Música
Doncs com cada dimarts a aquesta hora per fer aquest espai setmanal
que realitzem en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona
avui per parlar de qüestions relacionades amb els centres escolars, amb els centres educatius.
Tot just avui que hem estat, que ara hem deixat enrere la visita que hem fet al Col·legi de Camp Clar
amb aquesta companyia tan especial que hem tingut avui de l'Albert Cabastany, del càmpio del món de trial,
visitant les classes i les aules d'aquest col·legi públic del barri de Camp Clar.
Doncs avui parlarem de qüestions relacionades amb centres escolars,
dels problemes que es poden originar en un centre educatiu, en un col·legi, en una escola,
de relacions entre persones, entre alumnes i professors o de possibles accidents
que fins i tot pugui haver-hi en centres escolars.
I avui ho farem amb la companya del Víctor Roca.
Víctor, bon dia.
Bon dia.
I de la Lourdes, en Guibernal. Lourdes, també bon dia.
Hola, bon dia.
Quin tipus de problemes, comencem pel més basi,
quin tipus de problemes, Víctor, ens podem trobar en el marc d'un centre educatiu
on per cert es pot concentrar una gran quantitat de gent,
on la comunitat educativa, bàsicament entre professors i alumnes,
però també fins i tot personal d'administració, pot ser realment important.
Quins problemes es poden originar en aquesta relació de convivència
que puguin tenir una repercussió jurídica?
A veure, partim sempre de la base que el concepte,
al qual parties tu ara, d'una comunitat, d'una agrupació de persones,
pot generar o genera relacions interpersonals
que a la vegada poden tenir connotacions jurídiques,
és el que estaves comentant, no?
Qualsevol comunitat ho comporta, no?
Llavors, dintre de les seves característiques o peculiaritats,
per suposat, una comunitat escolar, dintre d'un centre escolar o educatiu,
comporta una sèrie de relacions interpersonals
que a vegades poden tenir connotacions jurídiques
i sobretot des del punt de vista que entenem, com tu deies ara.
Quines situacions es poden generar?
Totes les que se'ns passin pel cap.
des de situacions d'accidents imprevistos, involuntaris, entre cometes,
fins a situacions de tipus agressions, insults, amenaces,
qualsevol, de fet, qualsevol acció que pugui reproduir-se
o donar-se a la vida quotidiana en un centre escolar,
que és una petita societat, organització social,
poden reproduir-se, no?
Insisteixo, peculiaritats, partint de la base
que és possible que el centre escolar,
depèn de les seves característiques,
la gran majoria sigui gent menor d'edat,
amb la qual cosa tindran aplicació
les normes que regulen els menors d'edat.
Entenem per tals, ja hem parlat alguna vegada aquí,
les persones que no tinguin o que siguin menors de 18 anys
i amb certs matisos els que tinguin entre 18 i 21,
però això és una qüestió que encara la llei no té gaire trillada.
Des d'aquest punt de vista ja tindríem un gran grup
d'habitants d'aquests centres escolars
que estarien sotmesos a una llei, a una normativa de menors.
A més a més, tenim el personal, com tu m'has molt més dit,
tant alumnat com personal administratiu,
com personal docent,
que es pot veure sumès a una normativa,
lògicament, perquè ens entenguem de majors d'edat.
A nivell, en aquest cas, majoritàriament penal.
Pot haver-hi, insisteixo, accions o actituds
sotmeses a diferents tipus de normativa,
però en bàsicament volia fer aquesta diferenciació.
Lourdes, no sé si podem afegir alguna cosa en aquesta introducció
o podríem ja començar a comentar alguns casos concrets
que es poden produir en un centre escolar,
perquè parlàvem aquí de relacions humanes,
evidentment, de relacions entre persones, però també de possibles accidents.
Solament apuntaria una petita matització,
que seria que a partir dels 14 anys,
fins a l'edat que ha dit el Víctor,
és quan els menors serien responsables penalment.
És a dir, haurien de complir una sèrie de mesures
que podrien anar des d'una monestació,
per exemple, per algun tema penal.
Que un noi de 14 o 15 anys sigui responsable penal.
Doncs que la llei penal del menor estableix
que a partir d'aquesta edat se li poden imposar unes mesures coercitives,
per dir-ho d'alguna manera,
que no són ni presó ni les mesures que s'apliquen als majors d'edat,
però, no obstant, a partir d'aquesta edat
és quan se'ls pot aplicar fins als 18 anys,
ampliable als 21.
Els menors de 14 anys no és que puguin fer el que vulguin,
l'únic és que el grau de responsabilitat penal
és completament diferent.
