.
Et dones compte que no tota la vida està feta d'hormigó, no?
I també tenim arbres, tenim roques, tenim de tot, no?
És tot un món per descobrir, i aquesta és una bona època.
I apuntava abans la Rosa deia, home, aquí a Tarragona som privilegiats.
Si mirem una miqueta al nostre voltant, no només Tarragona ciutat,
sinó totes les localitats properes,
trobem llocs, no?, per practicar algunes modalitats d'esport d'abril.
La Tarragona, el bo que té, que és que pots sortir de casa,
vius al centre de Tarragona i pots sortir de casa amb les bambes
i amb la motxilla a l'esquena, si vols.
Tens aquí al costat, tens muntanyes, tens boscos.
Pots sortir amb la bicicleta, pedalant des de l'ascensor, quasi es pot dir.
Com en un moment estàs fora de la ciutat i estàs trepitjant un camí, un bosque.
Te poden caminar a una excursió, anar amb bicicleta...
Això és el que tenim més a prop per aquí.
Llavors, si ja comencem a...
Bé, abans d'anar més amunt, tenim tota la costa.
La platja.
Tens dos clubs, el Club Nàutic i el Club Marítim,
que tots dos fan activitats de vela.
És un esport que aquí a Tarragona es coneix ben poc,
i en canvi ho tenim aquí al costat.
A la platja inclús hi ha Pirau, a la platja llarga, a Pirau,
doncs un altre...
No es practica gaire i mira que és bonic, no?,
pots recórrer tota la costa en un bon dia de mar.
No tinc massa prou.
Sí, si ho tinguéssim lluny, pagaria amb un dineral per anar a fer-ho.
És veritat, mira, som d'aquesta manera que hi farem.
Els que estan al Pirineu ho baixen cap a la costa
i els que estem a la costa ho puxin cap a dalt.
De totes maneres, si no volem anar al Pirineu,
aquí tenim unes muntanyes fantàstiques també.
Tenim la riba, que per fer escalada, per fer ràpels i per fer...
Qualsevol tipus d'activitat, tenim a Ciurana,
a Ciurana...
A Ciurana tenim de tot, tenim la part del pantà i la part de la muntanya.
Exacte.
Doncs no res, que fer esports d'aventura,
i si és en família, millor, perquè també és una bona època.
Hi ha un entrepantar, que no hi ha cap canoes,
però per fer excursions, que és molt bonic,
que és allà el de Mar Galef.
És una zona, un racó molt bonic.
Hi ha algunes coves també que es poden entrar amb canalla.
Hi ha tot un recorregut, tot que està senyalitzat,
molt tranquil.
Hi ha una zona de pícnic, també.
De fet, l'activitat d'aventura,
no s'ha d'acabar aquí, ha augmentat molt.
Hi ha molta demanda.
És una oferta que està demostrat que a la gent li agrada
i que si la gent repeteix i va és perquè és gratificant.
I quan has comentat tu què trobeu?
Doncs evidentment, algú es deu trobar
quan la gent cada vegada en fa més, no?
I des d'aquí animar, posar-se en mans de gent
que ens pugui aconsellar i animar,
perquè jo penso que és una alternativa molt maca
i molt gratificant ara a l'estiu.
Doncs val la pena aprofitar-la, clar que sí.
I sempre acompanyats d'aquells que en saben més que nosaltres,
d'especialistes, de professionals,
sobretot pensant en la nostra seguretat
i en la de les nostres famílies.
Joan Carles Castellbi, gràcies per venir.
Gràcies a vosaltres.
Bon estiu, que no pararàs, m'imagino, amunt i avall.
Sempre hi ha feina a fer.
Sempre hi ha alguna muntanya a la que pujar,
alguna bicicleta que agafar, no?
Sempre hi ha alguna pujeta.
Alguna corda.
Rosa Vallonrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports.
Gràcies per acompanyar-nos i ens retrobem, doncs...
Doncs molt aviat.
Molt aviat, eh?
Quan passin aquestes calors, d'acord?
Això mateix, bones vacances.
Gràcies, igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.