Molt bé.
Va en proporció a la seva capacitat de coneixement cognoscitiva, no?
És a dir, el raciocini que pugui tenir o desenvolupar una persona
es considera inferior a 14 anys, lògicament,
encara que a vegades, incorrint amb el tòpic,
diem, no?, i veiem i vivim, no?,
que hi ha nois de 12 o 13 anys, nois i noies,
que ja tenen una personalitat molt desenvolupada
i que tenen a vegades una experiència familiar personal
o un desenvolupament personal de les seves capacitats, no?,
cognoscitives, com hem dit, i que són gent molt madura, eh?
Però, bueno, la llei té que fixar, en principi, una barrera, no?
Això és com tot, això és com als 18 anys, n'hi ha de 16.
Extrapolant-ho és una miqueta com el carnet de conduir, no?
És correcte que el carnet de conduir es pugui, de cotxe, vehicle,
cotxes, en general.
Als 18 anys o als 16, com a Estats Units, clar,
hem de fixar una barrera, no?
Doncs en aquest cas és el mateix.
Comencem, doncs, parlant, si us sembla, per exemple, de relacions,
relacions entre alumnes i professors,
que pot ser el que sigui més habitual en un centre escolar.
Què passaria, per exemple, o què pot passar
si hi ha una agressió o una amenaça
de l'adult, del professor, al menor d'edat, a l'alumne?
A veure, en teoria, si hi ha una amenaça
de l'adult al menor d'edat, és un fet totalment punible,
perquè, a veure, tenint en compte primer la protecció que tenim
dels menors d'edat i, en segon lloc, aplicant el Codi Penal
amb el Codi Penal a la mà, és totalment punible aquest fet.
No obstant, també hem de tenir en compte una mica
les circumstàncies, el context, el to o la forma de dir
l'amenaça, no és el mateix d'un professor
dir-li a l'alumne, si continues a comportar-te d'aquesta manera,
t'expulsaré, t'acastigaré, a veure, això se'ns ho han dit a tots
i no per això m'ha de considerar, ni jo, ni s'han de considerar
els crios amenaçats, amb la paraula com una amenaça important.
No obstant això, també depèn molt dels pares.
Bàsicament, jo crec que depèn dels pares.
Si els alumnes tenen pares d'aquests fulloneros,
a la primera amenaça, o que el nen li expliqui al pare
la pel·lícula que vulgui, aquest professor va al jutjat.
I això no seria ni la primera ni la segona vegada que passa.
Depèn també del centre educatiu, perquè, a veure,
si abans d'anar al jutjat, jo crec que el correcte seria
parlar-ho amb el claustre de professors...
A veure, hi ha moltes mesures, l'únic és que tot depèn dels pares,
de les ganes que tinguin d'anar al jutjat a denunciar a aquesta persona.
Una cosa és una amenaça puntual per aquests temes
que no són ni amenaça, simplement és un càstig.
I una agressió física?
Encara que sigui...
És el mateix, sí, agressió física o cíquica, qualsevol tipus d'agressió.
A més, a més, com deia la Lourdes, i ho deia amb tota la raó del món,
actualment el sistema educatiu, lògicament, ha canviat.
Ja entrem en una dinàmica de valoració, d'una connotació diferent
respecte al que puguem comparar, per exemple, nosaltres mateixos
a la nostra educació infantil.
Fa 15 o 20 anys que anàvem a l'escola, al col·legi.
Actualment ja entrem en el següent.
El sistema penal ha canviat respecte a les hores,
però es pot dir que sempre s'ha pogut denunciar l'actitud,
per exemple, d'un professor.
Estem parlant de la hipotètica agressió o actitud del professor
envers a l'alumne.
De tota manera, l'actualitat es produeix,
clar, el sistema ha canviat, i la gent diu, per exemple,
que el professor està molt més desprotegit,
que ha canviat molt el concepte del respecte
que es tenia abans amb el professor.
Professor, que tots hem vist, hem viscut,
i que tots hem, si no sentit, anomenar alguna vegada,
doncs que et feia sortir allà a la pissarra
i et feia posar davant de tothom
amb una, a vegades, actitud que podia fregar
l'agressió moral intentant-te ridiculitzar davant dels companys,
i si no, estirar la mà i pagar-te amb la regla,
que et podia fer força mal, o estovar-te d'alguna manera,
o arrastrar-te amb la taula fora de la classe, etcètera.
Clar, òbviament això són agressions,
o poden ser agressions morals o físiques,
però clar, tornem a parlar de barreres i de fronteres.
Fins on arriba l'actitud que pugui dur a terme
dintre d'uns termes lícits?
Càstic correctiu.
Molt bé.
Per part del professor, quan ultrapassa aquesta frontera?
I a més a més ens trobem amb el problema afegit,
que deia la Lourdes, i he posat el dit a la llaga,
els pares.
Els pares, lògicament, tal com funciona actualment el sistema,
quan son fill es queixa,
el primer que fan és creure-s'un fill.
hi ha nois que poden tenir,
ja no dic que, bueno, voluntari o involuntàriament,
o que creïn muntatges,
o que es muntin pel·lícules, com vulgarment es diu,
o que tinguin fantasies,
o que vulguin involucrar amb el professor
i donar-li, doncs, un ensurt, no?
Clar, i es produeix una dinàmica, clar,
si es denuncia el jutjat,
el jutge en principi, amb les diligències prèvies,
o amb la fase d'instrucció,
és la que té que intentar averiguar
que s'esqueia o que ha succeït,
si és que, per exemple,
pugui ser un procediment penal, no?
Hem de destacar, també, una altra cosa
que ara se m'ha vingut al cap,
que seria que actualment ens trobem
en el supòsit
que a les escoles
hi ha gent de diferents religions,
races, nacionalitats, etc.
I moltes vegades es pot caure
en el parany, per part de pares,
de creure que el seu fill se'l castiga
perquè és moro,
o perquè, amb tots els respectes,
però...
O perquè és gitano.
És gitano.
I entrem ja en la dinàmica
que, com que és gitano,
per això l'han castigat
i per això li tenen mania.
Abans, en totes les escoles,
vull dir, jo recordo de petita,
que n'hi havia nenes,
jo anàvem a una escola
que solament n'era de nenes,
que eren trastos,
que sempre feien alguna,
que sempre les castigaven.
I a mi m'han donat
algun castanyot que altra
les monges.
I no per això...
Un cachete.
I no per això els meus pares
han denunciat.
Per què?
Per exemple,
els meus pares reconeixien
que hi era una mica trastos.
Però l'evolució social
amb això ha canviat moltíssim,
però d'una manera més espectacular
amb la sensació
que poden tenir els pares,
però fins i tot
amb la situació
amb la que es troben professors i alumnes,
perquè vosaltres esteu relatant
aquests fets
d'un professor contundent,
podríem dir-ho,
amb els alumnes,
i ara ens podríem trobar
amb el pas de pocs anys
amb situacions a l'inrevés,
en què els professors fins i tot
es poden sentir desprotegits
davant de l'agressivitat
d'alguns alumnes,
sobretot quan aquests alumnes
ja tenen una certa edat de...
En fi,
estem parlant de secundària, no?
Jo conec casos
d'agressions físiques
petites per professors
i ja no vull entrar...
I pinxar-les les rodes
i pintar-les el cotxe
i bueno...
Ja no vull entrar a valorar
la típica...
Els professors normalment defensen
que ells tenen
un dels majors,
per no dir el major
grau d'estrès
i de pressions,
etcètera, etcètera, no?
Però bueno,
ja no vull entrar
en aquesta tessitura,
ja no vull entrar a valorar
aquesta qüestió.
Però en casos així,
què passaria?
Perquè estem parlant,
si un professor
agredeix moralment,
psíquicament
o físicament
a un alumne,
evidentment,
els pares
poden anar al jutjat
i al revés...
En teoria també s'hi pot anar.
En teoria també s'hi pot anar.
Perquè també el professor
et pot rebre
una agressió moral
o psíquica, no?
Sí, no, òbviament.
Pots denunciar,
poden denunciar-ho.
El que passa
és que no ho fan.
Normalment,
jo he trobat molt pocs casos
de professors,
i a veure,
depèn de quin institut,
perquè parlem d'institut,
perquè normalment
doncs és on hi ha
més grau
de confrontació
perquè els alumnes
són més adults
i hi ha molt pocs professors
que es dediquin
a anar denunciant
perquè és que demà
te'n trobaràs un altre
i passar-te amb un altre
perquè moltes vegades
potser ja no és
agressió física
o potser estan coaccionats
inclús,
i jo m'he trobat
amb casos de professors
que tenen por dels alumnes,
por que els hi facin alguna cosa
si els renyen,
perquè a veure,
depèn de quins centres educatius
i a quines zones
estiguin ubicats,
el grau de marginalitat
i el grau de problemàtica
sociofamiliar
és més important
que d'altres zones,
vull dir,
no cal dir zones
però vull dir
tothom ho sap
que depèn de quins centres,
sobretot centres públics
que és on hi ha
més varietat d'alumnes,
hi ha més problemes
on hi ha menys.
Però jo voldria destacar
una altra cosa
i venint al fil
del que estàvem parlant abans.
El problema actualment
és que el menor
està molt protegit
i no sol en dient
dintre de l'aspecte educatiu,
dintre de l'aspecte familiar,
a veure,
maltractes a menors,
ara,
les estadístiques
i les denúncies
que hi ha
respecte a maltractes
de menors
són moltíssimes
i es té molt en compte
la protecció del menor
en tots els aspectes,
vull dir,
ens trobem amb denúncies
de pares
o de,
si estan separats
o de familiars
de menors
que els maltracten
físic o psicològicament.
Abans això
no es veia.
Vull dir,
que hi ha una protecció excessiva
des del punt de vista
legal
respecte del menor
i per això
tot s'ha exigerat molt.
Deixeu-me atendre
una consulta telefòrica
que ens arriba,
aquest no acostuma a ser
un espai
on hi hagi habitualment
participació telefòrica,
però sempre si hi ha
alguna persona
interessada
en el tema
del que estem parlant,
evidentment ens poden trucar
en directe
a través de la ràdio,
a través del telèfon
de la ràdio
que és el 977
24, 47, 67 anys.
Ha trucat un mestre,
estem parlant avui
evidentment de temes
relacionats amb centres escolars,
així que saludem aquest ullent.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Em pot dir el seu nom,
sisplau?
Francesc.
Què més?
Deixa'm uixir.
Molt bé, doncs digui'm,
Francesc,
què volia comentar?
No, a veure,
en altres que més
que he donat
tantes solucions,
o sembla ser que
als hogares
volen donar
tantes solucions
i sembla ser que
hi hagi tants problemes
sobre el que és
l'ensenyament públic,
sobretot a secundari,
el que seria l'ESO,
llavors jo pregunto,
encara llavors
voleu que els mestres
assumin, per exemple,
funcions,
que és de forma tradicional
en correspons als pares,
i que ara, per exemple,
amb aquestes famoses vacances
que volen fer intermitges,
que no sap qui ha d'assumir,
qui ha de, diguéssim,
entretenir els cincrets
del col·legi
perquè, bueno,
de forma,
estiguin de manera
satisfactòria,
menn,
acomodats,
i no al carrer,
perquè, clar,
jo el que no entenc
és una cosa,
estic d'acord
amb que els nens
no han d'estar al carrer
si no poden estar a casa,
però, clar,
el que no pot fer tampoc
és que els professors
estiguin d'assumir
les tasques
de professor,
psicòleg,
carrellà,
pare,
mare,
pedagò,
assessor,
diguéssim,
humà,
perquè,
vull dir,
s'està sobrecarregant,
s'està sobrecarregant
de fines
que amb el temps
s'està demostrant
que és impossible,
si n'hi ha mitjans,
és impossible
que les pugui dir
el senyor professor.
Francesc,
gràcies per la trucada,
és que el son
és gaire bo,
s'està trucant
des d'un mòbil,
no?
Sí, sí,
és que la bateria
la tinc amb aquesta fluixa,
que sí que he comentat abans.
En qualsevol cas,
el comentari aquí queda.
Alguna cosa més?
No,
vull intentar resumir-lo.
Doncs la bateria
la tenia tan fluixa,
tan baixa aquest oient
que s'ha tallat
la comunicació.
Ell, de totes maneres,
estava parlant
d'una qüestió
que segurament
no té una repercussió
jurídica directa,
però sí que estava venint
a dir el que diuen
molts mestres,
molts col·lectius
que han d'assumir
unes funcions
que aquesta societat
cada cop li està demanant
al mestre,
al professor,
que assumeixi
més funcions
fins i tot
de les que hauria de tenir.
Sí,
i crec que en concret,
ell es referia
o parlava
de l'escola pública,
em sembla,
llavors,
bé,
potser en Francesc
s'estava referint
a això,
a l'excés
d'atribucions
o de funcions
que podia tenir
un professor
que en principi
crec que sigui competència.
Amb un breu comentari,
el que sí que potser
hauria de ser
o és
o funciona així,
dintre de les tasques
que deia
que assolia
un mestre,
un professor,
home,
jo crec que una miqueta
psicòleg
sí que ho té que ser,
clar,
lògicament,
perquè per l'educació
i la formació
es té que tenir
certa psicologia
i certa
a vegades
complicitat
amb l'alumne
que jo crec
que una de les...
Això ja ho dic
a nivell d'interpretació
personal,
no professional,
però crec que una
de les claus
de l'èxit
d'un mestre
ha de ser
aquesta complicitat
amb l'alumne
o amb els alumnes
precisament
per tirar endavant
la seva educació.
Però bé,
només volia fer aquest comentari
però puc estar
o estic d'acord
amb el que comenten Francesc.
El que a mi sí que em semblaria
clar de totes maneres
és que a l'hora de parlar
entre relacions
entre alumnes
i professors,
a propòsit del que deia
aquest oient,
aquest mestre
i el que dèieu vosaltres
és que també és fonamental
el context,
l'entorn familiar,
no?
I que segurament
les relacions seran
d'una manera o d'una altra
de l'alumne amb el professor
en funció també
del context familiar
que tinguin
i que els pares
també han d'assumir
les seves responsabilitats
i no deixar l'educació
dels fills
només en mans
als mestres.
Jo crec que el que estàs dient,
Ricard,
és el kit de la qüestió
perquè realment
els alumnes
fan a l'escola
el que veuen a casa.
Vull dir,
si tu a casa veus
violència,
agressivitat,
veus que els pares
es discuteixen,
es barallen,
a veure,
simplement ets com
els nens
són miralls
del que tenen a casa.
Si tu al teu fill
no l'eduques,
no exigeixis
que li donguin
una educació a l'escola
i diguis
que és el mestre
el que l'ha d'educar.
Perdó,
has de començar tu
educant el teu fill
i has de començar tu
posant les bases
i sentant les bases
en familiars
d'una forma
que el nen
vegi
com s'ha de comportar
una persona
en societat.
Si tu ja no saps explicar-li
ni saps comportar
com a pare
en societat,
és que el fill
el que farà és
el reflexa purament
del que veu a casa
i per això
ens trobem amb problemàtics,
amb nens problemàtics
a l'escola,
que quan truquen els pares
i m'he trobat
amb professors
que em diuen
què faig,
quan truquen els pares
els pares
com aquell qui diu
els donen les culpes
als professors
que no són ells
els que els eduquen,
que no els eduquen bé
o que les coses
no les fan com
les haurien de fer.
Clar,
com li has d'explicar
a un pare
com s'ha de fer de pare.
I després,
perdona,
hi ha una qüestió
que també volia comentar.
Jo a vegades
assimilo
certes coses,
bueno,
començant per la de psicòleg,
la professió
de mestre
o d'educador
i la professió
d'advocat.
I jo crec
que hi ha una cosa
molt important.
Jo crec que,
home,
abans d'extreure
valoracions
que si aquell professor
està donant
una educació
adequada
i a dient
al meu fill,
abans d'extreure
qualsevol valoració
o conclusió,
jo crec que
el primer que he d'intentar
és saber-hi,
o el primer que he d'haver
és intentar
una aproximació
del pare
i per extensió
de l'alumne
o aquell professor.
És a dir,
quan hi ha un problema,
quan hi ha una situació
puntual o continuada
a instàncies
de qualsevol
de les parts,
l'important
és dialogar
i parlar
per intentar tenir
o mantenir
una relació
de confiança
i de tracte
amb aquell professor
que precisament
és,
diguem,
el segon educador,
per no dir el primer,
perquè possiblement
el nen
es passi més hores
a l'escola
que no passa a casa,
del nen.
Llavors,
clar,
des d'aquest punt de vista
moltes vegades
als pares
la primera reacció
és,
escolta,
el nen ve amb queixes
d'aquest professor,
escolti,
vostè,
primer tracti
una miqueta
el tema
i el problema
i després
extregui conclusions.
I si vostè
té que anar
al jutjat
a denunciar
perquè creu
que pot tenir
algun tipus
de repercussió jurídica,
amb assessoris
d'un advocat,
i vagi
i plantegi
en tot cas
aquest tipus
d'acció
d'actuació,
però sobretot
jo apel·laria
sempre al diàleg
i aquest intent
d'aproximació
de confiança
amb el professor
o amb el personal
del centre en general.
No només creure
el teu fill
amb els ulls tancats
i anar-hi.
I a banda
de la relació
que pugui ser
més o menys
difícil
o complicada
entre professor
i alumne,
quan la relació
es complica
i hi ha l'agressió moral
o l'agressió física
o l'agressió psicològica
entre alumnes
que són,
a més,
estem parlant
d'això
de menors d'edat,
què passa?
A veure,
teoria passa el mateix
que si és entre professors
o si és entre alumnes...
Però aleshores
la responsabilitat
pot caure
en el professor
o en el director
del centre?
En realitat,
si posem en el cas
que hi hagi dos alumnes
dintre d'un centre
que,
per motius equis,
ja no diem
si hi ha mala intenció,
si hi ha
com aquell
jurídicament dol
o si hi ha
ha sigut
un infortuni
que sense voler
s'ha caigut
i s'ha fet mal.
Deixem-ho
que ha sigut
una cosa
accidental.
El centre educatiu
té un sou
escolar
el qual
cobreix
els possibles
mals
que es puguin
fer
els alumnes,
lesions
o el que sigui,
si són lesions
de caràcter físic
que necessitin
una assistència,
el centre educatiu
té el propi
segur escolar
el qual
contempla
les possibles
agressions
o possibles
danys
que puguin
tindre els alumnes
dintre del centre.
És a dir,
si dos alumnes
es peguen
dintre del centre
i un li fa
un tret
a l'altre
al cap,
el segur escolar
recobreix
aquests
danys
que té
aquest alumne.
L'únic que
moltes vegades
et trobes
que
hi ha dependement
dels pares
i de la voluntat
dels pares
que les coses
puguin anar
més enllà
del que ha passat
dintre del centre
o es quedin
solament
amb una simple
anècdota
que mira el nen
al pati
jugant a futbol
amb els amics,
li han tirat
una pedra al cap
o li han tirat
la pilota
i li han
trencat les ulleres
i s'ha clavat
un vidre.
També depèn
molt dels pares
i de la voluntat
de voler arribar
a un...
I si volen
individualitzar
o aïllar
la persona
o el problema
amb una persona
determinada,
tot això també depèn
una miqueta,
clar,
aniríem cas per cas,
el que diu la Lourdes
és totalment cert
lògicament,
que el centre
pot,
o depèn
de com se produeixi
aquesta agressió
o aquestes lesions,
pot haver-hi,
jo crec que això
seria fruit
d'una dissertació
o d'una anàlisi
més profunda,
quasi que un programa
monogràfic
només parlant
de les possibles
responsabilitats
que poden causar-se.
A veure,
hi ha un altre cas,
per exemple,
que sé que s'ha produït
alguna vegada,
un nen està fent
de porter
i li cau una porteria
al damunt.
A veure,
hi ha el seguro
de responsabilitat civil.
De qui és responsabilitat?
Bueno,
del centre,
després cal veure
si el centre és públic,
privat,
qui hi ha darrere,
si hi ha assegurança...
Perquè,
un moment,
el fet del que estaves
dient era això,
Víctor,
hi ha diferència
en el tractament
dels temes jurídics
si estem parlant
d'un centre públic
o d'un centre privat?
No.
Depèn simplement...
O sí,
podria haver-hi alguna...
Entra en joc
també l'assegurança,
depèn de si és un centre públic,
serà un centre adscrit
al Departament d'Ensenyament
de la Generalitat,
haurà de tenir
la seva assegurança,
en el cas que no tinc
una assegurança,
el Departament d'Ensenyament
té una assegurança,
pel cas que m'he trobat
personalment jo,
que els nens
de primer i segon d'ESO
resulta,
segons m'han informat,
per un problema
de menors
que no tenen
assegurança escolar
i és una cosa
que em va sorprendre moltíssim
però per motius
que desconec
del Departament
resulta que aquests alumnes
d'aquests dos cursos
no els tenen.
Llavors, clar,
la problemàtica entra
en qui vas a reclamar,
perquè si no tens
assegurança escolar
i el centre no se'n fa càrrec,
en qui reclames?
El Departament d'Ensenyament.
Això ho poso en interrogants,
és a dir,
responsable
sempre hem de que haver-hi algun.
I sempre anem a caure
en l'administració.
No estic atribuint
responsabilitats a ningú,
simplement dient
no, no sempre,
a veure,
és que, insisteixo,
és molt difícil
generalitzar problemes,
no?
Per exemple,
el típic cas
d'uns aliments
que produeixen
una gastroenteritis
o unes...
Bueno,
anem a parlar
de repercussions
o de dolències
més greus.
Qui es té a reclamar?
Jo crec que primer
es té a intentar
perfilar el màxim possible.
Hi ha per part
de qui vulgui reclamar
i dels professionals
que l'assessori.
Els advocats
moltes vegades
ens trenquem el cap
buscant o intentant
perfilar
el més prim possible.
i no deixant-se
ni deixant-se ningú
ni posant
més
legitimats
passivament,
és a dir,
més demandats
del compte.
Però no és com
aquest que comentaves,
Víctor,
d'intoxicació alimentària?
Qui és?
El centre educatiu,
l'empresa que subministra...
Depèn,
depèn...
Podria haver
inclús solidaritat
entre diferents persones.
Solidaritat vol dir...
O persones físiques,
jurídiques,
entitats...
Responsabilitat compartida.
Responsabilitat compartida.
Exacte.
Solidària.
Solidària vol dir
que poden respondre
fins i tot tots.
Però clar,
anem a veure,
un càtering amb mal estat,
cosa que s'ha produït
també més d'una ocasió.
Primer hem de veure...
D'entrada hem d'analitzar
els aliments.
A veure quin és l'adulterat.
Pot ser...
Escolta,
i si és una mayonesa
que...
O sigui,
si el problema prové
d'una bactèria
que pugui
portar la mayonesa
que a la seva vegada
ha sortit
un comerç X
situat al centre de Tarragona.
Hem de veure.
Per aleshores,
en un cas hipotètic com aquest,
un pare o un grup de pares
van a uns advocats.
que podeu ser vosaltres mateixos
i diuen
volem presentar una denúncia
que els hi dieu.
Primer analitzem la mayonesa.
I veiem a veure
si hi ha el Salmonella
o hi ha el que sigui.
Una vegada tens l'anàlisi
i veigis que realment
el focus
que ha originat
aquesta
aquesta enfermetat,
aquesta gastronteritis
ha sigut la mayonesa,
doncs llavors
primer vas a parlar
amb el centre
perquè el centre,
a lo millor,
la mayonesa
l'ha comprat
a l'engròs.
i a lo millor
es pot arreglar
extrajudicialment.
normalment aquestes coses,
si parles amb el centre
o parles, per exemple,
amb la marca,
amb la casa distribuïdora
del producte,
si realment els hi portes
uns anàlisis
on hi ha una Salmonellosi
o hi ha qualsevol
tipus dels aliments
que estan en mal estat,
normalment responen.
No cal anar al jutjat
perquè és evident,
les proves canten.
L'únic problema
que et pots trobar
quan no saps de què és
i no pots demostrar-ho
perquè els aliments
s'han llançat.
Clar,
el primer que has de fer
quan tens un algo,
una gastronteritis
és guardar el que has menjat.
Però això és molt difícil també.
Sí,
escolta,
a veure,
cada dia el nen
amb la fiambrera
per si un cas a la nit
li agafa el mal de panxa.
Hi ha una companya
que va tenir un tema
d'un senyor
que es va intoxicar
amb uns xorissos.
Doncs van passejar els xorissos
amunt i avall
durant molts dies
perquè era l'únic
que havia menjat
i es van portar
a la nit els xorissos.
Arribarà un moment
que per la degradació
temporal dels xorissos
suposo que ja s'adulterarà
de propi, no?
No, els xorissos
els has de portar
tant aviat
que tinguis coneixement.
Això t'ho diuen...
Deixem de totes maneres
aquest tema
que ens havia de sorgir
de problemes d'alimentació
perquè estava pensant
en accidents,
accidents dintre del col·legi.
Tu comentaves
que caia una porteria
en el pati del col·legi.
O una cistella de bàsquet.
O una cistella de bàsquet.
De munt d'algú, sí.
Aquí la responsabilitat
clar, caldria també determinar-la.
És que anem a veure.
Anem a veure.
El que està clar
és que sempre,
sempre pot haver-hi
per un condicional
una persona
o un ens
responsable
d'entitat, eh?
Persona física
o persona jurídica.
Llavors,
com dèiem abans
en l'alimentació,
en qualsevol assumpte,
bé sigui
amb caràcter previ
a la interposició
d'una demanda
o bé sigui
durant un procediment judicial
segons
es pugui averiguar abans
o es pugui averiguar
per una via o per l'altra,
sempre es té
d'intentar
buscar qui és
el responsable.
Perquè, anem a veure,
jo parlo sempre
d'hipòtesis, no?
D'exemples,
una miquera
a l'atzar, no?
Imaginem
que aquella cistella
anava ubicada
en un lloc
que amb uns ferros
s'aguantés a la paret.
I si resulta
que s'averigua
que la persona
que tenia
que instal·lar els ferros
no els ha instal·lat?
I si resulta
que
una persona determinada,
imaginem,
doncs,
el senyor,
el conserge,
el vedel que en deien nosaltres,
el felador,
per exemple,
i si resulta
que això
s'havia encarregat
amb una empresa
aliena al centre?
I si resulta
que el problema
no és aquest,
sinó que ha sigut
que la cistella
estava ben instal·lada
i ha sigut
per causes
climatològiques
que ha fet molt de vent
o hi ha hagut
algun fenomen
que ha pogut
adulterar
o es manar
una miqueta
la posició que tenia?
Vull dir,
hi ha moltes,
moltes possibilitats.
Depenent del cas,
depenent del cas,
es podrà determinar
o fixar el responsable
civil,
allò com fem els advocats,
i o penal,
o penal i o civil.
Clar,
això és molt en general.
Sempre és millor
saber quantes coses,
o sigui,
quantes més coses,
millor hi valgui la redundància
amb caràcter previ
al judici,
però si no hi ha
mesura
o manera de fer-ho
i arriba un moment
que hem de demanar,
doncs es presenta una demanda
el més àmplia possible
perquè s'averiguin
els fets
durant un procediment.
hem de tenir en compte
que normalment,
com tu a casa teva
pots tenir una assegurança
de responsabilitat civil,
normalment els centres,
per aquestes possibilitats,
hi ha assegurances
que preveuen
qualsevol
dany
que es pugui fer
dintre del centre
que tingui
que respondre
civilment al centre.
Però deixeu-me acabar
el programa d'avui
amb una altra hipòtesi
que encara potser
ho pot complicar
una miqueta més.
I si l'accident
és a les portes
del col·legi?
Allò,
a l'entrada del col·legi?
Això encara,
no sé,
un accident de trànsit.
Un accident de trànsit
perquè m'estic imaginant
la sortida massiva
d'escolars...
El centre no té cap responsabilitat.
Jo et puc dir
de primera mà
que,
per exemple,
un atropellament
causant lesions,
a veure,
es té que denunciar
si s'escau.
Normalment es denuncia,
es pot demanar,
civilment.
al conductor,
al propietari
del vehicle,
a la companyia
d'assegurança,
seguint una miqueta
el sistema
que es segueix normalment.
Compte,
en principi,
sempre pot haver-hi
particularitats
i haver-hi
teories en contra,
però en principi
és això.
Tenint en compte
un altre aspecte,
perquè ara,
és molt fàcil
parlar així,
però s'han de mirar
els casos concrets,
amb les circumstàncies
concretes que passen,
tant els accidents
com un accident
entre dos alumnes,
com jo tinc un cas
que un li va tirar
un a l'altre
una pedra
de la mesura
de mitja tutxana,
vull dir,
que allò no era una pedra,
un pedrusco,
i l'alumne
que va rebre el cop
va acabar
a Sant Pau,
a Barcelona.
També s'ha de tenir en compte
si l'alumne,
en el moment que,
per exemple,
imagina't un alumne
que es fuga de l'escola,
a l'hora,
a l'hora de classe
i marxa de l'escola
i passa qualsevol cosa.
Entraria en joc també
qui és responsable
de l'alumne
en aquell moment,
o un alumne
que es fuga de classe
i roba un cotxe
o li tira,
o li fot un tiro
amb algú
perquè roba una pista.
Jo estic posant ara
casos hipotètics,
però és que llavors
entraria en joc també
si seria responsable
el centre educatiu.
Per què?
Perquè a cap i a la fi
aquell nen
és menor d'edat
i en el moment
en què ell
va cometre l'acte
que se li imputa,
el responsable
era el centre,
perquè havia d'estar
dintre el centre
i si no hi era,
no és dels pares
la responsabilitat,
perquè jo vaig deixar
el nen dintre de l'escola
i ell d'allí
no s'hi havia de moure.
Llavors ja entraríem
a demanar responsabilitats
també al centre.
Això ja és rizar el rizo,
però pot passar
i passa,
i passa.
Em sembla que
haurem de tornar
a parlar
algun altre dia
de qüestions
relacionades com aquestes.
I podem convidar
un mestre
si vol vindre
o un alumne.
Un director de centre
millor,
que hi coneix més
aquests temes.
I algun pare.
I algun pare
que s'hagi trobat
amb alguna d'aquestes
problemàtiques.
En fi,
avui hem volgut
abordar des de diferents
perspectives
els possibles accidents,
incidents
o problemes de relacions
entre persones
que pot haver-hi
en una comunitat educativa,
en un col·legi
o en una escola.
Ho hem fet en aquest espai
que realitzem cada setmana
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona,
avui amb el Víctor Roca
i la Lourdes Sangui Barnau.
A tots us moltes gràcies
i que vagin molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies.